Departament de Tecnologia. ESTRUCTURES.

3er ESO

ESTRUCTURES
1. Introducci:
Lestructura la podem definir com el conjunt delements simples disposats de manera que donen rigidesa i permeten suportar sense trecar-se les crregues o esforos a qu es veu sotms. Una primera classificaci de les estructures ens permet distingir entre naturals i artificials, segons si s la naturalesa o lsser hum qui les crea. Lexemple ms conegut destructures naturals el trobem als ossos. Estos donen consistncia, rigidesa i suporten els diferents rgans i teixits musculars en la seua activitat quotidiana. Sense la nostra estructura ssia ni tan sols serem capaos de posar-nos drets. Pel contrari, les estructures artificials les dissenya i construeix lsser hum amb lobjecte de resoldre els problemes que se li presenten mentre tracta dadaptar el mitj a les seues necessitats.

2. Els esforos:
Els elements estructurals es veuen sotmesos a diversos esforos i deformacions com sn la resistncia de tracci, de compressi, de tall, de flexi, a les tensions transversals i de vinclament. Analitzem a continuaci cadascun destos casos.

Tracci:
Un cos est sotms a tracci quan actuen sobre ell dues forces iguals cap a fora i de sentit contrari, tendint a augmentar la seua longitud. Les cares del cos perpendiculars a les forces tendeixen a separar-se i les paral.leles a juntar-se, amb el que es produeix el seu allargament si les forces tenen un valor suficient. Este s el cas tpic duna goma elstica. Un altre exemple s el cas dun cable dacer duna grua que suporta un determinat pes. Aquest cable queda sotms a un esfor de tracci, tendint a augmentar la seua longitud.
-1-

Departament de Tecnologia. ESTRUCTURES.

3er ESO

Compressi:
Un cos est sotms a compressi quan actuen sobre ell dues forces iguals cap a linterior i de sentit contrari. Les cares del cos perpendiculars a les forces tendeixen a unir-se, mentre que les paral.leles tendeixen a separar-se, el que produeix un acurtament en la seua longitud si les forces tenen un valor suficient.

Tall:
Es produx quan sapliquen forces perpendiculars a una pea, fent que les partcules del material tendixquen a deslliar les unes sobre les altres. Al tallar amb unes tisores una planxa de cartr estem provocant este tipus desforos.

Flexi:
Un cos est sotms a flexi quan actua sobre ell una fora en sentit perpendicular al seu eix, que tendeix a curvar-la.

Quan se sotmet a flexi una barra, en una secci central de la pea podem observar que la part de dalt tendix a comprimir-se, mentre que la part inferior tendix a allargar-se. Traduint a esforos, podem dir que la part superior treballa a compressi i la inferior a tracci, de manera que entre una i laltra hi ha un punt que no est sotms a cap daquests esforos, i a aquest punt lanomenem punt neutre. Si comprovem aquest fenomen al llarg de tota la viga, tindrem una successi daquests punts que definixen la lnia neutra i delimita les zones que treballen a tracci i compressi.
-2-

Departament de Tecnologia. ESTRUCTURES.

3er ESO

Quan ms ens allunyem dun punt de la lnia neutra, major resistncia oferix la biga als esforos de flexi. Aquesta afirmaci de segur que lhas pogut comprovar en alguna ocasi: un taul recolzat de canto resistix millor la flexi que si el poses gitat, i a s perqu quan el poses de canto, la distncia desde la seua lnia neutra a la part ms allunyada dell s major quan est vertical que quan est gitat.

Un exemple de esfor de flexi el tenim a un estant duna prestatgeria quan el carreguem de llibres.

Torsi:
Un cos est sotms a torsi quan sobre ell actuen dos parells de forces contrries en sentit oposat, s a dir, que normalment les seues seccions tendeixen a prendre un moviment de rotaci unes en sentit contrari de les altres. Aix, les forces de torsi sn aquelles que fan que una pea tendixca a retorcer-se sobre el seu eix central. Estan sotmesos a esforos de torsi els eixos, les maniveles i els cigeals.

-3-

Departament de Tecnologia. ESTRUCTURES.

