You are on page 1of 6

TEMA 1: METABOLISME

1.EL METABOLISME CELLULAR


1.1 EL CONCEPTE DE METABOLISME
El metabolisme cellular s el conjunt de reaccions qumiques que es produeixen a linterior de les cllules.
Objectius:

Obtenir energia per dur a terme les tres funcions vitals.


Obtenir matria per crixer.

Les cllules realitzen el metabolisme per si mateixes, per tant vol dir que sn autopoitiques.
Les diferents reaccions qumiques del metabolisme sen diuen vies metabliques i les molcules que hi
intervenen sanomenen metablits.
Les reaccions del metabolisme estan regulades per uns enzims, que estan especialitzats per a cada metablit
inicial o substrat. Les substncies finals duna via metablica sanomenen productes. Les petites vies que hi
ha entre les grans vies metabliques sanomenen metabolisme intermediari.
Dins del metabolisme trobem dues vies metabliques:

Catabolisme: transformaci de molcules complexes en daltres ms senzilles.


Anabolisme: sntesi de molcules orgniques complexes a partir daltres biomolcules ms senzilles.

Reaccions catabliques
Reaccions de degradaci
Reaccions doxidaci: prdua deDesprenen energia

Reaccions anabliques
Reaccions de sntesi
Reaccions de reducci: guany deNecessiten energia

Perqu hi hagi una oxidaci cal una reducci.


Quan una molcula perd un hidrogen per tamb un prot i un electr.

HH+ + e(deshidrogenaci oxidaci)

1.2 ATP
s un nucletid de gran importncia en el metabolisme, ja que pot actuar com a molcula energtica, perqu
s capa demmagatzemar o cedir energia amb molta facilitat.
Quan shidrolitza, es trenca el darrer enlla fosfric i es produeix ADP i una molcula dcid fosfric que se
simbolitza com a Pi, a ms sallibera energia.
ATP + H2O ADP + Pi (73 kcal/mol)
LADP tamb s capa dhidrolitzar-se, de manera que es trenca laltre enlla fosfric, amb la qual cosa
salliberen unes altres 73 kcal/mol i es produeix AMP i una molcula dcid fosfric.

ADP + H2O AMP + Pi + E (73 kcal/mol)

LATP el podem aconseguir de dues maneres:

Fosforilaci a nivell de substrat: saconsegueix lATP grcies a lenergia que sallibera duna
biomolcula quan es trenca algun dels seus enllaos rics en energia. Els enzims que regulen aquests
processos sanomenen quinases.
Fosforilaci oxidativa: saconsegueix lATP per mitj duns enzims especials que sanomenen ATPsintetases, que hi ha a les crestes dels mitocondris i als tilacoides dels cloroplasts, quan un flux de
protons (H+ ) travessa aquests enzims.

LATP s la moneda energtica de la cllula ja que sutilitza de forma immediata, i sutilitza en totes les
reaccions metabliques en les quals es necessita per a la biosntesi de molcules.
Quan lenergia no es necessita de forma immediata semmagatzema en forma de:

Mid: sacumula en els plasts de les cllules.


Glicogen: sacumula en el citosol de les cllules dels msculs i del fetge dels mamfers.
Triglicrids (greixos): sacumulen en el citosol de les cllules amb teixit adips.

1.3 EL TIPUS DE METABOLISME


Per crixer i desenvolupar-nos necessitem matria , i per aix necessitem toms. Els de carboni sn els ms
importants.
Segons la font de carboni hi ha dos tipus de metabolisme:

Quan la font s CO2 parlarem de metabolisme auttrof.


Quan la font s la mateixa matria orgnica parlarem de metabolisme hetertrof.

Pel que fa a les fonts denergia tamb parlarem de dos tipus de metabolisme:

Quan sutilitza la llum parlarem de fotosntesi (fotosinttics).


Quan sutilitza lenergia de les reaccions qumiques parlarem de quimiosntesi (quimiosinttics).

Tipus dorganisme
segons el seu
metabolisme
Fotolittrofs (o
fotoauttrofs)
Fotoorgantrofs (o
fotohetertrofs
Quimiolittrofs (o
quimioauttrofs)
Quimioorgantrofs (o
quimiohetertofs)

Origen de lenergia

Origen del carboni

Exemples

Llum

CO2

Llum

Orgnic

Plantes
Bacteris fotosinttics
Bacteris porprats

Reaccions qumiques

CO2

Bacteris nitrificants

Reaccions qumiques

Orgnic

Animals
Fongs

2.EL CONTROL DEL METABOLISME


2.1 ELS BIOCATALITZADORS I LES HORMONES
A les cllules constantment es donen reaccions qumiques. Com les substncies que hi intervenen sn molt
estables les han dajudar a interaccionar.

