Hamlet, Del Paper A La Pantalla

HAMLET,
DEL PAPER A LA PANTALLA
Mireia Hoath i Ensesa

Curs: 2n de Batxillerat A
Tutora: Jorgina Aguilar
Data de lliurament: 15/12/2016
But in reading great literature
I become a thousand men
and yet remain myself.
C.S. Lewis
AGRAMENTS
Aquest treball no hauria estat possible sense la collaboraci de totes aquelles persones
que mhan ajudat, ja sigui donant-me consells, com deixant-me llibres, amb la cerca
dinformaci o portant-me dun costat a laltre per tal daconseguir el que necessits.
La primera persona a la qual magradaria agrair s la meva mare, qui sempre mha es-
tat a sobre per tal de que treballs i mha ajudat a aconseguir entrevistes i informaci.
A ms, mha servit com a transport en tantes i tantes ocasions, aix com el meu avi, qui
mha proporcionat tots els llibres sobre Shakespeare que he volgut de la seva extensa
biblioteca i el meu pare pel seu suport incondicional.
Un agrament especial per a la Imma Merino, en Ramon Girona i lngel Quintana per
la seva bona rebuda i atenci, contestant molt amablement les meves preguntes.
Magradaria agrair tamb, als meus oncles anglesos, la Charlote i lSteve els quals em
van acollir a casa seva i em van acompanyar en aquesta recerca dinformaci sobre
Shakespeare i les seves obres a traves dAnglaterra.
Tot seguit magradaria agrair-li a la Laura Querol, la professora dangls de linstitut, el

favor que em va fer deixant-me el seu llibre de Hamlet de leditorial anglesa Longman.
Aquest va ser el llibre del qual ella va estudiar a la Universitat i mha ajudat moltssim
grcies, sobretot, a que estigus replet de notes i petits aclariments per tal dentendre
millor el text.
Finalment magradaria donar grcies a la meva tutora, la qual mai ha deixat que em
desvis i ha aconseguit que treballs constantment. Tamb magradaria agrair-li la
seva disposici a aconsellar-me en tot el que era necessari i ms.
NDEX
1. INTRODUCCI ....................................................................................................... 2
1.1. Objectius........................................................................................................... 3
1.2. Metodologia....................................................................................................... 3
2. WILLIAM SHAKESPEARE...................................................................................... 4
2.1. Vida................................................................................................................... 4
2.2. Obra.................................................................................................................. 6
3. HAMLET................................................................................................................... 7
3.1. Orgens............................................................................................................. 7
3.2. Personatges...................................................................................................... 7
3.3. Argument........................................................................................................... 8
4. LES ADAPTACIONS CINEMATOGRFIQUES.................................................... 12

4.1. Adaptacions Visualitzades.............................................................................. 12
4.2. Escenes Escollides i Analitzades.................................................................... 16
5. CONCLUSIONS..................................................................................................... 32
6. VALORACI PERSONAL..................................................................................... 34
7. BIBLIOGRAFA...................................................................................................... 35
8. WEBGRAFA......................................................................................................... 35
ANNEXOS.................................................................................................................. 36
ANNEX I: Entrevista a ngel Quintana .................................................................. 37
ANNEX II: Entrevista a Ramon Girona .................................................................. 41
ANNEX III: Entrevista Imma Merino........................................................................ 44
ANNEX IV: Fotografies de Stratford........................................................................ 47
ANNEX V: CD-rom escenes seleccionades

HAMLET, DEL PAPER A LA PANTALLA
1. INTRODUCCI
El meu treball de recerca lhe titulat: Hamlet, del paper a la pantalla. He triat aquest
tema perqu sempre mha interessat molt el procs de creaci de largument de les
pellcules basades en llibres. A ms la literatura anglesa, personalment, em desper-
ta inters. Val a dir que sempre he tingut curiositat per saber com es decideix quins
fragments es poden retallar de lobra per a ladaptaci i com es treballen la resta
daspectes a lhora de crear aquest tipus de pellcules.
La meva hiptesi consisteix a demostrar que les pellcules que basen la seva trama ar-
gumental en una obra literria poden ser fora fidels a loriginal, tot i que, segons el tipus
dadaptaci cinematogrfica trobarem ms o menys similitud al text original. Per fer-ho
he escollit lobra Hamlet del clebre escriptor angls William Shakespeare.
Desprs de llegir-me lobra de teatre original, en angls1 i en catal2, nhe fet una compa-
raci amb les diverses adaptacions cinematogrfiques que he seleccionat i visualitzat.
Dins aquest treball he analitzat, a ms de lobra Hamlet en versi original i en versi

catalana, diverses pellcules basades en la clebre obra de teatre isabelina. Tamb
he entrevistat alguns crtics de cinema com ara el senyor ngel Quintana o la senyora
Imma Merino, ambds professors de la Universitat de Girona i el senyor Ramon Giro-
na que s coordinador del grau de Comunicaci Cultural de la UdG.
1 SHAKESPEARE, William. Hamlet. Harlow: Ed. Longman Group UK, 1989.

2 SHAKESPEARE, William. Hamlet. Trad. Salvador Oliva. Barcelona: Ed. Vicens Vives S.A., 1986.
R2S
1.1. Objectius
Els objectius que pretenc desenvolupar sn:

4 Descobrir una mica ms sobre Shakespeare
4 Analitzar lobra Hamlet en paper
4 Visualitzar diferents versions cinematogrfiques de Hamlet
4 Conixer les opinions dexperts en lmbit cinematogrfic
4
Verificar que les adaptacions poden ser ms o menys fidels a lobra original a partir de
lestudi comparatiu entre lobra anglesa i les diferents adaptacions cinematogrfiques.
1.2. Metodologia
Per tal de fer aquest treball i assolir els objectius marcats amb anterioritat, he treballat
de la segent manera:
1. Recerca bibliogrfica, tant de llibres com pgines web, per a desenvolupar la part
terica que cont el treball en si.
2. Lectura de Hamlet, de William Shakespeare, tant en versi original, com la traduc-

ci de Salvador Oliva3 al catal.
3. Entrevistes amb diferents crtics i professorat de lassignatura dhistria i teoria del

cinema de la UdG.
4. Durant el viatge a Anglaterra, de lestiu, visitar la casa on va nixer i viure Shakes-

peare a Stratford, per tal daconseguir ms informaci biogrfica de lautor.
5. Visualitzaci de vries versions de Hamlet.
6. Selecci de les escenes del llibre.
7. Anlisi de les escenes escollides en les diferents versions cinematogrfiques.
3 Traductor de lobra de Shakespeare al Catal i professor de la Universitat de Girona.
R3S
2. WILLIAM SHAKESPEARE
2.1. Vida Retrat de William

Shakespeare
William Shakespeare va ser un dramaturg, poeta i actor angls que va nixer el 26

dabril de lany 1564 a Stratford-Upon-Avon, un poblet situat a una hora al nord dOxford
aproximadament.
El seu pare, de nom John Shakespeare visqu i treball tota la seva vida a Henley
Street com a comerciant i poltic local. All va ser on es va traslladar amb la seva es-
posa Mary Arden, la famlia de la qual havia patit persecucions religioses ja que eren
catlics. A la casa familiar fou on tingu els seus vuit fills, tot i que dos dells van morir
molt joves. El clebre autor angls va ser el tercer fill.
La prosperitat de la famlia va ajudar que William Shakespeare rebs la millor educa-

ci possible a Stratford en aquella poca. Va estudiar a The Grammar School4 on
va aprendre la gramtica, la lgica, la retrica angleses i tamb el llat en una rutina
normal per als fills de burgesos. Hi ha un gran debat sobre els estudis que va seguir
lautor isabel. No es sap amb claredat quants anys va anar The Grammar School
o si va anar a alguna altra escola per complementar la seva educaci. El que sabem
del cert s que no va anar a la universitat ni va viatjar fora dAnglaterra. El parer ms
ests s que va ser un autor autodidacte i en alguns llocs se lanomena en angls un
untutored genius5, que vol dir un geni el qual no ha estat tutoritzat. Leducaci rebuda
va marcar tota la seva obra.
Un dels grans rerefons que acompanya gaireb tota lobra Shakespeariana s el seu
poble natal, Stratford-upon-Avon. A lpoca de Shakespeare era un petit i silencis po-
blet del sud-centre dAnglaterra. No hi havia ms de 150 cases. Prop del poble trobem
els boscos dArden, que tingueren molta influncia en gaireb totes les seves obres.
Com a exemple direm que lobra Al Vostre Gust (As You Like It) estrenada lany
1603, est situada, en part, als boscos dArden. Una altra de les grans influncies fou
4 Escola anglesa de ledat mitjana on sensenyava gramtica i llat.

5 ST. JOHN PARKER, Michael. William Shakespeare, Great Britain: Ed. Pitkin, 2016: pp. 6.
R4S
la casa on nasqu i lestil de vida que la famlia portava. Actualment la casa de Henley
Street est oberta al pblic i cada any la visiten ms de cent mil persones.
Lany 1576, lautor abandona els estudis i es posa a treballar degut a les dificultats
econmiques familiars. Poc temps desprs, el 1582, amb noms 18 anys senamora
duna noia de 26 anys que era filla dun respectable propietari rural. La noia, de nom
Anne Hathaway queda embarassada i com a conseqncia William Shakespeare es
casa amb ella. Per algun motiu, al llarg dels anys sha anat formant una figura molt ro-
mntica al voltant daquesta figura femenina per, pel que sembla, era una dona fora
ordinria. No llegia ni escrivia i es quedava a casa mentre el seu marit era a Londres
actuant i escrivint.
El primer dels tres fills que tingu va ser Susanna, seguida dels bessons Hamnet i Ju-
dith. Degut a larribada dels infants i sense massa espai entre naixement i naixement,
leconomia a casa dels Shakespeare es va veure afectada negativament. Finalment,
Shakespeare abandona Stratford tot sol per anar a viure a Londres (al principi visita la
famlia per amb el temps shi va desvinculant).
Segons algunes fonts, Shakespeare comen la seva

carrera de dramaturg desprs del seu trasllat a Lon-
dres on es creu (tot i que no es pot afirmar amb segu-
retat) que va formar part dalgunes companyies com
ara Lord Leicesters Man o Chaverlians Man, que
ms tard pass a ser Kings Man. Aquesta darrera
companyia era propietria de dos teatres, The Globe
i Blackfriars. Lautor tamb va representar obres al
Imatge del teatre de Londres on es creu
teatre de la Cort. que Shakespeare va comenar
la seva carrera.
El que s que podem afirmar amb seguretat s que Shakespeare va tenir molt dxit
ja des de la seva arribada a Londres. Tot i els seus inicis humils, en els quals segons
diverses fonts es va veure obligat a treballar en diferents oficis, es creu que va tenir
un triomf immediat perqu a la capital ja sel coneixia com a actor abans de ser autor.
R5S
El 1613 lescriptor torna a la ciutat que el va veure nixer on adquireix una propietat
coneguda com a New Place. Mentrestant, inverteix tota la fortuna que havia fet en
bns a Londres.
Shakespeare cansat i malalt, morir finalment el 23 dabril de 1616 a casa seva, a

