ESO

Geografia i Histria
SRIE DESCOBREIX

El llibre Geografia i Histria 1, per a primer curs dESO, s una obra collectiva
concebuda, dissenyada i creada en el departament dEdicions Educatives
de Santillana Educacin, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence
Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.

En la seua elaboraci ha participat lequip segent:

Pedro Adiego Sancho
lvaro Belln Mena
Mara ngeles Fernndez de Bartolom
Rosa Lpez Prez
Raquel Rubalcava Bermejo
Javier Velilla Gil
Francisco Javier Zabaleta Estvez

EDICI
Mara ngeles Fernndez de Bartolom
Raquel Rubalcava Bermejo

DIRECCI DEL PROJECTE

Lourdes Etxebarria Orella

Les activitats no shan de fer en cap cas en el llibre.

Les taules, els esquemes i altres recursos que shi inclouen
sn models perqu lalumnat els copie en el quadern.
ndex Geografia

Unitat Lectura inicial Saber Saber fer Saber ms

Introducci Qu estudia la geografia Els sistemes

a la geografia Les eines del gegraf dinformaci
8 geogrfica (SIG)
1 La Terra i la seua Com es veu 1.
La Terra en el sistema solar Interpretar projeccions
representaci la Terra des de 2.
Un planeta en moviment cartogrfiques
lespai? 3.
La representaci de la Terra Utilitzar lescala dunmapa
4.
Les coordenades geogrfiques Localitzar un punt
enunmapa
12
2 El relleu terrestre Com va sorgir 1. Lescora terrestre: oceans i continents Interpretar el mapa del relleu Lorigen de les
lilla de Surtsey? 2.La superfcie de la Terra no s llisa del mn muntanyes
3.La formaci del relleu: plecs i falles Comparar el mapa del relleu La formaci
4.La formaci del relleu: volcans i terratrmols i el mapa de poblaci dun dun penya-segat
pas
5.Els agents que modifiquen el relleu
30 6.La influncia del relleu en la nostra vida
3 Laigua Com es van 1.
Laigua a la Terra Interpretar un mapa
descobrir les 2.
El curs i el cabal dun riu demars
fonts del Nil? 3.
Laltra aigua continental
52 4.
Laigua marina
4 El clima Com ens afecta 1.
Latmosfera Interpretar mapes deltemps Diferents
el canvi climtic? 2.
La temperatura en superfcie orgens de les
3.
Les precipitacions Elaborar i interpretar precipitacions
4.
La pressi atmosfrica i el vent climogrames
5.
Els climes de la Terra
6.
El clima en la nostra vida
7.
La influncia humana en latmosfera
68 8.
Les catstrofes climtiques
5 Els paisatges Destrum laselva 1.
Paisatge natural i paisatge transformat Interpretar la imatge Aridesa extrema
de la Terra amaznica? 2.
La selva dun paisatge
3.
La sabana Interpretar una clisrie
4.
Els deserts
5.
El paisatge mediterrani
6.
El paisatge ocenic
7.
El paisatge continental
92 8.
Els paisatges freds

6 Atles dels continents Com 1.

frica, un continent de vastos altiplans Utilitzar un atles Esculls de corall
es va descobrir 2.
sia, un continent dextrems i atols
lAntrtida? 3.
Amrica, de pol a pol
4.
Europa, una pennsula dsia
5.
El clima i els paisatges naturals europeus
116 6.
Oceania, un continent format per illes
7.
LAntrtida, el continent gelat
7 Lestudi fsic Com ajuden 1.
La Meseta Identificar la variaci Llacs izones
dEspanya i de les tcniques 2.
Les vores de la Meseta decabal dun riu humides
la Comunitat aeroespacials 3.
Les unitats exteriors a la Meseta
Valenciana a conixer el
4.
El relleu insular
territori?
5.
Les costes
6.
Els rius. El vessant cantbric
7.
Els vessants mediterrani i atlntic
8.
Medis naturals ocenic i mediterrani
9.
Medis naturals subtropical i de muntanya
10.El relleu de la Comunitat
11.Laigua de la Comunitat
12.El clima i els paisatges naturals
138 de la Comunitat
Projecte TIC Organitzar un viatge
degeografia com el de Marco Polo
170

2
Descobreix Tasca final Maneres de pensar Compromesos Treball cooperatiu

Tcnica. Orientar-se Anlisi cientfica. Sandy, Lexploraci de lunivers Un prctica amb Google Maps
amb un plnol una illa fantasma alPacfic?
Un cas. Per qu canviem
dhora quan viatgem?

Els tsunamis Tcnica. Interpretar Anlisi cientfica. Qu Els riscos dels terratrmols Una presentaci a partir
un perfil topogrfic slateoria de la deriva dels de revistes de divulgaci
Un cas. Mart, el relleu continents? cientfica
dun altre planeta

Tcnica. Interpretar el perfil Anlisi cientfica. Quina La contaminaci dels rius Una investigaci sobre
longitudinal del riu Nil relaci hi ha entre corrents idels mars les grans exploracions
Un cas. La presa de les Tres marins, clima i poblaci?
Gorges

Els tornados Tcnica. Analitzar el temps El calfament global Cerca dinformaci

a partir duna imatge de en el web dAEMET
satllit

Tcnica. Analitzar Espcies en perill dextinci Elaborar la fitxa dun paisatge

levoluci dun paisatge
apartir de fotografies aries
Un cas. Els tsaatans,
unexemple dadaptaci
almedi

La temperatura Anlisi cientfica. La protecci del medi Organitzar una volta al mn
ms baixa de la Elselements naturals, aEuropa
Terra uneixen o separen?

El delta de lEbre Tcnica. Elaborar un Anlisi cientfica. Quina Els riscos naturals a la Una investigaci a partir
LAlbufera dossier: Espanya a diferents s la situaci dels pantans Comunitat Valenciana de lIGN
de Valncia escales espanyols?
Un cas. Muniellos, paisatge
natural i patrimoni cultural

3
ndex Histria

Unitat Lectura inicial Saber Saber fer Saber ms

Introducci El treball de lhistoriador Elaborar una lnia del

a la histria Les edats de la histria temps
174

8 La prehistria Per qu 1.

Qu anomenem prehistria Identificar ferramentes Stonehenge
Atapuerca s 2.
La vida nmada en el paleoltic del paleoltic El tresor
Patrimoni de Interpretar pintures de Villena
3.
Les creences i lart en el paleoltic
la Humanitat? llevantines
4.
La revoluci del neoltic
5.
Ledat dels metalls
6.
El territori dEspanya en la prehistria
178 7.
La prehistria a la Comunitat Valenciana

9 Les civilitzacions Com es va 1.

De les ciutats als imperis Interpretar una pirmide Les crescudes
fluvials: construir la Gran 2.
Els mesopotmics: on i quan van viure social delNil
Mesopotmia Pirmide? Interpretar el ziggurat dUr
3.
La societat mesopotmica
iEgipte Interpretar el temple de
4.
La cultura i lart mesopotmics
Karnak
5.
Els antics egipcis: on i quan van viure
6.
El govern: el fara
7.
La societat egpcia
8.
La religi: dus i temples
9.
La vida desprs de la mort: les tombes
204 10.Lart egipci

10 La civilitzaci Quina va ser la 1.

Els antics grecs: on i quan van viure Obtindre informaci duna Els ordres grecs
grega primera seu dels 2.
Lpoca arcaica moneda
Jocs Olmpics? Llegir un mite: Orfeu
3.
Lpoca clssica: Atenes i Esparta
iEurdice
4.
Lpoca clssica: un perode de guerres
Classificar escultures
5.
Lpoca hellenstica
gregues
6.
La societat i leconomia gregues
7.
Les creences
8.
Larquitectura grega: el temple
9.
Lurbanisme grec
10.Lescultura
234 11.La filosofia, la cincia i la literatura

11 Lacivilitzaci Com vivien 1.

Els antics romans: on i quan van viure Identificar construccions Els smbols
romana els legionaris? 2.
La repblica (509 aC-27 aC) romanes cristians
3.
Expansi i crisi de la repblica Investigar la vida quotidiana
a travs de lart
4. Limperi (27 aC-476 dC)
Distingir un temple rom
5.
Leconomia
dun temple grec
6.
Grans constructors i enginyers
7.
Escultura, pintura i mosaic
8.
La religi romana
264 9.
Una religi nova: el cristianisme

12 El territori dEspanya Quines sn 1.

Els pobles preromans: els ibers Comparar formes de vida
i de la Comunitat les nostres i els celtes dels ibers i dels celtes
en lantiguitat carreteres ms 2.
Els pobles colonitzadors i Tartessos Comprendre la conquista
antigues? romana a travs de mapes
3.
Els pobles ibrics a la Comunitat
4.
La conquista romana dHispnia
292 5.
Hispnia romana
6.
La romanitzaci a la Comunitat

Projecte TIC dhistria Elaborar una presentaci

310 sobre les villes romanes

Glossari
314

4
Descobreix Tasca final Maneres de pensar Compromesos Treball cooperatiu

La vida en la tribu Tcnica. Investigar Anlisi cientfica. Com es va El llegat dels primers ssers Una recreaci de la prehistria:
Un poblat neoltic: en Internet sobre expandir lsser hum? humans El clan de ls de les cavernes
atal Hyk les glaciacions Anlisi cientfica. Com
La cultura Un cas. La rplica sanalitza laixovar duna
dElArgar dAltamira tomba?

Lescriptura Tcnica. Analitzar el codi Anlisi cientfica. Qu El llegat de Mesopotmia Una investigaci sobre
cuneforme dHammurabi es va trobar a la tomba iEgipte els dus egipcis
Lestendard Un cas. El trasllat de Tutankamon?
dUr del temple dAbu Simbel
El papir Rhind
Les mmies
Altres pobles
del Mediterrani:
els hebreus

Lorigen de la Tcnica. Sintetitzar Anlisi cientfica. El llegat dels grecs Representar una tragdia
civilitzaci grega informaci en un quadre Existiren Troia i la guerra grega: dip rei
La vida quotidiana cronolgic de Troia?
enla Grcia antiga Tcnica. Classificar
El teatre grec cermiques gregues
Un cas. Per qu les
escultures del Parten
es troben a Londres?

Les ciutats Tcnica. Fer un informe Anlisi cientfica. Quin valor El llegat dels romans Els cmics dAstrix: una altra
romanes sobre els gladiadors tenen les runes duna ciutat? visi dels romans
El culte domstic Un cas. Salvar Pompeia Anlisi cientfica. Qui va
assassinar Juli Csar?

Lenigma de Tcnica. Reconstruir El llegat de lantiguitat Un viatge per Hispnia

lescriptura ibrica la biografia de Sneca aEspanya
Tcnica. Desenvolupar
un tema

5
 Esquema del llibre

El llibre sorganitza en 12 unitats. Les diferents seccions de cada unitat sorienten aldesenvolupament
de les competncies dels alumnes.
Pgina doble inicial: presentaci de la unitat i desenvolupament de la COMPETNCIA LECTORA.

ISLNDIA

Shi especifiquen els continguts (Saber 2 El relleu terrestre

At
ln
tic Lapartat Com ho sabem? fa referncia

e
Oc
i Saber fer) de la unitat. SABER

Comslescoraterrestre
Crter
Vesturbunki
141 m
154 m

Austurbunki
Surtsey

N
a les eines i fonts que utilitzen els gegrafs
Comsoriginaelrelleuiquins

i historiadors.
1.000 m.
agentselmodifiquen
Comensinflueixelrelleu

SABER FER

Interpretarelmapadelrelleu
delmn
Compararmapesiinterpretar 509544u02p29h1
unperfiltopogrfic
Identificarelrelleudunaltre

Una gran infografia introdueix la unitat

planeta
Analitzarladerivadels
continents
Ferunapresentaciapartir
derevistescientfiques

de forma motivadora.
COM HO SABEM?

