ACTE ONANISTA DAVANT ELS NOSTRES PARES INDEFENSOS I DESPULLATS1

"J'aime et recherche les ractions. Je n'aime ni la gentillesse ni la douceur " ( Helmut Newton).

108 - De la srie "L'alination grontophilique qui m'a forc violer mon pre et ma mre". Bartomeu Cabot de "Taller Lluntic". La Ciutat de Mallorca 1989, Paris 1992, Nantes 1995, Marratx 2002, Llorito 2005.

La necroflia en el seu sentit sexual, i com a delicte, s el revs de la seva assimilaci acadmica. Tant de bo prendre una dona morta fos la

defensa abrandada de tot creador. En comptes daix la crisi creativa dins el mn del text i de la plstica produeix sobretot all del que mai no es parla, all que no es diu: la mediocritat. No s aix, en canvi, en lmbit que no hauria destar desvinculat (ser el tot) del text en investigaci (la teoria): lavan cientfic i tecnolgic. Stephen Hawking sempre insisteix que no hi ha Du2. Santiago Grisolia ho demostra encara ms a partir del descobriment del substrat carbamil fosfat, lagent modificador de les protenes. No ho amaguem pus: Grisolia i tots els cientfics catalans, com tamb Joan Massagu, haurien de ser ms estudiats que Carles Riba. Massagu, per exemple, quan identifica els gens que indiquen com evolucionar un cncer de mama i si s probable que es formin metstasis, posa les fites mundials d'un nou erotisme. Des del punt de vista textual, volem dir, fins i tot. El cony de literatura (lactual, si ms no) ni ha vist mai aquestes formulacions. I en concret, la cultura catalana, s, collons!, aquesta nostrada i colonitzada cultura catalana (probeta, com pronuncia Joan Palou ladjectiu pobreta), que nosaltres continuam maltractant al nostre insuperable i etern Procs a la Cultura Catalana, que cada cop ms sens apareix malalta de necrolatria, sense la convulsi de lexcs i de lobsessi, tanmateix: cosa que ens faria enravenar. s per totes aquestes raons que la incapacitat de veure i llegir produeix una falsa atenci damunt els autors ms que damunt els textos. Una qesti daliances entre el Poder i els seus hbits, les seves raons de ser, i els costums de la cultura no cientfica, que s la majoritria, la que figura i comanda. Vora aix shi troba el femer del periodisme, que segueix sent el retrat minucis que en fu Karl Krauss3 fa ben b un segle. El fet de recrrer sense condicions al periodisme davui en dia sha convertit en una necessitat irresistible per a promocionar-se, precisament perqu el contingut del que es vol promocionar, per si sol, per la prpia insuficincia creativa, no podria. Dit aix cal fer una afirmaci: avui, a principis del segle XXI, els nics que no estam emmerdats dins el clot de les institucions universitries4, culturals, poltiques, benfiques, etc-- som nosaltres, TALLER LLUNTIC. Ens fan plorar de rialles els homenatges pudents a cadvers. Aquestes presentacions ridcules amb poltics oportunistes analfabets. I per tant ens dna un gran plaer bucogenital poder insultar en tot moment les porques institucions i els seus ribellers. El mercat internacional o local de la cultura ens la bufa. Els seus comissaris i activistes que es morin rebentats pel cul, de tant dhaver pres el fallus
2

dexcrement de ca dels seus cacics i mecenes. I aix que les nostres anlisis i creacions tot alhora sn pbliques. Per exemple, vet aqu el llibre Sab fluix de camp de concentraci (1998) o El Gegantisme cerebral de Taller Lluntic (2001) 5, aquest darrer noms a labast dins internet (www. geocities.com/tallerllunatic)6 . Els afusellaments que signifiquen aquestes creacions amb altres textos tan flagrants i analtics dun estat de puritanisme, de caciquisme i de repressi doble dins la nostra cultura duna banda per Espanya porca i de laltra per la moral caciquil dels nostres poders tribals damunt els grups pretesament independentistes--, bandegen duna vegada tota temptaci de fer creure en la literatura i els seus cercadors de glria. Hem parlat de necroflia. Vet aqu el gra digne destudi. Un dels smptomes que la cultura catalana s en un estat retrgrad el tenim en limmens, el disforjo, el pou sense fons del tractament de la mort pels nostres intellectuals. s clar que el fenomen s arreu del mn; tanmateix observat de prop i amb personatges locals put molt ms i demostra les mancances, els odis per luniversalisme, la ms absoluta por i la ignorncia dels grans creadors a lhora de fer el cuec. TALLER LLUNTIC t obert un fitxer brutal de dossiers sobre aquest sentiment de budells podrits que es produeix en el moment de morir per exemple un Miquel ngel Riera, un Dami Huguet, un Nadal Batle, un Josep Meli, un Terenci Moix, un Blai Bonet, etc, etc. Com que els necroliterats que escriuen als diaris els han conegut una mica, o sn portats per la llgrima fcil, les barbaritats que queden escrites en premsa sn duna ridiculesa tan sols digna duna antologia de disbarats idiotes. Ara b quan es tracta de parlar de grans individus/es de projecci internacional (que aix no vol dir que tots siguin coneguts popularment), que acaben de morir, ja s tota una altra cosa. Heu de creure i pensar, i pensar i creure que aquest cmul de beneitures a qu alludim no contempla mai un factor essencial quan es tracta d'un cientfic mort com s el cas de Nadal Batle. A les necrolgiques de ploradores, rares vegades hi trobarem un resum exacte, una explicaci solvent de les investigacions i resultats dels finats. Arribam, doncs, a la conclusi que de cap de les maneres interessa definir tota una vida de recerca en els morts de la Cincia. Tan sols hi ha el brut prestigi provinci que defineix els nostres intellectuals com uns porcs ignorants voluntaris, amb conscincia catalana, amb comportaments esclaus dins el reducte d'uns pasos catalans esquarterats. Per exemple, molta xerrameca patritica de Jaume Sastre, Joan Mir, Bartomeu Mestre, etc, quan Batle mor 7, per

prcticament nul coneixement i anlisi d'un gegant catal de la Cincia Marina --unidssim a Mallorca tant pel seu immens estudi, com per la via vaginal--, com fou i ser eternament Ramon Margalef. Ara escriurem tan sols quatre noms que sempre ens han fascinat i que han traspassat entre final de segle i aquests primers anys del XXI. Immediatament veureu que cap dells ha estat analitzat, recordat a fons amb les entranyables, amistoses, familiars i repugnants ancdotes pels que solen tenir lofici i el gust maricde redactar necrolgiques pels peridics i revistes llardoses.

SALVADOR DAL

LENI RIEFENSTAHL HELMUT NEWTON ANDY WARHOL

Volem que ens contesteu, professionals de la cultura morta, rates imbcils de lanalfabetisme. Qu nheu escrit vosaltres daquestes estrelles nova quan feren el bategot?8 s que no els coneixeu? s que tan sols teniu un concepte de cultura com un equivalent ois al to familiar? s que heu odiat sempre ignorant-los aquests noms rutilants pels segles dels segles?

