Professional Documents
Culture Documents
Cuadro sin6ptico del personal de Senadores y Diputados a. Cortes: Diputados pro...indales, y Comisien permanente: Ccesejeros; y Jer.,s IJoliticos de la Provincia de Oviedo.-IS3S,
un lomo en 4. o-Edici6n no puesta :i la venta y agotada.
Ast.urias monumental. epigrafica y diplomlUiea; datos paeo- 13 historia d" b.
Proviccia-c-Gviedo, 1881. 1)0,. tomos r.o, uno de textc y otro de Iiminas.-----:>o peseta"
Oolecci6n bisi6rico-dipJomatica del Ayuntamiento de Oviedo; can un
diecursc prelimlaar por e1 Excmo.!jr. D. Manuel Pedregal y Canedo. Oviedo, 1889. Un toma folin.-IS pesetas.
APUNTES HERALDICOS.
HERALDICA ASTURIANA
y
CATALOGO ARMORIAL
DE ESPANA
SEGUIDOS DE LEYES Y PRECEPTOS;
DE LA BIHLIOGRAFiA DEL HLAWN, ORDENES DE CAHALLERiA
Y GENEALOGiAS,
POR
OVIEDO:
1~IPRENT.A
1892
'p:L
AUTO!\..
PR6LOGO.
PR6J.OGO
ISLAS ADYACENTES,
ordena-
paOLoe-o
10
PROLOGO
PARTE I.
PARTE I_
Vitar y Pascual, t. O 1., pug. 384.-Trelles, t. 0 II, pt. 111, 200, Y t,O Ill,
pt. HI, 255, dice que el 0'<;0 r eJ hombre armadc se anadieron postericrmeute.c-.
Ttrso de Aviles, 53 vta. y 98 del impreso de Banana; y Piferrer, V, 181: las citan a51: Escudo de sino pie, a Ja diestra una colmece de abejas, semhradae algu'
nas por el campo, y acompenado a Ia einiestra de lin Castano f\orido .
l'AkTJo; I
14
Zazo y Ortega dice en otra ejecutone expedida en S de Agosto de 1776 a favor
de D. Domingo y D. Jose Diaa Cenel Lastra y Acevedo, hermanos, vecinos del
concejo de Boat. que eJ blasen de armas mas antiguo de este apeUido era: en
campo de oro un Acebo verde al que e,..t;i. atedo un Lebrel, cuya original posee
D. Faustino Canel y RomaeUe.- Y el Cmnista ViJar y Pascual, I, 431; que traia
en campo de plata un Acebo sinople, con des Lehreles a1 natural atados a el.
fia alta en Portugal, \ISO por armas, asi como 10 hicieron sus descendientes, Escudo campo de oro y nueve canas de azur colocadas tres a tres, las puntas bajas.
Vilar y Pascual, VII, 3.
1i.SCUDOS UE ASTUIUAS
'5
16
J'ARTt: I
De una certificacion de anuas de los epelltdos Fernandez de Cueto, AlonsoReguero y otros, existente en el archive de la casn de Cueto.
J:
ESCUDOS DE ASTU'RIAS
17
j~quele~
18
PAlLl.'E I
s8
y de sable, a
vta.
I'SC[;])OS DE ASTURl-AS
19
y de
'* Arguello; en varias Provincias, de quienes se dice provinieron los Argiielles, de Siero.
Piferrer, I, 128, 153, dice; que 10<; ArgUello de Baeza traen de oro y dos Ilaves de azur; Ia hordura de gules con ocho aspas de oeo.c-Bilve y }Iendoza. Nohleza de Espana, que las armas de los Arguello en Ia villa de Brozas eran; es
cudo de azur, y una Encina, arrancada, de slnople, con bellotas y rake; de oro;
y des cabras de plata, revlsentes, 6 sea empinadas ul tronco. -c-Notas a Tjrso de
Avilea, impresion de Banana, 76
l'AJt:n: I
'0
Asturias.
, apellido. (V.) Alvarez de Asturias.
Asturias, Principado y Provincia.
Trae en su escudo de azue,la Cruz Hamada de Pelayo y
tam bien de la Victoria, revestida de oro y de piedras prccicsas.
de cuyos brazos penden las tetras A y n (alpha y omega, primera y ultima del abecedario Griego, simbolizando a Cristo, priucipio y fin de todas las casas); circundado con ellema Hoc siguo
tuaur pius: Hoc signa uincitur iuimicus, en tetras de oro. (Figura
dibujado en la portada).
Esta insigne y artfsfica Cruz, que se resguarda en el precioso Relicaric de la
Camara Santa de Ia Catedral Ovetense, se grabo par el anverso y reverse, tomdndola de un dibu]o del autor de estas Hneas, en la magna obra .'lfOlwmmlos at..
'1Ui/UtJNicos de EspafJ{l; en Ia Asturias 1JlOlmmmtal, etc., dibujo que tambien hiciIUO_~, portade: y en In Lim. ~ VII, Sum. ~ 20. Id. pag. 259.-De la propia manera lu descrihcn, entre ctros AA., Trelles, Piierrer j- Rada y Delgado, 239.1.a5; urmas antiguas del I'rincipedo eran: Escudo de oro, y tres suelas de l:apat05, encurtidas, de sable; segun Tirso de Aviles, 2, Y 4 del impresc de Harzann,
--Dlaz del Valle las describe asi: Antiguemente un escudo de oro, tres suelas
de enpatus leu(HHlos. Despues , escudo cuartelado, en el I Y Castillo de oro en
rampo colorntlu, en el4." un Leon rojo sobre plata, yen el 2. Y 3.<) des cnpas
lie oro ell campo azul. Al preseute las trne, Cruz de oro, en campo colorado,
-osteniendoln dos Augeles, en forma de adoracion. {Estes Angeles son los del
escudo de Od'({ll).
(~)
La! famllias prucedell~ de las Asturiao de Santillan", no figuran incluidas ell el :\18.
de Tirso de Avile..
E5CI~DOS
Dit ASTURH,S
~ Tiles:
En el archive del Marques de San Esteban de Neteboyo hay un dibujo descuhriendo, en el cant6n diestro, Ia Ciudad de Sevilfa.-Tirso de Aviles, 6 vta.,
y l8 del irnpreso de H:m:'9.na.-Carhal1o, 359.-Piferrer, LO II, 27; LO IV, 127;
t." VI, 54.-0tros AA. manifie.stan que son des las Naves.c.-Figura gralJlldo en
nuestro opusculo ,,\iJtid'lS bicrgrdji,o-gmMlJgicas de "Pedro Menendez de Aviles,
png. 41.-Id. en la Asturias m01UtJllmtal; Lam. ~ I, Xnrn. ! 20; yen Ia Lim.~ II,
Num. ~ 3. (z.o cuartel): yen Ia pag. 285. -El citado Piferrer, II, 27; Cescales.
pag. 293 vta.; y D. Jose de Aviles, portada, dicen: line Aviles, linaje originario
de la Villa de su nombre, pinta Escudo de gules, )' un Castillo de oro can una
ala saltendo de las torres :dc cada costedo, sobre ondas de plata y azur, (Es semejante esta descripcion al que es propio del apellido Alas)
."-Tell.:
~lello. (V.)
Abella, Abello .
*Hal"uena~
PARTE I
zz
espada y rodela, los gavilanes de aquella y los bordes de la rodela, de oro.
ESCUDOS DE ASTURIAS
23
24
PAkTE I
Barzana.-Carbal1o, 40r.-TrelJes, t.v II, pte. III, 2~4. -Piferrer, I, 141, 200:
II, 114.-Doriga y Valdes, 78, 87 vta.-(V.) su dibujo en nuestra AsII,n'a! monumental, Lam. I..! II, III, IV, IV lt Y VI. Num. ~ 3.0 {primer cuartel), 4., 5.,
7.,8.,9., 10, 12, 16 Y 17: Lam. Eb II, Nums. Eb 3., Eb 5. (2. 0 cuartcl):
Lam, Eb III, Num, Eb 6.0 (2. 0 cuertel). Lam. Eb XI, Ndm. Eb 33, (tercer cuurtel.)-En el archive del Marques de San Esteban del Nataboyo se eesguerde un
escudo can las armas de Quiros, pintado por un Cronista Rey de armas: en campo de plata dUB Haves de aeur, los anillos bejos y entretentdos, tres flores de
lis de oro, des flanqueando los anillos y otra dehajo de eklos, y circundado el
escudo de 24 Crecientes de gules (en lugar de los seis Lunele_~.)_M:edel, 127 y
139 afiade; que soportan el escudo des Leones rampnntes, al natural, coronados
de oro y lampasados de gules; plesado todo bajo un pabellon de purpura forrado de arminios, y superado de Ia Corona de Marques. Coloca In bordura can las
aspas, despues de una orla en que se contiene el exergo citado.-Y Vilar y Pascual, II, 362: que 130 Casu principal de Asturias, trae por arrnas, escudo terciado
en raja: en 10 alto una flor de lis, y en 10 bajo dos de oro en campo azur; y en
cI centro, de plata, dos Haves de axur entretenidas, y tre , Lu nele s g~lic.> pllcstos
en pal a carla lade, en memoria de las veinticuatro handeras ganadu> :i los :\10
r015, que algunos escntores han confundido, par su forma, con rosas. Las mismas
arrnas usan los de Castilla, soliendo 'anadir el Cordon de San Francisco pOI" orla ,
para recuerdo del decimo Sefior de esta Casa D. Uonealo Bernardo de Quiros: y
rodos tienen par divisa eI lema Dr!spur:s de Di'n, li Quiros.
Por ser esta Casa de las mas prfmitivas )" principales de Asturias, se hace la
excepciou de consignur la procedencie de las piezas que constituyen su escudo,
tomadas de AA. diversos.
1. Las dos Llaves entretejidas por los anillos. Provienen de .Constantino,
hijo de los Reyes de Constantinople (en quien tU\'O principia la Case de Quiros),
el cual con un crecido ejercito defendic al Ponnfice Estefano III, venciendo a
Desiderio, Rey de los Longobardos, enemigo de la Silia Pontifical. En premio
de esta victoria (que confeso el Pontffice deberse al valor de Constantino, despues de Dios}, le mand6 S. S.d poner en sus divisas Y empresas las Haves de la
Iglesia.-CarbaHo aneta Ie siguieme distinta procedcncia: El Rey D. Enrique II,
despnes de la muerte de su hermano D. Pedro, con el fin de epaciguer las disensiones que aun habfa en diferentes provinciee del Reine, envio :i este fin a
"arias Cepitenes y gente de guerra, especial mente :i la ciudad de Oviedo dunde
rantos parciales quedeben del difunto Rey: comisionu para ello a Pedro Suarez
de Q uiaones, Adelantado mayor de Leon y Merino maJor de Asturias, el cual
recibic las Llm.'u de Gonzalo Bemaldo de Quiros que tenia Ia tenencia de Ia
Ciudad y sus Torres, haciendo pleito homenaje de no entregarlas sino al que
quedase por Rey de Espana: siendc tradicion que desde entonccs pintan 511~
descendientes las Lloces en sus escudos.
!t. o Seis Luneles de gules. Traen stt origeo, de lIne cl citado Comtantino,
habiendose trasladado Ii Espana, gan6 a los Moros "einticuatro banderas en dig.
tintas batallas, h<\llandose al servicio de los Re~'es D. Ramiro I y
!:ill
succsQr Don
E.SCUDOS DE ASTURIAS
25
Ordorto, cuyos Luneles, hacienda elusion a. las banderas, los junt6 por armas a las
dos Lim/lIS; y usendc de estas y del epellido de QHirh, dejo el de los Empcra(lares y sus armas,
3. 0 Despees de Dios, Ia Cese de Quiros. Dimana de que en una batalla,
ana de 846, se hallc en ella el mismo Constantino con el Rey D. Ramiro I, y
vieudc Ii S: M. caer de! caballo, Jevantando Ia voa Ie djjo en su lengua, Is 'fI';ros, Is IJlIiros, que significa rente fuerte, teute fuerte; viendo a. su Rey en tierra,
Ie Ievantd y dio sa caballo y armas, secsndole de entre los enemigos con vida.
Despues de ganada Ia batalla se aeordaba S. ).1. de la voz QI~irJs, y de 10 que
debia a qulen la nahia ernculedo: y rephiendo aquella palabra se vine a quedae
Constantino con ella par epellido: y siernpre que el Rey referfa este suceso, canfessba que Ia "ida, >e~!rtisd.! Djp.rsc Ia debfa 11 QI/JrJJ.r. De esre heche, y del
citado de Estefano Ill, tuvo pr incipio aquel1a letra can que orlan las Armas los
de esta Casa.
,I." Tres Bores de lis de oro. Prcvienen del matrimonio efectuado par dicho Constantine con D. a Galinda Bernardo, hija de Bernardo del Carpio y de
D.a Celinda. y esra del Conde Alarcos de la Real Casu de Francia; por 10 cunl
jentaroe las fro!.; jltJru de lis a las armas de la Casa de Quiros, y el apeUido Btr
/Jllr'/o al de QuirOs.
En d comun sentlr de los bistoriadores, -ccnsrituye e1 blascn las siguientes
coplas:
Los que pintan las tres flore.~
de Lis que Ies diera Dies,
escs son grandes Senores
en Asturias los mejo ees,
su renombre es de Quires.
Estes nohlea Caballeros
su sangre tienen con Reyes
mezclada sin dilatar;
bien ccnocieron su espada
los Moros de allende el mar.
AIJi do restaurc Dios
la gran nohleza :i. [a tierra
las celieas Haves des
dio en argen al de Quiros
que las pueerss ebre y clerra.
Can las veinte y cuatro lunas
desde el monte en la ... fort-una ...
con tres flares de lis, saldo
par <10 Quiros fue Hernaldc,
}' todas tres armas nnas,
dJ.O' Orlado can ocho aspas de oro. Dimaria de los servicios presrados par
Gonzalo Bernardo de Quiros, llamado el Viejo, en tiempo del Senor y Santo Rey
D. Fernando II[, pues en Ia conquiste de Baeza el al'io J23S merecio POt sus
.6
l'AttTE [
glcnosos bechos de ermas, oelw aspas de oro en campo rojc, que unic por aria
a. sa escudo.
G.o Rodeado del Cordon del hdhito de San Francisco. De Gonzalo Bernardo de Quir6s, espcsc de D.a. Mana de Neva, el cuej, habiendo enviudado, entro
de rehgtcso en el convento de San Francisco de Oviedo, en claude murio el ana
de 1375; y en memoria "-\lya. y en -seftal de devocion, sus descendientea rodearon
el escudo con el Cordon.
t. o Timbrado con Ia Corona de Marques. Por el titulo que goza el poseedor de esta Casa, correspondiendole poner sobre su escudo la Corona de oro
realeada de cuatrc fl.orone.; con dcce penes, colocadas entre los "-orones de tres
en tres (6 separadas), sobre pequenas puntas que las levan tan del circulo engestado de perlas y piedras.
:ESCUDOS DE ASTCRIAS
Tirso de A\'ile~, 36 vta., y 67 del impreso de Baraana. - Trellea, t. 0 11, parte If, 180, dice; que traen el escudo partido en mantel; en el 1.0 las armas referides- 2..0 las aguas del rio Neira, divisdndoce en ella" cinco peces 6 truchas, y
encima una Cruz, como la de Calatrava, de gules (armas de Rivedeneira]: 3,0
de gules, y un Lecn-pardo.c--Piferrer, Y, 18(, sigue:i Tirso: y refiriendose al
Libra Becerra, pag. 27. que Ie traen cuartelado: 1. 0 y 4. 0 de plata, y Una Crue
de gules, cargada can cinco venera" de oro; 2,0 de sinople, y un Leon de oro; y
3. las armas descrttes, de Bolatto,
* Holde, en Asturias.
Pinta (de azur], un Castillo y dos Leones arrimados a el,
siete estrellas, y una banda (de gules) engolada en cabezas de
Dragones, de sinople.
Bernaldo de Quiros, 120. - Betbeocourt, I, 177, Ie describe como sigue:
Escudo de azur, banda de gules pertilada de oro, entre bocas de Dragone,
acompagada de cuatro estrellas de oro.
'*
~abaiia!fl, en Asturias.
,Trae escudo de plata, y dos cabanas de gules.' (V.) Alvarez
Cabanas.
Ejecutoria de nobleza del .\Iarques de la Vega de Aaeo, expedida en Madrid
en 12 de Diciembre de 1889 par el Rey de armas D. Felix de Rdjuln.
28
PARTE I
Uaheza, en Asturias.
Trae de sinople, un brazo armada del codo adelante moviente del Banco siniestro, con una bandera de gules en fa rnano,
fustada de oro y armada de plata, y en la punta unas cabezas degolladas, de Moros, con sus turbantes; armas sernejantes Ii las
de La Bandera.
Carballo, 344.
impreso de Barzana---T'ife,
KSCCDOS DE AS'l'URIAS
29
* Campoa:m.or,en Asturias.
Trae de oro, dos montes salientes al mar, cimados de un athol, todo al natural.
j)
gules.
De una ejecutoria expedide por D. Ramon Zazo y Ortega, Cronista Rey de
armas, en Madrid :i 5 de Agosto de 1776, ;i favor de D. Domingo y D. Jos~
Dfaz Canel Lastra y Acevedo, bermencs, vecincs del concejo de Baal, cuyo original posee D. Faustino Canel y Romeelle.
30
PARTE I
de
"tOlt/tHuntal, prig.
323.
a favor de
31
* Canedo,
Carballo, 398.
32
l' AB.'l'E J
33
de subir
a el.
Tirso de Aviles, 10, y 23 del impreso de Barzana.-Trelles, t,c II, pt. III, 245,
34
PARTE I
derecba banda sinople con cabezas de Dragantes de. oro; en el campo superior
de ueur, una estrella de oro de ocho rayos; y en el inferior de oro, Leon Tampan.
te coronado de gules; y bordure de azur, con el lema en tetras de oro: De lIlj
Desiderio Godo,y dd Bey lYalJlba,procetle ata Casa en lotiopur linca recta y cam/.
no; ya Ia iequierde las referidas armas que se citan por Hita.
ESCt"OOS DE ASTURIAS
3S
a dos.
D. Jose de Avile.i, I, 299. -Carballo, 258.-Piferrer, I, IS dice, que eran seis
1"Iulu: a la pdg. 81 los llama bet:anles; y en la 80, que trafa el escudo de gules y
un Sol de oro, el gefe de este metal, y cuatro beetones de gules.
~astropol, Casa
209.~~tedel,
193.
36
PARTE
* Velles, en
el concejo de Siero.
e'Trae escudo de gules, y cinco flares de lis de oro.
ESC(;DOS
rm
ASTFRIAS
37
trae de plata, con arminios negros, y Ia orla de gules cargada de echo aspa" de
oro.-Tirso de Aynes, t6 vta. Y 34 del impreso de Barzana; que pintaba el eecudo de sinople.c-Lopee de Here, que el Leon, coronado, era de purpura..-Be
thencour, anuario de 1880,91; de plata, ycl Leon de gules coronado de orcc--.
Hay dibujos de estes arrnas en Ia Asturias m,'/wmmtal, tam. :: XVI, Num. ~ 45
(tercer cuaneljc-Lam. A XXXII, Ndm. ~ 14. Lim. ~ 11, Xum. !! 3. Q (tercer
euartel.]
su
Tirso de .'hiM:" 77 Y 86 vtu., dice: que los de Coana ,) Cuana pi ntalmn c"
y una casa esquineda , acompenada de una espada de oro a cndu
lsdo.c-Trellcs, t." lII, pte. II, 45: qllC Iu cnsn. torre y solur de los I'icos de
Coalia trafa de sino pie, y una to rre nlmenadn, salieudo de las almenns un hombre
armado con espada en la mano.
emil} de gules
.. Coeot.e, en Asturias.
Escudo de plata y cinco pandas 6 corazones de sinople, co
locados en sotuer.
De una ejecutoria lihrndn en 1844 pM D. Francisco IJoroteo de 101 Carrera,
Cronista Rey de armus. d f:1\"OT de D. Pedro Ferruindcz \~ilJ:-werde,
38
PARTE I
y cinco
collares iguales
a manera
en el concejo de Parres.
Escudo con doce escaques en forma de tablero de ajedrez,
seis de gules, y seis de oro (armas que tambien pintan los de
Amero yde lVevares); orIa d e sinople, y en ella cuatro Corderos.
Tirso de Aviles, 62 vta.-l'iferrer, V, 123 dice, que le trac de gules y un
castillo formal de oro, aclarado de nzur; cortado de -inople, y do> Cordero; de
plata, pesantes, puestos en palo.
ESCUDOS DE ASTVR.IAS
39
40
PARTE I
en Ja villa de Pravia.
Trae escudo de plata y seis Cuervos de sable pasando, colacados dos a dos; armas que tambien pintan los Arango. Prendes y la villa y concejo de Praeia.
De documentos del archive de la Casa de jove.c--Tirso de Aviles, 17, Y 36
ESCVDOS DE ASTURIAS
4'
42
PARTE 1
fuego; la orla cargada con este mote:- Fer gnem et aquam re-
portavit.:t'
Tirso de Aviles, 30, Y 59 del impreso de Barzana, dice, que pintaba tambien
las propias armas que los de Salas.
y a la
43
ESClJD(JS DE AS1'VR',\S
\.0
44
PARTE I
'"
II:
esccoos
DE ASTUkCAS
45
So
Fernandez de
el I'lonte,6 SomoDte, en el concejo de Gij6n.
(,Trae escudo partido: 1. 0 de azur y cinco hierros de lanza,
las bocas de oro y las puntas ensangrentadas basta la mitad,.
puestos en sotuer (arrnas primitivas): 2. 0 de plata, y seis Luneles
de gules, compuestos de cuatro medias lunas unidas por sus extrernos (en representaci6n de igual numero de banderas Moriscas); y por timbre, un brazo desnudo saliente de la Celada del
escudo, con siete banderas en Ia mano, carla una con su media
Luna (armas adicionadas.)
De ducumentos del archive del Marques de Cemposagredo.i--Ttrso de AvlIe:', I ] rtc. )' 28 del impreso de na.rzana,- Piferrer, II, [73. -cCaeballo, 95,
comigna annes distinta,. :i los de S6 el Monte,
46
PAR.TE 1
0
IOZ
de la Impresion de Bareena.
a la
De una certifica(:i6n librada por D. Pascual Antonio Ruiz de Naveda, CroRey de armas, en el eno de 1798.
ni~ta
ESCUDOS DE ASTUJUAS
47
Fuertes, en Asturias.
Trae de plata, y un Castillo de tres torres, enhiesta en la del
rnedio una bandera de gules centrada de una Cruz de oro; a la
puerta del Castillo un Centincla arm ado, y encima, aislada en el
campo. una Cruz de gules dentro de un circulo; y por divisa, en
la bordura, el lerna de San Lucas; Cum fortis armatus custodit
atrium suum, ill pace sunt ea qUtl! possidet:
'I'relles, t.c II, pte. Ill, S4-.-Piferrer, V, 143. - Tirso de Aviles, impresion
de Harzana, 67, dice con referenda a Trelles, que una linea de la varonfa de
Fuertes uso del apellido Xavia, y las urmas, por tanto, de Ia easa de Anlill.
PARTE I
Gareia de Paredes: Gar.,ia de la Vega de Pared.es, y Gar.,i. d.e Laspra, familia muy i1ustre, cuyo solar
primitive esta en la parroquia de Paredes, concejo de Valdes.
Traen escudo cortado: en 1a parte alta, en campo de plata,
una rosa hueca floreteada, en la baja en campo azur una Garza
de oro picandose el corazcn, del que salen gotas de sangre, y
bordura de 24 escaques alternados de plata y azur.
Vilar y Pascual, VII, 195.
ESCUDOS DE ASTURIAS
49
de gules cargada de cuatro Castillos de oro.. Adicionaron el ultimo cuartel por concesion de D. Enrique III hecha en 1403 a
Ruy Garcia Sala.
De UDa carte ejecutoria librada por D. Juan Jose VHar, Cronista y Rey de
armes, en AbriJ de I863.-Pifecrer, IV, 216, dice: que Sala trae el escudo de
aeur, y una fachada de Palacio, de oro.
Pintan de sinople, una ave Hamada Gayo, y dos veros azules, cuarteronados. en campo de plata.s
T'irso de
Avilc~,
69.-Piferrer, V, 157.
till, 384.
50
PAR.TE I
2. 0
100:
ESCUDOS DE ASTU.a.1AS
5I
s~
PARTE I
Gutierrez, en Asturias.
Escudo de azur, una Torre de plata danjonada de tres to-.
ESCUDOS DE ASTURIAS
Num.
53
54
PARTE I
d03
Tirso de Aviles, IS.-De dibujos que se resguardan en el archive del .Marques de San Esteban del Mar de Natahoyo, pintado uno por un Rey de anna",
con la veriente en otro de que la Doncella sale del homenaje, 6 sea de la torre
del medin, suprimiendo Ia Nave del 2.0 cuartel y los frutos del PlOO.
y Sarmiento, Cronista Rey de armas.- Tirsc de Aviles, 65 vta., las describe: Escudo partido: t.O de plata y unas ORdas de mar turbles (crmes principales]: 2.
de sinople, tree flares de lis de oro, en ringlera {egregadas postenormente.)
ESCUDOS DE ASTURIAS
55
1.0 Y 4.,
en el gefe y en la punta, tres bandas de sinople: 2. y 3., en los
flancos, las palabras del Arcangel San Gabriel, Ave a Ia diestra,
y Maria a la siniestra, de sable.
Ptterrer, II, 74..-En el Real Titulo de Marqnes de San Esteban de Natahoyo, cxpedido en 20 de Marzo de [708, que pcseec los socesores del mayoTa.zgo.
se pintan las armas de los Ramin: tie Yrn/t, en esta forma: Escudo partido: el
prtmero cuartelado en sotuer: r." y 4. de azur y un Celderc dcoro: 2. 0 y J.o
de plata y eiuco Sierpes de.!iu color, puestas [,3 Y Ii bordura de gules carga
da de diet escusones de plata, con Castillo de oro. Y en el segundo cuartel Ias
arrnas descritas de Jove.-En documentos del archive de Ia casa de Jove, se
describen: Cuartelado en sotcer: (.I' Y 4. de sinople cargados de una banda
(barra) de oro, del lado iequierdo para el derecbo, sobrecargeda de una cotiza
de gules; a.o Y 3. de oro, can las pa iabras A;.'I! Jnrr/a, ulla a la diestru y otra a
Ia siniestra; cuya. anna.'> usaban iguahnente los de la casa de La Ve6a en el
Marque<;ado de SantiUana, y los de iJfolaOZq.-Consla en eJ archivu de los Senores de Cueto, que Io.s de Jove Ie traian cuartelado: 1. y 4. fajado de oro y
sinople: 2:.0 Y 3. de plata, can el Ave Maria en letras de sahle.- Y Ticso de
Aviles, 15 vta., Y 31 del impreso de Banana, dice que las armas tit 701'( Y La
Vtga, y tambien de L\fendoza ernrc Escudo de oro, can unas trenzas de oro y de
sinople atraveaadas en escance desde 10 alto del escudo basta el medic, y 10
mismo de] media para abejn, con unas letras azules clue dicen At/(! ~'lEdrf{l dentr.>
del escudo.
S6
PARTF. J
Pinta escudo de sinople, un brazo armada del coda adelante, moviente del flanco siniestro, empunando una bandera de gules fustada de oro y armada de plata; :i la diestra una Have de plata, en el gefe una flor de lis de oro, y en la punta tres cabezas degolladas, de Moros, can sus turbantes.
Ejecutoria de hidalguia de D. Francisco Bernardo Sanchez
~\[enendez
Valdes
j!or de lis.
t.
57
* Leignarda, casa
58
PARTE I
mas a D. Juan de Le6n, per sus machos y Ieales servlcios en el nuevo Mundo.-
* Loredo, en Asturias.
Son sus armas primitivas Escudo de oro, y tres bandas (tiene pintadas barras) de plata, can tres arminios negros en la central, y dos en cada una de los flancos.
De una ejecutorie tmpresa, expedida en :11 lie Diciembre de 1107 por don
Alfonso de Guerra y Villegas, Cronista Rey de enees, a favor de D. Antonio
Lanza Tretles.
ESCUDOS DE ASTURIAS
S9
II
rz,
60
PARTE I
Llanera, concejo de
No pinta armas, pero tiene un blas6n honorifico, segun Tirso
de Aviles, 68.
.ESCUDOS DE ASTURIAS
61
del mismc metal: 2. 0 de gules y ceatrc bandes ile oro, con seis beeentes de este
metal entre las bandas
Madera, en Asturias.
Describe las arrnas de esta casa y solar Fr. Juan Benito Guardiola en su Tratado de la Nobleza de Espana" que no se pudo
reconocer.
~Ialdonado; en Prioranza del Vierzo y en Tinea, Asturias.
Escudo de gules, y cinco fiores de lis de plata perfiladas de
oro y azur I a imitacfon de las reales de F rancia, puestas en sotuer; segl1n las traen los de la Rua.
Vilar y Pascual, VII, 315.-Bethencourt, anuario de 1880, 292.-~foreno de
Vargas, 165. -Tirso de Aviles, 4- vte., Y 13 del impreso de Banana.-Piferrer,
V, 1[6, YJouffr6 y D'Eschavarmea dicen, que las lises son de ofl).-Se halfa <iibujado en nuestra Astunas llJonwlII:nfal, etc., Lam. Qb I, Num. Qb 9.1) (primer
escudo.)
* l\lariqueta, en el concejo
de Colunga.
Escudo cortado y medio partido: 1.0 de gules. y una aspa
de oro: 2. jaquelado de oro y de gules, y una Torre de plata: 3.
6.
PARTE J-
Marti.ez, en Asturias.
T rae escudo de azur, un Castillo real con su Torre de homenaje todo de oro, y delante de Ia puerta un Lobo, pasando, de su
natural color y Jampasado de gules. ~
* ltleDdezt en Asturias.
(1 Escudo de gules, y una Cruz de ocho puntas. de plata, semejante a la de San Juan de JemsaIen, puesta sobre ondas de mar,
de azur y de plata.
Ejecutoria impresa expedida en 21 de Diciembre de 1701 por D. Alfonso de
Guerra y Villegas, Crontste Rey de armas, :i favor de D. Antonio Lanza Trelles.
ESCUDOS DE ASTUR.IAS
63
64
PARTE I
/ijada sobre el pecho; orlado de dos Serpientes de sinople, nudados los cuellos en el gefe y las colas en la puntae.i--Euelen verse
las Sierpes, aladas, cifiendo 6 circundando el escudo a manera de
soportes y asiendole con las garras, y timbrado con un Leon coronado.
Tirso de Aviles, 21, Y 43 del impreso de Barzana.-Genealogla de la casa
de Saavedra, 2$.- Doeumentos del archive del Marques de San Esteban del Natahoyov-c-Piferrer, H, 110, las describe: Escudo de gules, cinco bustos de Doneella cclocados en sctuer, y cinco veneras de oro Interpuestes, una medalla en el
geie, dos Cruces en los fiances, una Cruz y una estrella en la punta; yen orla las
Seepientes referidas, -TreHes. t.o II, pt. III, 219, expresa en la pag. 31, que los
de Miranda, por el apellido Ponce, aiiadieron a su escudo el Leon coronado que
estes u~aban.-CastellaFerrer, 24[, 242.-Doriga y Valdes, 79.-Medel, 2[7.Figura dibujado en Ia As,,:rias monumental, Lam. 1! XI, Sum.!! 32; Lam, It,
Ndm, 4/': Lam. Eb II, NUm. Eb 5. (4. 0 cuarte1): Lam. Eb III, Num. Eb 6.
(4. 0 cuartel), Id., pig. 439.-Dice Vilal' y Pascual, VII, 328, que los Senores
de la easa. de ,Yilio en Valladolid, enlaeados con D. Juan de Miranda, poseedor
del mayorazgo de su apellido, usan y traen las expresades annas de Miranda.
1\loD, casa-solar, en los concejos de Santa Eulalia, San Martin y Villanueva de Oscos.