El control bioqumic es realitza amb unes substncies que permeten les reaccions sn els biocatalitzadors o
enzims.
En els organismes pluricellulars es produeix un altre control bioqumic , els sistema hormonal. La hormona
actua com a missatger qumic, aix regulen el metabolisme intern.
2.2 LACTIVITAT DELS CATALITZADORS
Moltes substncies qumiques, quan reaccionen desprenen energia calorfica: reaccions exergniques. Aquest
despreniment es dna perqu lenergia lliure total de les substncies reaccionants (reactius) s superior a
lenergia lliure de les substncies produdes (productes).
Per a que es porti a terme una reacci, cal que es subministri prou energia per debilitar els enllaos del reactiu
i possibilitar la ruptura.
Aquest pas sanomena estat de transici. Lenergia que es necessria per a trencar els enllaos sanomena
energia dactivaci.
(grfic energia dactivaci)
LADN determina el funcionament de la cllula.
3. ELS ENZIMS
Sn els catalitzadors de les reaccions qumiques. Actuen rebaixant lenergia dactivaci i per tant augmenten
la velocitat de la reacci.
Els riboenzims sn uns RNA capaos de catalitzar uns altres RNA, als quals treuen o afegeixen nucletids.
Caracterstiques que compleixen els enzims de tots els catalitzadors:

Sn substncies que acceleren molt la reacci.


No es consumeixen durant la reacci.

Caracterstiques que compleixen els enzims de tots els biocatalitzadors:

Sn molt especfics.
Sempre actuen a temperatura ambient.
Sn molt actius, ja que augmenten la velocitat de reacci.
Tenen un pes molecular molt elevat.

Segons lestructura que presenten podem distingir:

Enzims proteics: constituts per una o ms cadenes polipeptdiques.


Holoenzims: enzims constituts per una fracci polipeptdica, el apoenzim i una fracci no
polipeptdica, el cofactor. Aquest ltim por ser:
- Cofactor inorgnic: ions metllics, en quantitats petites Mg2+ Zn+ (oligoelements).
- Cofactor orgnic: sanomenen coenzims. Els ms importants sn lATP, el NAD +, el NADP+, el
coenzim A (CoA) i les vitamines.

3.1 LACTIVITAT ENZIMTICA


La substncia sobre la qual actua un enzim sanomena substrat. Els enzims actuen de dues maneres diferents:

Reaccions amb un sol substrat: Lenzim actua fixant el substrat a la seva superfcie per mitj denllaos
febles. Aix es forma el complex enzim-substrat, desprs es produeixen enllaos interns del substrat i
arriben a lestat de transici amb el centre actiu, i es requereix menys energia per arribar a lestat de
transici. Acabada la transformaci, queda el complex enzim-producte, que sescindeix i allibera
lenzim intacte i el producte.
Reaccions amb dos substrats: Els enzims actuen atraient les molcules reaccionant cap a les seva
superfcie de manera que augmenta la possibilitat que es trobin, i en conseqncia que la reacci es
produeixi. Els enzims un cop feta la transformaci dels substrats en els productes, se nalliberen
rpidament per tornar a actuar. De vegades, lenzim atrau primer a un substrat i desprs a laltre. El
primer deixa un tros de substrat que ser enganxat al segon substrat tot formant el producte.

3.2 LESPECIFICITAT DELS ENZIMS


Tan sols els substrats que tenen la forma adequada poden accedir al centre actiu ; tan sols els que poden
establir un enlla amb els radicals dels aminocids.
Hi ha dos tipus de especificitat:

Especificitat de substrat: Es dna quan lenzim tan sols actua sobre un substrat. Ex: ureasa sobre urea.
Especificitat dacci: Cada reacci est catalitzada per un enzim especfic.

Tamb hi ha tres tipus despecificitat entre substrat i enzim:

Model de complementarietat1: el substrat es complementa amb lenzim com una clau amb el seu
pany.
Model de lajust indut2: lenzim modifica la seva forma per adaptar-se al substrat.
Model de lajust indut dencaixada de mans: lenzim i el substrat modifiquen la seva forma per
poder-se acoblar.

3.3 CINTICA DE LACTIVITAT ENZIMTICA


Si augmenta la concentraci de substrat es produeix
un augment de la velocitat de reacci, aix fa que
augmenti la probabilitat de trobada entre el substrat
i lenzim. Pot ser que sarribi a la velocitat mxima,
aix es degut a que totes les molcules denzim ja
estan ocupades per molcules de substrat, formant
el complex enzim-substrat, fet que sanomena
saturaci de lenzim.

