Generalitat de Catalunya

Departament dEnsenyament

Institut Callpolis

APUNTS TEMA 1 EL DRET LABORAL

PROF. PILAR LACAMBRA

T1-EL DRET LABORAL

1.1.Concepte de Dret i dret laboral.
La persona que viu en societat necessita un ordre, unes regles de joc que ordeni el seu
comportament. Daqu sorgeix la necessitat de lexistncia del dret :
com a conjunt de disposicions jurdiques que tenen per objecte la regulaci de la vida en totes
les seves formes.
Cal diferenciar les normes jurdiques del que anomenem usos socials. La diferncia s que les
normes jurdiques sn imperatives s a dir, dobligat compliment-, i la conseqncia del seu
incompliment, ser la imposici duna sanci. Tot aix no es dna en el cas dels usos socials.
s social seria portar roba negra quan anem a un enterrament en senyal de dol.
El dret laboral s una categoria ubicada entre el dret pblic i el privat que regula les relacions
entre empresaris i treballadors. s dret privat perqu regula la relaci entre dos particulars
(empresari i treballador), i s dret pblic perqu lEstat interv, a travs de normes dobligat
compliment que regulen aquesta relaci entre dos particulars.

1.1.1 1.2.mbit daplicaci del dret del treball:La Relaci laboral. Relaci
laboral especial. Relaci no laboral.
1.1.2

El text normatiu bsic que regula la matria del dret laboral es lESTATUT DELS
TREBALLADORS.

Cofinanat pel
fons social
europeu

Pgina 1 de 10

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament

APUNTS TEMA 1 EL DRET LABORAL

Institut Callpolis

PROF. PILAR LACAMBRA

P
Segons la definici de lart. 1.1. ens trobarem davant una relaci laboral (i aix implicar, per
tant, que sapliquin les normes de dret laboral) quan es compleixin aquestes caracterstiques:
voluntarietat, el treball ha de ser realitzat de manera voluntria.
retribuci dels serveis, el treballador ha de ser retribut pel seu treball, ha de rebre un salari
a canvi de la seva feina.
per compte aliena, el fruit del treball no ser del treballador sin de lempresari a compte de
qui treballa.
dependncia. El treballador est sotms al poder dorganitzaci i disciplina de lempresari.

Relacions laborals especials

Existeixen unes relacions de treball que, tot i considerar-se com a laborals, reuneixen unes
caracterstiques molt peculiars que fa que shagin de regular per una normativa prpia ,
sanomenen relacions laborals especials. A aquestes relacions noms sels aplicar la regulaci
laboral general en aquells casos que no estiguin regulats per la normativa especfica que els
regula.
Son relacions laborals especials:
. el personal dalta direcci
. les persones al servei de la llar familiar
. els penats en institucions penitenciries
. els esportistes professionals
. els artistes en espectacles pblics
. els representants de comer que intervenen en operacions mercantils sense assumir el risc de
loperaci
. els estibadors portuaris
Relacions no laborals:
Existeixen tamb relacions de treball a les que no s possible aplicar el Dret laboral, be perqu
no reuneixen tots els requisits que estableix lart. 1.1. de lE.T. per considerar-les laborals, o be
perqu, tot i reunir-los, la llei expressament estableix que no sn relacions laborals.
Algunes daquestes relacions no laborals sn les que segueixen:
. funcionaris pblics
. prestacions personals obligatries
. consellers en les societats, quan no facin cap altra activitat a lempresa
. treballs familiars, i realitzats a ttol damistat.
. transportistes amb autoritzaci administrativa
. treballs per compte prpia.

Cofinanat pel
fons social
europeu

Pgina 2 de 10

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament

Institut Callpolis

APUNTS TEMA 1 EL DRET LABORAL

PROF. PILAR LACAMBRA

P
Exercicis:
1. Com a futur treballador per que creus que es important saber quin tipus de relaci laboral
tindrs al signar un contracte de treball ?
2. Enumera les caracterstiques que ha de tenir una activitat laboral per considerar-se regulada
pel Dret del Treball.
3. Identifica quins requisits no compleixen les activitats segents perqu no es considerin
relacions laborals i, per tant, no regulades pel Dret del Treball:
Treballador per compte propi.
Alumne dun cicle de Grau Superior que realitza el mdul de Formaci en Centre de Treball.
Voluntari duna ONG.
Membre duna mesa electoral.
4. En un taller ocupacional treballen el propietari, el cap del taller (que t contracte indefinit),
un monitor que t un contracte temporal i un estudiant que est realitzant les prctiques
corresponents al mdul de Tcnic en Emergncies Sanitries.
Indica en quins dels supsits plantejats es donen les caracterstiques perqu existeixi activitat
regulada pel Dret del Treball.
5. Llegeix aquest article de lEstatut dels treballadors i respon:
Article 1. mbit daplicaci 1.1 Aquesta Llei s aplicable als treballadors que voluntriament
prestin serveis retributs per compte datri i dins de lmbit dorganitzaci i direcci duna altra
persona, fsica o jurdica, anomenada ocupador.
a-Pots localitzar totes les caracterstiques duna relaci laboral ?
b-En trobes a faltar alguna ?
6. A una escola els alumnes sacostumen a aixecar quan entra el professor a classe. Estem
davant duna norma jurdica?