Stratford.
2.2. Obra
El clebre autor va deixar vries obres publicades i es creu que moltes es van perdre
degut al fet de no publicar-se. Tot i aix se lhi atribueixen catorze comdies, deu trag-
dies, nou drames histrics i quatre romanos. A ms de la seva extensa obra potica,
la qual consta de 154 sonets i dos poemes mitolgics.
Sobre lobra potica de Shakespeare, magradaria destacar Venus i Adonis (1593) que
figura com un dels seus primers xits i els Sonets (1609) ambdues se situen entre les
grans obres mestres de la poesia anglosaxona.
Passant a lobra teatral direm que la majoria de comdies alegres6 van ser escrites
abans, o al voltant del 1600. Daquest gnere magradaria destacar lobra El Somni
duna Nit dEstiu (1605). Desprs lautor publica una srie de comdies anomenades
comdies fosques. Si b les del perode anterior eren caracteritzades per la fantasia
i el sentit potic en aquest cicle regnaran els grans temes filosfics (com ara la vida i
la mort) i don en surt un detall realista que far que el pblic shi identifiqui. En desta-
carem Hamlet (1600 - 1605) i Macbeth (1611). Finalment es passa a la tragicomdia
on trobem grans tragdies que deixen entreveure un possible final feli. Ho veiem aix
en la seva ltima obra, La Tempesta (1611).
Desprs de la seva mort, es public un volum recopilatori de les seves obres.
6 Comdies fetes anteriors al 1600 que generalment sn de tema amors i shi troben tot tipus dembolics i
malentesos. Els seus personatges principals solen ser de la baixa noblesa o la burgesia.
R6S
3. HAMLET
3.1. Orgens
Hamlet s una obra teatral escrita per William Shakespeare. No es pot afirmar amb
claredat lpoca en la qual va sser escrita. Aquest problema deriva de la possible
existncia de tres textos que vindrien a ser versions de Hamlet, totes tres fora di-
ferents entre si. Tot i aix, segons el prleg de Salvador Oliva a la seva traducci de
Hamlet al catal, els estudiosos han arribat a la conclusi de que aquesta obra va
ser representada lany 1600, encara que el text ms posterior es situ lany 1601.7
Es creu que Hamlet, fou ladaptaci duna vella llegenda de Dinamarca, recopilada
en un llibre del segle XII per Saxo8 (altrament anomenat Grammaticus pel seu gran
domini del llat).
El llibre de ttol Gesta Danorum, cont la histria de dos germans, Horwendill i Fengo,
que governen un regne mentre Rric, el seu pare, regnava Dinamarca. Horwendil de-
mostr molta valentia i es casa amb la filla del rei dans, Gerutha i tenen un fill, Amel-
th. Aleshores Fengo, gels de lxit del seu germ, lassassina i es casa amb Gerutha.
Amelth decideix matar al seu oncle i proclamar-se rei.
3.2. Personatges
Hamlet Pare
Hamlet
Claudi (rei actual)
Gertrude (reina)
Poloni (conseller reial)
Oflia (filla de Poloni)
Laertes (fill de Poloni)
Horaci (amic de Hamlet)
7 SHAKESPEARE, William. Hamlet. Trad. Salvador Oliva. Barcelona: Ed. Vicens Vives S.A., 1986: pp. 17.
8 Escriptor de ledat mitjana conegut pel seu gran domini de la gramtica i el llat.
R7S
Rosencrantz (soldat angls i ex-company de Hamlet)

Guildenstern (soldat angls i ex-company de Hamlet)
Osric (cortes hipcrita)
Marcel (soldat)
Bernat (soldat)
Fortimbrs (prncep de Noruega)
3.3. Argument
Lobra de Shakespeare comena amb la conversa entre els quatre soldats: Marcel,
Bernat, Horaci i Francesc sobre la suposada existncia dun espectre horrible que,
segons Marcel, apareix cada nit desprs de tocar les campanades de les dotze de la
nit. A causa daquestes suposades visions, els quatre soldats queden a la nit per tal
daclarir lassumpte. Mentre parlen, toquen les dotze i apareix lespectre. Els soldats
demanen a Horaci, com a home culte que s, que hi parli per tal desbrinar qu vol
aquest fantasma que, segons Horaci, s igual que el recent difunt rei Hamlet de Di-
namarca. Desprs de diversos intents de parlar-hi es sent el cant del gall i lespectre
marxa. Els quatre soldats acorden dir-ho al fill del rei, el prncep Hamlet.
Aleshores lacci es trasllada al castell on Laertes, fill del conseller Poloni, demana
perms per a tornar a Frana, don havia vingut expressament per lenterrament del
difunt antic rei i el casament del nou rei Claudi amb la vdua del seu germ, Gertrudis.
Aquest casament, a ms daltres fets que saniran trobant al llarg de la histria, aporta-
r obscuritat i tristesa al personatge del prncep Hamlet, protagonista daquesta obra.
Sigui com sigui, Laertes aconsegueix aquest perms. Ms tard assistim a la conversa
que Laertes mant amb la seva germana Oflia, qui resulta tenir una histria amorosa
amb el jove prncep. Enmig de la conversa apareix Poloni, pare dels dos joves, per tal
de dir adu al seu fill. Un cop aquest ha marxat pregunta a la seva filla sobre Hamlet.
En assabentar-se de lafer entre el prncep i Oflia prohibeix que aquesta el torni a
veure ms i li ordena que refusi totes les cartes que aquest li envi. Parallelament a
tot aix, Horaci va a buscar a Hamlet per explicar-li els fets succets la nit passada.
Quan Hamlet sassabenta que lespectre que els soldats van veure era molt semblant
al rei difunt exigeix reunir-se amb aquests soldats al mateix lloc on lespectre va ser
R8S
vist a mitjanit. I aix ho fan. Marcel, Horaci i Hamlet queden al davant de lesplanada
del castell quan ja s negra nit, just abans de les campanes de les dotze.
Quan sonen les campanes apareix lespectre i fa un senyal a Hamlet. Aquest shi
acosta. Hamlet, que veu clarament la imatge del seu pare en lespectre, comena a
caminar. Els altres laturen per el fantasma del rei continua fent senyals per tal que
ell shi acosti. Finalment el deixen anar i ell corre tot darrere lespectre que es mou fins
uns metres ms enll. Un cop saturen, Hamlet demana explicacions a lespectre. Fi-
nalment aquest li confessa ser lesperit del seu pare i li demana de venjar la seva mort.
Aquella mort que shavia fet creure com a natural resulta ser un engany i la realitat
s que fou Claudi, el seu germ, qui li tir ver per lorella causant-li aix una dolorosa
mort. En aquest punt Hamlet, dominat per la fria, jura venjar la mort del seu pare.
Aleshores es comencen a veure les primeres llums de lalba i lespectre desapareix.
Quan aquest ja no hi s, entren els soldats en busca del prncep. En trobar-lo pregun-
ten sobre el que li ha dit lesperit. Ell els fa jurar sobre lespasa que no ho diran a ning
i hem de deduir que ho fa ja que aleshores lacte arriba al seu final. A partir daquest
moment Hamlet comena a actuar com si fos boig o hagus perdut lenteniment. Al
cap duns dies, dins el castell, Poloni explica a la reina i al rei la seva teoria sobre la
bogeria que el prncep ha mostrat ltimament la qual s la segent: com que Oflia ha
tallat tot tracte amb Hamlet, aquest ha perdut el cap embogit per lamor. El rei hi est
dacord i, amb Poloni, ideen un pla per saber si s veritat: mentre Hamlet passegi per
la galeria llegint, com de costum, enviaran a Oflia i ells dos samagaran al darrere un
taps per tal descoltar la conversa. Ms tard arriben dos amics de Hamlet provinents
dAnglaterra i cridats pel rei per tal danimar al prncep. Aquests sn Rosencrantz i
Guildenstern. Hamlet per no mostra gens dinters pels seus companys, en canvi, s
que en mostra pels comediants que acaben darribar a la cort, a qui rep efusivament i
desprs de veure un petit fragment teatral els encarrega la representaci duna obra
que ell mateix escriu.
Al cap duns dies, el rei i Poloni veuran loportunitat de posar en marxa el pla per des-
cobrir la causa de la bogeria de Hamlet. En veure que Hamlet sacosta a la galeria tot
llegint ells dos samaguen darrere un taps, havent enviat abans a Oflia. Aleshores
Hamlet, tot pensant que es troba sol pronunciar el fams monleg que comena ser
R9S
o no ser.... Aquest monleg arribar a ser lescrit ms conegut de lautor isabel a cau-
sa de les qestions filosfiques que planteja amb les quals els humans ens sentirem
identificats. Sobretot per la profunda reflexi sobre lexistncia humana que hi apareix.
Quan Hamlet acaba el monleg veu que Oflia sacosta i torna a fer el paper de mig
boig. Lacusa denredar-lo i fa mofa del comportament de totes les dones. Aleshores la
convida a anar-sen a un convent i fer-se monja per tal que no torni a tenir la temp-
taci del que li ha fet a ell. Tot seguit Hamlet marxa esperitat. En aquesta escena es
dna a entendre que Hamlet ha notat la presncia del rei i Poloni amagats darrere del
taps. Amb aquests fets Claudi i Poloni arriben a la conclusi que la follia es deu al mal
damor que sent per Oflia.
Les hores passen i quan arriba la nit trobem la representaci de lobra retocada per
Hamlet, aquella que anteriorment va encarregar als comediants. Lobra representar
lassassinat del seu pare a mans de Claudi. Durant tota lobra Hamlet, assegut al cos-
tat dOflia, no traur els ulls del damunt del nou rei. Amb aquesta obra, el que pretn
comprovar s la veritat sobre la culpabilitat del seu oncle relatada per lespectre i, efec-
tivament, quan arriba el moment de lassassinat Claudi es torna roig de rbia i atura la
funci. Arribat aquest punt, Hamlet t la certesa daquest assassinat. El rei marxa a la
seva cambra i la reina parla amb Hamlet.
Mentre la reina lespera, apareix Poloni, i aquest li aconsella que sigui dura amb Hamlet,
que el renyi a causa de lofensa que aquest ha causat a Claudi. Quan arriba Hamlet,
Poloni samaga darrere la cortina per tal descoltar la conversa. La reina segueix el
consell de Poloni i comena a renyar-lo. La conversa anir pujant de to ja que Hamlet
respon amb igual o ms duresa fins al punt que la reina es sent tan amenaada que
crida auxili. Poloni sobresaltat tamb crida auxili i aleshores, Hamlet pensant-se que
s el rei, el mata duna estocada amb la seva espasa. En descobrir que s Poloni tam-
poc sent cap remordiment, creu que li est ben merescut.
A causa daquests fets, Claudi envia Hamlet a Anglaterra i simultniament hi envia