Elsvulcanlegsestudienlactivitatvolcnica

Les activitats proposades en lapartat

delplaneta.Peramesurarlamagnitudduna
erupciutilitzenlndexdexplosivitatvolcnica,
Nvol de vapor quesunaescaladehuitgrausqueanalitza
daigua diferentsaspectesdelerupci,comelvolum

Ens fem preguntes inicia la unitat a

delsmaterialsexpulsats,laduracidelprocs

Interpreta la imatge avaluen

INTERPRETA LA IMATGE ilaltitudqueassoleixelnvoleruptiu.
Perqusimportantqueelsvulcanlegs
ENSFEMPREGUNTES.Com va sorgir lilla de Surtsey? OnestsituadalilladeSurtsey? estudienlactivitatvolcnica?
1963 1963-1967 1968-2007 2008 Comesvaformar?
El 15 de novembre de 1963, a les 07:15 h, Les erupcions volcniques es van Des de 1967 la superfcie Surtsey va ser declarada

partir duna pregunta o enigma relacionats

el pesquer Isleifur II, que navegava prop de repetir entre el novembre de 1963 de lilla va anar disminuint Patrimoni de la Humanitat Quinesformesdelrelleureconeixesen

la comprensi lectora del text

la costa dIslndia, observ una columna de i el juny de 1967, i lilla arrib progressivament uns 2 cm per la Unesco perqu s un
fum negre al mar. Pensant queera un altre a assolir un mxim de 2,7 km2. cada any, com a conseqncia autntic laboratori en qu els
lafotoprincipaldaquestespgines?
pesquer que shavia incendiat, shi de la compactaci dels cientfics estudien la formaci
acostaren per ajudar-lo. Quan hi van arribar, sediments volcnics dun ecosistema. Actualment,
Perqucreusquevaserdeclarada
van veure que era una erupci volcnica i de lerosi. lilla acull diversos centenars PatrimonidelaHumanitat?
submarina, produda a uns 130 m per davall despcies: fongs, lquens,
del nivell del mar. plantes, invertebrats i ocells. Coneixesalgunaaltraillaqueshaja

amb la geografia o la histria.

generatcomaconseqnciaduna

i les imatges.
En pocs mesos hi va emergir una illa
menuda, producte de la lava endurida. erupcivolcnica?

1963 1967 2008

ES0000000004191 550619-Unidad 02_29197.indd 30-31 15/07/15 14:12

Pgines de contingut: SABER i SABER FER com un tot integrat. Els continguts i la seua
aplicaci es desenvolupen conjuntament per aconseguir un saber ms profund.

El text informatiu Saber fer desenvolupa procediments Posa atenci aclareix Saber ms inclou continguts
sexposa de forma itcniques relacionats amb els conceptes complexos. de ms dificultat i descriu
clara i estructurada. continguts de la pgina. exemples i casos.

La civilitzaci romana 11 Atles dels continents 6

26. CORRESPONDNCIA ENTRE ELS

DUS GRECS I ELS ROMANS
8 La religi romana
SABER FER 6 Oceania, un continent format per illes
El clima i els paisatges 19. CLIMES DE LES ILLES MS GRANS

La majoria del continent se situa entre lequador Equador

Distingir un temple Les columnes i el trpic de Capricorn, per aix hi predominen

DU GREC DU ROM
rom dun temple grec laterals sadossen els climes clids (19). Aix, el clima s equato-
Zeus Jpiter Els romans deixaven que els pobles que conquistaven continua- al mur. Amb quasi 9 milions de km , Oceania s el continent menys ex- 2 rial a Nova Guinea i les illes de la Micronsia, la
Hera Juno ren mantenint la seua religi, i sovint van retre culte als dus dels Elsromanses tens. Situat al sud-est dsia, la seua costa est banyada pels oce- Polinsia i la Melansia; tropical al nord dAus-
pobles conquistats. Com a resultat, la religi romana era polite- vaninspiraren ans Pacfic i ndic. trlia i desrtic a linterior daquesta illa. A la
Atena Minerva El front Equatorial
ista. larquitecturagrega no t zona tropical sn freqents els ciclons o tifons. icor
n
Oceania est formada per milers dilles (18): eC
apr Tropical humit
Apollo Febus peridearelsseus ic d Tropical sec
Els romans van adoptar molts dels seus dus dels grecs, per decoraci. La major part de la costa australiana i les illes de Tr
p
temples.Peruna Quatre illes majors: Austrlia, que s lilla ms gran del Desrtic
rtemis Diana els van canviar els noms (26). Els dus ms importants eren Tasmnia i Nova Zelanda presenten climes
sriedelements planeta; Nova Guinea, dividida entre sia i Oceania; i les dues Mediterrani
Jpiter, Juno i Minerva, que eren coneguts com la trada temperats: mediterrani al litoral australi i i semblants
Afrodita Venus tajudarana illes que formen Nova Zelanda (illa del Nord i illa del Sud). Ocenic
capitolina. reconixersiun ocenic a lextrem sud-est dAustrlia, a les
Ares Mart
templesrom.
Prop de deu mil illes i illots agrupats en tres regions: Micron- dues illes de Tasmnia i a Nova Zelanda.
A ms, hi incorporaren nombrosos dus orientals, com ara sia, Melansia i Polinsia. La majoria sn dorigen corall i
Posid Nept Isis, Cbele i Mitra. La diversitat climtica hi genera una gran varie-
volcnic. 6 INTERPRETA ELS MAPES.
Demter Ceres En els primers segles de limperi, els emperadors eren con- tat de paisatges. Larbre ms caracterstic s leu- 505399-06-123 climas Oceana
siderats dus i els retien culte. Era lnic culte obligatori per caliptus. A ms, a causa de lallament, totes les Enumeraelssistemesmuntanyososms
Hefest Vulc Els temples El relleu i laigua
a tots els habitants de limperi. romans tenien
illes tenen nombroses plantes endmiques, s importantsdOceaniaiindicaonsesituen.
Hermes Mercuri
una escalinata Oceania presenta una altitud mitjana baixa (340 m), per hi ha a dir, que noms es troben en aquest lloc. IndicaelsclimesquehihaaAustrlia,
Els sacerdots duien a terme els ritus religiosos als temples (30), grans diferncies entre les diverses illes. NovaGuineaiNovaZelanda.
Hestia Vesta a lentrada.
que generalment consistien en sacrificis danimals (28). Els ro-
Dions Bacus mans eren molt supersticiosos i abans de prendre una decisi Austrlia s fonamentalment plana. Hi predominen les planes
important, consultaven els ugurs per saber quina era la volun- costaneres i els altiplans de poca altitud a linterior. El sistema
Els romans 29. Maison Carre (Nimes, Frana). muntanys ms important s la Gran Serralada Divisria, que s
tat dels dus i els elevaven pregries i executaven sacrificis per alaven els FES-HO AIX SABER MS
obtindre el seu favor.
seltemplerommsben parallela a la costa est.
temples sobre conservat.Vaserconstrut 18 Quinessnlesdifernciesms
Tamb hi havia un culte domstic que es feia a les llars. un podi. lany16dC. Nova Guinea i Nova Zelanda tenen un relleu muntanys. En Esculls de corall i atols
importantsentreuntemplerom
general, les illes del Pacfic sn baixes, llevat dalgunes illes vol-
iuntemplegrec?Ilessemblances? Unescull sunacrestarocosasubmarinaformada
17. VolcKilauea,aHawaii. cniques, com Hawaii (17) o Samoa. durantmilersdanysperalguesicorallsvius,ams
DESCOBREIX A Oceania hi ha molt pocs rius importants. Els rius ms llargs daltresorganismes.Esformaenaiguaclidaipoc
sn el Murray i el seu afluent, el Darling, a Austrlia. profundaicreixentre1i100cmcadaany.LaGran
Barrera dEsculls australianafamsde2.000km
El culte domstic CLAUSPERAESTUDIAR 18. MAPA FSIC DOCEANIA delongitudiseldepsitdecorallmsgrandel 20. Coralls.
19 EXPRESSI ESCRITA. mn.
Elsromanstenienunaltar Trpic d e Cncer
Explicaelsignificatdaquestes Buscainformacisobre Illes
menut acasaseua(28) Mariannes
180
Illes Unatolsunailladecorallenformadanell.
paraulesiexpressions:trada elPantedAgripa Hawaii
enelqualretienculte Guam Lesculldecorallenvoltaunallacunacentral
capitolina,capitoli,ugur. ielaboranunafitxa. 21. Atolde
atresgrupsdedivinitats: daiguamarina.Hihapropde400atolsalmn.
Potsapegar-hifotografies O C E Kayangelales CLAUSPERAESTUDIAR
M
Elslars,queeren Espotdirqueelsromanseren perillustrar-la.Segueix I C Illes Marshall
R OIlles Carolines PA C F I C illesPalau.
elsgenisprotectors tolerantsamblareligi? elmodel. N Quinesillescomponen
S Christmas
delallar. Explicaaquinsdusretienculte 0 Equador Arx. de I A Illes Equador 0
Oceania?
Bismarck Illes Gilbert
Elspenats,queeren elsromans. Wilhelm Sal Illes Phoenix Quinescaracterstiquest
4.509 m om P O
Illes Ellice
elsdusquegarantien PENSA. QueraelPante. M L I Illes elrelleudOceania?Quines
E Illes Tokelau N
laprovisidequeviures Nova Guinea L S Marqueses
Quielvamanar A Illes Noves I A peculiaritatstenenlesilles
Perqucreusqueelsromans Mar Mar de N Illes
delacasa. de Hbrides
28. Altardomstic. adoptavenelsdusdelspobles construir. Salom S Samoa Illes Cook Illes de la Societat principals?
GR

Timor I A Fiji
AN

Elsmanes,queerenels queconquistaven? Datadeconstrucci. Nova

Illes
Illes Tubuai Quinsriushidestaquen?
OCE
SE

Illes Ha'apai
GRAN DESERT de la 505399-06-122a-localizacion Oceana
RR

esperitsdelsavantpassats. Calednia Trpic

Lleialtat
AL

Qusignificaperanosaltres Onestroba. DARENA de Ca

prico Quinsclimespredominen
NDIC
AD

GRAN CONCA Mar rn

Elcultedomsticera
AD

ARTESIANA
17 INTERPRETA LAIMATGE. queunacosasunbonauguri? Mides,sobretotdela DESERT de Fiji
2.500 m aOceania?Perqu?
ng

Cap
IVISRIA

dirigitpelparedefamlia. Nord-oest DE GIBSON arli

Aquicreusque Doncreusqueveaquesta cpula. Pitcairn 2.000 m
D

GRAN DESERT ra
y
Illa Nord PENSA.Qupassariaenmoltes
Riu

Cadamatfeiaofrenes 1.500 m
representenlescares expressi? Comsperfora. VICTRIA M
ur OCE
ARBOR 1.000 m illesdOceaniasielnivelldelmar
ls

LL Riu Mar Illes de

daliments,florsiperfums
na

quehihaalaltar Escala NU Kosciusko de 400 m

Nova PA C F I C
io

27. Sacrifici.Elsromansanalitzaven Perqucreusqueeraobligatori Comsperdins. n Badia pujaracomaconseqnciadel

M ps
DE

2.230 m
Austrlia Gra raliana Tasmnia
id

alaltarfamiliar. domstic? 0 980 Zelanda 200 m

Al
NA

er

t
elcultealemperador? Aus Illa Sud calfamentglobaldelaTerra?
lesentranyesdelsanimalsque
PLA

Tasmnia 0m
quilmetres 180
sacrificavenperendevinarelfutur.

282 283 128 505399-06-122-b_Oceana Leyenda 129

Descobreix proposa
ES0000000004191 550619-Unidad 11_29196.indd 282-283
L es competncies es treballen en totes 15/07/15 14:14 ES0000000004191 550619-Unidad 06_29195.indd 128-129 505399_06_122_b_Oceana Fsico
Les Claus per a estudiar recullen els continguts 15/07/15 14:15

investigacions relacionades les activitats. Elsttols i les icones informen fonamentals de la pgina doble. Acaben amb una
amb el contingut de la pgina. de la competncia que es desenvolupa. activitat Pensa, que requereix una reflexi profunda.

Activitats finals: una forma prctica dAPRENDRE A APRENDRE.