3er ESO

Vinclament:
Diguem que un cos est sotms a vinclament, qual sel sotmet a compressi sent la seua longitud molt gran i la seua secci transversal menuda. Este s el cas dels pilars. Un exemple que podem observar fcilment s que quan comprimim un pal prim, este es flexiona i es deforma, per la qual cosa si continuem aplicant esta fora es trenca. ACTIVITATS: 1. Definix qu s un esfor de tracci, de compressi, de torsi, de flexi i de cisalla i posa un exemple de cadascun dells. 2. En els segents dibuixos shan representat molts objectes quotidians, senyalant mitjanant nombres els elements en els quals es desitja conixer el tipus desfor que previsiblement es produx en ells. Segons vages identificant-los, ves completant la taula.

-4-

Departament de Tecnologia. ESTRUCTURES.

3er ESO

Element
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

Esfor

3. Digues quin tipus desfor suporten els segents elements : les bieles duna bicicleta els radis de la roda duna bicicleta un metall quan es talla amb unes estenalles la passarle.la dun pont quan s carregada un tornavs 4. Quina importncia t el coneixement del concepte de linia neutra i on creus que sutilitza per resoldre problemas constructius?. 5. Saps qu s el formig armat ?. Quina funci tenen les barres dacer?. 6. Posa 5 materials que treballen b quan suporten esforos de tracci, de compressi, de flexi, de cisalla i de torsi i raona la resposta. 7. Fes un treball sobre un material que trobes interessant. Cal indicar la forma de producci, quines utilitats t, i les seues possibles aplicacions tecnolgiques.
-5-

Departament de Tecnologia. ESTRUCTURES.

3er ESO

8. Quin tipus desfor han de suportar aquests elements ?

Una columna dun pont

La reblada dunes tisores

El pom duna porta

Un caragol

La corda dun xiquet que tira dun joguet Un penjador penjat de la paret Els suports de la baca dun cotxe Un ganxo penjat del sostre

Una biga en volada

El cable que subjecta una llum

La sola duna sabata

El coll duna botella amb tap de rosca La corda que hi ha entre la llanxa i lesquiador Les bigues del sl dun pont

El tap de rosca dun bolgraf

Un tauler per on passa un carret

El seient dun tamboret

La punta dun bolgraf

-6-

Departament de Tecnologia. ESTRUCTURES.

3er ESO

3. Estructures rgides:
Ac podeu observar alguns dibuixos destructures familiars.

Quina semblana observeu en elles?. En la il.lustraci, Anna ha notat una semblana important.

Andreu t ra. Una estructura entrecreuada fa rgida a una estructura.

-7-

Departament de Tecnologia. ESTRUCTURES.

3er ESO

Quan sapliquen forces a una estructura senzilla de quatre costats com la del dibuix, es pot deformar. Es diu que una estructura que es comporta aix s no rgida o deformable. Per si afegim una barra (o element) extra, sevita que els angles A i B canvien el seu valor. Per tant, lestructura ja no pot ser deformada, i es diu que s rgida. Observeu que lelement adicional ha format triangles dins lestructura. A sanomena triangulaci. Aix afirmem que el triangle s lestructura ms rgida. Per una altra part, una estructura armada pot tornar-se rgida per ls de cartabons duni. Un cartab s simplement un element utilitzat per reforar i engalzar les estructures. En les figures anteriors shan usat cartabons duni triangulars.

3.1. Estabilitat:
Es diu que una estructura s estable quan, al sotmetre-la a determinats esforos, no bolca. Anna ha aplicat una fora a la maqueta de la seua torre tirant della amb un tro de fil. Quan selimine la fora, la torre retrocedix a la seua posici original. Aquest s el comportament duna estructura estable. Per, quan saplica una fora similar a lestructura daquesta altra il.lustraci, sinclina i bolca. Aquest s el comportament duna estructura inestable. Per entendre millor lestabilitat, explicarem el que s el centre de gravetat.
-8-

Departament de Tecnologia. ESTRUCTURES.

3er ESO

3.2. Estabilitat i centre de gravetat

Si intenteu mantenir en equilibri un regle en el dit, com veieu a la il.lustraci, el regle es balanceja i cau. A s perqu latracci de la gravetat sobre el material a la dreta i a lesquerra del vostre dit no s igual. Si voleu mantenir el regle en equilibri, cal que trobeu el punt en el qual latracci de la gravetat que actua a la dreta i a lesquerra del vostre dit siga igual. Quan feu a, haureu trobat el centre de gravetat. Podeu obtenir el centre de gravetat de qualsevol figura fent el segent experiment: Amb un cartr gros, recorteu la figura en la qual voleu trobar el centre de gravetat. Penja la figura i un fil de plomada dun clau o duna agulla gran. Desprs dibuixa una ratlla amb el llapis directament baix del fil de plomada. assenyalar la vertical.

