C.

PROGRAMACI DE LA UNITAT DIDCTICA

1. Introducci
La unitat didctica seleccionada es troba dins el currculum de Batxillerat, el qual comprn dos
cursos en tres modalitats:

Arts (dues vies: Arts plstiques, disseny i imatge i Arts escniques, msica i dansa)

Cincies i Tecnologia

Humanitats i Cincies Socials

Shan de cursar matries comunes, de modalitat i optatives.

A Batxillerat lassignatura de biologia forma part de la modalitat de Cincies i Tecnologia. Els
continguts de la matria sestructuren en cinc grans apartats: Del genotip al fenotip; Duna
cllula a un organisme; Intercanvi de matria i energia entre els organismes i el seu entorn;
Bacteris i virus en acci; i Biodiversitat. Els dos primers corresponen a primer de batxillerat i els
tres darrers a segon.
1.1. Situaci en el currculum
La unitat didctica programada, ELS LPIDS, simparteix al segon curs de Batxillerat, i es situa
dins el currculum de Biologia, concretament al grup Intercanvi de matria i energia entre els
organismes i el seu entorn. En aquest apartat de lassignatura de Biologia es presenten els
organismes com sistemes oberts que intercanvien matria i energia amb lentorn, sestudia el
metabolisme i saprofundeix en el coneixement de les biomolcules energtiques: glcids i
lpids..
La durada de la unitat ser de 4 hores, en les quals es desenvoluparan activitats inicials,
dinstrucci, daprenentatge, de prctiques i davaluaci.

1.2. Context
Hi ha diferents formes destructurar el currculum de cincies, en aquesta unitat didctica
lestructuraci es realitzar en funci dels processos de la cincia: observar, classificar, mesurar,
formular hiptesis, experimentar, comunicar resultats, resoldre problemes, etc.
Lestudi daquests processos es far en relaci a continguts conceptuals propis de la disciplina
de la cincia.
2. Objectius
La matria de biologia del batxillerat t com a finalitat el desenvolupament de els segents
objectius:
1. Conixer i aplicar en diferents contexts els principals conceptes de la biologia i la seva
articulaci en lleis, teories i models, apreciant el seu paper en el coneixement i
interpretaci de la naturalesa. Valorar en el seu desenvolupament com a cincia els
canvis produts al llarg del temps i la influncia del context histric, percebent el treball
cientfic com una activitat en constant construcci, aix com el seu carcter temptatiu i
creatiu.
2. Apreciar les aportacions de la biologia per resoldre problemes de la vida quotidiana, tot
valorant els aspectes tics, socials, ambientals, econmics o poltics relacionats amb els
nous descobriments i la seves aplicacions, i desenvolupant actituds positives cap a la
cincia i la tecnologia.
3. Utilitzar informaci procedent de diferents fonts i suports per formar-se una opini crtica
sobre els problemes actuals de la societat relacionats amb la biologia, mostrant una
actitud oberta davant diverses opinions contrastades, i ser capa de debatre i
argumentar les idees prpies i daltri. Utilitzar amb propietat la terminologia biolgica en
la comunicaci en diferents contextos.
4. Aplicar les estratgies de la investigaci cientfica: plantejament de problemes,
5. formulaci dhiptesis, cerca dinformaci, elaboraci destratgies de resoluci, disseny i
muntatges experimentals, anlisi i comunicaci de resultats amb capacitat explicativa i
predictiva dels fenmens que sestudien.

6. Comprendre les lleis i els mecanismes moleculars i cellulars de lherncia, interpretar

els descobriments de la gentica i les seves aplicacions en diferents camps, i valorar les
seves implicacions tiques i socials.
7. Descriure les caracterstiques qumiques i les propietats de les biomolcules bsiques
que configuren lestructura cellular per interpretar la seva funci en els processos
biolgics.
8. Interpretar la cllula com a unitat estructural, funcional i gentica dels organismes,
diferenciar els seus diferents models dorganitzaci i la complexitat de les funcions
cellulars, i identificar estructures cellulars en preparacions microscpiques i
microfotografies.
2.1. Objectiu general detapa / objectiu general drea

Comprendre els principis i els fets biolgics ms significatius, aix com la seva organitzaci
en teories i models.

Analitzar i valorar crticament els coneixements biolgics i ser conscient dels seus lmits i
dels canvis continus a qu sn sotmesos els coneixements cientfics.

Situar els coneixements biolgics en el marc general de la cincia, de la tcnica i de la

tecnologia, i en la perspectiva dels problemes que t plantejats la humanitat.