una carta per tal que el prncep sigui assassinat noms darribar a terres angleses.
Hamlet, mentre va de cam ho descobreix i aconsegueix escapar-sen. Aleshores tor-
na a Dinamarca i es troba amb Horaci al cementiri. Mentre mant una conversa amb
R 10 S
un dels enterramorts troba la calavera de Iorick, lantic buf reial. Tot seguit hi haur
un flashback i ens parlar de quan Iorick els feia riure i tornar a fer reflexions sobre el
sentit de la vida i lexistncia humana.
Mentrestant Laertes ha tornat de Frana a lassabentar-se de la mort del seu pare i vol
descobrir lassass. El rei, li dir que ha estat Hamlet i, mentre ideen un pla per tal de
matar-lo, entra la reina. Aquesta explica que Oflia, desprs de la partida de Hamlet i
la mort del seu pare, havia embogit i posteriorment shavia ofegat.
Al cementiri, Hamlet veu entrar al rei, la reina, Laertes, i tot un seguici portant un tat.
Hamlet i Horaci samaguen i observen el funeral des de la distncia fins que Hamlet
sadona que s Oflia a qui enterren. Laertes est disposat a que lenterrin viu amb la
seva germana i ha saltat dins la tomba quan Hamlet surt del seu amagatall i lacusa de
sentir la meitat damor que ell sentia per la donzella. Llavors es discutiran, els separa-
ran i acordaran en batres en duel al castell. Claudi i Laertes posaran en marxa el seu
pla, el qual consisteix en lluitar amb una espasa enverinada i, per si de cas Laertes
falls, donar una copa de vi amb el mateix ver a Hamlet. El duel comena i lluiten fins
que Hamlet toca a Laertes, ara Hamlet guanya i el rei decideix oferir-li el vi tot i que el
prncep no laccepta. Qui sel veur ser Gertrudis, la reina. Seguiran lluitant i Laertes
tocar a Hamlet, la lluita per no satura i en un moment de la lluita sintercanvien les
espases i Hamlet toca a Laertes amb lespasa enverinada.
Aleshores la reina cau morta i la lluita satura. Hamlet i Laertes cauen esgotats i con-
sumits pel ver. Laertes decideix explicar el seu pla i mor. Seguit per Hamlet que amb
el seu ltim al ferir Claudi amb el ver i aquest tamb morir. Tot aix passa en el
moment en el qual Fortimbrs, prncep de Noruega, arriba a palau vencedor de Po-
lnia. Horaci li explicar la situaci i Fortimbrs ser nomenat nou rei de Dinamarca.
R 11 S
4. LES ADAPTACIONS CINEMATOGRFIQUES
He decidit treballar aquestes pellcules per diversos temes com ara, les recomana-
cions fetes pels entrevistats, les critiques que han rebut o simplement curiositat. Tot i
aix, a ms daquestes, he visualitzat altre pellcules per poder fer una millor compa-
rativa i una tria ms interessant.
4.1. Adaptacions Visualitzades
Pellcula 1: Hamlet, de Kenneth Branagh
He escollit aquesta adaptaci perqu, a part de ser una de les ms recomanades per
els crtics amb els quals he parlat, el director, Kenneth Branagh, s conegut precisa-
ment per ser un gran admirador de les obres shakespearianes de les quals ha fet v-
ries adaptacions. A ms, aquesta pellcula en particular va rebre quatre nominacions
als premis Oscar, dues dels premis BAFTA i cinc dels premis Satellite.
Ttol: Hamlet
Any i pas: 1996, coproducci entre Regne Unit i Estats Units
Idioma en el qual sha visualitzat: Espanyol
Director: Kenneth Branagh
Actors Principals:
4 Kenneth Branagh (Hamlet)
4 Derek Jacobi (Rei Claudi)
4 Julie Christie (Reina Gertrudis)
4 Brian Blessed (Espectre de lantic rei)
4 Nicholas Farrell (Horaci)
4 Kate Winslet (Oflia) Portada de la pellcula
Hamlet de Kenneth Branagh.
4 Richard Briers (Poloni)
Ambientaci: Pel que fa a vestuaris i decorats hi trobem una clara ambientaci renai-
xentista, amb molta senzillesa i poca ostentaci. s una obra on el decorat predomi-
nant s clar tot i que trobem escenes molt fosques.
R 12 S
Pellcula 2: Hamlet, lhonor de la venjana, de Franco Zefirelli
He escollit treballar aquesta pellcula perqu en el seu moment no va ser ben rebuda
per la crtica i el pblic. Aquest fet em va encuriosir i volia tenir el meu propi punt de
vista. Aquesta s una adaptaci que dna ms importncia a lacci i la lluita que no
a la trama argumental de lobra original. Tot i la mala crtica va ser nominada a dos
premis Oscar i a un BAFTA.
Ttol: Hamlet.
Any i pas: 1990, coproducci entre Regne Unit, Estats Units i Frana
Director: Franco Zefirelli
Actors Principals:
4 Mel Gibson (Hamlet)
4 Alan Bates (Rei Claudi)
4 Glenn Close (Reina Gertrudis)
4 David Paul Scofield (Espectre de lantic Rei)
Portada de Hamlet, el honor de la Venganza.
4 Stephen Dillane (Horaci)
4 Helena Bonham Carter (Oflia)
4 Ian Holm (Poloni)
Ambientaci: Hi trobem una ambientaci tpica de ledat mitjana, on hi trobem el
feudalisme i el vassallatge. s lpoca en la qual es creu que va ser escrita Hamlet.
Aquesta s una producci on predominen decorats i escenes molt fosques amb po-
ques escenes clares.
R 13 S
Pellcula 3: Hamlet, de Laurence Olivier
He triat ladaptaci de Laurence Olivier ja que aquesta s una de les pellcules ms

famosos i la que em van recomanar els crtics entrevistats. Cal destacar-ne la seva
gran fidelitat a lobra original de Shakespeare i la gran feina que hi trobem en el rere-
fons de la pellcula com sn els decorats i el vestuari. Recordem, a ms, que es tracta
duna adaptaci molt antiga, la ms antiga de les que treballarem i per tant podem
apreciar-ne les dificultats de lpoca. Aquesta adaptaci va rebre sis nominacions als
Oscar de les quals en va guanyar quatre, tamb va guanyar dos Globus dOr, va ser
nominada a dos BAFTA dels quals en va guanyar un i per acabar va guanyar dos pre-
mis del Festival Internacional del Cinema de Vencia.
Ttol: Hamlet
Any i pas: 1948, Regne Unit
Idioma en el qual sha visualitzat: Angls
Director: Laurence Olivier
Actors Principals*:
4 Laurence Olivier (Hamlet)
4 Basil Sydney (Rei Claudi)
4 Eileen Herlie (Reina Gertrudis)
4 Normand Wooland (Horaci) Captura de la pellcula Hamlet
de Laurence Olivier
4 Jean Simmons (Oflia)
4 Felix Aylmer (Poloni)
Ambientaci: Ambientaci de lpoca isabelina, poca en la qual situem lobra original
escrita per Shakespeare. Al ser una pellcula en blanc i negre no podem distingir massa
coses pel que fa a vestuaris i decorats per el que podem dir-hi s que hi notem un pre-
domini de lombra en les escenes, causant aix molts plans obscurs a la pantalla.
* Lespectre de lantic rei no surt als crdits i per tant no sabem qui linterpreta.
R 14 S
Pellcula 4: El Rei Lle, de Roger Allers i Robert Minkoff
He elegit treballar aquesta pellcula perqu tot i no ser una adaptaci fidel a la trama
de Hamlet s que hi est inspirada. Trobem diversos elements els quals apareixen o
ens recorden al Hamlet de Shakespeare tot i que, i cal remarcar-ho, ens hi hem de
fixar molt per tal dapreciar-ho.
Ttol: The Lion King**

Any i pas: 1994, EUA
Director/s: Roger Allers i Robert Minkoff
Personatges (veus en off):
4 Jonathan Taylor Thomas (Jove Simba)
4 Niketa Calame (Jove Nala)
4 Matthew Broderick (Simba adult)
4 Moira Kelly (Nala adulta)
4 Nathan Lane (Tim)
4 Ernie Sabella (Pumba)
4 James Earl Jones (Mufasa)
4 Jeremy Irons (Scar)
4 Whoopi Goldberg (Hiena Shenzi)
4 Cheech Marin (Hiena Banzai)
Imatge extreta de la pellcula El Rei Lle.
4 Jim Cummings (Hiena Ed)
Qui representa a qui?
4 Simba * Hamlet
4 Scar * Rei Claudi
4 Sarabi * Reina Gertrudis
4 Tim i Pumba * Horaci
4 Nala * Oflia
4 Hienes * Poloni
4 Mufasa * Antic Rei Hamlet
Ambientaci: Pellcula danimaci de Disney basada en la trama argumental de Hamlet.
** En aquest cas, no totes les escenes apareixen a lanlisi ja que no s una adaptaci sin que noms est inspirada
en la trama argumental, en el que en direm la base de lobra shakespeariana. De la mateixa manera, les escenes
que hi apareguin poden resultar diferents degut a que largument s diferent a lobra Hamlet.
R 15 S
4.2. Escenes Escollides i Analitzades
Les escenes que a continuaci explicar i analitzar han estat escollides de manera
intencionada ja que considero que sn importants i fonamentals per entendre la trama
de lobra de Shakespeare.
Escena 1: acte I escena IV i V
Ens trobem a lesplanada situada davant del castell reial. En aquest punt de lobra
Horaci ha explicat a Hamlet laparici de lespectre i aquest ltim est decidit a veurel.
Mentre parlen comencen a tocar les dotze i lespectre fa la seva aparici. Hamlet reco-
neix al seu pare que li fa un senyal per tal de que shi acosti Hamlet el segueix, tot sol.
Uns metres ms enll, Hamlet demana respostes a lespectre i li prega que saturi.
Lespectre li confessa que s lesperit del seu pare i que noms pot sortir de nit. Aquest
s un monleg molt important per la trama de lobra ja que lesperit explicar a Hamlet
com va passar realment la seva mort. Li dir que mentre ell era al jard fent la migdiada
el seu germ, el nou rei Claudi, el va assassinar introduint un ver letal a la seva orella.
Davant daquest relat, Hamlet promet venjar al seu pare costi el que costi. Aleshores
lesperit desapareix i ell es topa amb els seus amics i els fa jurar que no diran res a
ning del que ha passat aquesta nit.
Aquesta pellcula, tot i estar ambientada en una poca ms destil clssic i no tan me-
dieval com veiem a loriginal de Shakespeare, trobem que el dileg es segueix fora al
peu de la lletra. A ms Hamlet va vestit tot de negre com explica Shakespeare ja des
del principi de la histria.
Daquesta escena cal destacar el gran monleg de lespectre del pare de Hamlet, en
el qual es destapa la veritat sobre el crim coms pel nou rei, Claudi. Aquesta adaptaci
aconsegueix ser, en la meva opini, la ms fidel al text original. s clar que es reta-
llen moltes frases i detalls per el que s ms essencial per a la trama argumental es
R 16 S
mant. Cal afegir que aquesta primera pellcula lhe visualitzada en castell i per tant
en aquest cas, em baso en la traducci al catal de Salvador Oliva per afirmar aquesta
fidelitat al text shakespeari.
Aquesta pellcula ha estat visualitzada en angls i em basar en ledici de 1989 de

leditorial Longman de lobra Hamlet de Shakespeare (edici anglesa).
Pel que fa al text podem dir que s (en aquesta escena) gaireb un cent per cent fidel
al text del llibre angls. Hi ha per aix petits canvis en la posada en escena. Laparici
de lespectre per exemple, en comptes daparixer amb les campanades de les dot-
ze apareix quan Hamlet linvoca, li suplica la seva aparici. Durant el dileg trobem
algunes frases intercanviades tamb, com per exemple el Horrible... most horrible.
Aquesta frase originalment la diu lesperit, en canvi en aquesta pellcula, s recitada
per Hamlet. Durant la conversa, quan lesperit relata la seva mort sens mostra un flas-
hback escenificant lepisodi. Si llegim lobra original veurem que sens descriu la mort
del rei en passat.
Com a punt final de lescena tenim la desaparici de lespectre. A lobra shakespea-

