1.1 Classificacié El so articulates produelx amb Mexpracié de l'are provinent dels pulmons. ‘Segons quin siguii com es produelsi el recorregul de T'aire, s'emet un 50 0 un aitre: Late procedent dels pumons passa per la traquea i travessala glolis, espa situat entre kes cores vocas, ubicades a a laringe. Aqui es produeix la primera deter- minacid del so segons si les cordes vocals, en ariber aquest conent daire, vbren (sons sonors) 0 no presenten vibracié (sons sords). El corrent d’zire segueix feria faringe i ariba as organs aticlatori. Sil vel dol paledar est& eleva, Iai "2 surt per la cavitatbucal (sons orals), si est ataiat, 'are surt per les care tats bucal nasal, ectuant ambdés de ressonadors (Sons nasal). Ucire sequelx seu curs per la cavitat dela boca, el corrent d'zre es modifica ies produeix I {apa firal en la deterrineci6 del so, tenint en compie on es produeix fobstruccié (punt carticulacié) i com es proce aquest impeciment (mode ¢'articulacié). Els sons consonaniics es classiquen atenent a tree ctor * Sonoritat. Segors si hiha prestncia 0 abséncia de vbrac de les cordes vocals: = Sord: absencia de vibraci. ~ Sonor: preséncia de vitracé. * Punt darticulaci6. Segons I'ndvet on es prodveix 'cbstucc i els Organs que s'apreximen o eniren en contacte: ~ bilabial: els des lavis (superior | infenc). ~ labiodentat: avi nferior i dents incisves. ~ dental: apex de la llenqua i cara interior de les dents ves, ~ alveolar: pox de la lergua i alls, ~ palatal: dors de le lengua paladar, velar: postdors de la llengua i vel del paladar * Mode d'articulaci6, Segons com es produeix lobstruccs, é= a dir, com surt aire: ~ eclusiu: os predusix ura obstruccié total de Ire (oclusic) seguida duna explosi6, ~ frat: s‘aricula devant liscarVare per una petta escletxa | sult fegant ~ africat s'articula e1 dos periodes, un primer moment cclusiu, en gué I'sire queda tarat, segut d'un moment ficatiu, en que'are sur fregant. ~ nasal: are, en abaivar-so Mivula, curt por leo cavitatsnasel i ora. ~ lateral: cre suct pels costes laterals de la boca, = vibrant: aire sinterromp pel contacte entre I'apex de la lan- gua i els avéols. Sihi ha un dni coniacte a batec emetem e! 50 [4], (So balegan)), si se'n produeizen diversos, emetem e! 0 vibrent [r.Els sons oclusius. Grafies | 2.1 Fonética i ortologia En areas, els sons oclusius fan una ocusis dels dans atcltoris en un f_S pent corre de caval tue. Segors eet ies Spare ae mpoaevencd | pas doar, os cassiquen en baba abel os tans [p0), donate ont "per de atongu i ar nterr de es des incanes (Ud) | veers ene ‘postdors de la Hengua i el vel del paladar {k/g)). A més, s'organitzen en sords i foo, En motts contextos, els sons oclusus es dstingeixen amb caredat: nr * (pl): pega - baga, capa - cava | * (ta da, pot oda | + Ikig: cas - gas, rear -rogar [_S ‘a b.en detente contents per contact amb ales sons, sbsanven can oA | vs ena sonotat ls sons sods (pt, KD podenesdeven sonors (bed. g) i i sons soars podon esdeven sor", en el mode darclace -aponnacs dels egans arcu sense arbar a for una achsi~ 1 is 1 tt ommd. ments. Vegem-ho: Ensoraiment (1p) id) (0 (al > tk) ‘Sonoritzacto de consonant sonora. vant, sotiar, wrt) = | sraaden ca 06 ea | ta ot but | i +10) | =" Ene--- | Emmudiment {1 (1 davrere fm} lamp, compte, romb | {Ali te dare nasal tater | sant proting, aft |¢ Els sons fricatius i africats. Grafies J ortologia 8.1 Fonati {_S * En artcuaros, ols sons fricatius deisen sori |'are liscant per una petta escleta entre els drgans artculatoris en un punt concrel de a cavital bua Segons linret els érgons que enren en contace, os casiiquen en tabio- entais (amb ol la inferior les dans ncisives[1/v)), alveolar (amb apex Ge fa Hengua i els avéos (3/7) i palatals (amb el dors deta Hengua il pala- Bit dar [f/3). A més, s'oxganitzen en sords i sono. * En artcuanios, es sons africats presenten cos perodes, un gfocusiy | un are de fica, ene els érgans aticulators en un punt concret dela caviat bucal. Segens lindiot els dxgans que entren en contacte, es classfiquen on atals([f/d5)).Amés,s'organitzen en sords i