You are on page 1of 26

Num. 7993 / 06.03.

2017 7752

Conselleria dEducaci, Conselleria de Educacin,


Investigaci, Cultura i Esport Investigacin, Cultura y Deporte
ORDRE 7/2017, de 2 de mar de 2017, de la Conselleria ORDEN 7/2017, de 2 de marzo, de la Conselleria de Educa-
dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport, per la qual es cin, Investigacin, Cultura y Deporte, por la cual se regulan
regulen els certificats oficials administratius de coneixe- los certificados oficiales administrativos de conocimientos
ments de valenci de la Junta Qualificadora de Coneixe- de valenciano de la Junta Calificadora de Conocimientos de
ments de Valenci, el personal examinador i lhomologa- Valenciano, el personal examinador y la homologacin y la
ci i la validaci daltres ttols i certificats. [2017/1799] validacin de otros ttulos y certificados. [2017/1799]

ndex ndice
Prembul Prembulo
Captol I. Disposicions preliminars Captulo I. Disposiciones preliminares
Article 1. Objecte Artculo 1. Objeto
Article 2. Competncia Artculo 2. Competencia
Captol II. Organitzaci de les proves i dels certificats Captulo II. Organizacin de las pruebas y de los certificados
Article 3. Adequaci de les proves Artculo 3. Adecuacin de las pruebas
Article 4. Convocatria de les proves Artculo 4. Convocatoria de las pruebas
Article 5. Requisits per a la inscripci Artculo 5. Requisitos para la inscripcin
Article 6. Requisits per a lobtenci dels certificats Artculo 6. Requisitos para la obtencin de los certificados
Article 7. Particularitats dels certificats Artculo 7. Particularidades de los certificados
Article 8. Registre de certificats Artculo 8. Registro de certificados
Captol III. Certificats i programes Captulo III. Certificados y programas
Article 9. Certificats Artculo 9. Certificados
Article 10. Objectius de cada certificat Artculo 10. Objetivos de cada certificado
Article 11. Programes i continguts de les proves Artculo 11. Programas y contenidos de las pruebas
Captol IV. Del personal examinador Captulo IV. Del personal examinador
Article 12. Requisits Artculo 12. Requisitos
Article 13. Acreditaci Artculo 13. Acreditacin
Article 14. Formaci Artculo 14. Formacin
Captol V. Homologacions i validacions Captulo V. Homologaciones y validaciones
Article 15. Homologacions Artculo 15. Homologaciones
Article 16. Validacions Artculo 16. Validaciones
Disposici addicional primera. Certificats validats Disposicin adicional primera. Certificados validados
Disposici addicional segona. Homologaci per estudis realitzats Disposicin adicional segunda. Homologacin por estudios realizados
Disposici addicional tercera. Certificats de nivell A1 de coneixe- Disposicin adicional tercera. Certificados de nivel A1 de conoci-
ments de valenci mientos de valenciano
Disposici addicional quarta. Clusula de no-despesa Disposicin adicional cuarta. Clusula de no gasto
Disposici transitria nica. Rgim transitori Disposicin transitoria nica. Rgimen transitorio
Disposici derogatria. Derogaci normativa Disposicin derogatoria. Derogacin normativa
Disposici final. Entrada en vigor Disposicin final. Entrada en vigor

PREMBUL PREMBULO

La Llei 4/1983, de 23 de novembre, ds i ensenyament del valen- La Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de uso y enseanza del valenciano,
ci, estableix en larticle 1.1 que La present Llei t per objecte genric establece en el artculo 1.1 que La presente Ley tiene por objeto genri-
complir i desplegar all que disposa larticle 7 de lEstatut dAutono- co dar cumplimiento y desarrollar lo dispuesto en el artculo sptimo del
mia quan regula ls normal i oficial del valenci a tots els mbits de Estatuto de Autonoma, regulando el uso normal y oficial del valenciano en
la convivncia social, aix com el seu ensenyament, per aix un dels todos los mbitos de la convivencia social, as como su enseanza, por eso
objectius especfics de la norma s e) Garantir, dacord amb principis uno de los objetivos especficos de la norma es e) Garantizar, de acuerdo
de gradualitat i voluntarietat, el coneixement i s del valenci a tot lm- con principios de gradualidad y voluntariedad, el conocimiento y uso del
bit territorial de la Comunitat. valenciano en todo el mbito territorial de la Comunidad.
En aquesta mateixa lnia, larticle 2 de la llei esmentada disposa que En esta misma lnea, el artculo 2 de la ley mencionada dispone
El valenci s llengua prpia de la Comunitat Valenciana i, en conse- que El valenciano es lengua propia de la Comunidad Valenciana y,
qncia, tots els ciutadans tenen dret a conixer-lo i a usar-lo oralment en consecuencia, todos los ciudadanos tienen derecho de conocerlo y
i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb les usarlo oralmente y por escrito tanto en las relaciones privadas como en
instncies pbliques. las relaciones con las instancias pblicas.
La Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, dordenaci i ges- La Ley 10/2010, de 9 de julio, de la Generalitat, de ordenacin y
ti de la funci pblica valenciana (derogatria del Decret legislatiu de gestin de la funcin pblica valenciana (derogatoria del Decreto legis-
24 doctubre de 1995, daprovaci del text refs de la Llei de la funci lativo de 24 de octubre de 1995, de aprobacin del texto refundido de la
pblica valenciana, de modificaci, al seu torn, de la Llei 10/1985, de Ley de la Funcin Pblica Valenciana, de modificacin, a su vez, de la
31 de juny, de la Generalitat Valenciana, de la funci pblica) en lar- Ley 10/1985, de 31 de junio, de la Generalitat Valenciana, de la funcin
ticle 53.2 estableix que les persones que superen les proves selectives pblica) en el artculo 53.2 establece que las personas que superen las
han dacreditar els seus coneixements de valenci mitjanant la presen- pruebas selectivas tienen que acreditar sus conocimientos de valencia-
taci dels certificats, diplomes o ttols que hagen estat homologats per no mediante la presentacin de los certificados, diplomas o ttulos que
la Generalitat (...). hayan sido homologados por la Generalitat (...).
Per aquest motiu, es va crear la Junta Qualificadora de Coneixe- Por dicho motivo se cre la Junta Calificadora de Conocimientos de
ments de Valenci com a lorganisme encarregat destablir i efectuar les Valenciano como el organismo encargado de establecer y efectuar las prue-
proves per a lobtenci de certificats de coneixements de valenci. El bas para la obtencin de certificados de conocimientos de valenciano. El
Decret 47/1989, de 4 dabril, del Consell de la Generalitat Valenciana, Decreto 47/1989, de 4 de abril, del Consell de la Generalitat Valenciana, por
Num. 7993 / 06.03.2017 7753

pel qual es regulaven les funcions, composici i organitzaci de la Junta el cual se regulaban las funciones, composicin y organizacin de la Junta
Qualificadora de Coneixements de Valenci, estableix que t lencrrec Calificadora de Conocimientos de Valenciano, establece que tiene el encar-
concret (...) datendre les sollicituds de certificacions de coneixement go concreto (...) de atender las solicitudes de certificaciones de conoci-
de valenci per part de la poblaci adulta (...), i li encomana (...) la miento de valenciano por parte de la poblacin adulta (...), y le encomienda
tasca examinadora i expedidora de certificats de valenci. (...) la labor examinadora y expedidora de certificados de valenciano.
El Decret 128/2016, de 7 doctubre, del Consell de la Generali- El Decreto 128/2016, de 7 de octubre, del Consejo de la Generalitat
tat Valenciana, pel qual es regula la Junta Qualificadora de Coneixe- Valenciana, por el que se regula la Junta Calificadora de Conocimientos
ments de Valenci, assenyala en larticle 1 que la conselleria competent de Valenciano, seala en el artculo 1 que la conselleria competente en
en matria de poltica lingstica i gesti del multilingisme t com materia de poltica lingstica y gestin del multilingismo tiene como
a funci registrar, expedir, homologar i validar els certificats oficials funcin registrar, expedir, homologar y validar los certificados oficiales
administratius de coneixements de valenci, com tamb dorganitzar administrativos de conocimientos de valenciano, as como organizar las
les proves per a obtindrels. pruebas para obtenerlos.
El 2001 es va publicar el document del Consell dEuropa Marc En 2001 se public el documento del Consejo de Europa Marco
europeu com de referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, comn europeo de referencia para las lenguas: aprender, ensear, eva-
avaluar, que t per objectiu proporcionar unes bases comunes per a luar, que tiene por objetivo proporcionar unas bases comunes para la
lelaboraci de programes de llengua, orientacions curriculars, ex- elaboracin de programas de lengua, orientaciones curriculares, ex-
mens, llibres de text, etc., a tot Europa, i tamb descriu el que han menes, libros de texto, etc., en toda Europa, y tambin describe lo
daprendre a fer els aprenents de llengua per a utilitzar una llengua per que tienen que aprender a hacer los aprendices de lengua para utilizar
a la comunicaci, i els coneixements i les habilitats que han dadquirir una lengua para la comunicacin, y los conocimientos y habilidades
per a ser capaos dactuar de manera efectiva. que tienen que adquirir para ser capaces de actuar de manera efectiva.
En aquest document sestableixen uns nivells de domini de la llen- En este documento se establecen unos niveles de dominio de la len-
gua per a ajudar, des duna perspectiva comuna europea, a mesurar cada gua para ayudar, desde una perspectiva comn europea, a medir cada
etapa de laprenentatge duna llengua. Daquesta manera, el document etapa del aprendizaje de una lengua. De este modo, el documento esta-
estableix sis nivells de referncia de domini lingstic, que van des de blece seis niveles de referencia de dominio lingstico, que van desde
laprenentatge inicial fins al domini dels usuaris ms competents i que el aprendizaje inicial hasta el dominio de los usuarios ms competentes
sn denominats A1, A2, B1, B2, C1 i C2. y que son denominados A1, A2, B1, B2, C1 y C2.
Les circumstncies de hui dia aconsellen actualitzar determinats Las circunstancias de hoy en da aconsejan actualizar determinados
aspectes organitzatius; qestions relatives als continguts dels programes aspectos organizativos; cuestiones relativas a los contenidos de los pro-
i de les proves, com tamb regular la formaci i lespecialitzaci del gramas y de las pruebas, as como regular la formacin y la especializa-
personal examinador. Tot aix encaminat, com proposa el Marc euro- cin del personal examinador. Todo ello encaminado, como propone el
peu com de referncia, a aconseguir un enfocament orientat a lacci Marco comn europeo de referencia, a conseguir un enfoque orientado
en el qual els usuaris siguen considerats agents socials, s a dir, com a a la accin en el que los usuarios sean considerados agentes sociales,
membres duna societat que tenen unes tasques a acomplir, entre dal- es decir, como miembros de una sociedad que tienen unas tareas que
tres, la de mantindres en contacte permanent amb les llenges objecte cumplir, entre otras, la de mantenerse en contacto permanente con las
daprenentatge. lenguas objeto de aprendizaje.
A ms a ms, els canvis sociolingstics i educatius dels darrers Adems, los cambios sociolingsticos y educativos de los ltimos
anys, la jurisprudncia del Tribunal Suprem i lexperincia acumulada aos, la jurisprudencia del Tribunal Supremo y la experiencia acumula-
en gaireb tres dcades davaluaci de coneixements lingstics de les da en casi tres dcadas de evaluacin de conocimientos lingsticos de
proves dels certificats de la Junta Qualificadora de Coneixements de las pruebas de los certificados de la Junta Calificadora de Conocimien-
Valenci, com tamb la necessitat de dotar la regulaci de les proves tos de Valenciano, como tambin la necesidad de dotar la regulacin
esmentades i certificats dun rang normatiu ms adequat, aconsellen de las mencionadas pruebas y certificados de un rango normativo ms
revisar lactual sistema de certificats i establir-ne una nova regulaci adecuado, aconsejan revisar el actual sistema de certificados y estable-
per a lhomologaci i validaci. cer una nueva regulacin para la homologacin y validacin.
Per ltim, conv remarcar que aquesta ordre compta amb linforme Por ltimo, conviene remarcar que esta orden cuenta con el informe
de lAdvocacia General de la Generalitat i que, a ms, est inclosa com de la Abogaca General de la Generalitat y que, adems, est incluida
una de les iniciatives reglamentries a tramitar per a aquesta conselleria como una de las iniciativas reglamentarias a tramitar por esta conselleria
en el marc del Pla Normatiu de lAdministraci de la Generalitat 2017, en el marco del Plan Normativo de la Administracin de la Generalitat
aprovat per Acord del Consell de 17 de febrer de 2017. 2017, aprobado por Acuerdo del Consell de 17 de febrero de 2017.
Per tot aix, a proposta de la Direcci General de Poltica Lingsti- Por todo ello, a propuesta de la Direccin General de Poltica Lin-
ca i Gesti del Multilingisme, i per ra de les competncies que matri- gstica y Gestin del Multilingismo, y por razn de las competencias
bueixen larticle 28.e de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, que me atribuyen el artculo 28.e de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre,
i larticle 4 del Decret 155/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel del Consell, y el artculo 4 del Decreto 155/2015, de 18 de septiembre,
qual saprova el Reglament orgnic i funcional de la Conselleria dEdu- del Consell, por el que se aprueba el Reglamento orgnico y funcional
caci, Investigaci, Cultura i Esport, de la Conselleria de Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte,

ORDENE ORDENO

CAPTOL I CAPTULO I
Disposicions preliminars Disposiciones preliminares

Article 1. Objecte Artculo 1. Objeto


s objecte daquesta ordre regular els certificats de coneixements Es objeto de esta orden regular los certificados de conocimientos
de valenci que expedeix la Junta Qualificadora de Coneixements de de valenciano que expide la Junta Calificadora de Conocimientos de
Valenci (dara endavant, JQCV); organitzar les proves per a obtin- Valenciano (en adelante, JQCV); organizar las pruebas para obtenerlos;
drels; regular la formaci i lespecialitzaci del personal examinador regular la formacin y la especializacin del personal examinador que
que interv en el desenvolupament de les proves, i establir lhomologa- interviene en el desarrollo de las pruebas, y establecer la homologacin
ci i la validaci amb altres ttols o certificats. y la validacin con otros ttulos o certificados.

Article 2. Competncia Artculo 2. Competencia


Correspon a la direcci general amb competncies en matria de Corresponde a la direccin general con competencias en materia de
poltica lingstica i gesti del multilingisme convocar i administrar les poltica lingstica y gestin del multilingismo convocar y administrar
Num. 7993 / 06.03.2017 7754

proves, i expedir i registrar els certificats que regula aquesta ordre, com las pruebas, y expedir y registrar los certificados que regula esta orden, as
tamb establir la formaci i lespecialitzaci del personal examinador. como establecer la formacin y la especializacin del personal examinador.

CAPTOL II CAPTULO II
Organitzaci de les proves i dels certificats Organizacin de las pruebas y de los certificados

Article 3. Adequaci de les proves Artculo 3. Adecuacin de las pruebas


La direcci general amb competncies en matria de poltica lin- La direccin general con competencias en materia de poltica lin-
gstica i gesti del multilingisme ha de vetlar perqu les proves que gstica y gestin del multilingismo deber velar porque las pruebas
preveu aquesta ordre siguen adequades a la funci social que com- que prev esta orden sean adecuadas a la funcin social que cumplen de
pleixen dacord amb la realitat sociolingstica valenciana, els criteris acuerdo con la realidad sociolingstica valenciana, los criterios peda-
pedaggics, els avanos de la lingstica, levoluci del sistema educa- ggicos, los avances de la lingstica, la evolucin del sistema educati-
tiu, la normativa de lAcadmia Valenciana de la Llengua, els criteris vo, la normativa de la Academia Valenciana de la Lengua, los criterios
lingstics daplicaci a lAdministraci de la Generalitat i els seus ens lingsticos de aplicacin en la Administracin de la Generalitat y sus
instrumentals i els criteris davaluaci que emanen del Marc europeu entes instrumentales y los criterios de evaluacin que emanan de Marco
com de referncia (dara endavant, MECR). comn europeo de referencia (en adelante, MCER).