riana lespectre desapareix i Hamlet torna amb els seus amics. En aquest cas, quan
lespectre desapareix, Hamlet cau estirat a terra i pronuncia un curt monleg (el qual
tamb apareix a lobra original) fins que Horaci el troba.
Si ens referim al vestuari i lambientaci podem veure que s una adaptaci situada
a lpoca isabelina (que situem entre 1558 i 1625), per tant li s fidel en aquest sentit.
Aquesta escena per, no trobem la mateixa localitzaci que a lobra original. Al llibre,
lacci succeeix en una esplanada al davant del castell on els soldats fan la gurdia.
En aquesta adaptaci en canvi, el transcurs de lescena passa entre dues torres de
vigilncia del castell, a la primera els soldats hi munten la gurdia i a la segona les-
pectre mant la conversa amb Hamlet.
R 17 S
Pellcula 3: Hamlet, lhonor de la Venjana, de Franco Zefirelli
Quan parlem daquesta adaptaci cal remarcar que s la que dna ms importncia
a lacci. s per aix que no ens ha destranyar que no sigui massa fidel pel que fa al
text i lharmonia que els versos de Shakespeare ens regalen. Tot i aix trobem parts
del discurs de lespectre en els quals el text original hi s molt present.
Quan parlem de lescenificaci ens trobem que la localitzaci de lescena no s fidel

a lobra original ja que en aquesta adaptaci lescena passa en un dels patis interiors
del castell i en una torre de vigilncia. Recordem que aquesta escena en lobra original
succeeix a lesplanada situada davant el castell.
Si parlem de vestuaris veiem un s correcte de la roba, adequada a lpoca isabelina

amb un Hamlet (en aquesta escena) tot de negre, amb la tpica vestimenta de dol.
En aquesta pellcula, lescena de lespectre apareix molt ms tard del que hi apareix
a loriginal de Shakespeare, en comptes de ser a lincici apareix prcticament al final.
Trobem que Simba ha perdut el Nord. Durant molt de temps sha culpabilitzat de la
mort del seu pare i ara que sha retrobat amb Nala qui li diu com nestan de malament
les coses al regne i que necessita tornar. Aleshores, Rafiki, un macaco que representa
una mena de xaman li mostra com el seu pare segueix al seu costat. s en aquest
punt en el qual lespectre fa la seva aparici i anima a Simba a ser qui est destinat a
ser, un rei.
Un fet curis daquesta escena el qual magradaria comentar s el final amb el que
acaba Mufasa. Si a loriginal de Shakespeare lespectre marxa dient Recordam9, en
aquesta pellcula marxa dient Recorda-ho, fent referncia a que Simba necessita
recordar qui s ell.
R 18 S
Escena 2: acte III escena I
En aquest punt de la histria trobem lescena del rei i Poloni que volen demostrar el
motiu de la follia de Hamlet. Recordem que a partir de laparici de lespectre, Hamlet
ha estat comportant-se com un boig i Poloni ha descobert que la seva filla Oflia tenia
una relaci amb el jove prncep. Poloni prohibir a la seva filla reunir-se amb Hamlet i
atribuir la follia daquest a la fingida manca dinters dOflia vers el prncep.
s per aix que quan Poloni explica al rei aquesta situaci decideixen idear un pla per
tal de veure si Hamlet realment ha embogit a causa del desamor dOflia (en aques-
ta escena trobarem el desenvolupament daquest pla). Mentre Hamlet passeja pels
passadissos del vestbul llegint un llibre, Poloni envia la seva filla perqu parli amb el
prncep. En aquest mateix instant Poloni i el rei samaguen darrere un taps per escol-
tar la conversa.
Abans que arribi la bella Oflia trobem el fams monleg de Hamlet que comena
amb el Ser o no ser... on far una reflexi molt profunda i filosfica respecte la seva
existncia i la de lunivers. En aquest monleg trobarem tots els dubtes de Hamlet.
Pel que fa al text daquesta escena trobem tamb una gran fidelitat per part del direc-
tor (i actor principal) que en aquest cas s Branagh. s evident, com ja he dit a linici
del treball, que shan de retallar algunes coses per tal de que es pugui representar
lobra al cinema, per Branagh, gran admirador de lobra shakespeariana, es mant
molt fidel a lautor.
Quan parlem de la posada en escena trobem diferncies com per exemple lamagatall
de Poloni i el Rei. Aquest amagatall, en aquesta adaptaci, ser un vidre dobservaci
(daquells que per una cara s un mirall i per laltra es pot veure tot) i no un taps, que
s el que hi ha a loriginal. A ms a ms Oflia tamb est amagada en un rac de la
sala fins que el monleg existencial de Hamlet acaba.
R 19 S
El monleg del qual parlem s el gran soliloqui que comena To be or not to be, - that is
the question. Whether tis...10. En aquesta adaptaci el protagonista va vestit tot negre.
En aquesta versi trobem un gran desordre pel que fa al transcurs de lacci: a lobra
original primer trobem el gran monleg del ser o no ser... i a continuaci la gran dis-
puta entre Oflia i Hamlet. En aquesta pellcula primer trobem la discussi i a continu-
aci el discurs. Tot i aix demostra fora fidelitat al text original.
Pel que fa a lambientaci, lescenificaci i el vestuari, crec que tot s molt fidel al llibre
excepte al fet que el gran monleg, originalment situat dins el vestbul on ell sol llegir, es
fa a la vora del mar i no s recitat sin que el mostren com a un pensament de Hamlet;
ell narra el seu pensament per hi ha trossos que no sn expressats en veu alta.
Pellcula 3: Hamlet; lhonor de la Venjana, de Franco Zefirelli
En aquesta pellcula tamb trobem un gran desordre pel que fa a la discussi amb
Oflia i el gran soliloqui. Un cop ms per ens demostra fidelitat en lescena.
Igual que a ladaptaci de Laurence Olivier, lambientaci i el vestuari sn fidels, ade-

quats a lpoca i a la descripci del llibre. El problema s lescenari en el qual es repre-
senta el monleg ms fams de lobra. En aquest cas passa al pante on el seu pare
s enterrat en comptes del vestbul on parla amb Oflia.
Aquesta escena no quedar plasmada a la pantalla amb la pellcula del Rei Lle. Tot i
aix podrem establir certa relaci amb els plans que fa Scar per tal dassassinar Sim-
ba i a Mufasa amb lajuda de les hienes.
R 20 S
Escena 3: Acte 3, Mitjans de lEscena II
Anteriorment han arribat uns comediants a la cort i Hamlet els ha demanat que re-
presentin una obra adaptada per ell. Hamlet convoca tothom a veure lobra: els reis,
Poloni i la seva filla, als seus amics anglesos Rosencrantz i Guildenstern, als soldats,
a Horaci, etc.
La veritable ra per la qual convida tothom a veure aquesta obra s per tal dassegu-
rar-se que lesperit no mentia sobre lassassinat. Lescena representar aquest mateix
crim per canviant el nom dels personatges que hi apareixen. Aix que lobra comena
Hamlet seu al costat dOflia per controla a Claudi i no li treu els ulls de sobre del
rei. Ha demanat a Horaci que tamb lobservi. Quan arriba el moment de lassassinat,
el rei, vermell de fria saixeca i atura la representaci. Aleshores es retira a la seva
cambra.
Quan tothom ha marxat, noms queden Horaci i Hamlet. El prncep li diu al seu com-
pany que nest segur de les paraules de lespectre. Aleshores apareixen Rosencrantz
i Guildenstern, diuen a Hamlet que la seva mare el reclama i marxen. A continuaci
Hamlet es queda sol i comena un monleg sobre lamor per la seva mare i al mateix
temps com es sent trat per aquesta
Un cop ms Branagh ens deixa una escena de gran fidelitat tan pel que fa al text com
per lacci. Realment daquesta escena lnic que podrem dir s el fet que al llibre
la representaci es fa en una sala del castell i hi assisteixen Hamlet, Horaci, Poloni,
Oflia, els dos amics dAnglaterra i el rei i la reina. A ladaptaci en canvi lescena es
dna en una mena de teatre al qual hi assisteixen la resta de cortesans. Tamb hi ha
un canvi en la posici que adopta Hamlet a lhora de veure lobra: a loriginal, Hamlet
seu al terra i recolza el cap a la falda dOflia mentre que en aquesta pellcula trobem
que Hamlet seu al costat dOflia i al davant dels reis. Desprs saixecar, cosa que
no passa al llibre, i anir fins lescenari per veure la cara del rei en veure lescena re-
presentada.
R 21 S
Pel que fa al tema de vestuari, com ja hem comentat, Branagh s fidel en aquest sen-
tit. s a dir, Hamlet va de dol i per tant de negre, en canvi, el rei que est feli, utilitza
un vestuari ms alegre. Sense deixar el tema de la vestimenta i afegint-hi els decorats,
veiem una influncia renaixentista, tant per la senzillesa del vestuari com per lestil
decoratiu no carregat i simple.
De la segent adaptaci, matreviria a dir que s la ms fidel en aquesta escena. Ve-

iem un Hamlet vestit de negre molt fidel al text original angls i el decorat s adequat,
molt tpic de lpoca isabelina. Lescena t lloc al rebedor del castell, tal com diu al
llibre tot i que tamb trobem laparici daltres persones de la cort. El que potser hi
he trobat ms diferent ha estat la part en la qual el rei diu Give me some light!...11
en la qual Hamlet saixeca amb una torxa i li planta al davant mateix de la cara. Ales-
hores el rei fuig corrent seguit de la reina i un seguici de gurdies amb torxes.
Pel que fa la posada en escena crec que tot s molt fidel a lobra original.
En la segent adaptaci veiem que tornem a tenir laparici dun teatre. Aquesta adap-
taci no s del tot fidel al text ja que dna en gran part ms importncia a la lluita o a la
mort que al text en si. Un exemple el trobarem en aquesta escena, en la qual ens bar-
rejar un fragment de la conversa que apareix al llibre desprs del gran monleg del
ser o no ser..., amb el text daquesta escena. Al principi sembla que segueix la lnia
del text original fins que arriba a asseures al costat dOflia. Aleshores introdueix una
part de la conversa que havia tingut abans amb ella. Em refereixo a la que comena
dient Tanqueu-vos en un convent. Quina necessitat...12.
Pel que fa a la resta, la posada en escena de lpoca est molt aconseguida ja que hi
trobem influncies isabelines. A la vestimenta hi trobem alguns canvis. Oflia s qui va

