Ref y Ampl Llengua 6 SH Voramar

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT Primria
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa dampliaci
Llengua 6
El quadern dEnsenyament individualitzat de Llengua,

per a sis curs de primria, s una obra collectiva
concebuda, dissenyada i creada en el departament
dEdicions Educatives de Santillana Educacin, S. L./
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboraci ha participat lequip segent:
TEXT
Gemma Avellan Bisbal
Roger Sarri Batlle
Begonya Soler Soriano
Xavier Molina Mart
ILLUSTRACI
Esperanza Martnez Molina
EDICI EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz
DIRECCI DEL PROJECTE

Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCI I COORDINACI EDITORIAL

DE PRIMRIA
Maite Lpez-Sez Rodrguez-Piero
Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.
Projecte grfic: Pep Carri.
Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez.
Coordinaci dillustraci: Empar Tortosa Sanz.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament grfic Ral de Andrs Gonzlez i Jorge Gmez Tobar.
Direcci tcnica: Jorge Mira Fernndez.

Subdirecci tcnica: Jos Luis Verdasco Romero.
Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany.

Confecci i muntatge: Esperanza Martnez Molina i Eva Hernndez Malye.
Correcci: Isidre Muoz Garca i Gemma Pasqual i Escriv.
2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44
46210 Picanya, Valncia
PRINTED IN SPAIN
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material
EAN: 8431300225473 daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
especialment aquella que tinga finalitats comercials.
CP: 466774
Presentaci
Lensenyament individualitzat
Lensenyament individualitzat promou que cada alumne i alumna treballe en la
consecuci dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Amb aquesta finalitat, s important establir un pla que els ajude a su-
perar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus densenyament se centra, doncs, en ls duna metodologia flexible
i de les tcniques i recursos educatius que ms b sadapten a les necessitats
particulars de lalumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-
dctics especfics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes
daprenentatge de cada xiquet i xiqueta, i tamb dels objectius de millora que es
plantegen en cada cas.
Des daquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una srie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre dal-
tres inclou:
La srie Aprenentatge efica, que en els primers cursos de primria est
destinada a treballar les habilitats bsiques atenci, memria i raonament i
les dificultats daprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda lentrena-
ment en les tcniques destudi.
El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que cont
seccions variades per a cada una de les rees del currculum, a fi que el pro-
fessorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didctica del llibre de lalumne, dos apartats:
Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-
nes que requereixen un refor ms gran per a afermar els principals contin-
guts de la unitat i per a desenvolupar les competncies.
Un Programa dampliaci, compost tamb de fitxes, lobjectiu del qual s
que lalumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus co-
neixements i pose en joc les competncies adquirides.
Llengua 6 3
ndex
PLA DE MILLORA
Unitat 1
1. El grup nominal........................................ 8
2. Ls de les majscules............................. 9
3. L
a farmcia. La prefixaci...................... 10
Unitat 2
1. Els demostratius.................................... 11
2. Reps daccentuaci............................. 12
3. Els aliments. La sufixaci....................... 13
Unitat 3
1. Els possessius....................................... 14
2. Laccentuaci diacrtica......................... 15
3. E
l taller de pintura.
Les paraules parnimes......................... 16
Unitat 4
1. Numerals i indefinits............................... 17
2. La diresi............................................... 18
3. E
l gimns.
Eufemismes i paraules tab................... 19
Unitat 5
1. Ladverbi................................................ 20
2. El guionet.............................................. 21
3. E
l naixement dun beb.
Les paraules onomatopeiques............... 22
Unitat 6
1. Els enllaos........................................... 23
2. Ls de la h............................................ 24
3. L
a planta de reciclatge.
Precisi lxica........................................ 25
4 Llengua 6
PROGRAMA DAMPLIACI
Unitat 7 Unitat 1.................................................. 46

1. El verb (I). Arrel i desinncies.
Models de conjugaci........................... 26 Unitat 2.................................................. 48
2. Ls de x, tx i ig.................................... 27
3. La botiga de llums. Unitat 3.................................................. 50
Paraules individuals i collectives............ 28
Unitat 4.................................................. 52
Unitat 8
1. El verb (II). Nombre, persona, Unitat 5.................................................. 54
temps i mode. Els temps verbals........... 29
2. Ls de x i ix.......................................... 30 Unitat 6.................................................. 56
3. Loficina.
Les frases fetes i les interjeccions.......... 31 Unitat 7.................................................. 58
Unitat 9
Unitat 8.................................................. 60
1. Verbs regulars i irregulars....................... 32
2. La partici de paraules.......................... 33 Unitat 9.................................................. 62
3. La cincia-ficci. Les sigles................... 34
Unitat 10............................................... 64
Unitat 10
1. Loraci. El subjecte............................... 35
Unitat 11............................................... 66
2. Lapstrof i la contracci........................ 36
3.Lescena dun conte. Els neologismes... 37
Unitat 12............................................... 68
Unitat 11
1. El predicat nominal. Latribut.................. 38
Solucionari........................................... 72
2. El punt i coma i els punts suspensius.... 39
3. Les coves. Els estrangerismes............... 40
Unitat 12
1. El predicat verbal. Els complements...... 41
2. Els parntesis, les cometes i el gui....... 42
3. El port. Els arcaismes............................ 43
Llengua 6 5
Pla de millora
1 El grup nominal PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Subratlla dos grups nominals en cada oraci i encerclan els nuclis.
Sandra viu en una casa antiga enorme.
El pare de Carme s aquell home alt.
La dolaina de fusta t un so molt caracterstic.
El primer concursant va encertar totes les preguntes.
2 Uneix cada grup nominal amb el complement adequat.
Uns braos amb flors blanques
La mestra molt xarradores
Unes xiques ben forts
Aquell gerro de Llengua
3 Analitza els grups nominals com en lexemple.
la meua germana menuda unes sabates velles

Det. Det. N. Compl.
la nostra amiga dAlacant aquell cotxe roig
tres melons dAlger alguns plats de plstic
REPASSA AQUESTA INFORMACI. Desprs, corregeix les activitats anteriors.
Un grup nominal s un grup de paraules agrupades al voltant dun substantiu.

El substantiu s la paraula ms important del grup nominal i fa la funci de nucli.
Hi ha altres paraules que poden formar part dun grup nominal: substantius, adjectius, articles,
demostratius Algunes, com ara els articles, fan la funci de determinants i daltres, com els
adjectius, fan la funci de complements.
8 Llengua 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Ls de les majscules PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Copia cada oraci escrivint les majscules necessries.
hem anat al cine i hem vist la pellcula els megarobots.
el riu xquer desguassa a cullera, a la comarca de la ribera baixa.
el que vull que compres, carles, s sucre, farina i ous.
els iaios toni i gueda ens visitaran aquest mes.
2 Copia cada ttol en el lloc corresponent. Compte amb les majscules!
viatge a saturn una mascota per a sara les aventures de trenka
La lletra inicial duna paraula sha descriure en majscula en els casos segents:
Al principi dun text.
Desprs de signes que tanquen oracions: punt, signe dinterrogaci, signe dadmiraci, etc.
En els noms propis de persones, animals, llocs, etc.
En els ttols de contes, pellcules, canons, etc.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 6 9

1 La farmcia. La prefixaci PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Completa amb el nom del producte que corresponga.
Riallox sn unes per a provocar rialles.

pomada
xarop Desanimexol sn unes contra el desnim.
pastilles
Felixinina s una que proporciona felicitat.
injeccions
Avorreln s un contra lavorriment.
2 Observa i relaciona. Qu fa cada un a la farmcia?
El dependent es pesa a la bscula.
La farmacutica mira les cremes de lexpositor.
Una clienta posa uns productes al taulell.
El xiquet pren la tensi a un client.
3 Tria en cada cas el prefix adequat i forma el contrari daquestes paraules.
in- des- anti- contra-
nim til vric dir

2 Els demostratius PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Subratlla els demostratius i classificals en la graella de ms avall.
No compres aquests melons, aquells semblen ms madurs.
Aqueixa bicicleta s la meua i aquella s del meu cos Jaume.
La mare de Susanna s mestra en aquesta escola.
Posam mig quilo de pimentons; daqueixos verds, per favor.
Proximitat Distncia mitjana Llunyania
2 Encercla el demostratiu i relaciona amb la funci que fa dins el grup nominal.
Lhome aquell Aquest s el meu El pa? Est dins La teua gata s

pregunta per tu. germ. daqueixa bossa. aquella, Pau?
Determinant Nucli Complement
3 Ratlla el demostratiu que no corresponga en cada cas.
Dnam aqueixa / aqueix llibre i el guardar en aquests / aquesta caixa.
El meu bolgraf s aquell / aquells , el que est davall d aquell / aquella cadira.
Aquestes / Aquesta xiquetes han dut aqueixes / aqueixos joguets.
Els demostratius sn paraules que assenyalen ssers o objectes i indiquen la distncia que hi ha
entre aquests i la persona que parla. Nhi ha de proximitat, de distncia mitjana o de llunyania.
Els demostratius poden funcionar com a determinants, com a complements o com a nuclis
dins del grup nominal.

2 Reps daccentuaci PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Llig el text i busca dues paraules de cada tipus.

6 A
Lexamen
Sn les nou del mat. Ara desprs, a les 11, tenim examen dAngls.
No s que siga molt difcil, per jo he estudiat poc. Que si les classes
de msica, que si lentrenament de bsquet... En fi, que sempre
ho deixe per a ltima hora i desprs no tinc temps de res.
A vore si tinc sort i s fcil... tant de bo!
Agudes Planes
Esdrixoles
Amb accent Sense accent Amb accent Sense accent
2 Posa accent grfic a les paraules que corresponga.
Agudes camio compas carrer alcohol caiman cafe
Planes platan cervol origen boligraf pipes pantalla
Esdrixoles bustia fabrica fisica aguila unica fantastica
3 Escriu formes verbals afegint aquestes terminacions. Compte amb els accents!
-em -eu -rem -reu
serv serv cant cant
part part puj puj
sab sab pass pass
Les paraules agudes tenen lltima sllaba tnica. Saccentuen grficament quan acaben en
vocal, en vocal seguida de -s, en -en o en -in.
Les paraules planes tenen la penltima sllaba tnica. Saccentuen grficament quan acaben
en diftong o en consonant (llevat de -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in).
Les paraules esdrixoles tenen lantepenltima sllaba tnica. Saccentuen totes.

2 Els aliments. La sufixaci PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Pinta en el dibuix els productes de la llista de la compra.
Cal comprar:
2 brics de suc de taronja

Llu fresc
3 capses de canelons precuinats
1 malla de cebes
2 bosses de crelles fregides
2 Completa les oracions amb les paraules destacades de lactivitat anterior.
Vost trobar les pizzes a la secci de .
Albert, compra una de taronges a la fruiteria.
Trau les de magdalenes per berenar.
La mare ha portat sis de llet al banc daliments.
Senyors clients: tenim llom de salm a 5 el quilo.
3 Escriu la paraula que respon a la definici i encercla el sufix que cont.
Qualitat de roig rojor Qualitat damarg
Qualitat de fresc Qualitat de dol
4 Escriu un diminutiu i un augmentatiu usant els sufixos -et/-eta i -ot/-ota.
flor gat llibre cadira

3 Els possessius PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Ratlla les paraules que no siguen possessius.
aquest nostres dos teu les

seues propi meus el un
vostra cap teua nostra pintar seua
2 Relaciona i escriu els grups nominals que formes.
el seues bolis
la nostres bal
les teu galetes
els vostra tortuga
3 Subratlla els possessius de cada oraci i indica davall quina funci fan.
La seua germana s amiga de la meua des de fa molts anys.

Det. N.
Quan eixia de casa mhe trobat el teu cos amb uns amics seus.
Els meus pares diuen que s, que puc dormir a casa vostra.
El meu patinet no s tan nou com el teu.
Els possessius sn les paraules que expressen a qui pertany lsser o lobjecte que el substantiu
anomena.
Els possessius indiquen la persona (1a, 2a, 3a) i si hi ha un possedor o diversos.
Els possessius poden funcionar com a determinants, com a nuclis o com a complements dins
del grup nominal.

3 Laccentuaci diacrtica PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Marca la forma correcta en cada cas.
dona os te net be
dna s t nt b
2 Escriu cada paraula on corresponga. Pots consultar el diccionari, si et cal.
sn / son Els meus vens amics de pare.
ms / mes Febrer, el segon de lany, s el curt de tots.
s / es Aquell xic que posa la jaqueta el meu germ.
qu / que Vol li expliques ha passat.
3 Copia substituint els dibuixos per paraules que porten accent diacrtic.
Joan i Pau se saluden donant-se la
L polar t el pelatge de color blanc.
Quan siga major, vull viatjar per tot el
Algunes paraules porten accent diacrtic per a diferenciar-les daltres paraules que tenen la
mateixa forma per un significat diferent.

3 El taller de pintura.
Les paraules parnimes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Ordena els passos que fa la xiqueta per a pintar un quadre.
esbossar
acolorir esborrar retocar
2 Completa el procs de pintar un quadre amb les paraules proposades.
De primer, la pintora el dibuix en un bloc
esbossa esborra amb el . Si cal, amb la
acoloreix retoca el que no li agrada i quan ja t fet lesbs, trasllada
el dibuix al llen. Una vegada ha traat la figura,

pinzell llapis
l amb les . Finalment,
pintures goma
el quadre marcant-ne els detalls
amb un fi.
3 Marca la bona. Qu sn les paraules parnimes?
Les que signifiquen el mateix, Les que sassemblen i es poden confondre,

com ara qualitats i aptituds. com ara aptituds i actituds.
4 Ratlla, en cada parell de parnims, el que no s adequat en loraci.
La iaia ha fet canalons / canelons per a dinar.
Aquesta papallona s duna espcie / espcia nova.
Pol ha pres una pastilla per a la tos, per no li ha fet afecte / efecte .