Article 4. Convocatria de les proves Artculo 4. Convocatoria de las pruebas


1. Les proves per a lobtenci de certificats de coneixement de 1. Las pruebas para la obtencin de certificados de conocimiento de
valenci es convocaran de manera ordinria per mitj duna resoluci valenciano se convocarn de manera ordinaria por medio de una reso-
que es publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, a pro- lucin que se publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana,
posta del Ple de la JQCV, sense perjudici que es puguen convocar extra- a propuesta del Pleno de la JQCV, sin perjuicio que se puedan convocar
ordinriament altres proves. de manera extraordinaria otras pruebas.
2. Les convocatries han dindicar: 2. Las convocatorias han de indicar:
a) Els certificats objecte de la convocatria. a) Los certificados objeto de la convocatoria.
b) Les dates de les proves i les localitats on es duran a terme. b) Las fechas de las pruebas y las localidades donde se llevarn a cabo.
c) Les dates, els terminis i els punts dinscripci, incloent-hi els c) Las fechas, los plazos y los puntos de inscripcin, incluyendo
llocs web. los sitios web.
d) Limport de la taxa de matrcula. d) El importe de la tasa de matrcula.
e) Les dates i els llocs, incloent-hi els llocs web, en qu es publica- e) Las fechas y los lugares, incluyendo los sitios web, en que se
ran els resultats i el procediment de revisi dexamen. publicarn los resultados y el procedimiento de revisin de examen.
f) La composici de la Comissi Coordinadora i de les comissions f) La composicin de la Comisin Coordinadora y de las comisiones
examinadores, els criteris del nomenament del personal examinador i examinadoras, los criterios del nombramiento del personal examinador
els del personal collaborador. y el del personal colaborador.
g) Els criteris de correcci i davaluaci de les proves. g) Los criterios de correccin y de evaluacin de las pruebas.
h) Els requisits necessaris per a sollicitar ladaptaci de la prova. h) Los requisitos necesarios para solicitar la adaptacin de la prueba.
i) Els requisits necessaris per a sollicitar latenci a la diversitat en i) Los requisitos necesarios para solicitar la atencin a la diversidad
creences religioses. en creencias religiosas.

Article 5. Requisits per a la inscripci Artculo 5. Requisitos para la inscripcin


Poden prendre part en les proves per a lobtenci dels certificats Pueden tomar parte en las pruebas para la obtencin de los certi-
regulats en aquesta ordre les persones majors de 16 anys en el moment ficados regulados en esta orden las personas mayores de 16 aos en
de realitzar-les que vulguen acreditar el seu coneixement de valenci al el momento de realizarlas que quieran acreditar su conocimiento de
marge dels estudis reglats. valenciano al margen de los estudios reglados.

Article 6. Requisits per a lobtenci dels certificats Artculo 6. Requisitos para la obtencin de los certificados
Els certificats oficials administratius de coneixements de valenci Los certificados oficiales administrativos de conocimientos de
es poden obtindre amb la superaci de la prova corresponent convocada valenciano se podrn obtener con la superacin de la prueba correspon-
per la JQCV. diente convocada por la JQCV.

Article 7. Particularitats dels certificats Artculo 7. Particularidades de los certificados


Els certificats de la JQCV sexpedeixen en format electrnic amb un Los certificados de la JQCV se expiden en formato electrnico con
codi de validaci de lAutoritat Certificadora de la Generalitat Valencia- un cdigo de validacin de la Autoridad Certificadora de la Generalitat
na. El certificat sidentifica amb el nom i els cognoms com apareixen en Valenciana. El certificado se identifica con el nombre y los apellidos como
el document didentitat, passaport o document anleg i nmero diden- aparecen en el documento de identidad, pasaporte o documento anlogo y
tificaci del DNI o NIE de la persona interessada. nmero de identificacin del DNI o NIE de la persona interesada.

Article 8. Registre de certificats Artculo 8. Registro de certificados


1. La JQCV ha de registrar els certificats que expedisca. 1. La JQCV deber registrar los certificados que expida.
2. Aix mateix, la JQCV, a petici de les persones interessades, pot 2. Asimismo, la JQCV, a peticin de las personas interesadas, podr
registrar els certificats compresos en lannex II daquesta ordre. registrar los certificados comprendidos en el anexo II de esta orden.

CAPTOL III CAPTULO III


Certificats i programes Certificados y programas

Article 9. Certificats Artculo 9. Certificados


Els certificats oficials administratius que expedeix la JQCV sn els Los certificados oficiales administrativos que expide la JQCV son
segents: los siguientes:
Num. 7993 / 06.03.2017 7755

1. Certificat de nivell A1 de coneixements de valenci 1. Certificado de nivel A1 de conocimientos de valenciano


2. Certificat de nivell A2 de coneixements de valenci 2. Certificado de nivel A2 de conocimientos de valenciano
3. Certificat de nivell B1 de coneixements de valenci 3. Certificado de nivel B1 de conocimientos de valenciano
4. Certificat de nivell B2 de coneixements de valenci 4. Certificado de nivel B2 de conocimientos de valenciano
5. Certificat de nivell C1 de coneixements de valenci 5. Certificado de nivel C1 de conocimientos de valenciano
6. Certificat de nivell C2 de coneixements de valenci. 6. Certificado de nivel C2 de conocimientos de valenciano.

Article 10. Objectius de cada certificat Artculo 10. Objetivos de cada certificado
1. A1 nivell dusuari bsic. El certificat de nivell A1 acredita un 1. A1 nivel de usuario bsico. El certificado de nivel A1 acredita
domini molt bsic ds de la llengua, que permet atendre les primeres un dominio muy bsico de uso de la lengua, que permite atender las
necessitats comunicatives en situacions molt quotidianes. primeras necesidades comunicativas en situaciones muy cotidianas.
2. A2 nivell dusuari bsic avanat. El certificat de nivell A2 acredi- 2. A2 nivel de usuario bsico avanzado. El certificado de nivel A2
ta un domini bsic avanat ds de la llengua, tant oral com escrit, que acredita un dominio bsico avanzado de uso de la lengua, tanto oral
permet satisfer les necessitats de comunicaci bsiques en les situacions como escrito, que permite satisfacer las necesidades de comunicacin
quotidianes. bsicas en las situaciones cotidianas.
3. B1 nivell dusuari independent. El certificat de nivell B1 acredita 3. B1 nivel de usuario independiente. El certificado de nivel B1
un domini de ls de la llengua, tant oral com escrit, dusuari inde- acredita un dominio del uso de la lengua, tanto oral como escrito, de
pendent, que permet dur a terme les tasques i les situacions socials de usuario independiente, que permite llevar a cabo las tareas y las situa-
comunicaci prpies de la vida quotidiana. ciones sociales de comunicacin propias de la vida cotidiana.
4. B2 nivell dusuari independent avanat. El certificat de nivell 4. B2 nivel de usuario independiente avanzado. El certificado de
B2 acredita un domini de ls de la llengua, tant oral com escrit, dusu- nivel B2 acredita un dominio del uso de la lengua, tanto oral como
ari independent avanat, que permet afrontar un ventall de situacions escrito, de usuario independiente avanzado, que permite afrontar un
de comunicaci amb un cert grau dindependncia lingstica basada abanico de situaciones de comunicacin con un cierto grado de inde-
en recursos lingstics i comunicatius suficients per a expressar-se de pendencia lingstica basada en recursos lingsticos y comunicativos
manera prou precisa, fluida i correcta. suficientes para expresarse de manera bastante precisa, fluida y correcta.
5. C1 nivell dusuari experimentat. El certificat de nivell C1 acredita 5. C1 nivel de usuario experimentado. El certificado de nivel C1
un domini de ls de la llengua, tant oral com escrit, dusuari experi- acredita un dominio del uso de la lengua, tanto oral como escrito, de
mentat, que permet comunicar-se satisfactriament mitjanant la varie- usuario experimentado, que permite comunicarse satisfactoriamente
tat estndard en les situacions comunicatives que requereixen ls dun mediante la variedad estndar en las situaciones comunicativas que
llenguatge mitjanament formal o formal. requieren el uso de un lenguaje medianamente formal o formal.
6. C2 nivell dusuari experimentat avanat. El certificat de nivell C2 6. C2 nivel de usuario experimentado avanzado. El certificado de
acredita un domini de ls de la llengua, tant oral com escrit, dusuari nivel C2 acredita un dominio del uso de la lengua, tanto oral como
experimentat avanat, que permet expressar-se amb espontanetat, fle- escrito, de usuario experimentado avanzado, que permite expresarse con
xibilitat, complexitat, fludesa i correcci, i produir un discurs, oral o espontaneidad, flexibilidad, complejidad, fluidez y correccin, y produ-
escrit, adequat al destinatari, a la finalitat comunicativa i al registre que cir un discurso, oral o escrito, adecuado al destinatario, a la finalidad
exigeix la situaci. comunicativa y al registro que exige la situacin.

Article 11. Programes de les proves Artculo 11. Programas de las pruebas
1. Els objectius i els continguts exigits per a la superaci de les pro- 1. Los objetivos y los contenidos exigidos para la superacin de las
ves que atorguen dret per a lobtenci dels diferents certificats esmen- pruebas que otorgan derecho para la obtencin de los diferentes certi-
tats en larticle 9 daquesta ordre es contenen en els programes que ficados mencionados en el artculo 9 de esta orden se contienen en los
figuren en lannex I. programas que figuran en el anexo I.
2. Les proves corresponents als certificats esmentats anteriorment 2. Las pruebas correspondientes a los certificados mencionados
shan de centrar en lavaluaci de les activitats lingstiques i comuni- anteriormente debern centrarse en la evaluacin de las actividades
catives: comprensi, expressi, interacci i mediaci orals i escrites. lingsticas y comunicativas: comprensin, expresin, interaccin y
mediacin orales y escritas.

CAPTOL IV CAPTULO IV
Del personal examinador Del personal examinador

Article 12. Requisits Artculo 12. Requisitos


1. Per a formar part del personal examinador de la JQCV sha de 1. Para formar parte del personal examinador de la JQCV deber
complir algun dels requisits segents: cumplirse alguno de los requisitos siguientes:
a) Ser personal funcionari dependent de la conselleria competent en a) Ser personal funcionario dependiente de la conselleria compe-
matria deducaci i posseir el grau en Filologia Catalana o equivalent tente en materia de educacin y poseer el grado en Filologa Catalana
permet ser personal examinador dels certificats de coneixements de o equivalente permite ser personal examinador de los certificados de
valenci de la JQCV de tots els nivells: A1, A2, B1, B2, C1, C2. conocimientos de valenciano de la JQCV de todos los niveles: A1, A2,
B1, B2, C1, C2.
b) Ser personal funcionari docent que imparteix lassignatura de b) Ser personal funcionario docente que imparte la asignatura de
valenci: llengua i literatura en instituts deducaci secundria, centres valenciano: lengua y literatura en institutos de educacin secundaria,
de formaci de persones adultes dependents de la conselleria compe- centros de formacin de personas adultas dependientes de la conselleria
tent en matria deducaci i el professorat de valenci de les escoles competente en materia de educacin y el profesorado de valenciano de
oficials didiomes permet ser personal examinador dels certificats de las escuelas oficiales de idiomas permite ser personal examinador de los
coneixements de valenci de la JQCV de tots els nivells: A1, A2, B1, certificados de conocimientos de valenciano de la JQCV de todos los
B2, C1, C2. niveles: A1, A2, B1, B2, C1, C2.
c) Ser personal funcionari amb les funcions prpies dels tcnics c) Ser personal funcionario con las funciones propias de los tcnicos
lingstics, pertanyents als grups A1 i A2 de lAdministraci de la Gene- lingsticos, pertenecientes a los grupos A1 y A2 de la Administracin
ralitat, de lAdministraci local, de les universitats i de les institucions de la Generalitat, de la Administracin local, de las universidades y de
estatutries permet ser personal examinador dels certificats de conei- las instituciones estatutarias permite ser personal examinador de los
xements de valenci de la JQCV de tots els nivells: A1, A2, B1, B2, certificados de conocimientos de valenciano de la JQCV de todos los
C1, C2. niveles: A1, A2, B1, B2, C1, C2.
Num. 7993 / 06.03.2017 7756

d) Ser personal funcionari docent dependent de la conselleria com- d) Ser personal funcionario docente dependiente de la conselleria
petent en matria deducaci i posseir el grau en Filologia o grau en competente en materia de educacin y poseer el grado en Filologa
Magisteri o equivalent, amb el C2 de coneixements de valenci permet o grado en Magisterio o equivalente, con el C2 de conocimientos de
ser personal examinador dels certificats de coneixements de valenci de valenciano permite ser personal examinador de los certificados de cono-
la JQCV dels nivells A1, A2, B1 i B2. cimientos de valenciano de la JQCV de los niveles A1, A2, B1 y B2.
e) Ser personal funcionari docent dependent de la conselleria com- e) Ser personal funcionario docente dependiente de la conselleria
petent en matria deducaci i posseir un grau distint dels previstos en competente en materia de educacin y poseer un grado distinto de los
els apartats a) i d), per de lmbit de les humanitats, i el certificat C2 previstos en los apartados a) y d), pero del mbito de las humanidades, y
de coneixements de valenci o equivalent permet ser examinador dels el certificado C2 de conocimientos de valenciano o equivalente permite
certificats de coneixements de valenci de la JQCV dels nivells A1, A2, ser examinador de los certificados de conocimientos de valenciano de
B1 i B2. la JQCV de los niveles A1, A2, B1 y B2.
2. Tamb pot formar part del personal examinador el professorat 2. Tambin puede formar parte del personal examinador el profeso-
deducaci secundria de centres privats sostinguts amb fons pblics rado de educacin secundaria de centros privados sostenidos con fon-
dependents de la conselleria competent en matria deducaci i els dos pblicos dependientes de la conselleria competente en materia de
professionals autnoms que complisquen els requisits de titulaci dels educacin y los profesionales autnomos que cumplan los requisitos de
subapartats a) o d) de lapartat 1. En el cas de complir aquests requisits, titulacin de los subapartados a) o d) del apartado 1. En el caso de cum-
el professorat i els professionals esmentats poden formar part del perso- plir dichos requisitos, el profesorado y los profesionales mencionados
nal examinador dels certificats especificats en cadascun dels subapartats podrn formar parte del personal examinador de los certificados espe-
a) o d) de lapartat 1. Aquesta actuaci no suposa cap relaci laboral cificados en cada uno de los subapartados a) o d) del apartado 1. Dicha
daquest personal amb lAdministraci. En tot cas, tindr dret al paga- actuacin no supondr ninguna relacin laboral de este personal con la
ment pels serveis prestats, dacord amb la normativa dassistncia i Administracin. En todo caso, tendr derecho al pago por los servicios
indemnitzaci prevista per al personal funcionari. prestados, de acuerdo con la normativa de asistencia e indemnizacin
prevista para el personal funcionario.

Article 13. Acreditaci Artculo 13. Acreditacin


1. Les persones que complisquen els requisits i perfils esmentats en 1. Las personas que cumplan los requisitos y perfiles mencionados
larticle 12 han dacreditar-se per a ser personal examinador. Lacredi- en el artculo 12 debern acreditarse para ser personal examinador. La
taci sobtindr desprs de realitzar els cursos especfics que organitze acreditacin se obtendr tras realizar los cursos especficos que organice
i impartisca la JQCV. e imparta la JQCV.
2. Al personal examinador se li assignar un codi acreditatiu mit- 2. Al personal examinador se le asignar un cdigo acreditativo
janant el qual estar identificat en la base de dades de la JQCV. Aquest mediante el cual estar identificado en la base de datos de la JQCV.
codi permetr acreditar la seua tasca com a examinador en totes les Dicho cdigo permitir acreditar su labor como examinador en todas
convocatries en qu participe. las convocatorias en que participe.