Cofinanat pel
fons social
europeu

Pgina 3 de 10

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament

Institut Callpolis

APUNTS TEMA 1 EL DRET LABORAL

PROF. PILAR LACAMBRA

1.1.3 1.3.Fonts del dret laboral.

Fonts del Dret, s una metfora per referir-nos a com es generen les normes i a la manera.
Poden ser:
Fonts internes: Les elabora lestat o els treballadors i empresaris o els seus representants-.
Fonts Externes : Les fonts internacionals sn normes que sn procedents d'organismes
internacionals o que neixen dels acords que l'Estat espanyol subscriu amb altres Estats

Fonts internes:
1.3.1.- Les lleis i reglaments
1.3.2.- Convenis collectius
1.3.3.- Contractes de treball
1.3.4.- Costums locals i professionals

Cofinanat pel
fons social
europeu

Pgina 4 de 10

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament

APUNTS TEMA 1 EL DRET LABORAL

Institut Callpolis

PROF. PILAR LACAMBRA

P
1.3.1.- Les lleis i reglaments
La Llei. Sn normes jurdiques escrites que es publiquen en els butlletins oficials perqu en
prengueu coneixement general.
Les lleis sordenen per aquest ordre:
Constituci Espanyola de 1978:
La Constituci s la norma mes important de l'ordenament jurdic. En conseqncia totes les
altres normes hauran de respectar el seu contingut. La Constituci cont els drets i
llibertats fonamentals de les persones. En diferents articles, ens parla dels drets relacionats
amb l'activitat laboral: Dret al Treball, Llibertat Sindical, Lliure elecci de professi o ofici,
protecci de la Seguretat Social, Dret a la negociaci collectiva, Dret al conflicte collectiu....
Les lleis orgniques.
Sn lleis que desenvolupen els drets i llibertats fonamentals continguts en la Constituci, com,
per exemple, la Llei Orgnica de Llibertat Sindical (LOLS). Per a la seva aprovaci, modificaci o
derogaci s'exigeix una majoria absoluta del Congrs.
Les lleis ordinries.
Sn lleis que regulen altres matries que no siguin drets i llibertats fonamentals, com, per
exemple, la llei de l'Estatut dels Treballadors (ET), requereixen per a la seva aprovaci la
majoria simple del Congrs.
Els decrets-llei i decrets legislatius.
Sn normes amb rang de llei elaborades pel Govern, es dicten en cas d'extraordinria i urgent
necessitat, que posteriorment i immediatament han de ser debatuts i aprovats pel Congrs. El
decrets legislatius sn elaborats pel Govern, prvia delegaci de les Corts.
Els reglaments. Sn normes elaborades per l'Administraci de l'Estat en desenvolupament de
lleis aprovades pel Congrs.
Tamb sn reglaments autonmics els que elaboren les administracions autonmiques.
1.3.2.Convenis collectius
Sn pactes entre treballadors i empresaris per fixar les condicions de treball.
1.3.3.Contractes de treball
Sn acords entre treballadors i empresaris que contenen la voluntat d'ambdues parts.
1.3.4.El costum
No s una norma jurdica escrita. s una conducta que la societat assumeix com a norma
jurdica. Es caracteritza per ser continuada en el temps. Noms s'aplicar a falta de llei i quan
no ser contrria a la moral ni a l'ordre pblic. En matria laboral a ms ser local i
professional i haur de demostrar-se davant els tribunals.

Cofinanat pel
fons social
europeu

Pgina 5 de 10

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament

APUNTS TEMA 1 EL DRET LABORAL

Institut Callpolis

PROF. PILAR LACAMBRA

P
Exercicis:

1. La Constituci Espanyola de 1978 estableix una srie de drets laborals:

Dret a la igualtat (art. 14)
Dret a la llibertat sindical (art. 28.1.)
Dret a la vaga (art. 28.2)
Dret al treball, a la lliure elecci dofici, a la promoci pel treball i a la remuneraci suficient
(art.35.1)
Dret a la negociaci col.lectiva (art.37.1)
Dret a ladopci de mesures de conflicte col.lectiu (art.37.2)
Dret a la seguretat i higiene en el treball (art.40)
Dret a la Seguretat Social (art.40).
Explica amb les teves paraules que vol dir cadascun d'aquest drets.
(Pots consultar la legislaci al moodle)
Fonts Externes o Internacionals.
Espanya s membre de la Uni Europea des de l'any 1986, aix comporta la integraci de
determinades normes jurdiques externes en el nostre ordenament jurdic.
El principal efecte que provoca s la primacia de les normes comunitries sobre el dret
nacional.
Les fonts internacionals sn les segents:
Els reglaments i directives de la Uni Europea:
La Uni Europea elabora reglaments, que s'apliquen directament a cada un dels Estats
membres La finalitat bsica del Dret comunitari laboral es refereix a la lliure circulaci dels
treballadors dins de la Uni Europea i a l'equiparaci de tota la normativa laboral al territori.
Els convenis i recomanacions de l'Organitzaci Internacional del Treball.
L'organitzaci Internacional del Treball (OIT) s un organisme dependent de l'Organitzaci de
les Nacions Unides (ONU), format per representants dels governs. Dicta convenis i
recomanacions per millorar les condicions de vida laboral dels treballadors.
Els tractats o convenis internacionals.
L'Estat espanyol firma tractats o convenis amb daltres estats fi de protegir els interessos dels
treballadors espanyols emigrants als pasos corresponents.
Exercici:
1. Un jove que ha obtingut el ttol de Desenvolupament de la Fabricaci Mecnica a Espanya
ha estat contractat per dos mesos a Alemanya per desenvolupar un projecte en una empresa
de motlles.
El treballador espanyol precisar algun tipus de perms per treballar a Alemanya?

Cofinanat pel
fons social
europeu

Pgina 6 de 10

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament

Institut Callpolis

APUNTS TEMA 1 EL DRET LABORAL

PROF. PILAR LACAMBRA

1.1.4 1.4.Aplicaci de les normes del dret laboral

1.4.1 Pirmide normativa. Jerarquia de les normes jurdiques

El principi de la jerarquia normativa, suposa que les normes de rang inferior no poden
contradir all que regulen les rang superior i que les normes noms poden ser derogades
(anullades) per unes altres de igual rang o de rang superior.
Aquest principi dmbit daplicaci general, el veurem matisat en la seva aplicaci a lmbit
laboral.
1.4.2.Principis generals del dret laboral
principi de norma ms favorable: Els conflictes originats per lexistncia de dues o ms
normes laborals en vigor, han de resoldres a travs de laplicaci de la norma ms favorable al
treballador (fent una apreciaci en el seu conjunt i en cmput anual respecte dels conceptes
quantificables)
principi dirrenunciabilitat dels drets laborals: Els treballadors no poden renunciar als drets
que tenen reconeguts en normes laborals o conveni collectiu.
principi pro-operari: s una conseqncia del carcter protector del dret laboral. I es
concreta en la prctica quan existeixi un dubte en laplicaci de la norma laboral, aquesta ha

Cofinanat pel
fons social
europeu

Pgina 7 de 10

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament

Institut Callpolis

APUNTS TEMA 1 EL DRET LABORAL

PROF. PILAR LACAMBRA

P
daplicar-se sempre de la manera que resulti ms beneficiosa pel treballador. Es por formular
aquest principi tamb de la segent manera: in dubio pro-operario.
principi de norma mnima: En les normes laborals de jerarquia superior sestableixen mnims
de dret necessari que hauran de respectar o millorar les normes de rang inferior.

El Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat
laboral, introdu diverses modificacions en la regulaci de la negociaci collectiva.
Els canvis introduts estan relacionats amb:
La prioritat daplicaci dels convenis dempresa.
La vigncia dels convenis collectius.
La no aplicaci dels pactes inclosos als convenis collectius
Els convenis dempresa tindran prioritat daplicaci respecte als convenis collectius
dmbit superior en aquests temes:
Quantia del sou base i complements salarials.
Retribuci del treball per torns.
Abonament o compensaci de les hores extraordinries.

Horari i distribuci de la jornada laboral, treball per torns i planificaci de les vacances.
Sistema de classificaci professional.
Mesures de conciliaci de la vida laboral amb la personal.
Exercicis:

1. Si el conveni collectiu d'aplicaci en el teu sector fixa que s'han de percebre tres pagues
extraordinries, per l'empresa abona les dues que estableix com a mnim l'ET:
a) Es t dret a les tres pagues del conveni, ja que la norma millora el mnim fixat per l'ET.
b) Sha daplicar sempre el que diu lEstatut dels Treballadors ja que es la llei de rang superior.
c) Es t dret a tres pagues, ja que el conveni se situa jerrquicament per sobre de l'ET.
d) Totes les respostes anteriors sn correctes.
2. Pot renunciar un treballador als drets reconeguts en el seu conveni collectiu?
a) S, sempre, perqu sn drets personals.
b) De vegades, sempre que es tracti de drets econmics.
c) No, pel principi dirrenunciabilitat de drets.
d) S, per a canvi de diners.
3. Segons la jerarquia normativa la norma que t ms valor en el cas del dret laboral s:
a.- La Constituci Espanyola.
b.- Els Principis del dret laboral.
c.- Els Convenis de l'OIT i tractats internacionals.
d.- La Normativa europea directament aplicable
4. Digues quin s el principi de dret laboral que estableix que en el cas que el conveni
collectiu del sector estableixi dues pagues extraordinries i el contracte de treball reconegui
tres, s'aplicar el contracte:
a.- Principi d'irrenunciabilitat de drets.
b.- Principi de condici ms beneficiosa.
c.- Principi de norma mnima.

Cofinanat pel
fons social
europeu

Pgina 8 de 10

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament

Institut Callpolis

APUNTS TEMA 1 EL DRET LABORAL

PROF. PILAR LACAMBRA

P
d.- Principi de norma ms favorable.
5. Les fonts especfiques de la relaci laboral reconegudes per l'Estatut dels Treballadors sn:
a.- Els contractes de treball.
b.- Els convenis collectius.
c.- Els usos i els costums locals i professionals.
d.- Les altres tres afirmacions sn correctes
6. L'empresa Explota SA, exigeix que les seves treballadores renuncin al gaudi del perms per
maternitat. Tenen dret lempresa i les treballadores d'establir aquest pacte?.
1.5 ORGANISMES PUBLICS EN MATERIA LABORAL.
Tota la legislaci laboral que acabem de veure a lapartat anterior no serviria de res si
ladministraci pblica no vetlls pel seu compliment. Els organismes pblics competents sn:
1.5.1. Ministeri de Treball i Immigraci i les conselleries dOcupaci de les diferents
comunitats autnomes a travs de:
La Inspecci de Treball i Seguretat Social (ITSS). s el principal rgan de control de la
normativa laboral. Du a terme la seva tasca mitjanant visites a les empreses, per iniciativa
prpia, per ordre de linspector en cap o b per denncia de qualsevol persona.
1.5.2. Els tribunals laborals: Per resoldre els conflictes que sorgeixen en matria laboral i de
Seguretat Social
Els tribunals laborals estan ordenats jerrquicament de menor a major rang de la forma
segent
o Jutjats Socials
Sn la primera instncia dels processos laborals. Abans caldr realitzar una conciliaci prvia.
Lmbit territorial daquests rgans s el de la provncia.
o Tribunal Superior de Justcia de Catalunya :
Resolen sobre aquells conflictes en qu la competncia excedeix lmbit provincial i sobre els
recursos presentats contra les resolucions dels jutjats socials.
o Audincia Nacional
De competncia estatal i amb seu a Madrid, resol sobre els processos en qu lmbit
daplicaci supera el de la comunitat autnoma o quan no estem dacord amb la sentencia
dictada pel Tribunal Autonmic.
o Tribunal Suprem
Tamb amb seu a Madrid i jurisdicci estatal, aquest tribunal estableix el criteri vlid en el cas
de les sentncies on hi ha contradicci.
Exercicis:
1. Dels fets segents, indica quins serien jutjats en lmbit dels tribunals laborals:
a)Robatori dun treballador a la seva empresa.
b)Acomiadament disciplinari dun treballador.
c)Expedient disciplinari dun funcionari.
2. En la jerarquia dels tribunals laborals, l'rgan amb menor rang s:
a) El Jutjat social.
b ) La Sala social dels tribunals superiors de justcia de les comunitats autnomes.
c) La Sala social de l'Audincia Nacional.

Cofinanat pel
fons social
europeu

Pgina 9 de 10

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament

Institut Callpolis

APUNTS TEMA 1 EL DRET LABORAL

PROF. PILAR LACAMBRA

P
d) El Tribunal Constitucional.
3. L'rgan ms important de l'administraci pblica per fiscalitzar l'aplicaci del dret laboral s:
a.- La Inspecci de Treball i Seguretat Social.
b.- El Ministeri de Treball i Immigraci.
c.- El Servei Pblic d'Ocupaci Estatal.
d.- L'Institut Nacional de la Seguretat Social.
4. Una treballadora de Palams lhan fet fora de la feina sense una causa justificada. Quin s el
primer jutjat on hauria danar? I en cas que la sentncia no la convencs, on shauria de dirigir?
5. A quin rgan de lAdministraci laboral es pot acudir en cas que sestigui produint un
incompliment de la normativa laboral per part dun empresari?
6. Una treballadora duna escola infantil no est dacord amb el canvi de funcions que
lempresa li ha comunicat per escrit. Quines accions pot emprendre, i davant quin rgan, un
treballador que no est dacord amb el canvi de funcions que li ha assignat el seu cap al
considerar que no es corresponen amb la seva categoria professional?

Cofinanat pel
fons social
europeu

Pgina 10 de 10