4 Numerals i indefinits PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Troba els deu primers numerals ordinals i escriu-los al costat dels cardinals corresponents.
1 6
Q U A R T S M O R
R P R I M E R E H L
2 7
F E D F V G S T U A
D F L O N O E E I M
3 8
E R T M G N T R T N
4 S E V S I S C O
9
Z A K S O E R V
5 T C I N Q U R E
10
2 Completa cada oraci amb un indefinit dels proposats.
Ramon arriba a la faena dia a les huit del mat.

algun tot
Anna sha menjat el pa que tenia al rebost.
cada Podries deixar-me llibre interessant? molta
A lestrena hi havia gent.
3 Relaciona. Quina funci fa el numeral o lindefinit destacat en el grup nominal?
Agafa una jaqueta qualsevol.

Determinant
Ha vingut poca gent.
Has menjat massa llepolies. Nucli
A classe, jo sc el nmero vint.

Complement
Llus ha arribat el primer a la meta.
Els numerals sn paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa. Poden ser
cardinals o ordinals.
Els indefinits sn paraules que expressen quantitat o existncia de forma imprecisa.
Els numerals i els indefinits poden funcionar com a determinants, com a complements
o com a nuclis dins del grup nominal.

4 La diresi PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Marca i copia lopci adequada en cada cas.
paraiges unguent globus terraqui ping
paraigues ungent globus terraqi pingu
2 Posa diresi en la vocal adequada.
raim heroina ensaimada peuc
Lluisa llaut creilles veines
3 Busca en la fitxa i copia dos exemples de cada s de la diresi.
u dels grups ge, gi, qe, qi que es pronuncia
i / u que no formen diftong amb la vocal anterior
La diresi () s un signe grfic que sutilitza per a les funcions segents:

Per a indicar que la u dels grups ge, gi, qe, qi es pronuncia.
Per a indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior.

4 El gimns.
Eufemismes i paraules tab PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Observa la imatge i encercla lopci correcta en les oracions de ms avall.
La paret del fons del gimns est coberta d espatleres / anelles .
Els matalassos / poltres estan davant de les espatleres.
Hi ha tres persones saltant / pedalejant en les bicicletes esttiques.
Un home calb ala / salta pesos.
Un xic jove i molt alt fa exercici a les anelles / bicicletes .
Lhome que corre en la cinta sua / ala molt.
2 Completa amb la qualitat ms adequada a cada esportista.
La xica que salta el poltre s .

prim
gil Lhome que ala els pesos s .
flexible La xica que hi ha al matals s .

musculs El xic que hi ha a les anelles s molt .
3 Relaciona cada eufemisme amb la paraula tab corresponent.
defunci lavabo conflicte bllic dement
vter mort boig guerra

5 Ladverbi PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Localitza en el text un adverbi de cada tipus i copial en el lloc corresponent.
Hui tinc entrenament de pilota valenciana al trinquet.

All mho passe b perqu faig exercici fsic i tamb
amics. Juguem a raspall, a galotxa, a llargues
El mestre diu que he millorat molt des que vaig
comenar i Lola, la meua parella, tamb. En unes
setmanes jugarem la primera partida fora,
en un altre poble. Potser guanyarem!
Al principi, quan vaig comenar, no ho tenia massa
clar, per ara mencanta aquest esport. Cada dia
magrada ms!
Lloc Temps Manera Quantitat Afirmaci Negaci Dubte
2 Fixat en els adverbis destacats i indica quina paraula modifiquen.
Guillem cuina extraordinriament b.

Adverbi
La meua cosina Teresa sempre em porta contes.
Mustaf escriu molt b el valenci.
Has collit els pimentons massa verds.
3 Escriu adverbis de manera afegint la terminaci -ment a ladjectiu en femen.
fcil fcilment rpida recta
suau forta lenta
Els adverbis sn paraules invariables que expressen circumstncies de lloc, temps, manera o
quantitat, o b afirmaci, negaci o dubte.
Els adverbis poden funcionar com a complement dun verb, dun adjectiu o dun altre adverbi.

5 El guionet PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Relaciona i escriu en el lloc corresponent les paraules que formes. No toblides del guionet!
penya gira para porta
sol segat revistes xocs
2 Copia aquestes xifres separant b les paraules i amb els guionets que calga.
23 vintitres 34 trentaquatre
92 norantados 55 cinquantacinc
268 doscentsseixantahuit
729 setcentsvintinou
3 Ratlla lopci incorrecta de cada parell.
xinoxano / xino-xano Ribaroja / Riba-roja matamosques / mata-mosques
penjarobes / penja-robes parafang / para-fang sudafric / sud-afric
El guionet (-) sescriu:

En les paraules compostes, quan la primera acaba en vocal i la segona comena en s, r o x.
En les paraules compostes on figura el nom dun punt cardinal.
En els numerals, entre la desena i la unitat i entre la unitat i la centena (D-U-C).
En altres paraules, com ara pit-roig, desps-dem, zig-zag

5 El naixement dun beb.
Les paraules onomatopeiques PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Llig i classifica les accions destacades del text.
Per a: Marta Piqueres

Assumpte: La meua germaneta
Hola, Marta! Ja est! Ahir al mat va nixer la meua germaneta. s bonica, per dall ms
avorrida! No fa ms que plorar, mamar, dormir, tornar a mamar
No fa res! Els pares sempre li xiuxiuegen a cau dorella, lagrunsen, li canten per ella,
quieta. Quines ganes que tinc que cresca! B, haur desperar ;-)
Besets.
Berta
Ho fa el beb

Ho fan els pares

2 Escriu el nmero que corresponga a cada objecte.
1 xupl 2 bressol
3 bolquer 4 pitet
3 Relaciona cada so amb la paraula onomatopeica corresponent.
Xiu, xiu
Piu-piu!
Xip-xap
xiuxiuejar piular xipollejar

6 Els enllaos PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 En cada oraci, subratlla una preposici i encercla una conjunci.
Hui, per a dinar, pot triar paella o fideuada. Qu li abelleix?
Carles, has dut el cart i el paper a reciclar?
Andreu no vol crrer ni anar en bici.
Abans Cloe era amiga de Carme, per ara no es parlen.
Anirs amb Paula o b tacompanyar Clara.
2 Ratlla, en cada cas, la preposici que no siga adequada.
Recordat de / sense comprar pollastre per a / a la paella de diumenge.
Per / Des de ma casa fins a / contra la teua hi ha uns dos quilmetres.
Anna ha vist un cotxe a / de cavalls per / entre la carretera.
Miquel vol les torrades de / amb mantega per sense / en melmelada.
3 Tria la conjunci adequada per a omplir cada buit. En acabant, relaciona.
o ni i o b per
Josep toca el saxo Ester, lobo.
El quadre s bonic, el marc no magrada. Conjunci copulativa
Alba, vns amb nosaltres et quedes ac? Conjunci disjuntiva
No han vingut Mar Pau a la festa. Conjunci adversativa
Anirem al cine a la platja; no ho hem decidit encara.
Els enllaos sn paraules invariables que serveixen per a unir paraules o grups de paraules.
Les preposicions sn enllaos que uneixen paraules amb el seu complement.
Les conjuncions sn enllaos que uneixen paraules o grups de paraules en una oraci, o dues
oracions entre si. Hi ha conjuncions copulatives, disjuntives i adversatives.

6 Ls de la h PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Completa amb h aquestes paraules, si cal.
armonia a ir ivern umil orrible
am subtra end amaca imne umor
in um erba ostal exgon aver
2 Encercla els errors respecte a ls de la h i copia cada oraci corregint-los.
Quan leroi va arribar, ja avia acabat la batalla.
El iaio a anat a lort a plantar crelles.
Era una casa vella i hi avia taques dumitat a les parets.
Creus que lumorista ja aur comenat lactuaci?
3 Escriu la paraula que respon a cada definici. Vigila amb la h.
Beguda blanca refrescant que es pren amb fartons.
s el lloc on vas quan than de fer una operaci.
Tel menges dur, fregit, en truita, passat per aigua
Cada una de les parts que formen el nostre esquelet.
El dia en t 24, cada una de 60 minuts.
Persona que queda sense pares.
Sescriu h en els casos segents:

En totes les formes del verb haver.
En les paraules que comencen per hum- ms vocal.
En altres paraules com ara home, hora, hivern, ahir, ham, hui, herba, histria, hort i els seus
derivats.

6 La planta de reciclatge.
Precisi lxica PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Ompli els mots encreuats sobre els materials que es reciclen i el lloc on van.
3
1 5
C
4 6 2
4 1 L I
6
L
D
5 2 O N O
E
3 P R
2 Forma paraules seguint el model.
abocar abocador llavar contenir
canviar transportar comptar
3 Substitueix el verb fer per un dels proposats, de major precisi lxica.
construir fabricar celebrar provocar
Lempresa ha comenat a fer poals metllics.
Viu a ledifici que van fer lany passat.
Laccident va fer que el trnsit sintensificara.
Ahir es va fer lacte de presentaci del llibre.

7 El verb (I). Arrel i desinncies.
Models de conjugaci PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Subratlla les formes verbals que trobes en aquesta notcia.
El xarrador 13 de febrer de 2015
Un lle solt al barri de Miret

Un ve del nostre barri ha patit hui un gran Sembla que el lle es va escapar anit del
espant. Miquel S. anava al forn aquest mat zoolgic, que est als afores del barri. Per
i sha topat amb un lle al carrer. Pensava sort, els agents han capturat lanimal sense
que sem menjaria! ha declarat el nostre riscos amb lajuda dels responsables del
ve. Per ha passat de llarg i he telefonat zoo.
a la policia.
2 Classifica les formes que has subratllat en el text anterior.
F. simples

F. compostes

F. perifrstiques
3 Separa larrel i la desinncia de cada forma. Desprs, anotan linfinitiu i la conjugaci.
trobava trobar, 1a conjugaci debatien
sabies pensrem
porteu patisques
fugien temeu
Els verbs sn les paraules que expressen accions o estats i els situen en el temps.
Cada verb t moltes formes verbals. Les formes verbals poden ser simples, compostes
o perifrstiques. Totes les formes verbals consten darrel i desinncia.
El conjunt de totes les formes dun verb s la seua conjugaci. En valenci hi ha tres models de
conjugaci segons linfinitiu: primera (-ar), segona (-er o -re) i tercera conjugaci (-ir).

7 Ls de x, tx i ig PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Encercla les imatges que representen paraules comenades amb el so x de xiquet i escriu-les.
ET
LN
BEL
CA
2 Ompli els buits daquestes paraules amb x o tx.
farda o icot car ofa per a co e
ar iu mo illa pan a oc upl
me a an ova orio milo a capu a
3 Escriu la paraula primitiva daquestes derivades.
rojor escabetxar
rebutjar capritxs
bogeria esquitxar
4 Completa amb tx o ig les paraules primitives fixant-te en les grafies de les paraules
derivades.
lle lletjor despa despatxar enu enutjs
cartu cartutxera rebu rebutjable empa empatxada
El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies x, tx o ig.

Sescriu x a principi de paraula i desprs de consonant.
Sescriu tx entre vocals o a final de paraula si els derivats tamb porten tx.
Sescriu ig a final de paraula si els derivats porten j/g o tj/tg.

7 La botiga de llums.
Paraules individuals i collectives PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Completa cada redol amb el nom del llum corresponent.
La taprofitar
Si tu vols llegir de nit
si a un campament vas.
el s el teu amic.
Les daquest llum

Si al carrer hi ha un
sn totes de baix consum.
s on millor thi vors.
2 Completa el text amb un dels verbs del requadre.
encendre illuminar installar
Tot a punt per a lestrena

Acaben d els llums al sal dactes
i ja est tot preparat per a la representaci. Quan Roc
ha premut el bot per els focus
i lescenari, ens hem posat una mica
nerviosos. Ja vorem com va lestrena...
3 Relaciona cada paraula individual amb la paraula collectiva corresponent.
peix vaixell ocell illa
flota banc arxiplag bandada

8 El verb (II). Nombre, persona,
temps i mode. Els temps verbals PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Indica la persona (1a, 2a, 3a) i el nombre (singular, plural) de cada forma.
tenies acabar
aniran voleu
sabem pint
2 Classifica les formes anteriors segons el temps a qu fan referncia.
Passat Present Futur

3 Completa amb les formes no personals descrites entre parntesis.
Rosanna ha el cap de setmana un conte.

(passar, participi) (escriure, gerundi)
Si no hi vas , no podrs -hi a temps.

(crrer, gerundi) (arribar, infinitiu)
De menuda magradava per ac els dits sobre la paret.

(caminar, infinitiu) (fregar, gerundi)
4 Relaciona cada situaci amb el mode verbal que empraries per a expressar-la.
Expliques un fet normal: Pinte quadres.

Indicatiu
Expresses un desig: Tant de bo no ploga!
Subjuntiu
Dnes una ordre: Pare, vine, per favor!
Imperatiu
Manifestes temor: Si meixira una rata
Totes les formes verbals tenen nombre i persona, excepte linfinitiu, el gerundi i el participi, que
sn formes no personals.
Els verbs situen lacci en un temps concret: el passat, el present o el futur.
Els modes verbals reflecteixen lactitud del parlant davant de lacci. Els modes verbals sn tres:
indicatiu, subjuntiu i imperatiu.

8 Ls de x i ix PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Subratlla en el text les paraules amb el so x de Xtiva. Vigila i no et

confongues, perqu tamb hi ha paraules amb el so x de xiquet.
La malaltia de Xavier
El meu cos Xavier, el de Xixona, est molt fluix. Sempre ha sigut
un xicot fort, per des que va caure malalt i va prendre aquell xarop
per a la panxa que no s el mateix. Ahir, en el partit de futbol
contra lequip de Xbia, no va fer cap xut bo. Anava coix i es
queixava que li feia mal tot. Jo crec que hauria de tornar al metge
2 Classifica les paraules amb el so de Xtiva que has subratllat abans.
Amb x
Amb ix
3 Escriu el nom de cada dibuix. Totes sn paraules amb x o ix.
4 Ompli els buits amb x o ix, segons que corresponga.
Tinc una cosina a al que es diu nia.
Gisela va demanar una amanida amb madu es i vinagre de ers.
Guillem, obri el cala daquell moblet i dus-me tres made es de fil roig.
El meu germanet avier encara no sap dividir per dues ifres.
El so de la x de Xtiva es pot representar amb x o amb ix.