Article 14. Formaci Artculo 14. Formacin


1. Per tal de donar resposta a les necessitats formatives del personal 1. Para dar respuesta a las necesidades formativas del personal exa-
examinador, superar els processos dacreditaci i garantir-ne la forma- minador, superar los procesos de acreditacin y garantizar la formacin
ci continuada es poden organitzar cursos en les modalitats presencial, continuada se podrn organizar cursos en las modalidades presencial,
semipresencial i en lnia, dacord amb la classificaci segent: semipresencial y en lnea, de acuerdo con la siguiente clasificacin:
a) Curs dacreditaci dexaminadors de la JQCV dels nivells A1 i a) Curso de acreditacin de examinadores de la JQCV de los niveles
A2 per a les rees orals o escrites. A1 y A2 para las reas orales o escritas.
b) Curs dacreditaci dexaminadors de la JQCV dels nivells B1 i b) Curso de acreditacin de examinadores de la JQCV de los niveles
B2 per a les rees orals o escrites. B1 y B2 para las reas orales o escritas.
c) Curs dacreditaci dexaminadors de la JQCV dels nivells C1 i c) Curso de acreditacin de examinadores de la JQCV de los niveles
C2 per a les rees orals o escrites. C1 y C2 para las reas orales o escritas.
d) Altres cursos dactualitzaci. d) Otros cursos de actualizacin.
2. Els objectius dels cursos dacreditaci del personal examinador 2. Los objetivos de los cursos de acreditacin del personal exami-
sn els segents: nador sern los siguientes:
a) Conixer els plantejaments generals del MECR i els nivells. a) Conocer los planteamientos generales del MCER y los niveles.
b) Familiaritzar-se amb el contingut i el format de les proves. b) Familiarizarse con el contenido y el formato de las pruebas.
c) Conixer els protocols dadministraci de les proves escrites i c) Conocer los protocolos de administracin de las pruebas escritas
orals. y orales.
d) Conixer els criteris de correcci i davaluaci de les proves de d) Conocer los criterios de correccin y de evaluacin de las prue-
cada nivell. bas de cada nivel.
3. Els continguts i lestructura dels cursos dacreditaci del personal 3. Los contenidos y la estructura de los cursos de acreditacin del
examinador de la JQCV shan dadequar a cada nivell. personal examinador de la JQCV debern adecuarse a cada nivel.
4. Aquests cursos formaran part dun pla de formaci que haur 4. Estos cursos formarn parte de un plan de formacin que deber
daprovar anualment el Ple de la JQCV mitjanant la publicaci duna aprobar anualmente el Pleno de la JQCV mediante la publicacin de
resoluci. una resolucin.

CAPTOL V CAPTULO V
Homologacions i validacions Homologaciones y validaciones

Article 15. Homologacions Artculo 15. Homologaciones


1. La persona titular de la direcci general amb competncies en 1. La persona titular de la direccin general con competencias en
matria de poltica lingstica i gesti del multilingisme aprovar les materia de poltica lingstica y gestin del multilingismo aprobar
homologacions, a proposta del Ple de la JQCV, dels estudis cursats en las homologaciones, a propuesta del Pleno de la JQCV, de los estudios
lensenyament reglat amb els certificats de coneixements de valenci cursados en la enseanza reglada con los certificados de conocimientos
corresponents. de valenciano correspondientes.
Num. 7993 / 06.03.2017 7757

2. Igualment, correspon al Ple de la JQCV fixar els criteris per a 2. Igualmente, corresponde al Pleno de la JQCV fijar los criterios
lhomologaci daltres ttols o certificats diferents daquells que figuren para la homologacin de otros ttulos o certificados diferentes de aque-
en aquesta ordre. llos que figuran en esta orden.

Article 16. Validacions Artculo 16. Validaciones


1. La persona titular de la direcci general amb competncies en 1. La persona titular de la direccin general con competencias en
matria de poltica lingstica i gesti del multilingisme validar els materia de poltica lingstica y gestin del multilingismo validar los
ttols i certificats a proposta del Ple de la JQCV. ttulos y certificados a propuesta del Pleno de la JQCV.
2. Correspon al Ple de la JQCV fixar els criteris per a validar altres 2. Corresponde al Pleno de la JQCV fijar los criterios para validar otros
ttols o certificats diferents daquells que figuren en aquesta ordre. ttulos o certificados diferentes de aquellos que figuran en esta orden.
3. La JQCV pot supeditar el registre de les validacions a les com- 3. La JQCV puede supeditar el registro de las validaciones a las
provacions prvies. comprobaciones previas.

DISPOSICIONS ADDICIONALS DISPOSICIONES ADICIONALES

Primera. Certificats validats Primera. Certificados validados


1. Es consideren equivalents, i, per tant, es validen, els certificats 1. Se consideran equivalentes, y, por lo tanto, se validan, los certifi-
que es detallen en lannex II. cados que se detallan en el anexo II.
2. Sautoritza la persona titular de la direcci general en matria de 2. Se autoriza a la persona titular de la direccin general en mate-
poltica lingstica i gesti del multilingisme, a proposta del Ple de la ria de poltica lingstica y gestin del multilingismo, a propuesta del
JQCV, a modificar la relaci prevista en lapartat anterior, a fi dafegir Pleno de la JQCV, a modificar la relacin prevista en el apartado ante-
o suprimir certificats. rior, con objeto de aadir o suprimir certificados.

Segona. Homologaci per estudis realitzats Segunda. Homologacin por estudios realizados
Shomologa amb el certificat de nivell B1 de coneixements de Se homologa con el certificado de nivel B1 de conocimientos de
valenci de la JQCV el fet dhaver cursat i aprovat lassignatura de valenciano de la JQCV haber cursado y aprobado la asignatura de valen-
valenci en els cursos i etapes educatives segents: ciano en los cursos y etapas educativas siguientes:
1. En tots els cursos deducaci general bsica. 1. En todos los cursos de educacin general bsica.
2. En tots els cursos de leducaci primria i de leducaci secun- 2. En todos los cursos de la educacin primaria y de la educacin
dria obligatria. secundaria obligatoria.
3. En almenys 3 cursos entre els 3 de BUP i COU, als quals sequi- 3. En al menos 3 cursos entre los 3 de BUP y COU, a los cuales se
paren 3r i 4t dESO i 1r i 2n de batxillerat a lefecte daquesta dispo- equiparan 3. y 4. de ESO y 1. y 2. de bachillerato a efectos de esta
sici. disposicin.
4. En el primer grau de formaci professional i en dos cursos del 4. En el primer grado de formacin profesional y en dos cursos del
segon grau de formaci professional. segundo grado de formacin profesional.

Tercera. Certificats de nivell A1 de coneixements de valenci Tercera. Certificados de nivel A1 de conocimientos de valenciano
1. Els centres de formaci de persones adultes dependents de la 1. Los centros de formacin de personas adultas dependientes de la
conselleria competent en matria deducaci, les entitats locals que conselleria competente en materia de educacin, las entidades locales
disposen de personal tcnic amb les funcions prpies de la promoci que disponen de personal tcnico con las funciones propias de la promo-
lingstica i les universitats pbliques tenen competncies per a la for- cin lingstica y las universidades pblicas tienen competencias para la
maci i lavaluaci del nivell A1 de coneixements de valenci, dacord formacin y la evaluacin del nivel A1 de conocimientos de valenciano,
amb els criteris establits en aquesta ordre. de acuerdo con los criterios establecidos en esta orden.
2. La JQCV registrar i expedir el certificat del nivell A1 de conei- 2. La JQCV registrar y expedir el certificado del nivel A1 de
xements de valenci a proposta dels centres i del personal tcnic esmen- conocimientos de valenciano a propuesta de los centros y del personal
tat dacord amb la regulaci de la convocatria ordinria de les proves tcnico mencionado de acuerdo con la regulacin de la convocatoria
de la JQCV. ordinaria de las pruebas de la JQCV.

Quarta. Clusula de no-despesa Cuarta. Clusula de no gasto


Laplicaci i el desplegament daquesta ordre no pot tindre cap inci- La aplicacin y el desarrollo de esta orden no puede tener ningu-
dncia en la dotaci dels captols de despesa assignada a la conselleria na incidencia en la dotacin de los captulos de gasto asignado a la
competent en matria de poltica lingstica i gesti del multilingisme conselleria competente en materia de poltica lingstica y gestin del
i, en tot cas, les despeses hauran de ser ateses amb els mitjans personals multilingismo y, en todo caso, los gastos debern ser atendidos con los
i materials existents en aquesta conselleria. medios personales y materiales existentes en esta conselleria.

DISPOSICI TRANSITRIA DISPOSICIN TRANSITORIA

nica. Rgim transitori nica. Rgimen transitorio


1. La direcci general amb competncies en matria de poltica 1. La direccin general con competencias en materia de poltica
lingstica i gesti del multilingisme lany 2017 convocar les pro- lingstica y gestin del multilingismo en 2017 convocar las pruebas
ves per a lobtenci dels certificats segents previstos en lOrdre de para la obtencin de los certificados siguientes previstos en la Orden
16 dagost de 1994, de la Conselleria dEducaci i Cincia, per la qual de 16 de agosto de 1994, de la Conselleria de Educacin y Ciencia,
sestableixen els certificats oficials administratius de coneixements de por la que se establecen los certificados oficiales administrativos de
valenci que expedir la JQCV, i shomologuen i es revaliden altres conocimientos de valenciano que expedir la JQCV, y se homologan y
ttols o certificats: se revalidan otros ttulos o certificados:
Certificat de grau mitj de coneixements de valenci Certificado de grado medio de conocimientos de valenciano
Certificat de grau superior de coneixements de valenci. Certificado de grado superior de conocimientos de valenciano.
2. La direcci general amb competncies en matria de poltica 2. La direccin general con competencias en materia de poltica
lingstica i gesti del multilingisme pot convocar les proves per a lingstica y gestin del multilingismo puede convocar las pruebas
Num. 7993 / 06.03.2017 7758

lobtenci dels certificats segents previstos en lordre esmentada fins para la obtencin de los certificados siguientes previstos en la orden
que entre en vigor la norma que regule les capacitacions tcniques pro- mencionada hasta que entre en vigor la norma que regule las capacita-
fessionalitzadores: ciones tcnicas profesionalizadoras:
Certificat de capacitaci tcnica de llenguatge administratiu Certificado de capacitacin tcnica de lenguaje administrativo.
Certificat de capacitaci tcnica de correcci de textos Certificado de capacitacin tcnica de correccin de textos
Certificat de capacitaci tcnica de llenguatge als mitjans de Certificado de capacitacin tcnica de lenguaje en los medios de
comunicaci. comunicacin.
3. La direcci general amb competncies en matria de poltica lin- 3. La direccin general con competencias en materia de poltica
gstica i gesti del multilingisme convocar a partir de lany 2018 les lingstica y gestin del multilingismo convocar a partir del ao 2018
proves per a lobtenci dels certificats segents previstos en aquesta las pruebas para la obtencin de los siguientes certificados previstos en
ordre: esta orden:
Certificat de nivell B2 de coneixements de valenci Certificado de nivel B2 de conocimientos de valenciano
Certificat de nivell C1 de coneixements de valenci Certificado de nivel C1 de conocimientos de valenciano
Certificat de nivell C2 de coneixements de valenci. Certificado de nivel C2 de conocimientos de valenciano.

DISPOSICI DEROGATRIA DISPOSICIN DEROGATORIA

nica. Derogaci normativa nica. Derogacin normativa


Queda derogada lOrdre de 16 dagost de 1994, de la Conselleria Queda derogada la Orden de 16 de agosto de 1994, de la Conselle-
dEducaci i Cincia, per la qual sestableixen els certificats oficials ria de Educacin y Ciencia, por la cual se establecen los certificados
administratius de coneixements de valenci que expedeix la JQCV, i oficiales administrativos de conocimientos de valenciano que expide la
shomologuen i es revaliden altres ttols o certificats. Aix mateix, que- JQCV, y se homologan y se revalidan otros ttulos o certificados. Asi-
den derogades totes les disposicions del mateix rang o dun rang inferior mismo, quedan derogadas todas las disposiciones del mismo rango o de
que soposen al que disposa aquesta ordre. un rango inferior que se opongan a lo que dispone esta orden.

DISPOSICI FINAL DISPOSICIN FINAL

nica. Entrada en vigor nica. Entrada en vigor


Aquesta ordre entrar en vigor lendem de la publicaci en el Diari Esta orden entrar en vigor el da siguiente de la publicacin en el
Oficial de la Generalitat Valenciana. Aix no obstant, el que es preveu Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. No obstante, lo previsto en
en la disposici addicional tercera, apartat 1, ser daplicaci a partir del la disposicin adicional tercera, apartado 1, ser de aplicacin a partir
curs acadmic 2017-2018. del curso acadmico 2017-2018.

Valncia, 2 de mar de 2017 Valncia, 2 de marzo de 2017

El conseller dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport, El conseller de Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte,
VICENT MARZ IBEZ VICENT MARZ IBEZ

ANNEX I ANEXO I
Programes Programas

CERTIFICAT DE NIVELL A1 CERTIFICADO DE NIVEL A1


DE CONEIXEMENTS DE VALENCI DE CONOCIMIENTOS DE VALENCIANO

I. DESCRIPTOR GLOBAL DE NIVELL I. DESCRIPTOR GLOBAL DE NIVEL


La finalitat de la prova s avaluar si es t un domini de ls de la La finalidad de la prueba es evaluar si se tiene un dominio del uso
llengua general per a atendre les necessitats comunicatives ms bsiques de la lengua general para atender las necesidades comunicativas ms
en situacions molt quotidianes. bsicas en situaciones muy cotidianas.
La persona que opte a aquest certificat ha de ser capa de: compren- La persona que opte a este certificado debe ser capaz de: compren-
dre i utilitzar expressions quotidianes i familiars i frases molt senzilles der y utilizar expresiones cotidianas y familiares y frases muy sencillas
encaminades a satisfer les primeres necessitats: presentar-se i presentar encaminadas a satisfacer las primeras necesidades: presentarse y presen-
una tercera persona i pot formular i respondre preguntes sobre detalls tar a una tercera persona y puede formular y responder preguntas sobre
personals com ara on viu, la gent que coneix i les coses que t; interac- detalles personales como por ejemplo donde vive, la gente que conoce
tuar duna manera senzilla a condici que laltra persona parle a poc a y las cosas que tiene; interactuar de una manera sencilla a condicin de
poc i amb claredat, i que estiga disposada a ajudar, o fer una mediaci que la otra persona hable despacio y con claridad, y que est dispuesta
molt bsica. a ayudar, o hacer una mediacin muy bsica.

II. OBJECTIUS PER REES II. OBJETIVOS POR REAS


1. COMPRENSI ORAL 1. COMPRENSIN ORAL
Pot seguir una intervenci, si s lenta i sarticula duna manera acu- Puede seguir una intervencin, si es lenta y se articula de una mane-
rada amb les pauses necessries per a assimilar-ne el sentit, principal- ra cuidadosa con las pausas necesarias para asimilar el sentido, princi-
ment de lmbit personal o dels assumptes quotidians o de rellevncia palmente del mbito personal o de los asuntos cotidianos o de relevan-
general, que poden ser transmesos de viva veu o per mitjans tcnics cia general, que pueden ser transmitidos de viva voz o por medios tc-
quan les condicions acstiques sn ptimes i la comunicaci directa. s nicos cuando las condiciones acsticas son ptimas y la comunicacin
capa de reconixer i comprendre paraules i expressions molt bsiques directa. Es capaz de reconocer y comprender palabras y expresiones
sobre temes familiars. muy bsicas sobre temas familiares.
2. COMPRENSI ESCRITA 2. COMPRENSIN ESCRITA
Num. 7993 / 06.03.2017 7759

Pot comprendre la informaci de textos molt senzills i quotidians i Puede comprender la informacin de textos muy sencillos y coti-
alhora pot extrauren la informaci rellevant, sempre que puga tornar dianos y a la vez puede extraer la informacin relevante, siempre que
a llegir el text. pueda volver a leer el texto.
3. EXPRESSI I INTERACCI ORALS 3. EXPRESIN E INTERACCIN ORALES
Pot comunicar-se de manera molt bsica i interactuar de forma sen- Puede comunicarse de manera muy bsica e interactuar de forma
zilla, comprendre i utilitzar expressions familiars i quotidianes, com sencilla, comprender y utilizar expresiones familiares y cotidianas,
tamb enunciats molt senzills per tal de satisfer necessitats immediates, como tambin enunciados muy sencillos para satisfacer necesidades
sempre que linterlocutor parle a poc a poc i estiga disposat a repetir el inmediatas, siempre que el interlocutor hable despacio y est dispuesto
seu discurs. a repetir su discurso.
4. EXPRESSI I INTERACCI ESCRITES 4. EXPRESIN E INTERACCIN ESCRITAS
Pot escriure frases soltes i senzilles (per felicitar, per demanar, etc.), Puede escribir frases sueltas y sencillas (para felicitar, para pedir, etc. ),
preguntar i transmetre per escrit informacions generals, com ara detalls preguntar y transmitir por escrito informaciones generales, como por ejem-
sobre la seua persona i les relacions interpersonals o de feina. plo detalles sobre su persona y las relaciones interpersonales o de trabajo.
5. ESTRUCTURES LINGSTIQUES 5. ESTRUCTURAS LINGSTICAS
T un repertori elemental dexpressions sobre detalls personals i Tiene un repertorio elemental de expresiones sobre detalles perso-
necessitats concretes. nales y necesidades concretas.
5.1. Pot pronunciar un repertori molt limitat dexpressions i de 5.1. Puede pronunciar un repertorio muy limitado de expresiones y
paraules apreses. de palabras aprendidas.
5.2. Reconeix lalfabet i pot lletrejar la seua adrea, la seua nacio- 5.2. Reconoce el alfabeto y puede deletrear su direccin, su nacio-
nalitat i altres informacions personals. nalidad y otras informaciones personales.
5.3. Demostra un control limitat de la morfologia ms bsica: flexi 5.3. Demuestra un control limitado de la morfologa ms bsica:
regular de gnere i nombre i conjugaci en present, imperfet i futur dels flexin regular de gnero y nmero y conjugacin en presente, imper-
verbs ms bsics i usos ms freqents de les parts de loraci. fecto y futuro de los verbos ms bsicos y usos ms frecuentes de las
partes de la oracin.
5.4. Demostra un control limitat dalgunes estructures sintctiques i 5.4. Demuestra un control limitado de algunas estructuras sintcti-
de formes gramaticals simples dins dun repertori aprs. cas y de formas gramaticales simples dentro de un repertorio aprendido.

III. CONTINGUTS III.CONTENIDOS


1. CONTINGUTS TEMTICS I COMUNICATIUS 1. CONTENIDOS TEMTICOS Y COMUNICATIVOS
1.1. Identificaci personal. Relacions socials i personals bsiques. 1.1. Identificacin personal. Relaciones sociales y personales bsicas.
1.2. Activitats quotidianes: horaris i activitats, demanar i donar 1.2. Actividades cotidianas: horarios y actividades, pedir y dar
informaci senzilla, expressar gustos o preferncies. informacin sencilla, expresar gustos o preferencias.
1.3. Serveis: interaccions bsiques de compra o de demanar i com- 1.3. Servicios: interacciones bsicas de compra o de pedir y com-
prendre informaci en comeros, mitjans de transport i restaurants. prender informacin en comercios, medios de transporte y restaurantes.
1.4. Salut i estat dnim: explicar bsicament com es troba, entendre 1.4. Salud y estado de nimo: explicar bsicamente como se encuen-
informacions sanitries bsiques. tra, entender informaciones sanitarias bsicas.
2. CONTINGUTS LINGSTICS 2. CONTENIDOS LINGSTICOS
2.1. FONTICA, ELOCUCI I ORTOGRAFIA 2.1. FONTICA, ELOCUCIN Y ORTOGRAFA
2.1.1. Reconeixement de lalfabet i pronncia i ortografia bsica de 2.1.1. Reconocimiento del alfabeto y pronunciacin y ortografa
les lletres i els dgrafs. bsica de las letras y los dgrafos.
2.1.2. Usos bsics daccents, majscules i minscules, signes de 2.1.2. Usos bsicos de acentos, maysculas y minsculas, signos de
puntuaci i guionet. puntuacin y guion.
2.2. MORFOSINTAXI 2.2. MORFOSINTAXIS
2.2.1. Flexi bsica de gnere i del nombre del substantiu i de lad- 2.2.1. Flexin bsica de gnero y del nmero del sustantivo y del
jectiu en el vocabulari del nivell. adjetivo en el vocabulario del nivel.
2.2.2. Usos bsics dels articles, els demostratius, els possessius, els 2.2.2. Usos bsicos de los artculos, los demostrativos, los posesi-
pronoms, els quantificadors, les preposicions, els adverbis i les con- vos, los pronombres, los cuantificadores, las preposiciones, los adver-
juncions. bios y las conjunciones.
2.2.3. Present dindicatiu, imperfet i futur dels verbs de la primera 2.2.3. Presente de indicativo, imperfecto y futuro de los verbos de
conjugaci, i tamb de verbs ms freqents com ser, viure, fer, voler, dir, la primera conjugacin, y tambin de verbos ms frecuentes como ser,
dur, escriure, tindre i vindre. viure, fer, voler, dir, dur, escriure, tindre y vindre.
2.3. LXIC I SEMNTICA 2.3. LXICO Y SEMNTICA
2.3.1. Vocabulari bsic: La famlia i les relacions familiars. Profes- 2.3.1. Vocabulario bsico: La familia y las relaciones familiares.
sions. Pasos i nacionalitats, transports i comunicacions. Menjars, ves- Profesiones. Pases y nacionalidades, transportes y comunicaciones.
timenta, la casa. El temps lliure i les aficions, esports. Mesures bsiques Comidas, vestimenta, la casa. El tiempo libre y las aficiones, deportes.
del temps (dies, mesos, estacions). Medidas bsicas del tiempo (das, meses, estaciones).
2.3.2. Creaci lxica. Sufixos bsics de la llengua. Prefixos ms 2.3.2. Creacin lxica. Sufijos bsicos de la lengua. Prefijos ms
comuns. comunes.
2.3.3. Relacions semntiques. Sinnims i antnims del vocabulari 2.3.3. Relaciones semnticas. Sinnimos y antnimos del vocabu-
bsic. lario bsico.

CERTIFICAT DE NIVELL A2 CERTIFICADO DE NIVEL A2


DE CONEIXEMENTS DE VALENCI DE CONOCIMIENTOS DE VALENCIANO

I. DESCRIPTOR GLOBAL DE NIVELL I. DESCRIPTOR GLOBAL DE NIVEL


La finalitat de la prova s avaluar si es t un domini en ls de la La finalidad de la prueba es evaluar si se tiene un dominio en el uso
llengua que permeta satisfer les necessitats de comunicaci bsiques en de la lengua que permita satisfacer las necesidades de comunicacin
les situacions quotidianes. bsicas en las situaciones cotidianas.
La persona que opte a aquest certificat ha de ser capa de: com- La persona que opte a este certificado tiene que ser capaz de: com-
prendre frases i expressions utilitzades habitualment i relacionades amb prender frases y expresiones utilizadas habitualmente y relacionadas
temes dimportncia immediata; comunicar-se en situacions senzilles con temas de importancia inmediata; comunicarse en situaciones senci-
i habituals que exigisquen un intercanvi simple i directe dinforma- llas y habituales que exijan un intercambio simple y directo de informa-
Num. 7993 / 06.03.2017 7760

ci sobre temes familiars i habituals; comunicar, de manera senzilla, cin sobre temas familiares y habituales; comunicar, de manera senci-
aspectes de la seua experincia o bagatge personal, aspectes de lentorn lla, aspectos de su experiencia o bagaje personal, aspectos del entorno
immediat i assumptes relacionats amb necessitats immediates, o fer una inmediato y asuntos relacionados con necesidades inmediatas, o hacer
mediaci bsica. una mediacin bsica.

II. OBJECTIUS PER REES II. OBJETIVOS POR REAS


1. COMPRENSI ORAL 1. COMPRENSIN ORAL
Pot comprendre intervencions i el vocabulari ms freqent sobre Puede comprender intervenciones y el vocabulario ms frecuente
temes dinters personal i ms immediat (per exemple, informaci sobre temas de inters personal y ms inmediato (por ejemplo, informa-
personal i familiar molt bsica, compres, lloc de residncia, ocupaci cin personal y familiar muy bsica, compras, lugar de residencia, ocu-
laboral). Tamb pot entendre informaci oral de primera necessitat: pacin laboral). Tambin puede entender informacin oral de primera
instruccions habituals en llocs del mn institucional i de comer, expli- necesidad: instrucciones habituales en lugares del mundo institucional
cacions del professor o professora, informacions personals en converses y de comercio, explicaciones del profesor o profesora, informaciones
de la vida quotidiana. personales en conversaciones de la vida cotidiana.
2. COMPRENSI ESCRITA 2. COMPRENSIN ESCRITA
Pot comprendre textos breus i senzills en llengua estndard relaci- Puede comprender textos breves y sencillos en lengua estndar rela-
onats amb el seu entorn ms immediat i que continguen un vocabulari cionados con su entorno ms inmediato y que contengan un vocabulario
molt freqent, incloent-hi un bon nombre de termes de vocabulari inter- muy frecuente, incluyendo un buen nmero de termas de vocabulario
nacionalment compartit. internacionalmente compartido.
3. EXPRESSI I INTERACCI ORALS 3. EXPRESIN E INTERACCIN ORALES
Pot comunicar-se en situacions senzilles i habituals que demanen un Puede comunicarse en situaciones sencillas y habituales que piden
intercanvi simple i directe dinformaci sobre temes familiars i habitu- un intercambio simple y directo de informacin sobre temas familiares
als. Pot comunicar, de manera senzilla, aspectes de la seua experincia y habituales. Puede comunicar, de manera sencilla, aspectos de su expe-
o bagatge personal, aspectes de lentorn ms proper i assumptes relaci- riencia o bagaje personal, aspectos del entorno ms cercano y asuntos
onats amb necessitats immediates. relacionados con necesidades inmediatas.
4. EXPRESSI I INTERACCI ESCRITES 4. EXPRESIN E INTERACCIN ESCRITAS
Pot escriure textos senzills, com una histria o una descripci, utilit- Puede escribir textos sencillos, como una historia o una descripcin,
zant una llista senzilla delements i connectors bsics. I pot interactuar utilizando una lista sencilla de elementos y conectores bsicos. Y puede
responent per escrit a preguntes breus i senzilles, indicar que entn el interactuar respondiendo por escrito a preguntas breves y sencillas, indicar
que llegeix i sovint mantindre el pes de la interacci. que entiende lo que lee y, a menudo, mantener el peso de la interaccin.
5. ESTRUCTURES LINGSTIQUES 5. ESTRUCTURAS LINGSTICAS
T un repertori lingstic elemental que li permet afrontar situacions Tiene un repertorio lingstico elemental que le permite afrontar
quotidianes de contingut previsible, tot i que generalment ha dadaptar situaciones cotidianas de contenido previsible, a pesar de que gene-
el missatge i buscar les paraules. Pot produir expressions breus i quoti- ralmente tiene que adaptar el mensaje y buscar las palabras. Puede
dianes a fi de respondre a necessitats simples de tipus concret utilitzant producir expresiones breves y cotidianas con objeto de responder a
estructures sintctiques elementals i comunicar-se, amb lajuda de fra- necesidades simples de tipo concreto utilizando estructuras sintcticas
ses, grups de paraules i expressions fetes memoritzades, per referir-se elementales y comunicarse, con la ayuda de frases, grupos de palabras
a si mateix, a altres persones, al que fan, als llocs, als seus bns, etc. y expresiones hechas memorizadas, para referirse a si mismo, a otras
personas, a lo que hacen, a los lugares, a sus bienes, etc.
5.1. T una pronunciaci prou clara per a fer-se entendre. 5.1. Tiene una pronunciacin bastante clara para hacerse entender.
5.2. Coneix lalfabet i pot identificar les lletres i els dgrafs; i s 5.2. Conoce el alfabeto y puede identificar las letras y los dgrafos;
capa de distingir les sllabes i diferenciar les tniques de les tones de y es capaz de distinguir las slabas y diferenciar las tnicas de las tonas
paraules del vocabulari bsic. Utilitza ortografia aproximada. de palabras de vocabulario bsico. Utiliza ortografa aproximada.
5.3. Coneix la morfologia bsica: flexi nominal (substantius i 5.3. Conoce la morfologa bsica: flexin nominal (sustantivos y
adjectius), flexi dels verbs ms usuals (haver, ser, fer, dir, estar, tindre, adjetivos), flexin de los verbos ms usuales (haver, ser, fer, dir, estar,
vindre, anar, veure, voler...), i la resta de categories en els usos regulars tindre, vindre, anar, veure, voler...), y el resto de categoras en los usos
i ms generals; coneix i pot utilitzar els elements dctics ms usuals regulares y ms generales; conoce y puede utilizar los elementos dcti-
(personals, espacials i temporals). cos ms usuales (personales, espaciales y temporales).
5.4. Utilitza correctament algunes estructures sintctiques simples, 5.4. Utiliza correctamente algunas estructuras sintcticas simples,
encara que pot cometre errors elementals. aunque puede cometer errores elementales.
5.5. Domina el repertori lxic necessari per a fer front a necessitats 5.5. Domina el repertorio lxico necesario para hacer frente a nece-
de supervivncia quotidianes. sidades de supervivencia cotidianas.
5.6. s capa de produir expressions breus i quotidianes a fi de res- 5.6. Es capaz de producir expresiones breves y cotidianas con objeto
pondre a necessitats simples de tipus concret (detalls personals, rutines, de responder a necesidades simples de tipo concreto (detalles perso-
desitjos i necessitats, sollicituds dinformaci, etc.). nales, rutinas, deseos y necesidades, solicitudes de informacin, etc.).
5.7. Pot establir relacions semntiques de sinonmia, antonmia i 5.7. Puede establecer relaciones semnticas de sinonimia, antonimia
hiponmia entre les paraules del vocabulari bsic. y hiponimia entre las palabras del vocabulario bsico.

III.CONTINGUTS III.CONTENIDOS
1. CONTINGUTS TEMTICS I COMUNICATIUS 1. CONTENIDOS TEMTICOS Y COMUNICATIVOS
1.1. Identificaci personal i contacte social: presentar-se, presentar 1.1. Identificacin personal y contacto social: presentarse, presen-
alg altre, donar informaci, descriure de manera senzilla, saludar i tar a alguien, dar informacin, describir de manera sencilla, saludar y
acomiadar-se, etc. despedirse, etc.
1.2. Habitatge, llar i entorn: situar i descriure un habitatge, el que 1.2. Vivienda, hogar y entorno: situar y describir una vivienda, lo
cont, els serveis del barri, etc. que contiene, los servicios del barrio, etc.
1.3. Activitats quotidianes i temps lliure: demanar i donar informa- 1.3. Actividades cotidianas y tiempo libre: pedir y dar informacin,
ci, proposar activitats, expressar preferncies, descriure hbits, etc. proponer actividades, expresar preferencias, describir hbitos, etc.
1.4. Menjar i beure: relacions en un restaurant, hbits gastronmics, 1.4. Comer y beber: relaciones en un restaurante, hbitos gastron-
receptes de cuina simples. micos, recetas de cocina simples.
1.5. Serveis: demanar i dir horaris, entendre informaci escrita i 1.5. Servicios: pedir y decir horarios, entender informacin escrita
oral bsica de serveis, demanar qu es vol i interactuar bsicament en y oral bsica de servicios, pedir qu se quiere e interactuar bsicamente
establiments comercials. en establecimientos comerciales.
Num. 7993 / 06.03.2017 7761

1.6. Estudis, feina i relacions professionals. Demanar i donar infor- 1.6. Estudios, trabajo y relaciones profesionales. Pedir y dar infor-
maci sobre estudis o feina. macin sobre estudios o trabajo.
1.7. Clima: entendre informaci meteorolgica i explicar el clima 1.7. Clima: entender informacin meteorolgica y explicar el clima
de manera bsica. de manera bsica.
1.8. Viatges. Demanar i donar informaci sobre viatges i mitjans 1.8. Viajes. Pedir y dar informacin sobre viajes y medios de trans-
de transport. porte.
2. CONTINGUTS LINGSTICS 2. CONTENIDOS LINGSTICOS
2.1. FONTICA, ELOCUCI I ORTOGRAFIA 2.1. FONTICA, ELOCUCIN Y ORTOGRAFA
2.1.1. Elocuci i elements paralingstics. 2.1.1. Elocucin y elementos paralingsticos.
2.1.2. Alfabet i grafies. Coneixement de lordenaci alfabtica bsi- 2.1.2. Alfabeto y grafas. Conocimiento de la ordenacin alfabtica
ca. bsica.
2.1.3. Introducci al coneixement de laccentuaci. Usos bsics 2.1.3. Introduccin al conocimiento de la acentuacin. Usos bsicos
dapostrofaci i contracci. de la apostrofacin y la contraccin.
2.1.4. Reconeixement fnic i escriptura de les consonants alveolars 2.1.4. Reconocimiento fnico y escritura de las consonantes alveo-
i palatals en les paraules del vocabulari bsic. lares y palatales en las palabras del vocabulario bsico.
2.1.5. Reconeixement fnic i escriptura de les grafies de les laterals 2.1.5. Reconocimiento fnico y escritura de las grafas de las late-
i les rtiques en paraules del vocabulari bsic. rales y las rticas en palabras del vocabulario bsico.
2.1.6. Escriptura de la h en paraules del vocabulari bsic i en el 2.1.6. Escritura de la h en palabras del vocabulario bsico y en el
verb haver. verbo haver.
2.1.7. Convencions. Usos bsics de majscules i minscules. Signes 2.1.7. Convenciones. Usos bsicos de maysculas y minsculas.
de puntuaci bsics. Signos de puntuacin bsicos.
2.2. MORFOSINTAXI 2.2. MORFOSINTAXI
2.2.1. Gnere i nombre substantiu i adjectiu: flexi bsica de gnere 2.2.1. Gnero y nmero sustantivo y adjetivo: flexin bsica de gne-
i del nombre del substantiu i de ladjectiu en el vocabulari del nivell. ro y del nmero del sustantivo y del adjetivo en el vocabulario del nivel.
2.2.2.Determinants (articles, demostratius i possessius). 2.2.2. Determinantes (art., demostrativos y posesivos).
2.2.3.Pronoms: usos bsics dels pronoms personals, interrogatius i 2.2.3. Pronombres: usos bsicos de los pronombres personales, inte-
relatius ms freqents. rrogativos y relativos ms frecuentes.
2.2.4.Quantificadors: numerals, indefinits i quantitatius bsics. 2.2.4. Cuantificadores: numerales, indefinidos y cuantitativos bsicos.
2.2.5.Usos bsics de les preposicions tones i de les tniques ms 2.2.5. Usos bsicos de las preposiciones tonas y de las tnicas ms
usuals i dels adverbis i locucions adverbials ms freqents. usuales y de los adverbios y locuciones adverbiales ms frecuentes.
2.2.6.Conjuncions bsiques de coordinaci (copulatives, disjuntives 2.2.6. Conjunciones bsicas de coordinacin (copulativas, disyunti-
i adversatives) i subordinaci (completives, temporals, causals, conse- vas y adversativas) y subordinacin (completivas, temporales, causales,
cutives, condicionals i finals). consecutivas, condicionales y finales).
2.2.7.Temps de present, passat perifrstic, indefinit, perfet, plus- 2.2.7. Tiempo de presente, pasado perifrstico, indefinido, perfecto,
quamperfet, futur dindicatiu, mode condicional (simple), mode impe- pluscuamperfecto, futuro de indicativo, modo condicional (simple), modo
ratiu dels verbs regulars i dels irregulars ms usuals. imperativo de los verbos regulares y de los irregulares ms usuales.
2.3. LXIC I SEMNTICA 2.3. LXICO Y SEMNTICA
2.3.1. Vocabulari bsic de lmbit personal i de lentorn immedi- 2.3.1. Vocabulario bsico del mbito personal y del entorno inme-
at: La famlia. Els noms propis. Els estudis i lescola. Les professions. diato: La familia. Los nombres propios. Los estudios y la escuela. Las
Lhabitatge. Els pasos i les nacionalitats. El transport i la comunicaci. profesiones. La vivienda. Los pases y las nacionalidades. El transporte
La mesura del temps. El menjar. El vestit i els complements. El cos y la comunicacin. La medida del tiempo. La comida. El vestido y los
hum. Els colors. Els viatges i les vacances. Les festes. Les malalties complementos. El cuerpo humano. Los colores. Los viajes y las vaca-
i els remeis. ciones. Las fiestas. Las enfermedades y los remedios.
2.3.2. Creaci lxica: sufixos de derivaci que designen formaci 2.3.2. Creacin lxica: sufijos de derivacin que designan forma-
de substantius. cin de sustantivos.
2.3.3. Els enunciats fraseolgics constituts per frmules rutinries. 2.3.3. Los enunciados fraseolgicos constituidos por frmulas ruti-
Les frmules de cortesia. narias. Las frmulas de cortesa.
2.3.4. Relacions semntiques: sinonmia, antonmia i hiponmia 2.3.4. Relaciones semnticas: sinonimia, antonimia y hiponimia
entre les paraules del vocabulari bsic. entre las palabras del vocabulario bsico.

CERTIFICAT DE NIVELL B1 CERTIFICADO DE NIVEL B1


DE CONEIXEMENTS DE VALENCI DE CONOCIMIENTOS DE VALENCIANO

I. DESCRIPTOR GLOBAL DE NIVELL I. DESCRIPTOR GLOBAL DE NIVEL


La finalitat de la prova s avaluar si es t un domini en ls de la La finalidad de la prueba es evaluar si se tiene un dominio en el
llengua que permeta dur a terme les tasques i les situacions socials de uso de la lengua que permita llevar a cabo las tareas y las situaciones
comunicaci prpies de la vida quotidiana. sociales de comunicacin propias de la vida cotidiana.
La persona que opte a aquest certificat ha de ser capa de: com- La persona que opte a este certificado tiene que ser capaz de: compren-
prendre les idees principals duna informaci clara sobre temes dmbit der las ideas principales de una informacin clara sobre temas de mbito
general i quotidi; fer front a la major part de situacions lingstiques general y cotidiano; hacer frente a la mayor parte de situaciones lingsticas
que poden aparixer quan viu o viatja a una zona on es parla la llengua que pueden aparecer cuando vive o viaja a una zona donde se habla la len-
objecte daprenentatge; produir un discurs coherent sobre temes que li gua objeto de aprendizaje; producir un discurso coherente sobre temas que
sn familiars o dinters personal, fets i experincies, i donar raons i le son familiares o de inters personal, hechos y experiencias, y dar razones
explicacions de les opinions i projectes, o fer una mediaci. y explicaciones de las opiniones y proyectos, o hacer una mediacin.

II. OBJECTIUS PER REES II. OBJETIVOS POR REAS


1. COMPRENSI ORAL 1. COMPRENSIN ORAL
Pot comprendre les idees principals i els detalls especfics duna Puede comprender las ideas principales y los detalles especficos de
intervenci en llengua estndard quan es tracten assumptes quotidians una intervencin en lengua estndar cuando se tratan asuntos cotidianos
relatius al treball, a lescola, al temps doci, etc. relativos al trabajo a la escuela al tiempo de ocio, etc.
2. COMPRENSI ESCRITA 2. COMPRENSIN ESCRITA
Num. 7993 / 06.03.2017 7762

s capa de comprendre la majoria de textos escrits de qualsevol Es capaz de comprender la mayora de textos escritos de cualquier
tipus (dialogats, descriptius, informatius i instructius) sempre que trac- tipo (dialogados, descriptivos, informativos e instructivos) siempre que
ten un tema conegut. traten un tema conocido.
3. EXPRESSI I INTERACCI ORALS 3. EXPRESIN E INTERACCIN ORALES
Pot interactuar, comprendre i utilitzar expressions familiars i quoti- Puede interactuar, comprender y utilizar expresiones familiares y
dianes per tal de satisfer necessitats de carcter general. cotidianas para satisfacer necesidades de carcter general.
4. EXPRESSI I INTERACCI ESCRITES 4. EXPRESIN E INTERACCIN ESCRITAS
s capa descriure textos coherents amb la finalitat de transmetre Es capaz de escribir textos coherentes con el fin de transmitir o
o demanar informaci general. pedir informacin general.
5. ESTRUCTURES LINGSTIQUES 5. ESTRUCTURAS LINGSTICAS
T un repertori lingstic suficientment ampli i un vocabulari ade- Tiene un repertorio lingstico suficientemente amplio y un vocabu-
quat per a expressar-se sobre temes generals, tot i que, a vegades, amb lario adecuado para expresarse sobre temas generales, aunque a veces,
algunes dificultats de formulaci. Es comunica amb una correcci sufi- con ciertas dificultades de formulacin. Se comunica con una correc-
cient en contextos quotidians. cin suficiente en contextos cotidianos.
5.1. s capa de pronunciar duna manera clarament intelligible. 5.1. Es capaz de pronunciar de una manera claramente inteligible.
5.2. Pot produir escrits comprensibles, des del principi fins al final, 5.2. Puede producir escritos comprensibles, desde el principio hasta
amb una ortografia bsica correcta i ls dels signes de puntuaci ms el final, con una ortografa bsica correcta y el uso de los signos de
habituals. puntuacin ms habituales.
5.3. T un coneixement suficient de la morfologia nominal i ver- 5.3. Tiene un conocimiento suficiente de la morfologa nominal y
bal, la qual cosa li permet comunicar-se amb les exigncies prpies del verbal, lo cual le permite comunicarse con las exigencias propias del
nivell. nivel.
5.4. T la competncia suficient per a usar, amb eficcia i de manera 5.4. Tiene la competencia suficiente para usar, con eficacia y de
elemental, les diverses categories gramaticals i per formar estructures manera elemental, las diversas categoras gramaticales y para formar
sintctiques ds freqent. estructuras sintcticas de uso frecuente.
5.5. Domina un repertori lxic suficient per a comunicar-se en situ- 5.5. Domina un repertorio lxico suficiente para comunicarse en
acions quotidianes i duna formalitat baixa o mitjana. situaciones cotidianas y de una formalidad baja o media.
5.6. Sap identificar les interferncies lxiques ms habituals i pot 5.6. Sabe identificar las interferencias lxicas ms habituales y
substituir-les per expressions genunes. puede sustituirlas por expresiones genuinas.
5.7. T una competncia que li permet utilitzar amb suficincia les 5.7. Tiene una competencia que le permite utilizar con suficiencia
relacions semntiques entre paraules, particularment la selecci lxica i las relaciones semnticas entre palabras, particularmente la seleccin
les relacions lxiques textuals. lxica y las relaciones lxicas textuales.
5.8. s capa de produir textos ben construts aplicant les regles 5.8. Es capaz de producir textos bien construidos aplicando las
bsiques de la cohesi textual, i utilitzar els connectors ms freqents i reglas bsicas de la cohesin textual, y utilizar los conectores ms fre-
els mecanismes anafrics generals. cuentes y los mecanismos anafricos generales.

III. CONTINGUTS III. CONTENIDOS


1. CONTINGUTS TEMTICS I COMUNICATIUS 1.CONTENIDOS TEMTICOS Y COMUNICATIVOS
1.1. Informaci personal i familiar: donar informaci sobre per- 1.1. Informacin personal y familiar: dar informacin sobre perso-
sones, activitats, habitatge, entorn familiar, etc.; descriure persones i nas, actividades, vivienda, entorno familiar, etc.; describir personas y
valorar-les. valorarlas.
1.2. Relaci amb els altres: actes comunicatius orals i escrits fre- 1.2. Relacin con los otros: actos comunicativos orales y escritos
qents: invitacions, cartes personals a la famlia o amistats, etc. frecuentes: invitaciones, cartas personales a la familia o amistades, etc.
1.3. Vida quotidiana: descriure tasques, productes o articles, recla- 1.3. Vida cotidiana: describir tareas, productos o artculos, reclamar
mar en entorns comercials. en entornos comerciales.
1.4. Llocs i habitatge: descriure lhabitatge i diferents tipus dallot- 1.4. Lugares y vivienda: describir la vivienda y diferentes tipos de
jament, la ciutat, poble o barri on es viu. alojamiento, la ciudad, pueblo o barrio donde se vive.
1.5. Viatges i mitjans de transport: expressar preferncies sobre viat- 1.5. Viajes y medios de transporte: expresar preferencias sobre via-
ges i mitjans de transport, comprar bitllets, demanar informaci sobre jes y medios de transporte, comprar billetes, pedir informacin sobre
com arribar a un lloc. como llegar a un lugar.
1.6. El lleure, loci i lesport: entendre i comparar ofertes culturals 1.6. El ocio, el ocio y el deporte: entender y comparar ofertas cultu-
i de lleure, opinar sobre activitats i suggerir-ne. rales y de ocio, opinar sobre actividades y sugerir.
1.7. Relaci amb lAdministraci o empreses de serveis: sollicitar 1.7. Relacin con la Administracin o empresas de servicios: soli-
i concedir perms, oral o escrit, per a usar un servei o installaci; acon- citar y conceder permiso, oral o escrito, para usar un servicio o instala-
sellar sobre ls dun servei. cin; aconsejar sobre el uso de un servicio.
1.8. El treball: comprendre anuncis dofertes de treball, redactar i 1.8. El trabajo: comprender anuncios de ofertas de trabajo, redactar
explicar un currculum senzill, descriure llocs de treball; donar indica- y explicar un currculo sencillo, describir puestos de trabajo; dar indi-
cions per a realitzar una tasca. caciones para realizar una tarea.
1.9. Salut i assistncia sanitria: descriure smptomes duna malaltia 1.9. Salud y asistencia sanitaria: describir sntomas de una enferme-
o accident, demanar ajuda i assistncia. dad o accidente, pedir ayuda y asistencia.
1.10. Geografia i histria del territori: conixer la nostra geografia 1.10. Geografa e historia del territorio: conocer nuestra geografa
de manera bsica i els principals fets de la nostra histria. de manera bsica y los principales hechos de nuestra historia.
1.11. Cultura i llengua: conixer activitats festives, jocs i esports 1.11. Cultura y lengua: conocer actividades festivas, juegos y depor-
tradicionals. tes tradicionales.
1.12. La natura i el clima: parlar, de manera general, de les caracte- 1.12. La naturaleza y el clima: hablar, de manera general, de las
rstiques climtiques, fauna i flora dels principals accidents geogrfics; caractersticas climticas, fauna y flora de los principales accidentes
poder comparar-los i expressar els avantatges o desavantatges dindrets geogrficos; poder compararlos y expresar las ventajas o desventajas
o pasos. Expressar els gustos sobre paratges i llocs que shan visitat. de lugares o pases. Expresar los gustos sobre parajes y lugares que se
han visitado.
2. CONTINGUTS LINGSTICS 2. CONTENIDOS LINGSTICOS
2.1. FONTICA, ELOCUCI I ORTOGRAFIA 2.1. FONTICA, ELOCUCIN Y ORTOGRAFA
2.1.1. Elocuci i fontica sintctica. Elisions vocliques en el voca- 2.1.1. Elocucin y fontica sintctica. Elisiones voclicas en el
bulari bsic i expressions. Discriminaci dels sons consonntics propis vocabulario bsico y expresiones. Discriminacin de los sonidos con-
Num. 7993 / 06.03.2017 7763

de la llengua en posicions contrastants amb altres llenges. Entonaci sonnticos propios de la lengua en posiciones contrastantes con otras
emftica. lenguas. Entonacin enftica.
2.1.2. Alfabet i grafies. Coneixement de les lletres modificades i 2.1.2. Alfabeto y grafas. Conocimiento de las letras modificadas y
simples, dels dgrafs i de les geminacions en el vocabulari familiar. simples, de los dgrafos y de las geminaciones en el vocabulario familiar.
2.1.3. Sllaba, diftong, hiat i vocals. 2.1.3. Slaba, diptongo, hiato y vocales.
2.1.4. Accentuaci, diresi i guionet; apostrofaci i contracci. Nor- 2.1.4. Acentuacin, diresis y guion; apostrofacin y contraccin.
mes generals. Normas generales.
2.1.5. Consonants oclusives i labiodentals. Regles generals. 2.1.5. Consonantes oclusivas y labiodentales. Reglas generales.
2.1.6. Consonants alveolars i palatals. Regles generals. 2.1.6. Consonantes alveolares y palatales. Reglas generales.
2.1.7. Consonants laterals, nasals, rtiques i la h. Regles generals. 2.1.7. Consonantes laterales, nasales, rticas y la h. Reglas generales.
2.1.8. Convencions grfiques. Normes generals descriptura de les 2.1.8. Convenciones grficas. Normas generales de escritura de las
majscules i de les minscules i dels signes de puntuaci. maysculas y de las minsculas y de los signos de puntuacin.
2.2. MORFOSINTAXI 2.2. MORFOSINTAXIS
2.2.1. Substantius i adjectius. Flexi del gnere i nombre del subs- 2.2.1. Sustantivos y adjetivos. Flexin del gnero y nmero del sus-
tantiu i dadjectius duna i de dues terminacions. Graus de ladjectiu. tantivo y de adjetivos de una y de dos terminaciones. Grados del adjetivo.
2.2.2. Determinants. Usos generals darticles, demostratius i pos- 2.2.2. Determinantes. Usos generales de artculos, demostrativos y
sessius. posesivos.
2.2.3. Pronoms: morfologia de pronoms personals forts i febles; 2.2.3. Pronombres: morfologa de pronombres personales tnicos
posici dels pronoms febles i funcions bsiques. Pronoms interrogatius. y tonos; posicin de los pronombres tonos y funciones bsicas. Pro-
nombres interrogativos.
2.2.4. Quantificadors. s de numerals cardinals i ordinals; quanti- 2.2.4. Cuantificadores. Uso de numerales cardinales y ordinales;
tatius variables i invariables i locucions ms freqents; indefinits vari- cuantitativos variables e invariables y locuciones ms frecuentes; inde-
ables i invariables. finidos variables e invariables.
2.2.5. Preposicions, adverbis i locucions ms freqents; usos bsics 2.2.5. Preposiciones, adverbios y locuciones ms frecuentes; usos
de la preposici a. bsicos de la preposicin a.
2.2.6. Conjuncions i altres connectors bsics. Conjuncions i altres 2.2.6. Conjunciones y otros conectores bsicos. Conjunciones y
connectors adversatius i concessius, consecutius, temporals i condici- otros conectores adversativos y concesivos, consecutivos, temporales
onals. y condicionales.
2.2.7. Verbs: conjugaci de verbs regulars i irregulars; verbs de 2.2.7. Verbos: conjugacin de verbos regulares e irregulares; verbos
rgim preposicional; usos bsics dels verbs ser i estar. Formes de parti- de rgimen preposicional; usos bsicos de los verbos ser y estar. Formas
cipi i gerundi dels verbs. Perfrasi verbal dobligaci. de participio y gerundio de los verbos. Perfrasis verbal de obligacin.
2.3. LXIC I SEMNTICA 2.3. LXICO Y SEMNTICA
2.3.1. Vocabulari usual: relacions familiars i de parentiu; lhabitat- 2.3.1. Vocabulario usual: relaciones familiares y de parentesco; la
ge; el treball; el camp i la ciutat; Els vehicles i el trnsit; els transports; vivienda; el trabajo; el campo y la ciudad; Los vehculos y el trnsi-
els viatges; les plantes i els animals; el paisatge; loratge; els jocs i els to; los transportes; los viajes; las plantas y los animales; el paisaje; el
esports; esdeveniments actuals; la cultura; els diners i els negocis; la tiempo; los juegos y los deportes; acontecimientos actuales; la cultura;
tecnologia; lxic per a descriure persones, objectes, carcters, estats el dinero y los negocios; la tecnologa; lxico para describir personas,
dnim, etc. objetos, caracteres, estados de nimo, etc.
2.3.2. Creaci lxica: aspectes generals de la derivaci i la com- 2.3.2. Creacin lxica: aspectos generales de la derivacin y la com-
posici. posicin.
2.3.3. Locucions i frases fetes ms usuals. 2.3.3. Locuciones y frases hechas ms usuales.
2.3.4. Precisi lxica i genunitat en el vocabulari usual. Alternati- 2.3.4. Precisin lxica y genuinidad en el vocabulario usual. Alter-
ves als barbarismes ms usuals. nativas a los barbarismos ms usuales.
2.3.5. Relacions semntiques. Sinonmia, antonmia, hiperonmia i 2.3.5. Relaciones semnticas. Sinonimia, antonimia, hiperonimia y
hiponmia del vocabulari usual. hiponimia del vocabulario usual.

CERTIFICAT DE NIVELL B2 CERTIFICADO DE NIVEL B2


DE CONEIXEMENTS DE VALENCI DE CONOCIMIENTOS DE VALENCIANO

I. DESCRIPTOR GLOBAL DE NIVELL I. DESCRIPTOR GLOBAL DE NIVEL


La finalitat de la prova s avaluar si es t la capacitat per a afrontar La finalidad de la prueba es evaluar si se tiene la capacidad para
un ventall de situacions de comunicaci amb un cert grau dindepen- afrontar un abanico de situaciones de comunicacin con un cierto grado
dncia lingstica basada en recursos lingstics i comunicatius que de independencia lingstica basada en recursos lingsticos y comu-
permeten expressar-se de manera prou precisa, fluida i correcta. nicativos que permiten expresarse de manera bastante precisa, fluida
y correcta.
La persona que opte a aquest certificat ha de ser capa de: compren- La persona que opte a este certificado tiene que ser capaz de: com-
dre les idees principals de textos complexos sobre temes tant concrets prender las ideas principales de textos complejos sobre temas tanto con-
com abstractes, incloent-hi discussions tcniques en el camp de lespe- cretos como abstractos, incluyendo discusiones tcnicas en el campo
cialitzaci professional; expressar-se amb un grau de fludesa i des- de la especializacin profesional; expresarse con un grado de fluidez y
pontanetat que fa possible la interacci habitual amb parlants nadius de espontaneidad que hace posible la interaccin habitual con hablan-
sense que comporte tensi per a cap dels interlocutors; produir textos tes nativos sin que comporte tensin para ninguno de los interlocuto-
clars i detallats en una mplia gamma de temes i expressar un punt de res; producir textos claros y detallados en una amplia gama de temas y
vista sobre una qesti, exposant els avantatges i els inconvenients de expresar un punto de vista sobre una cuestin, exponiendo las ventajas
diverses opcions, o fer una mediaci en situacions de comunicaci no y los inconvenientes de varias opciones, o hacer una mediacin en situa-
necessriament quotidianes. ciones de comunicacin no necesariamente cotidianas.

II. OBJECTIUS PER REES II. OBJETIVOS POR REAS


1. COMPRENSI ORAL 1. COMPRENSIN ORAL
Pot comprendre el llenguatge oral cara a cara o vehiculat a travs de Puede comprender el lenguaje oral frente a frente o vehiculado a
mitjans de comunicaci, tant si es tracta de converses com de discursos travs de medios de comunicacin, tanto si se trata de conversaciones
ms complexos sobre temes familiars i no familiars. como de discursos ms complejos sobre temas familiares y no fami-
liares.
Num. 7993 / 06.03.2017 7764

2. COMPRENSI ESCRITA 2. COMPRENSIN ESCRITA


s capa de comprendre textos escrits de gneres diversos sobre Es capaz de comprender textos escritos de gneros diversos sobre
temes generals i sobre temes relacionats amb el seu camp despecialit- temas generales y sobre temas relacionados con su campo de especia-
zaci i inters. lizacin e inters.
3. EXPRESSI I INTERACCI ORALS 3. EXPRESIN E INTERACCIN ORALES
Pot produir textos orals clars i detallats en una mplia gamma de Puede producir textos orales claros y detallados en una amplia gama
temes amb un grau dadequaci i despontanetat que fa possible una de temas con un grado de adecuacin y de espontaneidad que hace posi-
interacci fluida amb parlants nadius. ble una interaccin fluida con hablantes nativos.
4. EXPRESSI I INTERACCI ESCRITES 4. EXPRESIN E INTERACCIN ESCRITAS
s capa de redactar textos clars i detallats sobre una mplia gamma Es capaz de redactar textos claros y detallados sobre una amplia
de temes, aix com sintetitzar i avaluar informaci i opini procedent gama de temas, as como sintetizar y evaluar informacin y opinin
daltres fonts. s capa dexpressar per escrit novetats i punts de vista procedente otras fuentes. Es capaz de expresar por escrito novedades
amb eficcia i referir-se als punts de vista daltres. Pot interactuar ini- y puntos de vista con eficacia y referirse a los puntos de vista de otros.
ciant el discurs escrit i acabar-lo quan ho ha de fer. Pot collaborar en Puede interactuar iniciando el discurso escrito y acabarlo cuando tiene
textos conversacionals escrits sobre temes quotidians tot confirmant la que hacerlo. Puede colaborar en textos conversacionales escritos sobre
comprensi o convidant a participar-hi. temas cotidianos confirmando la comprensin o invitando a participar.
5. ESTRUCTURES LINGSTIQUES 5. ESTRUCTURAS LINGSTICAS
T un repertori lingstic prou ampli per a poder fer descripcions Tiene un repertorio lingstico bastante amplio para poder hacer
clares i detallades, expressar el seu punt de vista, interactuar i desen- descripciones claras y detalladas, expresar su punto de vista, interactuar
volupar una comunicaci suficientment fluida sense massa entrebancs i y desarrollar una comunicacin suficientemente fluida sin demasiadas
utilitzant algunes frases complexes. Coneix les formes i les estructures trabas y utilizando algunas frases complejas. Conoce las formas y las
(fonologia, ortografia, morfologia i sintaxi) del sistema lingstic que li estructuras (fonologa, ortografa, morfologa y sintaxis) del sistema lin-
permeten expressar-se amb prou fludesa i sense errors que impedisquen gstico que le permiten expresarse con suficiente fluidez y sin errores
la comprensi. Aplica les regles generals dortografia i morfosintaxi i que impidan la comprensin. Aplica las reglas generales de ortografa y
coneix les excepcions ds freqent de la llengua. morfosintaxis y conoce las excepciones de uso frecuente de la lengua.
5.1. s capa de pronunciar duna manera clara i fora correcta, 5.1. Es capaz de pronunciar de una manera clara y bastante correcta,
encara que cometa algun error ocasional i mantinga laccent de la seua aunque cometa algn error ocasional y mantenga el acento de su lengua
llengua dorigen. de origen.
5.2. Pot produir escrits comprensibles i adequats en gran mesura, 5.2. Puede producir escritos comprensibles y adecuados en gran
des del principi fins al final, amb una ortografia i un s dels signes de medida, desde el principio hasta el final, con una ortografa y un uso
puntuaci bastant correctes, que fan el text entenedor i fcil de llegir. de los signos de puntuacin bastante correctos, que hacen el texto com-
prensible y fcil de leer.
5.3. T un coneixement fora alt de la morfologia nominal i ver- 5.3. Tiene un conocimiento bastante alto de la morfologa nominal
bal, la qual cosa li permet comunicar-se amb les exigncies prpies del y verbal, lo cual le permite comunicarse con las exigencias propias del
nivell. nivel.
5.4. T la competncia suficient per a usar, amb eficcia i un alt 5.4. Tiene la competencia suficiente para usar, con eficacia y un
grau de correcci, les diverses categories gramaticals per formar la alto grado de correccin, las diversas categoras gramaticales para for-
major part destructures sintctiques. Coneix les formes i les funcions mar la mayor parte de estructuras sintcticas. Conoce las formas y las
dels pronoms febles sols i en combinacions binries. funciones de los pronombres tonos solos y en combinaciones binarias.
5.5. Domina un repertori lxic i fraseolgic ampli que li permet 5.5. Domina un repertorio lxico y fraseolgico amplio que le per-
expressar sense gaires problemes el que vol dir. mite expresar sin demasiados problemas lo que quiere decir.
5.6. Sap identificar interferncies lxiques i pot substituir-les per 5.6. Sabe identificar interferencias lxicas y puede sustituirlas por
expressions genunes. expresiones genuinas.
5.7. T una competncia que li permet establir relacions semnti- 5.7. Tiene una competencia que le permite establecer relaciones
ques entre paraules i seleccionar entre diferents opcions. semnticas entre palabras y seleccionar entre diferentes opciones.
5.8. s capa de produir textos ben construts aplicant les regles 5.8. Es capaz de producir textos bien construidos aplicando las
avanades de la cohesi textual. reglas avanzadas de la cohesin textual.
5.9. Reconeix les caracterstiques bsiques dels registres i les vari- 5.9. Reconoce las caractersticas bsicas de los registros y las varie-
etats geogrfiques ms generals. dades geogrficas ms generales.

III. CONTINGUTS III. CONTENIDOS


1. CONTINGUTS TEMTICS I COMUNICATIUS 1. CONTENIDOS TEMTICOS Y COMUNICATIVOS
1.1. Conixer la gent: comprendre i participar en converses, enten- 1.1. Conocer la gente: comprender y participar en conversaciones,
dre i produir un discurs oral i escrit dmbit familiar i social. entender y producir un discurso oral y escrito de mbito familiar y social.
1.2. Estudis, feina i relacions professionals: comprendre i interactu- 1.2. Estudios, trabajo y relaciones profesionales: comprender e inte-
ar en entrevistes dmbit laboral o acadmic; produir textos informatius ractuar en entrevistas de mbito laboral o acadmico; producir textos
i argumentatius de temes professionals i destudis. informativos y argumentativos de temas profesionales y de estudios.
1.3. Viatges: comprendre textos explicatius, comunicats i avisos, 1.3. Viajes: comprender textos explicativos, comunicados y avi-
orals i escrits, descriptius i conversacions (correspondncia o similars), sos, orales y escritos, descriptivos y conversaciones (correspondencia o
relacionats amb els viatges. similares), relacionados con los viajes.
1.4. Menjar, dietes, salut i restaurants: comprendre, llegir en veu 1.4. Comida, dietas, salud y restaurantes: comprender, leer en voz
alta i produir textos instructius i descriptius relacionats amb el menjar, alta y producir textos instructivos y descriptivos relacionados con la
la restauraci i la salut. comida, la restauracin y la salud.
1.5. Cultura i espectacles: comprendre, llegir i escriure textos gene- 1.5. Cultura y espectculos: comprender, leer y escribir textos gene-
rals de lmbit cultural; opinar sobre espectacles. rales del mbito cultural; opinar sobre espectculos.
1.6. Mitjans de comunicaci: comprendre, llegir en veu alta i escriu- 1.6. Medios de comunicacin: comprender, leer en voz alta y escri-
re textos informatius de premsa, rdio, TV o internet; produir textos bir textos informativos de prensa, radio, TV o internet; producir textos
dmbit social; fer exposicions o entrevistes en mitjans de comunicaci. de mbito social; hacer exposiciones o entrevistas en medios de comu-
nicacin.
1.7. Poltica i societat: comprendre i llegir en veu alta gneres de la 1.7. Poltica y sociedad: comprender y leer en voz alta gneros de
poltica o les relacions socials; escriure textos dmbit laboral o social; la poltica o las relaciones sociales; escribir textos de mbito laboral o
exposar i argumentar fets dactualitat. social; exponer y argumentar hechos de actualidad.
Num. 7993 / 06.03.2017 7765

1.8. Actualitat: tecnologia, diferncies culturals, medi ambient: 1.8. Actualidad: tecnologa, diferencias culturales, medio ambiente:
comprendre, llegir en veu alta i prendre apunts darticles i reportatges comprender, leer en voz alta y tomar apuntes de artculos y reportajes
divulgatius; expressar opinions i argumentar. divulgativos; expresar opiniones y argumentar.
1.9. Cultura i llengua: comprendre, llegir en veu alta i escriure tex- 1.9. Cultura y lengua: comprender, leer en voz alta y escribir textos
tos relacionats amb la cultura com ara contes o canons; conixer aspec- relacionados con la cultura, como por ejemplo cuentos o canciones;
tes de la llengua i la literatura. conocer aspectos de la lengua y la literatura.
2. CONTINGUTS LINGSTICS 2. CONTENIDOS LINGSTICOS
2.1. FONTICA, ELOCUCI I ORTOGRAFIA 2.1. FONTICA, ELOCUCIN Y ORTOGRAFA
2.1.1. Elocuci i fontica sintctica: vocals en contacte; distinci 2.1.1. Elocucin y fontica sintctica: vocales en contacto; distin-
i articulaci clara de les vocals tones i tniques, de les consonants cin y articulacin clara de las vocales tonas y tnicas, de las conso-
simples i dels grups consonntics; discriminaci i producci dels sons nantes simples y de los grupos consonnticos; discriminacin y produc-
consonntics propis de la llengua en posicions contrastants amb altres cin de los sonidos consonnticos propios de la lengua en posiciones
llenges (juny). contrastantes con otras lenguas (juny).
2.1.2. Alfabet i grafies: coneixement de les lletres modificades i 2.1.2. Alfabeto y grafas: conocimiento de las letras modificadas y
simples, dels dgrafs i de les geminacions. simples, de los dgrafos y de las geminaciones.
2.1.3. Sllaba, diftong, hiat i vocals: nivell bsic avanat. Ortografia 2.1.3. Slaba, diptongo, hiato y vocales: nivel bsico avanzado.
i pronunciaci. Alternances en llengua colloquial i formal. Ortografa y pronunciacin. Alternancias en lengua coloquial y formal.
2.1.4. Accent, diresi, guionet i apostrofaci: nivell bsic avanat. 2.1.4. Acento, diresis, guion y apostrofacin: nivel bsico avan-
Accentuaci dhomfons i parnims; diacrtics ms usuals (b, s, ms, zado. Acentuacin de homfonos y parnimos; diacrticos ms usuales
sc, sn, t, mn...). (b, s, ms, sc, sn, t, mn...).
2.1.5. Consonants oclusives i labiodentals; consonants alveolars. 2.1.5. Consonantes oclusivas y labiodentales; consonantes alveo-
Sons corresponents a les palatals i grafies que els representen. lares. Sonidos correspondientes a las palatales y grafas que los repre-
sentan.
2.1.6. Consonants palatals: Sons corresponents i grafies que els 2.1.6. Consonantes palatales: Sonidos correspondientes y grafas
representen. que los representan.
2.1.7. Consonants laterals, nasals, rtiques i la h. 2.1.7. Consonantes laterales, nasales, rticas y la h.
2.1.8. Convencions. Funci demarcativa de majscules i minscu- 2.1.8. Convenciones. Funcin demarcativa de maysculas y mins-
les; usos generals dels signes de puntuaci bsics i especfics (punts culas; usos generales de los signos de puntuacin bsicos y especficos
suspensius, parntesis, gui de dileg, cometes). Abreviacions, sigles i (puntos suspensivos, parntesis, guion de dilogo, comillas). Abrevia-
smbols ms bsics. ciones, siglas y smbolos ms bsicos.
2.2. MORFOSINTAXI 2.2. MORFOSINTAXIS
2.2.1. Substantius i adjectius. Flexi de gnere i nombre del subs- 2.2.1. Sustantivos y adjetivos. Flexin de gnero y nmero del sus-
tantiu i ladjectiu: casos especials. tantivo y el adjetivo: casos especiales.
2.2.1. Substantius i adjectius. Flexi de gnere i nombre del subs- 2.2.1. Sustantivos y adjetivos. Flexin de gnero y nmero del sus-
tantiu i ladjectiu: casos especials. tantivo y el adjetivo: casos especiales.
2.2.2. Determinants. s de larticle i absncia darticle; article neu- 2.2.2. Determinantes. Uso del artculo y ausencia de artculo; artcu-
tre. Sistema binari i ternari dels determinants demostratius. Formes tni- lo neutro. Sistema binario y ternario de los determinantes demostrativos.
ques i tones dels possessius. Formas tnicas y tonas de los posesivos.
2.2.3. Pronoms. Pronoms personals forts: usos generals i darrere 2.2.3. Pronombres. Pronombres personales tnicos: usos generales
de preposici. Morfologia, collocaci i funcions de pronoms febles en y detrs de preposicin. Morfologa, colocacin y funciones de pronom-
combinacions binries.Pronoms interrogatius i exclamatius. Pronoms bres tonos en combinaciones binarias.Pronombres interrogativos y
relatius i subordinades de relatiu. exclamativos. Pronombres relativos y subordinadas de relativo.
2.2.4. Quantificadors. Numerals: ordinals, partitius; abreviatures i 2.2.4. Cuantificadores. Numerales: ordinales, partitivos; abreviatu-
usos especfics. Quantitatius i indefinits variables i invariables i locuci- ras y usos especficos. Cuantitativos e indefinidos variables e invaria-
ons: usos generals i casos especfics bsics. bles y locuciones: usos generales y casos especficos bsicos.
2.2.5.Preposicions: usos generals i casos especfics bsics (amb/en, 2.2.5. Preposiciones: usos generales y casos especficos bsicos
a/en, preposicions que precedeixen expressions temporals, per i per a (amb/en, a/en, preposiciones que preceden expresiones temporales, per
davant de sintagma nominal). Adverbis i locucions adverbials. y per a ante sintagma nominal). Adverbios y locuciones adverbiales.
2.2.6. Conjuncions i altres connectors ds general en registres 2.2.6. Conjunciones y otros conectores de uso general en registros
estndard. estndar.
2.2.7. Verbs: conjugaci de verbs irregulars velaritzats ms habitu- 2.2.7. Verbos: conjugacin de verbos irregulares velarizados ms
als, amb canvis voclics (collir, bullir, tossir...), etc. Usos generals del habituales, con cambios voclicos (collir, bullir, tossir...), etc. Usos
subjuntiu. generales del subjuntivo.
Usos generals de ser i estar. Usos generales de ser y estar.
Perfrasis aspectuals. Perfrasis aspectuales.
2.3. LXIC I SEMNTICA 2.3. LXICO Y SEMNTICA
2.3.1. Vocabulari general. Lxic dels mbits educatiu i professional; 2.3.1. Vocabulario general. Lxico de los mbitos educativo y pro-
menjar, dieta, restauraci i salut; sobre tecnologia i medi ambient. Lxic fesional; comida, dieta, restauracin y salud; sobre tecnologa y medio
propi de contes, rondalles i canons tradicionals. Llenges i gentilicis ambiente. Lxico propio de cuentos, fbulas y canciones tradicionales.
ms usuals. Lxic per a la descripci espacial, fsica i de personalitat. Lenguas y gentilicios ms usuales. Lxico para la descripcin espacial,
2.3.2. Formaci del lxic. Derivaci: sufixos i prefixos ds general, fsica y de personalidad.
compostos. Locucions i frases fetes ds freqent. 2.3.2. Formacin del lxico. Derivacin: sufijos y prefijos de uso
2.3.3. Relacions semntiques. Sinonmia i antonmia del vocabulari general, compuestos. Locuciones y frases hechas de uso frecuente.
general. Interferncies generals amb les llenges de lentorn. 2.3.3. Relaciones semnticas. Sinonimia y antonimia del vocabula-
2.3.4. Registres i variaci geogrfica. Aspectes generals i reconei- rio general. Interferencias generales con las lenguas del entorno.
xement de diferncies. 2.3.4. Registros y variacin geogrfica. Aspectos generales y reco-
nocimiento de diferencias.
Num. 7993 / 06.03.2017 7766

CERTIFICAT DE NIVELL C1 CERTIFICADO DE NIVEL C1


DE CONEIXEMENTS DE VALENCI DE CONOCIMIENTOS DE VALENCIANO

I. DESCRIPTOR GLOBAL DE NIVELL I. DESCRIPTOR GLOBAL DE NIVEL


La finalitat de la prova s avaluar si es t un domini de ls de la La finalidad de la prueba es evaluar si se tiene un dominio del uso
llengua general, en la varietat estndard, per comunicar-se satisfactri- de la lengua general, en la variedad estndar, para comunicarse satisfac-
ament en les situacions comunicatives que requereixen ls dun llen- toriamente en las situaciones comunicativas que requieren el uso de un
guatge mitjanament formal o formal. lenguaje medianamente formal o formal.
La persona que opte a aquest certificat ha de ser capa de: com- La persona que opte a este certificado debe ser capaz de: compren-
prendre una mplia gamma de textos clars, ben estructurats, extensos i der una amplia gama de textos claros, bien estructurados, extensos y
detallats, sobre temes complexos; reconixer caracterstiques prpies de detallados, sobre temas complejos; reconocer caractersticas propias de
registres diferents; expressar-se amb fludesa i espontanetat, utilitzant registros diferentes; expresarse con fluidez y espontaneidad, utilizando
la llengua de manera flexible i adaptant la seua producci a algunes la lengua de manera flexible y adaptando su produccin a algunas varia-
variables contextuals; demostrar un s controlat destructures organitza- bles contextuales; demostrar un uso controlado de estructuras organi-
tives i mecanismes de cohesi, o fer una mediaci en qualsevol situaci zativas y mecanismos de cohesin, o hacer una mediacin en cualquier
comunicativa. situacin comunicativa.

II. OBJECTIUS PER REES II. OBJETIVOS POR REAS


1. COMPRENSI ORAL 1. COMPRENSIN ORAL
Pot comprendre discursos llargs sobre temes abstractes o complexos Puede comprender discursos largos sobre temas abstractos o com-
de gneres i temtiques diverses, encara que no estiguen ben estructu- plejos de gneros y temticas diversas, aunque no estn bien estruc-
rats, no siguen dun mbit que li s conegut o les condicions de recepci turados, no sean de un mbito que le sea conocido o las condiciones
no siguen ptimes, i s capa de reconixer caracterstiques prpies de recepcin no sean ptimas, y es capaz de reconocer caractersticas
de registres diferents i adaptar la seua producci a algunes variables propias de registros diferentes y adaptar su produccin a algunas varia-
contextuals. bles contextuales.
2. COMPRENSI ESCRITA 2. COMPRENSIN ESCRITA
Pot comprendre una gamma mplia de textos llargs i complexos, Puede comprender una gama amplia de textos largos y complejos,
diferenciar les idees principals de les secundries i reconixer sentits diferenciar las ideas principales de las secundarias y reconocer sentidos
implcits. implcitos.
3. EXPRESSI I INTERACCI ORALS 3. EXPRESIN E INTERACCIN ORALES
Pot expressar-se amb fludesa i espontanetat sense gaires dificultats Puede expresarse con fluidez y espontaneidad sin demasiadas difi-
o entrebancs, amb una elocuci prpia dels registres formals i utilitzant cultades o trabas, con una elocucin propia de los registros formales y
els mecanismes lingstics de manera flexible i efica per a propsits utilizando los mecanismos lingsticos de manera flexible y eficaz para
socials, acadmics i professionals. propsitos sociales, acadmicos y profesionales.
4. EXPRESSI I INTERACCI ESCRITES 4. EXPRESIN E INTERACCIN ESCRITAS
Pot escriure textos de diferents tipus i gneres clars, precisos i ben Puede escribir textos de diferentes tipos y gneros claros, precisos y
estructurats sobre temes complexos. Pot interactuar per escrit amb fle- bien estructurados sobre temas complejos. Puede interactuar por escrito
xibilitat i eficcia, i escollir expressions adequades entre un repertori con flexibilidad y eficacia, y escoger expresiones adecuadas entre un
ampli de funcions discursives i amb un domini alt dels mecanismes repertorio amplio de funciones discursivas y con un dominio alto de los
lingstics. mecanismos lingsticos.

5. ESTRUCTURES LINGSTIQUES 5. ESTRUCTURAS LINGSTICAS


Mant constantment un grau elevat de correcci que sajusta a la Mantiene constantemente un grado elevado de correccin que se
normativa gramatical i a les necessitats comunicatives de cada intercan- ajusta a la normativa gramatical y a las necesidades comunicativas de
vi; els errors sn escassos. Utilitza un lxic variat i ric, amb precisi, i cada intercambio; los errores son escasos. Utiliza un lxico variado y
fa un s encertat de la fraseologia prpia de la llengua. rico, con precisin, y hace un uso acertado de la fraseologa propia de
la lengua.
5.1. T una pronunciaci correcta i adequada als registres formals, 5.1. Tiene una pronunciacin correcta y adecuada a los registros
i pot variar lentonaci i la corba meldica de loraci correctament a fi formales, y puede variar la entonacin y la curva meldica de la oracin
dexpressar matisos subtils de significat. correctamente con objeto de expresar matices sutiles de significado.
5.2. Domina les normes ds avanades dels signes ortogrfics i 5.2. Domina las normas de uso avanzadas de los signos ortogrficos
s capa dutilitzar-les amb naturalitat, incloent-hi les excepcions a les y es capaz de utilizarlas con naturalidad, incluyendo las excepciones en
regles generals. las reglas generales.
5.3. Domina la morfologia (nominal, verbal i pronominal) adequa- 5.3.Domina la morfologa (nominal, verbal y pronominal) adecuada
da als contextos formals, i evita els casos dinterferncia morfolgica a los contextos formales, y evita los casos de interferencia morfolgica
impropis de la llengua estndard general. impropios de la lengua estndar general.
5.4. Domina els usos i les funcions sintctiques de les diverses cate- 5.4. Domina los usos y las funciones sintcticas de las diversas cate-
gories gramaticals i de les estructures lingstiques bsiques i comple- goras gramaticales y de las estructuras lingsticas bsicas y complejas,
xes, i sap aplicar-los amb naturalitat i precisi, adequant-los a la llengua y sabe aplicarlos con naturalidad y precisin, adecundolos a la lengua
formal general. formal general.
5.5. Utilitza el vocabulari amb una precisi lxica remarcable i gai- 5.5. Utiliza el vocabulario con una precisin lxica remarcable y
reb no t interferncies lxiques. casi no tiene interferencias lxicas.
5.6. Domina un repertori lxic i fraseolgic ampli que li permet 5.6. Domina un repertorio lxico y fraseolgico amplio que le per-
expressar clarament i sense restriccions el que vol dir; usa expressions mite expresar claramente y sin restricciones lo que quiere decir; usa
idiomtiques i mots colloquials amb una certa facilitat. expresiones idiomticas y palabras coloquiales con cierta facilidad.
5.7. Coneix les caracterstiques prpies del lxic despecialitat. 5.7. Conoce las caractersticas propias del lxico de especialidad.
5.8. s capa de produir textos ben construts (adequats al context 5.8. Es capaz de producir textos bien construidos (adecuados al con-
i coherents) i daplicar mecanismes complexos de cohesi textual i texto y coherentes) y de aplicar mecanismos complejos de cohesin
dadequaci pragmtica (substitucions, pressuposicions, sobreentesos, textual y de adecuacin pragmtica (sustituciones, presuposiciones,
inferncies, ironia...). sobreentendidos, inferencias, irona...).
5.9. Coneix les caracterstiques dels registres i de les varietats geo- 5.9. Conoce las caractersticas de los registros y de las variedades
grfiques generals. geogrficas generales.
Num. 7993 / 06.03.2017 7767

