1.

Introducci
-Motivaci i objectius: Unes quantes setmanes abans descollir el
tema del meu treball de recerca, vaig veure un documental sobre la
cirurgia esttica i em va interessar molt. Durant aquests ltims anys
laspecte fsic duna persona s molt rellevant en la nostra societat i,
per aix, vaig decidir informar-me sobre aquest tema. El meu
objectiu principal era aprendre les caracterstiques bsiques de la
blefaroplstia (cirurgia de les parpelles) i la rinoplstia (cirurgia del
nas), no solament en lmbit cientfic sin tamb en lmbit social.
Malgrat aix, amb lajuda del meu tutor de recerca vaig arribar a la
conclusi de centrar-lo noms en la part cientfica, ja que sin seria
molt extens (-Dificultats).
-Metodologia: La informaci que vaig trobar va ser principalment
extreta dinternet, a part de la informaci que el doctor em va
proporcionar a lentrevista.
-Agraments: Judit Juyol (planificaci), Albert Garcia (recursos
digitals), Pau Martnez (decisi de lmbit del treball de recerca i
preguntes de lentrevista) i Dr. Pere Taverna (entrevista).
2. Cirurgia esttica
-Definici: La cirurgia plstica est dividida en dos mbits: la
cirurgia plstica esttica i la cirurgia plstica reparadora. La cirurgia
plstica reparadora t com a objectiu restaurar laspecte fsic en
lesions causades per accidents o deformacions de naixement. Per
altra banda, la cirurgia plstica esttica t com a objectiu millorar
laspecte fsic duna persona i fer que aquesta es senti satisfeta
corporalment.
-Etimologia: Cirurgia prov del grec kheirourgia que significa
treball manual i esttica prov del grec aeisthetikos que
significa tot all relacionat amb all bell o artstic.
-Histria:
I. La cirurgia plstica apareix als 3.000 anys aC, quan en l'Antic
Egipte es realitzaven les primeres reconstruccions facials
degut a ferides de guerra i altres traumatismes. Aquesta
informaci es recull en l'anomenat Papir Edwin Smith, trobat
a la ciutat de Tebes (Egipte).
II. El segle XIII, el Papa Innocenci III va prohibir aquesta classe de
prctiques quirrgiques; a ms, la bellesa encara no era
l'objectiu dels procediments quirrgics.
III. L'americ John Orlando Roe s considerat el primer cirurgi en
realitzar un procediment quirrgic esttic nasal. Degut aix i
als seus treballs relacionats amb el nas, ell s considerat el
pare de la cirurgia esttica nasal.
IV. La tcnica de liposucci, per exemple, va ser un dels grans
avenos de cirurgia esttica grcies a la tecnologia. El lser
sutilitza molt per treure tatuatges, per treure irregularitats de
superfcie (de la cara), per amb finalitats quirrgiques en t
poca utilitat.
3. Blefaroplstia
-Definici: Procediment quirrgic per extreure el greix i l'excs de
pell i mscul de les parpelles superiors i inferiors. La majoria de les
blefaroplsties esttiques es duen a terme per eliminar les bosses
de les parpelles, que generalment solen aparixer amb ledat.
-Etimologia: Blefaro prov del grec blepharo que significa
parpelles i plstia que significa modelat.
-Histria:
I. El comenament de la cirurgia de les parpelles no sesmenta
fins aproximadament el 25 dC quan Aule Corneli Cels, un
escriptor rom, descriu una tcnica de blefaroplstia superior
en el seu llibre De re Medica
II. El 1920, Suzanne Noel, una cirurgi de Pars, va escriure un
llibre sobre la blefaroplstia. Va donar importncia a la
planificaci de fotografies en la fase preoperatria.
III. Actualment, la blefaroplstia el que tracta sobretot s eliminar
les bosses de greix que es formen a les parpelles inferiors i
treure lexcs de pell degut a ledat.
-Tipus: Blefaroplstia superior (parpella superior) i blefaroplstia
inferior (parpella inferior).
-Blefaroplstia superior:
1. Senyalitzaci de la incisi: Per tenir clar els marges de seguretat,
les zones dincisions, les zones on hi ha greix, etc.
2. Anestsia: En aquest intervenci, sutilitza lanestsia local, que
s aquella que elimina la sensibilitat dolorosa duna petita zona
del cos.
3. Incisi de la pell: En aquesta operaci, el cirurgi opta per un
electrobistur, que s un instrument que transforma lenergia
elctrica en calor amb la finalitat de coagular la sang, per aix
evitar un sagnat.
4. Extracci del greix: Mitjanant aquest electrobistur i unes pinces
sextreu el greix.
5. Tancament de la pell: El tancament de la pell es realitza
mitjanant sutures.