Res. Silenci absolut. Tot aix de pintors com Dal tpic reaccionari, fals dret odiat sempre pels progressistes--, nazis com Riefenstahl, etc, sn frivolitats alienes (tabs en realitat) a la lluita nacionalista i ecologista que els nostres escriptors, poltics, sociolingistes, professores, feministes, etc, no poden suportar. Els desquerra perqu els seus esquemes de necessitats intellectuals no observen ni de lluny gaudir dun gran nu de Newton, o dun desastre de Warhol. Els de dreta perqu realment no han arribat a entendre les cotitzacions mundials daquests genis des del seu nivell autntic de valor. Tanmateix Warhol, Dal, Riefenstahl i Newton sn encara ms que una perversi de lull, de la mirada... sn uns grans escriptors. Cosa que sallunya encara ms dels interessos duns i altres. I molt relacionats entre ells. Shavien de trobar un dia o laltre. Tirant per terra totes les latrines del pensament tou que impera, tots quatre varen escriure a ms a ms de dibuixar, pintar, fotografiar, filmar, sodomitzar i copular amb lenergia dels huracansde maneres gens ortodoxes: el millor de Warhol els seus diarisfou dictat per telfon a la seva secretria 9. Dal va fer faltes dortografia tota la vida10. Newton11 i Riefenstahl12 fan autobiografies meravelloses des duna ingenutat profundament inserida dins la sexualitat, el dinamisme, el moviment perpetu. Els quatre, a ms a ms, nosaltres, TALLER LLUNTIC, els proclamam profundament catalans. S, talment com heu sentit: catalans, com nosaltres. La nostra raa puta dins el mn. El ms sublim que hi pot haver. Doncs s, si heu reparat les fotos que els llibres daquests quatre genis publiquen, veureu que Salvador Dal va tenir relacions prcticament amb tots els altres. Tots ladoraven i ell va exercir el seu totalitarisme contagis sobre tots.

Dal i Warhol (El Temps, 5-11 agost, 2003).

Tanmateix les nostres reflexions no poden quedar aix. Sempre hem donat proves de les afirmacions que escrivim. Voleu saber lodi,

lenveja, en el fons, que provoquen entre els nostres intellectuals mediocres retardats mentals, ignorants i sempre fracassats, els nostres dols? Doncs aqu teniu un exemple illustrador, el dun enganxat al pintoresquisme espanyol que ha anat transformant en nacionalisme al llarg de la seva carrera ignorada i menyspreada des que la seva padrina dins Barcelona Maria Aurlia Capmany, qui sen recorda tamb avui della?--va rebentar. Ens referim a Lloren Capell, fill de Pere Capell, un dramaturg, republic durant la guerra de 1936, que durant la postguerra comparteix taulada al diari feixista Baleares amb tots els tamb oblidats fatxes Juan Bonet, Gafim13, Jorge Andreu Alcover, etc. B, doncs, Lloren Capell que en els seus articles tan sentits al Diari de Balears torna un cop i un altre sobre el tema de la guerra civil, amb la crtica pertina a tot el feixisme per mai sense una sola paraula contra els tan fills de puta desquerra sota lrbita del Moscou sovitic o de les bajanes ideologies-doctrines-religions que pullulaven durant gaireb tot el segle XX, i no diguem ja sobre el caciquisme al qual ell mateix fa de llepaculs amb elogis sense reserves del seu patr-cacic Pere Serra14; Capell deim, amb tot el seu humanitarisme cristi, va mostrar el llaut amb un article intitulat Riefenstahl i els gitanos15 poc abans de morir la cineasta adoradora dHitler. Tota la imbecillitat mundial periodstica va voler amargar els darrers anys de vida a la nostra Leni. Nosaltres no oblidam. Nosaltres jurrem immediatament venjar el cos de 100 jovenssims anyets de lautora d Olympia. Com que Capell no se la podia carregar estticament ho va intentar per la via de lantifeixisme. Riefenstahl va ser convidada el 2002 a Sevilla per participar al Festival de Cine y Deporte. Doncs b, resulta que la Unin Roman de Andaluca va protestar contra la presncia de la directora alemanya 16. Li va faltar temps a Capell per retreure a la gran escriptora memorial les descripcions que fu duna Espanya de postguerra on, s clar, ella, amb marcs alemanys podia aconseguir molts bns que els espanyols no tenien. Tanmateix en aix i en salvar la memria del Guimer de Terra baixa aboca tota la seva verinada, Capell. Res de valorar les meravelles que film i escrigu Riefenstahl, res de conixer a fons aquesta obra mestra que s El triomf de la voluntat (1935), res de transmetre les magnfiques, fantstiques fotografies que realitz dels nuba. No, aix no t importncia. Els gitanos de Sevilla, els gitanos espanyols!!! Aix s per damunt tot. Aquests putes drets humans de progre porc, aix li interessa a Capell. A ell i a tota la xusma intellectual nostrada. Aquesta puta misria mental, depressiva, pessimista, de panxa cumbai, de camises antiquades i posat cret, qu fa al final, al capdavall, com ha acabat? Defensant la puta Espanya o fent els ulls grossos amb els comportaments mafiosos del seu

empresari que els paga el rnec diari subvencionat en catal on escrres amb la seva figurera. (Volem recordar la immensa afecci de Capell per les curses de toreros espanyols, cristians, emprenyadors duns animals preciosos com sn els braus. La ms vergonyosa festa que la puta Espanya ens ha obligat tota la vida a suportar dins tots els martiritzats Pasos Catalans)17. Cap com aquesta! Acabar defensant els gitanos, una de les societats ms reaccionries que hi ha al mn sencer. Una col.lectivitat que tant en temps dHitler com ara oprimeix les seves dones de la manera ms brutal. Que estableix un sistema de jerarquies que riu-ten de les casernes. Que t per divisa la ignorncia cultivada als extrems ms fastigosos (de la qual sen deriva la ganduleria primria i el robatori rudimentari). Etctera. Aix heu de defensar? Anau a mamar, fills de puta!

Projecte de sabata mascle amb tal". Bartomeu Cabot a "Chaises de Chvre". Neon de Suro, La Ciutat de Mallorca.1980.

Com era desperar ni Capell ni cap altre estaquirot intellectual de per aquest corral de porcs no va motar quan mor Riefenstahl ni Dal, ni Newton, ni abans Warhol. Nosaltres en canvi el 8 de setembre de 2003 trametrem a tot el mn el missatge en SMS segent: EN NOM DE LA RAA LLUNTICA AIXECAM EL BRA I EL BRAC EN LA MORT DE LA NOSTRA GUIA SEXUAL, LENI RIEFENSTAHL. Signat: TALLER LLUNTIC.

Leni subjugada per Hitler, com nosaltres. "Triumph des Willens", 1935, Arbeistfoto

Totes aquestes misries i mancances entorn dels grans creadors universals es tornen balquena quan dins el clos provinci fineix el que sentimentalment hom designa com a artista, intellectual, popular, etc. Si ens enfrontam amb el mn necrolgic dels textos periodstics o dhomenatges que es reten en calent als putes cadvers culturals, descobrirem lessncia tant de la nostra cultura, com els seus parallels arreu del mn de la cursilada, de la grandiloqncia, de la buida retrica. Us proposam, lectors dulls inflats de llgrimes, un passeig per la mort de diversos tipus la llista dels quals us donarem a continuaci. Si obeu (com s el vostre deure davant TALLER LLUNTIC) les nostres consignes dictatorials, veureu el mn ms canalla de la llgrima fcil i de la falsedat, en resum la sntesi filosfica, lhermenutica ms ntida de la cultura catalana des de la seva perifria. A darreries del segle XX moriren a Mallorca personatges que en ser glossats per aquests representants duna cultura necrolgica (una cultura que respira alleujada per la mort dun seu representant qualsevol perqu aix el fixa definitivament, el t aturat, momificat conceptualment i obre el perode inacabable de la manipulaci histrica i textual, fastigosament costumista), ens determinen lesquema que hem realitzat ms amunt. Inters