Sescriu x a principi de paraula, sobretot en alguns noms de lloc i de persona.
Sescriu ix entre vocals i a final de paraula.

8 Loficina. Les frases fetes
i les interjeccions PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Llig el text i classifica les paraules destacades.
A loficina
Quan Raquel ha arribat hui a loficina don s la cap hi
havia un caos monumental: els telfons no funcionaven,
els ordinadors sapagaven de sobte, les impressores
llanaven el paper i un missatger havia dut un escner
que ning sabia installar. Un desastre!
Per sort, la secretria coneixia un bon informtic al mateix
edifici, que hi ha anat i ho ha solucionat rpidament. Encara com!
Persones
Aparells
2 Escriu la qualitat que correspon a cada objecte.
tctil metllic plana sense fil
arxivador tauleta ratol pantalla
3 Relaciona. Qu signifiquen les frases fetes destacades?
Des que ha canviat el director, T una capacitat de

lempresa va vent en popa. treball molt gran.
Marc ja ha fet tota la faena. Va b, t

s una mquina. molts beneficis.
4 Subratlla lenunciat en qu la interjecci fa la funci que sindica.
Expressar una emoci: Oh, quina preciositat! Au, adu!
Establir comunicaci: Mare meua, quin desgavell! Ei, bon dia!

9 Verbs regulars i irregulars PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Completa escrivint els verbs en 1a persona del singular de cada temps dindicatiu.
Verb model Verb model Verb model Verb model

1a conjugaci: 2a conjugaci: 2a conjugaci: 3a conjugaci:
parlar tmer batre sentir
Present parle tem
Passat simple bat
Futur sentir
2 Escriu la 1a persona del present dindicatiu daquests verbs.
curar dormir
prmer crrer
vore durar
obrir anar
3 Copia linfinitiu dels verbs anteriors on corresponga. Per a saber si sn regulars o irregulars,
pots comparar-los amb els verbs models de lexercici 1.
Regulars
Irregulars
4 Marca els casos en qu lalternana grfica destacada siga una irregularitat de larrel.
bec menge ven cull puc tanque

bevem menja vencem collim pot tanca
Els verbs poden ser regulars o irregulars segons el seu comportament al llarg de la conjugaci.
Els verbs regulars mantenen la mateixa arrel en totes les formes i presenten les mateixes
desinncies que el verb que els serveix de model de conjugaci.
Els verbs irregulars presenten canvis en larrel, agafen desinncies diferents de les del verb que
els serveix de model o ambdues coses alhora.

9 La partici de paraules PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Observa les particions de les paraules a final de lnia i ratlla la incorrecta en cada cas.
dinosaure hamburguesa sabateria recolzament

di-nosaure ham-burguesa sa-bateria re-colzament
dino-saure hambur-guesa saba-teria rec-olzament
dinosa-ure hamburg-uesa sabate-ria recol-zament
dinosau-re hamburgue-sa sabateri-a recolza-ment
2 Copia les particions que has ratllat i explica per qu sn incorrectes.
3 Marca amb una barra el lloc on partiries cada paraula a final de lnia.
terra aigua canya tassa fetge fulla
4 Parteix aquestes paraules de totes les maneres correctes a final de lnia.
pacincia
animalada
organitzaci
soterrament
Escrivim guionet (-) a final de lnia per partir una paraula que continua en la lnia segent seguint
aquestes normes:
No es poden separar les lletres que formen part duna mateixa sllaba.
No es poden separar els diftongs.
Cal separar els dgrafs en sllabes diferents, excepte els dgrafs qu, gu, ll, ny i ig.
No sha de deixar cap lletra sola a final o a comenament de lnia.

9 La cincia-ficci. Les sigles PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Observa lescena i completa cada oraci amb la paraula adequada.
L ha baixat del seu coet un poc espantat.

astronauta
robot Un acompanya lastronauta.
satllit
Els reben el terrcola que ha arribat al seu mn.
extraterrestres
plats Lastronauta no pot respirar en aquell planeta sense el .
casc
Al cel es veu un red i molts voladors.
2 Uneix cada aparell amb la forma que t en lescena anterior.
satllit coet plat volador

ovalada redona punxeguda

3 Encercla les sigles del text i copia-les en el lloc corresponent. Els estudiants de lESO de la localitat
participaran en un concurs sobre
Uni Europea lespai organitzat per la UE i lONU.
El premi s un viatge als EUA.
Estats Units dAmrica Els desitgem sort!
Educaci Secundria Obligatria
Organitzaci de les Nacions Unides

10 Loraci. El subjecte PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Escriu darrere de cada enunciat del text si s una frase (F) o una oraci (O).
Una decisi difcil
La iaia mha preguntat qu vull per a dinar. Mmm, que difcil!
Magraden tantes coses Macarrons? Pollastre al forn?
O una bona paella? No, ja ho s! Li demanar llentilles!
La iaia les fa amb verdura, xorio i pernil. Bonssimes!
2 Subratlla el subjecte i encercla el predicat de cada oraci.
La partida de pilota sha ajornat a dem per la pluja.
Nria treballa dadministrativa a lempresa de son pare.
Les classes de solfeig de lescola de msica comencen hui.
En aquesta plaa viu la cosina de Marta.
3 Escriu al costat de cada oraci si t un subjecte lxic o gramatical.
La meua germana t dos anys. Pense que tot s cert.
La motxilla de Pau s verda. Arribarem molt tard.
4 Copia els subjectes lxics de lactivitat anterior i identifican el nucli, els determinants
i els complements.
Els enunciats sn grups de paraules ordenades amb sentit complet. Poden ser frases o oracions.
Les oracions contenen almenys una forma verbal conjugada i sestructuren en subjecte i predicat.
El subjecte pot ser lxic o gramatical. El subjecte lxic consta sempre dun nucli, que pot anar
acompanyat o no de determinants i complements.

10 Lapstrof i la contracci PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Escriu davant de cada paraula larticle corresponent.
el / l indi iogurt home ase text
la / l m nega uni ungla hiena
2 Completa cada oraci amb les paraules proposades. Fixat en els articles.
iaio L vol que el li telefone.

oncle
Per a votar, deposita la a l . urna
papereta
ltim L dia per a tornar el llibre s el de maig.
huit
Pau coneix b la de l Roma. antiga
histria
3 Copia loraci corregint els errors dapostrofaci i contracci que cont.
Liaio de el meu amic Toni viu a Tabarca. Al estiu Toni el visita

i els dos ixen a pescar, cada mat, per els voltants de la illa.
Els articles el i la sapostrofen (l) davant de les paraules que comencen en vocal o en h.
Els articles el i la no sapostrofen davant de i, u, hi, hu quan fan de consonant i no de vocal.
Larticle la tampoc sapostrofa davant de paraules que comencen en i, u, hi, hu tones ni
davant del nom de les lletres.
Els articles el i els, en contacte amb les preposicions a, de i per, es contrauen: al, als, del,
dels, pel, pels. En cas que larticle el es puga apostrofar amb la paraula segent, no es fa la
contracci.

10 Lescena dun conte.
Els neologismes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla el personatge de conte que es correspon amb cada descripci.
Ajuda les persones a travs dencanteris. drac fada
gnom donyet Viu al bosc i s menut per molt savi.
2 Observa i indica si les oracions sn verdaderes (V) o falses (F).
La illustraci representa una clariana de bosc.
Hi ha una rabosa que ix del seu cau.
Hi ha una tolla i alguns matolls.
Davall dels arbres es veuen flors.
3 Corregeix les oracions falses de lactivitat anterior.
4 Llig el text i encercla els neologismes que hi trobes.
Una excursi desaprofitada
Els pares i jo vam visitar ahir la cova dels Bous. T unes pintures
rupestres molt boniques. Per el pare no parava de queixar-se:
que si no li quedava bateria a lMP4, que si no podia xatejar amb
els amics, que si tanta humitat li faria malb els microxips de
la tauleta tctil que duia a la motxilla... No li agrad gens lexcursi!
Si el traus dels videojocs, mon pare ja no sap divertir-se. I, s clar,
una cova sense connexi a Internet li va semblar molt avorrida!

11 El predicat nominal. Latribut PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Subratlla el predicat de cada oraci i encerclan el verb. En acabant, marca el tipus de predicat
que corresponga.
Predicat Predicat
nominal verbal
La ferreteria de la cantonada s la millor de la ciutat.
Estel ha regalat un mbil a la seua cosina Pepa.
El cam de Dalt est esmicolat pel pas de camions.
La tempesta arranc catorze bresquilleres.
Aquesta novella sembla molt interessant.
2 Analitza el predicat nominal de cada oraci seguint el model.
P. nominal
Andreu s mecnic. Anna i Cludia semblen enfadades.

V. cop. Atribut

La iaia est un poc refredada. Aquelles muntanyes pareixen molt altes.
3 Completa aquestes oracions amb un atribut adequat.
El meu cos Jaume sembla .
La font de la plaa est .
Aquests nvols pareixen .
Els predicats poden ser nominals o verbals.

El predicat nominal expressa qu s o com est el subjecte. Cont un verb copulatiu (ser, estar,
semblar i parixer) i un atribut.
Latribut expressa una qualitat o un estat del subjecte. Poden fer la funci datribut un adjectiu,
un substantiu, un pronom o un grup nominal.

11 El punt i coma
i els punts suspensius PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Numera segons que corresponga. Quin s del punt i coma es fa en cada oraci?
1 Separa els elements duna enumeraci on ja hi ha comes.

2 Va davant dun enlla que introdueix una oraci llarga.
Juli volia anar al cine; per no sabia He convidat a la festa els meus amics
si els pares li donarien diners desprs Quim, Arnau i Bea; els meus cosins Pau,
dhaver-se portat tan malament. Roc i Marc; i les meues venes Sara i Adela.
2 Explica qu indiquen els punts suspensius en cada cas.
Diuen que la vacuna que ens posaran Lenumeraci

no fa mal, per jo tinc por! no est acabada.
Nosaltres sabem jugar a moltes coses: Loraci sinterromp

al parxs, a loca, als escacs, a cartes per a expressar sorpresa.
Quan ja pensvem que no vindria Loraci sinterromp

va arribar Manel! per a expressar temor.
3 Completa triant lopci correcta en cada cas.
,/; Albert vol anar al parc amb els amics per creu que els pares
no el deixaran perqu les ltimes notes no han sigut massa bones.
. / Dissabte de mat, ngela jug a bsquet De vesprada, fu tots
els deures que tenia: de Mates, dAngls, de Llengua
,/; De la fruiteria compr pomes, pltans i kiwis del forn, ensamades pa i rotllets
i de la carnisseria, pit de pollastre.
Escrivim punt i coma (;) en els casos segents:

Per separar els elements duna enumeraci quan algun daquests ja porta coma.
Davant dels enllaos per, tanmateix, no obstant aix, quan introdueixen oracions llargues.
Escrivim punts suspensius () en els casos segents.
Per indicar que una enumeraci no est acabada.
Per indicar que una oraci sinterromp per expressar sorpresa, dubte, temor

11 Les coves.
Els estrangerismes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Completa el cartell amb les paraules proposades.
esvarar humit cridar estalactites sostre llanterna
VISITA A LA COVA NEGRA

RECOMANACIONS
Vigileu per no topar amb les que pengen
del i no les danyeu.
Porteu un calat adequat per no . Lambient
s ja que el sostre i les parets gotegen.
Procureu no . Molestareu les ratapenades
que encara hibernen.
Porteu una adequada. Hi ha poca llum.
Gaudiu de la visita!
2 Substitueix les paraules destacades per un dels adjectius del requadre.
A la cova sarriba per un terreny amb moltes roques.
estret
fosc El primer tram de la gruta s de poca amplria.
rocs
En entrar a la caverna tot queda sense claror.
3 Relaciona. Amb quina expressi valenciana es correspon cada estrangerisme destacat?
Aquest ordinador t un software massa antic. lafici
El senderisme s el hobby principal de Raquel. un llibre electrnic
Sha comprat un e-book nou amb molta capacitat. una hamburgueseria
Desprs del cine, vam sopar en un burguer. un conjunt de programes

12 El predicat verbal.
Els complements PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Indica si el complement subratllat s directe (CD) o indirecte (CI). Desprs, substitueix-lo per un
dels pronoms indicats.
CD el, la, els, les CI li, els
La mare canta canons a les bessones. La mare els canta canons.

CI
Jo donar el regal daniversari a la iaia.
Pregunt ladrea a aquella policia.
Ensenyars les fotos de Pars als amics?
2 Encercla el complement circumstancial i relaciona. De quin tipus s?
El meu cos Joan i els seus pares viuen a Xeresa. De manera

Anirem a visitar Guillem dem de vesprada. De quantitat
Isabel canta qualsevol can de meravella. De temps
Larrs amb fesols i naps magrada moltssim! De lloc
3 Analitza el predicat verbal de cada oraci seguint el model.
P. verbal P. verbal
Ahir Mireia deman perd a Toms. Amb un retolador, escriviu el nom.

CC Temps Nucli CD CI

Desprs Toni entregar el treball al tutor. ngels viu a Tibi amb una tia.
El predicat verbal est format per un verb predicatiu, que funciona com a nucli, i pels complements
daquest verb. Els principals complements verbals sn els segents:
El complement directe (CD) anomena lobjecte o lsser sobre el qual recau lacci
expressada pel verb.
El complement indirecte (CI) anomena el destinatari de lacci que indica el verb ms
el complement directe.
El complement circumstancial (CC) expressa diverses circumstncies de lacci verbal:
lloc, temps, manera, causa, quantitat, instrument, companyia, etc.

