1973 3 d'agost | (Crecen ainspiracié ino crecen la inspiraci6. Crec en els resultats d'un esforg basat en el domini de la métrica i no crec en aquests resultats, Penso que els ‘meus esforcos actuals donen uns productes subsi ris i menors respecte als dos llibres que he escritt Enyoro el disc de Marlene Dietrich i els nocturns’ de Chopin. § En cada creacié hi ha el econflicte-compenetraci6» de sentiment i ra6, d'inspiracié i estructura. L’apre- nentatge consisteix a saber actuar com si partissim de zero en cadascuna de les tasques de creaci6. Sila cosa, de vegades, no surt, és perqué no s’ha tornatal «zero», | u ‘Séc a Terrassa. He sentit el disc de la Dietrich. / 2B nape ip abans aoe se, un home, després un ciutada i després un poeta». ‘ 15 dagost Hi ha una cosa que sempre m’ha preocupat. Si, vvisquéssim en un pafs organitzatd’unamaneramenys / in varribat a obsedir-me tant el tema’ delpasdel temps?Esticconvengur queno. Aquestaés una ra6 més perqué un tractament literari d’aquest tema posseeixi un valor «social> i no simplement individual. El terme brechtia Versuch é molt iblustrativ Puna actitud de Pescriptor. El mot Versuch vol dir , assaig, intent, experiment, temptativa. Dins aquests | interats», situa Brecht els diversos «generes» que . | conrea. Aparentment, aixd contradiria la insubor-/ | nable vocacié «métrica» de Hélderlin, perd en el . fons fai ha el mateix desig de copsar la realitat en els seus aspectes limitats i de recontixer els seus aspec- | tes no delimitats. 1930 d’agost isses, crits, cops de porta, hipocondria.. Gas ‘poder Ilegir Lewis Carroll en angles. | Diari sense dates stes notes no sén datades. No nef i see foe 2 1 daes No puc di presideix una linia continua, la / ina cra de esellgrama cldarrereneelogea que i van fer ala meva companya. La meva antiga, 6 damb~ genes lps dens apt fa ‘Una linia continua, en el sentit: nsominis; esc datigcmein snp rotagonitzats per un cos deshabita. #26 cere sobreroehi hava tans coses en comtl Per aixd ara hi ha també tantes i tantes coses que, en/ suscitar el it: ‘tot ergonya i sensacié de culpa pel simp escriureaquestesratlles, de poder alcarlaviscad sentir el tacte del boligraf, de fer tantes coses, de | malgrat '— tantes opcions ‘mentre que ella no en 6 cap, perqué no hide? Tla gent, els amics, els coneguts, no pensen en ella sihom no els ho recorda, perqué sén molts els qui moren, ila gent s'aferra a la vida, Aixd és normal, & ‘una normalitat que em produeix tam Penso que aquestes notes sén massa coherents, encara, que no arriben a expressar 'agressi6 del mén exterior de qué s6c objecte en la meva soledat, en la meva marginacié, en la mevaabsoluta mistria. Caldra f -$€ per expressar aquestaagressi6..., perd, per qué? Per a qui? Potser pera: situacié semnblant, ja que tes | ‘mfba tocat de trobar-m’hiy ler: arr "an pou) que a 13 de setembre inspiracié implica préviamet un oblittotal, una Feo ery en RR Ansia d’as ue es trobi en una/ mil aventura, Un Ilibre interromput a mitja lectura. Té un full doblegat. No he estat jo qui ha doblegat aquest full. Miguel Hernindez diu: ¢¥o nada més soy ya cuando estoy solo». Jo podtia dir: «Jo només soe jo Sermo hind ‘aixd expressaria que el teatre és Piinica cosa que em pot salvar. Per qué precisamentel teatre, que és Pactivitat que feia amb ella i que ens salvava atots dos? Potser perqu2 el porto tan adiatre iperqué és una forma de fidelitat intima a ella, Aixd sembla contradir la por del passat compartit de qué parlava abans. Perd potser no és veritat: © ‘una activitat que resumeix totes les meves cont ions. Hi ta tremendes caigudes i una necessiat d | pemilkeyraearm aea shall overcome... some day! ( : aquell minim moviment de llavis que joy wt a Joan, ara que Ja teva veu em porta tant pha eo yo ra tants lloes des dels quals Phen escola lloce que ed vemps i la solitud van enrtnant. La meva fila pti la petita aznb tu, i jo voldria que la meva 3 canta | procure no pensar en res més que en la teva veu i en/ la veude-la meva illa petits, ot deixant-me endur no; son, Latevaveuve detan lluny! Ilameva