('Escudo en campo de 'oro, un arbol sinople sobre terrasa de
ramaje del mismo color; al flanco diestro un Caballero armado de
punta en blanco, tronchando una rama del arbol con la siniestra
mana; y moviente del flaneo izquierdo, un brazo armada empufiando una espada de cazoleta, guarn~cida de plata, en accion de
cortarle la mane: salen del pie del arbol unas llamas de gules y
oro, ya su troneo estan liados, can cuerda, dos Lebreles afrontados de su natural color, y asida al mismo tronco una mano mas
ESCUDOS DE ASTURIAS
6S
(I
cazar.
Tirso de Aviles, adici6n de Caballero, 83 vta.
66
PARTE 1
ESCUDOS DE ASTURIAS
67
"'Ino. en Valladolid.
Adoptaron estes Senores par enlace can el poseedor de Ia
casa de . .lJtliranda en Asturias, las armas de la casa referida
(vease.)
68
PARTE
Osorio; Ossorio, familia procedente de Asturias, representada despues, entre otros, por D. Alvaro de Navia Osorio,
Marques de Ferrera.
( Trae escudo de oro, y dos Lobos escorchados, pasantcs. con
las lenguas fuera (como Ie pintan los de Osado y Cas/rif/on);y la
bordura de gules cargada de ocbo aspas de oro. I)
Yilar )" Pascual , \"11, 398.-l'iferrer, v, 213.~- Xo lc ponen fa bordure
Ttrso de Avilcs , 16, S4;).[oreno de Bargas, )63; I'jferrer, 111,156, V, ISo.-Dice
Lopez de Haw, I, 274 Y 438, que 10:-; (Jscric , Ccndes de Trastaumra en Gali
cia, trafan adermis en In punta del escudo oodas de azul' y de plata; y que sus
descendientes Ius acrecentaron con Ia aria de los Ennquee, de sus colorer, Cargada de siete cscusone, en mantel, un castillo en el ).0 y 2.(1 cuartel, y un Leon
en el 3.(1
ESCUDOS DE ASTURIAS
69
Palaeio, en Asturias.
Pinta el escudo de sinople, dos Mancebos y des Doncellas
bailando.)
'I'irso de Aviles, 44, y 84 de 1a impresion hecha per Barzana. Bernaldo de
Quiros, 121, dice que pinta un arhol y tres parnelas en forma de cOraZ'JIlC;;,
PARTE I
dice: que el hombre esta asomadc ala ventena, y no menciona la 80r de li_~ rri
el arhol.-El citedo Ttrso, pag. 33 vta., Y35, que pintabe un Roble acopado al
pie de una Sierra alta.
Paredes,. en el pueblo de
05C05.
antigua~
ESCUDOS DE ASTURIAS
71
lIll
ccrcn-
Tirso lie "hile,;, 6, y 16 .del imprc-,c por Harzana.-l'iferrer, II, 16~, dice
que el arhol es un P~TI1I.
11
PAIl1' I
y de
(00;:,0
73
ESCUDOS DE ASTURIAS
T'irso de Aviles, 55 vta., y 102 del impre~o de Bareena.c-Piferrer, IV, IS.El mismc, apendice t.? I, 211, que Pula en Astueia, pinta escudo de: gule .. y una
P de oro, cimada de un Coronel, 0 sea pequetta corona, del propio metal.
~liranda. (V.)
Miranda.
74
P ....R TE I
69.~I'iferrer,
Quinis y Pr<ula trainn armas iguales.c--En el archive del \larql1Cs de San Este-
ban de Xatahoyo, se resguarda un escudo pintadc con las armas de esta casa de
Prada, identico al que traen los lIernnldo ,k Qujr(~s.- Dice una cldusula del
vinculo de la casa de Prada, exisrente en el archive de la Audiencia de Oviedo:
Ci"il, t sviedo. rnim. 216 de [a ::\latricllla interina: ,.Item ljUeremo'l, que el varon
;) hemhra que en este nuestro mayorasgo sucediere, 6 el mm-ido con quien la hemhra cesare. se llame prlncipatmente del solar y npellido de los Pl'I1das, 'Iue son
las armas de ri.:'ifu~:l{,Js. con las crrax del linnje que -ain seis luneles colorndos
en campo blanco,}' las de Cicnfuegos han de ir en merlio qae son: llamas de fuego en campo verde, sin otra mezcla ninguna; 6 I}(te a 10 meno- esta:i rraiga principalmente mas que otras.'. (V.) Aslurilts Nwnu.Nt,:nlal, Ilustracion vc II,
pag480.
ESCUDOS DE ASTURIAS
75
concejo y apellido de
Escudo de plata y seis Cuervos de sable, pasando, colocados
dos, dos y dos; (arrnas que pintan igualmente los de Cuerto y
de Ardllgo.j
Tirso de Aviles, 17, 18 vte., Y 36 del impreso de Barzana.-Piferrer, II, 176.
-En adicicn a Trese, por Caballero se dice: tambien pintan unos cinco acicates 105 Cuervos y los Arangos.. -As!lln'/lS IIIr.lI11WI:n!1l1, 47S.
PARTE I
pag. 72.- Ttrso de Aviles, 28, Y 50 del impreso de Barzana, menifestando que
los dos Lobos eran de su natural color.
Qr~in",;s.
Qulutanllla. en los ccncejos de Oviedo y Siero; en Mcdina del Campo y otras partes.
E.SCUDOS DE ASTUR.IAS
77
e Pinta
De una certificauion de armas de los apellidcs Fernandes Cueto, Regnero, ect , existente en el archive de 1a casa de Cueto.-(V.'i AI"nso-R.:glI.:rlJ
Reyes de A.stnrias.
78
PARU: I
AlfoDSO III, el Magno.-.Escudo de azur y la Cruz de Pelayo, mandada guarnecer par el mismo en el Castillo de Gauzon,
de oro y piedras preciosas, con las letras A y u, (alpha y omega)
pendientes de los brazos; la cual se resguarda en la Camara Santa de la Catedral Basilica de Oviedo. (V.) Asturias, Provincia de
jo
ESCUDOS HE ASTDUAS
79
lada: en el 3. campo de sinople, una llave de plata: en e1 4. campo de azur, un menguante de plata; la bordura de oro, y en tetras
de sable. Dominus sit mild adjutor, et ego despiciam inimicos
meos (sea el Senor en mi ayuda, y yo hare desprecio de mis
enemigos); y al pie del escudo este mote: Pur lafe morire.
viler y Pascual, IV, 425.
Rivadesella, villa de
No pinta arrnas por ser moderna la villa, perc tiene blason
causa de las gentes principales que hay eo ella.
Tir~()
80
PAR.TE I
8.
ESCUDOS DE ASTURJAS
Tirsc de Aviles, 29 vta. Y 34; 58 del impeesc de Barzana.-CarbaUo, 376. Trelles, III, 297, afiadiendo que las armas primitives de la familia de Salas fueran: una cabeaa de Leon, con cuello y garra, como las usaba el coucejo de Valr1is.- Tirso, citedo, pag. 29. que algunos de este apellido, en ot~s provincias,
anedtan, una mujer vestida de hombre, Ii la puerta del Cestillo.c--Piferrer, IV,
2 [7, que tree partido: 1. de plata, y una Cruz de gules, como la de Montesa:
2. de azur, dos bandas de oro, y en Ill, punta ondas de plata y deazuf.-Ashtrias
monttmentalJ Lam. Eb II, Ndm. Eb 4. (primer cuertel), y Nam. Eb 5. (tercer
cuartel]
8.
PARTE I
Tirso de Aviles, 5, y 16 del impreso por Banana, qaien dice pot' nota, refiriendose :i Ariz en su Historia. de Avila, que sus descendientes pintaban de sinopie y cuatro sombreros de sable
ESCUDOS DE ASTURIAS
83
'.I:
84
I'Altl.'K 1
SiITa. Proceden los de este apellido de Pelayo Pelaez, Senor del Paramo de la F oceya, en Teverga.
Son sus armas, Escudo campo de plata, yell el un Leon gu,
les, rampante y coronado .-Otros usan estas mismas arrnas,
cuartelandolas con otras de la familia, en esta forma: I. en campo de plata, un Leon rampante de gules: 2. 0 en campo de gules,
un Castillo de oro: 3. en campo de plata, una paloma puesta sobre una rarna: 4. 0 en campo azur, diet: roeles de plata.
U
ESCUDOS DE ASTURIAS
Ss
86
PARTE 1
Tunon.
Tirso de Aviles, 30 vta., Y 59 del tmpresc de Beeeeoa.c-Doriga y Vald':,;, 55,
espoee: que Garcia Fernandez de Tineo trafa por armas cinco cabezas de Turcos.-(V.) su dibujo en AstUrids monumental, Lam. Eb XI, ~\im. Eb 33 (2. 0
cuartel): Urn. Qb 1, Ndm. Qb 9. 0 (2. 0 escudo.)
ESCUDOS DE ASTURIAS
87
88
PARTE
DaS, con foso, barbacanas y saeteras, fundado sobre una roca elevada (cuyas ruinas se conservan actualmente.)
Tina de Avlles, 7o.-Piferrer, II, to, Ill, 145, r VI, :u 7, describe las armas
de Tudela en Navarra y otros puntos, que san distintas.
Ejecutcna de hidaJgufa de D. Francisco Bernardo Sanchez Menendez Valdes y Lebandere, vecinc de Poreeyo, en Gij6n, Iihrada par D. Juan Alfonso de
Guerra y Sandoval, Crouista Rey de armae, en 14 de Ahril de t 73<f.- Rea.l provision de hidalguia que se resgnarda en el archive de la cesa de Jove.-Ejecutoria del apellido Vnfdi.r1.!Qnos, eepedida en Abril de 1863 por D. JWlR Jose Vi
lar, Cronista Rey de armasc--Ttesc de Aviles, 44 vts ., y 84 del imp-esc de Barzana, -c-Cescales, 402 vta., enede a dichas armas una orla cargada con d cordon
del habito de San Frencisco.c- Memorial de la cas-a de ZUfiiga, 107.-Moreno de
Varge-<;, I60.-Piferter, II, 11, (is.-Donga y Valdes, 37 vta. y 69 vta., dice: que
Ics Valdes en Asturias usebea las armaa de la casa de .<\'mn y Asturias, y eran
quince escaques de gule~ 'i su metal de plata u oro, ortado el escudo con unos
[equeles que van de cuatro en cuatro. - En el arch iva del Marques de San Esteban de Na taboyc hay un escudo con las armas de dicho apellido pintado, a1 parecee, par un Rey de armas: en campo de plata. nueve roeles de gules, tres en
cada ('sp acio,)' dos Iajes de azur.-lV.) asimismo en la AJllm(1! Nwmtmenta/, elibujos, Lam. LL 1, Num. LL La: Eb U,
~tim.
ESCUDOS DE ASTUkIAS
89
Valdes~
8S vta
Trelles , t,o Ill, pt. Ill, 306, con referenda a Carballo --Piferrer, I, 12S,en el
apellidc de FU7JaI111,z de Lunrca, expresar que las armas de Luarra, capital del
Municipio, se componian de escudo de plata, y tres bandas de R'l.ur.-Epigrafia
asturiana, pag. 582.-Eo el archive de Ia Diputaci6n hay comunicadones del
citado Ayuntamiento timbradas con
Castillo en fonna de torreon seroejendo
una garita, sin Ilis huw::os que la puerta con arco de medio punto, ccbierto
equel a manera de tejado alto, y una bandera saliente de sucUspide.
:00
90
PARTE I
den algunos AA. estas armas en seis cuarteles: en el 1. una higuera: 2. un hombre armada llevando un baston en la mana: 3.
una flor de lis: 4. un hombre y una caldera sobre fuego: 5. una
Fortaleza 'con jabali y perros; y 6. 0 una Casa-fuerte de Moros, y
soldados atacandola,
Vilar y Pascual, IV, 45 r.c-Dicen Tirso de Aviles, 78; y Trelles, r.e III, pt. II,
59, que pintan un Castillo, un Tejo al flenco diestrc y una flor de lis al sinies,
tfO; detente un Caballero ginete hincando una lanaa en la boca de un Oso que
este asido por dos Lebreles: detrds de el algunos Mcnteros, y una Caldera a un
lado (armas que tambien traen los Muniz tit! Vallet/or, en Allande).
ESCUPOS DE ASTUR!AS
9-
I..
cade
de
di-
9~
PARTE I
ESCUDOS DE ASTURIAS
93
Avilc-s .
Villapedrosa, en Asturias.
Escudo cuartelado en sotuer: 1.0 Y 4.0 de plata, y una mana
apalmada de su color, los dedos bajos: 2." y 3." tarnbien de plata, y una estrella de gules de ocho rayos.
(I
De un antiguo repcstero, pintado, que poseen los Seftores de la casa de Jove, conforme can el escudo colocado en 5U;, casas lie Oviedo, calle de joveltenos.~-(Xo estd completamente juatificado si pertenecen estes urrnaa :i Villepe .
drcsa.i
'~illar, en
el concejo de Castropol.
Pinta en su escudo un Roble at que estan arrimadas varias
lanzas, y dos Cabras saltantes 0 ernpinadas comiendo las raffias...
Las mismas armas traen los de Ribadeo o Riberas del Eo.
94
PAllTE I
ESCUDOS DK A.STURlAS
95
.. Vivero, en Murcia y otras Provincias; familias procedentes de las montallas de Asturias y de Ja willa. de Aviles.
Pinta el escudo de oro, y tres rnatas de ortigas verdes cada
una de siete hojas, encima de tres penascos, sobre ondas de azur
y de plata; arrnas que igualmente usaban los Fajardo, Lugo y
otros,
Cascales, 403.-Salazar de Castro, I, 599. -Piferrer, VI,223, describe dlstintas armas.
ADICI6N .
mn T mCErfOIIBIALDICDB,
DEY
K
G R 1
rOO
PARTE 1
La E, es el lugar del media y centro del escudo, Hamada tarnbien a6ismo y corazon, por representar el del hombre.
La K, representa el estomago, y se dice en armerla ombligo
del escudo, que es ellugar por donde el cuerpo humane recibe e1
alimento en el vientre de la madre,
La G, es eJpunto diestro de Ia punta.
La I, el smiestro de fa punta.
La H, el PUllto de fa punta, y representa las plernJ.s del
hombre.
.Otros puntos tienen en el cscudo su denominaci6n particular,
y en las arrnerias sirven de base para la situacion de sus piezas.
La E, es e1 centro del escudo.
A, el canton diestro del gefe.
B, el centro del gefe.
C, el canton siniestro del gefe.
D, el flanco diestro del escudo.
F, el flanco siniestro del escudo.
H, la punta del escudo.
G, el canton diestro de la punta.
J, el canton siniestro de Ia punta.
A, D, G, la diestra del escudo.
C, F, I, la siniestra del escudo.
Las figuras que estrin dispuestas de los modos siguientes se
dicen:
A, B, C, ordenadas en gefe.
D, E, F, puestas en raja.
G, H, I. regladas en punta.
B, E, H, puestas en palo.
A, V, G , en palo, en el Hance diestro.
C, F. I, en palo, en el Hance siniestro.
A, E, I, ordenadns en banda.
C, E, G, ordenadas en barra,
A, C, H. Si estuvieran asi ordenadas, dos en gefe y una en la
punta. no necesitan especificarse, por ser el orden regular de tres
piezas.
G, I, B, se dice, mal ordenadas, par estar dos en la punta y
una en el gefe,
LEVI'S HERALDICAS
101
'02
PARTE I
sado, 6 sea por dos Uneas diagonalesque bajan desde los cantones del gefe a reunirse en la punta.
Embrazado. Cuando Ie dividen dos !lneas salientes de los cantones diestros del gefe y punta y se reunen en el flanco siniestro
del escudo. como si fuera un ckeurOn echado.
Encajado. Se dice del partido, tronchado y tajado, cuyas piezas encajan unas en las otras en forma de triangulos gruesos y
largos, de la lercera parte de la longilud 6 latitud del escudo.
Enclavado. Se dice del escudo partido, cortado, tronchado 6
tajado, euando una de sus particiones encaja en la otra, con ~na
6 mas piezas cuadradas.
La f)Rart.,I.,,, son:
De Aliansas. Las divisiones del escudo en que se representan las armas de las familias nobles con que un Caballero esta coJigado, haciendose las particiones segt1n es el numero de cuarteles correspondientes las alianzas,
Las particiones expresadas para los cuarteles de Alianzas, sirYen igualmente para la coordinaci6n de los de Patronatos, de
Concesiones, de Digmdades y de Pretensiones.
La" tlgRras Proplas .. H.,raldl"." son las que quedan demarcadas en las Particiones iguales del escudo.
Naturales, las que existen en la Naturaleza, como hombres,
animates, plantas, etc.
Artifiaaies, las que se taman de atributos 0 instrumentos de
las artes liberates 6 mecanicas,
Quimcn'cas, los Centauros, Arptas y otras inventadas.
Las Particiones del escudo, quedan anotadas.
Las pl.,za" hOROrabl.,,, principales son 'veinte, a saber;
EI Gef, Es una pieza de la tercera parte superior del escudo,
LEYES HER..\LDICAS
13
104
PA.R.TE [
ra un pedaza de tela cartada en triangulo irregular; ocupa I. octava parte del escudo, y de cualquier lugar que salga acaba en
abismo,
La Pi/a 0 Punta ranoersada, Figura que nace del gefe del
escudo, y es de los dos tercios de su anchura, hajando en dis minucion hasta la punta, sin tocarla.
El Treckor, Especle de arIa estrecha, 0 sea un filete pcesto
en la misma situaci6n de la orla, de Ia mitad de Ja anchura de
esta, 0 sea la 24.' parte del escudo: los hay dobles y sencillos.
E/ Canton_ Pieza cuadrangular que no tiene proporcidn fija,
aunque se le da la novena parte del cuadrado del escudo, <> sea el
cuartel disminuido un tercio, Se plaza en el augulo diestro o einiestro del escudo, y se toma por marca de bastardta.
.EI Franco cuartelo Canton de honor. Es el canton diestra del
gefe, un poco mellor que el verdadero cuartel del cuartelaje, y de
diferente esmalte que el campo.
El Escuson. 0 Escudilio. Un pequeno escudito, que esta-ido
solo en el centro del escudo se dice en ahismo, y su proporcicn
es de la tercera parte de las Jineas de su longitud y latitud. Cuando carga sabre los escudos que forman el partido )" el ccrtado, se
dice Sobr~ d todo, porque toma iguales partes de los cuatro cuarteles: en este case no es pieza honorable, y si un cuartel en clande se colocan las armas principaJes de la familia,
La Punta. Es una pieza triangular de las dos tercel-as partes
del escudo, y sale de Ia inferior subiendo en disminucion propor
cionada basta el centro del gefe, sin toear al extrerno del escudo.
El Lambel. Especie de filete colocado ordinariarnente en el
centro del gefe, sin tocar alos extremos del escudo: es de la novena parte de la latitud de este, con tres pendientes en forma de
cuna de carpinteria 6 de triangulos, que unidcs a el, sin separacion de lineas, caen dos tantos mas que tiene el filete de ancho,
puestos uno Ii cada extreme y otro en el centro. Siendo los pen.
dientes mas de tres, se precisa especificarlos.
lOS
La Vergueta. Un palo disminuido, de la tercera parte de ancho del ordinaria, pudiendo serlo de la mitad.
La Diuisa 6 Deuisa. Una faja reducida ci la tercera parte de
su anchura, y se llama Faja ell divisa. Tarnbien se entiende por
el lema 6 mote que usaban los Capitanes para hacerse conocer
de los soldados, cuya divisa se colocaba igualmente en la parte
baja del gefe.
El Trangte. Una faja reducida ci Ia sexta parte de la anchura
que debiera tener,
Los Burctas. Son rajas disminuidna en dos terceras partes, en
numero par, y Henan todo el escudo: pasando de diez piezas es
menester especificarlas,
Las Gcmelas Q Jumelas. Una especie de rajas dobles. de Ia
cuarta parte de su anchura ordinaria, siendo la distancia de una a
otra igual a su anchura. Pueden estar en banda 0 faja; y siendo
solo una, se plaza en e1 rnismo Iugar que la faja.
Las Tercias 6 Tierrtuts, son rajas en divisa, de Ia 6. a parte de
su anchura ordinaria: se poucn de tres en tres, como las gemelas
de dos en dos. Las trcs juntas ocupan la anchura de la faja, 6 de
la banda, si estuvieran puestas en este sentido.
La Estrecka, una Cruz disminuida de la ordinaria, can la mitad de su anchura regular.
E! Fik/t7 se usa ordinariamente en banda, en faja, en cruz 6
en orla: tiene de anchc la 8.'\ parte de la ultima, coucretdndose a
un rasgo grueso, Representa senal de bastardfa.
La Filiera, es una dismiuucion de Ia bordura, de la 3. 8 parte
de su anchura ordinaria.
hI Fianquis, un sotuer que no tiene sino eJ tercio de su anchura regular.
E! Estaye, un cheuron disminuido, de la 3.a parte de fa anchura de este.
La Cotisa, una banda 0 barra disminuida, de la mitad de su
ancho regular, Y su situacion La de la pieza principal,
El Baston, se representa en armetta en el senti do de Ia banda: es de la mitad de la anchura de la cotiza, que unas veces tira
de una a otra extremidad del es-cudo, y otras se queda en el me1
106
PARTE I
dio, como una pieza cortada 6 encogida, sin salir sus cabos del centro del escudo, y se llama en este caso Baston Pery,
La Trauersa, es una especie de filete, de Ia mitad de Ia anchura del baston, y se aplica ordinariamente a los Bastardos: se
coloca desde el canton siniestro del gefe al diestro de la punta.
polados.
.
1 Aj'edrez 6 Tablero de Damas. Son unns piezas compuestas de cuadritos, de metal y de color alternados, siendo menester
que tenga seis ordencs 6 hileras de estas piezas a 10 alto y ancbo: se expresaran si fueran mas, y 10 rnismo e1 namero de hileras
cuando sea alguna pieza particular la que este ajedrezada.
Los Encejes.. son las piezas del escudo partido, cortado, tronchado y tajado, donde sus particiones forrnadas de largos triangules piramidales de color y de metal, que son propiamente en-'
cajes, ocupan por 10 regular la 3." parte de la longitud 6 latitud
del escudo, y se encajan las unas con las otras.
Los Frrtes, son las cotizas que forman el cuerpo del fretado,
cuando un escudo se com pone de seis, tres en banda y tres en barra, que enlazadas unas en otras dejan unos intervalos como 10
sanjes de diferente esrnalte, que tienen Ingar del campo.
Los Losanjes, unas figuras cuadrangulares puestas en punta a
forma de rombo, un poco mas largas en su altura que en su
chura; habiendo en un escudo siete losaujes en longitud, debe de
haber cinco en latitud.
Los Fusos, son unas figuras parecidas a los losanjes, puestas
de punta, largas y agudas en 10alto y bajo, muy obtusas 0 casi
redondas por los lades, manera de fusos 0 husos,
Los .Jf'acles, unas figuras ccadradas en la forma de los losanjes,
con la diferencia de estar vacios por dentro, siguiendo la figura
que tienen exterior, y viendose par eUos cl campo del escudo.
an-
LEYES HERALDICAS
to']
JoS
PARTE [
LYES HERALlHCAS
109
110
PA!tTE (
LEYES HERALDlCAS
III
Los Lambrequines .. Lamequines. Son unos penachos, plumajes u hojas que sirven de ornamento al yelmo, y
penden par la circunferencia de sus dos lados: son siempre de los
esmaltes y colores del campo y de las piezas del escudo.
La.. Insignias y ornamentos de las Dignidades eclesitisticas, civiles y militares, son;
Los ...Mantos Ducales, especie de capa, manto 6 cortlna de escarlata, forrado de arminios,
Las Encomiendas 0 Coliares de las Ordenes de Caballeria.
Las Banderas 6 Estandartes,
Los Tt'n011ttS y Soportes. Los primeros, son figuras de ange-
"'
l'ARTE [
LE\'ES HEllALDICAS
113
sion, aunque sea imaginaria; y las aurnentan en sus armas en memoria de ellos,
De rami/ia: son los blasones can qu e se distingue una casa
de olra.
Arbitrarias: las que se loman por capricho y fantasia de algunos que. habiendo hecho fortuna, se las atribuyen sin tener derecho a usarlas; y par eso no son signos de honor ni de virtud.
Verdaderas y legitimas: las dispuestas y ordenadas segun las
leyes heraldicas,
Falsas 6 Irreguiares: las contrari as a las precedentes, que no
guardan las reglas del arle, cuando hay en ellas metal sobre metal 6 color sabre color. Dejan de sec falsas, cuando son concedidas por alguna acci6n muy recomenda ble.
Puras y Llanas. Las que no tienen mas piezas que las precisamente necesarias,
Brisadas: las que se anaden a las principales con alguna brisura" pieza de blason, alterando Ia simplicidad de las primeras.
Cargadas: las que estan anadidas o cargadas con alguna pieza 6 figura, par merced 6 premia de algun servicio senalado.
Difamadas. Infamadas y Descargadas: aquellas arrnas a que
se quita 6 corta alguna pieza 6 parte de ella, por infamia, 6 ba-
114
l'ARTE I
LEVES HERALDICAS
liS
117
Allgulada. De la cruz, cuando de sus angulos entrantes salen cuatro piezas con puntas.
Aniltctes 0 Annuictes. (Figuras de 4. orden, 0 Seantes par
ticiones]. Descrito.
Apaimada. De la mano abierta cuando presenta la palma.
Aroitrarias. ~.Arrnas de familia). Descrito.
.Armiuios: Contra-Arminios. (Forros). Descrito.
ASII,.. (Color azul). Descrito.
Banda. (Pieza honorable principal). Descrito.
Bandado. De un escudo Ileno de bandas, en tuimero par, Y
son tantas de color como de metal.
Bardado, Se dice del caballo enjaezado.
Barra. (Pieza honorable principal). Descrito.
Baslilladas. De las piezas que tienen almenas vueltas abajo, 0 sea colocadas en la parte inferior-.
Baston (Pieza honorable disrninuida: Brisura para dietinguir los escudos de armas de los hijos 5.5). Descrito.
Beaantesr Bczantes-Tortillos, tF'iguras de 4. 0 orde, 6 sean
Seantes particiones). Descrito.
Bigarradas 6 .i.llati::;adas. De las mariposas, y de cualquiera otra cosa que tenga diversos colores.
Bil/dado. Del escudo, y de las pieeas sembradas de billetes.
Bi/lacs. (Figuras de 4.1,1 orden, 6 Seantes particiones). Descrito.
Bisaado 6 Bnsado. De un escudo 0 pieza Ilene de serpicntes
(,) culebras.
Bordonada. De la cruz, cuyos brazos estrin torncados por
los extremes en forma de bordones de Peregrines.
Bordura, (Pieza honorable principal: Brisura para distinguir
los escudos de arrnas de los hijos 3.5). Descrito.
Brctcsadus. De las piezas que tienen almenas por 10 alto y
baja, alternativamente.
Brisadas. (Armas de familia). Descritas.
Brisuras. Son las que sirven para distiuguir las armas de los
hijos de las families nobles entre st.
Brodumtcs 6 Soorcpucstas. Las piezas que estan colocadas
sabre otras.
118
PARTE 1
I 19
Contra-pasando. De los animales cuando marchan encontrados, 6 sea pasandc uno de un lade y otro del otro.
Contra- Voros: Contra- Verados. (Forros). Descrito.
Cordados. De los instrumcntos de cuerdas, <5 de los arcos de
tirar flechas, cuando son las cuerdas de distinta esmaltc.
Coronel. Corona pequetia.
Cor/ado. [Particidn igual del escudo). Dcscrito.
Cosido. Se dice del gefe, cuando es de metal sabre metal 0
de color sabre color.
Cotisa. (Picza honorable disminuida, Brisura para distinguir
los escudos de armas de los hijos 6/'5)_ Descnto.
Crampolladas. De las cruces y otras piezas, cuyos extremes
tienen una media potenza.
Crrdoue. Se llama a la media luna, cuando esta situada en
el escudo can las puntas hacia el gefe.
Grclldadas. La rnismo que Almoladas.
Cruz. [Pieza honorable principal). Descrito.
Cuartclado en Cna. (Particion igua1 de escudo). Dcscrito.
Cnarteiado 01 sotucr, (Particion ig-ual del escudo). Descrito.
CU1Jlbrt,. La parte superior del pabellon, a manera de sombrero.
O/U'lP/. (Particion desigual del escudo). Descrito.
Clteur(JJl. (Pieza honorable principal). Descrito.-Cuando su
punta mira al flanco diestro se llama Echado, y cuando al siniestro Eckado contoruado.
ChC1.!e/ada. De una cabeza can los cabellcs de diverse esrnalte.
Danch adas: Drnradas. De las cruces, bandas y otras piezas
que tienen los dientes agudos y largos.
Dantdadas. De las piezas que tienen dientes menudos.
Defcnsas. Los colmillos del jabali y de otros animales, cuando son de esmalte distinto que el cuerpo.
Descargadas. (Armas de familia). Descrito.
Diaprcadas. De las fajas, palos y mas piezas rnatizadas de
diversos colores, en forma de follaje.
Difamadas: lnfamadas. (Armas de familia). Descrito.
Difamado. Del leon, aguila Uotro animal, sin cola.
120
PARTE 1
Emuselados. De los 0505, camellos y otros animales que tienen atados los hocicos.
Encajado. (Particion desigual del escudo). Descrito.
dondos.
Entado C1l p't1Ita. Entalladura que se hace en la punta del
escudo por dos Hneas curvas que se juntan en eI ombligo del
mismo y no lIegan a los angulos de la punta.
Entretenidas, De dos casas tenidas entre SI rnismas, como
dos lIaves por sus anillos.
Eqllipolados. De nueve cuadrados de que esta Ilene el escudo, cuando cinco son de un esmalte, y los cuatro restantes de
otro.
12
122
PARTE I
Gif'" CI"urOll, Se llama el gefe unido a un cheuron, del misrno color 6 esmalte, sin division de Hneas. Tambien sa dice Gefe-Banda, y Gefe-Barra respectivamente.
Gife-Cosido. Cuando el gefe es del mismo color 0 metal
como el del campo del escudo; y se llama 351 POt set contrario a
las reglas generales de heraldica,
Gefe-Pato. Cuando unido a el, y sin separacion de linea, baja
un palo hasta la punta, del mismo metal 6 color, formando entre
amhos la figura de una T,
Gefe-Sostenido. Cuando la tercera parte inferior del gefe es
de distinto esmalte que el resto de 01 y del campo,
Gefe-Surmossado. Cuando la tercera parte de 10 alto del gefe es de otro esmalte que las dos .inferiores.
Gemeias. (PiCZ3S honorables disminuidas). Descrito.
Giras. Los cabos largos, volteando al aire, con que se atan
los penachos y lambrequines.
Giron. (Pieza honorable principal). Descrito.
Gironado. (Particion igual del escudo). Descrito.
Crilktadas. De las aves de rapina, cuando llevan cascabcIes a los pies.
Gringoladas. De las cruces, sotueres y casas semejantes,
que terrninan con cabezas de serplcntes.
Guamecida. De la espada que tiene la empuiiadura de otro
esmalte que 10 es la hoja.
Guks (0 color rojo), Uescrito.
Infamadas: Difamadas. (Armas de familia), Descrito.
Irregtdares 6 Faisas. (Armas de familia). Descrito.
7a'ludado, Lo propio que Ajcdresado.
JU1lldadas: Gemeladas. De las fajas compuestas de dos Geme/as.
Lambe!. (Pieza honorable principal: Brisura para distinguir
los escudos de armas de los hijos 2. o S) . Descrito.
Lambrcquincs. Son los penachos que salen dctras del yelrno y penden por los lados del escudo a manera de hojas 6
plumas.
Lampasada. De la lengua de los leones y otros animales, de
diferente color que el cuerpo,
123
114
I'ART.E I
Jl;/ontante o IJ'IOlltmuio. De los crecientes que tienen 5US puntas hacia el gefe del escudo; su posicion natural. Lo mismo se dice de las abejas, rnariposas, etc., que vuelan a 10 alto! no necesitandc especificarse; pero sf sera precise estandolo en cualquiera
otra situaci6n.
. .Mornado. Del Leon que carece de Jengua, dientes y garras.