12 Els parntesis,
les cometes i el gui PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Ompli els buits amb parntesis o cometes, segons que corresponga.
Avell Guarner Arnau 1912-2000 va ser un pintor local molt reconegut.

Miquel acaba de llegir Mecanoscrit del segon origen i li ha agradat molt.
El meu germ sha fet soci del CERP Centre Excursionista Ram de Pastor .
Ma mare sempre em diu: Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla .
Jordi que no ha mostrat mai inters pels animals diu que vol ser veterinari.
2 Anota un ttol en cada cas. Recordat dusar les cometes.
Lltim llibre que hages llegit

Una can infantil que recordes

Una pellcula que hages vist

3 Escriu el que ocorre en la vinyeta. Recordat dusar el gui per a introduir les paraules
dels personatges i els comentaris del narrador.
Mare, les olives negres s clar que no! La mare llig al jard. El fill va i li pregunta:
tenen potes?

Ai, crec que mhe
menjat un escarabat...

Els parntesis (( )) sutilitzen per a introduir una explicaci, una informaci o un aclariment dins
duna oraci.
Les cometes ( ) sutilitzen per a introduir les paraules exactes que ha dit o ha escrit una
persona, o per a citar els ttols de llibres, pellcules, canons, etc.
El gui () sutilitza per a introduir les paraules dun personatge o els aclariments del narrador
quan parla un personatge.

12 El port. Els arcaismes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Relaciona cada element del port amb la seua definici.
moll Mur de pedra que protegeix el port de les onades.

bocana Qualsevol vehicle que navega per les aiges.
drassanes Lloc des don es puja als vaixells o sen baixa.
escullera Lloc per on els vaixells entren al port o nixen al mar.
embarcaci Lloc on es construeixen i es reparen els vaixells.
2 Completa cada oraci amb la forma adequada del verb que calga. En acabant, localitza cada
acci en la imatge.
salpar 1 Els passatgers del creuer al transatlntic.

hissar 2 El capit del vaixell que saluda uns turistes.
embarcar 3 El pescador el vaixell pesquer al moll.
amarrar
4 Els tripulants del veler les veles per aprofitar el vent.
3 Marca loraci de cada parell que cont larcaisme i encerclal.
El mariner corre perqu el vaixell salpar prest.

El mariner corre perqu el vaixell salpar prompte.
Aquella embarcaci vella no navegar pus.

Aquella embarcaci vella no navegar ms.
Han decidit no navegar, perqu hi ha un temporal perills.

Han decidit no navegar, car hi ha un temporal perills.

Programa
dampliaci
1 Aprenc ms PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
1 Llig el text i respon a les preguntes.
Sc
Maria. El grup nominal s el tipus denunciat ms abundant en una llengua.
Es denomina nominal perqu el nom ns la paraula principal, el nucli.
La majoria de les vegades hi ha diverses paraules que acompanyen
el nom. Per tamb hi ha grups nominals formats per una sola paraula,
que pot ser un substantiu (s metge), un pronom (Sou vosaltres?) o b
un nom propi (Sc Maria). Recorda que els substantius propis poden ser
de persona, danimal o de lloc.
Per qu els grups nominals es denominen aix?
Quines paraules poden formar un grup nominal per si soles?
Quins daquests substantius poden formar a soles un grup nominal? Encerclals.
albergina Sara Llus ordinador Bobi Elx armari
2 Subratlla els grups nominals i encerclan els nuclis.
Aquesta setmana estem tractant els oficis de les nostres famlies.

Hui era el torn del pare de Pau, que es diu Robert i s farmacutic.
Hem anat a la seua farmcia i Robert ens ha explicat totes les tasques
que shi fan: venen els medicaments a la gent, prenen la tensi,
usen lordinador per a registrar dades... i tamb preparen frmules
magistrals de cremes, elaboren colnies antiparsits, etc. Deu ser un
treball divertit, no?
3 Busca entre els grups nominals anteriors un que tinga cada una daquestes estructures i copial.
N.
N. 1 Compl. + Compl.
Det. 1 N.
Det. 1 N. 1 Compl.
Det. 1 Det. 1 N.

PROGRAMA DAMPLIACI
1
4 Analitza els grups nominals daquests enunciats, seguint el model.
Grup nominal Grup nominal

Cada herba t la seua medecina. La cara de la metgessa agrada al malalt.
Det. N. Det. Det. N.
A cada bolet, una lli. Aigua calenta no forada la dent.
5 Llig i subratlla les paraules que usen majscula. Desprs, completa lesquema.
Ahir vaig anar a la presentaci del llibre El nostre poble, de

lescriptor Jaume Segarra. La histria conta les aventures de Pau
i Mar, dos xiquets de Penyaverda que sen van a estiuejar al poble
dels seus iaios. Desitjava comprar-me el llibre perqu mel signara
lautor, per, qu creieu que va passar? Doncs que no portava
diners! s que no puc eixir de casa amb tanta pressa!
Al dun text.
Desprs de signes que tanquen oracions:

Sescriu
majscula
En noms propis de , animals i
En els de , pellcules, canons...
6 Torna a escriure les oracions corregint les majscules incorrectes. Nhi ha sis.
Gemma anir al conservatori els Dilluns i els Dijous.
El Dia 21 de Setembre entrarem a la Tardor.
LHotel en qu ens vam allotjar es deia Voramar.

Nom Data
Sabies que els demostratius ja susaven en llat? En la llengua dels

romans tamb sutilitzaven per a assenyalar els ssers o objectes,
marcant-ne la distncia, i des de la seua poca fins a la nostra
Hic, iste, han patit diversos canvis. Per aix i per levoluci dacord amb les
ille distintes zones lingstiques, tenim duna banda els demostratius
amb les formes reforades (aquest, aqueix, aquell) i, de laltra, les
formes simples (este, eixe, aquell). Aquestes ltimes sn les formes
ms habituals en la llengua oral, encara que tamb les podem trobar
de vegades en la llengua escrita.
De quina llengua provenen els demostratius que usem? Qui la parlava?
Quines formes dels demostratius han arribat fins a lactualitat?
En quin context s ms adequat ls del demostratiu este? Marcal.
En un treball escrit. En una conversa amb una amiga.
2 Completa amb el demostratiu corresponent.
Distncia mitjana capsa Proximitat supermercat
Proximitat peixos Llunyania pizza
Llunyania fruites Distncia mitjana dolos
3 Subratlla els demostratius i indica la funci que fan: determinant, nucli o complement.
Aquelles xiquetes mengen pomes. Funci:
Aquest s el meu germ Llus. Funci:
He caigut als matolls aquells. Funci:
Dnam les tisores aqueixes. Funci:
Aquell porta un cabs ple de melons. Funci:

PROGRAMA DAMPLIACI
2
4 Marca amb una A les paraules agudes, amb una P les planes
i amb una E les esdrixoles.
picant tfona pur frigorfic llima
frmula pltan pirmide carxofa safanria
amarg albergina alfbega bacall aladroc
5 Posa accent a les paraules que en necessiten.
Restaurant El Gastronom
Menu
Primer plat
Canelo danec amb salsa de xampinyons
Arros melos amb esparrecs i pesols
Segon plat
Salmo guisat amb especies
Faisa farcit de pate i salsa dalbercoc
Postres
Sorbet daiguallimo
Flam de cafe
Preu: 15 euros
La beguda no esta inclosa.
6 Relaciona cada producte amb el lloc on sha de guardar.
tonyina tall de vedella gelats verdura arrs gel
frigorfic rebost congelador

Nom Data
En ma vida En valenci trobem dues classes de possessius: els tnics, que

he vist una porten larticle davant (el meu, la meua) i els tons, que no el
cosa igual!
porten (ma, son).
Aquests ltims, exceptuant la zona de lHorta de Valncia, on en
fan un s ms general, noms susen davant dalgunes relacions
de parentiu (ma mare, ta tia), en algunes expressions (ma
casa, ma vida) i en alguns tractaments (sa majestat).
Si et fixes, tadonars que uses els possessius sense article
davant moltes vegades, sobretot quan parles de la teua famlia:
Mon pare i ma mare shan presentat a un concurs de ball.
Quantes classes de possessius trobem en valenci? En qu es diferencien?
A quina zona valencianoparlant s ms general ls dels possessius sense larticle davant?
En quines oracions susen els possessius tons? Marca-les.
He perdut el meu llibre de Msica. Com es diu ton pare?
Marta vol pintar sa casa. La nostra mestra s molt divertida.
2 Torna a escriure les oracions substituint les expressions destacades per possessius.
El cotxe de vosaltres est al taller dell.
El vostre cotxe est al seu taller.
Mhe deixat els pinzells de mi a la motxilla de tu.
Mnica i Feliu han comprat les aquarelles dells a la papereria.
Les germanes de mi exposaran les pintures delles al museu dart modern.

PROGRAMA DAMPLIACI
3
3 Observa els dibuixos i escriu oracions amb possessius.
4 Marca la paraula correcta a partir dels dibuixos.
os pels soc
s pls sc
mora mon ma
mra mn m
5 Posa accent diacrtic en les paraules destacades que calga.
La dona del meu ve em dona te tots els anys quan torna
de la Xina. Els familiars que te all venen altres infusions
mes per a estar sa, i pel seu treball no venen gens per ac.
Sort que ella no hi ha danar cada mes!

Nom Data
No hi ha cap Daix,
res! En valenci, de vegades es confonen tres indefinits invariables
animal que no
tinga gens de pl.
que expressen negaci: cap, res i gens.
Lindefinit cap pot fer tant la funci de determinant com la de
nucli: No hi ha cap bolgraf. / No nhi ha cap.
Pel que fa a res, significa cap cosa i sempre fa la funci de
nucli del grup nominal: All no quedava res: ja sho havien menjat
tot!
I finalment, pel que fa a gens, indica quantitat o intensitat i pot
anar sol si fa referncia a un verb o un adjectiu (Marc no mestima
gens / Aix no s gens fcil) o amb la preposici de si es refereix
a un substantiu (No queda gens de pa).
Quines funcions pot fer lindefinit cap?
Quina funci fa lindefinit res?
Quins usos de cap, res i gens sn correctes? Marcals.
Ha anat a comprar i no ha portat res. Ara no tinc res de fam; ja dinar ms tard.
No ens ha portat cap del viatge. No fa gens de fred.
No hi ha gens a la nevera! Volia una magdalena, per no en queda cap.
2 Llig el text, encercla els indefinits i subratlla els numerals.
Un esport molt complet
Sabeu qu s el triatl? El triatl s lesport que barreja
tres disciplines diferents: el ciclisme, la nataci i latletisme.
Per a mi s divertit, encara que bastants vegades mha
semblat que exigia massa sacrifici, ja que sha dentrenar
dos dies la setmana com a mnim. De moment, jo ja vaig
per la cinquena competici i en lltima vaig quedar
el segon. Us animeu a participar en alguna edici?

PROGRAMA DAMPLIACI
4
3 Escriu els cardinals en lletra i el seu ordinal corresponent.
19
26
32
4 Torna a escriure les oracions corregint els indefinits destacats.
Vicent portava poc diners i ha hagut de pagar amb targeta.
Tenia tant de fam que mhauria menjat una vaca!
Vindr Ferran qualsevols dia i no tindreu gens fet.
Empar sempre t molts coses a fer.
5 Posa diresi a les paraules que en necessiten i classifica-les.
badia unguent raim viatge
llengues aqutic marialluisa aqufer
desmai cruilla piraguisme ensaimada
Sona la u , , ,
No hi ha
diftong
, , ,
6 Completa el passat simple de cada verb. Tin en compte els accents i les diresis.
Reduir redu, , redu, , redureu,
Traduir , tradures, , tradurem, , traduren

Nom Data
Verdaderament,
s molt curis!
Possiblement, la classe dadverbis ms nombrosa s la de
manera, pel fet que podem formar-los amb molta facilitat
afegint la terminaci -ment a uns quants adjectius en gnere
femen: clarament, dolament, correctament
Per cal tindre en compte que hi ha adjectius que sn
invariables en gnere, s a dir, que tenen la mateixa forma
per al mascul i per al femen. Per aix, tenim adverbis com:
lliurement, gilment, evidentment
La funci que fan els adverbis acabats en -ment, com tots
els altres adverbis, s la de modificar o complementar
el significat dun verb, un adjectiu o un altre adverbi.
A quina classe dadverbis pertanyen els que acaben en -ment?
A quina classe de paraula safig -ment per a formar adverbis de manera? En quin gnere ha destar?
Quines daquestes paraules sn adverbis de manera? Marca-les.
rpidament compliment sobtadament
casament fcilment funcionament
intilment mirament llargament
2 Llig i subratlla la paraula a qu complementen els adverbis destacats.
El beb ahir va plorar tota la nit.
Pau no anir al parc datraccions.
Potser dinar a les dues.
No estic gens cansada.
He arribat menys tard que Lluc.

PROGRAMA DAMPLIACI
5
3 Torna a escriure les oracions substituint les expressions marcades per un adverbi.
Hem fet el deure amb velocitat i ens nhem anat al parc.
Hem fet el deure veloment i ens nhem anat al parc.
Fes-ho daquesta manera i vors que fcil que s.
Sergi es troba ms b desprs dhaver menjat.
El dia desprs de hui sabreu el resultat de lexamen.
4 Relaciona i escriu les paraules compostes que formes. Para atenci a ls del guionet.
baralla
escura xemeneies
caigudes
pica
soques
sol
para
cassoles
5 Escriu una oraci amb cada una de les paraules que porten guionet de lactivitat anterior.
6 Subratlla la forma ben escrita de cada srie.
deps dem compta gotes nord core zig zag

desps-dem compta-gotes nord-core zig-zag
despusdem comptagotes nordcore zigzag

Nom Data
Aix qu s:
una preposici Ni una cosa Quan parlem denlla, la mateixa paraula ens indica la
o una conjunci? ni laltra!
funci que acompleix aquesta classe de paraules en la
llengua: enllaar, unir; enllaar paraules que tenen la mateixa
categoria o b unir un element amb el seu complement.
Hi ha dos tipus denllaos: les preposicions i les conjuncions,
i dins daquestes segones trobem les copulatives, les
disjuntives i les adversatives.
Tant les preposicions com les conjuncions tenen una sola
forma invariable.
Quines sn les funcions dels enllaos?
Quins tipus denllaos hi ha? I de conjuncions?
Quines daquestes paraules no sn enllaos? Ratlla-les.
perelaquestdavallsegonsric-ric
2 Completa el text amb els enllaos segents.
a des de sense de amb i entre per fins per a Segons
Una visita molt interessant
Hui, amb lescola, hem visitat una planta reciclar vidre que es
troba uns trenta km, la Vall Seca i Benialt. El viatge ha
sigut una mica llarg ha valgut la pena. Quan hi hem arribat, ens
han mostrat tot el procs, la recollida que el trituren
en trauen unes plvores que serveixen fabricar nous
envasos. ens han dit els responsables, s un procs
massa complicacions i el qual podem estalviar arena i aigua.