Constant de Michaelis-Menten (KM ), que s la concentraci del substrat en la qual


la velocitat de reacci s la meitat de la velocitat mxima, i s especfica per a cada
tipus denzim.

3.4 FACTORS QUE AFECTEN A LACTIVITAT ENZIMTICA

Influncia de la temperatura: Si es subministra energia calorfica, les molcules augmenten la mobilitat, i


per tant el nombre de trobades moleculars. Hi ha una temperatura ptima per a cada enzim, per a la qual
lactivitat enzimtica s mxima. Si augmentem ms la temperatura es produir la desnaturalitzaci duna
part de les molcules de lenzim, s a dir, la prdua de la estructura terciria i secundria.
Influncia del pH: Els enzims presenten dos valors lmit de pH entre els quals sn eficaos. Traspassats
aquests lmits, lenzim es desnaturalitza i deixa dactuar. Entre aquests dos lmits, es troba el pH ptim, en
el qual lenzim presenta mxima eficcia.
Inhibidors: Sn substncies que disminueixen lactivitat dun enzim o b limpedeixen actuar. Poden ser
perjudicials o beneficiosos. La inhibici pot ser de dos tipus:
-

Inhibici irreversible o enverinament de lenzim: Quan linhibidor o ver es fixa permanentment al


centre actiu de lenzim, altera lestructura i per tant, linutilitza.
Inhibici reversible: Quan no sinutilitza el centre actiu, sin que tan sols simpedeix temporalment el
funcionament. Hi ha dos tipus:

Inhibici reversible competitiva1: s la que es produeix quan la molcula de linhibidor s


similar al substrat i competeix en fixar-se al centre actiu. Quan es fixa linhibidor, lenzim queda
bloquejat i el substrat no shi pot fixar. Disminuci de velocitat proporcional a concentraci
dinhibidor.
Inhibici reversible no competitiva2: s la que es produeix quan linhibidor suneix a lenzim i
impedeix laccs del substrat al centre actiu o b impedeix la separaci del complex enzimsubstrat.

3.5 ELS ENZIMS ALLOSTRICS O REGULADORS


Els enzims allostrics sn els que poden adoptar dues formes estables diferents. La configuraci activa i la
inactiva de lenzim. A ms aquests enzims tenen el centre regulador o allostric, al qual pot afegir-se una altra
substncia, el lligand. A vegades pot ser que la presncia del lligand determini el canvi de configuraci de
lenzim, la transici allostrica.
Hi ha dos tipus de lligands segons la configuraci: els activadors o efectors (provoca que lenzim inactiu es
torni actiu) i els inhibidors (provoca que lenzim, quedi inutilitzat).

Hi ha dos tipus de regulaci:

Regulaci per inducci enzimtica1 activadors


Regulaci per retroalimentaci o feedback2 inhibidors

La representaci grfica de lactivitat dun enzim allostric s una corba sigmodal.


Com que necessita lligand, la velocitat de reacci en funci de la concentraci de
substrat augmenta poc a poc, fins arribar a la velocitat mxima, on es produiria la
saturaci de lenzim amb el substrat.

4. LES VITAMINES
Les vitamines sn glcids o lpids senzills, que els animals no poden sintetitzar. La importncia de les vitamines
s que sn coenzims.
Els aliments que tenen un nombre ms alt de vitamines sn els elements crus.
Les vitamines es classifiquen, segons la solubilitat:

Vitamines liposolubles: naturalesa lipdica, per tant sn solubles en dissolvents orgnics. La vitamina
A protegeix els epitelis i s necessria per la recepci visual. La vitamina D regula labsorci de calci.
La vitamina E actua com antioxidant. La vitamina K coopera en els processos de coagulaci de la sang.
Vitamines hidrosolubles: sn solubles en aigua, per tant es difonen molt b en la sang. Les vitamines
B actuen en les vies metabliques i el la formaci de glbuls vermells. La vitamina C interv en la sntesi
de collagen.

5. NOMENCLATURA I CLASSIFICACI DELS ENZIMS

Oxidoreductases: transferncia delectrons.


- Oxidases: oxiden el substrat quan naccepten els electrons.
- Deshidrogenases: transferncia dtoms dhidrogen.
Transferases: transfereixen radicals dunes molcules a unes altres, diversos grups funcionals.
Hidrolases: trenquen enllaos amb laddici duna molcula daigua.
Liases: separen grups sense intervenci daigua i originen enllaos dobles a la molcula, o b afegeixen
grups.
Isomerases: catalitzen reaccions disomeritzaci.
Ligases o sintetases: catalitzen la uni de molcules o grups amb lenergia.

You might also like