Nota: Plomada s una pea de plom unida a un cordell per a

Ara penjeu la figura i la plomada des duna posici distinta. Torneu a dibuixar una ratlla a llapis baix del fil de la plomada. On es creuen les dos ratlles est el centre de gravetat de la figura. Podeu fer aquest experiment amb qualsevol figura.

-9-

Departament de Tecnologia. ESTRUCTURES.

3er ESO

3.3. Estructures estables i inestables:

La posici del centre de gravetat duna estructura t molt a veure amb la seua estabilitat. Quan una estructura estable sinclina, el seu centre de gravetat es desplaa. A s important perqu quan selimina la fora basculant, la gravetat tira lestructura cap arrere a la seua posici original. Si la projecci (lnia recta vertical que passa pel centre de gravetat) del centre de gravetat se nix de la zona de la base, la gravetat far que lestructura bolque. En la figura segent podeu veure un cotxe 4x4 que va inclinant-se i com la projecci del seu c.d.g. va desplaant-se fins caure fora de la seua base i bolca.

3.4. Algunes regles generals sobre estabilitat estructural:

Quan ms baix estiga el centre de gravetat duna estructura, ms difcil s fer que bolque. Per tant, quan ms baix estiga el centre de gravetat, ms estable s lestructura.

- 10 -

Departament de Tecnologia. ESTRUCTURES.

3er ESO

Es ms difcil fer que una estructura amb una base ampla bolque. Aix, quan ms ampla siga la base, ms estable s lestructura.

4. Anlisis estructural:
Quan esteu dissenyant una estructura pot ser no esteu segurs dels tipus de forces que actuen en cada barra. Una estructura pot canviar de forma quan li saplica una fora. En aquest cas, les barres poden estar estirades, comprimides, flectides, etc... En una estructura senzilla s fcil trobar quines classes de forces estan actuant. En aquesta estructura, per exemple, la barra AB est sent estirada per la crrega, i per tant experimenta una fora de tracci. A ho podem comprovar, considerant que si AB es trencara, els punts xx es separarien. A sols podria ocorrer si la barra estigus baix tracci. Una barra baix tracci sanomena enlla. Per, per exemple la barra CB est sent comprimida. Per tant, sofrix una fora de compressi. Si es trencara pels punts xx es creuarien lun amb laltre. A noms podria succeir si la barra estigus baix compressi. Una barra daquestes caracterstiques sanomena puntal. Per tant, quan esteu dissenyant una estructura armada, podeu comprovar la tracci o compressi simplement fent-vos la segent pregunta: Qu ocorreria a la barra si es trencara?, es separarien els dos extrems?. o es creuarien lun amb laltre?. Si les barres estan sotmeses a tracci, les podem substituir per un cable (tensor), per si estan sotmeses a compressi, ser necessari emprar diferents tipus de perfils metl.lics. Nhi ha de molts tipus: en forma de L, de T, rodons, ..
- 11 -

Departament de Tecnologia. ESTRUCTURES.

3er ESO

ACTIVITATS: 1. Per quina ra creus que sutilitzen estructures resistents en forma triangular?. Raona la teua resposta. 2. De les segents estructures, quines sn rgides i quines no ho sn ?. En el cas que no ho siguen, digues com les podries fer rgides.

3. Qu s el centre de gravetat dun cos?. Indica algunes aplicacions del seu coneixement. 4. Indica de les segents estructures, quin tipus desfor estan suportant cadascuna de les barres. Utilitza T per a tracci, C per a compressi i F per a flexi.

5. En lestructura segent, indica quins esforos estan suportant cadascuna de les barres I indica quines delles les podries substituir per un cable dacer.

6. Dissenya una estructura triangular que puga servir de sostre en una nau industrial, que siga original i a ms fcil de construir. 7. Fes una biografia sobre algun arquitecte o enginyer fams per les seues estructures, indicant quines han sigut les seues obres ms famoses. 8. Busca informaci sobre els distints tipus de perfil dels acers que sempren en la fabricaci destructures i dibuixa-los.

- 12 -