PROGRAMA DAMPLIACI
6
3 Escriu les oracions ordenant-ne les paraules.
a ha anat Mireia no Valncia a sin Alacant.
s xic Mart seris molt un simptic. per
Carme El fabrica de reciclat. nebot quaderns paper amb
4 Observa els dibuixos i completa les oracions segents.
Pere sha examinat per pilotar .
Maria, portam del mercat o no podr fer la truita.
Aquell surfista sap pujar a la cresta de les .
A ms de cantar, Sergi toca l fantsticament!
Han descobert un de dinosaure en aquell jaciment.
De totes les mascotes que tens, l s la que ms magrada.
5 Escriu tres paraules derivades de les paraules segents.
hum , ,
histria , ,
Nom Data
Jo llig el diari. I jo llegisc

una revista.
Cal tindre en compte que en la tercera conjugaci trobem
uns verbs que, a lhora de conjugar-los, afigen lincrement
incoatiu -isc-/-eix- en algunes formes del present tant del
mode indicatiu com del subjuntiu: patisc, pateixes, pateix,
patim, patiu, pateixen.
A ms, tamb trobars altres verbs que poden seguir
aquest model de conjugaci o el de conjugaci pura, s
a dir, sense aquest increment. s el cas de verbs com ara
afegir (afig/afegisc), llegir (llig/llegisc) o fregir (frig/fregisc),
entre daltres.
En quina conjugaci trobem verbs formats amb lincrement incoatiu -isc-/-eix-?
En quin temps i modes trobem aquestes formes verbals?
Quins daquests verbs es conjuguen amb lincrement -isc-/-eix-? Encerclals.
polirdormiromplircobrirobrirtraduir
2 Relaciona cada forma verbal amb linfinitiu corresponent i classifica-les.
vam patir pensar vaig conixer
has cuit conixer pat
pensareu coure haurem pensat
havien conegut patir coes
Formes simples
Formes compostes
Formes perifrstiques

PROGRAMA DAMPLIACI
7
3 Completa els buits amb formes verbals dacord amb els infinitius que hi ha entre parntesis.
Una famlia previsora
La meua companya Slvia (PORTAR) tots els dies
una llanterna a la motxilla, i un dia li (PREGUNTAR)
per qu la (DUR). Ella em
(RESPONDRE) que l (AGAFAR) perqu els fanals
del seu carrer no (FUNCIONAR) b, uns no
s (ENCENDRE) i altres
(PARPELLEJAR), i els seus pares (PATIR) per si ella
no shi (VORE). Aleshores, li (DIR)
jo: Quina famlia ms previsora!
4 Ratlla i copia la paraula que no cont el mateix so que les altres del grup.
passeiggoigregtorneigenuig

escabetxfletxacartutxtextdespatx

xopplanxataxistaganxoxins

5 Endevina i escriu oracions amb les paraules resultants.
Els llapis i els bolgrafs Lusa molt el gurdia Amb formes diferents
sn els meus amics que el trnsit dirigeix a la platja o la muntanya
perqu quan no els gastes i lrbitre el toca balle sempre amb el vent.
jo els protegisc. per posar ordre tamb.

Nom Data
Crrer t moltes
coses bones.
Es diu que la forma de linfinitiu, junt amb el gerundi i el participi,
s una forma no personal dels verbs, ats que no es conjuga.
Per aix mateix, les funcions que t linfinitiu sn diferents de les
del verb en forma personal. La ms important s anomenar els
verbs de cada una de les tres conjugacions: cantar, moure,
bullir Per tamb, moltes vegades, fa les mateixes funcions
que el nom: Cantar s el que ms magrada; Crrer t moltes
coses bones.
Quines sn les tres formes impersonals del verb?
Quantes conjugacions verbals hi ha? Posa un exemple de cada una.
En quina oraci linfinitiu fa funci de nom? Marca-la.
Toni va tornar tard de la festa. Llegir s una activitat molt enriquidora.
2 En cada grup hi ha una forma no personal. Ratlla-la i copia-la.
mirava obeeixen guardant haurem
permetria callarem aconselle produt
sofreixesdoldrerecaptaravengurem
3 Completa la graella seguint el model.
parl 1a persona del singular, passat simple, mode indicatiu, verb PARLAR
3a persona del plural, futur, mode indicatiu, verb EXTRAURE
duguen
vau moure
2a persona del plural, mode imperatiu, verb IMPRIMIR

PROGRAMA DAMPLIACI
8
4 Observa el dibuix i descriu qu fan.
1. El cap
2.Linformtic
3.La
4.
5 Completa els buits amb x o ix.
Se antena Diada Cultural
LAssociaci Cultural Cala Desastre us ofere aquestes
activitats:
Exposici de dibu os sobre el quer.
Actuaci del bru ot avier de tiva.
Taller de cuina: cu a de corder cuita
a ba a temperatura amb arop de taronja.
Concert per a ilfon i ca a.
US HI ESPEREM!

Nom Data
Ns us Quan parlem de verbs regulars i irregulars, trobem que en la

dam aquest
primera conjugaci verbal del valenci tots els verbs sn regulars
present! ????
excepte tres: dar, estar i anar.
A ms, en el cas de dar, tamb ens trobem que s defectiu, s
a dir, que no conjuga totes les formes. Altres verbs defectius sn
els relacionats amb loratge (ploure, nevar) o el verb soler.
Tamb podem dir del verb dar que no t un s molt habitual.
Sen fa un s ms aviat arcaic, amb el sentit de regalar. Pel
que fa a les formes que no es conjuguen, se solen suplir amb les
formes corresponents del verb donar.
Quins sn els verbs irregulars de la primera conjugaci?
Quines caracterstiques t el verb dar? Quin sentit t?
Quines daquestes formes de la primera conjugaci pertanyen a verbs irregulars? Subratlla-les.
parlremvaigcompraremestigudremteclejava
2 Subratlla les formes verbals conjugades i digues si pertanyen a verbs regulars, irregulars
o defectius.
Quan Albert obr la porta tots cridaren: Sorpresa!
Hui ha plogut tant que el barranc va ple de gom a gom.
Quan arribava la primavera, sempre fiem una excursi al bosc.
Al meu poble se sol dir: Qui no vulga pols, que no vaja a lera.

PROGRAMA DAMPLIACI
9
3 Observa la seqncia i explica el procs usant els termes proposats.
1 2 3
estendre alar clavar

tenda pals piquetes
4 5 6
fixar tensar gaudir

coberta corda frontal tenda
Com muntar una tenda de campanya
De primer
4 Copia les paraules que estan mal partides a final de lnia i explica per qu.
El guardi de lespai

Largument de la pellcula tracta del via-
tge que fa, en un plat volador, un andro-
ide. Lobjectiu de la missi espacial s a-
conseguir dades per a uns informes especia-

litzats sobre lexistncia de vida extrate-
rrestre en els altres planetes del sistema solar.

Nom Data
Jo al prat anar
i bou caar. En llengua considerem loraci des de tres punts de vista:
lordre, el sentit i lentonaci.
Pel que fa a lordre, s necessari que loraci tinga els seus
elements ben ordenats, generalment amb un subjecte i un
predicat, perqu puguem entendre qualsevol missatge.
Quant al sentit, t molt a vore amb lordre i tamb amb el fet
que una part i laltra de lestructura vagen lligades. Aix, per
exemple, si el nucli del subjecte est en plural, el del predicat
tamb ha destar-ho.
I finalment, tamb s molt important que es faa un bon s
dels signes que marquen el so de loraci, s a dir, de
lentonaci i de les pauses.
Quins sn els tres punts de vista amb qu es considera loraci?
Quins trets caracterstics ha de tindre loraci perqu siga correcta?
Quins dels dos grups de paraules s una oraci? Marcal.
posa lensalada a oli Teresa. Lentrada a la cova est tancada.
2 Transforma cada frase en una oraci afegint-hi els elements que vulgues.
Bona nit! El campi!

I la mare?

PROGRAMA DAMPLIACI
10
3 Subratlla les oracions que tinguen subjecte lxic i encercla les que tinguen subjecte gramatical.
Dos amics diferents

Carla i Vicent sn amics des de menuts. Amb tot, tenen aficions ben
diferents: Carla munta a cavall totes les setmanes. Per a ella, els
cavalls sn animals molt agrats i fidels. En canvi, Vicent t por dels
cavalls. Ell t unes aficions ms tranquilles; per exemple, la msica,
els escacs o la videoconsola. Tot i aix, sho passen genial junts.
4 Escriu una oraci en qu el subjecte tinga cada una daquestes estructures.
Det. + Det. + N.
Det. + N. + Compl.
Det. + N. + Compl. + Compl.
Det. + Compl. + N. + Compl.
5 Torna a escriure la fitxa corregint els errors dapostrofaci i de contracci.
TTOL DE EL CONTE: Un poblat fantstic NOM DEL AUTORA: Rebeca Navarro
ARGUMENT: Remei, una xiqueta valenta i decidida, sen va tota sola a el bosc. Desitja vore caus,
coves, tolles, etc.; per no hi trobar res de aix. Endinsant-se entre lintensa vegetaci, arribar a
una clariana on descobrir un poblat ben especial: fades, donyets, gnoms i tot un seguit de ssers
fantstics hi conviuen feliment.

Nom Data
Estic molt No, tu ets

feli!! Ja sabem que el predicat nominal expressa com s o com
feli!
est el subjecte i que el seu nucli s sempre un verb
copulatiu. Aix significa que en realitat s una cpula o nexe
duni entre el subjecte i el predicat. Els verbs copulatius
sn ser, estar, semblar i parixer, i sn verbs que sense el
subjecte, el predicat o els dos no tenen sentit.
Daltra banda, pel que fa als verbs ser i estar, trobem que
davant dun mateix adjectiu o atribut els podrem
intercanviar, per exemple: Marcella s molt feli; Marcella
est molt feli. Per si us fixeu notareu un cert mats
diferent: en el primer cas sexpressa una qualitat permanent
(Marcella s molt feli sempre), mentre que en el segon
sexpressa un estat transitori (Marcella est feli en aquest
moment). En canvi, davant daltres tipus dadjectius noms
pot anar lun o laltre: Mart s capa. Per no s possible
Mart est capa.
Com sanomenen els verbs que introdueixen un predicat nominal? Per qu sanomenen aix?
Qu expressen els verbs ser i estar en els predicats nominals?
2 Subratlla els predicats de les oracions. Desprs, indica si es tracta

dun predicat nominal (PN) o dun predicat verbal (PV).
El campi de la cursa va rebre el trofeu amb molta alegria.
El lloro del meu germ s molt xarrador.
Francesc celebrar laniversari divendres que ve.
El cos de Carles sembla molt bona persona.
La mare est molt satisfeta per les notes del segon trimestre.

PROGRAMA DAMPLIACI
11
3 Escriu predicats nominals i predicats verbals per completar aquestes oracions.
Dimarts que ve, Llusa i tu
Lespectacle dels mags _
Els passatgers del transatlntic
Jo
4 Copia les oracions amb predicats nominals i analitzals com en lexemple.
TELEGRAMA
ORIGEN ASSUMPTE
Roma Arribada a Roma
DESTINATARI
Ferran Marn Pellisser. Av. de la Diputaci,16. 46700 Alzira
TEXT
Pare, hem arribat a Roma. Roma s una ciutat molt turstica. Dem farem un recorregut
per visitar-la. La visita sembla llarga i pesada. Els meus amics pareixen emocionats pel
viatge. Parlarem prompte.
Llus
P. nominal
Roma s una ciutat molt turstica.

. cop.
V Atribut
5 Llig el text i digues a quin signe de puntuaci correspon cada smbol.
Rosa s espeleloga: coves grutes i tot tipus de cavitats sn la seua

passi En coneix moltes de les que es troben prop dac no obstant

aix, encara lin falten sis per descobrir en tres pobles vens: a Vila-roja
la cova Blanca la dels Llops i la de les Rates a Penyalba la cova
Foradada i la dels Misteris i a Porta-sol la cova dels Encantats
6 Escriu qu expressen els punts suspensius en aquestes oracions.
Saps que he tret en lexamen? He tret un deu!