Interpretar i resoldre problemes de la vida quotidiana, seleccionant i aplicant els

coneixements biolgics terics i prctics rellevants.

Realitzar observacions biolgiques sistemtiques, qualitatives i quantitatives, i treuren

conclusions.

Formular hiptesis per tal dexplicar els fets observats i programar i realitzar experincies per
contrastar-les.

Analitzar metdicament els fets biolgics i exposar per escrit i/o oralment els resultats duna
manera clara expressant-los amb la terminologia adequada.

Explicar el funcionament dels instruments cientfics emprant la terminologia adequada, en

particular els relacionats amb les cincies biolgiques, i conixer el seu maneig per tal
dutilitzar-los en les diferents experincies prctiques.

Rebutjar els plantejaments reduccionistes en laplicaci i ls inadequat de la cincia, en

particular la Biologia, que impliqui atemptar contra la dignitat humana.

Valorar la complexitat biolgica del planeta i la necessitat de conservar la seva biodiversitat, i

assumir la responsabilitat que hi t lespcie humana.

2.2. Objectius terminals

A partir del primer nivell de concreci proposat per ladministraci, en acabar letapa lalumnat ha
de ser capa de:

Reconixer el carcter universal de la composici qumica de la cllula i dels

organismes.

Identificar i interpretar les principals estructures de les biomolcules, tot descrivint la

seva funci i reconeixent el carcter especfic que algunes tenen en lsser viu.

Identificar experimentalment lpids en mostres animals i vegetals.

Utilitzar experimentalment la cromatografia per separar els components duna mescla de

pigments vegetals o altres biomolcules.

Estudiar experimentalment lactivitat dalguns enzims com lamilasa salival o la catalasa.

Analitzar i relacionar la disminuci o absncia de determinades biomolcules amb les

deficincies i els trastorns que aquest fet pot determinar.

2.3. Objectius didctics

Identificar lestructura qumica i les propietats principals dels lpids.

Analitzar els principals lpids segons les seves propietats i estructura.

Diferenciar els cids grassos saturats dels cids grassos insaturats.

Explicar que s un cid gras essencial i identificar-lo.

Conixer que s una reacci desterificaci i posar-ne un exemple.

Relacionar lestructura dalguns lpids amb la seva importncia com a constituents de les
membranes cellulars.

Realitzar proves al laboratori per interioritzar els nous coneixements adquirits.

Saber emetre i interpretar els resultats.

Adquirir un vocabulari cientfic dels temes estudiats.

Extreure idees bsiques a travs de textos, articles, i recursos web, analitzar la informaci
obtinguda desquemes, dibuixos, fotografies, taules i en definitiva de tot el material
proporcionat.

Utilitzar les diverses fonts dinformaci.

Manifestar-se respectus i tolerant en la comunicaci de diferents idees tant amb el

professor com amb els companys.

3. Continguts
3.1. Conceptuals
1. Introducci: Qu sn els lpids?
1.1. Propietats dels lpids
1.1.1. Insolubilitat en aigua
1.1.2. Solubilitat en dissolvents orgnics
1.2. Classificaci dels lpids
1.2.1. cids grassos
1.2.2. Lpids amb cids grassos
1.2.3. Lpids sense cids grassos
1.3. Reaccions especfiques
1.3.1. Reacci desterificaci
1.3.2. Reacci dhidrlisi
1.3.3. Reacci de saponificaci
2. Importncia biolgica
2.1. Funci estructural
2.2. Funci reguladora
2.3. Reserva denergia
3. Tipus de lpids
3.1. cids grassos
3.2. Acilglicrids
3.3. Fosfoglicrids
3.4. Esfingolpids
3.5. Glicolpids
3.6. Ceres
3.7. Terpens
3.8. Esteroides

3.8.1. Colesterol
3.9. Prostaglandines
3.2. Procedimentals
1. Habilitats prctiques, tcniques i intellectuals: s i aplicaci de les habilitats bsiques, les
tcniques i les estratgies intellectuals per a lanlisi dels fets i els processos biolgics.

Planificaci i realitzaci dexperincies i Formulaci dhiptesis.

Planificar i realitzar observacions dorganismes i fenmens.

Selecci i maneig adequat del material com de laboratori.

2. Habilitats de comunicaci

Expressi oral i escrita de la informaci obtinguda a partir de lanlisi dels processos

biolgics.

s del llenguatge cientfic.

Elaboraci i presentaci de treballs.