pel personatge a nivell familiar, to personal, proper, hum i fins i tot tendre, en definitiva cristi; en una paraula: estticament cursi i polticament reaccionari18. En donarem alguns exemples que amb el pas del temps ens confirmen que un treball exhaustiu sobre les necrolgiques dels belitres que hem esmentat ms amunt, oferiria uns resultats altament il.lustratius sobre la ridiculesa duna classe intellectual nostrada; sobre la superficialitat que sempre sentesta a exhibir, i sobre el rigor mortis que aquesta mateixa classe intellectual mostra sense pudor amb la seva escriptura encarcarada, docasi per excellncia; sobre el propi cadver que exhuma i del qual mai fa lautpsia cientfica i freda. Si llegiu la necrolgica que escrigu Bartomeu Mestre i Sureda a la mort de Miquel ngel Riera el 1996 i la que publica a la mort de Miquel Bau el 2005 hi veureu els mateixos trets. Tot el ms odis de les mitges veus, del xiuxiueig del delator (que sempre s un covard: el trador sempre s un covard), se sintetitza en aquests dos articles de columbari de Mestre. El dedicat a Riera es titula de la manera ms grfica de lactitud sentimental esmentada: Amb un ram de liles in memoriam19. Voleu res ms idiota, ms de tirar-se per terra de rialles? Aix s lindependentista xerrai-marrai que prologa un llibre fals i falsari, hipcrita i caragirada com Mossegades (1995) de Jaume Sastre? Si sembla un ttol de na Corn Tellado!! B, larticle respon a un patr, a un motlle descriptura periodstica nefanda com tots els altres que se sotmeten a la tirania dels cacics de la premsa es diguin el Grupo Moll, Pere Serra, els Barcel, Ramrez, Polanco, etc--; i entra de ple en els sobrentesos que tant hem denunciat i tant odiam. Aix omet els noms de Jeroni Salom i Manuel Claudi Santos quan aquests digueren una veritat ofensiva per als delicats timpans patriotes com que Riera no havia superat Poemes a Nai20. Tamb qualifica de mercenari de lloguer a sou de botiflers Jaume Pomar sense dir el seu nom. En fi... hipocresia, covardia, una bona mostra del que ha representat lindependentisme a Mallorca. A larticle a la mort de Bau, Mestre torna envernissar els ms caducs assentiments davant actes institucionals ptrids com fer fills illustres dun poble Felanitxamb una m de pintura que sembla progressista, jove, alegre i fresca. En Meravell: fill illustre i predilecte21 s un article de llogaret i alabana a dos impostors, fantotxes i mediocres com sn Miquel Barcel Artigues i Miquel Bau, representants perfectes del que no s i sembla ser: la qualitat, la rebel.lia, la transgressi. Les dimensions del provincianisme tenen el seu reflex ms precs a les necrolgiques. Qualsevol desaparici propera als intellectuals catalans s esbombada amb pls i senyals. Gaireb tota desaparici forana (s a dir: poc coneguda) s passada per alt, perqu la ignorncia i el

menyspreu del personatge estranger sn sistemtics. Si consultau les hemeroteques durant els dies de les morts que us hem esmentat, veureu una bona catefa de plors que de cap de les maneres es donen davant les morts de gegants de les mides que tamb hem citat. El 1997, per exemple, lany que petaren Nadal Batle i Blai Bonet, tamb va rebentar un monstre nic i genial de tots els temps: William Burroughs. Us pensau que analitzaren o ploraren gens extensament per aquests encontorns? Ca barret! Lenquesta que fu Diari de Balears22 entre noms escriptors mallorquins (per qu no entre tots els dels Pasos Catalans?) s llastimosa, emprenyadora de dalt a baix. Quatre tpics per sortir del pas una lectura molt llunyana, diu Antnia Vicens--, unes afirmacions de Guillem Frontera que no gosaria fer de cap dels seus divuitescs preferits Les dimensions que va arribar a tenir lescriptor shan anat perdent sota les noves, com s lgic--; i aix s tot. En general, tots els autors estan dacord que Burroughs s el reflex duna poca obsoleta, afirma, sense que li caigui a bocins purulents la puta cara de vergonya, la brutona que fa lenquesta, Llucia Ramis. Sobre Burroughs, sobre William Burroughs, aix sobre un dels mxims immorals, investigadors, i innovadors de lescriptura de tots els temps! Us adonau, lectors dulls enravenats, en qu consisteix el periodisme, la informaci que vol ser dinmica i jove? No veus, lector dorelles peludes, que tot aix s un insult a la tecnologia ms avanada?

10

"Sabata

Walter Steiger", 1983. Foto Helmut Newton, Monte-Carlo.

Quan Antoni Artigues ens propos per telfon i ms tard per escrit, fer una ponncia pblica23 sobre Miquel Bau, (potser sobre els primers llibres), vam envestir la lectura precisament dels darrers perqu vam voler saber com era continuada una investigaci especulativa desprs de Carrer Marsala, per exemple. Perqu no els havem ms que fullejat, amb una impressi bastant oiosa, tanmateix. Tamb amb el fstic de la crtica morta, tpica de per tot arreu. De les opinions ms convencionals que mai sobre el poeta malet oficial, Miquel Bau. Un poeta malet concursant als premis literaris? Amb una novella tan infecta, dolenta, fracassada, idiota, imbcil i illegible com Lestuari? Una novella, daltra banda, que avui tothom oblida perqu s infumable per a qualsevol dels lectors o promotors davantguardes individuals com la de Bau. (Si hem de parlar de premis literaris i de qualsevol altre tipus densabonades--, us remetem al nostre text definitiu Els premis o la domesticaci de les criatures24 ). Vet aqu, doncs, una veu dissident enmig del concert dalabances post mortem a Miquel Bau. Ras i curt, no ens fan la ms mnima grcia ni tenim per gens transgressora, ni pensadora la prosa (ni el vers) del Bau dEl Canvi, dEls estats de connivncia, etc. Tanmateix no basta que nosaltres estiguem en desacord amb aquesta filosofia sense filosofia de Bau. Com s possible escriure sense citar precedents, referents (Schopenhauer, Nietzsche), com si Bau fos el primer del mn que escriu? Com s possible escriure duna manera tan analfabeta, tan antiquada, tan poruga, tan beneita-manaco-depressiva, amagant, o no sabent demostrar, una infibulaci i una infecci del seu text amb els textos histrics, amb la nostra histria? No s una covardia que Miquel Bau (i ho diu Josep Albert que no ha escatimat mai dir el que pensava dell de viu) 25 es faci lindependentista, digui sempre seguit a El Canvi i als altres llibres segents els nostres enemics, referint-se suposadament als espanyols (denominaci que no el compromet a res), i per contra no escupi la seva fleuma (amb llenguatge assass, per, eh?) a la cara dels noms re(i)als? Per posar un exemple: als intellectuals tradors o docupaci com els Eduardo Mendoza, Juan Mars, Flix de Aza, Miguel Dalmau, Eduardo Jord, Jos Carlos Llop, Jos Vidal Valicourt, etc, etc, sobre els quals TALLER LLUNTIC ha vomitat sempre26. En les seves reflexions contra institucions de tot tipus o convencions habituals, per qu no sha cagat mai Bau fins i tot amb el seu germ Jaume Bau, militar espanyol collaboracionista de locupaci espanyola? No donar noms, vet aqu el fotoprotector que
11

sapliquen els infants terribles com Bau. Amb les excuses que siguin, i a sobre poden provar de ser qualificats pels turiferaris de filsofs. Tornam sempre a la cultura dels sobreentesos. s el que ms ha potejat TALLER LLUNTIC en tota la seva existncia. Volem recordar que a la lletra de Josep Albert dirigida a Dami Huguet el 18 dagost de 1982 ja consignava ...la meva posici inflexible, la meva minuciositat destinada a combatre duna puta vegada tot all que odi dins la nostra cultura oblits pietosos, improvisaci textual i verbal, dilegs domstics, to familiar, un purulent sentit de lamistat, el sentiment damics i coneguts entre tots, etc--...27. Tot aix s ms corrent (anvem a escriure viu, per lnic viu que hi ha s TALLER LLUNTIC) que mai. El difcil s jugar-sho tot sense retorn.