No s qu fer tu aniries a la festa?
Per postres tenim flam, pasts de xocolate, taronja
Nom Data
Carme porta les De vegades, en un predicat verbal, costa una mica

maletes a Manel reconixerne els complements i les seues classes. Un truc
a lestaci. que pot resultar til per a esbrinar-ho s fer preguntes al verb.
Per a detectar un complement directe (CD), preguntarem qu?
al verb: Marta porta les maletes Qu porta Marta? Les
maletes. Per a saber quin s el complement indirecte (CI),
preguntarem a qui?: He de telefonar a Manel A qui he de
telefonar? A Manel. Pel que fa al complement circumstancial
(CC), la pregunta depn de la circumstncia que expressa: per
exemple, Soparem a casa On soparem? CC de lloc; Parla
lentament Com parla? CC de manera; Carme viatja molt
Quant viatja? CC de quantitat.
Quins complements pot portar un predicat verbal?
Quina pregunta cal fer al verb per a detectar un complement directe? I un dindirecte?
Quins tipus de complements circumstancials coneixes? Esmentan almenys tres.
2 Relaciona els subjectes amb els predicats verbals corresponents.
La taula de la cuina agafareu el tren de la vesprada.
Els meus amics i jo ha arrabassat el lideratge al rival.
El teu germ i tu necessita una pota nova.
El nostre equip riem molt a la sala de jocs.
3 Copia, dels predicats anteriors, els que tinguen aquestes estructures.
V 1 CD
V 1 CD 1 CI
V 1 CC Quantitat 1 CC Lloc

PROGRAMA DAMPLIACI
12
4 Escriu CD o CI segons que corresponga i torna a escriure les oracions

substituint-los pels pronoms corresponents (el, la, els, les o b li, els).
Cludia tornar el llibre dem a la biblioteca. CD
Cludia el tornar dem a la biblioteca.
Ahir vam fer els treballs de Llengua i Msica a la biblioteca.
A loficina, el cap telefona als tcnics informtics.
Lalcalde lliura les claus de la ciutat al cientfic.
5 Posa parntesis i cometes on calga.
Invitaci
LAAM Associaci dAmics del Mar es complau a convidar-vos
a la conferncia Embarcacions tradicionals de vela en el context
mediterrani , a crrec de Jess Mart, autor del llibre
Les embarcacions mediterrnies tradicionals .
Lacte tindr lloc el 3 de juny, a les 19.00 hores, al sal dactes
de les antigues drassanes passeig del Moll Vell, 4 .
6 Conta per escrit lacudit segent. Assegurat dusar els guions correctament.
Marc, crida
lascensor.

Ascensooor!!


Solucionari
Solucionari
PLA DE MILLORA
UNITAT 1 Fitxa 2. Reps daccentuaci

1. Resposta model (RM). Agudes. Amb accent: mat,
Fitxa 1. El grup nominal
desprs. Sense accent: tenim, entrenament /
1. Sandra viu en una casa antiga enorme. / El pare
Planes. Amb accent: difcil, bsquet. Sense accent:
de Carme s aquell home alt. / La dolaina
examen, sempre / Esdrixoles: msica, ltima.
de fusta t un so molt caracterstic. / El primer
2. cami / comps / carrer / alcohol /
concursant va encertar totes les preguntes.
caiman / caf // pltan / crvol /
2. Uns braos ben forts / La mestra de Llengua /
origen / bolgraf / pipes / pantalla //
Unes xiques molt xarradores / Aquell gerro amb
bstia / fbrica / fsica / guila /
flors blanques.
nica / fantstica.
3. unes (Det.) sabates (N.) velles (Compl.) / la (Det.)
3. servem / serveu / cantrem /
nostra (Det.) amiga (N.) dAlacant (Compl.) / aquell
cantreu / partem / parteu /
(Det.) cotxe (N.) roig (Compl.) / tres (Det.) melons
pujrem / pujreu / sabem /
(N.) dAlger (Compl.) / alguns (Det.) plats (N.) de
sabeu / passrem / passreu.
plstic (Compl.).
Fitxa 3. Els aliments. La sufixaci
Fitxa 2. Ls de les majscules
1. Resposta grfica (RG).
1. Hem anat al cine i hem vist la pellcula Els
2. Vost trobar les pizzes a la secci de
megarobots. / El riu Xquer desguassa a Cullera,
precuinats. / Albert, compra una malla
a la comarca de la Ribera Baixa. / El que vull que
de taronges a la fruiteria. / Trau les bosses
compres, Carles, s sucre, farina i ous. / Els iaios
de magdalenes per berenar. / La mare ha portat
Toni i gueda ens visitaran aquest mes.
sis brics de llet al banc daliments. / Senyors
2. 1r dibuix: Les aventures de Trenka.
clients: tenim llom de salm fresc...
2n dibuix: Viatge a Saturn.
3. rojor / amargor / frescor / dolor.
3r dibuix: Una mascota per a Sara.
4. floreta, florota / gatet, gatot / llibret, llibrot / cadireta,
Fitxa 3. La farmcia. La prefixaci cadirota.
1. Riallox sn unes pastilles... / Desanimexol sn
unes injeccions... / Felixinina s una pomada... / UNITAT 3
Avorreln s un xarop... Fitxa 1. Els possessius
2. El dependent posa uns productes al taulell. 1. Cal ratllar: aquest / dos / les / propi / el / un / cap /
La farmacutica pren la tensi a un client. pintar.
Una clienta mira les cremes de lexpositor. 2. el teu bal / la vostra tortuga / les seues
El xiquet es pesa a la bscula. galetes / els nostres bolis.
3. desnim / intil / antivric / contradir. 3. Cal subratllar: teu (Det.), seus (Compl.) / meus
(Det.), vostra (Compl.) / meu (Det.), teu (N.).
UNITAT 2
Fitxa 2. Laccentuaci diacrtica
Fitxa 1. Els demostratius
1. Cal marcar: dona / os / te / nt / be.
1. Cal subratllar: aquests, aquells / Aqueixa,
aquella / aquesta / aqueixos. 2. Els meus amics sn amics de son pare. /
Febrer, el segon mes de lany, s el ms curt de
Proximitat: aquests, aquesta / Distncia mitjana:
tots. / Aquell xic que es posa la jaqueta s el meu
aqueixa, aqueixos / Llunyania: aquells, aquella.
germ. / Vol que li expliques qu ha passat.
2. Lhome aquell pregunta per tu. Compl. / Aquest
3. Joan i Pau... la m. / Ls polar t... /
s el meu germ. N. / El pa? Est dins daqueixa
Quan siga... tot el mn.
bossa. Det. / La teua gata s aquella, Pau? N.
3. Oracions amb les opcions correctes: Fitxa 3. El taller de pintura. Les paraules parnimes
Dnam aqueix llibre i el guardar en aquesta 1. 1r: esbossar / 2n: esborrar / 3r: acolorir / 4t: retocar.
caixa. / El meu bolgraf s aquell, el que est 2. De primer, la pintora esbossa el dibuix en un bloc
davall daquella cadira. / Aquestes xiquetes amb el llapis. Si cal, esborra amb la goma...
han dut aqueixos joguets.
72 Llengua 6
PLA DE MILLORA
lacoloreix amb les pintures. Finalment, retoca UNITAT 5

el quadre marcant-ne els detalls amb un pinzell
Fitxa 1. Ladverbi
fi.
1. RM. Lloc: all / Temps: hui / Manera: b /
3. Cal marcar la segona opci: Les que sassemblen
Quantitat: molt / Afirmaci: tamb /
i es poden confondre...
Negaci: no / Dubte: potser.
4. Oracions amb les opcions correctes:
2. sempre porta (verb) / molt b (adverbi) /
La iaia ha fet canelons per a dinar. / Aquesta
massa verds (adjectiu).
papallona s duna espcie nova. / Pol ha pres
3. rpidament / rectament / suaument /
una pastilla per a la tos, per no li ha fet efecte.
fortament / lentament.
UNITAT 4 Fitxa 2. El guionet
Fitxa 1. Numerals i indefinits 1. penya segat: penya-segat / gira sol: gira-sol /
1. primer / segon / tercer / quart / cinqu / sis / set / para xocs: para-xocs / porta revistes: porta-
huit / nov / des. revistes.
2. Ramon arriba a la faena cada dia a les huit 2. vint-i-tres / trenta-quatre / noranta-dos /
del mat. cinquanta-cinc / dos-cents seixanta-huit /
Anna sha menjat tot el pa que tenia al rebost. set-cents vint-i-nou.
Podries deixar-me algun llibre interessant? 3. Cal ratllar: xinoxano / Ribaroja / mata-mosques /
A lestrena hi havia molta gent. penjarobes / para-fang / sudafric.
3. Agafa una jaqueta qualsevol. Compl.
Ha vingut poca gent. Det. Fitxa 3. El naixement dun beb. Les paraules
Has menjat massa llepolies. Det. onomatopeiques
A classe, jo sc el nmero vint. Compl. 1. Ho fa el beb: plorar, mamar, dormir / Ho fan els
Llus ha arribat el primer a la meta. N. pares: xiuxiuegen, agrunsen, canten.
2. Cal escriure (desquerra a dreta): 2: bressol /
Fitxa 2. La diresi 3: bolquer / 1: xupl / 4: pitet.
1. Cal marcar i copiar: paraiges / ungent / globus 3. Xip-xap xipollejar / Piu-piu! piular /
terraqi / ping. Xiu, xiu xiuxiuejar.
2. ram / herona / ensamada / pec / Llusa / llat /
crelles / venes. UNITAT 6
3. RM. u dels grups ge, gi, qe, qi Fitxa 1. Els enllaos
es pronuncia: ungent, terraqi. 1. Hui, per a dinar, pot triar paella o fideuada. Qu
i / u que no formen diftong amb la vocal li abelleix? / Carles, has dut el cart i el paper a
anterior: ram, venes. reciclar? / Andreu no vol crrer ni anar en bici. /
Fitxa 3. El gimns. Eufemismes i paraules tab Abans Cloe era amiga de Carme, per ara no es
1. Oracions amb les opcions correctes: La paret parlen. / Anirs amb Paula o b tacompanyar
del fons del gimns est coberta despatleres. / Clara.
Els matalassos estan davant de les espatleres. / 2. Oracions amb les opcions correctes:
Hi ha tres persones pedalejant en les bicicletes Recordat de comprar pollastre per a la paella de
esttiques. / Un home calb ala pesos. / Un xic diumenge. / Des de ma casa fins a la teua hi ha
jove i molt alt fa exercici a les anelles. / Lhome uns dos quilmetres. / Anna ha vist un cotxe de
que corre en la cinta sua molt. cavalls per la carretera. / Miquel vol les torrades
2. La xica que salta el poltre s gil. / Lhome que amb mantega per sense melmelada.
ala els pesos s musculs. / La xica que hi ha al 3. Josep toca el saxo i Ester... Copulativa.
matals s flexible. / El xic que hi ha a les anelles El quadre s bonic, per el marc... Adversativa.
s molt prim. Alba, vns amb nosaltres o et... Disjuntiva.
3. defunci mort / lavabo vter / No han vingut Mar ni Pau... Copulativa.
conflicte bllic guerra / dement boig. Anirem al cine o b a la platja... Disjuntiva.
Llengua 6 73
Solucionari
PLA DE MILLORA
Fitxa 2. Ls de la h xoc / xupl / metxa / anxova /

1. harmonia / ahir / hivern / humil / xorio / milotxa / caputxa.
horrible / ham / subtrahend / 3. roig / escabetx / rebuig / capritx /
hamaca / himne / humor / inhum / boig / esquitx.
herba / hostal / hexgon / haver. 4. lleig / despatx / enuig / cartutx /
2. Quan lheroi va arribar, ja havia acabat la batalla. / rebuig / empatx.
El iaio ha anat a lhort a plantar crelles. / Era
Fitxa 3. La botiga de llums. Paraules individuals
una casa vella i hi havia taques dhumitat a les
i collectives
parets. / Creus que lhumorista ja haur comenat
lactuaci? 1. La llanterna taprofitar... / ... el flexo s el teu
amic. / Si al carrer hi ha un fanal... / Les bombetes
3. orxata / hospital / ou / os / hora /
daquest llum...
orfe.
2. Acaben dinstallar els llums... Quan Roc ha
Fitxa 3. La planta de reciclatge. Precisi lxica premut el bot per encendre els focus i illuminar
1. 1: PLSTIC / 2: CONTENIDORS / 3: PAPER / lescenari, ens hem posat...
4: LLANDA / 5: CART / 6: VIDRE. 3. peix banc / vaixell flota / ocell bandada /
2. llavador / contenidor / canviador / illa arxiplag.
transportador / comptador.
3. Lempresa ha comenat a fabricar... UNITAT 8
Viu a ledifici que van construir... Fitxa 1. El verb (II). Nombre, persona, temps i mode.
Laccident va provocar... Els temps verbals
Ahir es va celebrar... 1. tenies 2a persona, singular / acabar 1a
persona, singular / aniran 3a persona, plural /
UNITAT 7 voleu 2a persona, plural / sabem 1a
Fitxa 1. El verb (I). Arrel i desinncies. Models persona, plural / pint 3a persona, singular.
de conjugaci 2. Passat: tenies, pint / Present: voleu, sabem /
1. Un ve del nostre barri ha patit hui un gran espant. Futur: acabar, aniran.
Miquel S. anava al forn aquest mat i sha topat 3. Rosanna ha passat el cap de setmana escrivint
amb un lle al carrer. Pensava que sem menjaria! un conte. / Si no hi vas corrent, no podrs
ha declarat el nostre ve. Per ha passat de llarg i arribar-hi a temps. / De menuda magradava
jo he telefonat a la policia. caminar per ac fregant els dits sobre la paret.
Sembla que el lle es va escapar anit del zoolgic, 4. Expliques un fet normal... Indicatiu / Expresses
que est als afores del barri. Per sort, els agents un desig... Subjuntiu / Dnes una ordre...
han capturat lanimal... Imperatiu / Manifestes temor... Subjuntiu.
2. F. simples: anava, pensava, menjaria, sembla, est.
Fitxa 2. Ls de x i ix
F. compostes: ha patit, ha topat, ha declarat,
ha passat, he telefonat, han capturat. 1. El meu cos Xavier, el de Xixona, est molt fluix.
F. perifrstiques: va escapar. Sempre ha sigut un xicot fort, per des que va caure
malalt i va prendre aquell xarop per a la panxa que
3. debat + ien debatre, 2a conjugaci /
no s el mateix. Ahir, en el partit de futbol contra
sab + ies saber, 2a conjugaci / pens + rem
lequip de Xbia, no va fer cap xut bo. Anava coix i
pensar, 1a conjugaci / port + eu portar, 1a
es queixava que li feia mal tot. Jo crec que hauria de
conjugaci / pat + isques patir, 3a conjugaci /
tornar al metge...
fug + ien fugir, 3a conjugaci / tem + eu
tmer, 2a conjugaci. 2. Amb x: Xavier, Xixona, xarop, Xbia / Amb ix: fluix,
mateix, coix, queixava.
Fitxa 2. Ls de x, tx i ig 3. peixera / brixola / maduixes / xiprer.
1. xampiny / xocolate / xamp / xiquet. 4. Tinc una cosina a Xal que es diu Xnia. /
2. fardatxo / xicot / carxofa / perxa / Gisela va demanar una amanida amb maduixes
cotxe / arxiu / motxilla / panxa / i vinagre de Xers. / Guillem, obri el calaix
74 Llengua 6
PLA DE MILLORA
daquell moblet i dus-me tres madeixes de fil roig. / 3. C