3. Tractament i interpretaci de la informaci, qualitativa i quantitativa, obtinguda en lanlisi

dels processos biolgics:

Elaboraci de quadres de diverses entrades, de jerarquies de conceptes, de resums,

de mapes conceptuals, de diagrames de flux i de protocols de prctiques.

Utilitzaci i construcci de taules numriques i de grfics de diferents tipus, usant, si

escau, programes informtics.

4.

Comparaci i correlaci dels resultats obtinguts. Extrapolacions.

Reconeixement de patrons i s de models.

Formulaci de conclusions i noves preguntes.

Aplicaci:

Establiment de relacions entre els processos biolgics i les seves aplicacions

prctiques.

Identificaci de les aplicacions prctiques de la biologia en diferents camps del

saber.

3.3. Actitudinals

Incentivar la curiositat intellectual, la capacitat per lautomotivaci i la capacitat dautocrtica

Presa de conscincia del fet que la Biologia, i la cincia en general, sn el resultat dun
treball alhora individual i collectiu

Inters per les relacions que existeixen entre la Biologia, la societat i la tecnologia.

Cooperaci consistent a portar a terme tasques i posar en com idees i dades.

Perseverana i tenacitat enfront les dificultats.

Collaboraci i cooperaci en el treball en grup i responsabilitat en laprenentatge personal

Acceptaci i respecte per les diferents opinions degudament fonamentades davant dun
mateix fet biolgic.

Inters, rigorositat i constncia a documentar-se davant dels fets biolgics.

Valoraci de lordre, la neteja i lendrea en el material collectiu de laula

Actuaci amb cura i responsabilitat envers el material, els organismes i el medi i el treball de
laboratori.
3.4. Organitzaci temporal

La durada de la unitat didctica ser de 5 hores, durant les quals es duran a terme les segents
activitats:
Primera sessi
Activitat inicial per a la recerca de coneixements previs, que consistir en un seguit de preguntes
individuals, que alhora permeten introduir el temari de la unitat didctica (veure annex 1). A
continuaci es realitzar una posada en com de les respostes, sense que hi hagi intervenci ni
correcci, noms amb lobjectiu dencetar un debat entre els alumnes. Aquesta activitat es
preveu que tindr una durada de 30 minuts aproximadament.
A continuaci es far una introducci a la teoria de la unitat didctica, tractant la part
dintroducci dels contingut (veure punt 3.1): propietats, classificaci i reaccions biolgiques. Es
preveu una durada de 20 minuts per a aquesta activitat.

Els ltims 5 minuts es destinaran a posar deures de cara a millorar laprenentatge i la comprensi
de la sessi segent, que consistiran en un grup dexercicis (veure annex 2).
Segona sessi
Els 20 minuts inicials es destinaran a la correcci dels exercicis posats coma deures en la sessi
anterior i a fer un reps als conceptes exposats en la sessi anterior.
Durant els 20 minuts segents sintroduiran nous conceptes: cids grassos, estructura de les
cadenes, diferncies entre oli i greix i propietats dels cids grassos i es realitzaran unes activitats
relacionades.
Els darrers 15 minuts es dedicaran a parlar en com sobre els greixos en lalimentaci, i es
posar com a deures per la quarta sessi (que ser prctica) portar les etiquetes de 2 productes
alimentaris diferents que tinguin habitualment a casa on es pugui observar la descripci dels
continguts, posant com a condici que es fixin en si apareixen diferenciades les grasses
saturades i les insaturades.
Tercera sessi
Durant els primers 20 minuts els alumnes realitzaran un grup dexercicis i a continuaci es far la
correcci dels mateixos, sobre els continguts terics de la darrera sessi (veure annex 3).
Els 10 minuts segents es dedicaran a explicar la propera sessi prctica, deixant clares les
parts teriques que es volen estudiar i definint els objectius de la prctica i es recordar que han
de dur les etiquetes alimentaris.
Finalment durant els ltims 5 minuts es distribuiran unes fitxes per tal que els alumnes treballin
en grups de dues persones, i que han de completar com a deures, usant el llibre o altres fonts
que creguin convenients (veure annex 4). Aquestes fitxes es corregiran al final de la quarta
sessi.
Quarta sessi

Aquesta sessi tindr lloc al laboratori. Els primers 20 minuts es dedicaran a realitzar una
prctica sobre la solubilitat dels lpids (veure Annex 5).
Durant els darrers 20 minuts es va fer una prctica al laboratori que tractava sobre el
reconeixement dels lpids per tinci (veure annex 6). Per ltim es va demanar a les alumnes que
repesessin durant el cap de setmana els punts que aquests dies havien estudiat.
Cinquena sessi
Els primers 25 minuts es dedicaran a lexposici oral de les fitxes repartides durant la tercera
sessi, de manera que els alumnes surten per parelles davant la resta de la classe i exposen els
diferents lpids.
Els 30 minuts segents es dedicaran a realitzar una avaluaci individual per escrit (veure annex
7).
3.5. Orientacions didctiques
Activitats de desenvolupament
Informe personal de coneixements; es passar un qestionari amb una srie de
preguntes a les que hauran de respondre de manera oberta i oral. A partir de les
respostes que surtin ens podrem fer una idea dels coneixements generals de la classe.
Informe personal de procediments; es tracta davaluar la capacitat i metodologia de
treball a classe.
Realitzaci del treball en grup; completar unes fitxes de diversos lpids amb les seves
caracterstiques, propietats, funcions, exemples, localitzaci, etc. Es realitzar en grups
de 2 persones, cada grup desenvolupar un tema concret (acilglicrids, fosfoglicrids,
esfingolpids, glicolpids, ceres, esteroides i terpens), dels quals cada grup haur
dexposar oralment els diferents punts a la resta de la classe. Aquesta activitat treballa
els mtodes interactius; la cooperaci entre els companys de grup i finalment de tota la
classe alhora de realitzar les exposicions orals en conjunt, al realitzar treballs de
temtiques diferents no hi haur competivitat entre els alumnes.

 Prctica al laboratori de cincies. Lobjectiu daquesta prctica s descobrir i comprendre

la solubilitat o insolubilitat dels lpids amb altres substncies. Es treballar la metodologia
i el treball en grup.
Els exercicis proposats es faran de manera individual per observar si lalumne interioritza
els nous conceptes.
Prctica al laboratori de cincies. Lobjectiu daquesta prctica ser observar si tenim un
lpid o no, tamb podrem diferenciar quines parts contenen lpids mitjanant una tcnica
de tinci. Es treballar la metodologia, el treball en grup novament i sinterioritzarn els
coneixements adquirits a les classes de teoria.
6.- Avaluaci
Lavaluaci ser individual, valorant levoluci de cada alumne i basant-se en la situaci inicial i
les particularitats de cadasc. Es tindran en compte els conceptes adquirits, els procediments i
lactitud. Els criteris ms importants a avaluar sn:
Identificar els diferents tipus de lpids i reconixer la seva funci energtica, de reserva i
estructural, tot relacionant-la amb la seva estructura.
Analitzar els resultats obtinguts en les experincies en relaci a la localitzaci i
identificaci de biomolcules en diversos aliments.
Valorar la relaci entre salut, alimentaci i lactivitat fsica.
Explicar les principals observacions vistes al laboratori.
Avaluaci inicial: Proporciona dades sobre el punt de partida de cada alumne, proporcionant
una primera font d'informaci sobre els coneixements previs i caracterstiques personals, que
permeten una atenci a les diferncies i una metodologia adequada.
Avaluaci formativa: Concedeix importncia a levoluci al llarg del procs, conferint una visi
de les dificultats i progressos de cada cas.
Avaluaci sumativa: Estableix els resultats al terme del procs total daprenentatge en cada
perode formatiu i la consecuci dels objectius.
7.- Recursos

Els recursos a utilitzar per al desenvolupament daquesta unitat didctica sn: el llibre de text de
lassignatura, fonts bibliogrfiques que poden consultar a la biblioteca del centre o internet per
resoldre els exercicis i les fitxes.
Per la sessi prctica al laboratori s necessari ls de material divers, com gradetes, tubs
dassaig, pipetes, comptagotes, vasos de precipitats, oli doliva, aigua, soluci alcohlica Sudan
III i ter, cloroform o acetona.
Per la resta dactivitats noms caldr fotocpies i ordinador.
8.- Bibliografia
Biologia Primer de Batxillerat. Autors: Antonio Jimeno, Manuel Ballesteros i Luis Ugedo.
Editorial Grup Promotor / Santillana Educacin, SL (2002)
http://www.xtec.cat/estudis/batxillerat/curriculum_bat_loe.htm (Exemples d' Organitzaci en el
desplegament del nou batxillerat)
http://www.aula2005.com/indexcat.htm
http://www.cienciesnaturals.com/
http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/rincon.htm
http://www.mec.es/educa/jsp/plantilla.jsp?id=82&area=sistema-educativo
http://www.xtec.net/
http://www.edu365.cat
http://www.iris.edu/seismon
http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/Lab_bio/glossari_bio3.htm#Els%20lpids
http://www.cienciesnaturals.com/biologia/index.html