Professional Documents
Culture Documents
Les cllules realitzen el metabolisme per si mateixes, per tant vol dir que sn autopoitiques.
Les diferents reaccions qumiques del metabolisme sen diuen vies metabliques i les molcules que hi
intervenen sanomenen metablits.
Les reaccions del metabolisme estan regulades per uns enzims, que estan especialitzats per a cada metablit
inicial o substrat. Les substncies finals duna via metablica sanomenen productes. Les petites vies que hi
ha entre les grans vies metabliques sanomenen metabolisme intermediari.
Dins del metabolisme trobem dues vies metabliques:
Reaccions catabliques
Reaccions de degradaci
Reaccions doxidaci: prdua deDesprenen energia
Reaccions anabliques
Reaccions de sntesi
Reaccions de reducci: guany deNecessiten energia
1.2 ATP
s un nucletid de gran importncia en el metabolisme, ja que pot actuar com a molcula energtica, perqu
s capa demmagatzemar o cedir energia amb molta facilitat.
Quan shidrolitza, es trenca el darrer enlla fosfric i es produeix ADP i una molcula dcid fosfric que se
simbolitza com a Pi, a ms sallibera energia.
ATP + H2O ADP + Pi (73 kcal/mol)
LADP tamb s capa dhidrolitzar-se, de manera que es trenca laltre enlla fosfric, amb la qual cosa
salliberen unes altres 73 kcal/mol i es produeix AMP i una molcula dcid fosfric.
Fosforilaci a nivell de substrat: saconsegueix lATP grcies a lenergia que sallibera duna
biomolcula quan es trenca algun dels seus enllaos rics en energia. Els enzims que regulen aquests
processos sanomenen quinases.
Fosforilaci oxidativa: saconsegueix lATP per mitj duns enzims especials que sanomenen ATPsintetases, que hi ha a les crestes dels mitocondris i als tilacoides dels cloroplasts, quan un flux de
protons (H+ ) travessa aquests enzims.
LATP s la moneda energtica de la cllula ja que sutilitza de forma immediata, i sutilitza en totes les
reaccions metabliques en les quals es necessita per a la biosntesi de molcules.
Quan lenergia no es necessita de forma immediata semmagatzema en forma de:
Pel que fa a les fonts denergia tamb parlarem de dos tipus de metabolisme:
Tipus dorganisme
segons el seu
metabolisme
Fotolittrofs (o
fotoauttrofs)
Fotoorgantrofs (o
fotohetertrofs
Quimiolittrofs (o
quimioauttrofs)
Quimioorgantrofs (o
quimiohetertofs)
Origen de lenergia
Exemples
Llum
CO2
Llum
Orgnic
Plantes
Bacteris fotosinttics
Bacteris porprats
Reaccions qumiques
CO2
Bacteris nitrificants
Reaccions qumiques
Orgnic
Animals
Fongs
El control bioqumic es realitza amb unes substncies que permeten les reaccions sn els biocatalitzadors o
enzims.
En els organismes pluricellulars es produeix un altre control bioqumic , els sistema hormonal. La hormona
actua com a missatger qumic, aix regulen el metabolisme intern.
2.2 LACTIVITAT DELS CATALITZADORS
Moltes substncies qumiques, quan reaccionen desprenen energia calorfica: reaccions exergniques. Aquest
despreniment es dna perqu lenergia lliure total de les substncies reaccionants (reactius) s superior a
lenergia lliure de les substncies produdes (productes).
Per a que es porti a terme una reacci, cal que es subministri prou energia per debilitar els enllaos del reactiu
i possibilitar la ruptura.
Aquest pas sanomena estat de transici. Lenergia que es necessria per a trencar els enllaos sanomena
energia dactivaci.
(grfic energia dactivaci)
LADN determina el funcionament de la cllula.
3. ELS ENZIMS
Sn els catalitzadors de les reaccions qumiques. Actuen rebaixant lenergia dactivaci i per tant augmenten
la velocitat de la reacci.
Els riboenzims sn uns RNA capaos de catalitzar uns altres RNA, als quals treuen o afegeixen nucletids.
Caracterstiques que compleixen els enzims de tots els catalitzadors:
Sn molt especfics.
Sempre actuen a temperatura ambient.
Sn molt actius, ja que augmenten la velocitat de reacci.
Tenen un pes molecular molt elevat.
Reaccions amb un sol substrat: Lenzim actua fixant el substrat a la seva superfcie per mitj denllaos
febles. Aix es forma el complex enzim-substrat, desprs es produeixen enllaos interns del substrat i
arriben a lestat de transici amb el centre actiu, i es requereix menys energia per arribar a lestat de
transici. Acabada la transformaci, queda el complex enzim-producte, que sescindeix i allibera
lenzim intacte i el producte.
Reaccions amb dos substrats: Els enzims actuen atraient les molcules reaccionant cap a les seva
superfcie de manera que augmenta la possibilitat que es trobin, i en conseqncia que la reacci es
produeixi. Els enzims un cop feta la transformaci dels substrats en els productes, se nalliberen
rpidament per tornar a actuar. De vegades, lenzim atrau primer a un substrat i desprs a laltre. El
primer deixa un tros de substrat que ser enganxat al segon substrat tot formant el producte.
Especificitat de substrat: Es dna quan lenzim tan sols actua sobre un substrat. Ex: ureasa sobre urea.
Especificitat dacci: Cada reacci est catalitzada per un enzim especfic.
Model de complementarietat1: el substrat es complementa amb lenzim com una clau amb el seu
pany.
Model de lajust indut2: lenzim modifica la seva forma per adaptar-se al substrat.
Model de lajust indut dencaixada de mans: lenzim i el substrat modifiquen la seva forma per
poder-se acoblar.
4. LES VITAMINES
Les vitamines sn glcids o lpids senzills, que els animals no poden sintetitzar. La importncia de les vitamines
s que sn coenzims.
Els aliments que tenen un nombre ms alt de vitamines sn els elements crus.
Les vitamines es classifiquen, segons la solubilitat:
Vitamines liposolubles: naturalesa lipdica, per tant sn solubles en dissolvents orgnics. La vitamina
A protegeix els epitelis i s necessria per la recepci visual. La vitamina D regula labsorci de calci.
La vitamina E actua com antioxidant. La vitamina K coopera en els processos de coagulaci de la sang.
Vitamines hidrosolubles: sn solubles en aigua, per tant es difonen molt b en la sang. Les vitamines
B actuen en les vies metabliques i el la formaci de glbuls vermells. La vitamina C interv en la sntesi
de collagen.