al encerclar i copiar: UE / EUA / ESO /
El meu germanet Xavier encara no sap dividir per ONU.
dues xifres.
UNITAT 10
Fitxa 3. Loficina. Les frases fetes i les interjeccions
Fitxa 1. Loraci. El subjecte
1. Persones: cap, missatger, secretria, informtic.
1. La iaia mha preguntat qu vull per a dinar. O
Aparells: telfons, ordinadors, impressores,
Mmm, que difcil! F Magraden tantes coses...
escner.
O Macarrons? F Pollastre al forn? F O una bona
2. arxivador metllic / tauleta tctil / ratol sense fil /
paella? F No, ja ho s! O Li demanar llentilles! O
pantalla plana.
La iaia les fa amb verdura, xorio i pernil. O
3. Des que ha canviat el director, lempresa va vent
Bonssimes! F.
en popa. Va b, t molts beneficis. / Marc ja
2. La partida de pilota sha ajornat a dem per
ha fet tota la faena. s una mquina. T una
la pluja. / Nria treballa dadministrativa a
capacitat de treball molt gran.
lempresa de son pare. / Les classes de solfeig
4. Cal subratllar: Oh, quina preciositat! / Ei, bon dia!
de lescola de msica comencen hui. / En
aquesta plaa viu la cosina de Marta.
UNITAT 9
3. La meua germana t dos anys. Lxic.
Fitxa 1. Verbs regulars i irregulars Pense que tot s cert. Gramatical.
1. Present: parle / tem / bat / sent. La motxilla de Pau s verda. Lxic.
Passat simple: parl / tem / bat / sent. Arribarem molt tard Gramatical.
Futur: parlar / temer / batr / sentir. 4. La (Det.) meua (Det.) germana (N.).
2. cure / dorm / prem / crrec / veig / La (Det.) motxilla (N.) de Pau (Compl.).
dure / bric / vaig.
3. Regulars: curar, dormir, prmer, durar / Irregulars: Fitxa 2. Lapstrof i la contracci
crrer, vore, obrir, anar. 1. lindi / el iogurt / lhome / lase /
4. Cal marcar: bec, bevem / cull, collim / puc, pot. el text // la m / lnega / la uni /
lungla / la hiena.
Fitxa 2. La partici de paraules 2. Loncle vol que el iaio li telefone.
1. Cal ratllar: dinosa-ure / hamburg-uesa / sabateri-a / Per a votar, deposita la papereta a lurna.
con-eixement. Lltim dia per a tornar el llibre s el huit de maig.
2. dinosa-ure Els diftongs (au) no se separen. / Pau coneix b la histria de lantiga Roma.
hamburg-uesa El dgraf gu no se separa. / 3. El iaio del meu amic Toni viu a Tabarca. A lestiu
sabateri-a No sha de deixar una lletra sola a Toni el visita i els dos ixen a pescar, cada mat,
final o principi de lnia. / rec-olzament Les lletres pels voltants de lilla.
de la mateixa sllaba (col) no se separen.
3. ter-ra / ai-gua / ca-nya / tas-sa / fet-ge / fu-lla. Fitxa 3. Lescena dun conte. Els neologismes
4. pa-cincia, paci-ncia, pacin-cia / 1. Cal encerclar: fada / gnom.
ani-malada, anima-lada, animala-da / 2. V / F / V / F.
or-ganitzaci, orga-nitzaci, organit-zaci, 3. Hi ha un conill que ix del seu cau.
organitza-ci / so-terrament, soter-rament, Davall dels arbres es veuen bolets.
soterra-ment. 4. Cal encerclar: MP4 / xatejar / microxips / tauleta
tctil / videojocs / Internet.
Fitxa 3. La cincia-ficci. Les sigles
1. Lastronauta ha baixat... / Un robot UNITAT 11
acompanya... / Els extraterrestres reben... /
Fitxa 1. El predicat nominal. Latribut
Lastronauta... sense el casc. / Al cel es veu
1. La ferreteria de la cantonada s la millor de la ciutat.
un satllit red i molts plats voladors.
(PN) / Estel ha regalat un mbil a la seua cosina
2. satllit redona / coet punxeguda / plat volador
Pepa. (PV) / El cam de Dalt est esmicolat pel pas
ovalada.
de camions. (PN) / La tempesta arranc catorze
Llengua 6 75
Solucionari
PLA DE MILLORA
bresquilleres. (PV) / Aquesta novella sembla molt les fotos de Pars (CD) Les ensenyars als
interessant. (PN). amics?
2. semblen (V. cop.) enfadades (Atribut). 2. El meu cos Joan i els seus pares viuen a Xeresa.
est (V. cop.) un poc refredada (Atribut). De lloc / Anirem a visitar Guillem dem de
pareixen (V. cop.) molt altes (Atribut). vesprada. De temps / Isabel canta qualsevol
3. RM. El meu cos Jaume sembla content. can de meravella. De manera / Larrs amb
La font de la plaa est trencada. fesols i naps magrada moltssim! De quantitat.
Aquests nvols pareixen ovelles. 3. Amb un retolador (CC Instrument), escriviu (Nucli)
el nom (CD). / Desprs (CC Temps) entregar
Fitxa 2. El punt i coma i els punts suspensius
(Nucli) el treball (CD) al tutor (CI). / viu (Nucli) a Tibi
1. 2: Juli volia anar al cine; per... (CC Lloc) amb una tia (CC Companyia).
1: He convidat a la festa els meus amics...
2. Diuen que la vacuna que ens posaran no fa mal, Fitxa 2. Els parntesis, les cometes i el gui
per... jo tinc por! Loraci sinterromp per a 1. Avell Guarner Arnau (1912-2000) va ser... /
expressar temor. / Nosaltres sabem jugar a moltes Miquel acaba de llegir Mecanoscrit del segon
coses: al parxs, a loca, als escacs, a cartes... origen i... / El meu germ sha fet soci del CERP
Lenumeraci no est acabada. / Quan ja pensvem (Centre Excursionista Ram de Pastor). / Ma mare
que no vindria... va arribar Manel! Loraci sempre diu: Qui de jove... la palla. / Jordi (que
sinterromp per a expressar sorpresa. no ha mostrat mai inters pels animals) diu...
3. Albert vol anar al parc amb els amics; per creu 2. Resposta lliure (RL).
que els pares no el deixaran perqu les ltimes 3. RM. La mare llig al jard. El fill va i li pregunta:
notes no han sigut massa bones. / Dissabte Mare, les olives negres tenen potes?
de mat, ngela jug a bsquet. De vesprada, s clar que no! respon la mare una mica
fu tots els deures que tenia: de Mates, dAngls, sorpresa.
de Llengua... / De la fruiteria compr pomes, Aleshores, el fill amb cara de preocupaci diu:
pltans i kiwis; del forn, ensamades, pa i rotllets; Ai, crec que mhe menjat un escarabat...
i de la carnisseria, pit de pollastre.
Fitxa 3. La cincia-ficci. Les sigles
Fitxa 3. Les coves. Els estrangerismes
1. moll Lloc des don es puja als vaixells... /
1. Vigileu per no topar amb les estalactites que bocana Lloc per on els vaixells entren al
pengen del sostre i no les danyeu. / Porteu port... / drassanes Lloc on es construeixen... /
un calat adequat per no esvarar. Lambient escullera Mur de pedra que protegeix el port... /
s humit ja que el sostre i les parets gotegen. / embarcaci Qualsevol vehicle que navega...
Procureu no cridar. Molestareu les ratapenades
2. 1: Els passatgers del creuer embarquen...
que encara hibernen. / Porteu una llanterna
2: El capit del vaixell que salpa...
adequada. Hi ha poca llum.
3: El pescador amarra...
2. A la cova, sarriba per un terreny rocs. 4: Els tripulants del veler hissen...
El primer tram de la gruta s estret.
Cal escriure en el dibuix (de dalt a baix): 1 / 4 / 3 / 2.
En entrar a la caverna tot queda fosc.
3. Cal marcar: El mariner corre perqu el vaixell
3. Aquest ordinador t un software... un conjunt de
salpar prest. / Aquella embarcaci vella no
programes / El senderisme s el hobby... lafici /
navegar pus. / Han decidit no navegar, car...
Sha comprat un e-book... un llibre electrnic /
Desprs del cine, vam sopar en un burguer. una
hamburgueseria.
UNITAT 12
Fitxa 1. El predicat verbal. Els complements
1. a la iaia (CI) Jo li donar el regal daniversari.
ladrea (CD) La pregunt a aquella policia.
76 Llengua 6
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
UNITAT 1 4. A: picant / E: tfona / A: pur / P: frigorfic /

P: llima / E: frmula / P: pltan / E: pirmide /
Aprenc ms
P: carxofa / E: safanria / A: amarg / P: albergina /
1. Sanomenen aix perqu la paraula ms important
E: alfbega / A: bacall / A: aladroc.
s el nom.
5. Restaurant El Gastrnom / Men / Primer plat /
Els substantius, els pronoms i els noms propis.
Canel dnec amb salsa de xampinyons / Arrs
Cal encerclar: Sara / Llus / Bobi / Elx.
mels amb esprrecs i psols / Segon plat / Salm
2. Aquesta setmana estem tractant els oficis de les
guisat amb espcies / Fais farcit de pat i salsa
nostres famlies. Hui era el torn del pare de Pau,
dalbercoc / Postres / Sorbet daiguallim / Flam de
que es diu Robert i s farmacutic. Hem anat a
caf / Preu: 15 euros / La beguda no est inclosa.
la seua farmcia i Robert ens ha explicat totes
6. tonyina frigorfic / tall de vedella frigorfic /
les tasques que shi fan: venen els medicaments
gelats congelador / verdura frigorfic / arrs
a la gent, prenen la tensi, usen lordinador per
rebost / gel congelador.
a registrar dades... i tamb preparen frmules
magistrals de cremes, elaboren colnies UNITAT 3
antiparsits, etc. Deu ser un treball divertit, no?
Aprenc ms
3. RM. Robert / frmules magistrals de cremes /
la tensi / un treball divertit / la seua farmcia. 1. Dues, els tnics i els tons. Uns porten larticle
davant i els altres no.
4. La (Det.) cara (N.) de la metgessa (Compl.) /
A lHorta de Valncia.
al (Det.) malalt (N.)
Cal marcar: Com es diu ton pare? / Marta vol
Cada (Det.) bolet (N.) / una (Det.) lli (N.)
pintar sa casa.
Aigua (N.) calenta (Compl.) / la (Det.) dent (N.).
2. Mhe deixat els meus pinzells a la teua motxilla. /
5. Ahir vaig anar... del llibre El nostre poble, de
Mnica i Feliu han comprat les seues aquarelles a
lescriptor Jaume Segarra. La histria... Pau
la papereria. / Les meues germanes exposaran les
i Mar, dos xiquets de Penyaverda que... iaios.
seues pintures al museu dart modern.
Desitjava... qu creieu que va passar? Doncs que
3. RM. Els xiquets passegen amb les seues bicicletes
no portava diners! s que...
cada dissabte de mat. / Empar juga amb la seua
(Esquema) Al principi dun text. / Desprs
pilota nova. / Els alumnes pinten els seus dibuixos
de signes que tanquen oracions: punt, signe
per al concurs escolar. / El xiquet i la xiqueta es
dinterrogaci, signe dadmiraci. / En noms
mengen els seus entrepans.
propis de persones, animals i llocs. / En els ttols
4. Cal marcar: os / pls / soc / mra / mn / m.
de llibres, pellcules, canons...
5. La dona del meu ve em dna te tots els anys
6. Gemma anir al conservatori els dilluns i els
quan torna de la Xina. Els familiars que t all venen
dijous. / El dia 21 de setembre entrarem a la
altres infusions ms per a estar sa, i pel seu treball
tardor. / Lhotel en qu ens vam allotjar es deia
no vnen gens per ac. Sort que ella no hi ha danar
Voramar.
cada mes!
UNITAT 2
UNITAT 4
Aprenc ms
Aprenc ms
1. Del llat. Els romans.
1. La funci de determinant i la de nucli.
Les formes reforades i les formes simples.
La funci de nucli.
Cal marcar la segona opci: En una conversa
Cal marcar: Ha anat a comprar i no ha portat res. /
amb una amiga.
No fa gens de fred. / Volia una magdalena, per no
2. aqueixa capsa / aquest supermercat / aquests
en queda cap.
peixos / aquella pizza / aquelles fruites / aqueixos
2. Sabeu qu s el triatl? El triatl s lesport que
dolos.
barreja tres disciplines diferents: el ciclisme, la
3. Cal subratllar: Aquelles (determinant) /
nataci i latletisme. Per a mi s divertit, encara que
Aquest (nucli) / aquells (complement) /
bastants vegades mha semblat que exigia massa
aqueixes (complement) / Aquell (nucli).
Llengua 6 77
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
sacrifici, ja que sha dentrenar dos dies la setmana UNITAT 6