Sempre shi inclou una

Laprehistria
ACTIVITATS FINALS

17 RESUMEIX LESSENCIAL. Copia i completa la taula. Desprs, realitza una taula sobre Conceptes 27 Enumera els invents que hi hagu durant la prehistria
els trets ms significatius de la prehistria en la Comunitat Valenciana. i explica de quina manera canvi cada un la forma

activitat de resum deles

23 Explica el significat daquests conceptes.
de vida dels grups humans.
Procsdhominitzaci
LA PREHISTRIA
Revolucineoltica La cultura i lart

En geografia, Compromesos
CARACTERSTIQUES PALEOLTIC NEOLTIC EDAT DELS METALLS
Megalitisme
28 Observa les imatges, descriu-les i indica si pertanyen
Inici:fauns5milions

idees principals.
24 al paleoltic o al neoltic. Justifica la resposta.
Dates danys, amb laparici dels Explica les diferncies entre aquests dos conceptes:
avantpassats de lsser hum. nmada i sedentari.
(inici i final)
A B
Final:fauns10.000anys.

analitza els principals problemes

On vivien La forma de vida

Del que obtenien de 25 Imagina que ets un sser hum que viu en una tribu
De qu salimentaven lagricultura i la ramaderia, del paleoltic. Descriu com s la vida que fas: quantes
i tamb de la caa i la pesca. persones formen la tribu, on vius, de qu talimentes,
com vas vestit

del planeta a qu hem de fer

Ferramentesdepedraios,com
Ferramentes
bifaos, arpons, agulles
26 Explica les raons per les quals:
29 Quines semblances hi ha entre les venus del paleoltic
Invents o
Elsssershumansesvanfersedentaris. i les escultures que representen la deessa mare
descobriments
Sorgelcomer. en el neoltic?
Monuments megaltics, com

front. En histria, aquest apartat

Mostres dart
menhirs, dlmens i cromlecs.

Les activitats es classifiquen El temps El territori

COMPROMESOS

El llegat dels primers ssers humans

reflexiona sobre lherncia del

18 Indica lesdeveniment que marca el principi 22 Observa el mapa i respon.
i el final de la prehistria.

en categories per facilitarne

30 Les manifestacions artstiques.
Mar Cantbric
La prehistria s letapa ms llarga
19 de la histria de la humanitat. Descriulaimatge.
Elabora una lnia del temps sobre les etapes Tito Bustillo
Altamira

de la prehistria. Quantes etapes hi distingiries? Peat La Hoya Els primers ssers humans ens han deixat Peraquesvausar?Enquina
Cascajos
Trasma una amplssima herncia: etapadelaprehistria?

passat.
No oblides pintar cada una dun color. EDAD
Sacaojos Buuel Banyoles
NEOLTICO DE LOS Atapuerca Quinsaltresmonuments
La Corona-
METALES
el Cogul Eldominidelfoc, que aconsegu lHomo

la comprensi. Sexpressa
El Pesadero Abric Roman
erectus, i la tcnica per a obtindrel. megalticsconservem?
Las Cogotas Los Casares Mar
Las Batuecas
Fa 5 milions danys Fa 5.000 anys Cova Fosca Mediterrani Lacapacitatdelaborariferservir
Ciempozuelos
ferramentes i de crear estris per a 31 Les ferramentes.
Alcdia
Ibahernando Cova Negra diferents usos.
Parpall
20 Durant la prehistria es van succeir diferents espcies Cova de lOr
Barranc Blanc Eldesenvolupamentdelllenguatge. A B C
fins a arribar a lsser hum actual. Ordena-les

grficament el nivell de
Cova de la Sarsa

de la ms antiga a la ms moderna: Australopithecus, Castelln Alto Orce Lagricultura i la ramaderia. Tot i que
Paleoltic
Homo habilis, home de Neandertal, Homo sapiens, El Argar les tcniques han variat, en lactualitat
Los Neoltic
Ardipithecus, Homo erectus, Homo antecessor. OCE Millares
continuem cultivant la terra i criant
Gorhan Edat dels metalls
ATLNTIC bestiar.
rea megaltica
21
508737_08_p174a_LT Prehistoria
Ordena del ms antic al ms modern muda
aquests invents Invents importants, com el teler,

dificultat de cada activitat:

i descobriments. la cermica, la roda, la vela i laladre.
El desenvolupament de la metallrgia, Identificacadaobjecteianotaletapadelaprehistria
Invencidelacermica Lliglallegenda.Quindicaelcolortaronja? enquesvaelaborar.
que va permetre elaborar nombrosos
Descobrimentdelfoc Ielssmbols? objectes i ms resistents. Peraquesfeienservir?Quinessutilitzenencara?
Invencidelaroda Quinttolposariesalmapa?
Les primeres manifestacions

bsic, avanat, excellent.

32 La metallrgia.
508737_U08_p174b_yacimientos
Citadosjacimentspaleoltics,dosdeneoltics pennsula artstiques de la histria: en la
Assenyalaaquinaetapadelaprehistriacorrespon idosdeledatdelsmetalls. prehistria van nixer la pintura, Usesestrisfetsambmetalls?Posanexemples.
cadaun. Enquineszonesshantrobatrestespaleoltiques? lescultura, el gravat i larquitectura. Investigaiexplicaquinestcniquessusenhuiperafabricar-los.
Quanesvaninventarelteler,lavelailaladre? Irestesneoltiques?Ideledatdelsmetalls?

198 199

550619 U_08.indd 198-199 15/07/15 14:16

6
 TASQUES PER COMPETNCIES: aplicaci de tot el que sha estudiat en contextos reals.
Aplicaci de tcniques bsiques de la geografia i la histria, resoluci de casos prctics, anlisi
de problemes cientfics, valoraci crtica

L'aigua 3
COMPETNCIA SOCIAl

APlICA UNA TCNICA. Interpretar el perfil longitudinal del riu Nil RESOl UN CAS PRCTIC. la presa de les Tres Gorges

El perfil longitudinal dun riu s un grfic que representa el seu recorregut, des del naixement

Aplicaci detcniques Reflexi, valoraci i

fins a la desembocadura.
El gegant hidrulic que fa aiges
Punts blaus. Representen els Corba blava. Punts taronja. Representen
El projecte hidrolgic ms gran del mn, la presa de les El govern xins ha reconegut que urgeix reduir
elements naturals: llacs, cascades Representa el riu. les localitats per on passa el riu.
Tres Gorges, fa aiges. I no pels clivells que shi van obrir la contaminaci de laigua dels cursos mitj i alt del riu

fonamentals de la En m

2.000
amb el terratrmol de Sichuan lany 2008, sin per una
llarga llista de motius que ha reconegut el govern de
Pequn.
Iang-Ts, la qual cosa afecta huit provncies que ocupen
una rea de 633.000 km2, la zona ms densament
poblada del pas.
resoluci de casos
Fonts del Kagera

prctics.
1.800 NIL BLAU Ja han passat 16 anys den que es va comenar Pequn promet recuperar lecosistema que hi havia

geografia i la histria. 1.500 Llac Victria

Cascades
Owen
a construir i encara no ha donat els resultats esperats.
Ben al contrari. A ms dels danys que va causar a
lestructura el terratrmol de 2008, les inundacions
abans de la construcci de la presa i millorar els
sistemes dirrigaci, que sn vitals per a la supervivncia
dels agricultors de la zona.
1.000 Bor de 2010 van deixar en evidncia lescassa capacitat que Qui ho aconseguisca, posar en marxa un autntic
Khartum t per a controlar el cabal del riu. De fet, el pas va estar

Mar Mediterrani
monstre de lenginyeria. Un dic de 2.335 m de llarg,
Atbara alguns dies en alerta davant la possibilitat que rebentara
500 Presa 185 m dalt i 110 m de gruix a la base s la pea clau
dAssuan el dic. Ara, la sequera ha deixat quasi 400.000 persones daquesta infraestructura construda enmig del riu
el Caire
sense aigua potable. Iang-Ts. Serveix de barrera per a un embassament
KAGERA NIL BLANC NIL
0 Per acabar-ho de rematar, lembassament no s el de 1.045 km2 amb una capacitat de 39,3 km3 daigua
0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 6.671 santuari daigua cristallina que havien proms els que ha submergit ms de 300 pobles.
En km dirigents xinesos. Els fems hi suren a lloure i les plagues Zigor AlDAmA
dalgues hi sn habituals. El Pas, 21 de maig de 2011 (adaptaci)
Eix vertical. Shi representa Eix horitzontal. Shi representen els
laltitud de les terres per on passa. quilmetres que t el curs del riu.

509544u03p65h1_nil
Per a interpretar el perfil longitudinal dun riu, ens EXEMPlE RESOlT
hem de fixar en els aspectes segents:
ElriuNilnaixalesfontsdelKagera,aunaaltitudde

Maneres de pensar desenvolupa

Onnaix i on desemboca. msde1.800m.Recorremsde6.600kmfinsque
Quinalongitud t. desembocaalmarMediterrani.Tunaorientaci,
pertant,desudanord.
Quinpendent hi ha en els diferents trams.
PassaperleslocalitatsdeBor,Khartum,Atbara

lanlisi cientfica, el raonament

Perquineslocalitats passa.
ielCaire,entredaltres.
Quinselements naturals hi ha en el seu curs,
Entreelselementsnaturalsquehihaenelseucurs
com ara llacs, cascades o afluents.
destaquenelllacVictriailescascadesOwen.
12. Presa de les Tres Gorges, a la Xina.

matemtic, lanlisi tica i moral 17 Interpreta el perfil del riu Ebre. En m

18 USA lES TIC. Busca informaci sobre la presa de les
Tres Gorges i respon a les preguntes.
Quinesmesureshaurdadoptarelgovernxins
peraresoldreaquestsproblemes?

i el pensament creatiu.
Onnaixelriu?Aquinaaltitud? 2.500
Quaniambquinafinalitatesvaconstruiraquesta Hasolucionatlaconstruccidelapresaelsproblemes
delesinundacionsdelriuIang-Ts?

Riu Gllego
Quantsquilmetresfaelcurs 2.000 presa?
delriu?Comhosaps?

Mar Mediterrani
Riu Arag
Onestubicada?Enquinriu?

Riu Guadalop
1.500 20 Opina.
Perquinescomunitatsautnomes slapresamsgrandelmn.Quinesdimensionst?
Valoraalgunsefectesquehatingutlaconstrucci
Logronyo

transcorre?

Saragossa
1.000 Quantespersonesaproximadamentvivienallloc

Mra dEbre
Haro

Tudela
delapresadelesTresGorges:

Riu Segre
Perquineslocalitatspassa? onesvaconstruir?Quelsvapassar?

Tortosa
Casp
500
Aquinaaltitudestan? Prduesculturals,comlesrestesarqueolgiques
Aquinmardesemboca? 19 Analitza la situaci. quehanquedatsubmergidesdavalldelaigua.
Cantbria

0
0 100 200 300 400 500 600 700 800 910
Tafluents?Comhosaps? En km Castella La Rioja Navarra Arag Catalunya Quinsproblemespresentaactualmentlapresa? Prduesmediambientals,comlextincideldof
i Lle
Dequinamaneraafectenlapoblaci? delIang-Ts.

64 65

509544u03p64h2Ebre
TREBALL COOPERATIU Lescivilitzacionsfluvials:MesopotmiaiEgipte 9
MANERES DE PENSAR ES0000000004191 550619-Unidad 03_29192.indd 64-65 15/07/15 14:17

ANLISI CIENTFICA. Qu es va trobar a la tomba de Tutankamon? Una investigaci sobre els dus egipcis Ra. s el du del Sol. Mant
Els egipcis adoraven moltes divinitats; se nhan comptabilitzat ms de lequilibri del mn. Sovint
Els arquelegs han excavat nombroses tombes per obtindre informaci sobre sassocia amb Amon, un altre du
3.000. Cada regi tenia els seus propis dus, per alguns foren venerats
la vida en lantic Egipte. Moltes havien sigut saquejades, per en 1922 Howard solar, i forma Amon-Ra.
en tot el pas, com ara Amon, Ra, Osiris i Horus.
Carter va descobrir la tomba de Tutankamon, amb els segells intactes i amb
tot laixovar funerari dun fara! Els egipcis representaven els dus amb cos hum, per alguns tenien cap
danimal. Els dus havien creat lunivers i eren presents tant a la Terra, on vivien
Osiris. Du dels morts, jutja
les persones, com a laltre mn, el ms enll.
43. Mscara les persones quan es moren.
Va ser assassinat pel seu

Cada unitat finalitza amb

funerria de
Tutankamon. germ Seth, per la seua
mort no va ser definitiva.
Isis. Esposa dOsiris.
Des daleshores va viure
Va donar una altra vida
al ms enll.

un Treball cooperatiu,
al seu home quan va ser
assassinat. s la mare
dHorus, que protegeix del
seu oncle Seth. Per aix
s la deessa protectora
44. Howard Carter i el comte de
Carnarvon, amic seu i company
en les excavacions.
de les dones i dels infants.

Thot. Du de la Lluna,
en qu sofereixen
substitueix Ra al cel durant

A. Entrada.
Horus. Fill
la nit. Va inventar
lescriptura. propostes per a treballar
D dOsiris
B. Passads.

la geografia ila histria

i Isis. s
C. Avantcambra. Contenia el du del
mobiliari. cel.
D. Annex. Dinsshivan
E trobarmoltsobjectes,

de forma cooperativa
F
comaraarmes,atifells, Seth. Va
arques,etc. assassinar
E. Cambra sepulcral. Anubis. Va el seu germ
C Guardavaelssarcfags fer la mmia Osiris per
ilammiadelfara.
F. Cambra del tresor.
Shitrobarenobjectes
dOsiris i aix
el va ajudar a
renixer. En
convertir-se
en rei en els
temps remots
i ms ldica.
B en qu els
relacionatsambelculte el ms enll,
porta les dus vivien
A funerari.
persones sobre la terra.
davant
Osiris.
44 Recorda el que has estudiat en la unitat. Espodiasaberapartirdelamscaraqueesvatrobar
enlatombaqueelpersonatgequehiestavaenterrat
QuieraTutankamon?Enquinapocavaviure? 47
eraunfara?Perqu? Quins dus egipcis ixen en el dibuix? Descriviu laspecte ET RECOMANEM
Onsenterravenelsegipcis? i els smbols de cada un.
Qupodremdescobrirsobrelavidadelsegipcissi
Perquelsenterravenenvoltatsdunaixovar? analitzremelsobjectestrobatsalavantcambra?
48 Un llibre:
Investigueu el mite dIsis i Osiris. Escriviu el nom dels
45 milie BEAUMONT i Sylvie BAUSSIER, Mitologies, 2001.
Interpreta les restes trobades. 46 Extrau conclusions. protagonistes i escenifiqueu la histria.
Un documental:
Descriulestructuradelatomba. Qusignificaquelatombateniaelssegellsintactes? 49 USA LES TIC. Consulteu en www.egipto.com la secci Dioses y demonios. Los dioses de Egipto, Discovery
Quinaeralapartmsimportant?Comhosaps? Eraunacaractersticaimportant? Channel.
Dus dEgipte. Cada grup ha de triar un du que no
Estavapropollunydelentrada?Perqu? Perqualgunsegipcissaquejavenlestombes? isca en aquesta pgina, lha de dibuixar i ha descriure Un lloc web:
Nomsesvantrobarpinturesalacambrasepulcral. Quinaimportnciacreusquevatindrelatroballa qu representa i quins smbols t. Desprs, feu un www.egiptomania.com/mitologia
Quinafuncidevientindre? delatombadeTutankamon? mural amb tots els dus.

232 233

ES0000000004191 550619-Unidad 09_29190.indd 232-233 15/07/15 14:18

PROJECTES TIC. Lalumne sintrodueix en el mtode cientfic

del gegraf i lhistoriador mitjanant la realitzaci dun projecte Competncies
dinvestigaci al final del bloc de geografia i del bloc dhistria.
Al llarg del llibre, diferents icones assenyalen
PROJECTE TIC
ALGUNS CONSELLS
i identifiquen la competncia concreta que
El paisatge ORGANITZA EL TEU VIATGE

es treballa en cada activitat o apartat.

Alhoradeplanificarlaruta,
3. Amb lajuda de Google Maps, descriu com sn les formes del relleu de les DissenyaunarutatursticaquepartiscadesdeVencia,aItlia,finsa tingues en compte el temps
zones marcades amb una lletra en el mapa de la pgina anterior i identifica-hi Canton,alaXina,iquerecordeelviatgequevaferMarcoPoloenel quepotsovolsestardeviatge.
els elements indicats (si cal, pots consultar un mapa fsic dsia). segle XIII.Peraorganitzar-lapotsseguiraquestspassos:
PROJECTE TIC Organitzar un viatge com el de Marco Polo Notoblidesdepreparar
Pensa la ruta. ladocumentaci que
Cadenesmuntanyosesicims
OBJECTIU Seleccionaelspasosperonpassarsilesciutatsquevolsvisitar necessites per a entrar
Riusillacs acadapas:DNI,
i elaboran una llista.
Marco Polo va ser un comerciant veneci del segle Deserts passaport
Kerman Pamir

Competncia matemtica, cientfica

xiii. Lany 1271 va emprendre un llarg viatge des de Decideixquinmitjdetransportutilitzarsperadesplaar-te
Planes ivisats.
Des de Kermanhemcavalcatsetjornadespercamins Alcapdeduesjornades dunpasaunaltre.Tinguesencomptecomselrelleudecada
Vencia fins a limperi xins, don va tornar en 1295.
lletjosiavorrits.Duranttresdiesnohemtrobatniun arribremalaprovnciade regiiquinsavantatgesiinconvenientstviatjarpercarretera,
Les seues experincies es van recollir en el Llibre de Balascia.[]Allhiha
solriu,ilesfontsquetrobemenpassarsnsalades; ambferrocarril,aviovaixell.
les meravelles. 4. Entra en Bing Maps (www.bing.com/maps). laiguasdecolorverd moltacaa.
Fesunallistadelsllocsquevols
Aquest projecte et proposa analitzar la ruta que va comlapastura,itan
Escriuenelcercadorelnomdelstresllocsanteriors:Fuzhou,Kerma niPamir. Finalment,aleixida,[]
visitarencadaciutatonpares.

seguir Marco Polo al final de ledat mitjana i com- amargaqueningnoen
TrialopcivistadocellenBirds eye idescriucomselpaisatgeencadacas:relleu,rius,
pot beure. [] Durant tres
parar-la amb litinerari que tu faries hui dia per vegetaci... diesnohemtrobatcap
arribar al mateix lloc.
lloconestar-nos;total
nostrevoltantsdesert
idaspecterid.
Qui va ser Marco Polo?
Noesveucaprastre
1. Busca una biografia de Marco Polo en Internet i respon. danimals,jaquenohiha
aliment.
i tecnolgica.
caminremduranttres
Perexemple:
jornadescapalest,pujant
semprepelspendents,finsque
Lupa
vamarribaraunamuntanyaimmensa, Monuments
queesdiuqueslamsaltadelmn;
sobrientreduesserresunaplana[]perlaqual
Edificis emblemtics
passaunriumoltbelliquetunespastures Espais protegits per la seua singularitat
Direcci i
excellentsengrausuperlatiu.[]Sestnaquesta
gir
planaalllargdedotzejornadesiesdiuPamir,per,a Deserts
mesuraqueavanaelcam,esfadeserta.

Comunicaci lingstica
Copiaaquestataulaicompleta-la. Cims
MARCOPOLO, MARCOPOLO,
MARCO POLO Llibre de les meravelles, Llibre de les meravelles,
Llibreprimer,captol25 Llibresegon,captol37(adaptaci) Buscainformaciqueetpugasertilalllargdel
Data i lloc de naixement
(adaptaci) viatge:
Data i lloc de la mort
Escriu quina llengua es parla a cada pas i quina
Professi monedashifaservir.
Viatges
s important que tingues en compte les recomanacions sanitries

Competncia social i cvica

Cercador
QuinsmotiusvanferqueMarcoPolopartiracapalOrient? Llac delMinisterideSanitat,ServeisSocialsiIgualtatalhoradeviatjar
Mar Balkhaix
dAral a lestranger. Entra en http://www.msssi.gob.es/profesionales/
PerquvatardarmsdevintanysatornardelaXina? Marco Polo parteix de Vencia.
El climaVencia A
TIA
N SH
AN
saludPublica/sanidadExterior/salud/consejosViajero.htmi informat
DA Shangdu
A sisobligatoriposar-secapvacunaperanaralesregionsonvolsanar.
Mar

Hami
Mar Negre AL
La ruta 5. Analitza aquests climogrames i identifica quin D DESERT
RR

Constantinoble
Ca

SE

Trebisonda Samarcanda
DE GOBI Planifica lequipatge.Investigaelclimadelesregionsque
correspon a cada un daquests tres indrets. Justifica
Erzurum
sp

DESERT DE Suzhou Pequn

recorrersielaboraunallistadecosesimprescindibles:roba
i

2. ObservaelmapadelarutaquevaferMarcoPoloicomparalambunmapaactual. la tria. Negrepont

Tabriz
Kashgar TAKLA MAKAN
Dunhuang
GANSU
Ganzhou
ar Ais Yarkand dabric, impermeable, barret o gorra, protector solar, ulleres de sol,
M

Balkh SHANXI
PerquinspasosactualsvapassardecamcapalaXina? M
ed Antioquia
Khotan Lanzhou XianEn mm
En C ite En mm
Beirut
En C
Bagdad
PRSIA En mm En C botes

Competncia digital
rrani Yangzhou
Buscainformacisobreelstresllocsseleccionatsenelsfragmentsdel Llibre de les meravelles que 240
Acre Damasc
30 Esfahan 60
PAMIR 30 SICHUAN CATAY
60
Suzhou
etpresentemacontinuaci:Fuzhou,KermaniPamir. Alejandra 210 Kerman
Multan HIM 25 50 E Hangzhou
el Caire LA DIBUIXA LA RUTA
Go

Chengdu
IndicaenquinspasoseslocalitzenactualmentidescriucomerenenelstempsdeMarcoPolo 180 20
40 IA
B
lf

r Ormuz SU 20 TBET MANGI40

P

icomsnhuidia. 150 sic LTA Fuzhou

EGIPTE Daybul N AT D E D E L H I YUNNAH Quanzhou Calcaunmapaidibuixa-hieltraatdelaruta
120 10 20 15 30
Surat C Guangzhou que has planificat. Escriu-hi el nom de les
GU

Aidab
90
Pagan localitats on taturars i dels accidents del
YA

10 20
l
RA

0 0 M
iona

30 60
Fuzhou ALA Pegu relleu ms significatius.
T

15 30
5 Golf REGNE 10
BA
rid

R de Bengala KHMER
AlaciutatdeFugiu[actualFuzhou]hihamoltdecomer, 0 0 -10 0 0
Me

Conscincia i expressi cultural

G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A MSar O N D G F M A M J J A SREGNE
O N D
mercadersiartesans.[]Perlaciutatpassaunriu Calicut DE CHAMPA
na

d A r b ia Cochin
cabals,dunamilladample,ienelqualhihadrassanes
Xi
la

onsarmenlesnausquenaveguenpelseucorrent.[] SRI LANKA

de

Achihaungrantrficdeperlesidepedresprecioses ar
M
[]ispropdelportdeCanton,almarOce.[] 172 173
SU

Itinerari de Marco Polo (1271-1295)

MARCOPOLO,Llibre de les meravelles,
M

O C E
ATR

Viatge danada
Llibresegon,captols69i70(adaptaci) N D I C
A

Viatge de tornada Escala

0 588
Viatges a la Xina
ES0000000004191 550619-Anexo1_29193.indd 172-173 15/07/15 14:20

Aprendre a aprendre
quilmetres

170 171

ES0000000004191 550619-Anexo1_29193.indd 170-171 15/07/15 14:19

508737_168-169_Marco_Polo

El llibre finalitza amb un Glossari i sacompanya dun complet Atles. Iniciativa i actitud emprenedora

7
INTRODUCCI A LA GEOGRAFIA
POSA ATENCI
La geografia comparteix
mbits destudi amb altres
cincies. Per exemple:
La geologia, que estudia
el sl.
La meteorologia, que
analitza lestat de
latmosfera.
Lecologia, que investiga
les relacions entre els
ssers vius.
Leconomia, que estudia
els sectors econmics.
Lurbanisme, que analitza
les ciutats.
1. DIVISI DE LA GEOGRAFIA
GEOGRAFIA GENERAL
Geografia fsica
Geomorfologia
Hidrologia
Climatologia
Biogeografia
Qu estudia la geografia
Qu s la geografia?
La geografia s la cincia que tracta de la descripci de la Ter-
ra, tant dels elements fsics (rius, climes) com dels elements
humans (ciutats, indstries, etc.).
La geografia se sol dividir en dues branques segons lobjecte
destudi: la geografia regional, que estudia els elements fsics i
humans dun territori, i la geografia general, que analitza un
aspecte concret dmbit mundial: clima, vegetaci, poblaci, acti-
vitats econmiques (1)
Al mateix temps, la geografia general es divideix en dos tipus:
Geografia fsica. Analitza els elements naturals (relleu, aigua,
climes, vegetaci), les relacions que sestableixen entre aquests
elements i les relacions entre la natura i les persones. Entre els
seus mbits destudi figuren la geomorfologia (relleu), la hidrolo-
gia (aigua), la biogeografia (ssers vius, sobretot fauna i vegeta-
ci) i la climatologia (clima).
Geografia humana. Estudia les persones: com es distribueix
la poblaci i quines caracterstiques t, quines sn les activitats
econmiques, quin grau de desenvolupament tenen els pasos
i per qu Dins de la geografia humana es distingeixen la de-
mografia (poblaci), la geografia econmica (economia), la ur-
bana (ciutats), la rural (camp i activitats del camp), la geopolti-
ca (organitzaci dels estats i les seues relacions)
Per investigar, el gegraf recorre a diferents mtodes i fonts
dinformaci: observaci directa del territori, mapes, grfics, fo-
tografies aries, estadstiques
GEOGRAFIA
GEOGRAFIA REGIONAL
Geografia humana Relleu
Demografia Aigua
Geografia econmica SILUETA DE Clima
Geografia urbana
AMRICA O Vegetaci
DE FRICA Poblaci
Geografia rural
Activitats econmiques
Divisi administrativa
Per a qu serveix la geografia?
1975
Sovint, la geografia es considera una cincia
que noms serveix per a localitzar i descriure
elements com ara muntanyes, climes, rius o po-
blacions.
Per la geografia s molt ms que aix. s una
cincia que intenta comprendre i explicar
lespai on vivim en conjunt. s a dir, mira
dexplicar els processos que determinen lexis-
tncia de llocs amb caracterstiques diferents i
2012
les relacions que sestableixen entre aquests
llocs.
Per aix, tots els esdeveniments que tenen una
dimensi espacial poden ser objecte destudi
de la geografia, que nanalitza la localitzaci,
les causes, les conseqncies i, en la mesura
que es puga, estableix previsions per al futur
(2).
2. Fotografies de satllit de la selva amaznica.
El coneixement geogrfic dels diferents llocs ens
Mostren levoluci de la desforestaci.
pot ajudar a ser ms solidaris, a tindre una acti-
tud ms oberta davant altres cultures que no sn
la nostra, a comprendre determinats comporta- 1 INTERPRETA LES IMATGES.
ments i a valorar el patrimoni natural i cultural
Com ha evolucionat la vegetaci daquesta
del mn.
zona? Qu hi pot passar en el futur?

SABER MS

Els sistemes dinformaci geogrfica

(SIG)
Els sistemes dinformaci geogrfica (SIG)
sn sistemes de bases de dades que estan
georeferenciats i que es poden visualitzar com
a mapes. Els SIG estan integrats per:
Unes bases de dades, s a dir, un conjunt
dinformacions de diferents tipus: relleu, hidrografia,
poblaci, sectors econmics
Un programari que informatitza les dades per
treballar-hi.
Un maquinari per a introduir les dades i obtindren
un resultat grfic (mapes). Per exemple, ordinadors,
teclats, impressores, etc.
Amb els SIG s possible identificar relacions espacials
entre diversos aspectes i actuar en conseqncia.
Per aix, els SIG sn una eina molt valuosa per a
lanlisi i la presa de decisions, tant per a les 3.
Els gegrafs utilitzen els SIG per a analitzar
empreses privades com per als estats (3). lespai.

9
 Les eines del gegraf

Com ja hem comentat, el gegraf fa servir fonts diferents, entre

les quals destaquen els mapes, els grfics, les fotografies i les es-
tadstiques.

Els mapes
Un mapa s una representaci a escala duna part de la superf-
cie terrestre o de tota (4). La informaci shi presenta mitjanant
colors, lnies, figures proporcionades, etc. Serveix per a localitzar
indrets, representar un territori, estudiar un procs

4.
Mapa elaborat en el segle XVII.

Els grfics
Un grfic s una representaci de dades numriques. Serveix
per a analitzar levoluci duna dada, comparar aspectes o situa-
cions, establir relacions entre variables
Hi ha molts tipus de grfics. Els ms utilitzats sn el grfic lineal
(A), el de barres (B) i el de sectors (C).

A Temperatures a Pars B Precipitacions a Bombai C Superfcie continental

En C En mm
20 700
Amrica 28,2 % Antrtida 9,2 %
600 Europa 7,1 %
15 500
Oceania
400 6%
10
300
5 200
100
0 sia 29,3 %
G F M A M J J A S O N D 0 frica 20,2 %
G F M A M J J A S O N D
Font: http://www.worldclimate.com Font: http://www.worldclimate.com

10
 Les fotografies
Les fotografies ofereixen una visi de la realitat i no una repre-
sentaci, com passa amb els mapes. Serveixen per a estudiar un
fet concret (un paisatge, per exemple) o per a analitzar un procs
mitjanant la comparaci dimatges en diferents perodes (degra-
daci dun medi natural, per exemple).
Hi ha diferents tipus de fotografies (5):
2 INTERPRETA LES IMATGES.
Tradicionals. Reflecteixen la realitat vista per una persona.
Mostren una rea reduda amb molt de detall. Quina de les tres
fotografies t un grau
Aries. Es fan des dun avi. El territori que comprenen s de detall ms gran?
ms ampli, per es perden alguns detalls. En quina es representa
De satllit. Es fan des de lespai. Lrea que poden fotografiar una superfcie de terreny
s enorme, per aix noms shi aprecien taques de color. ms extensa?
Aquest tipus de fotografies shan dinterpretar.

A B C

5.
Fotografies tradicional (A), aria (B) i de satllit (C).

POBLACI DENSITAT
Les estadstiques PAS
(2010) (hab./km2)
Els gegrafs no solament utilitzen en els seus estudis elements Austrlia 21.515.754 2,8
visuals (mapes, grfics i fotografies, principalment), sin que
Blgica 10.423.493 344,3
moltes vegades se serveixen destadstiques, s a dir, de con-
junts de dades. Les estadstiques ms usades sn: Brasil 195.834.188 23,1

Demogrfiques. Ofereixen dades sobre el nombre dhabi- Xina 1.330.141.295 139

tants dun lloc, els naixements, les morts, etc. (6) Estats
309.330.219 33,8
Econmiques. Recullen informaci sobre superfcies cultiva- Units
des, producci de les indstries, quilmetres de carreteres Marroc 31.627.428 70,9
Socials. En aquest cas, les dades abracen temes com el nombre Sud-frica 49.109.107 40,4
de metges, ordinadors per habitant, analfabetisme Font: U. S. Census Bureau, 2013.

Aquestes dades poden ser tant actuals com histriques. 6.

Dades demogrfiques.

11
 1 La Terra i la seua representaci

SABER

Per qu hi ha vida a la Terra

Els moviments que fa la Terra
i les conseqncies que tenen
Els mapes com a
representacions de la Terra
La relaci que hi ha entre
els parallels i els meridians
i la latitud i la longitud

SABER FER

Interpretar projeccions
cartogrfiques
Utilitzar lescala dun mapa
Localitzar un punt en un mapa
Orientar-se amb un plnol
Utilitzar un mapa de fusos
horaris
Descobrir errors cartogrfics
Utilitzar Google Maps

ENS FEM PREGUNTES. Com es veu la Terra des de lespai?

El 12 dabril de 1961, a les 9:07 h, lastronauta Iuri Gagarin,
a bord de la nau Vostok, es va enlairar des duna zona del
Kazakhstan per fer el primer vol espacial tripulat.
Fou un vol curt; noms va fer una volta a la Terra. Una hora
i 48 minuts ms tard va aterrar en una zona prxima al riu
Volga, desprs duna maniobra molt complicada, ja que la
cpsula que el transportava va arribar a agafar una temperatura
elevadssima.
Gagarin va comentar: Veig la Terra! s preciosa! Aquestes
van ser les primeres paraules que va pronunciar una persona
des de lespai.
 Sabies que?
El primer mesurament de la Terra, el va fer el gegraf grec
Eratstenes en el segle III aC. Va calcular que la Terra tenia una
circumferncia de 40.000 km.

Alexandria
7,2 Syene
Equador (actual Assuan)
ALEXAN

Ra
DRIA

jos
so
lar
Circumferncia de la Terra

s
Omb 40.000 km
ra

Di Eratstenes va comparar lombra

s
84 tn que projectaven els rajos solars a
3 cia
km

SY
Alexandria el 21 de juny al migdia

EN
amb la que projectaven a Assuan el

E (a
mateix dia de lany i a la mateixa

ctua
hora. Utilitzant la distncia entre

l Assuan)
7,2 ambdues ciutats i langle mitj de
les ombres, va calcular el dimetre
de la Terra.

509544u01p13h1

COM HO SABEM?

Els mapes sn representacions de la superfcie

terrestre.
Un dels primers mapamundis que es coneixen
el va fer Ptolemeu, un gegraf i astrnom grec
INTERPRETA LA IMATGE del segle II dC.
Quins continents estan representats en el mapa
Descriu laspecte que t laTerra des
de Ptolemeu?
de lespai. Per qu creus que es diu
Localitza-hi la pennsula Ibrica.
elplaneta blau?
Per qu no hi ix el continent americ?
Qui va ser Iuri Gagarin?
Qu et semblen les paraules que va
dir quan va veure per primera vegada
el planeta Terra des de lespai?
Des de fa alguns anys sha
desenvolupat el turisme espacial.
Investiga i explica en qu
consisteix. Tagradaria practicar-lo?
Per qu?
 1 La Terra en el sistema solar

Un planeta del sistema solar

1 INTERPRETA EL DIBUIX.
Enumera els planetes
del sistema solar, des del
ms prxim al Sol fins
al ms allunyat.
Descriu la posici de la
Terra dins del sistema
solar.
La Terra pertany al sistema solar, que est format per una estrella,
el Sol; huit planetes: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jpiter, Sa-
turn, Ur i Nept; ms de seixanta satllits i molts altres astres (1).
El planeta Terra s el tercer que est ms prop del Sol, del qual dista
uns 150 milions de quilmetres, i el cinqu quant a mida, amb una
superfcie de vora 510 milions de quilmetres quadrats.
La major part dels planetes del sistema solar tenen un satllit o
diversos, que sn astres sense llum prpia que giren al voltant
dels planetes. Lnic satllit de la Terra s la Lluna.