Jl.fQl'ielltes. De las piezas que nacen 6 salen del gefe, de los
flancos ode Ia punta del escudo, como si estuvieran pegados acllos.
Naciendo. De los animates que muestran la cabeza, el cueJlo, las dos manos y parte de las espaldas.
Ncruado. Del helecho y de otras hierbas, cuyas venas, ner
vies y fibras son de diverse csrnalte.
Ombligo dd Escudo. (Descrito).
Orla. [Pieza honorable principal: Brisura para distinguir los
escudos de armas de 105 hijos 4.(5). Descrito.
Oro. (Metal, 0 amarillo). Descrito.
Palo. (Pieza honorable principal). Descrito.
Panda. Escudete en forma de corazon, en campo de gules.
Papelonado 6 ilJariposado. {Figuras de 4. ordcn, o Seantes
particiones), Descrito.
Par/antes. (Armas de familias), Descrito.
Partido. (Particion igual del escudo). Descrito.
Pasando, De los animales en accion de rnarchar, con rnovimiento natural.
Pasmado. Del delfin, con Ia boca abierta y sin lengua; y de
las aguilas con las alas bajas.
Pall. De las cruces, cuyos extremes se ensanchan un poco.
Patronato. (Armas de: Cuarteles de). Descrito.
Pabdlon. Ornamento exterior que eubre eI escudo de los
Soheranos.
Pesachos 6 Pllt11lajes: Hojas 0 Lalllbrc'qfiillt'S. Son los que
sirven de ornamento al yelmo y acompanan tambicn al escudo:
deben de ser siempre del esmalte y colores del camp" y de las
piezas del escudo.
Perchadlls. De las aves puestas en las ramas 6 perchas.
Perla. [Pieza honorable principal). Descrito.
Picadas. De las aves con el pico de esmalte diferente.
us
u6
I'ARTE I
Sucesibn,
127
lados 6 detras del escudo, como si estuvieran apoyandole 6 50Steniendole con las manes.
Terciado, (Particion igual del escudo). Descrito.
Terciasr Tierchas. (Piezas honorables dlsminuidas). Descrito.
Tcrrasa. De la punta del escudo en forma de Iista estrecha
y sin regularidad, que cubre las raices de los arboles y plantas, y
sabre la que suelen verse diversas figuras y animales.
Timbr.rdo. Del escudo adornado de un casco, celada, corona, etc., puesto en Sil parte superior.
Tornado. Cuando las puntas del crcciente 0 media luna miran a la diestra del escudo.
Tortillante. De la culebra, vivora 0 serpiente que haec vueltas y ondas can la cola.
Tortillos 6 Roetes, y Tortilios-Bezantes, (Figuras de 4. orden, 6 Seantes partlclones). Deserito.
Trangic, (Pieza honorable disrninuida). Descrito.
T raucrsa. (Pieza honorable disminuidaj. Descrito,
T rebolada. De la cruz, cuyos extrernos acaban a manera de
hojas de arbol,
Tree/lor. (Pieza honorable principal>. Descrito.
Trellisado. Es lo mismo que el fretado 6 el enrejado; con
la diferencia de que el T rdlisado esta sicmpre clavado en los
puntas donde se sobreponen y cruzan los bastones 0 Iistas que se
atraviesan en sotuer; y el Frctado no tiene esta circunstancia.
Tronchado. (Particion igual del escudo). Descrito.
Unados. De los ani males que tiencn los pies hendidos, como
bueyes, ciervos, etc., de esmalte distinto que el resto del cuerpo
Vadas. De las cruces y otras piezas, por cuyas aberturas se
ve el campo del escudo.
Veradasr Verados ell/Jlmta. (F orros). Descrito.
Verdaderas 6 legitimas. (Armas de familias). Descrito.
Vergurta. (Pieaa honorable disminuida], Descrito.
Verguetado. Del escudo-lleno de diez palos, debiendo especificarse cuando pasaren de este numero, siendo tantos de metal
co rno de color.
Veros: Veros en pUllta: Verados: Verados ell punta; Contra,
Veras; Contra- Verados. (Forros). Descrilo.
128
PAkTE 1
Vibradas. De las fajas, bandas, palos, etc., que tienen su figura en ondas cuadradas :i una y otra parte, :i manera de gradas.
f"i'roladas, De las piezas que tienen en sus extremes un filete de esmalte distintc,
Vos 6 Grito de Guerra. La que se pone por divisa en un list6n vo\ante onoado J pOT adorno exterior de las armerias, y sale
generalmente de Ia cima de Ia cumbre del PabelI6n de los Soberanos.
Be tmta.]
Alios
de la
institudon.
848.
'3 0
PAR.TE I
Aiios
do'.
iw;tituci6n.
'3'
ESPAROLAS.
Alos
d. la
IDSUtuci6JJ.
'32
PAItTE I
"',.
AiioJl
iDftitucilm.
133
Aiios
dela
instttueion.
PARTE II.
PARTE II-
138
PAR TE 11
Abdlci.-Piferrer, Y, 44.
Abeo.-Mendoza.
Abitlave.- Hita.
Abiego.-Hita.
Abil/as. (V.) Abello.
Abimia.-Hita.
AMi/a.-Mendoza.
Abrantes.-Piferrer, I, 10; III, 231.
Abrego.-Mendoza.
Abr"" Avrm, Eore Evr",x" Ebreo>Vilar y Pascual, Y, 406.
Abri.-Medel, 182.-Piferrer, II, 264.
Abril.-Piferrer, III, 169.
Abrines.-Piferrer, III, 293.
Alons.-Piferrer, III, 293.
Abuvilla.-Mendoza.
Academias Espano/as (Las).-Medel, 274.
Acaraso.-Mendoza.
Acebe.-Mendoza.
AcebeM. (V.) Acevedo.
Aci,w.-Piferrer, II, 264, 276; III, 191:
Acciaroli:Aciroli.-Piferrer, Y, 83.-Argote de Molina, 259.
Aceilan.-Piferrer, V, 26.
Ac-:ia.-Argote de Molina, 179.
Acero.-Piferrer, apendice t. II, 73.
Aceuedo: Acebe,w (en Asturias y otras Provincias).-De una ejetoria impresa.-Vilar y Pascual, Y, 43 L-Zazo y Ortega (D. Ramon y D. Francisco).
Acevedo(Conde de MonteRey).-D.]ose de Aviles, I, 267.-Lo
pez de Haro, II, 258.-Mede1, 277.-Hita.-Mendoza.
-Moreno de Vargas, 174, 175.-]ouffi-o y D'Eschavannes, - Piferrer, III, 100.
Acosta; Agosta: Costa; Coste; Costilla 0 Zatosta.-Piferrer, I, 17.
-Mendoza_-Vilar y Pascual, Y, 450, 451.
Acuavera.-Piferrer, V, 150.
Acua-vwa: Aigua.viva: Aygt,a-viva (en Cataluila).- Piferrer, III,
290.- Garma y Duran, II, 309.- Hita.
Acuna.-Salazar de Castro, II, 181, 183, 440, 482.---Lopez de
CATAl.OGO ARMORIAl.
139
PARTE II
CAT.,{LOGO ARMOklAL
14 1
-c
PARTE II
CATALOGO ARMORIAL
J43
rrer, I, 52.
144
!'ARTJI.. It
Alicaute
(ProyiQci~Qe).--iF~,
.. 45
i46
PARTE
II
CATALOGO AR.MORIAL
147
A11ltsftza.-Mendoz3.
t.f8'
1',\'Itn 1'f
Af1Itll",.-Piferret, V, 138.
A ....eaga.-Hita.
Ameecueta.-Pirtrrer, IV, 162.
Amigant (en Catalnila).-Garma y Duran, II, 122.
Amirante.-Jouffro y D'Eschavannes.
Amorete. -Be:thencourt. 11, 2, 23.
Amoreto.-Piferrer, ap. t.O I, 171, 176.-Bethen'CoUrf, lev, 3t.
Amori1t.-Piferrer, V, 11l3.
Amoros (en Mallorca).-Medel, I 79.-Piferrer, III, 2g6.
AmorOs.-Hita.
Amposta.-Piferrer, VI, 38.
AinjJlJfllflit.-Hita.
Ampnrias (Uno de los nueve primitivos Condados de Cataluna).
-Salazar de Castro, III, 38.-Medel, 19o.-Hita.Garma y Duran, II, 196.-Pife'rler, 11, 25t.
Anaes.-Mendoza.
Analso.-(V.) Alfonso.
Anaya (en Murcia).-Cascales, 279 vta.-Salazar de Castro,
II, 426,-Mendo2a.~ Piferrer, III, 310
Ancora.-Hita.
Ancheta.-Hita.
Andabt,ru.-Hita.
Andaigt.-Piferrer, VI,39.
Aitdallon: Snares lie Andallon (en AstuTias).- Tirso de Aviles.
-Piferrer; V, 155.
Andia (Casa de).-Lopez de Haro, II, 255-PifeTrer, IV, ,65.
Andorra.-Piferrer, VI, 38.
Andosilla.-Cascales, 303.-Piferret, I, 189.
Andraca.-Vilar y Pascual, IV, 2.
Andrada: Andrade (en Galicia).-D. Jose de Aviles, I, 84.Lopez de Haro, II, 1.i5.-Medel, I 78.-Hita.-Pife
rrer, III, 99; V, 121.-Meitdoza.-Moreno de Vargas,
176.-Jouffro y D'Eschavannes.-Argote de Molinav r r r,
Andrada- Valderwilde.-Bethencourt, anuario de 1883, 260.
Andrade (Conde de, en Galicia).-Lopez de Haro, II, 135.
Andrcs.-Piferrer, I, 57.
CATALOGO ARMORIAL
1-4l9
IS0
rARTE II
Apara.-Hita.
Aparicio.-Piferrer, Ill, 3 I 5.
Apate.-Argote de Molina, 41.-Hita.-Mendoza.-Moreno de
Vargas. 158.~Piferrer, I, 135.
Apcztegui.-Hita.
Apollte.-Piferrer, II, 127.
Aquilo de Santiri.-Hita.
Arabi (en Mallorca).- Medel, 194.
Aragall.-Hita.
Aragoll.-L6pez de Haro, I, 102; II, 282, 283.-Hita. -Medel,
32, 123.-Piferrer, II, 250.- Mendoza.
Aragolt .Jlontalvo.-Salazar de Castro, II, 490.
Aragon Sid/ia.-Salazar de Castro, II, 814.
Aragon Urgd.-:Moreno de Vargas, II, 168.
Aragon (Casa de).-Salazar de Mendoza, 87.
Aragon (Almirante de).-Medel, 121.
Aragon (Reina antiguo y moderno).-D. Jose de Aviles, I, 171,
219, 254, 394-Medel, 32, 44, 54. 147, 153. 157Argote de Molina, 35.
AragoJlis.-Piferrer, I, 59.
Arahudc.-Piferrer, V, 151.
Arambnrlt.-D. Jose de Aviles, II, 303.-Hita.-Argote de Molina, 73.-Medel, 121. -Piferrer, I, 143; IV, 196.
Arana.! (y sus alianaasj.c--Piferrer, apendice t.? I, 100; apendice
tomo II. 75.
ArallCl'.--Piferrer, IV, 133.
Ararrda.-Castillo Ruiz de Molina, 35 vta., 53,61 vta.-Argote
C.'\TALOGO ARMORIAL
Arber.u.-Hita.
Arbide.-Hita.
Arbiz.-Mendoza.
Arbm.-Piferrer. I, 122.
Arbolaiz.-Hita.
Arbolm.clte.-Argote de Molina, 4o.-Mendoza.-Piferrer, I, [33.
ArboltJ!Cl.-Piferrer, apendicc t,v II 118.
ArboJla.-Piferrer, III, 298.
Ariorea: Arboria.-Hita.-Piferrer, III, 26.
Arborsir.-Piferrer, I, 122.
ArbJlet.-Hita.
Arbuixick.-Piferrer, I. 122.
Arcalis.--Hita.
.i l1cas.-Argote de Molina, I2g.-Piferrer, III, 150.
A rcaYlla.-Piferrer, III, 6 3.
Arce: Arse: Arze (en Burgos).-Argote de Molina, 246.-Hita.
-Cascales, 302.-Piferrer, II, 27; V, 96.-Mendoza.Bethencourt, VII, 52.-Vilar y Pascual, V, 23, 24.
Arcilla.-Piferrer, apendice 17 186.
Arciniega: Arcelliega.-Pjferrer, I, 122.-Mendoza.
152
P:~T~
Arcas.-Jouffro y D'Eschavaanes.
A rcosde ttl Frt>!ftertl.-Piferter, VI, 44.
Areas (Duque de).-Salazar de Mendoza, 22, 38 via" 4.I.-Don
Jose de Aviles, II, 87.-Sandoval, 449.
Areas (Conde de).-Lopez de Haro, I, 198.
A rchena (en Vizcaya). -Bethencourt, I, 33 I.
Archidantl.-Piferrer, VI, 43.
.
Ardena (en Calaluila).--Garma y Duran, II, 165.
Ardeta.-Argote de Molina, 73.
Arechat.-Hita.
Aregall (en Cataluila).-Garma y Duran, II, 136._Hila.
Arelkmo.s--I), Jose de Aviles, I, I 12.-Hita.-Argote de Molina,
21 5.-Salazar de Caslro, I, 373; II, 210, 806. -Lopez<le
Haro, II, 52.-Piferrer. apendice t.? I, I22.-Mendoza.
Aremie. - Hita.
Armas (Baron de).- Medel, r89.
Army (en Calaluila).-Garma y Duran, II, 149,235.
Arts de/1I'faestre.-Piferrer, VI, 44.
Art?Spacocluaga.-Piferrer, V, 130.
Are-dala (apellido y villa cle).-Piferrer, II, 246; VI, 44; apendice I." I, 25.-Rada y Delgado, 9.
Aife.-Mendoza.
Arganzua (en Asturias).- Trelles, 1. III, pie. II, 59.
Argarc~'s.--Hita.
CATALQ(;O ARMORIA.L
IS3
154
PARTE U
Arme .-Hita.
Armengbl (en Cataluila y Mallorca).-Medel, 138, 212.--Garma
y Duran, II, I89.-Pjferrer, I, 122; III, 27 I.
Armeagol de COnwua.-Piferrer, I, 39.
Armenta. - Piferrer, IV I 6 I .
Armmtia.-Vilar y Pascual, VIII, 23.
AnllfSCua.-Argote de Molina, 310.
Armildes: . .4 rmildez,-]ouffro y D'Eschavannes, - -Argote de Molina, 177.
Armilzaque.- Rita.
Arlllinios.-Piterrer, V, 49.
Armiftollque {Conde de Cangas y de Tineo, en Asturias).-Lo~
pez de Haro, I, 216.-Pjferrer, IV, 104.
Armugol.-Hita.
ArmUlla (Marques de).-Medel, 121.
Arua! (en CatalUila).-Garma y Duran, II, 183.
Arllalte.-Mendoza,
ArllflJl.--Piferrer. I, 122; Ill, 298.
Amero: Arueros (en Asturias).-Tirso de Aviles.i--Piferrer,
IV, 140.
Arnus de Ft'rrer.-Piferrer, apendice t.O 11, 3 r.
Arora (en \"izcaya).-Cascales, 296 vta.-Piferrer, I, 188.
Arolcs.-Hita.
Arostegni (Casa-solar de.-Lopez de Haro, II, 512.-Hita.Mendoza.i--Piferrer, IV, 114.
A'f',!ioll.-Sa]azar de Castro, I, 230.
Aroueltada. Arqui/lada.~Argote de Molina, 313.-Mendoza.Piferrer, I, 184.
Arquer (en Catalunaj.c--Medel. 173.-Garma y DUTan,II, 181.Piferrer, III, 299.
Arqui![ada.-(V.) Arquellada.
Arrnda.-Mendoza.
Arram.-Hita.
ArrauoJJlt'udi.-Piferrer, IV, I.
Arrastria: Arrastitr.-Argote de Molina, 73.-11iferrer, I. 164.
Arraya.-Argote de Molina, j r j.c-Piferrer, 1,184.
Arrechia.-Hita.
CAT.{LOGO ARMORIAL
'55
156
PARTE II
CATALQGO ,ARMORIAL
157
IS8
PARTE II
CAT..\LOGO'ARMORIAL
159
B.
Babelon.-Vease, Piferrer, t.? IV, prig. 25.
Babot.- Piferrer, apendicc 1. I, 43.
Baca.-Vilar y Pascual, II, 121, 122. (Y.) Cabeza de Baca.
Bach.-Piferrer, V, 207.
Baco.-Piferrer, V, 132.
Bada.-Jouffr6 y D'Eschavannes, (,0
Badajor (Provincia de).-Piferrer, VI, 58.-Lafuente, 3 18.
Bada!olla.-Piterrer, VI, 59.
Badolato.-Piferrer, apendice t.o I, 44.
Bat'lla.--Piferrer, V, 105; VI. 6I.
PARTE II
Garma y Duran, II, 233.-5alazar de Castro, III, 20.Piferrer, VI, 68.-Lafuente, 318.
Barcelona (La Catedral de). - El Blason Espafiol, 274.
Barcelona (Condes de, V. Aragon moderno, Reina de).-D. Jose
de Aviles, I, 219.
Barcelona y Aragon.-Piferrer, II, 225.
Barce/os(Conde dej.i--Lopez de Haro, I, 91.
Bdrcena.-Argote de Molina, 112.
Barco.-Moreno de Vargas, I 58.-Argote de Molina, 40. -Piferrer, I, I32.-Mendoza.
Bardaja.-Mendoza.
Bardaji: Bardaxt: Va/de Bardaxis Bardagi: Bardax; Bardaxies.-Piferrer, I, 94.-Vilar y Pascual, III, 64
Bardoy (en Cataluna).-Garma y Duran, II, 236.
Barga.-Hita.
Bargos 0 Burgos.-Hita.
Banzicr.-Bethencourt, VII, 97.
Bamigal.-Hita.
Banuu-vo.-Piferrer, II, 69, 108.
Barb (en Cat.luua).-Garma y Duran, II, 137.--Piferrer, IV, 81.
Bm'OJlt's.-Hita.
Baronia de T017Jloye.-Piferrer, apendice t.v 11,45.
Barrada.-Mendoza.
Earragau.-Argote de Molina, I63.-Mendoza.
Barragan, - Piferrer, II, 123.
Barrallco.-Piferrer, IV , 63.
Barrallfes.-Piferrer, apendice t.? I, 13[ .
Barrasa. c-Mendoza.
Barreda: GOJlzalt'z de Barreda: Gomez de Barreda.-Piferrer,
III, 207.-Bethencourt, anuario de 1884, 273.-Vilar
y Pascual, VI, 189, 190.
Barreird.s-s. V.) Gomez del
lJarrella.-Moreno de Vargas, 175.
Barrenechc. -Hita.
Barrellecllt'a.-Piferrer, V, 26.
Barelo.-Piferrer, IV, 135.
Barr! (en Catalufia).-Garma y Duran, II, 149.
CAT..{r,OGO ARMORIAL
J63
[64
PARTE U
CATALOGO ARMORIAL
165
Benda {\ Berda.-Hita.
Bendana. - Mendoza.
Benegorri.-Piferrer, III, 304.
Beneito.-Piferrer, I, 97.
Benet (en Cataluila).- Garma y Duran, II, 149.
Benicarlti.-Piferrer, VI, 73
Benifairti.-Piferrer, VI, 74.
166
PAllTE II
Bem.fayo.-Piferrer,VI,74.
Bmisalti.-Piferrer, VI, 78.
BmsQllet. -Piferrer, VI, 78.
Bmites (en Canarias).-Piferrer, II, 239, 240; IV, 82.-Bethencourt, 1,3[,56; Ill, 248,249,252.
Benitez de Lttgo (Senores de Fuenterrabfa, en Canariasj.i--Bethencourt, 1,3[, 56.-E1 mismo, anuario de 188[,333,
341.
Benitez de las Cuevas (Senores de la casa de Alegranza, en Canariasj.c-Bethencourt, I, 119, 229.
Benito.-Piferrer, II, [41; apendice t.", I, 247.
Benito Perez.-Argote de Molina, 324.
Bmosa.-Piferrer, IV, 49.
Bestas de Ii'rancia.-Hita.
Bentritlar- Van- Trille.-Piferrer, apendice t.? I, [74.-Bethencourt, IV, [48.
Bmvmguil.-Piferrer, I, 99.
B,,"''''gitz.-(V. Lizana}.-Piferrer, I, [88.
Beortegui.-Hita.-Mendoza.
Berardo (en Cataluna).-Garma y Duran, II, J 37.
Berart (en Cataluna).--Garma y Duran, II, 118.
Berans.-Hita.
Beraza.-Piferrer, apendice LO I, 118.
Berbm'n.-Hita.
Berbesor de Rojados: de Foja: de Besorasde Vi/1<ld"'ltmy: de Gu,
mara,,: de Medina: de Rovalla.-Hita.
Beroisor, de jJilont Stoch.--Hita.
Berengfl.-Piferrer, VI, 78.
Bermguer (en Leridaj.L-Medel, [38.-Garma y Duran, II, 2[6,
238.-Hita.-Piterrer, I, 39.
Berga (en Mallorca).-Medel, 205-Piferrer, III, 283; VI, 75.
Bergado (en Cataluiia).-Garma y Duran, II, [92.
Bergadans (Condado).-Hita.
Berge (en Cataluiia).-Medel, 255.-Garma y Duran, II. 236.
BergonlJs (en Murcia).-Cascales, 310 vta.v-vPiferrer, 1,189.
Berina: Verina (en Asturias).-Tirso de Aviles.L-Piferrer,
II, 174.
CATALOGO ARMORtAL
168
PAR.TE II
Bertans.-Hita.
Bertendtma.-Piferrer, It 103.
Berti. -Hita.
Bertran (en Cataluiia).-Medel, 19I.-Garma y Duran, II, 198.
Bertram (de Leridav-i-Hita.
Bertrola (en Cataluiia).-Garma y Duran, II, 166.
Berioick. --Jouffro y D'Eschavannes.
Bes (en Catalniia).-Garma y Duran, II, 251.
Besalu (en Cataluna, Condado).-Garma y Duran, II, 243.Hita.
Besom (en Cataluiia).-Garma y Duran, II, 233. -Jouffro y
D'Eschavannes.-Hita.-Piferrer, I, 98
Bessot.-Hita.
Bestras (en Cataluiia).-Garma y Duran, II, 247.
Besturs.-Piferrer, V, 36.
Be/altcourt.-Argote de Molina, 21 l.
Betanzos (Ciudad).-Piferrer, VI, 76.-Mendoza.-Rada y Delgado, 569.
Bitkmcourt.-Piferrer, apendice 1.0 I, 17 I.
Bette.-D. Jose de Aviles, II, 3[5.
Bez011 (en Cataluiia).-Cascales, 307 vta.-Piferrer, 1,189.
Biar.-Plferrer, VI, 77.
Biedma: Bierma (en Andalucia y Galicia).- D. Jose de Aviles,
1, 227.-Argote de Molina, 174, [75.-Hita.-Vincencio de Vidania, 3, 5.-Lopez de Haro, I, 57o.-Caste
lla Ferrer, 415.-Moreno de Vargas, 165. - Piferrer,
I, 92.-Bethencourt, II, 196.
Bit'11la.-Mendoza.
CATALOGO AILMORIAL
J.99
Bibers.--Hila.
Blacke.-Piferrer, Ill, 305.
Blan: Blanes (en Calalufia).-Garma y Duran, II. 312.-Hita.
Blanca.fQrt: BlallcaJ!or (en Catal~ila).-Garma y Duran, II,
28 I.-Hila.
Blancas.-Piferrer, IV, 61.
Blanco (en ASlurias).-Piferrer, II. 207.
B/mzes.-Medel, 17o.-Jouffro yD'Esehavannes.-Garma y Duran, II. 301.-Piferrer. I, 98; apendice 1. VI, 79.
Blasco.-Piferrer, I, 98.
B/au.-Hita.
Blaequc. (V.) Velazquez.
Boatella.- Piferrer, III, 33.
Bobadi/la.-Salazar de Castro, I, 614.-Lopez de Haro, II, 156,
319.-Hita.-Mendoza.-Belheneourl, I, 293.
Bobeda (Casa de).-Caslella Ferrer, 245.
Babes: Boves (en ASlurias).-TiTSo de Aviles.-Piferrer, IV, 71.Mendoza.
Bobira.-Hita.
Bocairente.-Piferrer, VI, 80.
Boconegra.-Argole de Molina, 246..-Mendoza.-Salazar de
Castro, II, 593.-Piferrer, I, 22, 181.
Bodet.-Piferrer, apendice t," I, 126.
Bo,{aru/l.-Piferrer, apendice 1. I, 247.
Bofill (en Catalufia).-Medel, 135.-Garma y Duran',II. 160.
PARTE II
CATALOGO AR.:MORIAL
Burda:
Burdas.~Piferrer,
171
172
l'Alt:fE IT
Brand.n.-Hita.
Brauo: Bravos de Lagnna.-Piferrer, I, 184. -Argote de Molina, 320.-Mendoza.
Bravo de Rivero.-Medel, 2Is.-Piferrerl apendice t.? II 117.
Bredano.-Mendoza.
Breserola.- Hila.
Bret.-Hita.
Brel.n.-Piferrer, II, II8.--Vilar y Pascual, III, 75.
Breu,h (en Francia y Canariasj.c-Bethencourt, II, 116.
Bribiesca.-Piferrer, VI, 82.
Bria-iW.-Mendoza.
Bride: Vml Bniie.-Piferrer, V, 107.
Brihttega.-Piferrer, I, 112; VI, 82.
Bringas.-Piferrer, I, 77.
Bnones.-Piferrer, I, I r a.c-Bethencourt, II, 238.-Mendoza.
Brisa!t (en Cataluna).-Garma y Duran, II, 104.
Brito.s-D. Jose de Aviles, I, 328.- -Piferrer, III, 104.
Brizttela.-Piferrer, IV, 88.-Hita.-Mendoza.
B,"(}(hero.-Mendoza.
Brondo (en Mallorea).-Medel, 124, 186, I 88.-Piferrcr, II, 87;
III,275
Brossa (en Vieh).-Medel, 207.-Garma y Duran, II, 223.
Bruto.-Hita.
Brit (en Catliluna).-Garma y Duran, Il, 291, 296.-Piferrer,
apendice t, 0 I, I 16.
I.:Al'ALOGO AR:MORIAL
t73
Brull.-Hita.
Brully Peralllola.-Hita.
Bnisca.-Piferrer,11 112.
Hncot, de Stg-es.-Hita.
Buelna (Conde dej.c--Lopez de Haro, I, 20<).
Buena Casa.-Hita
Buendia (Conde de).-Lopez de Haro, II, 8.-Sandoval, 273,
277, 278.-Medel, 124.~Piferrer, I, IIO.
Bueno ..\~anz (y alianzasj.c-Pifcrrer, apendice t.v II, 40.
Bueras.-Hita.
Buergo.-(V). Huergo.
Bueso.-Piferr, II, 89.-Hita.
Buiglles.-Hita.
Buiron.--Mendoza.
Buitron: Bu)'troJZ: Buitrion.-Argote de Molina, 46.-Salazar de
Castro, II, 348.-Piferrer, I, 126. -Mendoza.
Buiza.-Mendoza.
H,qalance.-Piferrer, VI, 83.
Bulano.-Piferrer, IV, 161.
Bunola.-Piferrer, VI, 84.
Burdils.-Medel, 182.
Btlreba.~Mendoza .
Bureta (Conde dej.c-Bethenccurt. anuario de 1883. 18 r.
Burg':s (en Cataluila).-Garma y Duran. II, 2,}6. -Hita.
BUI:g-hesio.-Piferrer, III, 221.
BliYgolabar.-Hita.
Burgos.- H ita.
Burgos (Ciudad y Provincia de).-Monge, 15.-Piferrer, VI, 84
-Lafuente, 318. -Diaz del Valle, 213.
174
PARTE II
Busot.-Hita.
Btlsquets.-Hita.
Bussy.-Piferrer, apendice t." I, 245.
Bustamanre.-Argote de Molina, 112.-Hita.-Mendoza.-Piferrer, I, 15, 108.
Bttstillo.-Piferrer, apendice t.? I, 149.
Bustillos.-Piferrer, apendice t.? II, 20.
Busto (en Asturias). Tirso de Aviles.c--Pjferrer, II, 126.-Mell
doza.-(V. Dona Palla).
Btltron.-Trelles, II, pte. III, 268.-Vilar y Pascual, IV, 32.
Buxaralos. -Piferrer, VI, 86.
Bayeres (Senores de).-(V.) Alvarez de Asturias.
Bttynas.-Hita.
Bygaerden.-Bethencourt, anuariode 1884, 145.
c.
Caamano: Camana: Camano: Camano: Caramaho: Caramany,
Cam/dia: Gamano: Gtonuno: Camocs (en Galiciaj.c--De
documentos particulares p).-Vilar y Pascual, I, 146.
Caba.-Vease Piferrer, t.0 I, pag. 82.
Cabalos.-Hita.
Caballer.-Vilar y Pascual, 11, 152.
Caballero (en Asturias).-Piferrer, H, 128; apendice, 1.0 I, 62.Mendoza.-(V). Caballero
Cabanes.-Piferrer, VI, 86.
CATALOC.O ARMOIUAL
175
~..ut1E
Jl
CATALOGO ARMOlf.tAL
177
Calleja.-Piferrer, I, 79.
Camacko.-Piferrer, 1,113; II, 126.-Argote de Molina, 122.Mendoza.
Camong-a (en Asturias).-Tirso de Avile s.
Cammio: Camano: Camana.-Piferrer, IV, 83.-Argote de Melina, 1 (2.-Mendoza -(V.) Caamaiio.
(;amara.-Moreno de Vargas, 159.-Piferrer, I, 186; V, 139.Hita.
camara de Castilla.-Piferrer, I, 187.-Argote de Molina, 333.
Camarena /a Real.-Piferrer, V, 84.
Camll1;g-o.-Piferrer, III, 226.-Mendoza.
Camberos(V. Suarez Camberosj.c-Piferrer, 1,187; 11,126.
Cambil y Alkabar.-Piferrer, VI, 93.
Cambras.-Piferrer, III, 191.
Cambnls.-Piferrer, VI, 94.
Camera.-Hita.
Cameros. - Piferrer, V, 66.
Camilla (Conde de).-Lopez de Haro, II, 61.
Cam;;;a (Duque de)_-Enriquez de Castilla.-Doriga y Valdes, 57.
Camoes.-(V.) Caamaiio.
Ca""m.-Piferrer, I. 165.-Argote de Molina, 73.-Hita.
Camon-a (Conde de la).-Piferrer, II, 295.
Ca"'os.-Hita.
178
PAR.TE 11
'79
CamUlia.-V.) Caamano.
Canal.-tV. Asper y)
Canals.-Piferrer, III, 278; VI, 95.
Canarias (Islas de).-Pjferrer, VI, 95, I 17.-Lafuente, 322.
Cancer (en Catalufia).-Garma y Duran, Il, 182.
Cmzciller.--Pifcrrer, II, 274.
Candamo (V. Tablas de Candamo, en Asturias). - Piferrer, II, I 57.
Candaroas.-'Mendoza.
Gindellas.-Piferrer, IV, 59.
Candia (Marques de la).-Bethencourt, anuario de 1881,
226, 233.
Canedo.-Argote de Molina.-Mendoza.
Calle' (en Asturias)-De una ejecutoria de nobleza,
Cmrelles.-Piferrer, II, 55.
Canet (en Catalufia).-Medel, 218.-Garma y Duran, Il, 228.Hita.
Canet de llfar.-Piferrer, VI, 96.
Cane! 10 Roig.-Piferrer, VI, 96.
Cattga.-Piferrer, V, 167.
Caugas (Conde de Cangas y de Tineo en Asturias).- Lopez de
Haro, 1,102, 216.-Tirso de Aviles.
CaJlgas de Onis (villa en Asruriasj.c-.Tirso de Aviles.c-c-Rada y
Delgado, 239.
180
PARTE It
Gmter.-Hita.
OanttTe.-Piferrer, V, 107.
Canterelles.-Piferrer, II, 55.
Gmtillana (Conde de).-Lopez de Haro, II, 267.
Canti/lo <en Asturias).-De una ejecutoria de hidalguia.
Canto.-Piferrer, apendice t. I, 14
ContOn.-Piferrer, IV, 183.
Ca,stos.-Piferrer, V, 94.
Canyelles (en Cataluila).--Garrna y Duran, II, 201.
Caflal (Vizconde de).-Medel, 56, 119.
Canavmll.-Hita.
Canavete.-Piferrer, III, 55.
Caflas.- Trelles, t. III, pte. I, 246.-Pjferrer, apendice lO I, 112.
Canedo (Conde de AgUera, en Asturias).-De documentos de la
familia.
Canete.-Piferrer, IV, 62.
Canete del Pinar (Conde dej.c-Bethencourt, anuario de 1882,
297,302.
Canete (Marques de).-Lopez de Ham, II, 349.
Canet"a Real.-Piferrer, VI, 97.
Canete de las Torres.- Piferrer, VI, 98.
Canizares (en Andalucia y Murcia).-Cascales, 3'7 vta.- Argote
de Molina, 67.-Moreno de Vargas, 159.--Piferrer, I,
129,-Mendoza.
Caode Benas <en Cataluila).-Garma y Duran, II, 143.-Piferrer,
IV, 35, 230.
Capdn.ila.-Piferrer, II, 110.
Capiain.-Piferrer, II, 128.
Capila.-Hita.
Capoclu.-Mendoza.
Capons,-Piferrer, II, 55.
Uaracma.-Piferter, VI, 98.
Caralt.-Hita.
Caraman.-Piferrer, II, 55,-Mendoza.
Caramany: Caramain (en Cataluila).-Jouffro y D'Eschavannes,
-Garma y Duran, Ii, 207.-Hita.
Oaromai/o: Caraman/.-(V.) Caamano,
C...TALOGO A1l.MORIAL
181
182
PARTE
I. lIS.
Carnllo de lIfmdosa.-Lopez de Haro, I, 376.-Hita.
Carn" (en Asturias).-Tirso de Aviles.c-Medel, 276.-Piferrer,
IV, 70; apendice t.o I, 36.
Carrion (en Toledo y Mureiat-Caseales, 323 vta.-Piferrer,
II, 4S.
Carni", (Conde de).-Lopez de Haro, I, 42, 43.-Medel, 3S.
Carrion de los Condes. -Piferrer, VI, 101.
Carrisco.-Mendoza.
Carnzosa.--D."]ose de Aviles, II, 206, 301.-Medel, 276.-Argote de Molina, 66.~Piferrer, I, 128.-Mendoza.
Carroe (en Valencia).-Medel, 170.-Garma y Duran, 11, 3C1.Piferrer, I, 27; III, 183.
Cartagena (apellido).-Monge, 27.~Piferrer, VI, 101.
Cartalta: Cartellas.-Hita.
Carte/iii (cn Cataluna).-Garma y Duran, II, 307.
Can'ajaI: Carbajal: Caravajal (en Leon). O. -Jose de Aviles, J, 54.
-Salazar de Castro, I, 684.-Jouffro y D'Eschavannes.
-Argote de Molina, 217.-Hita.-Mendoza.-Piferrer, I, 13. 15I.-Bethencourt, anuario de 1880, 233,
277; Idem de 1884, 117.-Diaz del Valle, 78.
fJan'ellido.-Mendoza.
Casa.-(V.) La Casa,
Casabuena )' Guerra (Casa y apellido, en Canariasj.c-Bethencourt, III, 2, 8, 82.
Ca",demnnt (en Catalufia).-Garma y Duran, II, 153.-Jouffro
y D'Eschavannes,
Casademunt, de Cervia (Casa de).-Medel,68.
Casadt'1/alt (en Catalunaj.c-jouffr y D'Eschavannes.c--Garmn y
Duran, II, 236.
Oasador.-(V. Cassador).
Casa Hermosa (Marques de, en Canarias). --Rethencourt, III,
174,175
Casal (en Asturias ).-Piferrer, V, 112.
Casaldaguida.-Hita.
Casalon.-Bethencourt, Ill, 248, 249.
Gasamayor.-Piferrer, II, 174.
Casa-Mitiana (en Catallllla).-Garmay Duran, II, 120.
Gasalzova (en Cartagena).--Cascales, 440 vta. -Piferrer, III, 188.
Casmlovas.~Piferrer, IV, 92.
Casanovas de Urtzilos.-Piferrer, apendice LO J, I I.
Glsaprima: Casaprin (en Asturias). --Piferrer, V, [56. - Tirso de
Aviles.
Casares.-Piferrer, II, 293.
Casares (Conde de).-Salazar de Mendoza, 22, 38 vta., 41.
184
PAll'l'E n
Casas (Las).-Piferrer, IV, 64.-Argote de Molina.212.-Mendoza.
Casasola.-Piferrer, apendice t.o I, 192.
Casaus: Casaos.-Piferrer, IV, 64.-Argote de Molina, 212.Mendoza.
Casaviella.-Piferrer, V, 153.
Cascales (en Mureia).-Cascales, 315 vta.-Piferrer, I, 190.Mendoza.
Cascal/.-Piferrer, I, 79.
Cascanta: Cascante (en Castilla).-Jouffr6 y D'Eschavannes.Garma y Duran, II, 185 -Mendoza.-Piferrer, I,
27, 102.
Duran, II,
119.
Oassises.-Hita.
CATALOGO ARMORIAL
18 S
Castel/a.-Hita.-Piferrer, I, 79.
Castellds.-Hita,
Castell de Pons. Piferrer, IV, 21.
C<1stelta1lOs.-Piferrer, III, I09.-Mendoza.
Casteliar (Conde de, en Galicia).-L6pez de Haro, II, 160.-
Hita.-Medel,46, 125.
C<1stel/Anzau (en Cataluila),-Garma y Duran, II, 218.
Castel/bell (Marques de).-Bethenco~rt, anuario de 1881, 24j.
Castell-Bisba] (en Cataluila).- Garma y Duran, II, 215.- Piferrer,
VI,lOj.
Castellrt (en Cataluila).-Medel, 210. -Hita.-Garma y Duran,
186
PAlt.'tE It
CA1.'ALOGO ARl\(ORJAL
~B1
188
l>AkTE II
100.
CAT..\LOGQ AR~IORIAL
189
:t9O
PA.RTE II
CATALOCO ARMOR.IAL
Cigllri.-(V.) Ziguri.
Cih';s.-Hita.
.
Cillawr: Cillavert.-Hita.
Cimbron.~Moreno de Vargas, 159. -Mendon.
Cinarras.-(V.) Zinarras,
Cini.-(V.) Zini.
OintoNl: Fernandez Ointoro.-Vilar y Pascual, VI, 256, 257.
Cinlllriim.--(V.) Centurion.
Cirera.-Hita.
Ciriello: Inglia1lzo de Cirieiio (en Asturias).-De una ejecutoria
de nobleza.
Giro de Sopranis.-(V.) Sopranis.
Girven! (en Cataluna).--Garma y Duran, II, 246.-Hita.
Clsneros.~Cascales.321 vta.v--Salazar de Castro, I, 403; III, 261.
- Genealogta de la casa de Saavedra. 124.-Doriga y
Valdes, 47 vta., 48.-Mendoza.-Moreno de Vargas,
53, 54, 157-Trelles. to II, pte. II, 16.-Piferrer,
I, 92; II, 264; apendice t.o I, 143.
Ci"dad RMI (Provincia de).-Piferrer, VI, 108.-Lafuente, 320.
Gil/dad Rodrigo. - Piferrer, VI, log.
Ciurana (en Catalu11a).-Garma y Duran, n, 118.
G",tJle.-]ouffro y D'Eschavannes.
Cizarte.-Hita.
Gladera.-Piferrer, V, 135.
G/adosas 0 Zaelosas.-Hita.
C/atltr. -Hita.
G/"qltin.-Lopez de Haro, I, 31.-Hita.
C!araco.-Piferrer. IV, 90.
Olaramonte: Clammont (en Cartagena).-Caseales, 440 vla.-Hita.
C!armmmt (en Catalufia).-Garma y Duran, II, 202.
Clare6oltl.-PiferrCT, III, 287.
Clares"alls (en Cataluila).-Garma y Duran, II, 246.
Cltlrct.--Hita.
Olari""a (en Cataluila).-Garma y Duran, II, 135
Claris (en Berga). -Medel, 20;. -Garma y Duran, II, 169
Claros de Ferrm,.-Medel, 172,180.
PARTE 1l
Claseari.-Hita.
]93
CATALOGO AllMOIUAL
194
l'ARTE
CATALOGO ARMORIAL
195
Gmstanti.-Piferrer, VI, II I.
Collstalltina.- Piferrer, VI, [[ 2.
COllsuegra.-Piferrer, VI, [[ 2.
Coutador. -Mendoza.
COllter.-Hita.
Centesti.-Medel, 138.
Centorro.-Hita.
COlltrera.-Moreno de Vargas, 159.
Contreras.-Piferrer, I, 91, 15S.-Argote de Molina, 66,259.Mendoza.c-cDtaz del Valle, 48.
Ooperio del Villar. - Piferrer, apendice t. II, 12.
COPOIlS [en Cataluna).-D. Jose de Aviles, II, 207.-Garma y
Duran, II, 2 I 2, 309.-Piferrer, II, I 53.~Hita.
Coque: Quoque (en Asturias). V. Carballo.c--Tirso de Aviles.
Ooquiel.- (V.J Cocquiel.
Oorbala1Z.-Mendoza.
Oorbara1Z.-Hita.
Oorbet.-Piferrer, Ill. 286.
Corcucra.-Pirerrer, II, I 5.-Argote de Molina, 87.
Cordelles (en Cataluna).-Jouffro y D'Eschavanncs.o-Darma y
Duran, 1I~ 245.
Oorder (en Cataluna). -Jouffro y DEschavannes.-Garma y Duran, II, 100.
Cordero (en Asturiasj.c--. Tirso de Aviles.c-cPiferrer, V, [23.
COIdido.--Mendoza.
Cordoba: Fernandes de COrdoba (en Murcia y Galicia).~D. Jose
de Aviles, I, 166, 259; t.O II, 106, 132.--Salazar de
Mendoza, 36.-Cascales, 316 vta.-Salazar de Castro.
I, 467,640; II, 234. 564.6'5,636, 721.-Mendoza.Lopez de Haro, I, 357; II, 151, 33C, 337.-Moreno de
Vargas, 162.-Jouffr6 y D'Eschavannes.-Hita.-Ar
gote de Molina, 292.-1'relles, t.? Ill, pte. Ill, 77, 78,
84.-Piferrer, I, 160, 173; VI, 1I2. 1I3.-Vilar y Pascual, V, 220.-(V.) en Fernandez de Cordoba.c-i-Diaz
del \' aile, 21.
Cordoba, de Gllijntzcoa.-Piferrer, I, 186.-Argote de Molina,330.
196
PA-.TE II
46.-Hita.
CATALOGO ARMORIAL
197
198
PARTE Il
CATALOGO AR.MORIAL
199
C"n'''s.-Moreno de Vargas, 160.-Piferrer, III, 64.--Bethencourt, 1,229; IV, I 24.-Argote de Molina, lI2.-Men
doza,
C"/l,,.-Piferrer, VI, 116.
Cu/lra.-Piferrer, VI, 116.
C"mplido.-Hita.
CUY/talW. -Mendoza.
Curllchetn.-Hita.
Cutillas.-Piferrer, IV, 149.
Ch.
CltaiJarri": Ch"iJ"rr,es: Cha"arrida.-{V.) Mendoza. (V.) Echavarri.
'00
PAIt.'l'E II
D.
Dabalos.-(V.) Davalos.
DabtllICrl:M.-(V.) Piferrer, t. 0 I, pag. 105.
CATALOOO ARMORIAL
201
202
PARTE 11
CATALOGO AJt.MORI.U
23
Desluniga.-Hita.
Desoatls (en Catalufia).-Garma y Duran, II, '42.
Desuern (en Catalufia).-Garma y Duran, II, 308.
Deva.-Piferrer, VI, 119.
De-vigneau (en Canariasj.c-Bethencourt, III, 248, 249.
Drya.-Medel, 267.--Piferrer, IV, 227.
Deza.-Genealogia de la casa de Saavedra, 27.-Mendoza.-Piferrer, IV, 60.
Dezcallar.-Medel, 182, 202.-Piferrer, II, 265.
Diago.-Piferrer, III, 92.
Dias (en Asturias). - De una ejecutoria de nobleza.
Dfaz.-Piferrer, II, 162,291; III, 317.~Mendoza.-Vilar y Pascual, VI, 268 a 284.
Dlaz Bnlito.-Piferrer, II, 201.
Dias de Haro.-Vilar y Pascual, VI, 168 a 284.
Dias de .Medina.-Piferrer, V, 46.
Dias 0 Dies de fflelldoza.-Manuel, 188.-Mendoza.
Dias de 1JIlora.-Piferrer, apendice t." I, 1 I.
Dies de Aux.-Piferrer, V, 104.
Dies.-Piferrer, I, 64; II, 234.-ATgote de Molina, 188,274Mendoza.-Vilar y Pascual, VI, 268 a 284.
Dies de Azas, de Limdo.-En el archivo del Marques de San Esteban de Nataboyo, de Oviedo.
Dies de Escoron.-Hita.
Dies Nauarro (en Murcia y Orihuela).-Cascales, 361.-Vilar y
Pascual, IV, 391.
Dies Palomino.-Piferrer, apendice t.o It 140.
Dies de T<:iada.-Piferrer, II, 276; apendice t. o II, I5.-Vilar y
Pascual, VI, 268 a 284.
Doblas.-Piferrer, IV, 64.
Dolms.-Hita.
Domenech. (en Cataluna y Mallorca).-Medel, 203.-Garma y
Duran, II, I 54.-Piferrer, V, 127; apendice 1. I, lI8.
Demesain.: Hita.
Domimf.-Piferrer, apendice t.? I, 244.
Domingo (en Catalufia).-Garma y Duran, II, I 28.-Piferrer,
apendice t.? II, 64.
204
PARTE II
CATALOGO ARMORIAL
25
Dura.-Piferrer,lI, 164.
Durall.-Hita.
Duran (en Bareelona).-Medel, 74, 170.-Garma y Duran,
II, 294.-Pi1errer, II, 164; IV, 212; apendice t.O II,69.
- Mendoza.
Durango.-Piferrer, I, 161; VI, 120.-Argote de Molina, 66.-Mendoza.-Betheneourt, VII, 34.
Durante. -PiferrerJ V, 167.
Durc 6 Darc.-Hita.
Dureh <en Cataluila).-Garrna y Duran, II, 160.
Durdites.-Hita.
Dureta:.-~-IedeJ, 182, 188, 202.
E.
Emiez.-(V.) Yanez,
Ebol " Eboli.- Vease Hita.
hureo.--tV.) Abreu.
Ecija.-Piferrer, t.O VI, pag, 120.
Eehagiie.-Piferrer, III, 304.
Eel,asam.-Hita.
Echau s (Vizconde de).-Piterrer, apendice t." II, 8.~Hita.
Edsauarri: Eehabani: Echauari. - Vilar y Pascual, 224 a 227.
Echazarreta.- Piferrer, apendice t.? I, 129.
Echenique.-Piferrer, IV, 20.
Eekeparre: Eeheparre de Sauaisa: de Ibarrola: de Arausus: de
Sarascueta. - Hita.
Echevarria: Eckassarria: Echeuerria: heJuverry.--Piferrer, V, 24(V.) Eehavarri,
Echeuerri de Alzueta: Ed. de Ymlegui.--Hita.
Eclu:verns.-Hita.
Ecnrvt'ste.-Piferrer, IV, 212.
Echubeni.-(V.) Echavarri.
Edo.-(V.) Haedo.
Eguiluz.-Piferrer, IV, 84.
Eguino.- Argote de Molina, 306.
Egubio.~Piferrer,I, 177; IV, I6r.
206
PARTE II
Egui,,-..,.-Hita.
Eguizatal..-Piferrer, II, 165.
Eguzquiza.-Piferrer, apendice t,O I, 127.
Eizaguirre.-Piferrer, IV, 160.
Efare. -c-Piferrer, III, 36.
Ejea.-Piferrer, III, 153.-Mendoza.
Ejea de los Cabalteros.-Piferrer, VI, 121.
Eprica.-Piferrer, III, 36.
Ekke.-Piferrer, VI, 121.
Eigarestia.-Hita.
Elgueta.-Bethencourt, V, 160.
Eliceche: Elicete d Anisa: fd. de Suasti.-Hita.
Eticciri, de Lantabat.-Hita.
Eliseos.-Piferrer, apendice t." II, 33.
Elizagarray. - Hita.
Elizaici1Zi.-Hita.
Elizaldc.-Piferrer, IV, 84.
Eli:;m!clar.-Hita.
Eluo.-Piferrer, VI, 122.
Eloriaga.-Piferrer, V, 25.130.
Elor:m.- Vilar y Pascual, VI, 303.
Embarco.-Mencloza.
Embex, - Hita.
J:.lllbica.-Mendoza .
.Emf'ric.-Hita.
Emperan.-Hita.
hJIa.-Piferrer, IV. 225.
E11dma.-Hita.
bzcinilla.-Hita.
EJl(iso.-Piferrer. apendice t." I.235.-Mendoza.
Endapls.-Piferrer, II, 148.
Endcrica.r--Piietrer, apendice t.? I, I6.-Bethencourt, anuario de
1882, 428.--Yilar y Pascual, VI, 325.
E"1zgrac1a.-Hita.
EJlrique.-Piferrer, I, 20.
CATAI.OGO ARMORIAL
27
Enrique hnriquez.-Hita.
VI, 122.
Equino.-Mendoza.
Erbiri.-Argote de Molina, 73.
Erios, -Mendoza.
Ercilla.-Moreno de Vargas, I 59.-Piferrer, apendice t.O I, 187.
~Argote de Molina, 206.-Mendoza.
Eres (en Cataluna).-Garma y Duran, II, 280.
Ereu;t".-Salazar de Castro, III, 235.
Eri! (ell Cataluna).-Garma y Duran, II, 3'2.
Ernins o Enlius.-Hita.
Erubex.-Hita.
Errea.-Piferrer, 1,165
.Esaro.-Mendoza.
Escabias.-Argote de Molina, 122, 345.
.08
PARTE II
CAT.o\LOGO ARMORIAL
20<)
Espadero.-Hita.
Espana (Reino de).-D. Jose de Aviles, II, 162.-JouffrO y D'Eschavannes.-Garma y Duran, II, 317.-Piferrer, I, s.Lafuente 3I8.
r.spmia (en Galicia).-Pardovilla, 416.-Piferrer, apendice t," I,
457-Mendoza.
Espana (Conde dej.c-Bethencourt, anuario de 1880, 104; Id. de
1882, ,,6, I25.-Vilar y Pascual, III, 180.
Epaiia (Marques del.-Medel, 127.
Esparraguera.-Piferrer, 'VI, 123.
Esparza.-Piferrer, III, 35.-Mendoza.
Esparzu.-Argote de Molina, 73.
Espejo (en Arag6n).-Cascales, 327.-Piferrer, I, Ig'; VI, 124.
Esperis. - Hita.
Esperun.-Argote de Molina, 73.
Espts.-Piferrer, III, 35.-Hita.-Mendoza.
Esp;d. - Piferrer, VI, 124.
Espigol.-Piferrer, III, 35.
Esp;llas.--Hita.
Esptn (en Murcia).-Cascales, 434 vta.-Piferrer, II, Ig.
Espina.-Hita.
'.
210
PARTE
Esprats.-Hita.
Espu,g.-Hita.
Espuny (en Catalufta).-Jouffro y O'Eschavannes.-Garma y
Duran, II, 294Esquerrd (en Catalufta).-Jouffro y D'Eschavannes.-Garma y
Duran, II, 145, 232.
Esquille (en Navarra).-Jouffro y D'Eschavannes.
Esquivel (en Sevilla y Murcia).- Cascales, 328.-0. Jose de Aviles, II, 305.-Jouffro y O'Eschavannes.-Piferrer, I,
J 35; II, 273; V, lo8.-Mendoza.
Estade.-Medel, 2J7, 220.
Estado.--Piferrer, III, 281.
Estalrich (en Catalufia).-Garma y Duran, II, 151.
Estanga. -Hita.
Estallybo (en CataIufia).-Garma y Duran, II, 90.
Estanyol (en CataIufia).-Garma y Duran, II, 164.
Esta>;a.-Piferrer, III, 36.
Estanol.-Jouffro y D'Eschavannes.
Estmiy.-Piferrer, VI, 124.
Estarlic.-Hila.
Estebane de la PIasa: Plaza (en Asturiasj.> Tirso de Aviles.
Estdla.-Piferrer, VI, 124.
Estmos.-Piferrer, J, 73.
Estrns.-Hila.
.Bstensoro.-Piferrer, VI, 208.
F.stepa.-Piferrer, VI, 125. (V.) Centurion.
Eslt-pa (Marques de).-D. Jose de Aviles, I, 287.-LOpez de
Ham, II, 470.-Medel, 121.
Estrues, de Aliallzas.-Piferrer, apendice t.. II, 39.
Estopinar.-Mendoza.
Estrada (apellido): COllde de la Vega de Sella y Duque id. en Asturias.-Tirso de Aviles.-Sota, 602.- Trelles, t..III,
pte. III, J7o, 178.- D. Jose de Aviles, II, 251.-Mendoza.-Moreno de Vargas, 175.-Hita.-Jouffro y
O'Eschavannes.-Piferrer, III, 254. (V.) Duque de Estrada.
Estllniga. (V.) Zuftiga.
ZI1
Eugui.-Piferrer, V, '39.
Eva (en Catalunaj.s- Garma y Duran, II, 188.
Evil.-Hita.
Eoreu, Evreux.-(V.) Abreu.
Exea, (V.) Ejea.
E1!peleta.-Hita.
Ezpeleta de Veir,t.-Bethencourt, anuario de 1880, 109.
E.perfm.-Piferrer, II, 13.
E;;tanga-barrt'flfl.-Piferrer, IV, 162.
F.
Fabra (en Valencia).-(V.) Cascales, pag, 331 vta.-Garma y
Duran, II, 2 I 2.~Piferrer, I, 145.
Fabras.-Piferrer, apendice t.O II, 32.
Fabregas.-Piferrer, apendice t.oII, 32.
Fachs (en Cataluna).-Medel, 196.
Faedo.-(V.) Haedo.
Faa (en ASlurias).-Tirso de Aviles.
Faez.-Piferrer, IV, 71.
pogoaga.-Piferrer, V, 126.
Faix.-Piferrer, I, 146.
Fajardo: Faxardo: Fajiardo: Gallego Fajardo (en Galicia):Cascales, pen." pag. del prologo, y 403.-5a1azar de
Castro, II, 252, 322, 356, 645.-Lopez de Haro,
II, 342.-Trelles, t.? III, pte. !II, 372.-Moreno de
Vargas, 176.-Piferrer, I, 71.-Argote de Molina, 27'.
-Mendoza.-Vilar y Pascual, II, 242.
Falas.-Hita.
Falees.-Piferrer, 1,52,146; II, 131.
.F'a!ces.Pigutroa.-Piferrer, IV, 151.
Faleo (en Catalunaj.c--D. Jose de Aviles, II, 207.-Medel, 172,
277.-Garma y Duran, II, 178.-Hita.
Falcon (en Asturias).-Tirsc de Aviles.
012
l'ARTE 1I
CAT..{LOGO ARMORIAL
213
"ellotler.-Hita.
F"wltet.-Salazar de Castro, I, 201.-Piferrer, I, [46; Ill, 26.-Hita.
Fmolte/e.-Hita.
Fenotlete (Vizconde de Illa).-Hita.
Feria (Conde de).-Lopez de Haro, I, 450.
Feria (Duque de, en Galicia).-D.Jose de Aviles, I, 321; 11,287.
-Medel, [24.
FeY1llat.-Piferrer, III, 221.
Fernan-Gonsale (El Conde).-Moreno de Vargas, 154.--Sando
val, VII, [89, 190.-Medel, [46.-Piferrer, 1,70; IV, [6.
li'ty/IOll-.l\i'uiiez.-Piferrer, VI, 126.
Fernandes (en Aeturics y otras provincias).-Trelles, t." II, parte III, 322.-Hita.-Piferrer, 1,117; II, 241, 242; IV,9.
Fernandes (en Cangas de Onis, Asturias).-De una certificacion
de armas,
Fernandez de Arlond,ga.-Piferrer, apendice t I, 109.
Fernandes de Astis.- Piferrer apendicc t.? H, 25.
Fernandes Bautista.-Piferrer, IV, 213.
FemalldezdelCampo.-Piferrer. lI. 393.
FemalldezCastriltoll.-VilaryPascual.VIII. 435,436.
Fernandes de Castro.-Medel, 136.
Fernandee de Cmdrera. -(V.) Cendrera.
Fernandes Cintora.-(V.) Cintora,
Fernandes: de Cordoba.-Medel, 125.- Piferrer, I, II.-Bethencourt, anuario de 1880, 40, 135, I So, 280; id. de 1884.
61.-\'ilar y Pascual, V, 220. (V.) Cordoba.
Fernandes: del Coto, "Cueto (en Asturiasj.c-Piferrcr, II, 192;
apendice t.? I, 125.
Fernandez Duran (en Castilla).-Garma y Duran, II, 92.-Pife
rrer, I, 28.-Bethencourt, anuario de 188o, 204.
Fernandes de Foigueras (en Asturiasj.c.-Piterrer, IV. 9.
Fernandez de Leon.-Bethencourt, II, 111.
I/ermltldez de Luarca (en Asturiasj.i--Piferrer, t." I, 125.
Femliftdes de iffendosa.- Manuel, 188.
Perna",iez de Padilla, Vilar y Pascual, VI, 391, 392, 393.
IV.) Padilla.
PARTE 11
lares.
Fernandez de Pedriola.-Piferrer, II, 116.
Fernandes de Ia Puente.-Piferrer, I, 17.-Medel, 277.
FfT7Iandez de Ia Reguera..-Piferrer, II, 204.
Fernandez de Santo Domingo (en Murcia). -Cascales, 434.
Ftn,andes de So et u[onte, 0 Somonte (en Asturias).-Tirso de
Aviles.-Piferrer, II, I 73.-Carballo, 95.
Ferndndes de Toribio.-Piferrer, apendice t," I, 48.
FfT7Iandn de Trroiilo.- Piferrer, IV, 22.
Fernandez del Vatte.-Hita.
Fernandez 19lesias.-Piferrer, V, 93.
FfT7IanN"fjez (Duque de). - Bethencou rt, anuario de 1880, 118.
Ferragut (en Catalufia).-Jouffro y D'Eschavannes.-Ganna y
Duran, H, 26I.~Piferrer, I, 146.
Ferran (en Catahliia),-Jouffro y O'Esehavannes.-Garma y
Duran, 11,15.
Ferrandetl.-Medel, 255.
Ferrandez (en AragOn).-Jouffro y D'Eschavannes.
Ferramfiz.-Piferrer, III, 99.
l'erra",to._Piferrer, I, 146.
Ferrm,t.-Medel, 139.
Ferrari>- Piferrer, V, 48.
Ft'rra3.-Piferrer, V, 69; apendice t. O I. 150.
Ferr,eira.-Piferrer, apendice t.? I, 224.
Ferrer (en Catatufia y Valencia).-Cascates, 322 vta.-Garmay
Duran, II, 156, 183, 302.-Jouffro y DEschavannes.Piferrer, I, 146, r47;IV, 18.-Mendoza.-Hita.
Ferrer de Busquete.-Hita.
Ferrer-Earaualls. - Hita.
Ferrer del Castilto.-Jouffr6 y D'Eschavannes,
Ferrer de Plt'gamans.-Piferrer, III, 183.
Ferrer de San :lordi (en Mallorea).-Medel, 168.-Pilerrer,
IV, 231.
Ferrera (en Cataluiia).-Garma y Duran, II, 168.
Ferreras de Aka'''''.--Piferrer, apendice t." II, 32,
Ferrero (en Asturias). - Tirso de Aviles.
CATALOGO ARMORIAL
2[5
F,rm,.--Hita.
FetTz'ces.-Piferrer,apendice t.O II, 33.
Ferris.-Piferrer, I, [47.
Ferro! (ViIla).-Piferrer, VI, I 27.-Rada y Delgado, 569.
Eerrus (en Lerida).-Medel, 36.-GarmayDuran, II, 123.
Fielta. - Hita.
Fiesco.-Argote de Molina, 24[.
FigJl,ra.-Piferrer, I, [47.
FigJl'ras.-Carballo, 160.-Piferrer, VI, [27.
Figu,redo.- Carballo, 160.
Figueroa (en Galicia).-D. Jose de Aviles, I, 321;II, 287.-Sala
zar de Castro, II, 283, 580.- Genealogla de la casa de
Saavedra, 15.-L6pez de Haro, I. 450.-Castella Ferrer, 241, 242.-Medel, 215-Morenode Vargas, 53,
I 62.-Carballo, [60.-Piferrer, III, 65; apendice LO I,
79, 140, 172.-Argote de Molina, 346.-Mendoza.Hita.-Vilar y Pascual, V, 278.
Figu,rola (en Catalul1.a).-Jouffr6 y D'Eschavannes.-Garma y
Duran, II, 265.-Piferrer, I, '47.
Filaver.-Hita.
Filaverd'.-Hita.
Filipinas.-Piferrer, VI, 225.
Fillol.-Piferrer, apendice t.o I, 116.
Fin'strosa.-Argote de Molina, 83.
Finana, -Piferrer, VI, 128.
Fiuatter (en Cataluna).--Garma y Duran, II, 129. -Piferrer,
apendice LO II, 33.
Flaquer.-Piferrer, apendice t.O II, 33.
Flt'ming.-Bethencourt, I, 290.
Flis.-Piferrer, VI, 129.
Flomesta (Marques de lat-L6pez de Haro, II, 427.-Medel, 48.
Vilar y Pascual, VI, [53.
Flor (en Mallorca) (V. L6pez de la Flor).-Medel, 2[ 2.-Piferrer,
V,9O,
Flor de Lzs.-Hita.
Flores.-Moreno de Vargas, [75,-Piferrer, I, '54; V, 198; VI,
240.-Mendoza.-Argote de Molina, 227.
2[6
PARTE II
...
CATALOGO ARJtlORJAL
221. -Hita.
l'AR'fE H
VI, 130.
Frontill.,-Hita.
FUl'lIw)'or.-(\T.)
Fuenmayor.
Flll'}lIbuCJur.--~Iede],310.
Fnrntc
Escarros.-Pjf~rrer, VI.
130.
apendice t.v I,
Fuente la !ligutra.--Piferrer, VI, 130.
!!'ul'llft' HfrJllO,m.-Piferrer l
108.
t:A'l'ALOGO AR::\lORIAL
2]9
G.
C"bio/a.-(V.) Hita,
Gabricl.-Piferrer, t.O I, pag. 73.
Gacios.-Mendoza.
&"'adt'a.-Hita.
Gada/lo.~Hita.
220
PARTE II
CATALQGO ARMORIAL
2%2
PARTE
Garcia de Avella.-Hita.
Garcia de Caceres y Garre (en Cartagenaj.i--Casceles, 445.-Pi
ferrer, II, 19Garcia de Camba.-Piferrer, apendice t." I, 193~
Garcia de Cardt'llas.-Piferrer, IV, 54.
Garda del Casti'lo.~Piferrer, apendice t,? I. 222.
Garcia de la Cuesla.-Medel, 137.
Garda de Cuelo.-:-Piferrer. II, 192.
-Garcia de Loygorri.-Medel, 7 I .c-Bethencourt, an.? de 1884, 270.
Garcia Mesa (en Canariasj.i--Bethencourt, III, 174, 175.
Garcia Paredes Delgadillo.-En documentos particulates. ([)
Garda Sala (en Asturias).-De una ejecutoria de nobleza.
Garcia de San Pedro.- Piferrer, IV. 96.
Garcia de Tq'ada.-Piferrer, apendice t.? I, 18.
Garcia de Toledo.-Mendoza.-Argotede Molina, 179.
Uaraa de la Vega (en Asturias).-Vilary Pascual, VII, 193 a [95.
Garda dd Viso.--Piferrer, apendice t.v 1, 2 2 2 .
Garcit>z.-Piferrer, VI, 133.
(;arcim'.-Piferrer, 111,305; apcndice t.? 1,135.
Garda.-(V.) La Garda.
Garibay.-Piferrer, V, 136.--Hita.
Garier.-Hita.
Gan'll.-Piferrer, IV, 27.
(Jarilloab,.-Piferrer, III, 304.
Garnica: GUtntica.-Piferrer, VI, 142, apendice t.? I, I86.-Argote de Molina, I22.-Mendoza.
Garoslegui.-Pifetrer, IV, 36.
(;arostidi.-Piferrer, V, 125.
Uan-adlOlt. - Medel, 135.
Garrate-Rita.
(I) eTrae el escudo cortado por el tercio inferior; el 1.0 partido. el primero
de azur 'j dcce estrelles de echo rayos de plata puestas de dos en des, ocupando
nn tercio del ancho del escudo, y el segundo de azur, r doce Castillos de oro
colocados cuatro a euatro.c--e.v de azur, y nn Leon rampante de su cclor.
De un escudo pintadu, existente en el archive del Marques de San Estella"
del Xatahoyo.
CAT.{LOGO ARMORIAL
223
224
PAaTE-1J
CA"1"AL~O ARMOJU:\L
225
Girau.-Hita.
Girgos.--Hita.
Giron (Duque de Osuna, en Castilla).-Mendoza.-D. Jose de
Aviles, I, 240; II, 206, 286.-Salazar de Castro, II.
i91; Ill, I I 2.-Genealogia de Ia casa de Saavedra, 124,
-c-Lopez de Haro, II, I 79_-Doriga Valdes, 47vta., 48.
-Medel, 276.-JoufTro y D'Eschavannes.-Garma y
Duran, II, 2 ro.c--Piferrer, I, 28; II, 2I3.-Moreno de
Vargas, 53, 162.-Betheneourt, anuario de 1880, 175.
-Diaz del Valle, 185.
Giron (Conde de la Puebla).-Hita.
Girona (en Cataluna).-JoufTro y D'Esehavannes.-Garma y Duran, II, 264.
G,ronda.- Piferrer, apendice t, 0 II, 59.
Gironella (en Cataluna]. - jouffrc y D'Esebavannes.-Garma y
Duran, II, 221.
GisP""1 (en Catalufia).-Medel, 73, 136, 175.-Piferrer, IV, 228.
GIt',rl (en Cataluna).--JoufTro y D'Esebavannes.-Garma y Duran, Il, 309.
GOQeIlCcltefl.-Piferrer, V, [68.
GodiJtez.-Moreno de Vargas, 16[.~PiferrerJapendicet.o Il, 53.
-Mendoza.-Argote de Molina, prologo y 188.
Godoy.-Medel, 180.-Piferrer, 1,137, 159, 18I.-Mendoza.Argote de Molina, 148, 247.-- Bethencourt, anuario de
1880,36, roo.t--Vilar y Pascual, VIII, 105.
Goelleclu'a.-Piferrer, apendice t.? I, 147.
Goico,ch,a.-Piferrer, apendice t. o I, 214.-Betheneourt, VII, 84.
';
PARTE II
CATALOGO ARMORIAL
228
PARTE 11
CATALQGO ARPofORIAL
229
230
PARTE II
CATALOGO AllMOKIAL
231
232
I'AItTE II
G"""",,,
H.
Habana (Marques de la).-V. Bethencourt, anuario de 1880, pagina 142.
Herda: Allt'do: Aedo: Facdo: Edo.-(V.) Piferrer, I, n.-Vilar y
Pascual, II, 255.
Halama. - (V.) Alharna.
Han/y.- Vilar y Pascual, Ill, 385.
HardalOs.-(V.) Algara y
Hans"n.-(V.) Arizon,
Haro.-(V., Castilla y Haro.c-Mcndoza.c-Moreno de Vargas,
163.-Piferrer, II, 14, 252, 264; lorno VI, 142.
Haro (Conde de).-V. Velaseo.-Monge, 39.-Sala2Or de Castro, I, 566; II, 193; III, 51, 79, "7, I 53.-L6pez de
Haro, I, ,82; II, 4 18.--Sandoval. 35[,355. 363.-Medel, 180.
233
234
l'Ak.TE It
Hita.-Piferrer, I, I I 5,
J-!oces.--Piferrer, I, 160.-Mendoza.-Bethencourt, auuario de
1880, 146.
Holgado.-Piferrer, V, 45, 46.
Holg1tiJt.~Mendoza.
:!J5
1.
J/Ja!blll'll.--- (V ca~e) Hita,
lballdlas.-Hita.
Ioaner (en Vizcaya y Murciaj.c.-Cascalea, pagina 34o.-Pifcrrer,
I, 32; II, 15; III, 53.-Mendoza.
lbmit'.-:,' l'adlc(O.--Piferrer, Il, 2Io.-Mendoza.
Ibarbt)lti.-Hita.
Ibarbllt'JI.-Plferrer, I, I 31.-Argote de Molina, 40.
1bargorri.-Hita.
lbm~t..rllt"/l.-. Mendoza.
lbarra.--Salazar de Castro, II, 708.-Pifcrrer, II, 164, 247Mendoza.
Ibarrarf (IY).-]otlffro y D'Eschavannes.
lbarr(J!a.-Piferrer, III, I 83.-Argote de Molina, 73.
Ibarfo!a.-Piferrcr, V, 25.
lbas.-:\Iendoza.
l/Jiaga. - l'iferrer, IV, 161.
/bitrlls.-l-[ita.
Ibi::;I1.- I'iferrer, VI, 146.
Ibona.-Hita.
Icart (en Catalnuaj.c-cjouffrc y D'Eschavannes -Garma y Duo
"in, II, 303.--Hita.
[ciurso. --Piferrer, apendicc Co I, 24.
ldwquc.::: ldiagucz ..- Piferrer, IV, 15.- Mendoza.-Vilar y Pascual, III, 395.
~t{lla!ada. -Piferrer, YI, 147.
IlulIlbn.-Piferrer, IV. 165.
!I-;an.lt'.--Hita.
Ilia {en Catalunar.c-Garma y Duran, II, 3 I [.-Hita.
IIlall.--Iliferrer, apendice t.? I, I 83.-Argotede Molina, 1771IItl1/ts.- Mendoza.
11111'1(1.-- Mendoza.
236
l'.\KT.:
1I
illescas. -Mendoza.
it/oz.-Mendoza.
imbrukls.-Piferrer, IV, 54.
Imperial-Argote de Molina, 242.-Mendoza.
If/ca.-Piferrer, VI, 147.
Inc/all (en Asturias).-Tirso de Aviles.
illt'Sfrosa.-(V,) Hlnestrosa.
Infantado (Duque y casa del).-V. Hurtado de Mendoz 1 -c-Don
Jose de Aviles, I, 263.-Sandoval, 389.
Infautado (Vizconde del, en Asturias).-V. Miranda.
Infantes de Lara (Senores de la casa de 10s).~V. Velasco.Monge, 39.
Infastas (De las~.-Salazar de Castro, I, 678. -Medel, 72. Hita.-VilaryPascual, IV, 288.
lnfiesto (Villa en Asturias; y Pilona concejo). -Rada y Delgado, 239.
ingo!oti.-Piferrer, V, 12.
b,gzU11lZ0 de CIt-into -(V -.) Ciriefio.
Insausti. - Piferrer, I V I 160.
illleriml.-Argote de Molina. 244.
hurriano (en Murcia)-Cascales, 345 vta.
llltriago. - Piferrer, III, '39.
biigllCs.-Piferrer, II, 35; IV, 196; V, 167.
j,iigucz de Biez1Iltl.-Vincencio de Vidania, 365.
lpatlaguirre. - Hita.
lraeheta.-Piferrer, IV, 68.
lrocta.-Piferrer, IV, [62.
lroola.-Piferrer, V, 135; apendice 1.0 I, 146.
Irarrasabal (Casa de).-Lopez de Hare, II, 255.-Piferrcr, IV,
165~Bethencourt,anuario de [884, '53.
irgas. - Hita.
Iriarti..-Piferrer, IV, Ioo.-Hita.
Irioamr. - Hita.
lriberri.-Piferrer, III, 303.
lrigtrycn.-Piferrer, V, 125.
lrissarri.-Piferrer. IV, 10.
lrrostl1JilI.-Hita.
C.....T..\LOl;U ARMORIAL
'37
Izcarnz.-Piferrer, V, 129.
Iziar.-Mendoza.
Izquierdo.-Hita.
!zurruta.-Piferrer, V, 24.
r."Rn: II
].
Jaca.-(Vease) Piferrer, t." VI, pag. 148.
Jacome: Jacob: Jacobs.-Piferrer, III, 271.'- Vilar y Pascual,
rV,297
Jaell.-Piferrer, VI, 149; apendice t." It 181.-Mendoza.-Argo~
te de Molina, 200.
Jam (Ciudad y Provincia de). -Medel, 165. -Argote de Molina,
124. - Lafuente, 320.-- Dtaz del Valle, 213.
Jaime: Jaimt"S.-Piferrer, V, 52.- Mendoza.
Jaimar <> Jabmar.-Hita.
Jalon.-Piterrer, V, 65.
Jomilelra.-Piferrer, VI, 149.
Jammar: Xammar (en Catalunaj.c- jouffro y D'Eschavanncs.Garma y Duran, II, 268.
Janer. (j~,zer: Giner: Cilifur (en Cntalunaj..-...-louffro y D'Eschavannes.-Garma }' Duran, II, 183.-Hita. - Vilar y
Pascual, II, 268, 269,
,..
Jaqu{'s dt' Jlftsa.-Bethencourt, HI, 125.
Jaramil/o.-Piferrer, apendice t." 1. 140.
Jaraquemada. -Bethencourt, II, 20.
Jaras.-Moreno de Vargas, 175.
Jarara: Jaraba.-SaIazar de Castro. III, 54o.-Pifcrrer. apendi..
ce 1.0 I, I 86.-Mendoza.
Jarqltil'S: ....Xarqnies (en Catalunat.c-cjouffro y D'Eschavannes.cGarma y Duran, II, 104.
Jasa.--Hitn.
Jasu.-Hita.
Jdti'lJa.-Iliferrer, VI, 149.
Jauja.--Piferrer, VI, '50.
Jauregui.-]ouffro y D'Eschavannes.-l'iferrer, IV, 84.
Jauregllibarria.-Piferrer, V, 24.
Jm'alquillto (Marques de).-VHar y Pascual, VI, 153.
L:.\T.o\l.Q(;O AK~[ORIAI.
239
JO'i'i'o.-Pi[errer. V1 150.
.Taj'1ltt'.-Piferrer. V, 52.
Jcart, -Hita.
Telpi (en Cataluiia).-JoulTr6 y D'Eschavannes.i--Garmaiy Durdn, II, 130.
hrt::. -Piferrer, III, 52.-Bethencourt, IV, 91.~Argot\,deMolina, 66. -Mendoza,
.Teriz de.!os Caballeros.-Piferrer, vel [51.
,Tt'n~z de la FrOlltt'ra.-Piferrer, VI, 'r 5 r.,
.Jerica.-Piferrer, VI, 151.
J
~Tijolta.-Piferrer,
YI,
J 52.
240
tAltTE II
,.0
K.
Kl'1lt,-(Vease) Hita.
CA T .\LOI.Q AR),IORIAL
L.
La Ballda.-(V.) Piferrer, apendice t.O I, pag. 213, 214.
La Bandera: Bandera (en Asturias y Leonj.c--Tirso de Aviles,
Carballo, 344.-Piferrer, II, '73.
Labaro (Senal del Cielo).-Argote de Molina, 39.
Labct't'clees.-Hita.
Labetc.-Hita.
Laborde.-Piferrer, apendice t.? II 32.
Labra (en Asturias). - Tirso de ihik.".
Labrit. - Vilar y Pascual, VII, 298.
L(lcarra.-Piferrer, VI, 209.
La Casa.-Piferrer, II, 134, 139LaCt'rfls.-Hita.
La L'nta.-(V.) Cerda.
Laciana (en Galicia).~ De documentos particulates ( I).
Lacy.-Medel, 121, '37.
Lacy (Conde de).-Medel, 121 '37.
Ladredo (Marques de).-Lopez de Haro, II, 448.
Ladron: Laaron dt' (~'lltll<lrll: GIlt"Vara: Vde.:: dt' GlICiyrra: Ladron de Lizana: Ladrlm de Ctg{Wl(l.-~Piferrer,- II, 2 (2,
--Vilar y Pascual, II, 29'J.-Hita.
Ladrou de GJtt"'ara.-Medel, [37.-IV.1 Ladrou.
Lafarte.- Mendoza.
Lafuoltt'.-Piferrer, apendice t." II 245.
Lafuente dt' l'"elasco.-Piferrer, apeudice t.? Il, (4
La Garda.--Piferrer, 1\', 90, 209
Lagarto. - Hila.
(r) Pinta en campo de 01"0, nn San :\Iiguel al natural con un peso inctinado en 111 mano iaqcierde, y ell Ja diestra una espedu en actitud de herir con ella
al Angel malo rlue yece bajo sus pic_~',._ De una ejecutoria de la casa de Tineo,
en eI archive del ~larque,~ de Santa Cruz de Marcenndo,
J'ARTE II
CAT..\I,OGO AR:,.tORIAL
2J3
244
PARTE II
LaI.1/ll.-Piferrer, V, 29.
La T01Te.-(V.) Torre.
Lallcans.-Piferrer, apendice t.? II, 1 I.
Lauria.-Piferrer, I, 19Z.-Hita.
Lava-Mendoza.
M<!alle.-Medel, 72, 168.-Piferrer, V, 32.-Vitar y Pascual,
VI,400.
Lavm,d,'ra.-(V.) La Bandera.
La Vem.-(V,) Vera.
La;;araIlZ11.-Hita.
CATALOtiO AR:\toRIAt
245
de Castro, I, 332; II, 470.-Lopez de Haro, II, 39z.Trelles, 1.0 II, pte. II, 227.-Piferrer, T, 194; III, 31.Hita.-Mendoza.-Vilar y Pascual, V, 316.
Lejute, ~ Mendoza.
Lemos>- Genealogia de la casa de Saavedra, 2o.-Moreno de
Vargas, 160,~Argote de Molina, 112.
Lemos (Conde de, en Galici'l-!.-Lopez de Haro, T, 438.-5an
doval, 303, 312,
Lena (apellido).-Hita.
Lenio.-Mendoza.
Leniz.-Piferrer, VI, 154.
Lentisc!a (en Cataluiia).- Garma y Duran, II, 209.
Lentorn (en Catalunal.c-cjouffro y D'Eschavannes.-Garma y
Duran, 11, 310.
Ll'oJl (Marques de Santa Lucia, en Canarias).-Piferrer, Il, 37;
VI, 155, apeudice t.? I.~Bethencourt, II, 2, 23, 104,
105; III, 261; V, 79, 8I.-Mendoza.-Argote de Molina, 148.
Leon (apellido, en Asturias).-De una geneaJogia.-Vilar y Pascual, VIII, 410.
Leon (Reino y provincia de).-D. Jose de Aviles, T, 325-Me
del, 38, 40.-Argote de Molina, 33, 35.--Rada y Delgado, 138.-Lafuente, 320.
Leon de .iJIcmtq;o.-Piferrer, apendice t.o I, 131.
Leon y Romero (en Canariasj.v--Bethencourt, II, 104, 105
Leones, -Piferrer. III, 172.
Leoz.-Piferrer, III, 303.
Lepisamo. - Piferrer, V, 141.
Lepuzoaifl.-Piferrer, Ill, 304.
Lequeito.-Piferrer, VI, 155.
Leqllicio.-Mendoza.
Lercaro Justiniani (en Canariasj.c-Bethencourt, fI, 156. 157Argote de Molina, 244
Lcrida (Provincia de).-Piferrer, VI, 156.-Lafuente, 320.
Lerin.-Piferrer, Vl, 157.
Leris BracQmolltc.-Piferrer, lV, 102.
Lerma.-Piferrer, T, 67.-Mendoza.-Argote de Molina, 40.
246
PARTE 1I
CAT..\LOGO ARlIORIAL
248
PART}: II
CATALOlJ.o AIlMORIAI.
249
2'SO
PAR'l'E II
LL.
Liadernosa (en Cataluna).-(V.) Jouffr6 y D'Eschavannes.c--Garmay Duran, t. O II, pag. 199.
Llad" (en Cataluna).-Jouffr6 y D'Eschavannes.i--Garma y Duran, 11,1 19.-Piferrer, apendice t. 0 I, 255.
Llamas(en Asturias).-Tirso de Aviles.c.-Mendoza.
Llamas dt' Sierra (en Astu rias). - Tirso de Aviles.
LI<11,deral.-Piferrer, lI, 142; III, 238.
Llanes ( "ilia y apellido, en Asturias). - Tirso de Aviles. -Piferrer, VI, 163.
Llano: Rodrigues: Rodrigues de Llano (en Asturias).-Tirso de
Aviles.c--Carballo, 295.-Descendencia real de los
Queipos.-Piferrer, I, 63; V. 21 I; apendice t.O I, 148.
-Mendoza.-Hita.
Llanos (en Asturias y otras provincias).-De una ejecutoria de
nobleaa.v-Plferrer, I, 193.
LImes (en Cataluna): -Medel, 17 5.--Garma y Duran, II, 285.
LIm"': Ltcutcs (en Cataluna).-Jouffr6 y D'Eschavannes.-Garrna y Duran, II, 205.-Hita.
Llera.-Piferrer, III, 312.
Llerma.-Piferrer, VI, 164.
Lien (en Catalunal.-Jouffr6 y D'Eschavannes.-Garma y Duran, II, 162.
Ltinas. - Piferrer, H, 160.
Lli" (Marques de). -:'>ledel, 73,
CATALOGO A:R~10:RIAL
251
M.
,11ac-Crohon.:Vilar y Pascual, t.o 11, p. 296.
.AIacias.-Piferrer, II, 291.
ll'lae;.. (en Catalunal.c-jouffro yD'Eschavannes.-Garma y Duran, II, 105.
iflaelt (en Cataluna).-]ouffr6 y D'Eschavannes.c-eflarrna y Duran, II, 182.
ilfaehuCtl.-Piferrer, I, 144; II, 268.-Mendoza.
jJladalello.-Piferrer, I, 1 29,-Argote de Molina, 65.
lflada".- Bethencourt, VII, 106.
252
PARTE II
'53
Ma/u,-Hlta.
Ma{{mt.-Pilerrer,II, 12.
Ma/nado.-pjferrer, V, 6g.
Malo.-Mendoza.-Jouffro y D'Eschavannes.
Malia ten Cataluila).-Joulfro y D'Eschavannes.c-Garma y Duran, II, 307.-Piferrer, IV, 164.-Hita.
Mallea.-Hita.
Mallen.-Piferrer, VI, 168.-Hita.
Mallesa (en Asturia.).-Tirso de Aviles.
Ma/Io/ (en Cataluila).-Jouffr6 y D'Eschavannes,-Garmay Duran, II, 182.
"lallorea (en Cataluns], -Garma y Duran, II, 201.-Piferrer,
VI, 16g.
Ma/Iore" (Isla y Reino de).-Medel, 160.-D. Jose de Aviles,
II, 263.
Mallorea (Hospital de).-Medel, 201.
hlallorga" Mo1trt'),.-Piferrer, apendice t. 0 II. I I.
Man"eor.-Piferrer, VI, 16g.
Mancera (Marques de).-Betbencourt, anuario de 1880, 150;
id. anuario de 1884, V. Alba de Tormes, anuario de
1881.
.M"ncha.-Piferrer, apendice t.? 1,216.
Mallcha de Antt'qucra.-Piferrer, apendice t.O I, 216.
Mancl,a Rea/.--Plferrer, VI, 16g.
Maneho.-Plferter, apendice t." I, 216.
Mancgat (en Cataluila).--Joulfro y D'Eschavannes. -Garma y
Duran, TI, I 20.
PARTE. II
CATALO(;O ARMORIAL
2SS
VI, 171.
Margen.-Hita.
'llargens (en Cataluna). -Garma y Duran, II, [48
"tlarguet.-Hita.
JJlari (en Cataluna).-Garma y Duran, II, 197.
1lIariaca.-Argote de Molina, 82.
llfarialla.-Argote de Molina, 40 .
.1Jfarichalar.-Piferrer, IlI, 149; apeudice t.? I, 240.
Blarimon (en Cataluna).-Garma y Duran, II, 308.-Piferrer,
II, 303.-Hita.
JJlarb' (en Cuenca).-Cascales, 354.-Salazar de Castro, 111, 367.
-Piferrer, II, [07.-Argote de Molina, 226.
lIladn de Po-.;eda. -Piferrer, IV, 100.
]Jfarz"les: Marinas: Das lJlarillt1s(en Asturias). - Tirso de Aviles.
-Mendoza.
JJTarina (en Galiciaj.c--Pardovilla, 4[6.
,llariiias.-Salazar de Castro, II r, 367. -Mendoza.
11Taril'o.-Salazar de Castro, Ill, 367.-Piferrer, I1,39.-Argote
de Molina, 98.
lllariqtzeta (en Asturias).-De una real carta de hidalguia.
Naris (en Barcelonal.-Medel, 201.-Garma y Duran, II, 2J 8.
Manscal.-Piferrer, apendice t.? I, 34.
,'ltarfes (en Cataluna).-Garma y Duran, H, 142, 267.-Hita.
illarlic.-Hita.
.i.'UarmoltJo.-Mendoza.-Hita.
,1Iaronio.-Piferrer, V, [79.
Jlaryi.-Piferrer, I1,47.
,'ltarq,lI!s.- jouffro y D'Eschavannes.
2:56
P.UTE Jl
t:ATALOGO AR~lOltIAL
257
MartoITel.-Piferrer, 11,48,49; VI, 172.
lIfartos.-Piferrer, VI, 172.
kIas(en Figueras).-Medel, 207.-GarmayDuran,II, 223.
ll1asa.-Hita.
Masmza.-Piferrer, II, 23.
..l'Iascart"iias.-Piferrer, V,97.
lfascaro (en Cataluna).-Jouffro y D'Eschavannes.-Garma y
Duran, II, 234.
ll'Iasco.-Piferrer, II, 49.
Mascones.-Hita.
lvIasdO'l"lles (en Cataluna).~Garma y Duran, II, 252.
llIasquifa.-Piferrer, II, 49.
111assmutdeMul'O.-Medel,217.
Jlassictt (apeIlido y casa de, en Canarias).-Piferrer, apendice tomol, 175.-Bethencourt, IV, 105,106,187.
Mass (en Cataluna).-Garma y Duran, II, 129.
..i1.fassot.-Piferrer, IV, 139.
M ata.-Mendoza.
Maza de Morella.-Piferrer, VI, 173.
kIatalobos.-Piferrer, V, 50.
J.lfatami.-Hita.
lvIataplmta (en Cataluna).-Garma y Duran, II, 178.-Piferrer,
II, 49.-Hita.
111ataro.-Piferrer, II, 49; VI, 173.
Jlatas (antiguos Barones de Larroca, en Catalllna).-Garma y
Duran, II, I63.-Bethencourt, anuario de 1882, 507.
il'lateo.--Piferrer, apendice t.? 1,149.
AIatea de la Ha;a.-Medel, 103.
Mateo (San).-Piferrer, VI, 164.
,l'Iatco Morales.-Bethencourt, IV, 84.
,lIateu: Math", (en Cataluna).-jouffro y D'Eschavannes, - Garrna y Duran, II, 235.-Piferrer, II, 50; V, 36.
. .Illatoses.-Piferrer, II, 22, 23.
,l'Iatute.-Hita.
1'.lauleon.-Piferrer, II, 23.
,lIay (en Cataluna).-Jouffro y D'Eschavannes, -Garma y Duran,
II, 310.
'1
2SS
PARTE
l:ATALOGO ARMORIAL
259
260
l'ARi'E It
CATAI.OGO AUlORIAL
JJfeJl~nd~z (ell
.61
Melleses.-Lopez de Haro, T, 9r.-Sandoval, 346.-Doriga Valdes! 57.-Piferrer, I, 120; II, I5.-Mendoza.-Hita.Argote de Molina, 39. 92.
Meneses y Tells.-Argote de Molina, 92.
1JIellgof.-Piferrer, II, 24.
Jr!ellorca.-Piferrer, VI, 176.
Mensa (en Cataluna).--Garma y Duran, II, 248.
Meflarizqltefa.- Argote de Molina. 73.
Mt'r"s (en Asturias).-Tirso de Aviles.i--Trelles, 1.0 II, pte. III,
313.-Piferrer. IV, 76.
Mt'rcader (en Valencia).-Cascales, 355.-Piferrer. II, 24.
Mercader Be/lock-Piferrer, apendice t.O I, 54.
Mt'rcadillo.- Mendoza.
Mercado.-Piferrer, I, 66j II, 2go.-Mendoza.-Argote de Molina, 285.-Hita.
MerctT.-Piferrer, III 24.
Merge/ina (en Tudela de Navarra).-Cascales, 356 vta.-Piferrer, II, 10.
Merida.~Piferrer. VI, 176.
Merida (Ciudad del.-Moreno de Vargas, 216.
Mt'rlo.-Hita.
Mer/os.-Hita.
Mesa (apellido y casa de).~Moreno de Vargas, 175.-Piferrer, I,
]40; apendice t.? I, I4.-Bcthencourt, Ill, 100, ]25,
I 35.-Mendoza.-Argote de Molina, 66.
Mesia.-Lopez de Haro, II, 479.-Piferrer. I. 138; III. 65.-Bcthencourt, 11, 48.
PARTE JJ
Miraod.-Piferrer,Vr, 177.
Miraflores (Marques de).-Bethencourt, anuario de 1880, 166.
11lirallcs (en Catalufia).-Jouffro y D'Eschavannes.-Garma y
Duran, II, 235.-Piferrer, II, 208.
ffliramont.- Hita.
Jllirfl1flonft'. -Piferrer, I, {77.-Argote de Molina, 306.
,lliT/lIlJa: Ponce de Jliralld,I (Marques de Valdecarzana, Conde de
Miranda, Vizconde del Infantado, en Asturias).-Caste
CATALOGO ARMORIAL
263
264
PARTE H
CATALOGO ARMOJllAL
il'IOI.dm.a.-Mendoza.
.Mondejar (Marques de).--L6pezde Haro, I, 367.
Mondonedo.-Piferrer, VI, 179.
Mondmgm. -Piferrer, 11,96; V, 39; vr, '79.-Mendoza.
Moner (en Catalufia).-Garma y Duran, II, 266.
Moneva.-Pjferrer. apendice t. O I, 149.
MOl,l:evar.-Piferrer. V, 12I.
Monforte.-Hita.
Mongay (en Lerida).-Medel, '74.
1';Iongui. - Hita.
Monistrol. -Piferrer, Vl, ,80.
Mon}o (en Cataluna). -Garma y Duran, II, 296.
1';I01yorb.-Hita.
Mon}"rb".-Hita .
.llfO/yuic.-Hita.
klolljuiqlteS. -Hita.
Monlt'ult.-Mendo~a.
Monmanic.-Hita.
Monovar. --Piferrer, VI, 180.
Monreal.-Piferrer, IV, 97; V, 103; -apendice LO I, 184.
Monred".-Hita.
MOIlredoll.-Piferrer, IV, 97.
Jlol/rtra. -Hita.
"'fonr"s.-Hita.
MOI.roy.-L6pez de Haro, Il, I 94.-Moreno de Vargas, 168, 205.
-Piferrer, Il, 96; V, 19; VI, ,80.-Mendoza.-Hita.
lIIoltroy (Marqu<,s de). -Piferrer, V, 202.
Monsah'e.-Piferrer, It 6s.-Mendoza.-Argote de Molina, 304.
M"nserrat: Jlfontserrat(en Cataluna)-D. Jose de Aviles, II, 208.
-Medel, 2J7.-Garm. y Duran, II, 233.-Piferrer,
III, 73; apendice t.O I, '40.
MoltSo (en Catalufia).-Jouffr6 y D'Eschavannes.-Garma y Duran, Il, 182.
MOl1soms.-Piferrer, I. 82. -Hita.
MtllIsori,,: Montsorif, (en Catalufia).-Garma y Duran, II, 301.Piferrer, III, 72.-Hita.
Monsua: 1Jfonsfulr.-Hita.
.66
PARTE 11
lvlolltagudo.- Hila.
MOlltagut (en Catalufia).-Jouffro y D'Esehavannes.-Garma y
Duran, II, 259.-Piferrer, III, 73; IV, 86.
JVlontafban.-Piferrer, VI, 18o.
Montafvan.-Piferrer, III, 172.
MQntak-o (en Medina del Campo).-Caseales, 356 vta.-Piferrer,
II, 75, 80; V, 131,--Mendoza.
Montaner (en Cervera de Lerida).-Medel,183.-GarmayDuran, II, 139-Piferrer, III, 75.
Molttaiia.-Piferrer, V, 92.
A'Iontanes.-Hita.
MOlltanias.-Hita.
lr'Eontargult (en Catalufia).--Garma y Duran, II, 168.-Piferrer,
apendice t." I, IOL
/.fontbay.-Hita.
3fontbuy (en Catalufia).-Garma y Duran, II, 3 [I.
.1.lfoll!CIzIS (en Cataluna).-Garma y Duran, II, 202.
MOllte. -Argote de Molina, 82.
Monteagudo (Conde dej.c-d.opez de Haro, Il, 46.-Sandoval,
385.
j}lollteagudo (Marques de).-Sandoval, 385.-Mendoza.
MOllteafegre (Conde de).-Lopez de Haro, I, 94.-Medel, 35.
jl,IOfltifrio.-Piferrer, VI, 181.
Jllontdfs.-Piferrer, apendice t." r. 263.
Montmlar(Condede).-(V.) Carrillo.-D.Jose de Aviles, II, 305.
Montemayor. - Piferrer, VI, 181. - Mendoza. - Bethencourt,
VI,56.
MOlltemayor (Marques de).-Lopez de Haro, 11,280.
Montenegro (en Galicia y Asturias).-Medel, 201, 2[7, 263.Carhallo, 398.-Piferrer, I, 162.-Mendoza.-Argote
de Molina, 66.
,Wontenegro (Conde de).-Medel, "9.
Monte-Rey (Conde de, en Galicia).-(V.) Aeevedo.-D. Jose de
Aviles, I, 267.-Lopez de Haro, I, 570, 575.
Montoroso (en Vivero).-Caseales, 403.-Moreno de Vargas, 176.
-Argote de Molina, 27 I.
,1l(olltesa.-Piferrer, VI, 181.
CATALOGO ARMORIAL
268
PARTE II
~l1qrclltin.-Hita.
CATALOGO ARMORIAL
202;
V, 59.
llfucllnras.-Mendoza.
Nudn (La).-Bethencourt, anuario de 1882,453.
lIfugarrieto.-Piferrer, 11,99.
j'fugicn.-Piferrer, IV, 159.
. .V ugttertl.-Piferrer, V, 128.
Mugucrza.-Piferrer, III, 187.
Mujica.-Piferrer, apendice t.? I. 171.
.Mula (en Arag6n).-Cascales, 360 vla.-Piferrer, II, 44; VI, 186.
Mubler (en Catalufla).-Garma y Duran, II, 189.
jllm,. - Piferrer, V, 171.
270
I"Ak'1'E II
Afunarizquefa.-Piferrer, J, 165.
Munguia.-Mendoza.
Munguz1"an.-Piferrer, II. 194.
Munurra.-Piferrer, III, 167.
MunZltones.-Argote de Molina, 338.
Muniz: Mufti. de Carreilo <en Asturias). .L Tirso de Aviles.-Piferrer, IV, 69.-Mendoza.
Muniz (en Allande, Asturias).- Tirso de Aviles.s--Trelles, t.O Ill,
pte. II, 59.
Mu;wz.-Piferrer, 1,120,168; apendice t.O I. 254.-Mendoza.Argote de Moliua, 37, 99.
Muj'1OlI, de Baeza. -Piferrer, apendice t.? I, 99.
MUNOZ [Descendientes de Martin Mufioz).-Trelles, t. 0 II, parte
III, 18, 19.
Murw., de Pam/lona.-Hita.
,"Iur (en Catalufia).-Garma y Duran, II, 178.
1II'uratfm.-Mendoza.
Murbiedro.-Piferrer, '1, 186.
Murcia.-Cascales, 360.-Piferrer, VI, 187.
Afurcia {Reine, Ciudad y Provincia de).-Cascales, 286 vta., 288.
-Medel, 162.-Lafuente, 320.-Diaz del Valle, 154.
MU';g"On.-Piferrer, apendice t.? I. 263.
Murie/.-Piferrer. apendice t.O I, 247.
""Iuro.-Piferrer, VI, 188.-Mendoza.
A1i,scotque. - Hita.
1lfut.-Medel, 182.
M")'.-Hita.
N.
Nabarla:;. -Vease, Piferrer. t.v IV l pag. 209.
Nadal (en Catalufia).-Medel, 183, 188, 202.-Garroa y Duran,
II, 154.
Nafarrondo (en Vizeaya).- Medel, 176.-Piferrer, IV, 229.
Nager-a: Najera.-Piferrer, VI, 188.
CATALOGO AR!lfORIAL
272
PAltT.E II
CATALOGO AIt.MOll.lAL
213
Ni'io.-Salazar de Castro. II. 7[2.-Lopez de Haro, I. 209.Moreno de Vargas, 165.--Piferrel, II. 74. 248; IV. 71.
--Mendoza.-Argote de Molina. 2u-Hita.-Vilary
Pascual. VII. 328.
Niquesa. -Argote de Molina, 322.
Noai) t, -Argote de Molina, 73.
Noble de Termens.-Hita.
Noboa.-Piferrer, I, 127.-Mendoza.
Noceta.-Piferrer, V, 130.
Noe.-Piferrer, IV, 5z.
Noguera.-Piferrer, V, [58.-Bethencourt, anuario de 1880, 59.
Nogueral (en Galicia).-Pardovilla. 4[7.-Piferrer. apendice t.O I,
79-Mendoza.
j\lojas.-"'-Hita.
Nombela.-Piferrer, VI, 19o.
Noriega (en Asturias).-Tirso de Aviles.-Trelles, t.O III, p. Ill,
[78.-Memorial de la casa de Estrada, adicion manuscrita.-!lustraci6n Espanola y Americana. del 22 de
Junio de [879.
Norona: Noreea (Conde de, en Asturias).-V. Alvarez de Asturias.
Nos-ta.-Mendoza.
Notario. -Hita.
Novell (en Cataluna).-Garma y Duran, 11, 197.
N"'dlas.-Piferrer, VI, [go.
N<rvoa.-Piferrer, V, IS, I 96.-Argote de Molina, 63.
Noya.-Piferrer, VI, 191.
Nuca.-Mendoza.
l\luebalos.-Piferrer, II, 197.
Nuestra Senora de los Reyes.-Argote de Molina, 39.
Nut"vas.-Piferrer, apendice t. 0 I, 144.
Nuez.-Hita.
1Vmlcibayes.-Mendoza.
Nuilez (en Ciudad Rodrigo).-Salazar de Castro, II, 66g.-Piferrer, apendice t.? I,181.-Mendoza.
Nunez de Lara.-L6pez de Haro, I, go.-Hita.
Nlt11ez Vela.-Hita.
,8
274
PARTE U
0.
Obanda. - (Vease Ovando).
Oorador, - (V.) Piferrer, apendice t. I, pag. 35.
Obrcgon.-Medel, 140.--Piferrer, 1, 9CJ.-Mendoza.-Hita.-Vilar y Pascual, II, 317, 318.
Oemnpo.-Moreno de Vargas, 161.-Piferrer. I, 68.-Bethencourt, V, 19.-Mendoza.-(V.) Campo.
Ocana (en Murcia).-Cascales, 363.-Piferrer, VI, 191.
Ocariz: Oscaris. -Mendoza.-Vilar y Pascual, III, 428.-Pife
rrer, I, 165. -Argote de Molina, 73.
Oce/ls.- Hita.
OComwr.-Piferrer, V, 145.
Oe/uzdiz,- Hita.
Oeha",iiano.-Piferrer, V, 134Oehoa.-Argote de Molina, 73.
Ockooi. - Argote de Molina, 73.
Odena: Odeila (en Catalufia).-Jouffro y D'Eschavannes. -Garma
y Duran, II, 250.-Hita.
O'Dondl.-Medel, 141.-jouffro y D'Eschavannes.
O-Dofl{y"ll.-Piferrer, I, 103".
Odriozola.-Piferrer, I, 15.
Ojcda.-Piferrer, apendice t.? I, [50, 247.-Mendoza.
Ojo.-Piferrer, apendice t. 0 II, 66.
Olaldo.-Piferrer, II, 192.
Oktno.-Piferrer, apendice t.? I, 184.
Olaqttc.- Hita.
Olaso.-Piferrer, IV, 162.-Mendoza.
Olasso.-Piferrer, apendice t.O I, 184.
Olasabal.-Piferrer, IV, 160. .
Olcena.-Hita.
Oleilta (en Catalufia).--Garma y Duran, II, 2[ I.-Piferrer,
II, [75.
Olcimd/a.-Hita.
CATALOGO ARMORIAL
275
216
PARTE H
CATAI.aua ARMOR.IAL
277
Orig.-Hita.
Origuda.-Piferrer, V, 96.
Orikuda.-Piferrer, V, 96; VI, 195.
Orio! (enCataluna).-GarmayDuran, II, 134.
Oriots (en Cataluna).-Garma y Duran, II, 307.
Oris {en Cataluna).-Garma y Duran, II, 160.
Orisoaifl.-Piferrer, Ill, 303.
Oriz.-Piferrer,1 7 164.-Mendoza.
OnziJt.-Piferrer, III, 304.
Ortalldis.~Piferrer, III, 70.
Ormasa,-- Mendoza.
Onzos.-Piferrer, II, 203.
Orobeztdu.-Argote de Molina, 73.
Oronsoron. -c-Hita.
Oropesa.-Piferrer, VI, 195.
Oropesa (Conde del.-Lopez de Haro, II, 40.
Orozbetetu.-Piferrer, I, 165.
Orozco.--Moreno de Vargas, I59.-Mendoza.-Hita,-ViIar y
Pascual, VII, 378.
Orquecz'o.-Piferrer, V, 133.
OrquiztJ.- Mendoza.
Orta.-Mendoza.-Hita.
Ortafa (en Catalufia).-Garma y Duran, II, 22I.-Hita.
278
PARTIi; II
Orials(enBarcelona~-Medel,
Onlbeque.-Hita.
Orvara.-Argote de Molina, 306,
D-Rya1l (en Mallorca).-Medel, 73,136,275.
Osodo (en Asturias).-Tirso de Aviles.
Osete.Ossete (en Cartagena).-Cascales, 439 vta, -Piferrer, II, 2Z,
Osi/to (Conde de).-Bethencourt, anuario de 1884, 208,
Osmo.-Moreno de Vargas, '75, 205-Piferrer, IV, 80; VI,Ig6.
Osores (en Galicia).-Pardovilla, 417.
Osario: Ossorio (en Leon, Galicia y Asturias),-Tirso de Aviles.
-Moreno de Vargas, 163.-L6pez de Haro, I, 274,
438; II, 326.-Mendoza.-Sandoval, 253,-Sota, 459,
-Jouffro y D'Eschavannes.c-Piferrer, III, 156; V, 213.
-Bethencourt, IV, 53,-Argote de Molina, 103,- Hita,-Bethencourt, anuariode 1880, 31.-Vilar y Pascual, VII, 398,-Diaz del Valle (armas y estandar-
tel,
4"
118.
279
Ossorio.-(V.) Osorio.
Ossonl().-Piferrer. apendice t.O I, 103.
OSlma.--Piferrer, IV, 166; VI, 196.
Os"na (Duque de).-(V.) Giron.-D. Jose de Aviles, I, 240; II,
286.-Medel, 196, 276.-Bethencourt, anuario de
1880, 195; id. de 1884, 42.
Otalora.-Piferrer, VI 24.-Mendo.za.
Otanez.-De documentos particulares, (I.)
Otaso.-Moreno de Vargas, I57.~Piferrer, I, I 2 I.-Mendoza.
-Argote de Molina, 37.
Olo.-Piferrer, t, 185.
Ovalle.-Piferrer, Y, 42.-Mendoza.
Ovando (en Caceresj.v-Moreno de Vargas, 158, 175.-Piferrer,
I, I 34.-Arg-ote de Molina, 40.-Mendoza.
Ouejas ..- Piferrer, I, 64.
Ovieco (Marques de).-Medel, 56, 74, "9, 258.
Oviedo (apellido, en Asturias}.-Piferrer, II, 75.-Mendoza.Tirso de Aviles.
(nnrdo (Ciudad de).- Tirso de Aviles.c-- Trelles, t," I, pte. III,
353.-Piferrer, II, 167; III, 65; VI, 196.-Rada y Delgado, 239.-Lafuente, 322.-Diaz del Valle, II.
Oviedo (Provincia).- V. Asturias, Principado de
Oron.-Hita.
Oyarzabal.-pirerrer, V, 103.
Ozaeta.-Piferrer, IV, 164.
Ozcariz.- (V.) Ocariz,
Ozurl"S.-Mendoza.
Ozla. - Hita.
(I) eTrae escudo de gules y cinco copas de oro; sostenklo de cinco comzones de sinople en campo de oro: crla de gules, cargada de diez aspas de oro a,
~ Archive de Ia casa de Val1edor.
.80
PARTE II
P.
Pacheco (Marques de Cerralvo).-D. Jose de Aviles, t.? I. pagina 33.-Caseales. 365.-Salazar de Castro, II, 750.
Genealogia de la easa de Saavedra, 57.--Lopez de
Haro, II, 179, 285. 388.-Moreno de Vargas, 161.-Piferrer, 1.88; II, 248.-Betheneourt, II, 190, 191.-Mendoza.-Hita.-Bethencourt, anuario de 1880, 83,-Vi.
lar y Pascual, II, 336.
Pacheco (Conde de la Puebla).-Hita.
Pacheco (Duque de Escalona).-Hita.
Paddlas <en Bareelona).-Medel, 209.--Jouffro y D'Eschavanneg.-Garma y Duran, II. 219_
CATALOGO AUtORJAL
2S.
2S2
PARTE II
Pallcorbo.-Piferrer, V, 136.
Patuielit.-Hila.
Pando.-Piferrer, I. I 15.-Mendoza.-Bethencourt, anuario de
1880, 166.
Paniagua.-Piferrer, II, 25.-Mendoza.
Pano.-Hita.
Pantofo. D. [ose de Aviles, I, IQQ.-Moreno de Vargas, 157.Piferrer, I, I 34.-Mendoza.-Argote de Molina, 40, 177.
Papio! (en Catalufia).-Garma y Duran, II, 309.-Hita.
Parada.-Piferrer, apendice t.? It 180.
Paraga.-Mendoza.
Paragttes.-Mendoza.
Paramo de la Focel/a (en Asturias).-Tirso de Aviles.
Paratje (en Cataluna).-Garma y. Duran, II, 188.
Parcero.-Piferrer, apendice t.? I, 220.
Pardina (en Calaluila).-Garmay Duran, II, 218.
Pardoy Don Lebun (ell Asturias y Aragon).-Tir.o de Aviles.c-.
Pardovilla, 148.-Medel, 218.-Piferrer, II, 75.Mendoza.
Pardo y Tavera.-Medel, 126.
Paredes (en Asturias).-Tirso de Aviles.c-c-Moreno de Vargas,
206.-Trelles, 1.0 II, pie. III, 302.-Piferrer, III, 208.
-Mendoza.-Vilary Pascual, V, 426, 427.
Paredes de Nava (Conde dej.c-Lopez de Haro, I, 314.
Pareja.-Piferrer, III, 154Par'!,io.--Piferrer, apendice t.O I, 3 t ,
Parets-Torzas (en Cataluila).-Garma y Duran, II, 216.
Parga (en Galicia).-Pardo\illa, 416.-Trelles, t.n, pte. III, 73.
Pargueiro (en Galicia).-Pardovilla, 414, 416, 418.
Porro.-Medel, 68.
Parra de Cos.-- Medel, 103.
parraga.-Piferrer, 1,183; V, 154.-Argote de Molina, 265.
!'arragas.-Piferrer, V, 154.
Parrella (ell Catalufia).-Garma y Duran, II, 188.
Parral0.-Piferrer, V, 187.
Pasamente, -Mendoza.
Pascual: Pasqua! (en Catalunaj.c-Lopez de Ham, II, 516.-Me-
CATALOGO AkIIlORIAL
z83
284
PAIl'l'E II
Pegueras.-Hita.
Peguilkau.-Piferrer, IV, 51.
Pelaez. -Mendoza.
Pelaez, Martin (el Asturiano).-Medel, 41.
Pelaez de la Pola.-(V.) Pola.
Pdayo.-Piferrer, IV, 16.
Pelegri (en Urida).-Medel, 252.-Garma y Duran, II, 231.Piferrer, apendice t.o I, 146.
Pelilla.-Piferrer, apendice t. 0 I, 130.
Pellicer: Pelliser (en Cataluna, Murcia y Valenciaj.i--Cascales,
370.-Hita.-Garma y Duran, II, 192. - Piferrer, apendice t.0 I, 26.
Pembeck.-Bethencourt, IV, 252.
Penella.-Hita.
Penryra.-Bethencourt, V, 19.
Pt"ltia.-Mendoza.
Pmiefort (en Cataluna).-Jouffr6 y D'Eschavannes - Garma y
Duran, II, 20 I.
Pndos.-Hita.
Penue/a.-D. Jose de Aviles, II, 267.
Pena.-Medel, 267.-Piferrer, I, 78.-Mendoza.-Bethencourt,
VI, 83.-Piferrer, III, 57.
Petld de los Enamorados (Marques de la).-Bethencourt, anuario
de 1884,211,215.
PeiU, de Francia (Vizconde de la).-V. Valdes, en Gij6n.
Perra de Soller.-Piferrer, IV, 227.
Peiiafiel.-Moreno de Vargas, 158.-Piferrer, VI, 198.
Peliajfor (Marques de).-Bethencourt, anuario de 1884, 74.
Ptj2alosa.-Piferrer, I, 31; II, 226.-Mendoza.
Peiialva: Marcel de Pettatua (Conde de).- V. Cienfuegos,
Peiiarllflda.-Piferrer, II, 76; III, 144.
Penarnnda d~ Bracamonte (Conde de). -Bethencourt, anuario de
1880,200; id, de 1882, 138, 142.
Pdiarqja.-Piferrer, V, 158.
PelilScolo.-Piferrer, VI, 198,
CATALOGOARMORIAL
28S
Peramusa.-Hita.
Pertl1lt'1lsa.~Hita.
286
FAR.TE
Perez-AIoate (en Murcia, Lorca y Vi zcaya).- Cascales, 372.-Piferrer, 1, 194; apendice t. 0 II, 66.
Peres de MOYelW (en Cataluila).-Garma y Duran, II, 133.
Perez de Panza (en las Provincias Vascongadas).-Piferrer, III, 194.
Perez de Siles.-Piferrer. V, 182.
Pe.ro.-Hita.
Peyro (en Catalurtaj.i--Garma y Duran, II, 240.
Pesuela de las Torres (Conde de).-V. Guzman.-D. Jose de
Aviles, II, 307.
Picabea de Lasaca.-Piferrer, apendice t.? II, 30.
Picalqlles.-Hita.
Picaza.-Bethencourt, VII, 86.
Pico,-Piferrer, apendice t.o I, 132.
Picas de eoana-(V.) Coana.
Pidal.-Piferrer, II, 293.
Piedra.-Piferrer, III, 135.
PiedraHita.-Piferrer, II, 76.
Pij'errer.-Piferrer, apendice t. 0 I, 263.
Pigllatdli: Pigllateli: Pinateli (en Espana y Napoles).-Mede1,
211,-Piferrer, I, 140; II, 68; III, 212.-Bethencourt,
anuario de 1884,289, 301.
Pilona (Concejo del.-V. Infiesto, villa de
CA'rALOGO ARMORIAL
Pimeutd (en Galicia). -Salazar de Castro, I, 526, 535, 547.D. Jose de Aviles, II, 262.-Lopez de Haro, 1,128; II,
326, 363.-Castelhi Ferrer, 148 vta.-Moreoo de Vargas, 158.-Jouffro y D'Eschavannes.-Piferrer, II, 77,
79; apendice t.? I, 78.-Mendoza.-Hita.
Pimeutd}' Osorio (Marques de Villafranca). - Hita.
Pimentel (Marques de Tavara).-Hita.
Pinar (en Aragon).-Cascales, 371.-Piferrer, Ill, 176.
Pinazo.--Vilar y Pascual, V, 437.
Piluda.-Mendoza.
Pindo (en Murcia).-Cascales, 368vta.-Argotede Molina, 242.
Phzelo de Armas.-Piferrer, apendice t.O II, 74.
Pi1to.-Mendoza.
Pino-Hermoso (Conde dej.c.-Bethencourt, anuario de 1880, 208.
Pinos (en Cataluna).-D. Jose de Aviles, II, 208, 262. --Medel,
276.~Moreno de Vargas, 175.-Garma y Duran, II,
31O.-Hita.
Pinos (Casa y Baronia de).-Medel, 34.-Hita.
Pinos del R'J,.-Piferrer, VI, 199.
Pillto.-Hita.
Pinyana (en Tortosa). -Medel, In.-Garma y Duran, II, 185
Piltyateli (en Cataluna).-Garma y Duran, II, 280.
Piiia.-Piferrer, apendice t.o I, 223.
Pinale/i.-(V.) Pignatelli.
Pinale/o.-Salazarde Castro, II, 814.-Piferrer, II, 250.
Piiill Trava"do.-Pilerrer, apendice t.v I. 216.
Pitiera (en Asturias).-Tirso de Aviles.
PiJiero.-Piferrer, III, 163.
PiJilJ.-Piferrer, III, 270; IV, 142.
P,pol.-Hita.
Piquer.-Hita.
Pisa.-Piferrer, II, 79.
Pita. - Vilar y Pascual, 404, 405.
Pitarque (en Murcia).-Cascales, 371 vta.
PizQ1)o.-Piferrer, I, 178.-Argote de Molina, 246.
Pizano.-L6pez de Haro, II, 495.-Moreno de Vargas 165,206.
-Piferrer , IV, lo.-Hita.-Mendoza.
I
.ss
PAllTE Jl
Plcmdalit.-Hib..
Plat.ddit.- Hita.
PI,."dalid (en Cab.lufia).-Garma y Duran, II. 129.
Plandla: Panella (en CataJufia).-Garma y Duran, II, 9O.-Hib..
Planes (en Catalufia).-Garma y Durall, II, 167.-Piferrer,
IV, 213.
Plasellcia.-Piferrer. VI, 199_
Piasmcia (Conde de).-Lopez de Haro, I, 192.
Plats.-Hita.
Plaza (de la, en Asturias).-Tirso de Aviles.
PlegmnmlS. - Hita.
Pliego- Valdls.-Piferrer, I, 187.
Pabla (en Catalufia).-Garma y Duran, II, 187,281.
Poblacin.-Mendoza.
PoblnciOltes.-Argote de Molina, 341.
Pob/de.-Mendoza.
Pol (en Catalufia).-Garma y Duran, 11, 249, 262.-Hita.
Pola (en Asturiasj.c-Tirso de Aviles.c-Piferrer, IV, 15; apendice t.? I, 21 I.
Pola de Siero (Villa de la, en Asturias).-Tirso de Aviles.
Palnnca.-Mendoza.
250.
Pa/a.-Piferrer, V, 153.-Hita.
Pallmza.-Piferrer, VI, 200.
Pollillo.-Mendoza.-Argote de Molina, 67.
Pomar.-Piferrer, II, 237 ,~Mendoza.
POItCf.- Mendoza.
POIICC de Cabrern.-Piferrer, I, 39.
POl1CC dt' LeOl1 (apellido y Duque de Arcos). -Salazar de Mendoza. 22, 38 vta., 41,46 vta., 58vta.,87 vta., 101,112
vuelta, 125, 248 vta., 286 vta.c--Di jose de Aviles, II,
87, 306.-L6pez de Haro, I, 198; II, IIS.-Sandoval,
449.--Moreno de Vargas, 175. - Joulfro y D'Eschavannes.-Argote de Mollnu, I 62.-Piferrer. I, 18;
apendice t.? I, 25.-Bethencourt, III, H.-Mendoza.
-Hita.
Ponce de lJlil1ty;:'n.-Argote de Molina, 162.
L:,t,:rALUtlO AliMHliL\J.
PARTE 11
III, 206.
POIl.-Piferrer, IV, I37.-Hita.
(en Cataluna).-Garma y Duran, II, 28 r ,
POllS
PO'iJt"da.-Piferrer, II t 127.
CATA.LOGO AkMOll.JAL
291
Presdes (en Asturias).-Tirso de Avi1<:s.-CarbaUo, 342.-Trelles, t.o II, p. III, 76.-Vilar y Pascual, VIII,440.
Premo (en Asturias).-Tirso de Aviles.
{'AkTE II
202.
P"ga.-Mendoza.
Puguri. - Hita.
Puig-Ce-rve-r(en Cala!uila).-Garma y Duran, II, 1I9.-Hila.
Puig-Pe-salit (en Calaluila).-Garma y Duran, II, 148.
P"ig de- Tortueltas (en Cataluna).-Medel, 175.-Garma yOu
ran, II, 184.
Puig-Dolle-rs.-Piferrer, III, 217.
P"igDorfila (en Mallorea).-Medel, '36, 186, 188, 202, 2II.
hig-Geller (en Calaluna).-Garma y Duran, II, 225.
Puigmarl.-Hita.
higMiijd (en Catalunaj.s--Garma y Durin, II, 25 I.
P"ig'Jlfolto (ell Calal una). - Garma y DUIan, II, "5.
Puig-Na1t (en Calaluna).-Garma y Duran, II, 167.
Ptti'g-Pardiltt?s.-Piferrer, V, 36.
Puis- Ventos (en Catalunaj--c-Garma y Duran, II, 202.
P1tigVe-I'/(en Cataluna), -GarmayDuran, 11,142.
Pujadas: P1tjade-s.-Piferrer, IV, 138; apendice t.? I, 161.-Hila
Ptqals.-Medel, 2lI.
Pujol (en Cataluila).-Garma y Duran, II, 24I.-Hila.
p"lgar.-Piferrer, IV, 16.
Pufgarill.-Piferrer, II, 68.
Plllido.-Piferrer, apendice t,o I, I I 5.
P"nate.-Mendoza.
Puna rtl rostra (Conde de)-L6pez de Haro, II, 182.
Puxmarin (en Barcelonaj.e-Cascales, 366 vta,
'93
Q.
QUfldra (La) (en Cataluna).-Joulfr6 y D'Eschavannes.
Quatermarte.-Piferrer, apendice t.O I, 177.
Queipo: Qttapo de Llano (Conde de Toreno, en Asturias).-Carballo, 295.-Piferrer, apendice t," I, 79.
Qtteraft (en Cataluna).-Medel, 34, 171.-Joulfr6 y D'Eschavannes.-Garma y Duran, II, 1[7, 303.-Hita.-Piferrer,
III, 305; apendice t. O 1,135, 253.-Bethencourt, anuario de ,880, 243.
Querforadat: Querforadad (en Cataluna).-Jouffr6 y D'Eschavannes.-Garma y Duran, II, 133.-Hita.
Queiforat.-Hita.
Quero.-Piferrer, apendice t.O I, 48.
Qu,sada.-Piferrer, Ill, 25o.-Bethencourt, II, 190, 191.-Men
doza.
Quesada de Garciez.-Argote de Molina, 179.
Quesada de .ram.-Argote de Molina, 119,
Quesnay.-Bethencourt, IV, 110.
Quevedo.-D. Jose de Aviles, II, 274.-Joulfro y D'Eschavannes.
-c-Piferrer, I, 87; II, 64.-Mendoza.-Hita.
Que.rar.-Hita.
Qttijada.-Piferrer, IV, I36.-Mendoza.
Qttijano.- Hita.
Qui/ez.-Mendoza.
Quincoces.-Mendoza.
Quittdbs (en Asturias y otras provincias).-Medel, 2[7.-En una
ejecutoria de nobleza.
Quintana (en Cataluna], - Medel, 135.-jouffro y D'Eschavannes.
--Garma y Duran, II, 217, 280.-Pjferrer, IV, 149.-Bethencourt, VI, 93.
Quilltalla-Dtit!Ftas.-Piferrer, 111, 288.
Quintflllar(Marques de).-Bethencourt, an.v de ,881, 134,137,
Qtti1,t(mas (Vizconde de las).-Medel, '39,
294
PAItTE
R.
Rlla.-(V.) Piferrer, apendice t. I, pag, [85.
Rabago (en la Provincia de Santander (I).
Rabasckierv.-Piferrer, III, 290.
Rapayo.-Piferrer, IV, 74.
Rllbllza.-Piferrer, III, 77.
Rabia.-Piferrer, II, 64.
Rackade/l.-Piferrer, III, 78.
Rada.-Piferrer, III, 290.-Mendoza.-Hita.
Raesas. -Mendoza.
Raimonde.-Mendoza.
Raft! (en Cataluna]. - Carma y Duran, II, 194.
Ra!!o.-Piferrer, apendice t. I, 108.
Ram.-Piferref, apendice t.? I. 2l2.-Hita.
Rmera (en Figueras).-Mede1, 203.--Garma y Duran, 11, 219.
Ramirez: Ramiro: Bemires (en Asturias yotras provincias.e--Me(I) sTrae escudo terciado. EI 1. cortado: a 1a diestra, de plnta , y un Castillo al que arriman las garras des Leones rampantes: a la ainiestra, de oro, 'J Ia
CeuT. de Celatreve (6 de Alcantara), colocada en forma de a;;pa: 2 0 de gules, Y
des Castillos de plata: 3. de oro, Castillo de plata, y dos Leones, como en el
1.0 deja dlestra: y sobre el todo, de plata, otro C'lstillo, al que toea un Leon
rampante puesto al siniestrc ladc.s De documentos particulaees,
CATALOGO ARMORIAL
295
II,5 03
Recart.-Hita.
Recks.-Hita.
Rechterghem.-Bethencourt, IV, 251.
Recimte.-Medel, 178.
Redin. - Vilar y Pascual, III, 432.
296
l'.\RTE II
_ CATAI.OGO ARlfORIAT,
'97
(I) Pinta escudo de nzur, y una columna de plata con basa y capite! sencillos, 'lue tocan con ambas garra.~ dos Leones rampentes de oro, uno a cada
PAJlTE U
CA.T.J.l.OGQ AR"lOll.lAL
Ribera (en Mallorea).-Medel, '90.-Piferrer, I, '70; IV, '96.Argote de Molina, 281.-Hita.-Betheneourt, VI, 93.
Ribera-Davila.-Betheneourt, VI,93.
Ribes.-Hita.
Ribil/a.-Argote de Molina, 148, 164.
Ribot <en Catalufla).- Garrna y Duran, II, 162.-Piferrer, apendice t.O I, 16I.
Ricardos.-Piferrer, V, 104.
Ricart (en Cataluna). -Garma y Duran, II, 259.
Rico: Ricos: Ricb.-Trelles, t.? III, pte. Ill, 203, 205.-Vilar y
Pascual, IV, 425.
Ricue/me.-(V.) Riquelme.
Ridao.-Pjferrer, apendice t.o 1,57.
Riego (en Asturias).- Tirsode Aviles.
Riera <en Cataiuna). -Garma y Duran, II, 163.-Piferrer, V, 67.
Riero.- Mendoza.
RifSgo.-Piferrer, nr, 186.
Rigoitia.~Piferrer, VI, 204.
Riguer.-(V.) Riquer.
Bins <en Cataluna).-Garma y Duran, II, 127.
Rio.-Mendoza.
R,~ar.-Piferrer,III, '50.
Rios <en Ccrdobaj.i--D. J05e de Aviles, Il, 106. -Moreno de
Vargas, I75.-Piferrer, I, 138; apendice t.? 1,100.Hita.-Mendoza.
Rioseco (Villa de).--Rada y Delgado, 9.
Ripa.-Moreno de Vargas, 168.
Ripol/ <en Catalunaj.v-Medel, 2'9.-Garma y Duran II, 136.Piferrer, III, 80; VI, 205.-Hita.
Ripol/es.-Piferrer, III, 81.
Rique/me: Ricuel"" (ell Vizeaya).-Caseales, 383.-Piferrer, III,
72.-Mendoza.
Riquer: Riguer (en Cataluna).-Garma y Duran, II, 239-H ita.
Risco (Conde del).-Lopez de Haro, II, 92.
Riu (en Catalufla).-Garma y Duran, II, 2 13.
Riu de Cols (en Cataluftaj.. -Garma y Duran, II, 163
Riudoms.-Piferrer, VI, 205.
300
l'ARn: II
CATALO(;O ARMORIAL
3'
32
F AR'l'1 11
V, 88.
CAT.\.LOGO ARM:ORIAL
33
304
l'ARTt,: 11
s.
Saavedra (en Galicia).-V. Cascales, peg. 387.--Memorial de la
casa de Saavedra, portada y pag, 4.-Genealogia de la
casa de Saavedra, 8, '42, 200 Y portada.i-e Lopez de
Haro, t." II, I60.-Medel, 125.-Moreno deVargas,
208.-Sota, 460.-Trelles, 1.0 III, pte. I, roo.c-Pife-
CATALOGO ARMORIAL
305
rrer, II, 178.-Argote de Molina, J 39.-Mendoza.Vilar y Pascual, II, 410. -Bethencourt, anuario de
1880, 21 5.
Saavedra (Conde de Castellar).-Hila.
Sabadtl.-Piferrer, apendice t.v II, 23.
Saoastida (en Cataluila).-]ouffr6 y D'Eschavannes.-Garma y
Duran, II, 293.
SabaNr (en Cataluila).-Medel, J38.-Garma y Duran, II, 268;
-Piferrer, IV, 28; V, 31.
Saeabl'fS.-Hita.
Sacale-n.-Hita.
Sacalm (en Cataluila).-Garma y Duran, II, 288.
Sacalonina de TirtJJla.-Hita.
Sacam de Pers.-Hita.
Sacirtra.-Hita.
Saeos/a.-Hita.
Saehisa.-Piferrer, V, 36.
Sada.-Piferrer, V, 138.
Sadas de Los.-Hita.
Sadava.- Piferrer, I, J07.
Saens.-Piferrer, III, 193.
Safe.-Argote de Molina, 112.
Saga (en Cataluil.).-Garma y Duran, II, 28i.-Mendoza.
SagalO1Z.-Hita.
Sagariol.-Hita.
Sagarra (en Cataluila).-Piferrer, II, 147.
Sagarriga.-Hita.
Sagastisaba.-Piferrer, apendice t. II, 69.
Sagorrida.-Hita.
Sagreda.-Mendoza.
Sagrera (en Cataluila).-Garma y Duran, II, 258.
Saguaro (en Cataluila).-Garma y Duran, II, 195.
Sahagu1Z.--Piferrer, VI, 206.
Sala (en Mallorca).-Medel, J90.-Garma y Duran, II, 223, 257,
260.-Piferrer, IV, 2.6.
Sala.-(V.) Garda Sala.
Sala de Sa" Pelay.-Hila.
';06
l'AkTE II
CATALOGO ARlIolORIAL
37
30M
PARTE II
CATALOGO AR:lIORIAL
San Eugellia.-Hita.
Sa" Fdipe.- Hila.
13m, Feliu.--Hita.
Sail Fernando (Marques dej.s--Bethencourt. anuario de 1880,
238; id. de 1882, 206, 210.
San Frechoso (en Asturias),-Tirso de Aviles.c.-Piferrer, V, 167.
SmtgUesa.-Piferrer l VII 208.-Hita.
San Guillell.-Hita.
Samera>- (V.) Sarriera.
San Jaime.-Piferrer, IV, I 97.-Hita.
13m, Joaqui" (Viaconde de).-Medel, 182.
Sa" Jorge (Vizconde de).-Medel, 52.
Salt J'uan.-Medel, 170.
San JuaTl de Jerusalen (Orden de).-]ouffro y D'Eschavannes.
-Argote de Molina, 25.
Sail J'UaI! de Santa Crltz.-Piferrer, V, 116.
8aJy'uflnena _- Piferrer, I. 14.
Sail Juliatt (en Asturias).-Tirso de Aviles.t--Piferrer, IV, 140.
-Hita.
Sa Just: San Juste de AytoTla.-Hita.
San Lorenzo (Casa de).-Lopez de Haro, I, 461.
13m, Lorenzo (Marques de).-Medel, 2I 5.
San Lucar de Ban-ameda.-Piferrer, VI, 208.
San Lucar la .Mayor.~Piferrer, VI, 208.
Sail Ltoroae,- Argote de Molina, 220.
San klartin (en Castilla 1a Vieja).-Vincencio de Vidania, 292.
-Hita.
San jlfartiTl de Ayberoa.-Hita.
13m, kltguel.-Piferrer, If, 66.-Hita.
San il1'illan.-Piferrer, IV, 163.
San Octosi {) Sant CdOfli.-Hita.
Sail Pedro, y Palacio de San Ptdro.-Hita.
SanpeMs.-Mendoza.
Sanpez.-Mendoza.
San R01Jlllll.-Piferrer, apendice t.? II, 68.
Sans (en Barcelona).-Medel, qQ.-Garm. y Duran, If, 105.
-Piferrer, IV, 31.
310
P.UI:TE 11
CA T ALOGO AR~IORIAI.
3I I
312
PAIlTE IT
Sarts.-Hita.
Sarzabal.-Hita.
Sas.- Piferrer, III, 321.
Sasala (en Cataluila).-Garma y Duran, II, 239.
Sase/ergas.-Hita.
Sase/osa.-Hita.
Sasfouts (en Cataluila).--Garma y Duran, II, 254.
Sastago (Conde de).--Bethencourt, anuario de 1880, 257; idem
de 1884,122,128.
CATALOGO ARMORIAL
3'3
Sastrilla.-Hita.
Satariz.-Hita.
Satorra.-Piferrer, V, 36.
Saturn - Hita.
Saula (en Cataluiia).-Garma y Duran, II, 143.
Sauli.-Argote de Molina, 244.
Saura.-Medel, 21 I.-Piferrer V, 98, 100.
Saurin (en Cataluiia).-Caseales, 390.-Piferrer, I, 165.
Sauasona (en Cataluiia).-Garma y Duran, II, 282.
Sayfores (en Catalurtaj.c-Garma y Duran, II, 127.
Sayol(en Catalufia).-Garma y Duran, II, 247.-Piferrer, apendice t.O II, 69.-Hita.
Saz.-Piferrer, V, 96.
Scala: Scals.-(V.) Eseala.
Scates>- Hita.
Scarit.-Hita.
Sckets.-Bethencourt, IV, 25 r,
Secades: Secade (en Asturias).-De documentos particulares (I).
S'Callilla-Hita.
Seco ;,ontecha.-Piferrer, apendice t.v I, 40.
S,c11ulcll.-Piferrer, apendice t.o II, 59.
S,deilo.-Mendoza.
Sega1T'a.-Piferrer, II 68.-Argote de Molina, 212.-Mendoza.
S,gor6,.-Piferrer, VI, 210.
Segor6e (Duque de).-Medel, 123, 125.
Segouia (Provincia de). -Lafuente, 322.-Diaz del Valle, 216.
SeglYVia.-Piferrer, VI, 210. -Hita.-Vilar y Pascual, IV, 440.
Segueira: Segtleiru.-Faria y Sousa, 567.
S'gura.-Moreno de Vargas, 158. -Piferrer, I, I21.-Argote de
Molina, 40.-Mendoza.
Selgas (en Asturias).-Tirso de Aviles.
l
(I) Pinta, en campo de plata, una Cruz de San Andres (de gules). flanquea ,
da de des arboles verdes (pinos 6 perales], y 1a orla de azur cargeda can cuatro Cruces tambien de San Andre$.-De una certificacion de hidalguia expedida
en Valladolid el 11 de Octubre de 1711, 110r D. Pedro de Guerra y Villares,
Cronista Rey de armas.. que posee la familia.
314
PARTE II
CATALOGO ARMOR.IAL
3'5
III, 277.
316
PARTE II
Soliernes.-Mendoza.
Solis (en Asturias y Estremadura).-D. Jose de Aviles, I, 304,
II, 207.-Salazar de Castro, I, 170, 682.-Tirso de
Aviles.x-Medet, 55, 276.-Moreno de Vargas, 175,
207.-Trelles, t. O III, p. I, 58.-Piferrer, I, 86,156.-Bethencourt, II, 190, 19I.-Hita.-Bethencourt,
anuario de 1880, 238.
Sowra.-Piferrer, apendice t. 0 II, 69.
Solorzallo.-Piferrer, apendice t." I, 180. -Mendoz01.
..'o!solla.-Piferrer, VI, 212.
Solterra (Condede).-Medel, 34,71,172,212,266.
CATALOGO ARMOlUAL
3'7
Sorel. -Hita.
SorllUet.-Hita.
Soria (en Castilla).-D. Jose de Aviles, I, 87.-Medel, I8I.-Pi
ferrer, III, 55; v, 2II; VI, ar a.c-Bethencourt, III, 92.
-Mendoza.
Soria (Duque de).-L6pez de Haro, I, 3I.
Soria (Provincia de).-Lafuente, 322.-Diaz del Valle, 216.
Soriano Fuertes. -Pi ferrer, IV, 158.
Soris (Conde de Bol), -Hita.
Sormedi (en Gariz).-Hita.
Soma. Somas: Sornos.-Piferrer. V, 149.
Sorribas (en Asturias).-Tirso de A"'les.
Sort.-Hita.
80S 6 Sot.-Piferrer. VI, 2 I 2.-Hita.
Sosa: SOS50.- D. Jose de Aviles, I, 52.-Medel, 53.-50ta. 460.
-Piferrer, V, I49.-Mendoza.
Sotelo (en Galicia).-Pardovilla, 41 5.-Piferrer, I, 132, apendice
t.o I, 262.-Argotede Molina, 4O.--Mendoza.
Sotilto.-Piferrer, V, 97.
.
Soto.-Piferrer, II, 65, 66.-Hita.-Mendoza.
Soto!ollgo.-Piferrer, V, 150.
Sotoma)'or (Marques de).-Betheneourt, anuario de 1880, 264;
idem de 1882, 222, 226.
Sotomayor (en Galicia, y casa en Canarias).-5alazar de Castro,
3,8
PAR'n. U
Sotos.-Hita.
Sousa.- Piferrer, II, 249; V, 153.
Smuroll.-Piferrer, V, 138.
Soria (en Catalufia).-Joulfro y D'Eschavanncs.v-Darma y DuTan, II, 122.
Soy/ores (en Catalufia).-Medel, 40.
Spills 0 Spils.-Hita.
Spinola.-Argote de Molina, 243.
Splugues.-Hita.
Sportdla.-Hita.
Stalric.-Hita.
Stolhe.-Piferrer, V, 118.
Stoppani.-Piferrer, apendice t.? I, 192.
Strada.-Hita.
Stralem.-Bethencourt, N, 251.
Stricelan (Casa de los Power, en Canariasj.x-Bethencourt, VII.
137
Suarez (en Asturias y Leon).-Mendoza.-De una ejecutoria de
nobleza.
Suasa.-Hita.
Suil(y.-Piferrer, III, 25.
C.'\TALOGO ARMORIAL
319
T.
Tabara ..-Piferrer, apendice t.? I, pag. 183.
Tabara (Marques de).~L6pez de Haro, II, 363.
Tabares.-Betheneourt, V, 171, 173.
T abera.-Piferrer, II, 66.
Tablada.-Piferrer, apendice t.O I, 183.
Tablas de Candamo (en Asturias).-Piferrer, II, 175.
Taboada.-Mendoza.
Tacaou.-Argote de Molina, 254.
Tacon (en Murcia, Andalucia y Avila).-V. Toeon.
T,ifalla-Piferrer, VI, 2 I 3.
Tajur.-Piferrer, II, 66.-Mendoza.
Taft/rer-Hita.
Tagamanet (en Cataluiia).-Garma y Duran, II, 3 IO.-Hita.
Tagle.-Piferrer, III, 207.-Mendoza.
Tagui: Tagu)'.-Hita.
Tahuste.-Argotede Molina, 218.
Tajo.-Piferrer, V, "5.
Tala111allCa.-Hita.
Taiam (en Cataluiia).-Garmay Duran, II, 194.
Talavera.-Hita.
Talavera de la Reina: Talavera la Real.-Piferrer, VI, 213.
32 0
PARTE 1I
TalaYffos.-Hila.
CATALOGO ARMOR.IAL
"
PARTE II
Terradas.--Hita.
Terrades.-Hita.
Terraso.- Mendoza.
Terre (en Cataluna).-Garma y Duran, II, 281. -Piferrer, 1lI, 34.
Terreros.-Piferrer, I, ]8; V, 211.
Terrers.-Hita.
Tersa (en Cataluna).-Garma y Duran, II, '4[, '90.
Ter/o.-Hita.'
Teroel.-Piferrer, Ill, 6c, 61, 142; IV, 2[ 5.
Teruel (Ciudad y Provincia de).-Medel, 39.--:-Lafuente, 322.
Ten"t de los Eseuderos.-Medel, 72.
Theran.-Piferrer, V, 87.
Thomas.-(V.) Tomas.
Tijera.-Hita.
Timino.-Hita.
Timor (en Catalunaj.i--Garma y Duran, II, 299.
Tim'o (en Asturias).-Tirso de Aviles.-Dofiga Valdes, 55.
Tineo (Conde de; y villa, en Asturias). - Tirso de Aviles. -1.0'
pez de Haro, I, 102, 116.-Piferrer, IV, 104.
Tilloco.-Piferrer. V, 69.
'
Tim", (Senores de; y villa, en Asturias).-V. Nava,
Tio.-Piferrer, V, 185.
Tirado (en Aragon).-Caseales, 394. -Piferrer, III, 208.
Tirana (Senores de, en Asturias).-V. Alvarez de Asturias.
Tison (en Aragon). -Caseales, 397.-Piferrer, II, 8. --Mendoza.
-'Hita.
Tobr.-(V.) Tovar.
Tocon: Tacos (en Murcia, Andaluda y Avila). - Cascales, 396
vuelta.i--Piferrer, II, 9.
Togores (en Cataluna), -Medel, 71, [74, 205.-Garma y Duran,
II, 225.-Piferrer, Y, 175.~Bethencourt, anuario de
188o, 208.
To;oclla.-Hita.
Toledo, Aluarrs de Toledo (en Castilla). -Monge, [5.-Lopez de
Haro, 1,219; II,40, [la.-Sandoval, 474-Medel, 46,
71, 180.-Moreno de Vargas, 16I.-Jouffr6 Y. D'Es,
chavannes.-Trelles, t.O II, pte. II, 350; III, pte. I, 372.
CATALOGO AIlMOIUAL
323
324
PARTE IT
Toresano.-Piferrer, V, 183.
Torme (en Cataluna).-Garma y Duran, II, 287.
Tonnoye.:-: -Piferrer, IV, 58.-(V.) Baronta de Tormoye.
Tomamira (en Gerona).-.,;..Medel, 192.-Jouffroy D'Eschavaanes.-Garma y Duran, II, 206.-Piferrer, IV, 219.
Tomei (en Valencia y Murcia).-Cascales, 395 vta.-Piferrer,
II, 206.
Toro(Ciudad).-Diaz del Valle, 216.
Toro.-Piferrer, V, 175; VI, 216.
Torollada. -Hita.
Torquemad'l.-Piferrer, III, 289; VI, 216.-Mendoza.
Torralbo.-Piferrer, apendice t." I, 16.
TotTalva.-Piferrer, V, 94.
Torre, La (en Asturias, Cataluna y en otras partes).-Salazar de
Castro, II. 505, 5 I L-Mendoza.-Hita.-Piferrer, I,
115; II, 248; V, 203-Bethencourt, anuario de 1882,
463.-Garma y Duran, II, 127.
Torrebtanca.:-.Vilar y Pascual, IV, 444.
Torrecitia (Marques de la).-BHhencourt, anuario de 1880, 272;
idem de 1882, 249, 255.
Torregrosa.i--D, Jose de Aviles, H, 303.
Torrellas.-Medel,210.-Hita.
CATALOGO AR.MORIAL
325
Torreros.-Hita.
Torrers.-Hita.
Torres (en Murcia y Catalufia).-D. Jose de Aviles, I, 407; II,
207.-Cascales, 394 vta.-L6pez deHaro, JI,213.Medel, 267.-Moreno de Vargas, 174.-Mendoza.Hita.-Garma y Duran, II, 280.-Bethencourt, V, 104;
VI, 64.-Argote de Molina, 147.
Torres. Cabrera (Conde de).-Bethencourt, anuario de 1880,280;
idem de 1881, 178,182.
Ton'es de Oro.-Hita.
Torres (Conde de las).-Piferrer, V, 225.
Torres (Conde de VilIar).-Hita.
Torres, de Soria.-Argote de Molina, 212.
Torres y Portug,.l.-Argote de Molina, 315.
Torrijos, de Oviedo.-Hita.
Torrill.-Hita.
Torroella (en Catalufia).--Garma y Duran, II, 123.
Torron.- Hita.
Tors, de Mallresa.-Hita.
Tort (en Catalufia).-Garma y Duran, II, 308.-Hita.
Torto.-Hita.
Tortosa.-Piferrer, VI, 216.
Tosa1ltos.-MorenQ de Vargas, 207.
Tost (en Catalufia).-Garma y Duran, II, 194.
Tostado. -Piferrer, V, 136.
Tous.-Hita.
Tous (Marques de).-Piferrer, III, 241.
Tovar (en Burgos).-Sandoval, 483.-Medel, I 78.-Argote de
Molina, 288.-D. Jose de Aviles, I, 83.-Moreno de
Vargas, 159.-TrelIes, I." II, p. III, roc.r ro.v-Piferrer,
I, 2I.-Mendoza.
Tovia.-Hita.
Toyos(en Asturias).-De una certificacion de arrnas.
Traba.-Piferrer, II, 250.
Tracanto (en Galicia).-Pardovilla, 416.
Tragb (en Cataluna).- Garma y Duran, JI, 179.
Tramaut.-Hita.
3z6
PAllTE JI
Trancanet, -Hita.
Traper (en Catalui\a).-Garma y Duran, II, 262.
Trapera.-Piferrer, I, 172.-Argote de Molina, 279.-Mendoza.
Trastamara.-Piferrer, III, 27.
Trasta",ara (Conde de).-V. Osorio.c-Lopez de Haro, I, 31,
39,274
TrLWa.-Salazar de Castro, III, 5.-Genealogia de la casa de
Saavedra, 32.
TrLWt:1tto.~Mendoza.
TrLWes.-Hita.
TrLW; (en Catalui\a).-Garma y Duran, II, 212.
Trebuesto.-Piferrer, V, 212.
Trtjo.-Piferrer, II, 67.-Mendoza.
Trelies (en Asturias).-Tirso de Aviles.v-D, Jose de Aviles, II,
299.-Medel, qo.-Trelles, II, p. III, 191; HI, p.lI,
45.-Piferrer, IV, n.-Vilar y Pascual, II, 440.
Tr"npo.-Piferrer, IV, 19I.
Trespalacios (en Pei\amellera, Asturiasj.i--Trespalacios y Mier,
M.S.
Trroino.-Mendoza.
Trro;iw (Conde de).-L6pez de Haro, I, 304.
Trn,;!W (Marques de Casa Trevinoj.c-Piferrer.apendice 1.0 I, 83.
Trigon.-Hita.
Trigora (en Catalui\a).-Garma y Duran, II, 218.
Trzg-ueros.-Piferrer, apendice 1.0 II, 30.
Trzjera.-Hita.
Trillo.-Piferrer, 1.0 III, 46.
Trinckeria (en Catalui\a).--Garma y Duran, II, 213.-Piferrer,
apendice t. I, 136.
Tn",zzado.-Mendoza.
Tristany (en Barcelona).-Medel, 140.-JoulTr6y D'Eschavannes.-Garma y Duran, II, 106.
Tro.-Piferrer, V, 56.
Trobtlt.-- Piferrer, IV, 219.
Troclu.-Mendoza.
Tron: Trons.-Piferrer, V, 56.
Troyano.-Piferrer, apendice 1.0 I, 33.
UTA-LOGO ARMORIAL
Trubargue.-Piferrer, V, 97.
Trujillo: Truzillo.-Piferrer, I, 82; III, 58; V, 82; VI, 217.-Bethencourt, IV, 53.-Argote de Molina, H2.-Mendoza.-Hita.
Trujillo de Santa Cruz.-Piferrer, 11,233; apendice t." I, 256.
Trultes (en Geronaj.c-cMedel, 37. -Garmay Duran, II, 126.
Tnm"l/o.-(V.) Trujillo.
Truyo/s.-Medel, 183, 188.-Piferrer, IV, 189.
Tt Serciaes. rZerc/aes: Tserclaes de Ti/ly (Duquede).-Piferrer,
V, 142.-Bethencourt, anuario de 1884, 139, 145.
Tudela (en Asturias, Navarra, Valencia y MurciaJ.-Tirso de
Aviles.v-c-Cascales, 395.-Piferrer, II, 10; III, 145;
VI,217
Tuero,-Piferrer, IV, 130.
Tllfsta.-Piferrer, II, 67.
Tunurao (en GaJicia).-Pardovilla, 419.
Tunon (en Asturias).-Tirso de Aviles.
Turd! (en Catalunaj.c- Garma y Duran, II, 118.
Turista.-Argote de Molina, 73.
Turon.-Piferrer, V, 184.
TU1"1"ell.- Hita.
Tuy. -c-Piferrer, VI, 217.
T'Zerc/aes: Tzerc!aes.-(V.) T'Serdaes.
u.
Ubago.-(V.) Piferrer, t.o V, pag, 128.
Ubeda.-Piferrer, VI, 217.-Argote de Molina, 39,344.
Ubeda (Ciudad del.-Argote de Molina, 98.
Uetda.-Piferrer, apendice t,? II,50.
Uceda (Duque dej.c.-Bethencourt, anuario de 1880,284.
Uceda (Conde de).- Lopez de Haro, 264.
Uee/a.-Piferrer, IV, 193.
Ucles.-Piferrer, VI, 217.
328
PAR.TE II
Ugarraekma.-Piferrer, V, 126.
Ugarle.-Piferrer, II, I I g.-Mendoza.
Ugarle-Banimtos.-Bethencourt, anuario de 1881,380.
Unagon.-Bethencourt, anuario de 1883, 318.
Unalde (en Ibarrola).-Hita.
Ukarl.-Hita.
Ukart [Senorfo de).-Hita.
Ukarl (Palacio de).-Hita.
Ulloa (en Galicia).-Genealogia de la casa de Saavedra, 45.
-Lopez de Haro, I, 570; II, 240, 244.-Medel, 126,
217.-Piferrer, I,8g; apendice t. I, 64.-Mendoza.~
Hita.
Ulloa (Marques de la Mota).-Hita.
Umb,rt.-Piferrer, IV, Igl, 218.
Ummdia.-Piferrer, IV, Ig3.
Umpdda.-Medel,136.
Unct'ta.-Piferrer, IV, 160.
Uncibay.-Piferrer, apendice t.? I, 187.
UndiallO.-Piferrer, II, 14.-Argote de Molina, 73.
Undrmw.-Mendoza.
Vngrla.-Piferrer, I, 183.-Argote de Molina, 260.
Unzaga.-Piferrer, V, 186.
Unzui.-Piferrer, III, 302.
Unzuda.-Piferrer, V, '31.
Uranzu.-Piferrer, IV, 196.
Urbalt..,..-Hita.
Urbi,ta.-Piferrer, V, '32.
Uro;na.-Piferrer, I, 141; II, 14, 252; III, 1 16.-Argote de Molina. 40.- Mendoza.
Urbizu.-Piferrer, IV, 208.
Urek (en Cataluila).-Jouffro y D'Eschavannes.-Garma yOu
ran, II, 135.
Urda1ll'bia.-Piferrer, IV, Ig6.
Vrdaybay.-Piferrer, apendice t," 1,128.
Urdinzu.--Piferrer, IV, 208.
Urdoz.-Hita.
Ur,iia.-Piferrer, VI, 218.
CATALOGO ARMORIAL
329
33
PARTE II
v.
Vaca.-(V.) Mendoza, pag ...-(V.) Cabeza de Vaca.
Vadell (en CalaJuiia).-Garma y Duran, II, 196.
Vaditlo.-Mendoza.
rado (Marques delJ.-Piferrer, V, 227.
radoli. -Mendoza.
raillo.-Piferrer, m, 157.
Val.-Piferrer, IV, 193.-Hila.
Va/cacer.-Mendoza.
Vatcarce; (en Galicia, y casa en Canariasj.-c-Cascales, 402.Piferrer, II, 17; apendice 1.0 I, 78.-Belhencourl, II,
254,255
Ya/c:?zar.- Mendoza.
Valeeda.-Hila.
Valdaura.-Piferrer, III, 158.
Valtk Bardaxi.-(V.) Bardaxi.
Valdecanas.- Mendoza.
v,l!decmlas (Marques de). -Belhencourl. anuario de 1884, 226,
23 2.
Valdecarzana. (Marques de).-V. Miranda, en Asturias,
Valde Espino.-Mendoza.-Argote de Molina, 207.
Valdiflores (Marques de).-Bethencourl. anuario de 1882, 401.
Valde Fllentes (Marques de).-V. Sande.-D. Jose de Aviles,
II, 131.-Lopez de Haro, II, 491.
Val del Aguila.-Piferrer, apendice t. O I, 140.
Valtlelomar.-Mendoza.
V"ldemoro.-Piferrer. VI, 219.
V"lderas.-Piferrer, II, 68.-Mendoza.
Valderrabano.-Mendoza.
Vald~rra11la.-Plferrer,n~, I32.-Mendoza.
Valdis (apellido y concejo, en Astcriasj.c-xTrelles, t. O III, p. III,
306-Piferrer. apendice t. O I. 125, en Fernandez de
Luarca.
CATALOGO ARMORIAL
331
Valtits (en Gijon, Salas, Llanera y Colunga, en Asturias: Vizcondesde Pella de Francia).-Tirso de Aviles. -Cascales,
402 vta.-Mendoza.-Pellicer y Tovar, 107, 109.-00riga y Valdes, 37 vta., 6g vta.-Moreno de Vargas,
160.-Hita.-Argote de Molina, 255.-Carballo, 376.
Trelles, t." III, p. HI, 306.-Piferrer, II, II, 67.
Valdes (Casa de, en Villamar de Pravia, Asturias).-Doriga y
Valdes, 85 vta.
Valdivia.-Piferrer, II, 76; Y, 103.-Mendoza.-Bethencourt,
anuario de 1883,336.
Valdivieso.-Piferrer, III, 45.-Hita.
Valdroiesos: Valdl'Vieso.-Mendoza.-Piferrer, I, 76; V, 163.Argote de Molina, 66.
Valdossra (Solar de).-Bethencourt, anuario de 1880, 268.
Valencia: Valencia (en Cataluna).-Salazar de Castro, I, 586; II.
736; III, 153.-Garma y Duran, II, 106.-Piferrer, I,
40; 111,199; VI, 2[9; apendice t." II, 27.-Mendoza.
Valencia (Reino, Provincia y Ciudad de).-Medel, 45. 16[,214.
-Lafuente, 322.
Valencia (Conde dej.c-d.opez de Haro, I, 137 vta. -Sandoval,
273,277, 278.
Valencia \Real Maestranza de).-Piferrer, apendice t.o I, 3.
Valencia de Campos (Duque de).-V. Portugal, apellido.- Don
Jose de Aviles, I, 55.-Lopez de Haro, II, 280,
Valen:..ia de Don Juah.-Piferrer, VI, 219.
Va/mzuela.-Moreno de Vargas, 166.-Piferrer, II, 65; III, 157;
V, 37; apendice t.? I, '40, 192.-Argote de Molina,
300.-Mendoza.--Vilar y Pascual, VIII, 377.
Valera.-Mendoza,-Argote de Molina, 67.
Valerio/a.-Piferrer, III, 158; V, 57.
Valero.-Piferrer, IiI, 158.
Valgorbera.-Hita.
Valibrera (en Aragon).-Cascales, 398 vta.-Piferrer, 11,10.
Valmar tMarques de).-Bethencourt, anuario de 188 I t 278; idem
de 1882, 410.
Valmediano (Marques de).-Medel, 121, 134.-Bethencourt,
anuario de 1880,63,
332
PAJlTE II
CATALOGO ARMORIAL
333
334
l'Ak'l'E II
CATALOGO AR.MORIAL
335
PAJt.TE H
r.
CATALOGO AIl)lOR.IAL
337
"
338
PARTE 11
CATALOGO AR.MORIAL
339
340
PARTE 11
flllamlZr.-Hita.
Villamllr (Vizcondado de).-Hita.
Villalla (en Barcelona). - Medel, 206.-Hita.
Villmzdrade -Hita.
Villmulrado.-Piferrer, 1125.
VillaJUlrmzdo (en Galiciaj.c--Lopez de Haro, I,217.-Pardovilla,
417.- Mendoz.
fllla1Zegrares.--Mendoza.
Vzlla",'s.-Piferrer, IV, 107.
Vil/amna.-Hita.
Villa1Zom de Perbes.-Hita.
Villanuera.: Trelles, t.O III, p. I, 465.-Piferrer, III, 160, II 9;
V, 213; apendice t. I, 56.-Hita.-Mendoza.-ViJar y
Pascual, VII, 65.
Villa1Zllt'Va de CtZZiedo (Conde de).-Lopez de Haro, II, 240.
Villmmn'a del Fresno (Marques de).-Lopez de Haro, II, 358.
Villmmn'a del Prado (Marques de, en Canarias).-Piferrer,
apendice t.? I, 163.-Bethencourt, III, 192, 193.-EI
mismo, anuario de 1883, 249.
Villm",,,,'a del Rio (Marques dej.i--Lopez de Haro II, 476.
CATALOGO AR~IORIAL
341
Vil/apando.-Mendoza.
Vil/apedrosa (en ASlurias).-Mendoza.-De documentos particulares.
mentos particulares.
Villmnclldo.-Moreno de Vargas. 168. -Piferrer II, 302.-Mendoza.
Fillmn'ciosll (Villa y concejo, en Asturias)... Tirso de Aviles.De documentos particulares.
Villazoll (en Asturias).-Tirso de Aviles.i--Piferrer, V, 169.
t
342
PARTE II
VintU'sa.-Mendoza.
Vinyals (en Cataluna).-Garmay Duran, II, 185.
Vinyola (en Cataluna).-Garma y Duran, II, 304.
VtJia.-Piferrer, apendice t.ol, 21O.-Bethencourt, I, 133.
Visoal.-Hita.
Vista-Hermosa (Conde de). -Medel, 71, 121, I 34.-Piferrer,
apendice t.o I, 63.
Vista-Hermosa (Duque de).-Bethencourt, anuario de 1880,
296; id, de 1882, 269.
Vitoria.-(V.) Victoria.-Piferrer, VI, 222.
Vitrian.-Hita.
Vi".-Hita.
Viudas.-Hita.
Viura.--Hita.
Vivaldo.-Argote de Molina, 243.
Vivanco.-Mendoza.
Vit'or (Ruy Diaz de, EI Cid).-Medel, 59, 135Viver (en Cataluna).-Garma y Duran, II, 144, 286.--Hita.
Vioero (Senores. procedentes de Asturias, en Murcia y Galicia).
CATALOGO ARMOlUAI.
.343
.v
w.
Wal/erZnpn/a.-(V.) Lopez de Haro, II, 229.-Piferrer, apendice (,0 1,123.
Wes/rr!ri'g (en los Paises Bajos y Canarias).-Piferrer, apcndice t.O I, 173.-Betheneourt, IV, 146.
x.
Xammar.-(Vae.se) Jammar.
Xarqrties.-(V.l Jarquies.
344
PAllTE II
Y.
Yanguas- (V.) Piferrer, t. a III, p. 82.
Yanguas Velandia.-Piferrer, III, 96.
Yallez: Eane..-Piferrer, II, 35; IV, 182; apendice t." I, 224Argote de Molina, 148.-Hita.-Vilar y Pascual, II,
264.
Ya;uz de Albatkjo 0 Albalatkjo (en Cartagenaj.v- Cascales, 435
vuelta.-Piferrer, II, 17.
Yarza.-Piferrer, IV, 164.
Yaso.-Argote de Molina, 73.
Yebra.-Mendoza.
Yepes.-PiCerrer, III, 198; VI, 223.
Yeribar.-Piferrer, IV, 161.
Yos-s.-Hita.
Yuntrron.-Piferrer, II, 32.
Yurita.-Piferrer, IV, 195.
YUlTamendi.-Piferrer, IV, 164.
Y'tsU.-Argote de Molina, 73.
z.
Zabala.-{V.)-Piferrer, t. O IV, pag. 90, 195; apendicc La I, 107.
-Mendoza-Medel, 216.-D. Jose de Aviles, II, 302.
- JoufTr6 y D'Eschavannes,
Zabalza.- Piferrer, IV, 208.
Zaballos.-Argote de Molina, 40.-Mendoza.~Hita.
CATALOGO ARMORIAL
345
Zaldarriaga.-Hita.
Zaldierna.-Argote de Molina, 82.-Mendoza.
Zaldivar.-Hita.
Zaldivia.-Piferrer, IV, 161.
Zalka.-Hita.
Zals.-Piferrer, apendice t.? II, 72.
Zalva (en Cataluna]. -]ouffro y D'Esehavannes.-Garma y Duran, II, 165.--Hita.
Zalles,- Piferrer, apendice t.o II, 73.
Zambrana (en Vizeaya). - Caseales, 405 vta. -Moreno de Vargas, 169.-Piferrer, I, 186; II, 42.-Argote de Molina,
332.-Mendoza_
Zambrano.-Moreno de Vargas, 159.
Zamora (Provincia de).-Lafuente, 322.-Dfaz del Valle, 216.
346
PARTE tr
Zanoguera.-Hita.
Zanoni (Conde de).-De documentos particulares (I.)
Zapata.-D. Jose de Aviles. I, 414.-Monge, IS.-Salazar de
Castro. 652, 688.-L6pez de Haro, II. 220. 229.-Mo
reno de Vargas. I 74.-Hita.-Argote de Molina, 329.
-Mendoza.-Piferrer. 1,185; III, 56.-Jouffr6 y D'Eschavannes.-Vilar y Pascual, II, 480.
Zapata (Conde de Barajas).- Hita.
Zapatas.-Hita.
Zapera (en Cataluna).-Garma y Duran. II. 199.
Zapila.-Jouffr6 y D'Eschavannes.
Zap/ana.-Hita.
Zaportdla (en Cataluila).-Medel, 192.-Jouffr6 y D'Eschavannes.-Garma y Duran, II, 206.-Hita.
Zaracina.-Piferrer, apendice t,? II, 71.
Zaragoza,-Piferrer, VI, 224
Zaragoza (Provincia de).--Lafuente. 322.
Zaragoza (Real Maestranza de).-Piferrer, V, 3.
Zaraute (en Galicia).-Pardovilla, 419.
Zarate: Sarate.-Argote de Molina, 82.-D. Jose de Aviles. I.
103.-Moreno de Vargas, 162.-L6pez de Haro, II,
507.-Mendoza.-Piferrer, V, 22.-Vilar y Pascual.
IlI,468.
Zarauz.-Piferrer, IV. 162.
Zarriera (en Cataluna).-Jouffr6 y D'Eschavannes.-Garma y
Duran. II. 265.
Zars....-c-Piferrer, IV, 194.
Zarzuda.-Hita.
CATALOGO AJlMO:RIAL
347
Zavala.--(V.) Zabala.
-Zavalr.-Hita.
Zavall (en Catalunaj.c--jouffro y DEschavannes.--Garma y Duran, II, 194.
Zavallos (en Vizcaya y Murcia).-Cascales, 318 vta.
Zayas.-Piferrer, III, 226.-Mendoza.