R 22 S
de negre, en canvi Hamlet va de vermell. Aquests colors podem relacionar-los amb el

que passar ms tard; el sucidi dOflia i la mort de Hamlet.
Un cop ms, en aquesta pellcula no queda representada lescena. De totes maneres,

la seva essncia la podem entreveure ms cap a linici de la pellcula i no tant cap al
bell mig de lacci com passa en les altres representacions i a loriginal.
Veiem lessncia daquesta escena quan assistim a la mort de Mufasa, qui penjant
dun precipici, suplica al seu germ per tal que lajudi a pujar i no sigui aixafat per
lestampida de bfals que hi passa per sota. Scar per, lagafa de les potes i el tira
daltabaix de la roca fent que daquesta manera, Mufasa quedi mort.
Escena 4: Acte 3, Escena III
Quan el rei abandona la representaci marxa cap a la seva cambra. Fa cridar Rosen-
crantz i Guildenstern i els ordena que quan marxin cap a Anglaterra de nou, semportin
a Hamlet amb ells. Quan els dos cortesans es retiren el rei es queda sol i pronuncia un
monleg crucial. En aquest parlament, confessar lassassinat mentre es posa a resar.
s en aquest moment quan Hamlet entra a la cambra reial i es troba amb el rei ageno-
llat resant. T la temptaci de matar-lo all mateix per rpidament es desf daquesta
idea argumentant que la seva mort ha de ser ben planejada i creble. Aleshores marxa.
En aquesta adaptaci, aquesta escena no ens hi s representada. Crec que lhan pres
com a una escena de poca transcendncia pel que fa al fil argumental de lobra en
general. Tot i aix no entenc com es pot no considerar la confessi de lassassinat. Tal
i com em va comentar Angel Quintana13 per saber com els directors fan el que fan i
13 Crtic i professor de la Universitat de Girona en el camp dhistria i teoria del cinema.
R 23 S
retallen dels originals el que volen, haurem de ser dins el cap dels mateixos direc-
tors i guionistes.
A la segent adaptaci trobem lescena ms fidel en comparaci a les quatre pellcu-

les treballades. Comena amb el discurs de Claudi que est situat al davant de laltar
confessant lassassinat del seu germ. Quan Hamlet apareix i quan est a punt de
matar-lo, veu la figura de Jesucrist i satura pensant que si el mata en aquell moment,
Claudi anir al cel i ell no, per tant decideix esperar. Aquest moment concret, s potser
lnica diferncia que veiem daquesta escena en la pellcula en comparaci al text
original.
Pel que fa a lescena en si, trobem una pellcula molt fosca degut a ser en blanc i
negre. A ms, el fet de coincidir tant en lambientaci amb lobra original priva, en part,
de les finestres amb llum natural, ja que a lpoca isabelina les construccions en tenien
poques fins i tot cap.
Aquesta escena del llibre comena amb un llarg monleg del rei a la seva cambra, en
canvi aqu noms escoltem com el rei recita les ltimes tres frases daquest monleg
quan Hamlet arriba a lhabitaci on es troba, que resulta ser una mena de confessi-
onari on hi ha un altar. Aleshores el rei sajup a resar i Hamlet avana cap a ell per
matar-lo. Dubta a lltim moment i no ho fa.
Pel que fa a la posada en escena, trobem que la cambra on est situada aquesta
part de la histria seria una recreaci de lespai feta segons Zefirelli ja que a lobra de
Shakespeare succeeix a la cambra del rei i no al confessionari.
La vestimenta, com ja hem dit abans, no acaba de ser fidel tot i que pel que fa a deco-
rats de lpoca hi trobem un bon criteri perqu segueix lestil isabel.
R 24 S
En aquesta pellcula trobem un cert desordre en les accions i la seva transcendncia

respecte lobra en la qual sinspira. Aix doncs trobem que lescena descrita, succeeix
per duna manera molt diferent. Simba retorna al regne per tal de recuperar la corona
(aix com ho fa Hamlet) quan apareix, Scar, lacusa de ser lassass del seu pare fins
que finalment el jove prncep li fa confessar davant de tothom que el veritable assass
va ser ell.
Escena 5: Acte 3, Escena IV
Tan bon punt el prncep surt de lhabitaci del rei va a trobar la seva mare. Aquesta s
a la seva cambra parlant amb Poloni. El conseller li diu que ha de renyar a Hamlet amb
duresa i mentrestant ell samagar darrere les cortines per tal descoltar la conversa.
Quan arriba Hamlet, la reina fa el que Poloni ha dit i renya a Hamlet amb duresa per
ell tamb respon amb igual fora i comena una gran discussi fins al punt en que la
reina creu que Hamlet vol ferir-la fsicament i crida demanant auxili. Aleshores, Poloni
que encara est amagat darrere la cortina sespanta i tamb crida. Daquesta manera
Hamlet el descobreix i amb una estocada de la seva espasa el mata tot dient que s
una rata tradora i pensant que s el rei. Quan descobreix que s Poloni diu que ho
mereix igualment. Aleshores reprendran la discussi i quan acaben, Hamlet rep la vi-
sita de lespectre que li diu que no la renyi. Llavors li diu a la seva mare que veu al seu
pare i ella lacusa de boig. Hamlet senfada i marxa.
Pel que fa aquesta pellcula, recordem que sha saltat lescena anterior i per tant ha
passat directament a aquesta escena. Hamlet va a lhabitaci i discuteix amb la seva
mare. Tot en aquesta escena segueix el gui establert per Shakespeare, segons el
meu parer.
R 25 S
A la segent adaptaci trobem que lescena comena de la mateixa manera que ho fa

al llibre: Hamlet arriba a lhabitaci de la seva mare quan Poloni sacaba damagar dar-
rere la cortina. Tot seguit comencen a discutir acaloradament. Aqu trobem el primer
fet canviant: Hamlet amenaa amb una espasa a la seva mare. Aleshores aquesta,
espantada, crida. Poloni tamb crida. Hamlet el descobreix i el mata. Aleshores per,
reprn la discussi amb la seva mare i lespectre espera a aparixer fins que la discus-
si cedeix. Quan aquest fa laparici la discussi no es reprn.
Pel que fa al vestuari i a la posada en escena, seguim trobant una escenificaci fosca
tot i que ms clara que lescena anterior. La vestimenta crec que tot i no ser del tot la
que tocaria per lpoca (ja que recordem que a lobra original parlem dpoca isabeli-
na) s adequada i finalment els decorats sn correctes si parlem de fidelitat al llibre.
En aquesta pellcula trobem el primer fet canviant quan, a linici de la discussi, Gertru-
dis dna una bufetada al seu fill. Una altra cosa a destacar s la poca durada de la dis-
cussi abans de la mort de Poloni. Desprs de la mort del personatge, podem intuir que
la discussi segueix el fil de lobra original tot i que en aquesta adaptaci, es dna ms
importncia a la violncia i s per aix que ser una escena de molta cridria i patiment.
La posada en escena s fosca i trista. La vestimenta s la que toca i potser la millor de

les tres adaptacions que hem vist perqu, segons el meu parer, s la que ms sapro-
xima en temes de vestuari i decorats, la que est ms ben ambientada.
Un cop ms, aquesta escena no queda plasmada en aquesta representaci cinemato-

grfica. Simba, el personatge que recorda a Hamlet, no t cap discussi amb la seva
mare i, recordem-ho, Sarabi (la mare) no est casada amb el seu oncle, ms aviat el
veu tal com s, un malvat i un tir.
R 26 S
Escena 6: Acte 5, Escena I
En aquesta escena trobem Hamlet i Horaci parlant amb lenterramorts sobre el curs de
la vida i de lexistncia. Hamlet va agafant cranis fins que lenterramorts li diu de qui
era lltim crani que agafa. Era dun boig li diu lenterramorts, era Iorick, el buf del
rei. Aleshores Hamlet comena un discurs sobre el temps en el qual Iorick els divertia
al palau i com el troba a faltar.
A continuaci entren el rei, la reina i Laertes portant el tat dOflia en process.

Hamlet, que no sap qui s el mort, els seguir damagat. En el transcurs de la cerim-
nia es dna a entendre que la verge Oflia shavia sucidat. La reina li tira flors i diu
que esperava que es cass amb el seu fill quan Laertes salta dins la tomba i demana
que se lenterri amb ella.
s en aquest moment quan Hamlet decideix intervenir tot dient a Laertes que el seu
amor no s tan veritable com el que sent Hamlet per la seva enamorada (per tant
Hamlet demostra que t sentiments amorosos cap a Oflia). Laertes se li tira al coll i
els han de separar. Acorden lluitar ms endavant. Aquesta baralla, en part, s el que
ocasionar la lluita final.
En aquesta adaptaci trobem molta fidelitat pel que fa al text. En canvi trobem uns
lleugers canvis pel que fa a la posada en escena. El canvi principal el trobem en les-
cena del crani de Iorick. Mentre que al llibre, com a les altres pellcules vistes, es limi-
ta al monleg, en aquesta adaptaci trobem laparici de diversos flashbacks mentre
el prncep recorda els fets passats.
Pel que fa lambientaci trobem una escena molt fosca i trista tot i que ben adequada
a lpoca.
R 27 S
En aquesta pellcula hi trobem, un cop ms, la major fidelitat a loriginal, tant pel que
fa al text com pel que fa a la posada en escena. Lnic que li podem esmentar una
mica com a crtica al director s el fet que al principi faci petits canvis en el dileg entre
Hamlet i lenterramorts, a part daquest petit incs, no crec poder-hi afegir res ms.
A part daquests petits detalls, lambientaci s, un cop ms, molt adequada.
Si parlem del text, en aquesta adaptaci lescena comena amb molta fidelitat. Tot i que,
com ja he dit abans, shan suprimit algunes lnies del text poc transcendents per, si vo-
lem un exemple de la fidelitat podem dir que, el monleg que recita per a Iorick s prc-
ticament igual. De totes maneres, si ens fixem en la continuaci, les coses canvien quan
lenterrament dOflia entra en escena. Aqu hi trobarem diversos canvis que aniran des
de modificacions en el dileg fins a canvis del personatge que parla. Un exemple el
trobem en el salt que fa amb el dileg entre el sacerdot i Laertes, el qual ens donaria a
entendre el sucidi dOflia, el qual no s representat en aquesta pellcula.
Pel que fa vestuari, Hamlet torna a anar de negre (no com abans que anava de ver-
mell) i la posada en escena trobo que est encertada tan per lpoca com pels deco-
rats. Aquesta, que hauria de semblar una escena ms aviat fosca, veiem que s una
escena ms aviat clara si la comparem amb la resta de la pellcula.
Aquesta escena no queda representada en aquesta pellcula ja que com hem dit, no-
ms es tracta duna inspiraci i no una adaptaci. Per tant, noms hi trobem represen-
tades escenes o idees molt bsiques de la trama argumental de lobra shakespeariana.
R 28 S
Escena 7: Acte 5, Final Escena II
Aqu hi trobem la lluita final entre Hamlet i el fill de Poloni, Laertes. Recordem que la nit
anterior al funeral dOflia, el rei li diu a Laertes que Hamlet va ser qui va assassinar
al seu pare i Laertes jura venjana. s per aix que maquinaran un pla per matar a
Hamlet. Laertes porta un ver letal que li servir per untar lespasa sense bot que far
servir per batres en duel amb Hamlet i matar-lo amb tan sols una ferida. A ms el rei
posar aquest mateix ver a la copa que oferir al jove prncep si a la meitat del duel
Laertes no ha tingut xit.
Quan sacaba el funeral dOflia tornen tots al castell i Laertes proposa el duel a
Hamlet per tal de resoldre el conflicte entre ambds. El prncep de Dinamarca laccep-
ta i sacorda que la lluita tindr lloc aquella mateixa tarda.
Just abans de lenfrontament, Hamlet demana disculpes a Laertes per les acusacions
i les seves dures paraules i aquest les accepta. Aleshores lluiten i Hamlet toca a Laer-
tes el que significa el final de la primera ronda. El rei tria aquest moment per oferir-li la
copa enverinada a Hamlet, aquest per no laccepta. En el seu lloc, qui se la beu s la
seva mare, la reina Gertrudis.
La segent ronda comena i desprs duns moments de lluita intensa Hamlet s ferit
per lespasa enverinada, tot i aix la lluita no satura. Llavors, el dos espadatxins sin-
tercanvien les espases i Hamlet fereix a Laertes amb la mateixa arma amb la que
ell ha estat ferit, s en aquest moment en el qual la reina cau morta. Desprs dun
moment de confusi, i uns instants ms de lluita, tots dos cauen i Laertes explica la
trampa al prncep. Hamlet cegat per la fria, agafa lespasa i fereix al rei. Just abans
de morir Hamlet diu a Horaci que expliqui la seva histria i expira el seu ltim al.
Finalment entren Fortimbrs i un seguici dambaixadors dAnglaterra i es troben aques-

ta situaci. Horaci els explica tot el que ha passat i aleshores Fortimbrs, que acaba
tornar vencedor de Polnia, ser nomenat nou rei de Dinamarca.
R 29 S
Pel que fa aquesta escena trobem, en aquesta pellcula, fora fidelitat tot i que shi han
fet diversos canvis. El primer seria la forma discursiva del principi, tot i que fora fidel,
hi manquen alguns passatges. El segon canvi s en una acci: Quan Hamlet guanya el
segon assalt, el rei enverina la copa all mateix i Laertes tamb ho fa amb lespasa en
aquell precs instant. Les dues accions no apareixen a lobra original, sin que ambds
objectes sn enverinats abans de comenar el duel. A la part final de lobra, en el mo-
ment que el rei s ferit amb lespasa enverinada, Hamlet no est lluny del rei (a lobra
original) mentre que a ladaptaci veiem que Hamlet es troba en una mena daltell i
llana lespasa enverinada en direcci al rei i quan aquest rep lestocada a lesquena
Hamlet deixa anar un extrem de la corda que aguanta la una aranya de llum i aquesta
cau empresonant al rei entre el tron i la gran aranya. Aleshores Hamlet se li acosta i li fa
veure el ver restant a la copa, provocant aix la mort del rei. Tot aix al llibre no shi tro-
ba. Aleshores arriba Fortimbrs i el text s mant fidel tot i que suprimeix algunes lnies.
Pel que fa a lambientaci, com ja hem dit abans, hi veiem una clara influncia renai-
xentista tant en vestuaris com en decoraci.
En la segent adaptaci trobem una estricta fidelitat en prcticament tots els mbits.
Tornem a trobar, com en la pellcula anterior, que Hamlet es troba situat per sobre lal-
tura del rei i el que fa en aquest cas s llanar-shi al damunt i clavar-li lespasa repeti-
dament fins que aquest mor. Una altra irregularitat que hi trobem s la no aparici del
personatge de Fortimbrs. El seu discurs final ser pronunciat per Horaci ja que ell no
apareixer. Pel que fa a la resta de lescena la fidelitat es podria catalogar de superior.
s una escena fosca amb poca llum per tot i aix molt fidel.
Pellcula 3: Hamlet, lhonor de la Venjana, de Franco Zefirelli
Aquesta pellcula, com ja hem dit, es centra molt ms en la violncia que en les lnies
que va escriure lautor isabel. s per aix que la fidelitat en aquesta escena s prc-
R 30 S
ticament nulla. Els primers indicis els veiem quan, al principi de lescena el text s
prcticament una invenci del guionista de la pellcula. El text per s potser el ms
igual a loriginal. A continuaci podem dir que les accions de Hamlet sn ms aviat
sarcstiques, de mofa vers el seu contrincant i per tal de fer riure als altres. En aquest
cas per veiem la mort del rei tal i com succeeix exceptuant la falta de paraules per
part del rei. Lescena s molt ms curta i hi trobem una gran eliminaci de fragments.
El que potser cal destacar a part de les accions satriques de Hamlet, s el final, en
el qual Fortimbrs no noms no apareix sin que la pellcula acaba amb la mort de
Hamlet i Horaci pronunciant Adu, noble Hamlet.
Pel que fa als decorats i al vestuari, com ja hem dit, aquesta pellcula mostra una gran
fidelitat en quant a aquests dos elements. Lescena est farcida de llum tot i que tamb
hi trobem algun moment dobscuritat.
Aquesta escena no apareix explcitament en la pellcula tot i que hi trobem en part,

algunes similituds amb diversos fets.
No es produeix cap duel amb un tercer personatge sin que Simba senfronta directa-
ment amb el seu oncle, Scar. Contrriament a lobra de Shakespeare, en aquest final
no mor ning ms que el rei impostor i malvat que s loncle. Trobem tamb una petita
reaparici de la veu en off de Mufasa, el pare de Simba, el qual lanima a ser el nou
rei. Aquest, acaba recuperant el tron llegat pel seu pare, a la seva mare i a Nala, de la
qual nest enamorat.
R 31 S
5. CONCLUSIONS
A travs daquest treball he pogut confirmar la meva hiptesi presentada en la intro-

ducci que dictava: Les pellcules que basen la seva trama argumental en una obra
literria poden ser fora fidels a loriginal, per tant, segons el tipus dadaptaci cine-
matogrfica trobarem ms o menys similitud al text original. A continuaci passar a
explicar les diverses conclusions a les quals he arribat:
1. Com ms antiga s la pellcula generalment, ms sapropa a lobra literria original.

Grcies a aquest treball, he arribat a la conclusi que les pellcules que van ser fil-
mades acabada la segona guerra mundial o pels voltants daquella poca, tendeixen
a acostar-se ms al text de lautor literari. El cas particular en el qual mhe basat per
fer aquesta afirmaci s el de la pellcula Hamlet de Laurence Olivier, filmada el 1948
al Regne Unit. Dins de totes les pellcules que he treballat aquesta crec que s la
millor representaci del text original shakespeari. Pel que fa el Hamlet de Kenneth
Branagh, jo la situo en segon lloc dins les que he treballat ja que trobem labsncia
dalguna escena i una ambientaci i vestuari que no es correspon amb lpoca que
situem el Hamlet de Shakespeare. Tot seguit trobem Hamlet, lhonor de la venjana de
Franco Zefirelli, el qual dna molta ms importncia a lacci que a la trama. En ltim
lloc, El Rei Lle, una producci de Disney que noms sinspira en la trama argumental
de Shakespeare per crear aquesta pellcula danimaci infantil.
2. Depenent del director, trobarem adaptacions diferents.

A aquesta conclusi hi he arribat ja que he treballat amb dos directors, els quals a la
vegada interpretaven a Hamlet, com sn Laurence Olivier i Kenneth Branagh. Amb-
ds coneguts per ser directors de caire molt clssic, de seguir fora el gui establert.
Branagh, sobretot, s conegut com a un gran admirador de lobra de Shakespeare i no
ens s destranyar que la seva producci tingui una gran similitud a la del text shakes-
peari. En contraposici a aquestes dues pellcules, Zefirelli, tot i haver adaptat nom-
broses obres de Shakespeare no mostra tanta similitud pel que fa al text.
3. Hi ha una gran quantitat dobres cinematogrfiques inspirades en Hamlet.

Mentre buscava informaci per al treball, una de les coses que ms em va sorprendre va
ser la quantitat de obres que adopten fragments o fan referncia a la clebre obra Hamlet
R 32 S
de Shakespeare. Lexemple que he adoptat i que ms em va cridar latenci va ser El Rei

Lle ja que s una de les pellcules de la meva infncia i mai havia parat a pensar que
aquesta podia tenir tantes similituds amb Hamlet. I com aquesta tantes altres.
4. Depenent de lactor que interpreti el rol de Hamlet, el protagonista, hi podrem apre-

ciar diferncies.
Dins lanlisi de lobra he trobat diverses diferncies dins el rol de Hamlet, les quals
he atribut a les diferents maneres en les quals els actors interpretaven al personatge.
Seguin aquesta base, la primera diferncia que hi he vist s la de Laurence Olivier i
Kenneth Branagh. Aquest ltim accentua molt ms la bogeria del personatge mentre
que a Olivier, tot i fer un magnfic paper, li manca una mica aquesta bogeria sobreactu-
ada. Laltre actor que he tingut en compte a lhora de comparar les pellcules entre si
ha estat Mel Gibson. Aquest actor s conegut per grans pellcules dacci, daquesta
manera no ens estranya que la interpretaci que fa de Hamlet contingui una vis molt
ms bellicosa que la resta dadaptacions.
R 33 S
6. VALORACI PERSONAL
Quan vaig comenar a fer aquest treball, vaig pensar que no arribaria mai al meu ob-
jectiu, tot sem va fer una muntanya, des de escollir el tema fins a la planificaci del
que volia fer. Tot i aix, un cop comenada la feina tot va anar fora rodat.
Fer aquest treball mha servit per aprendre molt ms sobre Shakespeare i el mtode
que sutilitza per tal dadaptar un llibre a la gran pantalla. Apart daix, dur a terme una
feina tan gran com s un treball de recerca (tot i que aquest sigui a petita escala) mha
servit per organitzar-me la feina fora b. Val a dir que la meva tutora, Jorgina Aguilar,
mha ajudat moltssim amb aquest tema ja que jo sc fora catica amb els temes com
ara el repartiment de la feina o lorganitzaci del treball en general.
Durant aquest any he tingut la oportunitat dentrar en contacte amb una part de la
literatura anglesa a la qual no creia que mai lhi trobs massa encant. Aix mateix, he
pogut viatjar a Anglaterra i visitar el lloc on va nixer Shakespeare i conixer el que la
gent pensa del clebre i enigmtic dramaturg i poeta. Aquesta ha estat en part, una
experincia realitzant ja que part de mi est lligada a la cultura anglesa degut a la fa-
mlia paterna.
Tot i la feina feta, com a tot arreu, sempre hi ha petites traves com ara aquella entrevis-
ta demanada de la qual no nobtens cap resposta, el poc temps que et queda desprs
de tornar dun viatge de dos mesos a lestiu, o el munt de feina que tarriba noms
comenar el curs de segon de batxillerat.
Finalment aquest treball mha servit potser, per decidir el cam que vull seguir un cop
acabat el batxillerat i aclarir molt les meves idees respecte el tipus de carrera a la qual
em vull enfocar.
R 34 S
7. BIBLIOGRAFA
SHAKESPEARE, William. Hamlet. Harlow: Ed. Longman Group UK, 1989.
SHAKESPEARE, William. Hamlet. Trad. Salvador Oliva. Barcelona: Ed. Vicens Vives
S.A., 1986.
ST. JOHN PARKER, Michael. William Shakespeare, Great Britain: Ed. Pitkin, 2016.
8. WEBGRAFA
Biografas y Vidas, La Enciclopdia Bibliogrfica [Consultat en Lnia]

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/shakespeare.htm
[Consultat: 11 de juny de 2016]
ALONSO-CUEVILLAS, SUSANA; La tragdia de Hamlet [Consultat en Lnia]

http://www.xtec.cat/~salonso/hamlet.htm
[Consultat: 7 de juliol de 2016]
WACHTENDOFF, KARIN; Historia de la moda y los Tejidos [Consultat en Lnia]

http://historiadelamodaylostejidos.blogspot.com.es/2014/01/moda-en-el-cine-
hamlet-el-honor-de-la.html
[Consultat: 19 de setembre de 2016]
9. FONTS FOTOGRFIQUES
Imatge 1, pg. 4: www.ca.wikipedia.org