1.
EL SISTEMA SOLAR

Terra
Mercuri
SOL

Venus Mart
Ur Nept
Jpiter Saturn

2.
LA BIOSFERA
En metres Un planeta ple de vida
10.000 A
La Terra s lnic planeta conegut fins ara on hi ha vida. Les con-
8.000 dicions que hi fan possible la vida sn:
6.000 B
La temperatura. La distncia a qu es troba la Terra respecte
4.000 C del Sol fa que la temperatura de la superfcie terrestre siga mo-
2.000 derada. Si estiguera ms prop o ms lluny del Sol, la vida seria
D impossible a la Terra, perqu hi faria massa calor o massa fred.
0

2.000 Latmosfera. Aquesta capa gasosa que envolta la Terra regula

4.000
la temperatura de la superfcie terrestre: evita que es calfe ex-
cessivament durant el dia i que es refrede massa durant la nit.
6.000
A ms, latmosfera cont oxigen i nitrogen, gasos imprescindi-
8.000
E bles per als ssers vius.
10.000
Laigua. s un element bsic per a lexistncia de vida. Quasi
tres quartes parts de la superfcie del planeta estan cobertes
A. Lmit de vol dels ocells. B. Lmit de la vida daigua, majoritriament en estat lquid.
a la zona tropical. C. Lmit de la vida a la zona
La biosfera s la zona de la Terra on es desenvolupa la vida. El
temperada. D. Mxima concentraci dssers
vius. E. Lmit inferior de la vida. major percentatge dssers vius es localitza a la franja situada en-
tre els 3.000 m daltitud i els 2.000 m de profunditat (2).

14
 La Terra i la seua representaci 1

3.
LESTRUCTURA EXTERNA DE LA TERRA

Vapor daigua i altres gasos

0,038%
Arg
Hidrosfera 0,93%

Dixid de carboni
0,032%

Nitrogen
78%

Oxigen
21%
Altres gasos
1%

4.
Composici qumica de
latmosfera. El grfic mostra
Litosfera el repartiment de gasos de laire
Atmosfera sec al nivell del mar. A les capes
superiors de latmosfera, aquesta
composici varia.

2 INTERPRETA LA IMATGE I EL GRFIC. 3 USA LES TIC. Visita la pgina web

Si observem la Terra des de lespai, quines parts shi poden http://www.xtec.cat/~rmolins1/solar/
distingir? Enumera-les i descriu com s cada una. es/planetes.htm i esbrina les
caracterstiques dels altres planetes
Quins gasos componen majoritriament latmosfera?
del sistema solar.

Lestructura externa de la Terra

La part externa de la Terra est formada per tres
capes: una capa de gasos, extenses lmines dai-
gua i algunes masses de Terra (3).
Latmosfera. s la capa gasosa que envolta la CLAUS PER A ESTUDIAR
Terra. Est composta de nitrogen (78%), oxi-
gen (21%), vapor daigua, dixid de carboni i Enumera els planetes del sistema solar.
Quina posici hi ocupa la Terra pel que fa a mida
altres gasos (1%) (4). Latmosfera est formada
i respecte a la distncia que la separa del Sol?
per diverses capes superposades.
Qu s un satllit? Quins sn els satllits
La hidrosfera. s el conjunt de laigua que
 de la Terra?
hi ha al planeta: oceans i mars, rius, llacs, ai-
Explica les caracterstiques que fan possible
gua subterrnia, gel i vapor daigua de lat-
el desenvolupament de la vida al planeta.
mosfera.
Qu s la biosfera?
La litosfera. s la capa slida externa de la
Descriu lestructura externa de la Terra.
Terra. Est formada per les zones emergides
(els continents) i les terres submergides (el PENSA. Seria possible la vida a la Terra si la
temperatura a la superfcie terrestre no fra
fons dels mars i els oceans).
moderada, per existira latmosfera i hi haguera
Aquestes tres capes configuren laspecte que t aigua en estat lquid? Raona la resposta.
el planeta vist des de lespai.

15

5.
EL MOVIMENT DE ROTACI
Dia
Rajos
solars
Eix de
rotaci
Inclinaci terrestre:
33 respecte del Sol
4 INTERPRETA ELS DIBUIXOS.
En quin sentit gira la Terra
sobre ella mateixa?
On hi ha ms diferncia en
la durada entre el dia i la nit
al llarg de lany, prop dels
pols o prop de lequador?
Per qu?
En el moviment de
translaci, com incideixen
els rajos solars a lestiu
a lhemisferi nord?
I a lhivern?
16
2 Un planeta en moviment
Igual que altres astres, la Terra es mou constantment per les-
pai. Executa dos moviments al mateix temps: la rotaci i la
translaci.
El moviment de rotaci
Eix de El moviment de rotaci s el que la Ter-
rotaci
ra du a terme quan gira sobre el seu
propi eix, en sentit contrari a les agu-
Pol nord lles del rellotge (5). El planeta necessita
24 hores per a completar una volta so-
bre ell mateix, s a dir, un dia. Per
aquest motiu, una hora s la vint-i-qua-
trena part daquest temps.
Com que la Terra s quasi una esfera,
els rajos solars no nilluminen tota la
Nit superfcie alhora. Quan una zona est
illuminada, loposada est a fosques.
Per aix, cada 24 hores t lloc la suc-
cessi del dia i de la nit en una zona
Pol sud determinada. La durada del dia i de la
nit varia al llarg de lany.
Aquesta successi dels dies i les nits re-
gula la temperatura del planeta: durant
el dia es calfa la part de la Terra il
luminada pel Sol, i durant la nit es re-
freda la zona que no rep insolaci.
El moviment de translaci
Mentre gira sobre ella mateixa, la Terra tamb es desplaa al
voltant del Sol descrivint una rbita ellptica. Aquest s el mo-
viment de translaci (6).
La Terra tarda 365 dies i quasi 6 hores a completar una volta en-
torn del Sol. Com que els anys duren 365 dies, cada quatre anys
safig un dia per compensar les hores que sobren (6 hores cada
any 3 4 = 24 hores, un dia), fet que dna lloc als anys de trasps
o bixests (366 dies).
La Terra est inclinada mentre gira al voltant del Sol, ra per la
qual el grau dinclinaci amb qu els rajos solars incideixen so-
bre cada hemisferi canvia al llarg de lany: els rajos solars calfen
ms en determinades poques i soriginen aix les estacions.
 Primavera
Equinocci de
primavera
Solstici
destiu

Tardor

Estiu Hivern

SOL

Hivern

Estiu

Solstici
dhivern
ptica
Tardor a ell
rbit

Equinocci
de tardor

Primavera 5 TREBALL COOPERATIU.

Amb lajuda duna llanterna
6.
EL MOVIMENT DE TRANSLACI i dunes esferes, explica
a un dels companys la rotaci
i la translaci de la Terra.

Les estacions de lany

Les estacions estan invertides als dos hemisferis: quan en
un hemisferi s estiu, a laltre s hivern; i quan en un hemisferi s
primavera, a laltre s tardor.
CLAUS PER A ESTUDIAR
A lestiu, un dels dos hemisferis rep la llum del Sol de forma
ms directa. Mentrestant, a laltre hemisferi s hivern, perqu
Explica el moviment
els rajos solars hi arriben amb menys intensitat.
derotaci.
Durant la primavera i la tardor, els rajos del Sol arriben duna Per qu aquest moviment
manera semblant als dos hemisferis. origina la successi del dia
Les dates de pas duna estaci a una altra sanomenen solsticis i i de la nit?
equinoccis. Explica el moviment
detranslaci.
Els solsticis marquen el pas de la tardor a lhivern i de la pri-
mavera a lestiu. Tenen lloc el 21 de desembre i el 21 de juny. Per qu aquest moviment
origina la successi de les
Aquests dies, els rajos solars arriben perpendicularment a un
estacions?
dels trpics, per aix incideixen molt ms sobre un hemisferi
que sobre laltre. Defineix: any de trasps,
equinocci, solstici.
Els equinoccis marquen linici de la tardor i la primavera. Te-
PENSA. Lestiu a lhemisferi nord
nen lloc el 23 de setembre i el 21 de mar, aproximadament.
no coincideix amb el moment en
Sn els nics dies de lany en qu els rajos solars arriben per- qu la Terra est ms prop del
pendiculars a lequador, i el dia i la nit duren dotze hores a cada Sol. Aix doncs, per qu s estiu
hemisferi. Lnica excepci sn els pols, on el dia dura sis me- en aquest moment?
sos i la nit, altres sis.

17
 3 La representaci de la Terra

De lesfera a una superfcie plana

La Terra t forma esfrica, per no s una esfera perfecta, sin
que est aplatada pels pols. Aquesta forma sanomena geoide.
La millor manera de representar la Terra s el globus terraqi,
que mostra sense distorsions les distncies, les formes i la mida
dels continents (7). Per un globus terraqi no es transporta amb
facilitat i no permet observar alhora tota la superfcie terrestre.
Per aix, la forma ms habitual de representar la Terra s mitjan-
ant un mapa.
Els mapes sn representacions planes de la superfcie terrestre.
Per a passar de lesfera a una superfcie plana shan defectuar
operacions matemtiques complicades. Aix i tot, com que el pla-
neta no s pla, els mapes en distorsionen les formes, les distnci-
es i les superfcies.

Els elements dun mapa

7. Globus terraqi.
Un mapa est format per diferents elements: el ttol, la llegenda,
lescala, els parallels i els meridians, lorientaci i els textos.

Orientaci. Marca el nord. Se Textos. Ofereixen informacions variades, com Ttol.

sol representar amb una fletxa. ara accidents geogrfics, ciutats, pasos, etc. Informa
sobre
180 150 120 90 60 30 0 30 60 90 120 150 180 el contingut
N LES PRECIPITACIONS AL MN 60 del mapa,
Meridi de Greenwich

60
el territori
representat,
la data, etc.
40
40

Trpic de Cncer

20 20

0 Equador 0

20 20
150 120
Trpic de Capricorn
Precipitaci total
(mm)
40
Ms de 3.000 mm
Escala
De 3.000 mm a 1.000 mm 0 2.700
60
De 1.000 mm a 500 mm
quilmetres
De 500 mm a 250 mm
90 60 30 0 30 60 90 120 150 180
Menys de 250 mm

Escala. Indica la proporci entre

Llegenda. Inclou els el mapa i la realitat representada. Parallels i meridians.
smbols i els colors Informa sobre quantes vegades sha Serveixen per a localitzar
509544u01p18h1 un lloc amb exactitud.
utilitzats en el mapa. redut el territori representat.

505399-01-16 precipitaciones mundi

18
 La Terra i la seua representaci 1

Els tipus de mapes 8.

MAPA TOPOGRFIC
Vies de
Els mapes topogrfics representen informa- comunicaci
ci sobre el medi fsic (relleu, rius) i tamb
inclouen elements humans (poblacions, cul-
tius) (8). Corbes
Els mapes temtics ofereixen informaci sobre de nivell
aspectes concrets i la seua distribuci pel terri-
tori. Poden representar aspectes poltics (estats,
municipis), fsics (climes, rius) i humans (po-
blaci, agricultura).
En els mapes es representa la informaci mitjan-
ant smbols, com ara dibuixos, lnies, punts, Ria
fletxes i colors.
Poblaci

SABER FER

FES-HO AIX
Interpretar projeccions cartogrfiques
6 Les projeccions de Mercator i de Peters
Les projeccions cartogrfiques sn diferents sistemes sn molt conegudes. Buscan informaci
per a passar de lesfera a una superfcie plana. Cada i indica en qu sassemblen i en qu es
projecci representa millor unes zones de la Terra que diferencien.
altres.

Projecci cilndrica s la projecci

Sobt de projectar la que representa millor les
superfcie de lesfera zones que estan situades
sobre un cilindre. entre els trpics.

s la projecci
Projecci cnica

que representa millor les
Sobt de projectar la zones que estan situades
superfcie de lesfera entre els trpics i els
sobre un con. cercles polars.
505399_06_125b_b p cilindrica 505399_06_125b_b p cilindrica

Projecci azimutal

Sobt de projectar la s la projecci
superfcie de lesfera que representa millor
505399_06_125b_d p cnica
sobre un pla tangent les zones polars.
a un dels pols.

505399_06_125b_e p cnica
CLAUS PER A ESTUDIAR

De quines dues maneres podem representar PENSA. En quines ocasions de la teua vida utilitzes
la Terra? Quins avantatges i inconvenients tenen? els mapes?
505399_06_125b_f acimutal
505399_06_125b_e acimutal
Defineix: llegenda, mapa topogrfic, mapa temtic.