Zea.-(V.) Cea.
Zrndrt'ra.--(V.) Cendrera.
Zerya.-Bethencourt. II, 104, 105.
Ziafw.-(V.) Ciano.
Ztg-uri.-Piferrer, V, 125.
ZiJzarras.-Hita.
Zini.-Piferrer, apendice 1.0 I, 222.
Zonloza.-Hita.
Zorril"'--Piferrer, III, 67; V, 149; apendice I." I, 216.-Mendoza.-Hita.
Zuazl1avar.-Piferrer, IV, 165.
Zuazola.-Piferrer, II, 209.
Zubia.-Piferrer, apendice t.? 1,129.
Zugast.-Piferrer, V, 81Zuleta de Reales. -- Bethencourt, anuario de 1884, 339.
Zuloaga: Zuluaga.-Piferrer, IV, 195. -Hita.
Zulocta: Zulurta: Zulcta.-Vilar y Pascual, IV, 467.
Zuniga (Conde de Miraoda).-Salazar de Castro, I, 304, 590.Pellicer y Tovar, II vta., 13, Igvta. -Lopez de Haro,
I, 192, 445, 564, 570; II, 97, 283, 44 2, 477, 47 8.Hita.-Argote de Molina, 37.-Mendoza.-Sandoval,
316, 317.-Moreno de Vargas, 157.-Piferrer, I, II;
III, 28, 52.-Bethencourt, anuario de 1880, 40; id. de
1884, 47.-Vilar y Pascual, VII, 484.
Z,wco.-Piferrer, IV, 195.
Zttricaray.-Bethencourt, VII, 42.
348
PARTE II
ADICI6N.
Notieia tomada de una carta ejecutoria y certificacion de ar
mas expedida en Madrid por D. Juan Alfonso de Guerra y Sandoval, Cronieta y Rey de arrnas, en 10 de Julio de '745, a petidon de D. Fernando Garcia de Hevia Suarez de Estrada Argudin y Quiros, soltero, vecino de Madrid y natural de Cancienes
en el concejo de Cervera, Asturias; cuyo original posee el Senor
Marques de la Vega de Anzo.-Se describen y orgamzan en ella
las armas que podfan usar el D. Fernando y sucesores en la familia, las cuales estan pintadas en un gran escudo partido de uno
y cortado de dos rasgos, formando seis cuarteles, en In forma si
guiente:
CATALOGO ARMOR.IAL
349
350
PARTE II
EN EL EXTRANJERO.
Alanos, Reyes.-Medel, 39.
Alemania, Irnperio.-D.Jose de Aviles, I, 72, 364.-Medel, 35.
Atfonso Enriquez, de Portugal.-Diaz del Valle, 140.
Anjou, en Francia.-D. Jose de Avil<'s, I, Ill; II, 228.-Medel,
5 1, 181.
Artois, Pais de.-Hita.
Astittana, Principe de.-Diaz del Valle, 26.
Atila, Rey de los Hunos.-Medel, 44.
Austria, Reine antiguo-D. Jose de Aviles, I, 376.-Jouffro y
D'Eschavannes,
I."
1,
CATALOGO AIlM:ORJAL
352
l'AkTE JI
ESCRITORES
DE BWLDICA
r DUm, DE allBa DE
C1BALLEI.iA, RBlWDGW
Y DE ANALOGAS MATERIAS.
354
PARTE 11
CATALOGO AXMOJUAL
355
356
PAllTE
CATALOGO ARMORJAL
357
Bernaldo de Quiros y Benabides (D. Felipe).-Solar de la casa de Olloniego: diferentes varonias que entroncaron en ella,
y descendencia sucesiva de 200 anos, comprobada COil documentos y papeles autenticos. Madrid, un tomo, hacia
16<}o.
Bernaldo de Quiros (D. Francisco).-Memorial de los servicios
de la casa de Quiros, y de las de Huergo, Carreno y A las
(en Asturias) incorporadas en ella; 1744.
Berni y Catah' (EI Dr. D. ]ose).-Creacion, antigtiedad y privilegios de los Tttulos de Castilla. Valencia, 1769; un tomo
folio.
Berrio. -Arbol genealogico de Ia casa de Ruy Diaz de Berrie,
ganador de Alhama.
Bethencourt (D. Francisco Fernandez de).-Nobiliario y blason de Canarias. Diccionario historico, biografico, genealogico y heraldico de la Provincia. -Santa Cruz de Tenerife,
1878; Madrid, 1886: siete tomos en 4.o-Allales de la nobleza de Espana: anuarios de 1880-1884: Madrid.
358
PARTE J1
CATALOGO ARMORIAL
359
360
PARTE II
CATALOGO AllMORIAL
36]
362
PARTE II
CATALOGO ARllORJAL
363
364
l'ARTE tl
CATALOGO AllMOlllAL
365
366
PARTE II
16'7
Gilbertes (D. Baltasar).-Genealogia de los Ferreras y Gilbertes
de Aragon: MS.
Gilbertes de Badaya (D. Antonio, padre del anterior).-Genealo
gia de los Ferreras y Gilbertes de Aragon.
Gilles Menage. -Origenes.
Gimenez Paton [Bartolomej.c-Tlistoria de la antigua y continuada
nobleza de la ciudad de jaen, y de algunos varones famosos
hijos de ella.-Historia de los Condes del Villar y su casa,
Gimenez Santiago (D. Franciscot.v-Genealogfa de la casa de
Galindo de Ecija.
Gimenez Urrea (D. Francisco).~storia geneal6gica de los antiguos Condes de Aragon.
Gomez (Juan Bautista).-Rasgo genealogico: epitome de las glorias, antiguedad y servicios de la gran casa de Quiros, en
Asturias.
Gomez de Arevalo (Francisco).
Gomrs de A vila.-Nobiliario.
Gomez de Cervantes (D. Alfonso).-Genealogia de la casa Cervantes; J 505.
Gomez de Sarmiento y Villandrando (D. Diegoj.v-Crocica de
los Sarmientos, de Villamayor.
Gomez Sarmiento de Villandrando (D. Rodrigo, 4." Conde de
Salinas y Rivadeo).-Del socorro del Conde de Rivadeo
D. Rodrigo de Villandrando al Rey D. Juan eI II, con privi-
CATALOGO ARMOUAL
367
368
PAkTE 11
(I) Ejemplar MS. antes de finaliear el siglo XVI, en 4.'\ sin fecha ni nombre de aut or: dice una nota de peincipios del siglo actual, que es el original del
expresedo Hita, Le posee D. Sebastian de Sotc Cortes.
369
'.
370
PARTE II
371
Madera.
Madramany (D. Mariano).- Tratado de la nobleza de la Corona
de Aragon: Valencia, 1788, un t.O en 4. o-Nobleza de Valencia: Reinas Catolicas,
Magni (EI Marques de).-Libro de oro de la nobleza Europea,
J'yfald01zado.-Arbol genealogico de los Maldonados de Salamanca.
Mallea (Fr. Salvador de, fallecido en Granada hacia 1682).-Genealogia de los Malleas, su origen, armas, descendencias.Genealogia de San Felix de Valois.
Malleza (D. Juan de, Can6nigo).-Continuaci6n y enmiendas a
las obras manuscritas de Tirso de Aviles.
.1J'!Qmul.-Genealogia de los Senores de Cheles, de la casa de
Manuel.
Manuel (D. Jnan). - EI libro de Patronio, 0 el Conde Lucanor:
Barcelona, 1853.
Manuel y Valladolid (Cristobal de San Esteban).-Genealogia de
la casa de Manuel.
MarafiOn de Espinosa (D. Pedro, lIamado tam bien Alfonso), Arcediano de Tineo.c-Memorias del Principado de Asturias
MS.~ Vida de Diego Melendez de Valdes, que floreci6 en
tiempo del Rey D. Pedro de Castilla.e--Linajes de Asturias, MS.
Mariaco Liculo.
Marquillas (Jacobo 0 Jaime).-De las casas solariegas de Cataluna.
Martel (Miguel).-Fundacion de la ciudad de Soria, y de los doce
Iinajes de ella, y de las anriguedades de la Ciudad,
Martines de Ciceres.-(V.) Caceres.
Martinez de Bahamonde (Juan).- Elegies de los ascendientes de
D. Juan Antonio de Vera, Conde de la Roca.
Martinez Calderon (D. Juan Alfonso).-De cuatrocientos tftulos
y Grandes de Europa, con 133 Principes Soberanos,
Martinez de Miota (Antonio).-De la casa de Miota.
Martinez del Villar (D. Mignel).-Discurso de la nobleza del Conde de Alaquez.
Mascarenhas (D. Geronimoj.c-Apologia historica por la ilustrt-
372.
PAR1'E 11
373
drid, 1646, en 4."-Arbol geneal6gico y blasones de la ilustre casade Saavedra, continuada por 250 anos tie varon en
varon hasta D. Juan de Saavedra Alvarado Ramirez de Arellano, Caballero de la Orden de Santiago: Madrid, '653, en
f.o- Memorial de la casa de Sotomayor para D. Filiberto de
Sotomayor Manuel Benabides y Guevara: Madrid, 1653, en
f.o.-Memorial de la ilustre antigua familia I'alavicina, de
quien precede D. Juan Palavicino, Caballero de la Orden de
Alcantara, con los servicios de su casa: Madrid, 1649, en
LO -Origen. armas y Varones ilustres del anti guo y calificado linaje de los Barrientos: Madrid, 1643, en 4. o-Memorial
geuealogico de la casa de Contreras: Madrid, 1655, en 4.Claro origrn y desrmdrncia i1ustre de Ia antigua casa de
Valdes, sus vat-ones farnosos y servic'os senalados que han
hecho ala Monarquta de Espana: Madrid, 1650, en 4."--Arbol genealogico de 10s Valdeses, citado par Sancho Doriga
de Valdes.i--Arbol genea16gico de la casa de Vega: Madrid,
1651, en 4"'-Arbol genealogico de los Gonzalez de Sepulveda: Madrid, 1655, en 4.o~Arbol geneal6gico de Ia casa
de Olarte: Madrid, 1656, en 4Y-De las casas solariegas de
Espana.c-Nobiliario y libra de armerta por D. Francisco de
Mendoza Cardenal de Burgos, sacados de los originates rnanuscritos que estan en la librerfa de San Lorenzo el Real del
Escorial por Rodrigo Mendez de Silva, con los escudos de
armas.c-cNobiliario y libra de aemerta de las ciudades, villas)
linajes de toda Espana.
Mendieta (Francisco de).-Errario de la hidalguia y nobleza Espanola, y plaza de armas de Vizcaya.
Mende {EI P. Jesuita).-De ordinibus militaribus.
Mendoza (D. Francisco de, Almirante de Aragon).-Linaje y genealogta de Ia casa de Mendoza; MS. anterior a 1588, consultado por Argote de Molina .
Mendoza (D. Francisco de, Cardenal Arzobispc de Burgos).Memorial de las casas ilustres y Iinajes nobles de Espana.
(I) (V.) en Mendez Silva, D. Rodrigo.
lJ)
374
PAR.TE II
escrita a prtncipioe del siglo XVII. Principia con una muy curiosa Rdac;,/IJ Ii,: I",,.
Tilulos de Espmi." ansi tit! Ias casas y lilldjes t!fJR/li! son, {(111ft' (I.. ,'as r.ruas rI'U rialun sus casas }' Estadtls,)' d.. todas ["S Ar':.Obispado:i )' Obis/ados dt Es/,ail.a J' rcstas
flU ti.:n.:n. - Y prcsigue: Omliana la .trmeria de Espaii", en donde se describen
las armas propias de cada familia, con sus escudos pintados y numerado-, loa de
cada letra, a cnatro por plana generalmente, yen numero de 908.
El )IS. original, anterior a 1588, fue consultado por Argot~ de :\lolinq.,
E$C"RITORES
m:
IIER.{LDICA, ETC.
375
376
PAR1.'E H
Y 18SI.-Y otro muy extenso de la Obrapla llamada de Tinco, siendolo su hija prirnogenita D.a Ramona, coojunta de
D. Jose Maria de Navia Osorio, Vizconde del Puerto.
De Cienfuegos en la Pola de Atlande, con sus agregadas de
Carrie en Carreno; Caso de Sorribas en Pilona; Miranda y
Francos en Salas; Salamanca; Sotiello y la Frecha en Lena;
Valdes en Cangas de Tineo; Valdes del F errero en Luaneo;
Lanio en Salas. Su poseedor D. Ignacio Gonzalez de Cien-
377
Arganza, de Bargelas y de Rio de Espin en Zanfoya; poseedor D. Carlos Fernandez Cueto: 1864.
De Corzanes, Redondela y Costela ell Pontevedra; su dueno
D. Jose Valledor y Vivero: 1864.
De las casas solariegas de los Rios, en los lugares de Paracuelles, EspinielJa y Naveda en la provincia de Santander, y
de Poza en la de Burgos: herederos de D. Luis de los Rios
Enriquez: 1850.
De Caunedo, Camponaraya, Mayorga y Almazcara, que poseia D. Mauricio Garcia Gallo, Regente de la Audiencia de
Oviedo: 1856.
De Aviles-Canalejas en la villa de Aviles. (I)
Genealogias de Miguel Vigil y de Suarez Bravo, ascendientes paternos y matcrnos del autor.--Y otras, incompletas
en su mayorfa, de familias Asturianas y de fuera de la Provincia, tornadas de MSS. y de documentos fehacientes.
Miqueli y Marquez (D. Jose).-Teatro de la Caballerta militar.
Madrid, 1642, en (0_ EI Fenix Catclico D. Pelayo el restaurador: 1648, en 4. 0
.iJlirollda.-Genealogia de la casa de Miranda en Asturias; de fines del siglo XVII: MS. en f.o
Miranda Trelles (D. Pedro Analso, Abad de Teverga, fallecido
en 1731).-1;'amilias de Asturias y otras cosas del Principado.
.Mogica. 0 Moxica.-Genealogia de la casa de Moxica. -Gencalogia dellinaje de Mudarra.-Nobiliario.
(I) Esta genealogia figure impresa en el Opusculo titulado Pedm .Jlmindc-z
de .tkili!, /,rj,llI~r Addanliido y c.:onqu;slad<.,,. (/,: /a Florida, que puhlicumn-, en
A\'iles, (S92.-Considerando oportuno este Iugar para suhsanar una omision
padecida en el dato genea16gico insertc en la!'i cinco ultimas lineas de la pigina
87 del Opusculo citado, se trasladan d continuacien, adicionadas en letra busterdilla, las palabras que involuntariamente fueron supr-imidas en la cuartilla oei,
ginal, al tratar de D. Jose Valdes Florez Bazan y de su mujer D. a )laria Luis...
de los Rios.-o:Fue hija sura, entre otros, D.'" Rafaela Valdes Bazan, casada con
:t D. Lope Antonio Miranda, de Grado, quima kubieroll J D.a jlfarfa 70sifll .J!i
) randa de Gr-:do)' Valdis, qUe <deb"; prinll!rs nupcias am D. Ramon de /(1$ Rios,
J y estes procrearon a D.a Maria del Carmen Rafaela (H. 2 Jl conjunta del Mar~ ques actual de San Esteban del Maio'. n
378
P....RTE II
379
Munster.
Munoz (EI Doctor).-Discurso de la familia de los Albornoces.
Murguia (D. Felipe de).--Memorial de las casas fuertes de pa.
rientes mayores de la provincia de Guipuzcoa. -Genealogia
de la casu de Porres.
..\-J'"ava/Ttl.-Blasones de linajes nobles de Navarra.
iVavarrde.-Principio, armas y origen de los Navarretes de Andalucia: hacia 1624.
l.Vobiliaria. -Nobiliario antiguo.-Nobiliario de los linajes de Es.pana, -Libro de genealogias de Espana, en f.v-c-Libro de
las genealogias de Espana, sacado de la Biblioteca de San
Loreneo.i--Armas y hnajes de Castilla y Esparta.c.-Libro de
linajes.-Linajes y solares de Espana>- Linajes de Espana,
por Carbajal y Salazar.--Linajes de Espana con otras cosas
muy curiosas, de los Reyes, Senores, Ciudades y Ordenes
de ella, y sus fundaciones.-Linajes de Espana.v-Escudos
de armas de los Senores, Titulos y Iinajes de Espana: 1535 .
.N oboa.-Genealogia de la casa de los Noboas, Condes de Maceda.
l.Vobleza.-Regimiento de Ncbleza, que trata de los Jinajes de
Espana.-Sumario de algunas casas ilustres de Espana de
Iinajes antiguos, de donde proceden rnuchos Senores de Tftulos, Duques, Condes, etc.c.-Lucero de la nobleza.--Libro
de varies linajes ilustres de Espana. sacado de varias Cr6~
nicas y otras escrituras antiguas; en f.-Ell)riorjo de Ja
nobleza de Florencia, M.S. anterior a 1588, consultado por
Argote de Molina.
Nunez de Castro (D. Alfonso).-Corona Gotica, Castellana y
Austriaca. -Memorial gcnealogico de la casa de Orihuela,
Nunez Vela (Blasco).-Copias y archivos de la nobleza de Ia
ciudad de Cuenca.
Oca.-Origen y sucesi6n de Ja casa de Oca.
Ocampo 0 Docampo (Florian de, Cronista de Carlos Vj.c.-Libro
de linajes y armas.c-Genealogta dellinaje y cnsa de Valencia: M.S. anterior a 1588 consultado por Argote de Molina. -c-Genealogta de la casa de Cevallos.c--De varones ilustres
de Espana.
!SCRITORJ.:S [iF. HERALD1CA, ETC.
380
l'ARTE 11
pana.
Ortiz de Medina Rosas (Francisco).-Genealogia de la casa de
Villavicencio.
Osorio.-Descendencia de los Osorios,
Osorio Daseixas (D. Juan, (0) Juan Vazquez).--Memorial genealogico de gil Iinsje y servicios de los de su casa.
Otalora.
Pacheco (Francisco}.--Elogio de Varones nobles e ilustres de
Espana.
Padilla Altamirano (D. Agustin Lorenzo de).--Compendio del
origen, antiguedad y nobleza de la familia y apellido M;irquez, con la noticia de los escudos de sus armas, y de algu!lOS linajes y apeltidos nobles de los reinos de Espana.
381
Padilla (D. Lorenzo de, Arcediano de Ronda).-Nobiliario 0 linajes de Espana: MS. anterior a r 588, consultado por Argote 'de ~olina.-Historia genealogica de la casa de 105 Ponces
de Leon.
Palafox.-Genealogfa de la casa de Palafox y Revolledo, ofrecida a Felipe IV.
Palafox y Mendoza (D. Juan).-Memorial sobre la restitucion de
los Escudos en que estaran las 3rm3S de Sobrarbe, que se
pusieron en la Capilla mayor de la Santa Iglesia Catedral de
la Puebla de los Angeles, que se quito por estar cuarteado
con la insignia de la Cruz sabre arbol.
Paradinas.L-De algunos linajes de Espana.
Pardo (Juan).-De los linajes de Espana.
.. Pardovilla, Pardo segtin Francknau tEl P. Geronimoj.c.-Excelencias del glorioso Apostol Santiago, rinico y singular Patron de Espana, entre los demas Apostoles: Madrid, .658.
Pedro de San Juan Bautista (Fray).-Genealogia de los Losadas:
Madrid, .647.
Pellicer de Ossau, 0 Salas y Tovar (D. Jose).-Panegfrico de la
esclarecida casa de Velasco. -Modo y ceremonias antiguas
de armar Caballeros y sus diferencias.c--Genealogta de 101
casa y Iinaje de los Condes de Torres-Vedras del apellido
Suarez de Alarccu.c--Memorial de la calidad y servicios de
D. Jose de Saavedra, Marques de Rivas.-Id. id. de los Senores de la Isla de Fuerte Ventura. -Id. id. de D. Francisco
Velazquez Minaya, Senor de la villa de Lomenchar.-Idem
idem de D. Blasco de Alagcn y Arborea, Marques de Villafor.-Id. id. de D. Andres Velazquez de Velasco, Conde de
Escalante y de Tahalu, Senor de Villavaquerin y Linova.c--.
Id. id. de D. Alonso Martel y Vargas, Senor de Alrnonaster.-Id. id. de D. Garda Lopez de Chaves, Senor de lacasa
de Chaves y despues Marques de Cardennosa.-Id. id. de
D. Juan de Saavedra Alvarado, Senor de las villas de Poveda y Moscoso.c-vld. id. de D. Facundo Andres Cabeza de
Vaca, Senor de Valleciilo.-Id. id. de D. Francisco Manuel
Portocarrero, Senor de la villa de Cheles.c-cld. id, de la casa
de D. Cristobal Portocarrero de Luna y Enriquez de Alman-
382
PAR:l'.E II
za, Conde de Montijo y de Fuentiduena, Marques de Valderrabano.c--Jd. id. de D. Fernando Barrillc Manuel, Vizconde
de Alba de Tejo.c.Jd. id. de D. Cristobal Alfonso de Solis y
Enriquez, Senor de fa casa y estados de Solis en Salamanca.
-ld. id. de Ia casa de los Marqueses de Cerralvo--cllistoria
genealogies de la gran casa de Alagon.v-Arbol genealogico
de la casa de Alagon y sus ramas. -Antiguedad de la poseslon y seaoeto de la villa de Onate y su Estado en la antiquisima casa de Guevara.-Geriealogia de la noble y antigua casa de Cabeza de Vaca.-Memorial por D. Jaime Fernandez, Duque y Senor de Hijar, Duque de Lezara, de Aliaga, Conde de Belchite y de Castellanos. -Memorial de los
scrvicios de la casa de Osorio del rnayorazgo de Villa Sandino en eI Adelantamiento de Burgoa---Memortal en nombre de los Duques de Medina-Celi y de Montalto, pidiendo
naturaleza en Castilla para sus sobrinos: 1660.-Memorial
pOT Ja Grandcea y cobcrtura de D. Diego de Benabides y
de la Cueva, Conde de Santisteban, Marques de Solera: 1660.
- Memorial de los servicios de la casa de D. Cristobal Portocarrero de Luna y Enriquez de Almanza. Conde de Montijo y de Fuenti-Dueuas y Marques de Valde Rabano.i--Linea de la varonla que se conserva de D." ~IaTia de Cardenas,
Condcsa que fue de Miranda, hermann de D. Diego de Cordenas, primer Duque de Maqueda.-Certificaci6n de la descendencia de D. Pedro Ruiz Sarmiento de Villamayor, Adelantado mayor de Galicia.-Informe del origen, antiguedad,
calidad y sucesion de la casa de Sarmiento de Villamayor y
las unidas a ella: 1663.-Memorial por D. Diego de Zuniga,
8." Conde de Miranda. 4. Duque de Penaranda: t663.;,llemorial de la casa de ZWiiga: 'Xladrid. 1668.-Memorial
de D. Fernando de los Rios y Argote, Senor de la villa de
Miranda.-Genealogia de Ia casa de Avellaneda, procedida
de los Senores de Vizcaya. - J ustificacion de la Grandeza y
cobertura de prirnera clase en la casa de persona de don
Fernando de Zuniga. 9. Conde de Mirandav y.? Duque de
Peuaranda.c--Recopllacion del memorial de la pretension de
la cobertura de primera clase de D. Fernando de Zuniga,
383
Conde de Miraoda, Duque de Penaranda: 1670.-Arbol geneal6gico del Dr. D. Pedro de Rojas -Nino: 1660.-Teatro
geneaI6gico de los Reyes, Grandes, Titulos y Senores de
vasallos de Castilla; Aragon, Valencia, Navarra, Portugal y
Catalufia.-Estoque real de Castilla en Ia casa de los Condes de Oropesa, -c-Cronica de Ia grande y antigua casa de
Tovar ysus ramas.c-Cronica de las casas unidas en Ia de
los Condes de Santisteba~.-Origen Y sucesion de Ia gran
casa de Manrique de Lara y distincicn de sus ramas.-Sucesion de la casa de Craon, de la eual se derivo la de Centelias en Espaaa.c--Genealogta de la casa de los Marqueses de
Montaos, del apellido de Bermudez de Castro.c-X'rorrica de
la gran casa de Sarmiento de Villamayor can las unidas a
ella con diversos Estados y las ramas que proceden de la
troneal de los Condes de Salinas.-Cr6nica de Ia gran casa
de Zuniga, derivada dos veces de la Real de Navarra, can
las lineas de Grandes y Tftulos que se derivan de la casa
troncal de los Duques de Bejar: 1669.-Varonia legitima de
D. Gutierre de Sotomayor, Maestre de Alcantara, progenitor de los Condes de Belalcazar.-Historia de los Serenisimas Condes de Castilla, desde D. Rodrigo Frolaz hasta don
Sancho Garcia. - Genealogia de la casa de los Contreras,
Condes de Covarillas.-:\Iemorial de la Grandeza que pretende la casa del ~Iarques de la Aigava.-Y otras obras
hasta el 0. 0 de 92.
Pena'va (El Conde de).-(V.) Valdes,-Genealogia de la casa de
Valdes.
Perellos (D. Giner de).-Memorial de la calidad y servicios de la
casa de Perellos.
Perez de Ayala (Fernando).-Genealogia de la casa de Ayala.
Perez de Guzman ~D. Fernando).-Las generacicnes, sernblanzas
o obras de los excelentes Reyes de Espafia D. Enrique III y
D. Juan elll, y de los Venerables Prelados y notables Caballeros que en los tiempos de estos Reyes fueron.
Perez (Juan Bautistaj.c--El arbol de la casa de los Borjas.
Perez de Vargas Uuan).-De los linajes de Espana: MS. anterior
a 1588, consultado por Argote de Molina.
384
J'AJt:tE. ]I
Perez de Yarza (Francisco).~-Memorialde la casa de Loyola.
Petra Santa (EI P. Jesuita).-Nuevo metodo de blascn.c-Indice
armorial.
Piferrer (D. Francisco).-Nobiliario de los Reinos y Senortos
de Espana.-z.:L e dici6 n: Madrid, 1857 a 1861; seis tomos
y dos de apendices, en 4.0
Pitta Y Rojas (D. Alvaro).-Apologia acerca de los linajes.
Pizarro y Orellana (D. Fernando).-Historia de las ordenes de
Caballeria.
Porreno (D. Baltasarj.-Memorial de los Varones ilustres de la
casa de Contreras.
Porres Miraver y Silva (D. Pedro).-Del linaje de Porres.
Portilla {Francisco de la).-Reglas de la Orden y Caballerta de
Santiago: tratado de su antigiiedad, y fin pur que se ordeno,
- Tratado de Ia nobleza.
Portilla Duque. - Espana restaurada por la Cruz.
Portugal (D. Pedro de). -c-Nobiliario del Conde D. Pedro de Bracelos, hijo del Rey D. Dionis de Portugal, ordenado e ilustrado con notas e indices por D. Juan Bautista Labanna,
Cronista de Portugal.
* Posada {D. Carlos Gonzalez de).-Memorias historicas del Principado de Asturias: Tarragona, 1794, un tomo.
Posada Argiidlt-s.-Arbol genealogico de la casa de Posada ArgUelles, y de otras familias de Llanes, en Asturias; 1714.
Puerta Quillones (Lazaro de).-Genealogia de la casa de Tora!.
Pujades.
Pulgar. -Genealogia de la casa de Pulgar, de los Senores de
Salar.
Pulgar (Fernando deI).-Claros Varones de Espana.
Queipo de L1ano.-Descendencia real doble de los Queipos de
Llano, Condes de Toreno, en Asturias; y origen de los Asturias, Guzmanes. Velascos, y Quiros: MS. un torno.
Qiltralt.-Genealogia de Ia casa de Queralt, del Conde de Santa
Coloma; en tiempo de Felipe IV.
Quesada.-Genealogia de la casa de Quesada, en tiempo de Felipe III.
Quintana (Geronimoj.c-Historia de la antigiiedad, nobleza y
385
336
PARTE
II
387
388
PARTE J1
ESCRITORES
RERAI.DICA, ETC.
389
390
PARTE 11
391
Sotomayor (D. Antonio de).---'Libro de escudos de armas y blasones de los Grandes y hijos-dalgo de Espana: MS. anterior
a 1588, consultado par Argote de Molina.
Sousa Moreira (Manuel de).-Teatro historico geneal6gico y panegtrico erigido a la inmcrtalidad de la casa de Sousa, continuada en ln casa de los Marqueses de Arronches.
Steenwech.
Suarez.-Genealogia de los Suarez de Talavera: hacia 1650.
Suarez del Aguila (Ambrosioj.i--Compendio de la nobleza de
Espana.
Suarez de Toledo y Obrejon (D. Juan).-Memorial de su genealogia.-Genealogia de la casa de Bazan.c.-Genealogta de la
casa de Obrej6n.-Genealogfa de la casa de Gumiel.-Genealogia de la gran casa de Cueva.
Tamayo de Vargas (D. Tomasv.c.-Memorial de la casa y familia
de Luna: Madrid, 1630, en f: 1 - Memorial de la casa y linaje
de Sosa: Madrid, 1633, en Iv-c-Memortal par la nobilisima
y esclarecida casa de Alagon; en f.v-c-Memorial par la nobiIisima casa de Moncada.-Memorial par la Grandeza de la
casa del Marques de Aytona, en Lv-c-Memorial de la casa y
sucesion del Conde de Castrojeriz D. Gomez de Mendoza
Manrique, en f.v-c-Tratado de la casa de Valenzuela: Madrid, 1651, en 4.o-Memorial por el Conde de Miranda, en
folio.-Memorial par el Senor de Tavera de In casa de Anaya.--Memorial de la casa de Enriquez, Senores de Villalva.
. -Origen de los Tttulos y otras Dignidades de Espana.
Tapia y Salcedo (D. Gregorio).-Memorial de la antiguedad de
la sagrada Orden de Santiago. - F ormulario y modo de armar Caballeros de Ia Orden de Santiago.-Del Timbre que
usa en sus armas la casa de Sarmiento.
Tarrafa (Francisco).-De las casas solariegas de Catalurta.
Tellez de Faro y Silva (D. Femandoj.c--Arbol geneulogico de la
varonia de D. Fernando Tellez de Faro y Silva.
Tellez de Meneses (Alfonso). -Lucero, <I espejo de nobleza.
Tello de Mesa (D. Gabrieh.i--Genealogta de los Condes de Pucrtollano, de la casa de Laso de la Vega.
Ternes (Vasco de).-Blasones de Espana.
392
l'ARTE 11
393
394
PARTE It
395
Galicia.
Villalobos (D. Geronimo de).-Epitome de la ascendeneia del
Duque de Medina de las Torres.
Vill<lragud.-Genealogia de la casa de Villaragud.
Villegas (Sancho de).-Genealogia de la casa de Villegas.
Vincencio de Vidania (D. Diego).-Memorial de la casa de Benabides , en Asturias: Napoles, 1696, un t.?
Vique.-Genealogfa de la casa de Vique, ilustre en Valencia.
Viscay (D. Martin de).
Vitales (EI Doctor).-Registro de armas y divisas de Aragon.
Vizeaya. -Ge nealogia de los antiguos Senores de Vizcaya.
Vos, 0 Voss (Lamberto de).-Blasones de los Grandes, Titulos
y Senores de Espana.
Vulson de la Colombiere (D. Marcos, nacidoen 1638).-Laciencia heroica.
Yepes (Diego de}.-Notas al Nobiliario del Conde D. Pedro de
Barcelos.
Zapata (Luis i.-Carlos Famoso.
Zapata (D. Rodrigo).- Tratado de la noble familia de Zapata.
Zayas.-Nobiliario de las casas y linajes del reino de Aragon.
Zazo y Ortega (D. Julian):-Minutas originales.
Zazo y Ortega (D. Ramon, Cronista, Rey de armas de Car'
los III).-Recopilacion de blasones de armas: MS. en f." menor, firmado POf 5U autor,
396
PARTE II
P6giIlU.
Dedicatoria.
5
7
Profogo.
PARTE I.
Escudos de armas de casas ilustres y apellidos asturianos.
Leyes y preceptos heraldicos; terminos propios de las ar-
13 .
97
PARTE II.
Cat:ilogo armorial de la Peninsula e Islas adyacentes.
Escritores de heraldica y blason, de 6rdenes de Caballerfa, genealogtas, etc.
[35
353