soners. Generament, els sons fcaius i aticats es dsingeben amb caredat: + We: cel wo, caga ~ case + sida}: potser- dotze © Usk 20¢~joe, ebut - gut * [ulé5} meta - metge Cal fer atencé, pare, ala roninca: * Contenen ¢s0{s} Pjibs sav osteo — Els femenins amb el sufix -ess@ (advocadessa, alcaldessa, metzessa. Bre Pace ca} ~Els mots acabats en -gressib, -aressor (soressié. aresso); -pres ete pressor (compressis, compressor miss, -missor (pormssi, emis '* Contenen eso [2] els mots: adhesio, andlisi, anestésia, Asia, asil, cohest crisi, decisié, dosi, entusiesme, episodi, exclusi6, fase, medusa, p sumple, residu, tesi, zona. En determinats contexos es sons ficatiusiaicats experimenten cami, sb tot en referencia ala sorortat. Vegen-ho: ‘Sonoritzacié | Segut de consonant sonora. | Afganistan, baf bulent itt pet tat 61k oe 61+ Isl | Segut de veca entre mots | hofigrafo roma lis} = {de} | soneoutie. pote anarhi (y1> tes) er ee(is sons mass: Graies 4.1 Fonatiea i ortologin Eis sons rasals es caracteizen perqué quan el corrent d'aie arriba al vol del paladar, aquest s'abaica el so surt per les cavtats nasal ioral. Segons Vndret ‘e's Organs que entren en contacte, es classifquen en bitabials (amd els dos lla- vis), alveolars (amb apex de la lengua ls avéols) | palatals (are ol dors de Ja longua ie! palader). Tots els eons rasals 26n sonors. E's sons nasals es distingeixen amb claredat a principi de mot, entre vocals ia 8 e mot: © mes ~ nas; nap - nyap ‘= cama — cana ~ canya vam - van ~ bany En altes contextos, cal fer atencis a les normes ortografiques perque el so {n} ‘es confon sovint amb e! so [m). 4.2 Ortografia de 1 Seescfiu amb: m —davant b, p,m: tmbal, ompli, immens... =a Bis mets enmip,tarmater, benpari. consonants nasals Davant f sesci: 1 enels mots precesits pels preficos con, en inflar. m_—encels ales casos: amfibi,triomt. [ Remarques J 1 Seescruen ab m: comboi, empremna, impremta, premsa, somviure, trams. Fels mots que comencen pel prefix ereum: cheumferincia.eircumber, ere ‘cumstinsia, dreumcies. 1 Seesciven um -mp- assumpte, axsumpci,eempar, complabiial, exemeco, ‘edempcie,sinptoms, tempi, rrodempt. perempton. sumptuss. Seesciven amb «mn: aranisia, damnar, mnemotécrc, omniscient, seemnambul, ‘omni, somniar (0 som. 1 Seeerues amb -ne: Anne, Susanna, annex, consectr, conmen, bie in 1%, decenm mien, innocent, nnocu,tonova.3) yt) (Bis sons laterals. Grafies 5.1 Ponatica { ortologia Eis sons laterals es caracteritren porque laie surt pels cosiats laterals de la bosa, Ambdés s6n -sonors jes distingeixen pel punt d'aricuiacé: la [I] 6s alveolar ila (4) & palatal Pel que fa a la pronincia, cl evlarles prontnces {io [5] del so palatal [4]. Ca dir [pasa] ino [paia} 0 pass}. or 5.2 La ela geminada [La eta gemnada (H) 6s un so doblat que trobem en alguns mots. Com que ni Sempre es prenunca el so geminat cal fer atenci a Vorlogratia, Sescriven ami a geminada: ‘© Alguns mots que comencen per; = alt: allegar, allelua, ablergia, allicient, aluciner, abtudir. ~ eobt: coblaborar, coblecci6, coblectiv, colegi, eollidi, cols. Mt ibfegal,iMegible, ‘Megitim,ilkct, Mimiat, iMegic. = mitt miblenni, mildenar, milSgram, millimetre. © Alguns mots acabats en: ~ ella: aquarelta, bagaielia, ceravella, celta, damisebla, ranetia, mo! tadella, novella, parcella, passarehle, = IH: avila, clorotla, goriie, pupina, sibita, tanquitle... = THe: caviMer, destivlar, installa, osciblar, vacitar. + Latres mots com: belli, céllula, excebient, inteHigent, metalic, moHuse, nubla, patie soblciter pelicula, rebeHid, satéhit, soMictar... (Eis sons vibrants. Grafies 6.1 Fonitiea i ortologia Els sons vibrants [rl {r] presenten els matexos trets classitcatots. La dferer ca rau en a fot que la [r interromp I'are expat amb un Gnic bates (per aixd + ‘nomena betegart) mente que la [F] en presenta diversas, Pel que faa la prontincia, cal fer atencis a I'ermmudiment que es produ: ‘+ final de mot amb alguns sufixos derivalius: colomar, camisser, ors ‘escaltador. + en els infrtius acabats en -ar, ver iit: salar, emer, sot. «+ en alguns mots com prendre i devivats: aprendre, comprendie...