Imatge 2, pg. 5: https://s-media-cache-ak0.pinimg.com
Imatge 3, pg. 12: https://thedrunkenodyssey.files.wordpress.com
Imatge 4, pg. 13: http://image.tmdb.org
Imatge 5, pg. 14: http://e01-elmundo.uecdn.es
Imatge 6, pg. 15: http://images.teinteresa.es/cine
R 35 S
Annexos
ANNEX I: ENTREVISTA A NGEL QUINTANA
Professor de la Universitat de Girona en lrea dhistria i teoria del

cinema. Tamb es crtic, tant literari com cinematogrfic. A ms s doctor en Cin-
cies de la Comunicaci de la Universitat Autnoma de Barcelona.
Com es que someten tantes coses en les pellcules respecte al llibre?
A veure, el problema no s ni de les pellcules ni del teatre. El que passa es que al

teatre, per exemple si parlem de Hamlet, jo hi he vist adaptacions que duren 2 hores
i adaptacions que en duren 4. Per qu? Doncs perqu com totes les obres quan es
passen a la pantalla o a lescena han de passar per un per un procs de transformaci
que s ladaptaci; la pots fer passar en una poca actual o que passi en el mateix
context que lobra en si. Per una banda s aix i per laltre adaptar no vol dir ser fidel,
vol dir interpretar. Jo sempre ho he ents aix, es a dir, una bona adaptaci no vol dir
que sigui fidel a lobra, vol dir una bona interpretaci. De la mateixa manera que tu, els
director de cinema llegeixen un llibre i en fan la seva interpretaci.
Hi ha tres coses clau alhora de parlar dadaptacions. La primera s la histria, es a dir,

la trama, a Hamlet per exemple hi trobem lembolic amb la venjana pel seu pare. Tot
seguit trobem el discurs, que es la forma en la que sinterpreta la historia. I en tercera
posici trobem el mn de la faula, el mn que timagines al llegir lobra.
A ladaptaci la histria te la poden mantenir per poden canviar el mon de la faula. Si

agafes Romeu i Julieta i agafes West Side Story, texplica la mateixa histria per una
passa al Renaixement i laltre passa al Bronx14 dels anys 50, en aquest cas el discurs
tamb canvia perqu una s teatre i laltre s musical.
Aleshores hi han variacions, s a dir quan estem adaptant, adaptem una histria i
al cinema, a ms, hem de donar forma a aquest mn. Aix vol dir per exemple, si tu
fas un Hamlet i tinspires (per exemple) en la pintura de Picasso per fer els decorats
aleshores ests adaptant a Shakespeare i ests adaptant una pintura. Llavors si tu
14 Barri de la zona pobre de la ciutat de New York.
R 37 S
tinspires en el Renaixement, ests lobra de Shakespeare per tu tamb tadaptes al

que serien les formes icniques de lpoca, per tant aix es la cosa per mi ms com-
plicada, no s noms ladaptaci daix sin que a ms hi ha tot un procs a seguir.
Coneixes alguna adaptaci del tot fidel al llibre?
La que era potser la ms semblant (parlant de Hamlet) era una que va fer en Kenneth
Branagh lany 1996 i que durava gaireb 4 hores. Era fidel en el sentit del que passava
a la histria per llavors feia un disbarat que a mi no magradava gens que era quan
Hamlet recupera la calavera de Yorik i comena a explicar quan ell era buf de la cort
i tot aix, doncs llavors fa un flaix bac, i representava a Iorick de jove, aix no magra-
dava perqu el que s bonic daquesta escena sn les subjeccions que vol donar. Ell
ho interpretava a la seva manera. Per tamb et pots trobar Hamlet ms de pellcules
dacci com ara la que fa Mel Gibson. El que es sol suprimir sn les escenes que no
tenen cap tipus de finalitat en la trama principal, escenes del mig, etc. Fins que no es
comena a gestionar lacci doncs et retallen coses.
Fins a quin punt podem considerar que una pellcula esta basada en un llibre?
Hi han dues coses, una s ladaptaci com a interpretaci i laltre s inspirada. Es a

dir tu pots agafar una pellcula com per exemple El Rei Lle; (el Rei Lle es Hamlet).
Per no esta basada en la pellcula sin que sinspira en una part daquest relat i des-
prs es traspassa a Disney per el punt de partida es Hamlet.
Quan podem considerar que una adaptaci t un estil lliure?
Una cosa s per exemple el perqu el Rey Len s Hamlet. Doncs perqu els interes-
sava agafar una histria, aix del pare. Doncs b aqu agafa el que seria lestructura
mnima i desprs a partir daqu mires. Si veus el Rey Len en pellcula o amb musical
canvia molt vull dir, una cosa s un musical on thi posen tota una parafarnlia, ales-
hores, a veure, el llibres son patrimonis que tu pots manipular, canviar, etc. Tu pots
agafar frases de Hamlet. Per exemple la Bblia. A la Bblia hi sn totes les histries, el
que passa es que desprs s van modulant i en van sortint altres coses. O un Joc de
Trons hi pot haver coses de Hamlet. Tothom qui fa drama agafa alguna cosa dall,
R 38 S
directe o indirectament. Una cosa s ladaptaci lliure i laltre s fer una cosa que s
dir Hamlet. Tamb te les pots trobar adaptades a lpoca real. Fins i tot al teatre, ara
costa molt veure un Hamlet amb espases. Crec que actualment la gent pensa que es
absurd intentar fer un Hamlet histric.
Per Tu la millor versi de Hamlet que hagis vist?
A mi com a clssic magrada molt el Laurence Olivier perqu era el gran actor angls.
El de Branagh no em va agradar, algun de rus estava b. Per el clssic potser ms
perqu es com de la vella escola i aix. I el Hamlet que mha agradat ms lhe vist en
teatre a Pas en francs. Aix tamb es important, La traducci dels idiomes. Aqu Ca-
talunya nhe vist dos, un amb en Llus Omar que era dolent fa temps i un altre de ms
antic amb lEnric Major encara ms antic.
Coneixes algun llibre que faci referncia al tema del meu treball?
Amb tot aix et diria que et miressis La Llavor Immortal de Xavier Prez i en Jordi
Batll. I Shakespeare i les series tamb de Jordi Batll. Tamb et pots mirar El Relato
Cinematogrfico de Griega que texplicaria una mica tot aix de la histria del discurs.
No adaptes noms la histria sin que adaptes tot un mn.
Com arribes a la conclusi de decidir el vestuari o el context si lobra no ho es-

pecfica?
Ja no ho posaven. Tots els directors ms importants, tots actualment sho salten. Ju-
guen amb les poques o posen msica rock o lluiten amb pistoles daigua. A vegades
la caguen i a vegades no.
Actualment diries que la majoria de pellcules sn ms destil lliure?
Si perqu ara mateix amb aix que et dic del teatre que ha canviat tant, s molt difcil
que alg satreveixi a fer alguna cosa ms clssica. Perqu els gustos de la gent han
canviat. El Hamlet de Mel Gibson va agradar a perqu donava ms importncia a lac-
ci que el vers. Lesttica de televisi es basa en atrapar a la gent.
R 39 S
Per aquests canvis ja comencen als anys 30. A partir daquest moment la figura del
director descena comena a tenir un paper tan important com lautor de lobra original,
aleshores tu ja no vas a veure un Hamlet de Shakespeare, va s veure un Hamlet de
per exemple llex Rigola, del nom del qui el posa en escena que s qui inventa el mn
on tindr lloc la histria.
R 40 S
ANNEX II: ENTREVISTA A RAMON GIRONA
Llicenciat per la Universitat Autnoma de Barcelona. Doctor per la

Universitat de Girona, s professor als graus de Comunicaci Cultural i Publicitat i
Relacions Pbliques i al Mster de Comunicaci i Estudis Culturals de la UdG. Va ser
coordinador del Grau de Publicitat i Relacions Pbliques i actualment s coordinador
del Grau de Comunicaci Cultural. A ms ha escrit diversos llibres sobre el cinema.
Com s que someten tantes coses respecte el llibre a les pellcules?
Suposo que te a veure ms amb una qesti de que una cosa es el teatre i laltre s
el cinema i quan Shakespeare fa el text de Hamlet per teatre no el fa pensant amb el
cinema, sin amb el teatre.
El cinema possiblement t alguns altres requisits i algunes altres exigncies. La que

potser preval s el pblic, si est feta per un pblic molt ampli, es considera potser
errniament, de que si fas tot el text de Hamlet, que s dels ms densos, el que far
la gent s que se nanir. Adaptar, bsicament s fer aix, una feina daprimar el text
amb la voluntat de captar ms gent.
Lobra de Hamlet la varen fer aqu al Truffaut, una projecci en directe dun teatre an-
gls que la van filmar i la van projectar aix tal qual. Com si agafessis una cmera de
vdeo i et posessis a gravar al teatre. Jo penso que s aix, que les necessitats del
cinema de vendre amb ms facilitat la pellcula al pblic.
Creus que s possible fer una adaptaci cent per cent fidel?
Si s possible si, ara cal fer-ho? No ho se. Aquesta seria laltra qesti. De possible si.
No tant pel tema de la durada perqu tampoc s tan problemtic si no vols fer diners.
Per exemple hi han pellcules de 9 hores i ja he vist documentals que duren fins a 12
hores (no seguits es clar). Com a experiment s podria fer ara no s si cal, una cosa
s el cinema i laltra s el teatre.
R 41 S
Fins a quin punt podem considerar que una pellcula est basada en un llibre?
Depn. Hi ha pellcules que et seran molt fidels al llibre i daltres que estaran noms
inspirades. Possiblement, moltes vegades, penso que s ms interessant aquelles
histries que sinspiren en un llibre i que a partir de lobra original creen una altre his-
tria, que en fan una nova interpretaci o el fan anar per un altre cam, o lenriqueixen
que no pas aquelles que noms agafen el que diu el llibre. El perqu es perqu a mi
que magrada llegir doncs penso, per veure aix ja em llegeixo el llibre. Jo vull que la
pellcula em digui alguna cosa ms.
Podries recomanar-me la millor representaci o adaptaci que hagis vist de

Hamlet?
Faltaria que me nencords. Nhi han varis, un de Sefe deli, un de Mel Gibson, un de
Kenneth Branagh... No ho s potser et diria la del Kenneth Branagh o el de Laurence
Olivier perqu era un dels actors ms Shakespearians que hi havia per ja et dic, que
no en s gaires. I si que magradaria veure per exemple la de Tony Richardson que
era un director que als anys 60 va fer pellcules molt interessants. Per el que recordo
ms es el de Branagh.
Coneixes algun llibre interessant que em pugui ajudar en aquest tema?
Ara per ara no per et far una petita recerca i si en trobo algun tel passo. Ara mateix
no ho recordo.
Creus que amb el temps sha anat abandonant ms la fidelitat als llibres i sha
passat ms a lestil lliure?
Dir-tho al cent per cent no ho s perqu mhi hauria de mirar per estaria temptat a dir
que si. Si perqu jo ho interpretaria una mica per la dificultat que hi ha cada vegada
ms en que la gent jove i qui acaba consumint audiovisual, llegeixi els llibres i per tant
cada cop ms es van allunyant per anar potenciant per exemple els aspectes ms
visuals, ms fsics i no tan els literaris. Tamb pot haver-hi allunyaments molt interes-
R 42 S
sants i altres que lnic que fan s eliminar la densitat del text perqu creuen que aix
ser ms digerible per al possible espectador.
Com creus que sarriba a la conclusi de quines parts es poden ometre?
Haurem destar amb cada guionista per jo crec que aix s un bon experiment, in-
tentar establir aix. Mirar totes les pellcules de Hamlet i mirar el que algunes tenen
i daltres no, el que cap te... Suposo que ells fan, amb un criteri que jo desconec, van
a aprimar i treure el que ells consideren que no s essencial per la trama principal de
lobra possiblement ho eliminen. I deixen lesquelet de lobra, com all del ser o no ser
i altres coses.
Per decidir vestuaris, ambientaci, etc. Si lobra no ho aclareix, com es decideix?
Suposo que depn del tipus dadaptaci que vulguis fer. Si vols anar a una adaptaci
fidel aleshores van als gravats, les pintures, les reproduccions visuals que hi havien
de lpoca de Shakespeare que est fora documentat. Per tant doncs ja saben ms
o menys com anaven. El que tamb em sembla interessant tot i que a vegades cre
conflicte sn aquestes representacions que van amb vestits actuals. Aix amb pera
s fa molt. s reubica.
R 43 S
ANNEX III: ENTREVISTA IMMA MERINO
Crtica de teatre, cinema i literatura, s professora dhistria del cinema

a la Universitat de Girona. La seva rea de coneixement es mou entre Histria de lart
i el cinema.
Com s que es que someten tantes coses respecte el llibre, a les pellcules?
s una qesti de sntesi narrativa. Aix passa molt ms a les novelles, que no es-
tan sotmeses a una temporalitat com al cinema o al teatre, que tenen una durada
fora establerta. Una novella fa moltes descripcions, hi han moltes coses que poden
passar en un sol dia i moltes coses que poden passar en alguns anys. En canvi a les
pellcules hi ha un temps fora establert que vindria a ser doncs entre 1h i mitja a 3h
(aprox.), aleshores sempre hi ha dhaver (en una possible adaptaci) una delimitaci,
un estndard per ajustar aquesta durada.
Al teatre tamb passa, hi ha obres que duren ms i nhi ha que duren menys i tamb
hi trobem adaptacions tan escenogrfiques com de temps.
Jo crec que dentrada s una qesti que te a veure amb el tema dajustar-se a una
durada ms o menys estndard i per tant hi han passatges que shan de simplificar o
suprimir. A partir daqu hi ha la qesti de perqu es suprimeixen alguns passatges i
no uns altres. I moltes vegades aqu hi trobem el treball de cadasc sobre un text, on
remarquen o hi donen ms importncia, el que per la pellcula que vol fer resulta ms
coherent... I a vegades tamb depn de la intencionalitat, de voler remarcar ms uns
aspectes que uns altres.
Hi ha la sntesi, la subjectivitat, el fet de voler remarcar algunes coses per sobre les
altres... Tots els processos dadaptaci o de transport a un altre medi s de manera
inevitable, una traci i es fa per crear una altra cosa.
R 44 S
Coneixes alguna adaptaci que sigui cent per cent fidel a qualsevol llibre?
s absolutament impossible i jo crec que innecessria ja que, per fer una adaptaci
cent per cent fidel, ja existeix lobra original, no cal que ladaptis. Els motius pels quals
es transporta obres al cinema son molt diversos. El cinema des dels seus orgens ha
begut molt de la literatura perqu aquesta lhi ha donat molts arguments i histries per
explicar. El cinema s converteix en una mquina per explicar histries. Aleshores,
el llegat de la literatura sn arguments. Per exemple lhome que retorna (Ulisses),
lamor impossible... No noms sn llibres que sadapten sin que tamb trobem els
arguments narratius transportats per la literatura.
Aleshores, s evident que el cinema t una part dindstria que sha beneficiat daques-
ta tradici literria per tal de tenir sempre materials per aprofitar. Desprs tamb tro-
bem casos que sn ms personals, per exemple, guionistes o cineastes que han
volgut adaptar una obra per amor a aquesta obra. s el cas com Franois Truffaut que
als anys 60 adapta una obra dun home prcticament desconegut en aquella poca,
que s deia Henri Perrocheau, i era una novella que a ell li va agradar i que havia pas-
sat totalment desapercebuda. Perqu per exemple, Kenneth Branagh adapta tantes
obres de Shakespeare? Suposo que s perqu li agrada.
Hi ha molts motius pels quals una obra sadapta. Ja no s literatura sin que es cine-
ma i per tant s transporta a un altre mitj.
En la meva opini una obra no pot ser cent per cent fidel ja que des del moment en
que ladaptes ests donant la teva interpretaci. Per tant trobem un nivell de subjec-
tivitat enorme. Per altre banda, el cinema utilitza un altre llenguatge diferent al de la
literatura. Moltes coses que la literatura ha de descriure i que en el cinema, ja trobes
la descripci en una imatge.
No sha de ser fidel, una pellcula ha dinterpretar.
R 45 S
Fins a quin punt pots considerar que una pellcula est basada en un llibre?
Hi ha formes diferents dadaptar. Hi ha adaptacions que sn directes de lobra original

per tamb nhi ha que utilitzen elements de lobra. Nhi ha que en sn conscients de
que utilitzen aquests elements i nhi ha que no. Aleshores entrarem en els arguments
universals. Per exemple hi ha molts detalls de lobra de Shakespeare que els pots
trobar o reconixer en diverses pellcules o series.
Tamb trobem casos en els quals ladaptaci s deliberada. En el qual qui fa ladap-
taci es conscient de que sha inspirat en un fragment de una obra determinada. No
necessriament ha de ser la trama, pot ser un fragment o una escena.
Com arribes a la conclusi de decidir el vestuari o el context si lobra no ho es-

pecifica?
Depn de lpoca en la qual vulguis situar ladaptaci. Si vols que succeeixi en el

temps en el qual va ser escrita o en el qual est situada lacci hi ha un treball de re-
cerca. Si el passes en una altre poca es busca el vestuari adequat a lpoca.
Actualment creus que les adaptacions tendeixen a anar cap a la fidelitat o ms

cap a lestil lliure?
Jo crec que la fidelitat no s un concepte bo en ell mateix. Jo crec que pot sser fidel
a lesperit o a la trama per no ho s perqu lests passant a un altre mitj. Jo crec
que ara i ja fa uns anys, el cinema ha anat ms cap a lestil lliure. Ja no depn tant
de illustrar una obra sin interpretar. s pot sser molt fidel i a la vegada molt trador.
Tens alguna versi/pellcula predilecte respecte Hamlet?
No s que magradi massa cap obra de Hamlet al cinema. La de Laurence Olivier em

sembla molt de cartr pedra, la de Branagh em sembla massa narcisista... La millor
versi de teatre va ser el de Patris Chreau. Per com a obra cinematogrfica no sa-
bria dir-ten cap.
R 46 S
ANNEX IV: FOTOGRAFIES DE STRATFORD

(Lloc de Naixement de Shakespeare)
Llit de matrimoni de la famlia
Casa dels Shakespeare, exterior.
Bressol de William Shakespeare, tots els

seus germans tamb hi van passar.
Finestra de la casa dels Shakespeare on,

durant molt de temps, qui hi passava
es dedicava a posar-hi una petita frase
o una signatura. Casa on va nixer Ann Hathaway, esposa de William Shakespeare.
R 47 S

Hamlet, Del Paper A La Pantalla

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Hamlet, Del Paper A La Pantalla

Uploaded by

Copyright:

HAMLET,

DEL PAPER A LA PANTALLA

Mireia Hoath i Ensesa

Tot seguit magradaria agrair-li a la Laura Querol, la professora dangls de linstitut, el

4. LES ADAPTACIONS CINEMATOGRFIQUES.................................................... 12

ANNEX I: Entrevista a ngel Quintana .................................................................. 37

ANNEX II: Entrevista a Ramon Girona .................................................................. 41

ANNEX III: Entrevista Imma Merino........................................................................ 44

ANNEX IV: Fotografies de Stratford........................................................................ 47

ANNEX V: CD-rom escenes seleccionades

Dins aquest treball he analitzat, a ms de lobra Hamlet en versi original i en versi

1 SHAKESPEARE, William. Hamlet. Harlow: Ed. Longman Group UK, 1989.

Els objectius que pretenc desenvolupar sn:

2. Lectura de Hamlet, de William Shakespeare, tant en versi original, com la traduc-

3. Entrevistes amb diferents crtics i professorat de lassignatura dhistria i teoria del

4. Durant el viatge a Anglaterra, de lestiu, visitar la casa on va nixer i viure Shakes-

5. Visualitzaci de vries versions de Hamlet.

6. Selecci de les escenes del llibre.

7. Anlisi de les escenes escollides en les diferents versions cinematogrfiques.

3 Traductor de lobra de Shakespeare al Catal i professor de la Universitat de Girona.

2.1. Vida Retrat de William

William Shakespeare va ser un dramaturg, poeta i actor angls que va nixer el 26

La prosperitat de la famlia va ajudar que William Shakespeare rebs la millor educa-

4 Escola anglesa de ledat mitjana on sensenyava gramtica i llat.

Segons algunes fonts, Shakespeare comen la seva

Shakespeare cansat i malalt, morir finalment el 23 dabril de 1616 a casa seva, a

Desprs de la seva mort, es public un volum recopilatori de les seves obres.

Rosencrantz (soldat angls i ex-company de Hamlet)

A causa daquests fets, Claudi envia Hamlet a Anglaterra i simultniament hi envia

4. LES ADAPTACIONS CINEMATOGRFIQUES

4.1. Adaptacions Visualitzades

Pellcula 1: Hamlet, de Kenneth Branagh

Pellcula 2: Hamlet, lhonor de la venjana, de Franco Zefirelli

Pellcula 3: Hamlet, de Laurence Olivier

He triat ladaptaci de Laurence Olivier ja que aquesta s una de les pellcules ms

Pellcula 4: El Rei Lle, de Roger Allers i Robert Minkoff

Ttol: The Lion King**

4.2. Escenes Escollides i Analitzades

Escena 1: acte I escena IV i V

Pellcula 1: Hamlet, de Kenneth Branagh

Pellcula 2: Hamlet, de Laurence Olivier

Aquesta pellcula ha estat visualitzada en angls i em basar en ledici de 1989 de

Com a punt final de lescena tenim la desaparici de lespectre. A lobra shakespea-

Pellcula 3: Hamlet, lhonor de la Venjana, de Franco Zefirelli

Quan parlem de lescenificaci ens trobem que la localitzaci de lescena no s fidel

Si parlem de vestuaris veiem un s correcte de la roba, adequada a lpoca isabelina

Pellcula 4: El Rei Lle, de Roger Allers i Robert Minkoff

Escena 2: acte III escena I

Pellcula 1: Hamlet, de Kenneth Branagh

Pellcula 2: Hamlet, de Laurence Olivier

Pellcula 3: Hamlet; lhonor de la Venjana, de Franco Zefirelli

Igual que a ladaptaci de Laurence Olivier, lambientaci i el vestuari sn fidels, ade-

Pellcula 4: El Rei Lle, de Roger Allers i Robert Minkoff

10 SHAKESPEARE, William. Hamlet. Harlow: Ed. Longman Group UK, 1989.

Escena 3: Acte 3, Mitjans de lEscena II

Pellcula 1: Hamlet, de Kenneth Branagh

Pellcula 2: Hamlet, de Laurence Olivier

De la segent adaptaci, matreviria a dir que s la ms fidel en aquesta escena. Ve-

Pellcula 3: Hamlet; lhonor de la Venjana, de Franco Zefirelli

11 SHAKESPEARE, William. Hamlet. Harlow: Ed. Longman Group UK, 1989.

de negre, en canvi Hamlet va de vermell. Aquests colors podem relacionar-los amb el

Pellcula 4: El Rei Lle, de Roger Allers i Robert Minkoff

Un cop ms, en aquesta pellcula no queda representada lescena. De totes maneres,

Escena 4: Acte 3, Escena III

Pellcula 1: Hamlet, de Kenneth Branagh

13 Crtic i professor de la Universitat de Girona en el camp dhistria i teoria del cinema.

2. Lectura de Hamlet, de William Shakespeare, tant en versi original, com la traduc-

3. Entrevistes amb diferents crtics i professorat de lassignatura dhistria i teoria del

4. Durant el viatge a Anglaterra, de lestiu, visitar la casa on va nixer i viure Shakes-