La gesti pblica turstica a

travs dels ingressos pblics

Tema 3 Gesti Pblica de les Destinacions

2 Introducci
La gesti pblica es dna a travs de:

1. Ingressos pblics.

2. Despesa pblica.

3. Regulaci.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

3 Ingressos Pblics
Ingressos pblics. Sobtenen principalment a travs dels impostos o taxes i
normalment:

Aporten els recursos necessaris pels programes de despesa (com per exemple
el cas dels bns pblics; els programes de redistribuci de rendes; etc.)

Poden utilitzar-se com instruments correctors de fallades de mercat i tamb per

a la correcci de les desigualtats o la iniquitat.

Els impostos, a diferncia de la majoria de transferncies de diners entre diferents

persones, i dels intercanvis del mercat, sn obligatoris.

Principi dactuaci per coacci Principi dactuaci de mercat.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

4 Tipologia dIngressos Pblics
La classificaci tradicional que compta amb major inters s la que
diferencia entre:

Ingressos ordinaris.

Ingressos extraordinaris.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

5 Ingressos Ordinaris
No precisen duna autoritzaci expressa del Parlament al aprovar la llei de
pressupostos, doncs lexistncia dels diferents ingressos ordinaris ja est
prevista per una norma jurdica anterior.

Exemple:

La llei del impost sobre la renda de les persones fsiques permet al sector
pblic obtenir ingressos en el moment en que una persona obtingui una
renda, sense necessitat de que les Corts Generals reiterin aquesta
possibilitat cada any.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

6 Ingressos Extraordinaris
En el cas dels ingressos extraordinaris es produeix una reducci del patrimoni
net del sector pblic, doncs si semet deute o nova moneda sest
incrementant el passiu al que ha de fer front el sector pblic i si es privatitzen
empreses pbliques sest reduint lactiu.

Pel contrari, quan lEstat percep ingressos ordinaris no es causa tal efecte
sobre el patrimoni net, almenys de forma immediata.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

7 Classificaci
Dacord amb aquests criteris, podem considerar com ingressos ordinaris i
extraordinaris els segents:

Ingressos ordinaris Ingressos extraordinaris

- Preus - Emissi de deute
- Taxes - Venda de patrimoni pblic
- Contribucions especials o privatitzaci
- Impostos - Encunyaci de moneda

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

8 Ingressos Ordinaris
1. Preus pblics.

Es denomina preu pblic a la contraprestaci dinerria que l'Estat rep per la

prestaci d'un servei en igualtat de condicions que el sector privat i dins del rgim
del Dret Privat. Tals serveis o activitats sn realitzades tamb pel sector privat.

L'Estat ofereix un servei (com per exemple, el transport pblic) i cobra un preu per
ell , tal com ho podria fer una empresa privada.

Sn de sollicitud voluntria per part dels administrats.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

9 Ingressos Ordinaris
2. Taxes

La definici legal de taxa exigeix la concurrncia de diverses circumstncies:

Hi ha dhaver un benefici individual clarament derivat de la realitzaci duna

activitat pblica o dun s privatiu del domini pblic.

Normalment:

Que el servei sigui de recepci obligatria per a ladministrat, perqu aix ho estableixi
una norma legal o reglamentria o perqu sigui essencial per a la vida privada o
social del ciutad.

Que el servei no sigui prestat pel sector privat.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

10 Ingressos Ordinaris
3. Contribucions especials.

Les contribucions especials es paguen quan el ciutad obt un benefici o

sincrementa el valor del seu patrimoni com a conseqncia de la realitzaci
duna obra pblica o lestabliment o ampliaci de serveis pblics.