19
 SABER FER

Utilitzar lescala dun mapa

Quan representem la realitat en un mapa la redum,

ja que adaptem lextensi dun territori a la mida del mapa.
Lescala s la proporci que hi ha entre lextensi dun
territori en la realitat i la que ocupa en el mapa.

Els tipus descala

En els mapes, lescala es pot indicar de dues maneres diferents: mitjanant una escala numrica
o una escala grfica.

Escala numrica Escala grfica

Sexpressa amb una fracci. El numerador representa Sexpressa mitjanant una recta dividida en segments
una unitat de mesura en el mapa, per exemple 1 cm. iguals, normalment d1 cm. Les xifres, que se solen
El denominador representa la mida en la realitat. expressar en quilmetres, indiquen la mida real a qu
correspon cada segment.
1 Distncia en el mapa
200.000 Distncia en la realitat Escala
Escala
0 20 40 60

Aix, una escala 1/200.000 significa que 1 cm en el mapa

equival a 200.000 cm en la realitat.
Lescala numrica es pot representar de tres maneres:

A 1 B C Lescala grfica representada indica que 1 cm

1/200.000 1:200.000
200.000 del mapa equival a 20 km en la realitat.

Un territori es pot representar a escales diferents segons el nivell de detall que necessitem.

En aquest mapa de Tarragona, fet a escala 1:50.000, En aquest mapa es veu Tarragona a escala 1:250.000,
la realitat shi ha redut 50.000 vegades. s a dir, la realitat shi ha redut 250.000 vegades.
Per aix, el nivell de detall s menor.

20
 La Terra i la seua representaci 1

Amsterdam
Londres Berln Varsvia
Brusselles

Luxemburg Praga
OCE Pars

AT L N T I C Bratislava
Viena Kixinou
Budapest
Berna Vaduz

Ljubljana
Zagreb Bucarest

Andorra Belgrad
la Vella San Sarajevo
Mnaco Marino
Pristina
Madrid Ciutat del Podgorica
Lisboa Vatic Roma Skopje
Tirana

Atenes
Ma r Mediterrani

Escala: 1/200.000

FES-HO AIX
Per a calcular distncies reals en un mapa a partir de lescala has
7 Imagina que vols fer un viatge amb
de seguir aquests passos: 509544u01p21h1
cotxe per alguns pasos europeus,
1 1.Observa i interpreta lescala
partint de Madrid.
8.250.000 del mapa. Fixat a quants
Observa el mapa dEspanya i fixat
quilmetres de la realitat equival
505399-01-19a Europa central
cada centmetre en el mapa.
en lescala amb qu sha fet.
Madrid
Lescala daquest mapa s Calcula la distncia en lnia recta,
1/8.250.000; aix significa que en la realitat, de les diferents etapes
Lisboa
1 cm del mapa equival a82,5 km del viatge. Copia la taula i completa-la.
de la realitat.
DISTNCIA DISTNCIA EN
ETAPA
2.Mesura amb un regle la distncia que vols calcular. EN EL MAPA LA REALITAT
Per exemple, la distncia entre Madrid i Lisboa en aquest mapa
Madrid-
s de 6 cm.
Pars
3.Aplica una senzilla regla de tres per esbrinar a quina dada real Pars-
corresponen aquests 6 cm. La x representa la distncia que vols
Berln
saber.
Berln-

Praga
1 cm 6 cm 8.250.000 3 6 Praga-
5 x5 5 49.500.000
8.250.000 cm x 1 Viena

Viena-

Zagreb
4.Transforma els centmetres en quilmetres. 49.500.000 cm
equivalen a 495 km, que s la distncia real en lnia recta Zagreb-

entre Madrid i Lisboa. Atenes

21
4 Les coordenades geogrfiques

Els meridians i els parallels

Els meridians i els parallels sn una xarxa de
lnies imaginries que shan inventat per loca-
litzar llocs de la Terra de forma exacta.
HEMISFERI HEMISFERI
Els meridians sn semicercles imaginaris que OEST EST
(OCCIDENTAL) (ORIENTAL)
uneixen els pols i que tenen direcci nord-sud. 60 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 60
El meridi que sagafa com a referncia s el

Meridi de Greenwich
meridi zero (0) o meridi de Greenwich.
Aquest meridi divideix la Terra en dos hemis-
feris: lhemisferi oriental (a lest de Green-
wich) i lhemisferi occidental (a loest de
Greenwich) (9).
Els parallels sn cercles imaginaris, perpendi-
culars als meridians, que tenen una direcci est-
oest. El parallel que sutilitza com a referncia
9.
Meridians terrestres. El meridi de Greenwich
s lequador (0), que divideix la Terra en dos divideix la Terra en dos hemisferis, occidental i oriental.
hemisferis: lhemisferi nord (al nord de
lequador) i lhemisferi sud (al sud de lequa- 505399-01-20a90Meridianos
dor) (10). Cercle polar rtic
66 33 N
60

Altres parallels sn el cercle polar rtic, el

509544u01p22h1 40
trpic de Cncer, el trpic de Capricorn i
el cercle polar antrtic. HEMISFERI 23 27 N
Trpic de Cncer NORD 20
El dimetre dels parallels disminueix des de (BOREAL)

lequador fins als pols.

El nombre de parallels i meridians que es pot 0 Equador

traar s infinit, per en els mapes noms es di-

HEMISFERI
buixen els principals. 20 SUD
23 27 S
Trpic de Capr (AUSTRAL)
ic o r n
La latitud i la longitud 40

La latitud i la longitud sn les coordenades ge-

ogrfiques i donen la posici exacta de qualse- 60
66 33 S
C e r cl
e polar antrtic

vol lloc. 90

La latitud s la distncia que hi ha des dun 10.

parallel fins a lequador. Pot ser nord (N) o
sud (S), segons que aquest lloc es trobe a lhe-
misferi nord o a lhemisferi sud. El seu valor
va de 0 (equador) a 90 (pols).
La longitud s la distncia que hi ha des dun
meridi fins al meridi de Greenwich. Pot ser
(E) o oest (O), segons que aquest lloc es trobe a
lhemisferi oriental o a loccidental. El seu va-
lor va de 0 (meridi de Greenwich) als 180
(meridi oposat al de Greenwich).
Parallels terrestres. Lequador divideix la Terra
en dos hemisferis, nord i sud.
509544u01p22h2
POSA ATENCI
505399-01-20b paralelos
Per localitzar qualsevol lloc, de primer se nindica
la latitud i desprs la longitud. Ambdues coordenades
es mesuren en graus, minuts i segons.
Per exemple, les coordenades geogrfiques de Rio
de Janeiro (Brasil) sn: 22 54 10 S, 43 12 27 O.

22
 La Terra i la seua representaci 1

SABER FER

Latitud. Sindica en els nombres de la dreta i de

Localitzar un punt en un mapa lesquerra del mapa, que corresponen als parallels.

180 150 120 90 60 30 0 30 60 90 120 150

Per a localitzar un
punt en un mapa Cercle polar rtic

cal donar-ne les 60 60

Sant Petersburg
coordenades Londres
geogrfiques, s a dir, 40 Roma 40

la latitud i la longitud.
Trpic de Cncer

20 20

0 Equador 0
Quito Kinshasa
Longitud. Sindica
20 Rio de Janeiro 20

Meridi de Greenwich
en els nombres
Trpic de Capricorn Sydney
delapart superior
40 40
i inferior del mapa, Escala
que corresponen 0 2.400
60 60
als meridians. quilmetres
Cercle polar antrtic
90 60 30 0 30 60 90 120 150

EXEMPLE RESOLT POSA ATENCI

Per localitzar Sant Petersburg:
Si un punt
505399-01-21a est localizacion
mundi situat en un lloc on no hi ha cap
1.
Observem que est damunt de la lnia del parallel o meridi marcat, es fa una aproximaci.
parallel 60 i que est al nord de lequador. Per exemple, Rio de Janeiro deu estar ms
La seua latitud s 60 N. o menys a 22 S, 43 O.
2.
Observem que est molt prop del meridi 30 509544u01p23h1
Les aproximacions es poden permetre en un
i que es troba a lest del meridi de Greenwich.
exercici, per no en la realitat, perqu en un
La seua longitud s 30 E.
mapa cada grau derror correspon a ms
3. Les seues coordenades geogrfiques sn 60 N, de 100 km de la realitat.
30 E.

FES-HO AIX Busca en el mapa el vaixell perdut i lavi de rescat.

Desprs, copia el fragment i completal en el quadern.
8 Observa els punts en la quadrcula. Copiala
taula i completa-la indicant en quina direcci
(N, S, E, O) est cada un respecte de la resta. El vaixell perdut s a lhemisferi i les
seues coordenades sn Es dirigia a 20 S,
120 E. Sha de desplaar en direcci
Respecte de
A B C D E Lavi de rescat s a lhemisferi i les seues
A coordenades geogrfiques aproximades
B Nord sn Partir amb rumb cap al vaixell.
C
D
E 9 EXPRESSI ORAL. Imagina que en una estaci
de salvament reben una telefonada dauxili
Observa el mapa daquesta pgina. Escriu en el dun vaixell avariat al nord de les illes Canries.
quadern les coordenades geogrfiques de Quito, Caldria saber-ne les coordenades geogrfiques
Londres, Roma i Kinshasa. per a rescatar-lo? Per qu?

23
 ACTIVITATS FINALS

10 RESUMEIX LESSENCIAL. Copia lesquema i completal.

LA TERRA

s un t tres lestructura externa

fa dos moviments es representa mitjanant
planeta del caracterstiques presenta tres capes

s consisteix a consisteix a que poden

ser

s
produeix produeix

Conceptes Localitzaci

11 Qu s la biosfera? 14 Escriu en el quadern la lletra que es correspon amb

cada una daquestes paraules: equador, trpic de
12 Explica les diferncies entre els termes segents. Cncer, trpic de Capricorn, pol nord, pol sud, meridi
de Greenwich, hemisferi nord, hemisferi sud.
Hidrosfera i litosfera
Escala grfica i escala numrica D

Parallel i meridi
Latitud i longitud
G B
Solstici i equinocci F

Descripci
A
13 Observa la foto i descriu com s lestructura externa H
de la Terra.
C

Treball amb latles

15 Localitza en latles aquests llocs i indican les

coordenades geogrfiques: el Caire (Egipte, frica),
Madrid (Espanya, Europa), Washington (Estats Units,
Amrica) i Singapur (sia).

24

505399-01-22 globo terrqueo

 La Terra i la seua representaci 1

Causes i efectes Mapes i grfics

16 Copia i completa la taula. Desprs, respon. 18 Observa el mapa i respon a les preguntes.

Moviment Moviment Escala Mar Cantbric

Meridi de Greenwich
de rotaci de translaci 0 42

quilmetres
Descripci
OCE
AT L N T I C
Duraci

Per qu se succeeixen els dies i les nits?

Mar
Qu passaria al planeta si no existira el moviment M e di t e r r a ni

de rotaci?
Ocenic
A qu sn degudes les estacions?
Mediterrani

17 Indicaquines daquestes caracterstiques fan possible Subtropical

la vida a la Terra i justifica la tria. De muntanya

Estar ni massa prop ni massa lluny del Sol. Quins smbols recull la llegenda?
Tindre un nic satllit: la Lluna. Quina escala t? Explica qu vol dir. De quina altra
Tindre latmosfera. manera es podria escriure aquesta escala?
Disposar daigua lquida. s un mapa topogrfic o temtic? Per qu?

509544u01p25h1
COMPROMESOS

Lexploraci de lunivers
505399-01-23 climas Espaa

Actualment hi ha en marxa moltes missions

cientfiques que ens permetran conixer millor
lunivers. Per exemple:
El projecte BepiColombo, dirigit per lAgncia
Espacial Europea (ESA) i lAgncia Japonesa
dExploraci Aeroespacial (JAXA), explora
Mercuri.
La missi Ulysses, capitanejada per lESA
i lAgncia Espacial Nord-americana (NASA),
pretn saber ms dades sobre la nostra estrella, 11.
Lexplorador ExoMars.
el Sol.
La missi ExoMars de lESA estudia la possibilitat
19 Per qu la majoria de les missions espacials
que hi haja vida a Mart (11).
es fan en collaboraci entre diversos pasos?
La missi Rosetta, tamb de lESA, busca
saber ms coses del sistema solar i sobre
20 Per qu creus que sinverteixen tants diners
lorigende laigua de la Terra a partir de lestudi
dun cometa. a investigar lespai?