solitud no / ‘esta presparada per rebre-la com V’hauria rebuda ei altre temps! Nokia expersngat| esperangal / Amb els teus tristos ulls em veus mirar uns ulls tristos/ Lagrisa frescor matinal de les ciutats estranyes on, en soolitud, passem un parell de dies. Els bars amb dones velles d’accent exitici propietaris que pateixen d’insomni. Sempre el mateix embriac. Només aixd (perqué és un paréntesi) té sentic. Es el compas d’es- pera («Et vas apropar a mi, vas arrossegar el puf sota Ia vollta emblanquinada de la cava, ja al meu costat, etvas posar aparlar.., Jo estava atdnita, perqueeresun descconegut. I ara..»). Des d’alla on siguis, mira amb els teus ulls tristos els meus ulls. La resta és silenci . I dolore. Um cap que penja, inert i, al fons, rots els paisatges armats contra el meu front. El ressb de paraules entu- siastess, apassionades, dolces, creadores d’objectes (sob- tadament flonjos i pitrids), can llunyanes. Les carrete- res i les llargues converses («M’agrada de veure’l, perqueé es nota que s‘bo passa molt bé feat el que f2, ‘perquré imposalaseva prestncia poderosa...Atuno?>), la resta ho és tot, © itot és silenci. © a | | Tp Cougs de le dae Bae, 24 de setembre : en mi: un que fa projectesi provi de realitar-lo,iun alte que anulla els projectes der Pr ‘anterior ifa el que vol, (eetlatadr-ho tag ali no vole ocespeetar all qu? pensa fer, perqu? tornaria eT | | («No podré cantar..., no, no podré.») “El meu amor per tu no m’estimal Com descriure ara alld que no pot ser descrit? Un temps inacabable pensant com és dificil tancar uns ulls instilment i aterradorament oberts, uns ulls que cal tancar dins un vehicle blanc, cami de Pinfern. El cami de Vinfern és pitjor que l’infern. La meva ma damunt el rem, / Ta teva ma damunt la meva. [1976 (octubre-desembre) 16 d’octubre La histdria de les dictadures coincideix en gran part amb Ia histbria dels dictadors. Tes nota que alga ha dormit en aquest sofa negre, sota el tapis i vora el lum de peu, iel cintir de Zamora i el curbant de la ‘Tortola Valencia. Una barrejadesensualitatrepulsis provocadatambé per Polord’ Aqua Velva. Lahistoria de les dictadures... ‘esperar el ‘moment d'in cals, px, “No tine altra cosa que wa nom i i tothom— un moment favorable desspeofits Lateef | “tuieié que moltes es escoltat i has cregut! que allo quae deia era cert, 'arrelament sempre persed ‘guit i mai no Primavera de 1976 14 de maig He rebut una carta de Josep M. Benet sobre el Cangoner. Diu que liva costar de llegiri que després de cada poema li venia la intencié dabandonar el libre, Es pregunta com m’ho he pogut er per escriu- re'L. Es nega a comentar-lo, perd després, en una postdata, diu que podia haver fet dues coses.O bédir- ‘me que és un llibre molt bo i parlar de les imatges, dels temes, etc... bé parlar de la Mari. Afirma que no té genes de fer ni una cosa ni Paltra. Acaba dient que celebra que el libre existeixi. Evidentment, jo també celebro l’existéncia del Cangoner, malgrat que la seva aparicié ha tornat a obrir la ferida, ide quina manera! El desconcert per la pérdua d’ella encara no ha estat explicar. Probablement perqu’ hi ha una cosa impos- sible per a mi: posar-me en el seu lloc. (Gree que el Cangoner ens proj. ia mica aire inoeGunltine ope im, no solament mi. Les dels amics nostres que I’han / S'acompleix la acié quejo Durer ‘Aquestsdies he llegit Cap al tard, de Joan Alcover, un libre que m’ha emocionat molt profundament, sobretot les «Elegies». M’hi he sentit identificat. El | lovescoltant un disc de Cipe Lincovsky /actriu iPelsllocs on Antonin Artaud traga els seuscercles, m ia passar com un simple cometa. Aixi em faria perdonar haver dit alguna vegada que Artaud tenia alguna cosa de repulsiu. 17 doctubre Potser no caldria escriure-ho, perd no me’n puc estar: els espectacles on hi ha elements artaudi pequere d’una falta deradicalisme que encara és pitjor que l’altra cosa. 10 de desembre 15 de novembre Dale de Pavié, ja é de passar els Alps tii7 de mang Assajant Pescena del comiat de Romeo i Julieta. Mentre escric aixd, tine els actors davant meu, da~ munt una colchoneta. Com han de ser els moviments, les actituds, la gesticulaci6? Una mena de «coreogra- fia» distant i simbdlica de Pacte amorés? O bé una escena realista, en la qual els gestos amorosos donin una idea exacta del desficii el cansament que acompa- nyen aquest moment de comiat? En el primer cas, la concepcié del muntatge es recolzaria en el compo- nent retoric que té el text. En el segon cas, predomi- naria la nege, que et deta Tetémac al descobet t t “amb una iamb un colla- 7 +t ret de grosses boles grogues. I seré el teu primer i tL + | | amor, Tru seras el meu primer amor, / KH| 1978 yue cadasesi ha viscut d’una manera diferent; és a diry Aeesnpe de Puno € el temps deValire.Taixd d6na 28 d’abril I T Penetro atdnit dins el llibre segon de les Poesies de Marius Torres/que he agafat gairebé a Patzar. Des d’aquells meravellosos versos que diuen: t «Dole angel de la Mort, si has de venir, més val que + “Vinguis ara», fins al poema divuir, el vuité d’aquest Segon libre, que acaba: aixi escau la melangia tan dolgament, que per rendir-me no et caldria | ‘més ornament, | | | | | | Llegeixo uns quants poemes més, entre ells ’ex- i I cepcional «Abendlieds, i retorno el llibre al prestat- | Porser cal veure també en el tors mutilat damunt | Yer ves leo os sguspires dels textos / a | 5 de maig | lta | i “De vegades passa que alge ens agafa pel clatel, | | | | | + 1 com #’agafen els gas, ens tila na escona tot i : qu? far amb nosalrres, i finalment ens een alent ie ee ae ee I | 1 ens ens cal guarir al tormara, x it - = Peoso que no os snc desi sicunsrioméslorot | de si s6e un home en una situaci6 personal desespe-( | rada. El més important és que séc un ésser hum’ que/ continua vivint. ane Pe rnd | Ara m’haig de posar a caminar. 4 ee 2 '= r Eto Lot diamine rte I | Cet ves, que canview total nostra conduca i que eas tEe Eee ree ment, aqquesta situaci6, Es a dir,eal converti ds A -caigu, { | L ‘its es hes nce lan conor de 13 de jrony ae Ta finestra després d’aquesta nit amb~ er tal de descobrir que —sense saber com— ‘robe vors el mar. lor de ste trepadell, ges Epsere donde ot dine proce per tu als meus dits els meus ulls, Sune neaejano Sano Ed precursora de Eternitat i anell! Entrada i sortida sthory, ete al ten paisatge ober: que pot ésserfurget i fecundat per la cosa més palpable. I tornen les roselles i els pollancs en els quals hem coincidit. lascendim, per- qué ho demanen els camps d’oliveres i els vinyars. 1/ esdeversim batalls ‘immensa. Pell bruna i ulls molt blaus sots el sol, com siel teu destf fos mirar amb perplexitat la Hun pera de loracle. val (qué &, doncs, aquesta flor?). T em cridaras amb i mans oo eee 1a ccieinge un cok Ene els let allows ten: Escrie sobre lainspiracié que porta implicita Pex- peritncia i que opera sobre acumulacions i sobre el ‘caos assumit. Eseric sobre el nu i sobre la fallera in- 233 ‘mar. El s,iamor, i el futur, re fresc, ila de Ie fe. 232 seva mare és na Bat W sive aipal meson | pectives. Sé que continuaré trobant-me cdmode quan Perlasé amb ella, per taHBEwE due Gndst por i) portar molt enlla les meves proposicions. Aixd m’en- tristeix molt ena dié—pavesianament— que la sole- dat it de lar 5 d’octubre rar ¢ bar ier fotos. Jol Bekagisayen power qorne cones tanh pave! no he vist mai. I Phome em va dir: séc el teu pare. {2. EL PONr sors #1 NECKAR Em dic Nadine, tine sis anys i no s6c una nenay monstruosa com la que veu Raskolnikov en el seu somni. Haig de travessar tota sola el pont vellsobre el Neckar. Som al mes de febrer. Ha nevat, iel vent que talla fa una mica desagradable la travessia, Per sort, ‘uina caputxa de Ilana i una bufandalque em tapar ed. pate boca. Veig el pont davant meu, llarg, molt Ilarg, i Les siluetes negres de les cases de Paltra banda dees munranyes coberes de pis | sree unex muntarayes baixesyentremig de les quals s'estén la ciutat. Totes retalla contra un cel entre blau eléctric” ivermellés, amb uns nivols petits i foscos. Els lhums encesos de la ciutat fan més misteriés aquest cel que reté tarat de temps el reflex de la llum solar. A banda ibanda, damuntles baranes del pont, les grans estanues! dedéus de a mitologia germinica semblen oferit-me proteccié. Es com si totes's’inclinessin cap endavant iiem fessin gestos amb la miyperqué passi. Comengo a.caminai doncs. Trepitjo la neu glacada. No fa tant devent comem pensava. Corro una micai m’aturo de sobte voora I'estdtua del déu Wolfram, amb cl seu case alat. S’apropa un homemoltesguerraf que s'aguanta amb doss bastoris. No és molt més alt que jo isembla ‘una pexsona mal dibuixada. La seva marxa ripidai convulsa.em fa aturas:Jaha passat dellarg.No ha estat res. M’enfilo a la barana‘del pont per veure el riu. A poca distancia hi ha una resclosa. Una barcassa é a dintre & dues més esperen el torn. M’arriba la mtisica’ dela ridioique tenen engegadai espero que es comen- cin a obrir lentament Jes comportes. Sén barcasses amb el case pintat de color verd i blanc, i amb bande- roles omejants. Ara en passa una per sota el pont; va emergint sota els meus peus: Passa... (com es diu...? ‘Ah, si.) majestuosament, iva aajuntar-se alesaltres. Bm trec els guants de coloraines i obro la meva cartera_ Arrencod’un blocun paper mil limetratifaig una barqueta’ La tiro al riu i la veig desapartixer aigiies avall, navegant de gairell Baixo de la barana i continiao caminant. En un dels pilons quadrats que sostenea les estitues, bi haun cartell enganxat. Hom hhiveu wana casera de parets grogues iteulada vermella. Les finestres s6n obertes iplenes de cares somrients, ‘Aldanaunt, unes lletres: «Sicher ist sicher. CDU». La propera estitua és la de Kriembilde. Té una actitud alterosa i el cos opulent/Me la miro una mica i passo de llargg, No m’agrada gaire la seva expressié furibun- da, Sernto, perd, la seva veu fonda itrista, que em diu: ‘Sicher ist nicht sicher, mein liebes Kind». Ja em falta poc per arribar a Paltra banda del pont: ja veig 'apa~ fador ela xarcuteria del primer xamfra. En arribar- him’aturounmomentamirarelsembotits. Mésenlla, m'atreu el vestibul del cinema Studio Europa. Des ‘Puna fotografia, Charlot, embolicat amb una mantay fem declica un esguard ple de tendresat I penso que tot festava_ previst: que Pestirua parlés, i aquest final chaplimid.20 de juny \ | Hi va haver una época en qué em sabia capag de’ i oe Sap Gea eat eee! | + -—posar-mn*hi. Racionalment, veia que calia fer un tre- fee ee a | ball d’acumulacié i de selecci6, i que, siera capac dey aon “ la primera embranzida, quedarien indirectament eli-’ it | | ‘minades les reserves sobre la propia capacitat. Vital- \ ‘ment, mha passat sempre una cosa molt semblant. Si enllloc de tenir por del fracas, adquiris la naturalitat’ | i Sificient per assumir els «fracassos» i els nivacontemplarel barrimedievald’Avgsburg «amb impacitncias (com diria Bervold Brecht), A més, tingué la sorpresa agradabilissima de veure’s amb Vanika viatjant dins un wagon-lit de POrient- Express, sense saber com ni per qua, ja que aquest vviatge no havia entrat dins les seves intencions, ni abans ni ara. Va descobris, a més, que aquella gran aventura amb Vanika li facilitava el cami per refer-ho tot, perqué una situacié condiciona les segiients, com el lector ja deu haver endevinat des de les primeres ratlles d’aquesta narraci6, Cap siruacié —deu haver pensat el nostre lector— no és aillable. I heus aqué que, de sobte, el nostre home va recordar amb terror aquella frase tan generalitzada: «Vés a saber el que hhauria passat, si aquell dia jo... Perd hauriem de passarjaademostrarqueunamaquinacom|ad’aquell home no soluciona res. Al contrari: val més trobar-se sempre davant les alternatives ino tenir cap maquina nicap possibilitat de tenir-ne. Podriem parlar, doncs, delacaixa coma obsessid, comainterrupcié dela vida present i reali, per tant, com a motiu d’una maxima ‘oportunitat perduda: lade viure. Perd aquest puntde vista seria pedanti d’un moralisme facil (em temo que lanarracié ja hi queda prou). Per aixd acabarem dient que Vhome i la seva maquina van viure feligos i | contents fins a la fi dels seus dies, que van ser molts.