Professional Documents
Culture Documents
1. Ingressos pblics.
2. Despesa pblica.
3. Regulaci.
Aporten els recursos necessaris pels programes de despesa (com per exemple
el cas dels bns pblics; els programes de redistribuci de rendes; etc.)
Ingressos ordinaris.
Ingressos extraordinaris.
Exemple:
La llei del impost sobre la renda de les persones fsiques permet al sector
pblic obtenir ingressos en el moment en que una persona obtingui una
renda, sense necessitat de que les Corts Generals reiterin aquesta
possibilitat cada any.
Pel contrari, quan lEstat percep ingressos ordinaris no es causa tal efecte
sobre el patrimoni net, almenys de forma immediata.
L'Estat ofereix un servei (com per exemple, el transport pblic) i cobra un preu per
ell , tal com ho podria fer una empresa privada.
Normalment:
Que el servei sigui de recepci obligatria per a ladministrat, perqu aix ho estableixi
una norma legal o reglamentria o perqu sigui essencial per a la vida privada o
social del ciutad.
El fet de que el ciutad pagui un impost no el confereix el dret a exigir alguna cosa
a canvi. Per tant, es trenca el nexe entre el que va pagar (impost) i el que rep a
canvi (servei pblic).
Imposici real. El sistema impositiu pot recaure sobre la renda o sobre el consum,
sense tenir en compte les condicions personals del contribuent.
La progressivitat legal marca o, almenys, intenta que el tipus impositiu sigui creixent. Es
a dir, que a majors els ingressos duna persona, major la quota tributaria a pagar per
part daquell individu.
Per exemple:
En aquest cas totes les bases imposables sagrupen en classes, a cada una de les
quals correspon un tipus impositiu que saplica a la totalitat de la base.
El tipus impositiu s constant, per hi ha una porci de la base imposable que est
exempta de gravmens. En realitat, ens trobem davant dun impost progressiu per
esglaons amb dos nics esglaons: el primer entre cero i el mnim exempt i el segon a
partir del mnim. La tarifa seria la segent, per exemple:
= 100
El tipus marginal sempre sha definit com l'impost addicional que es paga per cada
euro ms de renda.
s per aix que algunes persones quan tenen una pujada de sou o obtenen majors
ingressos " salten de gra " i passen a tributar a un tipus marginal ms gran que, a la
prctica, es tradueix en " menors ingressos per l'efecte fiscal.
Per exemple, si tenim un impost sobre la renda legalment progressiu per amb fortes
deduccions per estalvi (o per compra d'habitatge), pot succeir que els que ms ingressos
percebin es beneficin ms d'aquestes deduccions i per aix, l'elasticitat renda de l'impost
disminueix.
4) Neutralitat. Els impostos han dalterar el menys possible les decisions dels agents
econmics. La idea fonamental s que els individus trin de forma ptima tot utilitzant els
preus generats pel funcionament del sistema econmic. Com aquests preus es veuen
alterats com a conseqncia dels impostos, es pretn que tals distorsions siguin mnimes.
Aquests principis poden ser incompatibles i, per aix, un sistema tributari que tracti
de complir amb els diferents principis no pot descansar en una nica figura
impositiva.