Lobservatori SOHO envia imatges de lactivitat

21 USA LES TIC. Entra en el lloc web de lInstitut
solar i sondeja linterior del Sol.
dAstrofsica de les Canries (http://www.iac.es).
Els telescopis espacials situats en rbita
al voltant de la Terra, com el Hubble o lIntegral, Busca dades sobre els projectes dinvestigaci que
observen amb gran detall el sistema solar shi duen a terme.
i lunivers. Tria un projecte i explican la finalitat.

25
 COMPETNCIA SOCIAL

APLICA UNA TCNICA. Orientar-se amb un plnol

Els plnols sorganitzen en

El plnol urb s un dibuix de la realitat fet a una escala molt xicoteta, per aix
quadrcules per facilitar la
s molt detallat. Sn molt tils per a decidir itineraris.
busca dun lloc concret.
Cada quadre sidentifica
Lescala ens permet calcular La llegenda cont els smbols necessaris
amb una lletra i un nombre.
les distncies reals. per a interpretar el plnol.

A B Metro
C Metro
D E F G H I
1 Escala 1
0 120 ron
da d
Metro
Metro
i Metro
e la
on Uni Palau o monument
nt

ca
metres vers
itat

r
A Metro

re
nt

rd
Sa plaa Mercat municipal
de

e
Pe
a de Metro

nd plaa

la
ro Catalunya Museu

i
2
dUrquinaona 2
Metro
esglsia de Esglsia
Santa Anna
Museu dArt
Contemporani Metro

de Barcelona esglsia de
la

Sant Pere
amb

de les Puelles
3
Palau 3
La R

esglsia de la
de Betlem Msica
hospital de la Palau

Via Laietana
Santa Creu de la Virreina

car
rer
de
4
lH
osp
ita mercat de 4
l Sant Josep
esglsia
mercat de
del Pi
catedral Santa Caterina
teatre Palau de la
del Liceu Generalitat

5
Metro

nt Pau
5 carrer de Sa plaa de
carrer de Ferran Sant Jaume
Palau Reial
Major
carrer de la Princesa el Born

esglsia de carrer de Montc

Museu
Picasso
Sant Pau del Camp Ajuntament

Palau Gell

6 6
A B C D E F G H I
ada

Es representen els carrers i les places de la localitat Els parcs i els jardins
i sidentifiquen els edificis dems inters. sindiquen en color verd.
509544p26_bcn
22 Utilitza les quadrcules. Fes una relaci dels diferents tipus dedificis i indican
la funci.
Localitza les quadrcules E5 i F4. Quins edificis
destacats hi ha en cada zona?
24 Utilitza lescala.
Indica la lletra i el nombre dels quadres on hi ha
el Palau de la Msica, el teatre del Liceu i lesglsia Quin tipus descala es fa servir en aquest plnol?
de Sant Pau del Camp. Explica el significat daquesta escala.
Calcula la distncia que hi ha entre la plaa de
23 Interpreta els smbols. Sant Jaume i la Rambla passant pel carrer de Ferran.
Hi ha museus? Quins? Estan ben comunicats?
Justifica la resposta. 25 Coneix la ciutat i proposa itineraris.
Quins smbols es fan servir? Nafegiries algun altre? Indica el nom dels carrers o les avingudes ms
Quin nom rep lelement del plnol que recull importants. Justifica la tria.
el significat dels smbols utilitzats? Si volgueres anar des del carrer de Pelai fins a
Com es distribueixen les estacions de metro? lajuntament, quin itinerari faries? Descriu
En quina zona hi ha ms estacions? el recorregut.

26
 La Terra i la seua representaci 1

RESOL UN CAS PRCTIC. Per qu canviem dhora quan viatgem?

12. ELS FUSOS HORARIS

0h 1h 2h 3h 4h 5h 6h 7h 8h 9h 10 h 11 h 12 h 13 h 14 h 15 h 16 h 17 h 18 h 19 h 20 h 21 h 22 h 23 h 24 h

-3
+11
-9 -5 +7 +9
0 +12
+3 +10
+5
-8 Moscou
-4 -2 -1
Pars +1 +2
+6
-9 Yanji
-7
-8 Nova York Madrid Kashi
San Francisco -6 -5 +8
Tquio
+4:30
+3:30

+3 +5:30
+6:30
+1
-6 +2 +7
+4
-5:30 0

Muqdiisho

-3
+11
+9:30
So Paulo
+8
-4 +10
Pasos amb horari oficial parell

Pasos amb horari oficial imparell Escala

0 1.800 +12
Pasos amb mitja hora de
diferncia sobre loficial
quilmetres

26 Observa el mapa, fes els clculs

Com a conseqncia de la rotaci de la Terra, mentre que en una part
necessaris i respon a les preguntes.
del planeta s de dia, a laltra s de nit. Per aconseguir un horari
compassat a la posici del Sol, shan creat els fusos horaris. Per qu a Espanya es diu: una hora
menys a les Canries?
La Terra s una esfera (360) i tarda 505399-010-24
24 hores a fer unahusos horarios
volta sencera
Si agafes un vol a Madrid a les 10:00
sobre ella mateixa, s a dir, es mou 15 cada hora. Per aix, lesfera
hores i arribes a Nova York 8 hores
terrestre sha dividit en 24 fusos horaris (24509544u01p27h1
zones 3 15 5 360), que
sn franges que van de pol a pol i que tenen la mateixa hora. Els llocs
desprs, quina hora ser a la teua
dun mateix fus horari tenen la mateixa hora. El meridi de Greenwich destinaci?
s el fus horari base. Cada 15 de latitud que ens movem cap a lest Quants fusos horaris travessaries
o loest, el rellotge canvia una hora: si anares des de San Francisco fins
a Pars? Qu hauries de fer, avanar
Si ens desplacem cap a lest del meridi de Greenwich, hem
o retardar lhora en arribar a Pars?
davanar el rellotge tantes hores com fusos horaris travessem.
Fixat en la Xina. Si a Kashi ix el sol a
Si ens desplacem cap a loest del meridi de Greenwich, hem les 5:00 hores, a quina hora ix el sol
de retardar el rellotge tantes hores com fusos horaris travessem. aproximadament a Yanji?
Els fusos horaris es poden modificar per motius poltics, ja que els
27 USA LES TIC. Entra en el lloc web
pasos decideixen si els apliquen o no. Per exemple, els Estats Units
http://wwp.greenwichmeantime.com.
divideixen el seu territori en sis fusos horaris i ms o menys els respecten
Busca en el desplegable Whats the
(sense comptar-hi Hawaii). Hi ha una diferncia de sis hores dunes zones
time in the worlds major cities les
del pas a unes altres.
ciutats segents i indica lhora que s
No obstant aix, la Xina, el territori de la qual es reparteix per quatre en cada lloc en aquest moment.
fusos horaris diferents, ha establit la mateixa hora per a tot el pas.
Londres (Regne Unit)
Per aix, en unes zones el sol ix quatre hores desprs que en altres,
encara que tinguen la mateixa hora. Lima (Per)
Delhi (ndia)

27
 MANERES DE PENSAR

ANLISI CIENTFICA. Sandy, una illa fantasma al Pacfic?

s possible que en lera de la tecnologia i de les imatges de satllit

isca en els mapes una illa que no existeix? Pareix que s.
Lany 2012, un grup de cientfics que navegaven pel mar del Corall,
prop de lilla de Nova Calednia, per estudiar la tectnica deplaques,
van descobrir que lilla de Sandy no existeix. Almenys des de lany
2000, aquesta illa eixia en els mapes de Google Maps i Google Earth,
aix com en alguns atles. Segons sembla, lerror sarrossegava
des de 1876, en qu un vaixell balener va agafar dades sobre
la seua existncia. Aix no obstant, les cartes de navegaci indiquen
que al lloc on suposadament es trobava, la profunditat de laigua
arriba als 1.400 m i, per tant, no s possible que hi haja cap illa
en aquest punt.
La comunitat cientfica ha intentat donar una explicaci a aquest fet. La geloga Maria Seton, que 13.Lilla de Sandy es
va participar precisament en lexpedici que va descobrir la inexistncia de Sandy, va manifestar que podia observar
es podria haver confs lilla amb una gran bossa de pedra tosca formada quan la lava dun volc es en els mapes
refreda sobtadament i dins hi queda gas encls. En aquests casos, es creen roques lleugeres que de Google Earth.
suren i que poden arribar a semblar illes xicotetes. Lerror ja sha
corregit.
Altres opinions es decanten per pensar que s un error o una broma. Nhi ha que creuen, fins
i tot, que podria haver sigut un error intencionat dalgun cartgraf per a detectar cpies dels seus
mapes. Aix, si un mapa posterior al seu mostrava la mateixa errada, voldria dir que nera una cpia.
El president de la Societat Britnica de Cartgrafs ha declarat que no hi ha cap mapa perfecte.
s impossible.

OCE Illa de Sandy

PACFIC Mar
del Corall

AUSTRLIA
OCE PACFIC

NOVA
NOVA CALEDNIA
ZELANDA
Escala 14.Localitzaci de
OCE 0 100
lilla de Sandy
NDIC quilmetres segons alguns
mapes.

28 Localitza el lloc on suposadament estava situada lilla de Sandy.

Prop de quina illa estava?
En quin continent es localitzava? I en quin oce?

29 Qui va descobrir que lilla de Sandy, que eixia en alguns mapes,

505399_01_p26_isla
en realitat no existia? En qu es Sandy
van basar per afirmar-ho?

30 Digues qu opines.
509544u01p28h1
Quines declaracions ha fet el president de la Societat Britnica
de Cartgrafs sobre aquest assumpte?
Hi ests dacord? Justifica la resposta. 15.Els satllits envien
nombroses dades
28 geogrfiques a la Terra.
 TREBALL COOPERATIU La Terra i la seua representaci 1

Una prctica amb Google Maps

Google Maps (http://maps.google.cat) s una potent eina cartogrfica. Cont mapes
de tot el planeta a escales diferents, i tamb vistes de satllit amb una definici tan gran
que permet distingir els edificis duna ciutat.

Cercador

Aquest smbol
us ajuda a
desplaar-vos
pel mapa.
Tamb ho
podeu fer
arrossegant
la m que ix
quan premeu
el bot dret
del ratol.
Cliqueu ac i visualitzeu fotografies,
vdeos i altres elements sobre
la zona que vulgueu.

Feu clic en Terra Si arrossegueu la icona de la persona Aquests botons us

i obtindreu la vista sobre un punt del mapa, podreu veure permeten acostar
de satllit. imatges reals daquell lloc. o allunyar la vista.

31 USA LES TIC. Practiqueu en grups amb el Google Maps.

ET RECOMANEM
Busqueu-hi el vostre centre escolar. Contempleu-ne la vista
de satllit.
Llibres:
Utilitzeu les opcions de desplaament per veure la ruta que feu Pascale REY, El maestro cartgrafo, 2005.
cada un des del centre fins a casa. Qui recorre la distncia ms
Stephen HAWKING, Breu histria del temps,
gran? 1988.
A continuaci, busqueu-hi aquests llocs: riu Nil, illa deMontaa
Documentals:
Clara (Lanzarote), Fuji-Yama (Jap), illade Tasmnia. Acosteu-vos
Las claves del Universo, en Discovery Channel.
a cada destinaci tant com us deixe leina.
La Terra vista des del cel, en RTVE.
32 PREN LA INICIATIVA. Penseu com us pot ser til el Google Maps Un lloc web:
en els estudis i en la vida quotidiana. Escriviu situacions Nasa (www.lanasa.net).
concretes.

29