El tret distintiu de la contribuci especial s que el ciutad no sollicita el servei

pblic o la obra pblica, per es beneficia duna manera especial de lactuaci
del sector pblic.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

11 Ingressos Ordinaris
4. Impostos.

Sn tributs exigits sense contraprestaci. Amb els impostos es trenca la relaci

bilateral existent en els ingressos pblics vistos fins ara:

Prestaci de serveis = pagament pels serveis

El fet de que el ciutad pagui un impost no el confereix el dret a exigir alguna cosa
a canvi. Per tant, es trenca el nexe entre el que va pagar (impost) i el que rep a
canvi (servei pblic).

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

12 Ingressos Ordinaris

Els impostos poden classificar-se conforme a diferents criteris. Si fem s

de la base imposable, es classifiquen en directe i indirectes:

Impostos directes. Recauen sobre manifestacions directes de la capacitat

de pagament del contribuent (la seva renda o el seu patrimoni). Tenen en
compte les circumstncies personals del subjecte passiu i sn de difcil
translaci.

Impostos indirectes. Recauen sobre expressions indirectes de la capacitat

contributiva (el consum), no tenen en compte les circumstncies personals
del contribuent i en general es traslladen via preus al consumidor final.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

13 Ingressos Ordinaris
Es pot diferenciar entre imposici real i imposici personal:

Imposici real. El sistema impositiu pot recaure sobre la renda o sobre el consum,
sense tenir en compte les condicions personals del contribuent.

Imposici personal. El sistema impositiu pot recaure sobre la renda o sobre el

consum, tenint en compte les condicions personals del contribuent.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

14 Classificaci dels Impostos

Impostos directes: Impostos indirectes:

Impost sobre la Renda de les persones Impost sobre el Valor Afegit.

fsiques.
Impostos especials.
Impost sobre la Renda de les persones
Impost sobre les Primes d'Assegurances.
No Residents.
Impost sobre Transmissions Patrimonials i
Impost de societats.
Actes Jurdics Documentats.
Impost sobre Successions i Donacions.
Tributs sobre el Joc.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

15 Elements bsics dun tribut

Fet imposable: supsit jurdic o econmic que dna lloc al naixement de

lobligaci de pagar el tribut.

Subjecte passiu: persona natural o jurdica obligada al pagament del tribut

com a contribuent o com el seu substitut.

Base imposable: valoraci econmica del fet imposable.

Base liquidable: s el resultat de restar a la base imposable les reduccions

que sestableixin en la Llei reguladora del impost.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

16 Elements bsics dun tribut

Tipus de gravamen: xifra, coeficient o percentatge que saplica a la base

liquidable per obtenir com resultat la quota ntegra.
Quota ntegra: s el resultat daplicar el tipus impositiu a la base liquidable,
tret que sigui una quantitat fixa.
Quota lquida: s el resultat de restar a la quota ntegra les deduccions en
la quota que permet la llei.
Deute tributari: constitueix la quota lquida ms els recrrecs, interessos de
demora i sancions, que, si escau, hagi de satisfer el contribuent.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

17 Progressivitat
La progressivitat legal

Recordatori: El tipus impositiu o tipus de gravamen s la taxa, fixa o variable i

expressada en forma de coeficient o percentatge, que, aplicada a la base
imposable, dna com a resultat la quota tributaria.

La progressivitat legal marca o, almenys, intenta que el tipus impositiu sigui creixent. Es
a dir, que a majors els ingressos duna persona, major la quota tributaria a pagar per
part daquell individu.

Per exemple:

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

18 Progressivitat Legal
1. La Progressivitat per classes

En aquest cas totes les bases imposables sagrupen en classes, a cada una de les
quals correspon un tipus impositiu que saplica a la totalitat de la base.

