IES PERE DESPLUGUES (LA POBLA LLARGA)

APUNTS DEDUCACI FSICA: 3 ER. DESO

TEMA 1. LESCALFAMENT
1.- Qu s l'escalfament? L'escalfament s la part inicial de qualsevol sessi d'Educaci Fsica i fins i tot d'un entrenament o competici, prepara l'organisme per a posteriors esforos ms exigents, afavorint el rendiment i evitant possibles lesions.

2.- Per a qu calfar?

- Evita les lesions de l'aparell locomotor com a esquinos, trencaments de fibres, contractures, etc: afavoreix l'augment de la temperatura muscular i fins i tot corporal. A porta amb si que l'elasticitat muscular millore. Tamb s'eviten aquestes lesions grcies a una millora de la coordinaci, el ritme i l'atenci. - Evita lesions en l'aparell cardiorrespiratori en augmentar lleugerament la freqncia cardaca,respiratria i la circulaci sangunia, amb el que l'organisme es prepara per a un posterior esfor molt major. - Millora el rendiment: les prestacions de fora, resistncia, velocitat, flexibilitat i agilitat es veuen millorades desprs d'un bon escalfament. - Millora la motivaci i la concentraci: les primeres sensacions fsiques, psicolgiques i ambientals sn molt importants. Es comena a conixer el lloc on es va a fer l'activitat fsica, l'ambient que ho envolta, etc.

3.- Els tipus i les fases d'un escalfament:

a) General: serveix per a tot tipus d'activitats fsiques i est dirigit a tot l'organisme per igual. Hi han 4 fases: 1. Mobilitat articular. (3) 2. Carrera continua-jocs que incrementen les pulsacions del cor. (5) 3. Exercicis destiraments. (3) 4. Exercicis generals amb un major augment de les pulsacions (coordinaci camesbraos, fora, velocitat...).En aquesta fase sinclou els exercicis especfics de lesport. (5)

b) Especfic: sn exercicis directament relacionats amb l'activitat que posteriorment anem a realitzar (sinclou a la fase quarta dun escalfament general). Per exemple, si anem a jugar al bsquet, es farien exercicis amb pilota: passades, tirs, entrades a cistella

IES PERE DESPLUGUES (LA POBLA LLARGA)

APUNTS DEDUCACI FSICA: 3 ER. DESO

4.- Quant temps ens dura en el cos l'escalfament?:

Per a iniciar la classe, el partit, etc., l'ideal s deixar uns 5-10 de recuperaci desprs de l'escalfament. Si esperem ms de 20, els efectes de l'escalfament comencen a perdre's.

5.- Qu hem de tenir en compte per a l'escalfament?:

L'escalfament ha de ser individualitzat ja que cada persona s diferent i el que para un s suficient per a un altre pugues no arribar. Existeixen factors que poden influir com: - L'edat: els xiquets i joves necessiten menys escalfament. Amb l'edat, les articulacions i els msculs necessiten ms temps per a adaptar-se a l'esfor. - L'esport que realitzem: s diferent calfar per a un esport aerbic com la carrera que para un ms intens i anaerbic com les peses. - El grau de preparaci de cadascun: una persona poc entrenada es fatiga fcilment pel que ha de calfar amb menor intensitat que quan estiga en forma. - L'hora del dia: normalment als matins el cos necessita ms temps per a adaptar-se a l'esfor que durant altres hores del dia. - La temperatura ambiental: quan fa fred es necessita ms temps per a calfar.

6.- Quant dura un escalfament ptim?:

No existeix un temps exacte ideal, normalment hauria de durar entre 15 i 50 depenent en funci de tots els factors anteriors. En una classe d'Educaci Fsica, a causa de la limitaci de temps que tenim, durar uns 10.

7.- A quina intensitat he de calfar?:

Oscillar entre les 90-100 pulsacions per minut al principi i les 120-140 amb els exercicis ms intensos. Els exercicis que fem els realitzarem de forma progressiva, comenar molt suau per a anar augmentant la intensitat. Per norma general, no haurem de superar el 70% del nostre ritme cardac mxim (220- nostra edat), de manera que una persona de 30 anys (220-30=190, si calculem el 70% de 190= 133) no hauria de passar de les 133 pulsacions per minut.