Deim que no basta tot plegat perqu Bau ha obtingut el pitjor en la pretensi, en la pre-tensi, de millorar la seva obra; arrabassant-li la netedat pelada com un os blanqussim danyell que roman a qualsevol tros de foravila. Quan vam llegir el que no coneixem vam rellegir el que coneixem. Aqu entra la qesti plantejada sobre el possible discurs entorn dels primers llibres de Bau. Vet-ho aqu. Quan ens vam posar davant lObra potica (1959-1983) de 1987 i vam afinar el que va fer Bau amb lescriptura dUna bella histria de 1962 (el llibre-espas dun text rod i complet en la seva formulaci, segurament amb ingenutat mancada com tot escrit de jove i jove de coneixement(s) a fons de les experincies ms modernes en investigaci de lescriptura, i dhuc de la Roma antiga per sempre ms moderna amb Marcial, Juvenal, Petroni, Ovidi, Catul, etc); quan vam reconixer el que va fer Bau, repetim-ho, no ens en podem avenir. Ens indign i ens exasper, perqu s lexpressi ms bajana i intil, potica del mn. Una nova versi dUna bella histria sense aportar res que la millori, res ms que un cert ordre i pulcritud dels versos cosa que lacademitza--, sense res que assenyali una investigaci que bombardegi el llenguatge primer, transformant-lo en quelcom de molt ms nou i dur, s diletantisme pur. Una sortida dalg insegur del que ha fet. Actituds aix, davant nosaltres, davant TALLER LLUNTIC, sn els antpodes. s com si dubtssim de la nostra prctica dels darrers vint-i-cinc anys. Cosa, sigui dit molt aviat, que s el que ha passat a fills de puta tradors a la seva prpia visi del mn (anava a dir escriptura, per seria fals parlar aix de gent que noms ha estat arrossegada uns pocs anys per nosaltres, Bartomeu Cabot i Josep Albert), com Jaume Sastre, Llus Maicas, Andreu Terrades, etc.

12

Leni Riefensthal amb un nuba el 1975 iniciant un ritual de pornografia gerontoflica. "Magazine" 2-IV-2000

Bau, doncs, s el tpic i anacrnic poeta rebel. El mateix que diu idioteses pretesament patants, com la retrica que no pot impressionar ning de ...la mare va decidir de constituir-me orfe. No s si va ser per venjar-se o senzillament moguda per un instint dimitaci 28. Si una ironia embafosa com aquesta shagus de comparar a la del desafiament mundial de Salvador Dal quan anunci a tot puta du que ell de vegades per pur plaer escopia sobre el retrat de la seva mare29, veurem que Bau s un insecte insignificant que no t ni puta idea del que s la provocaci ni lescriptura. (Per cert, ara que ve tan b. Arran de la mort de Miquel Bau tot han estat necrolgiques, actes ridculs dhomenatge, i articles dancdotes i ms ancdotes. Aix s, sempre ve b. Tanmateix la societat putrefacta mallorquina, la societat putrefacta universitria balear, tota la seva puta patuleia ha emmudit com un sol home, com una sola dona davant el centenari gloris esdevingut durant el 2004 del naixement de Salvador Dal. s que no som catalans, nosaltres? s que el nostre catalanisme, la nostra sang catalana no ens bull de patriotisme quan sentim el nom de Dal? S, de patriotisme, lnic patriotisme que coneixem: el de la defecaci i el de lorgasme, el de la pudor i el riure planetari. Aqu el que passa s que tota la xusma intellectual nostrada no val ni la merda que caga, i els va molt b laurola bohmia dun Miquel Bau, tan nostre, tan minoritari, tan custic dins un ordre, al capdavall--; tot el contrari dun geni universal com
13

Dal30, que ha passejat i deixat la petja a tota la terra del tarann catal. Nosaltres, TALLER LLUNTIC, pixam damunt aquestes pagesones que encimbellen les mediocritats nostrades i odien els nostres grans creadors.)

Helmut Newton amb l'editor B. Taschen a la presentaci del llibre gegant "Sumo" a la llibreria "Kovasa".

Analitzem ara uns quants punts textuals de Bau que per ells sols ja enderroquen tota quanta apologia de la seva escriptura sha posat temporalment com sempre de moda. Avesats els crtics i lectors, avui ms que mai, a un retorn a les frmules classiques de novel.la, narraci, poema, etc, qualsevol innovaci sorprn molt. Emprar un sistema textual com el de Bau en forma de diccionari als seus llibres que lhan consagrat --El Canvi, Els estats de connivncia, Els somnis i Rudiments de saviesa31--, enlluerna tots els enzes que identifiquen modernitat amb tot all que no els s habitual. Una de les primeres entrades dEl Canvi s Amrica. Doncs b Bau prova daconseguir una defensa dAmrica del Nord, per descomptatoriginal, un xic extravagant, de poeta pirat, enfront dels convencionalismes desquerres antiamericans. Aix el porta, com tants i tants vocables desenvolupats posteriorment a dir bajanades una darrere laltra com que Haurem dodiar els americans, perqu van esponsoritzar la Dictadura. Per ho van haver de fer perqu Londres els ho va manar. Lexplicaci no s la Uni Sovitica. Aquest amor filial mentendreix i em fa perdonar-los. La Dictadura va ser una venjana o menyspreu dels anglesos contra els nostres enemics, no contra nosaltres.32. s possible dir ms imbecillitats en tan poc espai? Sense aclarir que la dictadura que esmenta s la de Franco, sense aportar cap prova duna acusaci global, general, contra Anglaterra; i el que s pitjor amb un llenguatge irnic infecte damor filial i perd. Tot plegat s aquesta xerrameca tan tpica felanitxera, feta de llegenda i verborrea, posada per
14

escrit. (s aqu tamb on hi ha les primeres referncies a la denominaci bajoca dels nostres enemics que hem esmentat ms amunt). Si tenim aquestes pellerofes per comenar no trigarem gaire a comprovar que la xerrameca bauaniana s exactament tot el contrari del nostre pensament i acci. (Sigui dit molt aviat: la qualificaci dermit que hom ha fet de Bau per ex. Fiol mateix a larticle, i a daltres, citatper a nosaltres s excusa per no definir lautor de Lestuari del que realment fou: un estpid aterrit per la responsabilitat dhaver denfrontar-se al mn, que amagava la seva covardia rere lesnobisme bohemi de no sortir al carrer).
Gran nu de Helmut Newton al llibre Work, pgina 201.

Entre laforisme i lentrada de diccionari, la frmula emprada per Bau a partir dEl Canvi, tanmateix, de cap de les maneres li forneix la fludesa dels grans filsofs com Georg Christoph Lichtenberg amb els seus

15

aforismes (aquests s), o un cert record del Swift ms cnic dels pensaments sobre temes morals, o el Nietzsche ms genial 33. Ni pensar-ho que Bau pugui provar-se amb el gran incitador al sucidi que ha estat el Cioran de Prcis de dcomposition textos breus de la llargada de vegades del articles de Bau, precedent que encara que shi hagus inspirat, que potser s, no nha tret cap ensenyana--, o el de De linconvnient dtre n. No cal res ms que fer una lectura, per breu i antolgica que sigui, de la filosofia de Bau i dels autors aqu dalt anomenats, i comprovareu que es tracta dun bluf espaterrant, aquest nou escriptor catal entronitzat al cel de la glria merdosa. Les collonades que ens encoloma Bau sobre termes com lamistat, lamor, sn duna pulcritud i duna moralitat gaireb absolutes, sense cap violncia, que s el que demanen aquests temes. El mateix podem dir de lerotisme: vulgaritat, buidor, divagaci fcil. Del pecat, i fins i tot de la pedoflia, lnic pecat real avui, que queda, unnimement condemnat per avanats i retrgrads, per feministes i nacionalistes, tot una merda. Bau a lentrada de la pedoflia, amb paraules polticament correctes, esmenta ...laspecte aparentment pedfil de Jess. Aix s tot? Aquest fill de puta del Natzar no mereix ms insult? Us volem recordar que nosaltres som els nics que hem arrabassat els pelleringos daquell pocavergonya. Amb un ttol ja ho hem dit tot: La vida pornogrfica de Jesucrist: boixar porcs. Totes les entrades sobre Du sn duna ironia tronada danys seixanta del segle XX i dels progres estudiants de finals del franquisme. Tot molt de filosofia de caf, tot molt de xerrameca, dun cert to xafarder, de pixafreda amb una mica denginy. De naf, per amb molta pretensi amagada al darrere. I tpics a voler, a balquena. Una altra de les beneitures de Bau s el seu odi cap al mn intellectual i els seus productes de Frana o de Pars. Aix com hem vist aquella adoraci betzola i la interpretaci no menys ruca-- dAmrica, cal descobrir la reiterativa recriminaci a la creaci global, aix a lengrs, dels francesos. Al llarg dels textos bauanians trobam aquesta insistncia que ens hem de figurar que ataca tots els moviments literaris, artstics, filosfics, poltics, etc, francesos. s clar, Bau sempre parla en general. Una imbecillitat com unes cases. Si ens mancava una pea per desqualificar-lo, aqu la teniu. Com s possible parlar duna manera tan superficial, tan impotent duna cultura que ha produt Sade, Baudelaire, Lautramont,

16

Rimbaud, Artaud, Bataille, Breton, Pret, Klosowski, Sollers, Kristeva, Cioran, Debord, Richard..., per anomenar tan sols els primers que vnen al pensament? Com es pot suposar, tota aquesta escriptura sobre Miquel Bau, ofendr profundament molts cretins fans seus. s el que volem. Ens hem de desempallegar daquesta carronya potica ja histrica, antireal, al cap i a la fi decorativa, que vrem heretar, i que si en certes llunyanes ocasions i davant petits llamps de creativitat hem apreciat, ara no s ms que pols intil. Que una escriptura tan poca-solta i analfabeta, que una escriptura en el fons tan reaccionria i gens valenta amb el catalanisme contra Espanya quedi prou clara dun sol cop. En el fons tot s una ironia arnada, com les converses de mallorquins dins la Barcelona dels decennis dels seixanta i setanta, que una vegada donades per acabades tot es dilua en record i nostlgia, com una gran necrolgica34. Hi ha un text que confirma tot el que acabam de dir. Un text des de la modernitat. Es tracta de Notcia de Greta Garbo de Jordi Coca, dins un catleg35 pretenciosament ridcul com molta producci oficial--, tot ple de xinxes i polls que nosaltres coneixem b. Tipus com Vicen Altai, Vctor Sunyol, Biel Mesquida, Jaume Vallcorba, sempre emporcats dins el mn de les institucions, i que nosaltres ja hem assassinat fa molts anys. Coca defineix b el mite de Greta Garbo relacionat amb Bau i la beneitura del mn periodstic i cultural quan grufava dins la manca de notcies sobre l'escriptor imbecil, fent-ho tot com una gran genialitat. Tanmateix el Coca descriptiu de la seva relaci amb el poeta de Notes i comentaris s'envisca dins tots els tpics que ms odiam: les curses de braus, l'amistat, l'ancdota, la tolerncia i la conclusi de classificar un idiota com Bau de malalt. Si Coca diu que Amb en Miquel Bau passa el mateix. El sol de fet de parlar-ne embruta, polluciona i limita la possibilitat d'arribar a aclarir mnimament les coses, Taller Lluntic ha aclarit d'una puta vegada qu s l'artefacte Bau per sempre ms. Nosaltres som els que embrutam i pollucionam tota la cultura catalana en pes.

Haurem de fer com ngel Terrn quan, tota enamorada, visitava Miquel Bau a Barcelona: no estirar la cadena de la cisterna del vter a fi que la crema dels excrements amb gasos de descomposici aniquilin tot vestigi daquesta necroliteratura36.

17

"Puis-je venir tes cts?". Bruno Richard & "Elles Sont de Sortie", nm. 72 "Sentimentales Excrtions", juin 2005.

"...l'acte masturbatori, acte de tels i de profunditats". ( Vicent Andrs Estells )

JOSEP ALBERT & BARTOMEU CABOT TALLER LLUNTIC.37

llunatic@mesvilaweb.cat 38 www.geocities.com/tallerllunatic LA CIUTAT DE MALLORCA. JUNY- OCTUBRE 2005.

18

19

En resposta a la carta dAntoni Artigues del Departament de Filologia Catalana i Lingstica General de la Universitat de les Illes Balears--, de quatre dabril denguany, i a la demanda de preparar una intervenci sobre els primers llibres de Miquel Bau, per a les converses sobre aquest escriptor a comenaments de novembre de 2005, TALLER LLUNTIC ausculta els rgans duna societat cultural la catalana, la nostraamb decisi de sodomitzar-la cruelment a veure si duna puta vegada desperta daquesta pudor de cadver que fa.

Vid, "Histria del temps. Del big bang als forats negres", Editorial Crtica, Barcelona, 1989 (7 edici); vegeu especialment la conclusi del prleg de Carl Sagan: "...un univers sense lmits en l'espai, sense comenament ni final en el temps, i sense res per fer-hi un Creador", pg, 14. I tamb les pp- 127-128 on Hawking conta la seva anada al puta Vatic. s curiosa i grotesca aquesta obsessi impossible dels papes de Roma de controlar la cincia. Tan sols pel poder de les seves altes finances pot mantenir avui dia el Vatic una certa presncia meditica. Per descomptat la cincia demostra cada dia la inexistncia de Du. Tanmateix si us voleu divertir amb les baves cristianes us recomanam la lectura pallassa de la srie de llibres de discursos de Pius XII (el papa de la pel.lcula "Amn" de Costa Gavras, on s'evoca la connivncia catlica amb els nazis davant l'extermini de jueus) que els espanyols fatxes editaren

20

entre la II Guerra Mundial i la postguerra. Especialment "Po XII y el mundo intelectual", Editorial Pax, Sant Sebasti, 1945.
3

Cal insistir en els lucidssims textos de Krauss a "Pro domo et mundo" publicats el 1955 i el 1974 a Kossel Verlag de Munic, i en traducci espanyola per Jess Aguirre a Taurus de Madrid el 1981, que nosaltres ja citvem a "La vida pornogrfica de Jesucrist: boixar porcs" (1986), pg, 291. Ning no pot desmentir Krauss, i encara ms avui, sobre el periodisme i els periodistes. "No tenir una idea, i poder-la expressar: aix fa al periodista", "Pro domo...", op, cit, pg, 40.
4

Taller Lluntic mant una guerra a mort amb la Universitat com a instituci esclertica i pante del no-saber. El 1984-1989 vencrem la gran batalla amb la puta professora Rosa Cabr al "Judici al pensament de pedaos bruts", el 7-IX-1993 reptrem alumnes aplicades de la Facultat de Filologia barcelonina a que ens refutassin "Lletra a la Universitat de Barcelona " . Entre l'agost de 1994 a la ciutat de Mallorca fins el setembre de 1995 a Pars, forrem unes altres estudiants, aquesta vegada de Histria de l'Art de la UIB amb "Els collons d'Hitler". Etctera.
5

