Article divulgatiu- OUIJA

La ouija t un origen imprecs situat en la moda espiritista que

inundava Occident a finals del segle XIX, i que va donar lloc a
una patent registrada el 28 de maig del 1890 declarant Elijah J.
Bond el seu inventor i William H. A. Maupin i com a titulars. No
s clar si Bond o els titulars van inventar realment alguna cosa
o simplement van patentar una de les
moltes planchettes o taules parlants per a comunicar-se,
suposadament, amb els esperits que circulaven
per Europa i Amrica. En tot cas, Kennard crearia l'empresa
(Kennard Novelty Company) per a la fabricaci del tauler i
comenaria a vendre els primers exemplars el 1890. Kennard
va inventar, aix mateix, el nom ouija, tot afirmat que era un
mot egipci que significa bona sort la qual cosa no s certa.
Posteriorment la patent va ser venuda a William Fuld, antic
empleat de Kennard, la companyia del qual va comercialitzar
l'objecte fins que Parker Brothers va adquirir els drets el 1966.
Va ser Fuld qui va proclamar que la paraula 'ouija' era una
barreja dels vocables oui i ja, 's'
en francs i alemany respectivament.[1]
Durant ms de segle i mig de vida de la ouija s'han realitzat
diversos experiments que, segons alguns escptics, psiclegs i
cientfics que han investigat sobre aquesta prctica, posen de
manifest que la ouija no estableix contacte amb ssers
suposadament paranormals.

Una prova s la necessitat que les persones estiguin en

contacte amb el vas: si aquest s tocat, es mou. Aix dna peu
a la teoria de l'acci ideomotriu, s a dir, el moviment del vas o
pea que serveixi de marcador seria moguda involuntriament
per petites pressions dels dits.
En un altre experiment, realitzat per Larry Bayou, en el qual els
participants no veien les lletres que assenyalaven, no es va
formar un mot coherent en el temps que va durar la prova. Aix
podria demostrar que els participants sn realment els qui
creen les paraules de manera inconscient i, per tant,
necessiten veure el tauler.