-Riscs i complicacions
 Lagoftalmos: s la impossibilitat d'aconseguir el tancament
complet de les parpelles. s a dir, queda un espai entre la
parpella superior i inferior.
Sequedat en lull: Per tant en aquests casos, el fet de que lull
quedi entreobert pot provocar molsties diverses per al pacient
com irritaci de l'ull o llagrimeig excessiu.
Aparici de granulomes: Que s aquesta mena de massa esfrica
que apareix com a conseqncia de la reacci de l'organisme a
qualsevol cos estrany desprs de la intervenci, com ara punts
de sutura per exemple. Cllules immunolgiques.
Hemorrgies: Sn una de les causes de la possible prdua de
visi desprs duna operaci de blefaroplstia inferior.
Ceguesa: Com a cas molt molt extrem.
4. Blefaroplstia
-Definici: Procediment quirrgic per modificar la forma del nas.
-Etimologia: Rino prov del grec rhinos que significa nas y
plstia que significa modelat.
-Histria:
I. El 1887, el Dr. John Orlando Roe dna a conixer les primeres
publicacions sobre resultats de rinoplstia esttica realitzats
amb incisions a l'interior del nas. ". La importncia d'aquests
informes es sustenta en la presentaci de les primeres
Illustracions fotogrfiques de pacients d'abans i desprs de la
intervenci que es van publicar.
II. El 1908, el Dr. Jacques Joseph va publicar la seva experincia
en rinoplstia oberta i tancada, cosa que va guanyar molta
popularitat en lmbit quirrgic en aquell temps. s
considerat com el pare de la rinoplstia esttica.
III. Actualment, el que es busca s naturalitat. Generalment, els
homes busquen nassos ms rectes. Per altra banda, les dones
el que busquen s tenir un nas ms agut.
-Tipus ms freqents: Rinoplstia esttica (rinoplstia amb fins
esttics) i rinoplstia estructural (rinoplstia amb lobjectiu de
corregir la forma del nas degut a un accident o una malaltia de
naixement).
-Rinoplstia oberta
En primer lloc, la senyalitzaci de totes les parts clau de la
operaci, al igual que en el vdeo que hem vist abans de
blefaroplstia. A lhora de fer la incisi per accedir al nas, primer
el cirurgi fa una petita incisi a nivell de la columella i,
seguidament amb un retractor exposa linterior del nas. A partir
dall, mitjanant tisores quirrgiques, el cirurgi es disposa a
 realitzar les modificacions convenients. Finalment, les incisions
realitzades es tanquen amb sutures.
-Riscs i complicacions ms comuns:
Hemorrgies nassals
Obstrucci de les vies respiratries: Dificultat en la respiraci
Edema nasal: Un edema s bsicament una acumulaci de lquid
en un teixit. En aquest cas s una inflamaci duna part del nas.
Perforaci de lenv nasal: Perforaci en lestructura rgida que
separa la cavitat nasal esquerra i dreta.
5. Entrevista
El passat 15 de desembre vaig anar a fer una entrevista al Dr. Pere
Taverna a la seva clnica. Dentre totes les preguntes que li vaig fer,
nhe escollit quatre per comentar-les.
-Quins altres alternatives existeixen per millorar laspecte de les
parpelles sense ls de la cirurgia?
Hi ha tractaments mdics a base de cremes que sapliquen a la pell
que serveixen per mantenir-les, com per exemple aquest producte
anomenat Shiseido Future Solution X que bsicament el que fa s
allisar la pell, s a dir, deixar-la sense arrugues. Malgrat aix, arriba
un moment i una edat en que la cirurgia s inevitable, ja que si el
pacient el que vol es treu-res les bosses de la parpella inferior, se
les haurs de treure quirrgicament.
-Quins altres alternatives existeixen per millorar laspecte del nas
sense ls de la cirurgia?
Avui dia es realitzen una mena de tractaments que sanomenen
rinomodelacin que el que fan s injectar una srie de productes
per dissimular alguna irregularitat del nas. Un exemple seria lcid
hialurnic, que fa augmentar el volum i la hidrataci de la pell, fent
que aquesta llueixi molt ms llisa i radiant.
-De quina manera ha esdevingut la tecnologia dins de la cirurgia
esttica en aquestes ltimes dcades?
Al principi, jo pensava que la tecnologia havia influt molt en lmbit
de la cirurgia esttica, ja que avui dia estem acostumats a estar
envoltats per molts aparells tecnolgics i per aix pensava aix.
Llavors, el doctor em va respondre que en realitat la tecnologia no
ha afectat massa, ja que la cirurgia plstica en general s una
cirurgia de teixits externs, amb la qual cosa no hi ha tecnologies
molt noves.
-Quines intervencions quirrgiques esttiques es troben ms
avanades i en quines caldria millorar?