com a mnim. De moment, jo ja vaig per la cinquena
Aprenc ms
competici i en lltima vaig quedar el segon. Us
1. Enllaar paraules que tenen la mateixa categoria
animeu a participar en alguna edici?
i unir un element amb el seu complement.
3. huit, huit / dnou, denov / vint-i-sis, vint-i-sis /
Les preposicions i les conjuncions. Les
trenta-dos, trenta-dos.
copulatives, les disjuntives i les adversatives.
4. Vicent portava pocs diners i ha hagut de pagar
Cal ratllar: el / aquest / ric-ric.
amb targeta. / Tenia tanta fam que mhauria
2. Hui, amb lescola, hem visitat una planta de
menjat una vaca! / Vindr Ferran qualsevol dia
reciclar vidre que es troba a uns trenta km, entre
i no tindreu res fet. / Empar sempre t moltes
la Vall Seca i Benialt. El viatge ha sigut una mica
coses a fer.
llarg per ha valgut la pena. Quan hi hem arribat
5. badia / ungent / ram / viatge / llenges / aqutic /
ens han mostrat tot el procs, des de la recollida
mariallusa / aqfer / desmai / crulla / piragisme /
fins que el trituren i en trauen unes plvores que
ensamada.
serveixen per a fabricar nous envasos. Segons
Sona la u: ungent, llenges, aqfer, piragisme. ens han dit els responsables, s un procs sense
No hi ha diftong: ram, mariallusa, crulla, massa complicacions i amb el qual podem
ensamada. estalviar arena i aigua.
6. Reduir redu, redures, redu, redurem, 3. RM. Mireia no ha anat a Valncia sin a Alacant.
redureu, reduren. / Traduir tradu, tradures, RM. Mart s un xic seris per molt simptic.
tradu, tradurem, tradureu, traduren. El nebot de Carme fabrica quaderns amb paper
reciclat.
UNITAT 5
4. Pere sha examinat per pilotar helicpters. /
Aprenc ms Maria, portam ous del mercat o no podr fer
1. Als adverbis de manera. la truita. / Aquell surfista sap pujar a la cresta
Safig als adjectius. En gnere femen. de les ones. / A ms de cantar, Sergi toca
Cal marcar: rpidament / sobtadament / lharmnica fantsticament. / Han descobert
fcilment / intilment / llargament. un os de dinosaure en aquell jaciment. / De totes
2. El beb ahir va plorar tota la nit. les mascotes que tens, lhmster s...
Pau no anir al parc datraccions. 5. RM. inhum, humanitat, humanitari.
Potser dinar a les dues. historiador, histric, prehistria.
No estic gens cansada.
He arribat menys tard que Lluc. UNITAT 7
3. Fes-ho aix i vors que fcil que s. Aprenc ms
Sergi es troba millor desprs dhaver menjat. 1. En la tercera conjugaci.
Dem sabreu el resultat de lexamen. En el present dindicatiu i de subjuntiu.
4. escura xemeneies: escura-xemeneies / Cal encerclar: polir / cobrir / traduir.
escura cassoles: escuracassoles / 2. vam patir patir / vaig conixer conixer /
pica baralla: picabaralla / pica soques: has cuit coure / pat patir / pensareu
pica-soques / para caigudes: paracaigudes / pensar / haurem pensat pensar / havien
para sol: para-sol. conegut conixer / coes coure.
5. RM. Hem contractat un escura-xemeneies per pat, pensareu, coes.
netejar la xemeneia del mas. has cuit, haurem pensat, havien cogut.
El pica-soques no s un ocell molt com per vam patir, vaig conixer.
aquesta zona.
3. RM. La meua companya Slvia porta tots els dies
ngela ha comprat un para-sol per al jard a molt
una llanterna a la motxilla, i un dia li pregunt per
bon preu.
qu la duia. Ella em respongu que lagafava
6. Cal subratllar: desps-dem / comptagotes / perqu els fanals del seu carrer no funcionen b,
nord-core / zig-zag. uns no sencenen i altres parpellegen, i els seus
78 Llengua 6
PROGRAMA DAMPLIACI
pares pateixen per si ella no shi veu. Aleshores, piquetes que serveixen per a subjectar les cordes.
li digu jo: Quina famlia ms previsora! Desprs, es posa la coberta exterior, que tamb
4. Cal ratllar i copiar: reg / text / taxista. es fixa al terra. Finalment, es tensa i es fixa la corda
5. RM. Aquest s lestoig que em van regalar els frontal (el vent). Aleshores, la tenda de campanya
meus iaios per laniversari. / El policia utilitza ja est muntada i podeu gaudir de lacampada.
el xiulet per a dirigir el trnsit. / Merc participar 4. via-tge: tg s un dgraf que se separa a final de
amb la seua milotxa en lexhibici de la setmana lnia. / andro-ide: oi s un diftong i els diftongs no
que ve. es poden separar. / a-conseguir: a queda sola al
final de lnia i no es pot deixar una nica lletra ni al
UNITAT 8 final ni al comenament de lnia. / extrate-rrestre:
Aprenc ms rr s un dgraf que se separa al final de lnia.
1. Linfinitiu, el gerundi i el participi.
Nhi ha tres: primera (donar), segona (tmer, UNITAT 10
batre) i tercera (sentir). Aprenc ms
Cal marcar la segona opci: Llegir s una activitat 1. Lordre, el sentit i lentonaci.
molt enriquidora. Que tinga una estructura ordenada, generalment
2. Cal ratllar i copiar: guardant / produt / doldre. amb subjecte i predicat, que les parts de
3. extrauran: 3a persona del plural, futur, mode lestructura vagen lligades i que es faa un bon
indicatiu, verb EXTRAURE / duguen: 3a persona s dels signes dentonaci i de les pauses.
del plural, present, mode subjuntiu, verb DUR / Cal marcar la segona opci: Lentrada a la cova
vau moure: 2a persona del plural, passat est tancada.
perifrstic, mode indicatiu, verb MOURE / 2. RM. La mare xiuxiuej a la filla: Bona nit!.
imprimiu: 2a persona del plural, mode imperatiu, Lalcalde crid: Ac est el campi!.
verb IMPRIMIU. La xiqueta pregunta al pare: I la mare?
4. RM. 1: El cap parla per telfon. / 2: Linformtic 3. Carla i Vicent sn amics des de menuts.
repara lordinador i en canvia algunes peces. / Amb tot, tenen aficions ben diferents:
3: La secretria escriu en lordinador. / 4: El Carla munta a cavall totes les setmanes.
missatger entrega un paquet urgent a loficina. Per a ella, els cavalls sn animals molt agrats
5. Seixantena Diada Cultural / LAssociaci Cultural i fidels. En canvi, Vicent t por dels cavalls.
Calaix Desastre us ofereix aquestes activitats: Ell t unes aficions ms tranquilles; per exemple,
Exposici de dibuixos sobre el Xquer. / Actuaci la msica, els escacs o la videoconsola. Tot i aix,
del bruixot Xavier de Xtiva. / Taller de cuina: cuixa sho passen genial junts.
de corder cuita a baixa temperatura amb xarop 4. RM. La teua cosina s professora dAngls a
de taronja. / Concert per a xilfon i caixa. / US HI linstitut de Castalla?
ESPEREM! Aquell cotxe roig s el de la filla de Victria.
A ledifici ms alt del carrer viu el germ major
UNITAT 9 de Pere.
Aprenc ms Lltim disc del grup fa un homenatge a les
1. Dar, estar, anar. vctimes de laccident aeri.
s irregular, defectiu i amb un s arcaic. T el 5. TTOL DEL CONTE: Un poblat fantstic
sentit de regalar. NOM DE LAUTORA: Rebeca Navarro
Cal subratllar: vaig / estigu / drem. ARGUMENT: Remei, una xiqueta valenta i decidida,
2. Cal subratllar: obr (irregular), cridaren (regular) / sen va tota sola al bosc. Desitja vore caus, coves,
ha plogut (defectiu), va (irregular) / arribava tolles, etc., per no hi trobar res daix.
(regular), fiem (irregular) / sol (defectiu), vulga Endinsant-se entre la intensa vegetaci, arribar
(irregular), vaja (irregular). a una clariana on descobrir un poblat ben especial:
fades, donyets, gnoms i tot un seguit dssers
3. RM. De primer, sestn la tenda de campanya.
fantstics hi conviuen feliment.
A continuaci, es colloquen els pals per alar la
coberta. En tercer lloc, es claven en terra diverses
Llengua 6 79
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
UNITAT 11 als tcnics informtics (CI): A loficina, el cap

els telefona.
Aprenc ms
les claus de la ciutat (CD) / al cientfic (CI):
1. Verbs copulatius. Perqu sn una cpula,
Lalcalde li les lliura.
un nexe duni entre subjecte i predicat.
5. LAAM (Associaci dAmics del Mar) es complau
Ser expressa una qualitat permanent i estar,
a convidar-vos a la conferncia Embarcacions
un estat transitori.
tradicionals de vela en el context mediterrani,
2. Cal subratllar: va rebre el trofeu amb molta
a crrec de Jess Mart, autor del llibre
alegria (PV) / s molt xarrador (PN) / celebrar
Les embarcacions mediterrnies tradicionals.
laniversari divendres que ve (PV) / sembla molt
Lacte tindr lloc el 3 de juny, a les 19.00 hores,
bona persona (PN) / est molt satisfeta per les
al sal dactes de les antigues drassanes
notes del segon trimestre (PN).
(passeig del Moll Vell, 4).
3. RM. Dimarts que ve, Llusa i tu anireu dexcursi.
6. RM. Marc i sa mare ixen de casa.
Lespectacle dels mags em va semblar
Marc, crida lascensor diu la mare.
meravells.
Aleshores, el xiquet es gira i fa un crit fort:
Els passatgers del transatlntic embarquen
Ascensooor!!
a les 20 hores.
Jo sc germ dEstela.
4. P. nominal: sembla (V. cop.) llarga i pesada
(Atribut). / P. nominal: pareixen (V. cop.)
emocionats pel viatge (Atribut).
5. , / . / ;
6. Expressen sorpresa.
Expressen dubte.
Indiquen que lenumeraci no est acabada.
UNITAT 12
Aprenc ms
1. Complement directe, complement indirecte
i complement circumstancial.
Per al CD, qu?. Per al CI, a qui?.
RM. Complement circumstancial de lloc,
complement circumstancial de manera
i complement circumstancial de quantitat.
Tamb nhi ha de temps, dinstrument,
de companyia
2. La taula de la cuina necessita una pota nova.
Els meus amics i jo riem molt a la sala de jocs.
El teu germ i tu agafareu el tren de la vesprada.
El nostre equip ha arrabassat el lideratge al rival.
3. V + CD agafareu el tren de la vesprada /
necessita una pota nova.
V + CD + CI ha arravatat el lideratge al rival.
V + CC Quantitat + CC Lloc riem molt a la sala
de jocs.
4. els treballs de Llengua i Msica (CD): Ahir els vam
fer a la biblioteca.
80 Llengua 6

Ref y Ampl Llengua 6 SH Voramar

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ref y Ampl Llengua 6 SH Voramar

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT Primria

El quadern dEnsenyament individualitzat de Llengua,

DIRECCI DEL PROJECTE

DIRECCI I COORDINACI EDITORIAL

Direcci tcnica: Jorge Mira Fernndez.

Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany.

2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Unitat 7 Unitat 1.................................................. 46

1 Subratlla dos grups nominals en cada oraci i encerclan els nuclis.

Sandra viu en una casa antiga enorme.

El pare de Carme s aquell home alt.

La dolaina de fusta t un so molt caracterstic.

El primer concursant va encertar totes les preguntes.

2 Uneix cada grup nominal amb el complement adequat.

Uns braos amb flors blanques

La mestra molt xarradores

Unes xiques ben forts

Aquell gerro de Llengua

3 Analitza els grups nominals com en lexemple.

la meua germana menuda unes sabates velles

la nostra amiga dAlacant aquell cotxe roig

tres melons dAlger alguns plats de plstic

REPASSA AQUESTA INFORMACI. Desprs, corregeix les activitats anteriors.

Un grup nominal s un grup de paraules agrupades al voltant dun substantiu.

8 Llengua 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Copia cada oraci escrivint les majscules necessries.

hem anat al cine i hem vist la pellcula els megarobots.

el riu xquer desguassa a cullera, a la comarca de la ribera baixa.

el que vull que compres, carles, s sucre, farina i ous.

els iaios toni i gueda ens visitaran aquest mes.

2 Copia cada ttol en el lloc corresponent. Compte amb les majscules!

viatge a saturn una mascota per a sara les aventures de trenka

REPASSA AQUESTA INFORMACI. Desprs, corregeix les activitats anteriors.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 6 9

1 Completa amb el nom del producte que corresponga.

Riallox sn unes per a provocar rialles.

2 Observa i relaciona. Qu fa cada un a la farmcia?

El dependent es pesa a la bscula.

La farmacutica mira les cremes de lexpositor.

Una clienta posa uns productes al taulell.

El xiquet pren la tensi a un client.

3 Tria en cada cas el prefix adequat i forma el contrari daquestes paraules.

in- des- anti- contra-

nim til vric dir

1 Subratlla els demostratius i classificals en la graella de ms avall.

No compres aquests melons, aquells semblen ms madurs.

Aqueixa bicicleta s la meua i aquella s del meu cos Jaume.

La mare de Susanna s mestra en aquesta escola.

Posam mig quilo de pimentons; daqueixos verds, per favor.

Proximitat Distncia mitjana Llunyania

2 Encercla el demostratiu i relaciona amb la funci que fa dins el grup nominal.

Lhome aquell Aquest s el meu El pa? Est dins La teua gata s

Determinant Nucli Complement

3 Ratlla el demostratiu que no corresponga en cada cas.

Dnam aqueixa / aqueix llibre i el guardar en aquests / aquesta caixa.

Aquestes / Aquesta xiquetes han dut aqueixes / aqueixos joguets.

REPASSA AQUESTA INFORMACI. Desprs, corregeix les activitats anteriors.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 6 11

1 Llig el text i busca dues paraules de cada tipus.

2 Posa accent grfic a les paraules que corresponga.

Agudes camio compas carrer alcohol caiman cafe

Planes platan cervol origen boligraf pipes pantalla

Esdrixoles bustia fabrica fisica aguila unica fantastica