El 24 de juny de 2004, TALLER LLUNTIC, inseria dins el "Diari de Balears", l'anunci --pagat per "El Ocaso, S.A." -- "SENSE PIETAT!! CERTIFICACI DE LA DEFUNCI DE MARIA PERELL MARTORELL", dins el qual comunicava, entre altres coses, l'actualitzaci del nostre lloc web, www.geocities.com/tallerllunatic, amb l'obra "El Gegantisme Cerebral de Taller Lluntic". El 30 de juny segent "Ultima Hora", diari del mateix Pedro Serra (Grupo Serra), publicava un reportatge groc sobre la nostra esquela -"Extraa ceremonia en Bon Sosec"--, amb una filldeputada contra Taller Lluntic que demostra un cop ms el gangsterisme d'aquest grup de pressi. I el collaboracionisme de tota la intel.lectualitat nacionalista o no d'aquest pas, amb el seu silenci sobre els afers bruts (Es Baluard, Son Massot, etc) dels Serra. Si us hi fixau, i comparau l'anunci del 24 de juny i el reportatge que esmentam, veureu que de la nostra esquela fou eliminada (i per tant criminalment censurat una vegada ms TALLER LLUNTIC), tot l'apartat que fa referncia als nostres preciosos noms, l'adrea electrnica, el nostre web, i la seva actualitzaci. Per tant Pere Serra i els seus sicaris, concagats de por, s'estimaren ms collocar-nos dins la delinqncia i amagar el contingut --brutalment assass i crtic amb tothom i amb ells els primers-- de la nostra obra mestra (la seva tomba) que s el "El Gegantisme Cerebral de Taller Lluntic". Tamb afegirem la informaci que dins el juliol de 2002 ens pass l'encarregat de defuncions de l'empresa "El Ocaso, S.A.", sobre les trucades telefniques rebudes de la direcci del "Diari de Balears", que morta de por, demanava sobre l'autenticitat de l'anunci, protestant sobre el seu contingut, i de pas qui pagaria la factura. La resposta del senyor Lillo fou contundent, que l'empresa ho pagava com sempre, i que per descomptat era intocable, sota l'amenaa de no donar-los ms publicitat!

Anunci de Taller Lluntic a "Diari de Balears", el 24 de juny de 2002.

21

Reportatge groc aparegut a "Ultima Hora", el 30 de juny de 2002, on l'anunci de Taller Lluntic fou brutalment mutilat.

El dia 6 de juliol de 2004, a un sopar al restaurant "S'Hostal d'Algaida" (Mallorca), davant Joan Palou, Miquel Llufriu, Sebasti Vidal i Bartomeu Cabot, el pintor i cap del Servei de Patrimoni de l'Estat a la delegaci d'Hisenda, Pere Miquel Gelabert, tamb a la taulada, manifest que un policia conegut seu (sense citar el seu nom), confidencialment, bastant preocupat, li havia preguntat quina relaci tenia amb Taller Lluntic. El policia li va dir que en la seva feina d'investigaci dins Internet tenien fitxat el lloc web de TALLER LLUNTIC com una secta pedfila. I el nom de Pere Miquel Gelabert hi apareixia implicat dins els textos (concretament a "El Gegantisme Cerebral de Taller Lluntic", afegim nosaltres) de les pgines de la xarxa. Aleshores Gelabert li respongu que havia participat en un principi a TALLER LLUNTIC, per que feia molt de temps que n'estava deslligat. Li va donar la seva opini que aquest col.lectiu no era all que investigava com a professional de la delinqncia sexual, sin uns artistes intellectuals rarencs. I va remetre el policia, per si volia ms informaci, al conseller de Cultura del Govern Balear, en aquell temps, el juliol de 2002, Dami Pons Pons. Aquest comentari de Gelabert sort a la palestra amb motiu del fenomen que representa Internet, i els seus efectes en llibertat d'expressi, i perqu es donava el cas que Joan Palou (www. joanpalou.com) estrenava el seu lloc web.
7

Vegeu les infectes mostres de patriotisme nefrtic de Joan Mir i Jaume Sastre , a "Diari de Balears" 8-XII-1997, 15-XII-1997, respectivament; i la de Bartomeu Mestre a "Ultima Hora" 8-XII-1997.
8

A la mort de Dal, Josep Meli va escriure una necrolgica que mereixia una execuci immediata. Tots els llocs comuns dels analfabets, tots els clixs dels ignorants que no entengueren mai Dal sn all. Vid, "Ultima Hora" 24-I-1989. Tamb podeu comprovar la visi ms reaccionria d'un "expert en art" com Meli quan analitza Warhol. Vid, "Diari de Balears" 9-III-1997.
9

s una vergonya que un llibre tan fastus com The Andy Warhol Diaries no tingui una traducci al catal. Una lli dexcellncia tant en una monotonia quotidiana i glida com en la rutilant vertiginositat de Nova York i el mn sencer. Una aberrant i alhora paradoxal posici personal, entre un catolicisme exsange i residual, i el vici permanent. Vegeu si no hi ha ms remei lassequible edici espanyola Diarios en edici de Pat Hacket, la secretria a qui Warhol dictava els seus pensaments per telfon fos on fos del planeta, editorial Anagrama, Barcelona, 2 edici 1999.

22

10

Tota lescriptura de Dal tanmateix s duna cura i una qualitat que tots els escriptoretxos que engrunarem en aquest text sn un insult tan sols anomenar-los. Les obres completes dalinianes iniciades durant el seu centenari per editorial Destino de Barcelona haurien de ser textos sagrats; per, s clar, els nostres intellectuals sestimen ms llegir Miquel Bau. I s que Dal no pot ser citat per un independentista, fa massa oi. Molt digne tot dafusellaments en massa. Taller Lluntic, tanmateix, vol aprofitar aquesta nota per demostrar que a nivell mundial Dal sempre ha estat odiat pels confidents. Aix George Orwell va escriure la seva famosa crtica contra la Vida secreta de Dal amb tota la mala llet dels imbecils, sense entendre un borrall dun dels millors llibres del mn. Vegeu Patente de corso: algunas notas sobre Salvador Dal dins Una buena taza de t, Destino libro, Barcelona, 1985, pp-84-98. Aquest article fou censurat mutilant el Saturday Book on havia de sortir, no per la condemna orweliana de Dal, sin per lescndol que suposava la descripci vvida de les depravacions del nostre gran creador de Figueres.
11

Vid, Autobiografa de Helmut Newton, RM Verlag, Barcelona, 2005. 293 pgines. Es tracta dun llibre extraordinari, fotos apart, i ja s dir molt. Sexe i luxe. Si tots els jueus fossin aix ja en podrem comenar a parlar. s imprescindible tamb, per tenir una mnima idea de Newton, conixer Work. Catleg de lexposici Helmut Newton: Work, a la Neue National galerie de Berln, 1-XI-2000 / 7-I-2001. Curator: June Newton. Essay: Franoise Marquet. Editor: Manfred Heiting. Taschen. Kln. 2000. 279 pp.
12

Vid, limmens llibre Memorias de Leni Riefenstahl, Editorial Lumen, Barcelona, 1991, 598 pgines. Per descomptat, ja no cal ni dir-ho, tampoc ning lha volgut publicar en catal. Ecs! Vegeu tamb Leni Riefenstahl Mit Beitrgen von Oksana Bulgakowa, Barbel Dalichov, Claudia Lenssen, Felix Moeller, Georg Sesslen, Ines Walk. Hensel Verlag. Berlin. 1999. 247 pp. Hem dagrair la transmissi daquest llibre a Francisca Terrassa, alies "Catoia", gabellina dHamburg.
13

Cal llegir sens falta el llibre que ha passat sense pena ni glria "Gabriel Fuster Mayans (Gafim). Un periodista a la Mallorca franquista" de Carles Marn i Llad, Lleonard Muntaner editor, Palma, 1999. Un retrat de la misria feixista dins la intellectualitat mallorquina. Un personatge secundari per molt important a la cultura catalana com aquell xuetonarro de Gabriel Fuster Mayans, al servei de l'estultcia, de la llepada consagrada, s, tot i algunes mancances d'informaci de Marn -- com el llibre de Gafim Anglada Camarassa, Atlante, Palma, MCMLVIII--, el retrat tant de la prpia descomposici social a la postguerra, com dels seus collaboradors.
14

Vegeu com Capell s un intellectual orgnic de Serra amb els mltiples elogis i ditirambes en forma darticle o dinterviu que li dedica. Tan sols unes poques mostres exemplars: De Bisbal a Serra, Diari de Balears, 3-I-1999. Els homenatges a Pere Serra, Diari de Balears, 22-VIII-2000. Pere Serra. Es Baluard ha sido mi ltimo gran sueo, entrevista dins la revista Brisas, 24-I-2004. El llepaculs Capell no t aturall amb les mamades als seus cacics: vegeu Els Serra i el pas DdB, 27-V-2007, on afalaga el pare i el fill i fins i tot prova de justificar i comprendre el monarquisme espanyolista dels seus amos.
15

Vid, Diari de Balears 7-IX-2002. Capell ja feia humor i befa de les genialitats violentes de Dal, sense entendre res de res, fa molts anys. Vid, l'article "El genio genial del artista Dal", "Ultima Hora" 30-VII-1971.
16

Vid, El Pas 3-XI-2002. Per si encara calia demostrar que els clans gitanos sn uns fills de puta, i que actuen sota un mateix model, aquesta "Unin Roman de Andaluca" -mereixedora d'aquell tracte suau, exquisit amb qu els va obsequiar el magnnim Partit Nacional-Socialista Alemany--, s una encobridora de totes les xacres que el seu puta poble de superxeria arrossega des de temps immemorial. "Unin Roman" amb l'ajuntament de Sevilla fan la labor social de protegir les bandes gitanes extorsionadores (com tamb el clan de Son Banya de Mallorca), com la que va causar la mort d'un home innocent. Vid "Avui", 9-I-2006, 10-I-2006, i "El Dia del Mundo", 10-I-2006. Vid, "els greus incidents" provocats pel clan de Son Banya a Palma, "Diari de Balears", 10-I-2006.

23

17

Capell ens dna la ra amb la seva diarrea de torero espontani amb el cul dels pantalons apedaats, quan fa potedetes contra el projecte lgic d'Esquerra Republicana d'abolir per sempre les curses de braus a Catalunya. Vegeu l'article "Esquerra, Catalunya, els toros", "Diari de Baleares" 4-V-2006. Ja el 1999 Capell va fer una apologia de l'espanyolisme cupletista i toreril dins Mallorca que s el que realment li agrada-, disfressada per a tapar la boca a tot independentista. s a dir, com que popularment movia masses de raa nostra, el castissisme espanyol no s condemnat, sin que s justificat en un discurs kitsch. Vegeu La Mallorca del clavell Di7 edici, Binissalem, 1999.
18

Tamb es poden trobar necrolgiques acadmiques dalguns dels morts esmentats. Vegeu Estudis Balerics , 58/59, juny 1997/gener 1998. Semblances de Gabriel Alomar Esteve, Nadal Batle, Blai Bonet i Bartomeu Ensenyat. O necrolgiques independentistes que no fan ms que enaltir duna manera porca i filla de puta el cristianisme nostrat. Vegeu el repartiment dels plors de les dues beates podrides Jaume Sastre i Josep Palou, Lobby per la independnciaa les portes de la Seu de Mallorca, immediatament que es mor anegat, duna manera homosexual amagada (model Teodora bisbe), devers les Casetes dels Capellans, el prevere Pere J. Llabrs. Aquesta reivindicaci del catalanisme de Llabrs feta pel Lobby constata el que vrem dir a Sab fluix de camp de concentraci / Procs a la Cultura Catalana VII (1998), nota nm. 54, i justifica ni ms ni manco que tota la pintura, lobra a la Seu i les grans enculades que hagut danar acceptant lartista Miquel Barcel, al servei del caciquisme empresarial de Mallorca, de les seves institucions, per sempre ms emmerdades amb el Vatic i amb Espanya. O no ? Vid., Diari de Balears 12-VII-2006 .
19 20

Vid, Ultima Hora 22-VII-1996.

Vid, lafirmaci de Manuel-Claudi Santos ...Miquel ngel Riera, crec que no es va poder recuperar mai de limpacte que va produir el seu mig vers inicial de Poemes a Nai (1965):Testim, per men fot..., tota la resta no passa de ser una accelerada cursa cap a un esteticisme caduc amb una sobredosi de pedanteria. Ara fa novel.les per a leternitat. No s si ser massa temps, aix. Les ptries grises de la poesia a Mallorca, dins un treball global sobre 25 anys de literatura a Mallorca amb Jeroni Salom. Revista Palau Reial, 1, maig 1988, pg, 45. Vegeu tamb la defensa de Riera feta per un dels confidents ms coneguts dels darrers decennis del segle XX a Mallorca: Jacint Planas Sanmart, a Ultima Hora 13-VI-1988.
21 22

Diari de Balears 3-VII-2005. La mort de Burroughs clausura una generaci, Diari de Balears 5-

VIII-1997.
23

Dia 18 de juny de 2006 Margalida Estelrich, de Felanitx, ens confirm verbalment que Artigues repart Acte onanista... en forma de fotocpies entre els assistents a les conferncies de 3 i 4 novembre 2005 sobre Bau, al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma.
24

id, "La vida pornogrfica..." op, cit, pgs 310-311.

25

Vid, el primer article "Els anys, tamb...", "Ultima Hora" 30-IV-1971. I "Notcia de Miquel Bau", "Diario de Mallorca", 30-XI-1975, i "Alguns esdeveniments a la poesia de les Illes","Serra d'Or", nm, 237, juny 1979, pp, 39-40.
26

Concretament Dalmau, trador a Catalunya protegit per les armes espanyoles docupaci, escriu llibres i articles en espanyol (vegeu els seus vmits a Diario de Mallorca), va publicar a la revista Qu leer (nm 133, juny 2008, pg, 110) un article intitulat Una nazi puerca y genial, sobre la biografia de Leni Riefenstahl de Steven Bach (edici espanyola de Circe). En un to irnic, que s el recurs dels impotents espanyols, Dalmau se solidaritza amb Bach per desmitificar lautora d' El triomf de la voluntat. Les que per nosaltres sn qualitats, per ells sn termes dubtosos: Leni narcisista, independent, nimfmana, egocntrica, etc. Que vagi alerta Dalmau, perqu amb ell es demostra tamb que tant catalanisme com espanyolisme rebutgen la poderosa creativitat folla i sense lmits amb la qual sempre es lligar

24

Taller Lluntic. Si parlvem de Lloren Capell contra Riefenstahl, ara podem comprovar que un anticatalanista merds (vid, Diario de Mallorca 12-VII-1999, on atacava la cantinela potica de raiz pujolista sobre la isla, es definia com a extranjero de habla castellana, i defensava la indignacin legtima de gente que no quiere una Mallorca catalanista), tamb es desmarca del ms foll i meravells que nosaltres adoram. Ests avisat, Dalmau: fora de Catalunya!
27 28
29

Vid, "La vida pornogrfica..." op, cit, pg, 255. "Obra potica", op, cit, pg, 213.

Vid, qualsevol dels textos biogrfics sobre Dal, per ex., el molt complet La vida excessiva de Salvador Dal de Ian Gibson, traducci de Xavier Pmies, Editorial Empries, Barcelona, 1998, 1008 pgines. Cfr., al tercer quadern de fotos el quadre sacrleg a qu ens referim, i les pp, 337 i ss.
30

Tanmateix sempre hi ha excepcions que cal constatar. Aix han aparegut alguns assaigs sobre Dal ben valuosos. Els de Vicent Santamaria Huysmans, una referncia fonamental per a Dal, revista Els Marges, nm, 75, hivern de 2005, i La resistncia a l'xit de l'escriptura daliniana, Serra d'Or, gener de 2006, nm, 553, per exemple, demostren que no tothom menysprea lautor dEl gran masturbador. . 31 Tots aquests llibres han estat publicats per editorial Empries de Barcelona els anys, respectivament, 1998, 2001, 2003 i 2005. Vegeu tamb "La poesia de Miquel ngel Riera i Miquel Bau" d'Antnia Arbona, Lleonard Muntaner editor, Palma, 2004. Es tracta d'un llibre purament descriptiu, gaireb neutral, sense cap tipus de valoraci ideolgica, tot el contrari de la de Taller Lluntic. s de rigor cientfic, aix mateix, citar el treball d'Antoni Artigues Friedrich Nietzsche i Miquel Bau: de l'homo sapiens a l'homo poeticus, revista S'Esclop, nm, 21, maig-juny 2005. Literatura comparativa que nosaltres resolem dient que Nietzsche innovava, com ho feia aleshores Van Gogh, mentre Bau noms prova de ser el primer, com el postimpressionista mallorqu Ramon Nadal provaria de ser el segon, aproximadament.
32

"El Canvi" op, cit, pg, 29. s curis que Bartomeu Fiol faci una interpretaci, elogiosa, no cal ni dir-ho, amb la seva devoci per Bau, del terme Amrica. Una exegesi que deixa esborronat a qualsevol. Resulta que Bau en dir Amrica vol dir la seva admiraci per la Tcnica, "Amrica s el b que ha d'afectar tota la humanitat grcies al fet transcendent d'esser l'avanada o l'avantguarda del progrs tecnolgic en tots els ordres",segons Fiol. Sembla que tot plegat es tracta de cercar una interpretaci original al "pensament" desmanyotat de Bau. Aprofitant l'ocasi per blasmar la "progressia" antiamericana. En fi... Vegeu l'article de Fiol: "La parenta pobra de Miquel Bau", "Diari de Balears" 24 de maig de 2005.
33

Volem cridar l'atenci, pitjar un timbre d'alarma pels analfabets nostrats sobre la recent traducci i edici crtica catalana de "L'Anticrist", edici d'Antonio Morillas Esteban, traducci de Marc Jimnez Buzzi, Llibres de l'ndex, Barcelona, 2004. Els que pensin que Bau s actual s que no han anat mai a una orgia amb el dement de la navalla. Darrer crit pur, Nietzsche!
34

Miquel Bau tamb sha apuntat alguna vegada a la necrolgica. Vegeu per ex., Lloren Moy, amic a Ultima Hora 9-I-1982. Voleu res ms repugnant, ridcul i cursi que aquest article a la mort de Moy?
35

Escriptura i combinatria, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1994, pp, 77-83. (Devem la comunicaci a l'amabilitat de la doctora Margalida Pons).
36

Vid. "La vida pornogrfica ..." op, cit, pg, 43.

25

37

"Acte onanista davant els nostres pares indefensos i despullats", fou trams des de

llunatic@mesvilaweb.com el dia 2 de novembre de 2005 a les 7:22pm a aartigues@uib.es,

que l'accept. A partir d'aqu TALLER LLUNTIC el va trametent com una plaga a totes les mosques que s'avenen a caure dins la nostra planta carnvora. I a ms a ms el va augmentant a mida que hi va afegint ms documentaci precisa i rigorosa.
38

Relaci de correus electrnics que es van rebent per TALLER LLUNTIC en resposta al mal que sempre feim. 091205 2:49 pm de Llcia Ramis lluciaramis@hotmail.com: ttol / la brutona llucia us saluda. Benvolguts amics, aquesta carta s per agrai-vos que hagueu despertat els meus records ms antics, quan encara era una becria brutona all al Diari de Balears. Ara ja he crescut (sobretot dego i de pits...), i la cara no noms no mha caigut a bocins, sin que sendureix dia a dia. Per a la vostra informaci, som tan guapa com a (sic) guarra. Moltes grcies, en fi, per les vostres delicioses paraules retrospectives. s per a mi un honor haver sortit al vostre panflet decimonnic (sic). Som conscient que lesment del meu nom vos far augmentar la venda (les mamades) de la vostra revista. El que em sorprn s que, havent-hi tanta gent a Mallorca, me recupereu justament a jo, que som catalana a la dispora. Aix demostra que tot el que sescriu, escrit queda fins que es crema. Per cert, vos encantar sebre que ja he superat el nivell destatus periodstic: ara faig feina a El Mundo de Catalunya. Me despedesc la franaise. Vraiment enchante, Llucia Purulenta. 030306 12:45 pm d Empar Moliner moliner.empar@gmail.com: Sou extraordinaris! Em poso als vostres peus i els llepo. 070406 12:37 pm de Isabel Maria Aguil isabel.aguilo@uib.es :Grcies, per lenviament. Estic contenta de saber que puc conservar el grau de capitana...Bel Aguil. 160607 00:00 am de Brisas. Semanario de Ultima Hora. Tot i que no s un correu electrnic, volem incloure dins aquesta relaci les respostes de Lloren Capell i de Llus Maicas a ACTE ONANISTA DAVANT ELS NOSTRES PARES INDEFENSOS I DESPULLATS. Aquestes sn les seves covardes paraules: L[loren] C [apell]Qu se hizo de los poetas y pintores que participaban en el Taller Lluntic?. L[lus] M [aicas] En m queda el espritu de rebelda, de investigacin intelectual. De los dems no s nada. Los hubo que se radicalizaron al mximo. Y la radicalizacin absoluta es negativa. Taller Lluntic sucumbi vctima de si mismo, lo que no deja de ser normal. Tanto en literatura como en arte hay mucha gente con futuro que se queda a medio camino. Per descomptat, Llus Maicas reb ACTE ONANISTA... de les mans albes d'un nin rosset de primera comuni que nom Pere Bonet, funcionari ocasional a la Caixa de Llorito (Mallorca), perebonet@hotmail.com . ACTE ONANISTA li fou trams el 2006, i tot seguit va anunciar a Bartomeu Cabot: Qu te sap greu que l'hagi passat a n'en Llus (Maicas)?. 220108 00:00 de Roser Ramos roser293@gmail.com :Benvolgut Tomeu, aix com quedrem et tramet el CD amb les fotos que he pensat et podien fer grcia. He rebut correctament els teus correus amb els arxius adjunts. Fortets, no? (s noms una expressi, perqu no s qu dir). Grcies, Roser. 090808 12:05 pm de Jaume C. Pons Alorda daiconv@hotmail.com, de la publicaci Pl capell: ...el vostre pamflet extraordinari en forma d'acte onanista sense estirar la cadena del wter a Miquel Bau.

26