La progressivitat per classes planteja un greu inconvenient tcnic denominat error

de salt, que es produeix quan un augment en la base imposable genera un
augment encara major de la quota.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

19 Progressivitat Legal
2. Progressivitat per esglaons

En aquest cas, donada la base imposable es subdivideix en trams o esglaons, a cada

un dels quals es correspon un tipus impositiu diferent. La quota sobt multiplicant
cada porci (o esgla) pel seu tipus i sumant les quantitats resultants. Tindrem per
exemple el segent:

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

20 Progressivitat Legal
3. Impost proporcional amb mnim exempt

El tipus impositiu s constant, per hi ha una porci de la base imposable que est
exempta de gravmens. En realitat, ens trobem davant dun impost progressiu per
esglaons amb dos nics esglaons: el primer entre cero i el mnim exempt i el segon a
partir del mnim. La tarifa seria la segent, per exemple:

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

21 Progressivitat Legal
Per saber si realment trobem una progressivitat legal es necessari abans
explicar el concepte de tipus mig de gravamen. Aquest es correspon amb la
formula segent i mesura el tipus mig que sacaba pagant amb limpost.

= 100

La progressivitat legal pot adoptar tres formes diferents.

Proporcional si el seu tipus mitj s constant.

Progressiu si el tipus mitj augmenta en fer-ho la base imposable.

Regressiu si disminueix el tipus mitj en incrementar la base imposable .

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

22 Progressivitat Real
El tipus marginal

El tipus marginal sempre sha definit com l'impost addicional que es paga per cada
euro ms de renda.

s per aix que algunes persones quan tenen una pujada de sou o obtenen majors
ingressos " salten de gra " i passen a tributar a un tipus marginal ms gran que, a la
prctica, es tradueix en " menors ingressos per l'efecte fiscal.

A la prctica, la majoria de sistemes impositius busquen un sistema marginal creixent,

anomenat progressiu. LIRPF i lIS formen en formen part, per exemple.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

23 Progressivitat Real
Per tant la progressivitat real la definim a travs del concepte de Elasticitat Renda.
, = % %

Diem llavors que:

Progressiu quan E > 1,
Proporcional quan E = 1.
Regressiu quan E < 1.

L'existncia d'impostos legalment progressius no garanteix la progressivitat real de l'impost.

Per exemple, si tenim un impost sobre la renda legalment progressiu per amb fortes
deduccions per estalvi (o per compra d'habitatge), pot succeir que els que ms ingressos
percebin es beneficin ms d'aquestes deduccions i per aix, l'elasticitat renda de l'impost
disminueix.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

24 Imputaci de lImpost
Per a explicar on es poden establir impostos s necessari recordar la distinci
entre variables flux i variables estoc.

Flux. Sn aquelles magnituds econmiques que es defineixen per a un perode

de temps. Aix, la renda nacional o consum sn variables que es refereixen a
un any, normalment.

Estoc. Sn aquelles que es defineixen per a un moment del temps. Aix la

riquesa o el patrimoni duna persona sestableix en una data concreta.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

25 Principis Tributaris
1) Simplicitat. El sistema tributari ha de ser senzill i cmode tant per al contribuent (mnims
costos de complementaci) com per a ladministraci (mnims costos gesti).

2) Suficincia. El conjunt de impostos ha de ser capa de generar recursos suficients per

cobrir les despeses del sector pblic.

3) Equitat. Requereix de dos factors: equitat vertical + equitat horitzontal.

4) Neutralitat. Els impostos han dalterar el menys possible les decisions dels agents
econmics. La idea fonamental s que els individus trin de forma ptima tot utilitzant els
preus generats pel funcionament del sistema econmic. Com aquests preus es veuen
alterats com a conseqncia dels impostos, es pretn que tals distorsions siguin mnimes.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

26 Principis Tributaris
La compatibilitat entre els diferents principis tributaris.

Aquests principis poden ser incompatibles i, per aix, un sistema tributari que tracti
de complir amb els diferents principis no pot descansar en una nica figura
impositiva.

Es necessari doncs, pensar en utilitzar diverses mesures a la vegada per cobrir

completament els principis i a vegades, no noms de carcter impositiu.

La principal oposici es produeix entre els principis dequitat i de neutralitat.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme