TDAH

Estratgies per a la modificaci

de conductes

NDEX

Pg.

Qu s el TDAH? ...............................................................................5
Lactitud positiva ..............................................................................6
Compreneu el vostre fill...................................................................8
Milloreu la seva autoestima...........................................................11
Tcniques de modificaci de conducta .........................................14
Com aconseguir que linfant obeeixi ............................................20
Ensenyeu-li a ser organitzat ..........................................................21
Motiveu el seu aprenentatge ........................................................23
Qu heu devitar? ...........................................................................27
Loci compartit ................................................................................28
Els germans no TDAH .....................................................................29
Algoritme de les estratgies
per a la modificaci de conductes .................................................30

QU S EL TDAH?
El TDAH s un trastorn dorigen neurobiolgic i
els seus smptomes provoquen en linfant les
conductes segents:

Hiperactivitat
Presenta un nivell superior i inadequat dactivitat per la seva
edat.

Impulsivitat
Li costa controlar les conductes, les emocions i els pensaments.

Desatenci
T una gran dificultat per prestar atenci i concentrar-se.
Aquests smptomes no sempre sn presents conjuntament;
de fet, existeixen diversos subtipus de TDAH, segons els
smptomes predominants:
Hiperactiu-impulsiu
Desatent
Combinat

LACTITUD POSITIVA
Un cop superades les primeres reaccions davant
del diagnstic, estareu disposats a conixer el
problema del vostre fill i tindreu una actitud ms
confiada i positiva. En aquest punt comena una
fase de formaci el resultat de la qual us ajudar
a sentir-vos millor amb ell i a estrnyer la relaci.
Per comenar, heu de tenir en compte que el ms important
s prestar atenci, escoltar linfant; daquesta manera us
sentireu ms preparats per parlar de les particularitats del
TDAH i per afrontar-les.
A continuaci, amb la vostra parella haureu de fer atenci
a diversos aspectes del vostre propi comportament i intentar
millorar aquells que puguin resultar nocius per a la relaci
familiar.

Busqueu informaci
Cal que estigui actualitzada i que sigui prctica i realista.
Podreu obtenir-la per mitj de la Federaci, daltres pares i
de professionals de la psicologia, de la pedagogia i de la
medicina.

Busqueu una avaluaci i un tractament professionals

Quan consulteu per primera vegada un professional, feu
preguntes relacionades amb el diagnstic i el tractament del
TDAH; quins mtodes utilitzareu per avaluar linfant, quins
tipus de tractament existeixen, quins considereu ms apropiats

Intenteu reconixer el costat bo de les

coses, rieu i ajudeu linfant a descobrir
lhumor i a riures dell mateix.

per al vostre fill... Una avaluaci completa de les seves fortaleses

i debilitats us ajudar a vosaltres i als membres de lequip de
tractament -professional mdic que hi intervingui (pediatre,
neurleg, neuropediatre, psiquiatre), un psicleg o psiquiatre
i els docents- a desenvolupar un pla adequat i efica.

Impliqueu a la vostra parella

Tots dos heu de participar a lhora dajudar el vostre fill amb
els exercicis especials o la feina de lescola. s important que
dissenyeu junts un programa dactivitats i que tingueu contacte
directe amb linfant quan el poseu a la prctica.

Busqueu el suport daltres pares

A Espanya hi ha diverses associacions de pares dinfants amb
TDAH. Aquestes institucions realitzen activitats per informar,
formar i ajudar tots els interessats en aquest trastorn. El
contacte amb els seus membres us proporcionar altres punts
de vista sobre el TDAH i us ajudar a sentir-vos menys sols
davant del problema del vostre fill.

Apreneu a controlar el malestar i lamargura i manteniu

una actitud positiva
El TDAH obliga els pares daquests infants a revisar les
expectatives que hi tenien posades i sovint els genera
sentiments damargura i frustraci. De fet, heu dintentar
concentrar-vos en els aspectes positius del vostre fill; aix
far disminuir els negatius i aix us ser ms fcil afrontar
aquest trastorn.
En aquest sentit, s fonamental estar atent als guanys i
estimular-lo amb cura perqu millori el seu comportament;
aix contribuir al fet que linfant desenvolupi la seva
autoconfiana i autoestima. Tamb heu dintentar reconixer
el costat bo de les coses, rieu i ajudeu-lo a descobrir lhumor
i a riures dell mateix.

COMPRENEU EL VOSTRE FILL

Els infants amb TDAH tendeixen a avorrir-se ms
fcilment que els altres; per aix necessiten
realitzar activitats molt estimulants. Daltra banda,
la impulsivitat i els alts nivells denergia poden
ocasionar-los problemes. Aix pot passar, sobretot,
en aquells infants que deixen la medicaci durant
un temps sense utilitzar cap altre tractament
alternatiu.
Per aquests motius, s important que els pares promoguin
activitats perqu el fill faci un bon s del seu temps, aprengui
habilitats essencials de la vida, es diverteixi i millori la seva
autoestima. Per aconseguir-ho s essencial entendre com
pensa un infant amb aquest trastorn.
Hi ha tres conceptes que condicionen les conductes dels infants
amb TDAH:

Novetat
El cervell de linfant amb TDAH t una necessitat constant de
la novetat. Aquests nens tenen dificultat per allar un fet dels
altres que succeeixen al seu voltant; per aix tendeixen a
dirigir latenci al soroll ms alt, a all ms excitant, ms nou.

Present continu
Linfant amb TDAH posseeix un escs sentit del passat i del
futur i demostra un excessiu inters per tot el que sesdev
en el present. Per exemple, si t una bona setmana per ha
tingut un problema fa deu minuts, lenfocament romandr
en el problema i pensar que la setmana ha estat dolenta.
Si, al contrari, ha tingut una setmana plena derrors i acaba
amb un xit, creur que la setmana ha estat excellent. Tot
aix fa que li sigui molt difcil aprendre dels errors.

Necessitat dactivitat fsica

Els nens amb TDAH senten una necessitat constant de moure
una part del cos. Els costa molt de quedar-se asseguts i prestar
atenci.

Els infants amb TDAH tenen problemes per

expressar-se de manera correcta o controlar el seu
comportament i dificultats per mantenir la
concentraci en una activitat durant una estona
llarga. Per aquests motius, a lhora de fer front a
aquests problemes solen tenir les reaccions
segents:

Allament i enuig
Quan sels demana que realitzin activitats que els resulten
molt difcils, sallen i senutgen per encobrir aquestes
dificultats. Per aix, a lhora dexigir-los aquestes accions, els
adults han de ser afectuosos, han de proporcionar-los confiana
i suport.

Frustraci
Linfant amb TDAH acostuma a necessitar ms temps que la
resta per realitzar la tasca escolar. Aquesta circumstncia por
fer-lo sentir frustrat, ja que creur que lnic que fa s treballar
mentre els altres juguen. Programeu-li activitats divertides
amb freqncia, com ara anar al cine, a prendre un gelat o
a menjar hamburgueses un o dos cops per setmana.

s fonamental entendre com pensa un

infant amb aquest trastorn.

Baixa autoestima
Els nens amb TDAH acostumen a ficar-se en problemes i tenen
pocs amics, fet pel qual comencen a pensar que sn incapaos
de mantenir amistats. Feu-lo participar en activitats de grup,
ja que contribueixen a la integraci social i, per tant, tenen
un paper molt important.

10

MILLOREU LA SEVA AUTOESTIMA

Linfant amb TDAH t moltes dificultats per realitzar
activitats que requereixen un nivell alt de
concentraci o treball en equip; per aquest motiu,
s freqent que pares, professors i companys el
titllin de pesat o maleducat.
Tot aix pot generar-li problemes dautoestima i smptomes
depressius. A ms, no tan sols li continuar costant fer atenci
als seus impulsos i controlar-los, sin que arribar a rebutjarse a si mateix, a lescola, als companys o amics i/o fins i tot a
la famlia, i es mostrar desmotivat per superar les seves
dificultats.
Seguint les pautes segents podeu ajudar el vostre fill a
reconixer i a desenvolupar el seu potencial personal per
millorar la seva autoestima:

Descobriu qu t despecial i digueu-li

Alguns comportaments normals en alguns infants, com ara
estar-se quiet durant molt de temps, poden costar molt al
vostre fill. s important que tingueu en compte aquest esfor,
elogieu-lo i premieu-lo. Assegureu-vos que no noms se senti
apreciat, sin que spiga que s especial per a vosaltres.
Tamb s important que mostri inters i assisteixi a les activitats
en les quals participa (escolars, esportives, artstiques...), i que
reconegueu davant els altres el seu esfor i les seves
aportacions. Totes aquestes accions lajudaran a sentir-se
valorat i estimat, malgrat la desatenci o hiperactivitat.

Assegureu-vos que no noms se senti

apreciat, sin que spiga que s especial
per a vosaltres.

11

Recordeu la importncia del model de conducta

que tenen els nens.
Totes les conductes sn apreses i els nens en
general imiten les conductes d'aquells qui els
envolta.
Els pares sn la primera font d'influncia per a
les conductes. Els germans, amics, familiars
prxims, companys d'escola, sn tamb un model
a imitar.
Com a pares ens hem de centrar en la nostra
persona i hem de tractar el nen de la mateixa
manera que volem que ell ens tracti. La
comunicaci i el respecte sn bsics per a qualsevol
relaci interpersonal.
Hem de tenir conscincia que ens imiten tant en
les bones conductes de relaci com en les que no
ens agraden ni a nosaltres mateixos.
Quan els volem fer creure o davant duna
situaci tensa la manera d'aconseguir l'objectiu
si s de forma autoritria, amb crits o fent servir
la fora, aix tamb s model relacional i ells
veuen que s l'eina a fer servir quan volem imposar
alguna acci.
s molt important estar tranquil i saber quan s'ha
d'intervenir per evitar ms conflictes.

12

Utilitzeu missatges positius

Serviran per millorar la comunicaci amb ell. Intenteu substituir
el verb ser pel verb estar. Per exemple, en lloc de dir-li
ets un desendreat, digueu-li la teva habitaci est
desendreada. Daquesta manera li demostreu que la seva
conducta s incorrecta sense atacar la seva autoestima.

Creieu en ell
Oferiu-li loportunitat dassumir responsabilitats a la llar,
mitjanant activitats que el facin sentir til i important. Podeu
comenar oferint-li tasques en les quals sabeu que pot
aconseguir xits, com ara donar menjar a la seva mascota o
parar taula.

Ensenyeu-li a descobrir en qu s bo
Encoratgeu-lo a participar en aquelles rees en qu ha
demostrat una habilitat especial, com lesport, la msica o
explicar histries. Aquestes aptituds poden convertir-se en
una font dorgull i xits, fins i tot poden arribar a ser ms
importants en la vida de linfant que les seves prpies
dificultats. Assegureu-vos que sent que s bo i que aix el fa
sentir valus.

Ajudeu-lo a acceptar les seves limitacions i accepteu-lo

Feu-li saber que compreneu els seus sentiments i que podeu
ajudar-lo a entendre que tots tenim dificultats en algunes
rees i capacitats en altres. Cal separar linfant de la seva
conducta i de la seva discapacitat; apreneu a valorar el vostre
fill com a persona, no valoreu noms els seus xits i habilitats.

13

TCNIQUES DE MODIFICACI
DE CONDUCTA
Un infant amb TDAH pot ser un remol de conductes
desordenades i inadequades i, sovint, els mtodes
que funcionen amb altres infants no tenen resultat
per a ell. Davant daquesta situaci, lnica manera
daconseguir que es comporti s posant en prctica
un seguit de tcniques per modificar la seva
conducta.
Abans de comenar, els pares han de proposar-se aplicar-les
amb constncia. Les tcniques de modificaci de conducta
produeixen un efecte rebot. Quan es comena a aplicar-les
saprecia una millora que disminueix rpidament; en aquest
moment els pares acostumen a abandonar les tcniques
pensant que no han donat resultat. Per tant, cal ser pacients
i tenir molt clar que tots els infants tenen alts i baixos.

Augmenteu les conductes desitjables

1. Refor positiu
Aquest tipus de tcniques requereixen que els pares prestin
atenci a les conductes adequades que normalment passen
desapercebudes. Per exemple, feliciteu el nen immediatament desprs que hagi fet alguna cosa bona, com parlar
sense cridar o demanar una joguina a la seva germana en
lloc de prendre-li. Feu-ho sovint, no respongueu solament
davant les males conductes. Altrament, linfant se seguir
portant malament, ja que percebr que s lnica manera de
cridar latenci dels seus pares.

Cal ser pacients i tenir molt clar que tots

els infants tenen alts i baixos.

14

Les tcniques de refor positiu es basen en els punts segents:

La lloana i els premis, que han dincloure un to de veu
agradable i un elogi sincer. A ms, els afalacs no han de
ser sempre iguals. Si ho sn, perdran lefecte reforant.
Procureu prestar una atenci positiva al vostre fill. Feuli saber que esteu interessats i compromesos a ajudar-lo
quan sigui necessari, presteu-li atenci, escolteu-lo
curosament i atentament.
Mantingueu-hi contacte fsic: asseieu-vos-hi a prop o
poseu-vos-el a la falda, abraceu-lo i feu-li petons, carcies
a lesquena, pessigolles...
Identifiqueu quins sn els premis i privilegis apropiats
per a linfant i no dubteu a atorgar-los immediatament
desprs dobservar una conducta adequada (mai abans).
Heu dintentar que aquestes recompenses no siguin sempre
les mateixes i pactar amb ell en quines situacions se li
retiraran (en aquest sentit, no amenaceu, actueu).
Finalment, recordeu que aquest sistema funciona amb
lentitud, per aix heu de ser perseverants.
Els reforadors positius poden ser materials i no
materials.
Una conducta reforada de manera positiva s
ms fcil que es torni a repetir.
Cal felicitar la bona conducta fins que es
converteixi en un hbit.
Els reforadors positius han de ser proporcionats
i ajustats a l'acci quan sigui possible.
Recordeu:
s sempre la primera estratgia a fer servir, el
reforador personal dels pares s molt important
per sense oblidar els reforadors socials, dir coses
15

bones dels nens davant d'altres adults o d'altres

nens s una eina que pot ser molt til i tamb
transmet seguretat i es refoa l'autoestima.
Un infant ms segur es mostra menys irritable, no
utilitza tant la rabiola ja que te ms arguments
per defensar la seva posici de manera ms
assertiva.

2. La condici positiva
Consisteix a exigir que linfant faci alguna cosa que no li
agrada com a condici indispensable per aconseguir alguna
cosa que s que li agrada. Per exemple, podeu dir-li: si vols
sortir de casa, primer has de fer els deures.

Cal disminuir els comportaments inadequats

Respecte a aquestes tcniques, cal posar-les en prctica
immediatament desprs de la conducta negativa que es vol
corregir. De totes maneres, cap ha de prolongar-se en excs,
perqu generaria en linfant sentiments de rancor i frustraci.
Aquesta estratgia es coneix amb el nom
d'extinci.
S'ha de fer servir davant de protestes i marraneries
en qualsevol de les presentacions.
No es pot fer servir quan linfant es pot fer mal o
pot fer mal a alg, si la situaci esdev amb aquest
risc, l'adult ha d'intervenir i limitar l'acci per
sense discutir.
Fer extinci s molt difcil per aquesta estratgia
funciona si la mantenim en el temps. La conducta
esperada en linfant davant de l'extinci s

16

augmentar la rabiola o protesta a un nivell

superior, els pares ens hem de fer forts i mantenir
la nostra postura ja que si cedim davant el
desafiament la lectura del nen ser que cal
augmentar la protesta perqu se li faci cas.
L'extinci forma part d'una seqncia d'estratgies
que es reforcen entre elles per aconseguir la
modificaci de la conducta desadaptada.

No li presteu atenci. Quan es porti malament o tingui

conductes agressives amb si mateix o amb els altres, retireuli tota la vostra atenci. Linfant no sap suportar que
lignorin i veur que la seva conducta no funciona.
Allament o tcnica del temps fora. Immediatament
desprs que el vostre fill hagi mantingut un comportament
incorrecte, feu que passi uns minuts en un rac o en
qualsevol altre lloc avorrit on no pugui trobar res de divertit
ni estimulant. Per no imposeu aquesta situaci com una
cosa negativa, sin com una oportunitat de calmar-se.
Apliqueu aquesta tcnica desprs dun advertiment i noms
per aturar conductes violentes. Si el vostre fill es nega a
anar cap al lloc dallament, augmenteu un minut extra el
cstig per cada minut que es retardi a complir-lo. I advertiulo que si surt de lallament abans que se li permeti, el
temps comenar a comptar de nou.

Els infants sn poc reflexius i els costa

lautocontrol. Aquesta estratgia serveix
precisament per treballar aquest punt.
Al comenament pot costar molt i caldr repetir
lacci moltes vegades; al cap dun temps, si es fa
b, el nen sabr calmar-se sol, que s lobjectiu.
17

Els pares podem ajudar a calmar els nens davant

de situacions destrs per lobjectiu final s que
aprenguin a calmar-se sols sense la presncia dun
adult. Els pares no podem ser sempre presents
quan hi ha situacions tenses i lautocontrol s
necessari per a la maduresa personal.

Retirada de privilegis
Retireu reforadors que ha anat guanyant o retireu activitats
agradables cada vegada que linfant realitzi una conducta
que volem eliminar.
Quedar-se sense postres, sense veure la TV, anar a casa dels
amics, la lectura del conte abans danar a dormir
Reparaci del dany
Linfant sha de responsabilitzar de les seves accions
arreglant, corregint o reemplaant els desperfectes que
ha provocat (en la mesura de les seves possibilitats).
Refor condicionat
- Establiu les regles del joc abans, advertint linfant.
- Apliqueu-ho de la mateixa manera i davant la mateixa
conducta.
- Eviteu treure privilegis que sn necessaris per a la bona
evoluci de linfant.
- Eviteu sancionar en excs, linfant shabitua i perd
efecte.
- Ha de ser immediat, curt i intens.

18

 Economia de fitxes
- Modalitat de REFOR POSITIU.
- Es tracta de donar FITXES, PUNTS (en lloc de donar
directament recompenses) per una conducta adaptada.
- Lentrega de punts sha de PACTAR ABANS. Es
determina el nombre de punt per una conducta molt
concreta i descrita detalladament.
- Aquests punts es podran intercanviar posteriorment
per recompenses concretes i pactades.
Com donar ordres
- Crideu linfant pel seu nom.
- Parleu-li a prop. Ex: surt de la cuina o agenollat per
estar a la mateixa alada.
- Parleu-li mirant-vos mtuament.
- Procureu un ambient relaxat, sense tensions prvies.
- Si lordre est situada entre altres activitats duna rutina,
s millor que li segueixi una activitat gratificant per
linfant. Ex: posat el pijama abans de veure la TV
- No sobrecarregueu linfant amb ordres innecessries.
- Utilitzeu un to de veu amable, per ferm.
- Mencioneu el temps. Ex: ara o quan hagis acabat els
deures.
- Demaneu-ho si us plau
- Afirmeu, no pregunteu. Ex: En lloc de dir Maria, que
et vestirs per no fer enfadar la mare?, digues Maria,
vull que et vesteixis ara, si et plau.
- Lordre ha de ser: NICA, CURTA, CLARA I AFIRMATIVA.

19

COM ACONSEGUIR QUE LINFANT OBEEIXI

Una de les tasques ms difcils per als pares dun
infant amb TDAH s aconseguir que obeeixi. Per tant,
s important que intenteu no forar-lo a seguir les
vostres instruccions, sin que proveu daconseguir
que per a ell sigui una tasca fcil i que vulgui fer-la.
Aix es pot aconseguir complint les pautes segents:

Simplifiqueu les normes de la casa

Expliqueu-li qu vol dir cada una i anoteu-les en una llista.
Anoteu tamb qu passar quan no es compleixin i quan es
trenquin. Aquests lmits han de ser comprensibles i, sobretot,
inflexibles.

Ajudeu linfant a fer les coses pas a pas

Per a un nen amb TDAH s molt difcil recordar diverses
indicacions juntes o realitzar grans tasques. Aix doncs, li heu
de demanar que faci les coses pas a pas donant-li les indicacions
duna en una, a mesura que finalitzi cada activitat.

Assegureu-vos que les vostres instruccions shan ents

Feu que el vostre fill presti atenci i parleu-li mirant-lo als
ulls. Digueu-li amb veu clara i calmada qu s el que voleu
amb frases simples i curtes. Llavors demaneu-li que us repeteixi
en veu alta el que ha de fer; noms aix us assegurareu que
us ha escoltat mentre parlveu i que us ha ents b.

Utilitzeu el sistema de punts

Es tracta dun sistema de premis mitjanant el qual linfant
guanya punts (o fitxes) quan es porta b i els perd quan es
porta malament. Per exemple, pot acumular punts per
endrear lhabitaci i perdrels per no fer la tasca. Al final de
la setmana, pot rebre un premi amb relaci a la quantitat de
punts que hagi acumulat.

20

ENSENYEU-LI A SER ORGANITZAT

Els smptomes dels nens amb TDAH fan que els
resulti extremadament difcil de realitzar
correctament qualsevol tipus dactivitat. No
acostumen a posar atenci als detalls, sels perden
les coses i no saben organitzar les tasques per
prioritats.
Aquesta conducta desatenta i inconstant pot millorar amb
lajuda dels pares, fent que la llar estigui al ms estructurada
possible. Es poden posar a la prctica un seguit de pautes
que ajudaran linfant a organitzar-se millor.

Utilitzeu llistes i horaris

Asseieu-vos amb el vostre fill i prepareu una llista de les
activitats que ha de realitzar ordenades per hores. Enganxeu
la llista en un lloc visible i assegureu-vos que linfant vagi
marcant cada tasca.

Rutines
Procureu mantenir un horari estable, ja que els infants amb
TDAH se senten millor si tenen un programa i un horari per
seguir. La rutina tamb ha dincloure els caps de setmana;
planegeu les activitats amb temps perqu linfant es mantingui
entretingut.

Els infants amb TDAH sovint no saben

administrar el temps que tenen per fer
les coses.

21

Utilitzeu alarmes
Els infants amb TDAH sovint no saben administrar el temps
que tenen per fer les coses. En aquest sentit, les alarmes
poden ser de gran ajuda; colloqueu diverses rdios per tota
la casa, programeu-les perqu sengeguin a una hora
determinada. Faciliteu-li els canvis i les transicions.
Els estudiants amb dificultats en les seves habilitats socials
solen tenir problemes per canviar duna activitat a una altra,
com per exemple, passar de mirar la televisi a fer els deures
de llengua. Perqu el canvi sigui ms suau, podeu ajudar-lo
fent un senyal uns minuts abans que sacabi lactivitat. Aix
li donar loportunitat danar-se fent a la idea que aviat
arribar lhora de fer una altra tasca.

Intenteu que hi hagi un lloc per a cada cosa

Daquesta manera, linfant tindr menys problemes per trobar
les seves coses i tenir-les endreades. Per exemple, tingueu
caixes grans on guardar les joguines. Podeu ajudar-lo a
decorar-les i a posar-hi rtols (trencaclosques, ninots...).
Assegureu-vos que torna a posar tot el que treu al seu lloc;
cinc minuts abans dacabar de jugar, una alarma indicar que
s hora de guardar les joguines.

Regaleu-li una agenda

Estimulareu linfant a crear un horari, una rutina, i a adonarse que el seu temps s valus.

22

MOTIVEU EL SEU APRENENTATGE

s normal que la canalla sempre tingui ganes
daprendre coses noves. Tot i aix, en el cas dels
infants amb TDAH, la motivaci se sol interrompre
per la frustraci que senten davant dels errors
que cometen en el treball escolar, causats pels
smptomes del trastorn.
Per aix s important que, des de casa, els pares procurin que
no perdi la seva motivaci natural, estimulant-lo perqu
segueixi volent aprendre.

Concentreu-vos en lesfor, no en les qualificacions

Premieu linfant quan acabi la tasca i concediu-li premis
addicionals quan obtingui bones qualificacions. Assegureuvos que linfant sap qu sespera dell i feliciteu-lo pels seus
esforos i xits.

Creeu en linfant un hbit destudi

Establiu un pla diari destudi, amb un lloc i un horari
determinats. Lhorari ha de ser sempre el mateix i el lloc ha
de ser tranquil, allunyat de sorolls que el distreguin. Si linfant
no t deures, feu que shi estigui llegint un llibre o realitzant
alguna altra activitat tranquilla. No el feu anar a jugar a fora
o a veure la televisi, ja que aix podria desequilibrar la rutina
establerta.

Assegureu-vos que linfant sap qu

sespera dell i feliciteu-lo pels seus
esforos i xits.

23

El contingut del pla destudis ha de contenir una llista de les

activitats que el nen realitza diriament. A lhora de portarlo a terme, tingueu en compte els punts segents:
Calculeu el temps que el vostre fill necessita per realitzarles, de manera que sestableixi un horari personalitzat i
realista.
Planegeu lhorari al comenament de cada setmana, perqu
no totes sn iguals.
Anoteu tasques concretes, especificant qu s el que ha
de realitzar: fer frases sintctiques en lloc destudiar
llengua.
Dediqueu el comenament de lhorari a les feines difcils.
Modifiqueu lhorari en funci de les necessitats de linfant.
Si veieu que no necessita gaire temps per a una activitat,
reduu el temps necessari per fer-la i cediu-lo a una tasca
que li costi ms.
Procureu que les hores destudi siguin sempre les mateixes
i al mateix lloc. Fins que no acabi els deures, no podr
passar a una altra activitat.

Estimuleu les seves habilitats naturals

Si linfant demostra habilitats naturals i un inters especial
per a una activitat (lesport, per exemple), apunteu-lo a un
curs per estimular el seu aprenentatge.
De totes maneres, aneu amb compte de no excedir-vos en les
activitats extraescolars, perqu si no les pot desenvolupar
totes amb xit, se sentir frustrat. Animeu-lo a fer activitats
que no ocupin estones massa llargues i no li suggeriu jocs
que requereixin molta concentraci, com els escacs o el
dmino.
Daltra banda, el contacte entre pares i professors s
fonamental per al desenvolupament acadmic adequat de
linfant amb TDAH. s per aix que es recomana:

24

En comenar el curs, expliqueu als professors el problema

de linfant
Informeu-los detalladament de les caracterstiques del vostre
fill, i assegureu-vos que entenen en qu consisteix el TDAH
i que estan disposats a adequar lensenyament a aquest
trastorn. No admeteu, tanmateix, que el tractin de manera
diferent dels altres.

Treballeu en un comportament o habilitat social cada

vegada
Enfoqueu latenci i lesfor de linfant en una sola habilitat
durant un perode de temps. Daquesta manera, tot us
resultar
menys confs i obtindreu una millor resposta a la vostra
intervenci.

Feu participar linfant en activitats de grup, sempre

tenint en compte els seus interessos i les seves habilitats
Si temeu que pugui ser rebutjat per la seva reputaci negativa,
apunteu-lo en activitats dun altre barri. Aix podr comenar
de zero.

Apunteu-lo a una activitat esportiva

Escolliu un esport individual (nataci, salt, lluita lliure, tennis...),
perqu li s ms fcil concentrar-se quan t contacte directe
amb els entrenadors. Encara que aquests esports siguin
individuals aporten molts beneficis socials, ja que linfant
sentrena en grup amb altres nens.

Enfoqueu latenci i lesfor de linfant

en una sola habilitat durant un perode
de temps.

25

Recordeu que sou un exemple per al vostre fill

En la mesura que us comporteu de manera correcta, controlant
el temperament o escoltant amb atenci, li estareu
proporcionant un model positiu dhabilitats socials adequades.

26

QU HEU DEVITAR
No exposeu linfant a situacions massa competitives
Poden convertir-se en una gran font dansietat i dificultar el
seu aprenentatge. En comptes daix, desenvolupeu les seves
habilitats i estratgies.

No desanimeu linfant si vol establir amistat amb

companys que siguin un any o dos ms petits
Potser busca el seu nivell de desenvolupament adequat: aix
podr gaudir dun cert grau destatus i acceptaci que potser
no experimenta amb els seus iguals.

No renyeu ni reprimiu linfant quan expressi les seves

dificultats per relacionar-se amb els altres
Si esteu oberts a les seves confidncies, li podreu proporcionar
diverses estratgies per afrontar els problemes.

No intenteu ensenyar-li habilitats socials en temps de

molta feina i estrs
Feu-ho quan es trobi relaxat i receptiu.

27

LOCI COMPARTIT
Els infants amb TDAH tenen una necessitat especial
dactivitats educatives, i aix no significa que no
es puguin divertir.
s feina dels pares incorporar experincies enriquidores i
amenes que mantinguin linfant entretingut.
La majoria daquests infants donen el millor de si mateixos
quan estan en una situaci controlada, on coneixen clarament
les regles. Necessiten un ordre i una organitzaci del seu
temps, premisses que no es presenten durant el temps lliure.
Aquests consells poden resultar molt tils per estructurar el
seu oci:

Caps de setmana
Mireu de mantenir un horari. Parleu amb linfant sobre
el que fareu durant el dia i permeteu que participi aportant
suggeriments; aix ser ms cooperatiu.
Planifiqueu visites culturals i educatives. Esbrineu on
podeu anar (al camp, a un poble prxim, a un museu...) i
porteu-hi tota la famlia.
Deixeu que linfant us ajudi a cuinar.
Realitzeu junts una llista dels ingredients necessaris i
prepareu alguna recepta fcil. Cuinar i enfornar requereix
organitzar-se, llegir i seguir instruccions. Sol agradar-los
perqu reben una gustosa recompensa al final.
Preneu un temps fora. Si linfant est molt inquiet i
penseu que sou incapaos de controlar-lo, porteu-lo a fer
un volt; aix esgotar lenergia i es tranquillitzar.
Reserveu un temps de calma. Desprs dun dia de molta
activitat, reserveu un espai de tranquillitat per compartir
amb linfant; llegiu-li un conte o simplement asseieu-vos
amb ell a la seva habitaci, poseu una llum tnue i msica
tranquilla i parleu amb ell.
28

ELS GERMANS NO TDAH

La rivalitat entre germans s un fet natural en
qualsevol famlia, per saccentua en aquelles en
qu hi ha un nen amb TDAH. En aquests casos, els
pares tendeixen a sobreprotegir-lo, desatenent la
resta de fills i imposant-los unes obligacions o
atencions especials cap al seu germ. Aix pot
generar-los un gran ressentiment.
Les pautes segents tenen com a objectiu que equilibreu la
balana perqu cap dels vostres fills se senti deixat de banda.

Tots els nens necessiten afecte

Busqueu una estona per estar amb els fills no TDAH; mireu
de fer coses que els agradin i que no farien si hi hagus el
seu germ. De totes maneres, eviteu comentaris del tipus
com que el Daniel no hi s, avui ens podem divertir, perqu
podrien crear ms tensi entre els germans.

Reconeixeu les habilitats del fill no TDAH

Linfant sense TDAH tamb necessita motivaci i suport. Si es
porta b o treu bones qualificacions al collegi, podeu
estimular-lo amb alguns elogis o premis.

Motiveu linfant amb TDAH i els seus germans a resoldre

les diferncies entre ells
Si sestan barallant per alguna joguina, heu densenyar-los a
tots dos que barallar-se est malament i que el motiu s
secundari. Traieu-los la joguina i advertiu-los que no els la
tornareu fins que es reconcilin.

29

Sigueu justos
Linfant amb TDAH ha daprendre que portar-se malament
t les seves conseqncies i que els altres tenen dret a enfadarse. No justifiqueu els seus comportaments negatius dient-los
als germans que s aix. Aix els provocar gelosia i
ressentiment; a ms a ms, far que linfant amb TDAH pensi
que tothom est obligat a aguantar-lo.

ALGORITME DE LES ESTRATGIES

PER A LA MODIFICACI DE CONDUCTES
LA IMPORTNCIA DEL MODEL

COM DONAR ORDRES

REFOR POSITIU

EXTINCI

REFOR CONDICIONAT

TEMPS DE REFLEXI

CONSEQNCIA LGICA
REPARACI DEL DANY
ECONOMIA DE FITXES
30

0000