III. CONTINGUTS III. CONTENIDOS


1. CONTINGUTS TEMTICS 1. CONTENIDOS TEMTICOS
1.1. Relacions personals i socials: entendre, produir i interactuar en 1.1. Relaciones personales y sociales: entender, producir e interac-
lmbit privat i social; caracteritzar la dimensi anmica de la persona; tuar en el mbito privado y social; caracterizar la dimensin anmica de
fases de la vida. la persona; fases de la vida.
1.2. Habitatge, llar i entorn: explicar, descriure i opinar sobre edi- 1.2. Vivienda, hogar y entorno: explicar, describir y opinar sobre
ficis (caracterstiques, parts, construcci, decoraci), components de edificios (caractersticas, partes, construccin, decoracin), compo-
les cases, neteja i manteniment; explicar processos dorientaci i des- nentes de las casas, limpieza y mantenimiento; explicar procesos de
plaament. orientacin y desplazamiento.
1.3. El mn del treball: activitat i relacions professionals; condici- 1.3. El mundo del trabajo: actividad y relaciones profesionales; con-
ons laborals. diciones laborales.
1.4. Alimentaci i dieta: aliments, components alimentaris, pirmide 1.4. Alimentacin y dieta: alimentos, componentes alimenticios,
alimentria; receptes i plats; utensilis de cuina i taula. pirmide alimentaria; recetas y platos; utensilios de cocina y mesa.
1.5. Temps lliure i oci. Viatges. Descriure i organitzar activitats cul- 1.5.Tiempo libre y ocio. Viajes. Describir y organizar actividades
turals i socials, vacances i viatges. culturales y sociales, vacaciones y viajes.
1.6. Mitjans de comunicaci: comprendre i produir discursos variats 1.6. Medios de comunicacin: comprender y producir discursos
relacionats amb els gneres periodstics; diferenciar tipus dinformaci variados relacionados con los gneros periodsticos; diferenciar tipos
en els mitjans. de informacin en los medios.
1.7. Salut, cures fsiques i assistncia social: conixer, explicar i 1.7. Salud, cuidados fsicos y asistencia social: conocer, explicar y
descriure parts del cos i rgans; activitats fsiques; processos datenci describir partes del cuerpo y rganos; actividades fsicas; procesos de
en cas daccidents i malaltia; sistemes dassistncia social. atencin en caso de accidentes y enfermedad; sistemas de asistencia
social.
1.8. Cultura i activitats artstiques: conixer, explicar i descriure 1.8. Cultura y actividades artsticas: conocer, explicar y describir
aspectes culturals, disciplines i qualitat artstiques. aspectos culturales, disciplinas y calidad artsticas.
1.9. Activitats comercials i transaccionals: conixer, explicar i des- 1.9. Actividades comerciales y transaccionales: conocer, explicar
criure processos comercials; interactuar amb desimboltura en lmbit y describir procesos comerciales; interactuar con desenvoltura en el
comercial i transaccional. mbito comercial y transaccional.
1.10. Educaci i formaci continuada: descriure lestructura bsica 1.10. Educacin y formacin continuada: describir la estructura
del sistema educatiu. bsica del sistema educativo.
1.11. Economia, indstria, cincia i tecnologia: conixer, explicar 1.11. Economa, industria, ciencia y tecnologa: conocer, explicar y
i descriure processos relatius a serveis privats i pblics generals, dife- describir procesos relativos a servicios privados y pblicos generales,
rents sectors productius, entorns i aplicacions TIC i avanos cientfics i diferentes sectores productivos, entornos y aplicaciones TIC y avances
tecnolgics generals amb aplicaci social. cientficos y tecnolgicos generales con aplicacin social.
1.12. Medi fsic i clima: Conixer i descriure el medi fsic, el clima 1.12. Medio fsico y clima: Conocer y describir el medio fsico, el
i els principals fenmens atmosfrics. clima y los principales fenmenos atmosfricos.
1.13. Entorn sociocultural i poltic: conixer, explicar i descriure 1.13. Entorno sociocultural y poltico: conocer, explicar y describir
estructures i processos relatius a formes de govern i dorganitzaci estructuras y procesos relativos a formas de gobierno y de organizacin
politicosocial i administrativa, esdeveniments de la histria recent del poltico-social y administrativa, acontecimientos de la historia reciente
pas i de cultures properes. del pas y de culturas cercanas.
2. CONTINGUTS LINGSTICS 2. CONTENIDOS LINGSTICOS
2.1. FONTICA, ELOCUCI I ORTOGRAFIA 2.1. FONTICA, ELOCUCIN Y ORTOGRAFA
2.1.1. Elocuci i fontica sintctica: nivell avanat. Pronncia estn- 2.1.1. Elocucin y fontica sintctica: nivel avanzado. Pronuncia-
dard de vocals i consonants. Vocalisme i consonantisme dels dialectes: cin estndar de vocales y consonantes. Vocalismo y consonantismo de
casos generals. Processos fonolgics especials: casos generals i princi- los dialectos: casos generales. Procesos fonolgicos especiales: casos
pals variants geogrfiques. generales y principales variantes geogrficas.
2.1.2. Sllaba, diftong, hiat i vocals. Casos amb un cert grau de 2.1.2. Slaba, diptongo, hiato y vocales. Casos con un cierto grado
dificultat ortogrfica i que contrasten amb la daltres llenges. de dificultad ortogrfica y que contrastan con la de otras lenguas.
2.1.3. Accent, diresi, guionet: domini avanat de les regles dac- 2.1.3. Acento, diresis, guin: dominio avanzado de las reglas de
centuaci i diresi, incloent-hi les principals excepcions. acentuacin y diresis, incluyendo las principales excepciones.
2.1.4. Apostrofaci i contracci: regles avanades i principals 2.1.4. Apostrofacin y contraccin: reglas avanzadas y principales
excepcions. excepciones.
2.1.5. Consonants oclusives i labiodentals: regles avanades i prin- 2.1.5. Consonantes oclusivas y labiodentales: reglas avanzadas y
cipals excepcions. principales excepciones.
2.1.7. Consonants alveolars i palatals: regles avanades i principals 2.1.7. Consonantes alveolares y palatales: reglas avanzadas y prin-
excepcions. cipales excepciones.
2.1.8. Consonants laterals i nasals, rtiques i la h: regles avanades 2.1.8. Consonantes laterales y nasales, rticas y la h: reglas avanza-
i principals excepcions. das y principales excepciones.
2.1.9. Convencions. Les majscules i minscules. Funci demar- 2.1.9. Convenciones. Las maysculas y minsculas. Funcin demar-
cativa i funci distintiva (en els casos ds ms general). Signes de cativa y funcin distintiva (en los casos de uso ms general). Signos de
puntuaci: regles ds de tots els signes. Abreviacions, sigles, acrnims puntuacin: reglas de uso de todos los signos. Abreviaciones, siglas,
i smbols ds freqent (Sr., Sra., c., c/, nm., etc.). acrnimos y smbolos de uso frecuente (Sr., Sra., c., c/, nm., etc.).
2.1.10. Entonaci i comunicaci no verbal. 2.1.10. Entonacin y comunicacin no verbal.
2.2. MORFOSINTAXI 2.2. MORFOSINTAXIS
2.2.1. Substantius i adjectius. Flexi de gnere i nombredel subs- 2.2.1. Sustantivos y adjetivos. Flexin de gnero y nmerodel sus-
tantiu i ladjectiu: regles avanades i principals excepcions. Collocaci tantivo y el adjetivo: reglas avanzadas y principales excepciones. Colo-
de ladjectiu respecte al substantiu. cacin del adjetivo respecto al sustantivo.
2.2.2. Determinants: regles avanades i principals excepcions. Lar- 2.2.2. Determinantes: reglas avanzadas y principales excepciones.
ticle neutre: construccions alternatives. s i abs dels possessius. Pos- El artculo neutro: construcciones alternativas. Uso y abuso de los pose-
sessius referits a inanimats. sivos. Posesivos referidos a inanimados.
2.2.3. Pronoms: regles avanades i principals excepcions. Preci- 2.2.3. Pronombres: regles avanzadas y principales excepciones.
sienls dels pronoms febles quant a la forma i a la funci; combina- Precisinenel uso de los pronombres tonos en cuanto a la forma y
cions de pronoms (prpies de registres formals enfront de colloquials a la funcin; combinaciones de pronombres (propias de registros for-
Num. 7993 / 06.03.2017 7768

o interferides). Pronoms relatius: usos generals i especfics; usos pro- males frente a coloquiales o interferidas). Pronombres relativos: usos
nominals pleonstics admesos (duplicaci pronominal) i no admesos. generales y especficos; usos pronominales pleonsticos admitidos
Precisi en ls dels exclamatius. (duplicacin pronominal) y no admitidos. Precisin en el uso de los
exclamativos.
2.2.4. Quantificadors: regles avanades i principals excepcions. Car- 2.2.4. Cuantificadores: reglas avanzadas y principales excepcio-
dinals, ordinals escrits amb xifres romanes; multiplicatius i perfrasis nes. Cardinales, ordinales escritos con cifras romanas; multiplicativos
equivalents.Morfologia i usos avanats dindefinits i quantitatius inva- y perfrasis equivalentes.Morfologa y usos avanzados de indefinidos y
riables.sde les preposicions amb quantificadors. cuantitativos invariables.Usode las preposiciones con cuantificadores.
2.2.5. Preposicions: regles avanades i principals excepcions. Preci- 2.2.5. Preposiciones: reglas avanzadas y principales excepciones.
si en ls de les preposicions tniques i tones, aix com en ls de les Precisin en el uso de las preposiciones tnicas y tonas, as como en
locucions prepositives. Elisi i canvi de les preposicions tones. el uso de las locuciones prepositivas. Elisin y cambio de las preposi-
ciones tonas.
2.2.6. Adverbis, conjuncions i altres connectors: regles avanades i 2.2.6. Adverbios, conjunciones y otros conectores: reglas avanza-
principals excepcions. Usos colloquials i formals. s dels connectors das y principales excepciones. Usos coloquiales y formales. Uso de los
com a mecanisme de cohesi discursiva. conectores como mecanismo de cohesin discursiva.
2.2.7. Verbs. Conjugaci verbal: regles avanades i excepcions. 2.2.7. Verbos. Conjugacin verbal: reglas avanzadas y excepciones.
Perfrasis verbals modals i aspectuals. Usos colloquials i formals. Vari- Perfrasis verbales modales y aspectuales. Usos coloquiales y formales.
aci diatpica de les desinncies verbals. Construccions verbals i rgim. Variacin diatpica de las desinencias verbales. Construcciones ver-
Usos de ser i estar. s adequat de les formes no personals del verb. bales y rgimen. Usos de ser y estar. Uso adecuado de las formas no
Concordana del participi. Correlaci dels temps verbals. personales del verbo. Concordancia del participio. Correlacin de los
tiempos verbales.
2.3. LXIC I SEMNTICA 2.3. LXICO Y SEMNTICA
2.3.1. Vocabulari formal de: lhabitatge i la construcci; les activi- 2.3.1. Vocabulario formal de: la vivienda y la construccin; las acti-
tats professionals i els sectors productius bsics; lalimentaci, la dieta; vidades profesionales y los sectores productivos bsicos; la alimentacin,
la salut; les activitats de lleure i els esports; les activitats comercials i la dieta; la salud; las actividades de ocio y los deportes; las actividades
transaccionals; leducaci; el turisme; els mitjans de comunicaci; les comerciales y transaccionales; la educacin; el turismo; los medios de
activitats culturals; el medi ambient i el clima; la cincia i la tecnologia; comunicacin; las actividades culturales; el medio ambiente y el clima; la
les tecnologies de la comunicaci. ciencia y la tecnologa; las tecnologas de la comunicacin.
2.3.2. Expressions idiomtiques i enunciats fraseolgics: frases 2.3.2. Expresiones idiomticas y enunciados fraseolgicos: frases
fetes, locucions i refranys. hechas, locuciones y refranes.
2.3.3. Derivaci: regles generals i principals excepcions. Prefixos 2.3.3. Derivacin: reglas generales y principales excepciones. Prefi-
i sufixos usuals i especfics; compostos de dos elements, repetitius i jos y sufijos usuales y especficos; compuestos de dos elementos, repe-
expressius. titivos y expresivos.
2.3.4. Precisi lxica i interferncies lxiques. Distinci entre bar- 2.3.4. Precisin lxica e interferencias lxicas. Distincin entre bar-
barismes, manlleus, neologismes i vulgarismes. barismos, prstamos, neologismos y vulgarismos.
2.3.5. Relacions semntiques. Polismia; sinonmia i geosinnims. 2.3.5. Relaciones semnticas. Polisemia; sinonimia y geosinni-
Falsos sinnims. Antonmia: antnims del vocabulari general. Mecanis- mos. Falsos sinnimos. Antonimia: antnimos del vocabulario general.
mes lxics de cohesi textual: de referncia i de sentit. Mecanismos lxicos de cohesin textual: de referencia y de sentido.
2.3.6. Denotaci i connotaci. Usos lxics figurats: comparaci, 2.3.6. Denotacin y connotacin. Usos lxicos figurados: compa-
analogia, metfora, metonmia, sincdoque... Onomatopeies. racin, analoga, metfora, metonimia, sincdoque... Onomatopeyas.
2.3.7. Formaci del lxic. Mots patrimonials i cultismes. 2.3.7. Formacin del lxico. Palabras patrimoniales y cultismos.
2.3.8. Registres i varietats lingstiques: histrica, geogrfica, social 2.3.8. Registros y variedades lingsticas: histrica, geogrfica,
i funcional. social y funcional.

CERTIFICAT DE NIVELL C2 CERTIFICADO DE NIVEL C2


DE CONEIXEMENTS DE VALENCI DE CONOCIMIENTOS DE VALENCIANO

I. DESCRIPTOR GLOBAL DEL NIVELL I. DESCRIPTOR GLOBAL DEL NIVEL


La finalitat de la prova s avaluar si es t un domini de ls de la La finalidad de la prueba es evaluar si se tiene un dominio del uso
llengua general que permeta expressar-se amb espontanetat, flexibili- de la lengua general que permita expresarse con espontaneidad, fle-
tat, complexitat, fludesa i correcci, i produir un discurs, oral o escrit, xibilidad, complejidad, fluidez y correccin, y producir un discurso,
adequat al destinatari, a la finalitat comunicativa i al registre que exigeix oral o escrito, adecuado al destinatario, a la finalidad comunicativa y al
la situaci. registro que exige la situacin.
La persona que opte a aquest certificat ha de ser capa de: com- La persona que opte a este certificado debe ser capaz de: compren-
prendre qualsevol text oral o escrit pertanyent a diversos mbits ds i der cualquier texto oral o escrito perteneciente a diversos mbitos de
registres i en condicions de comunicaci no sempre ptimes; crear una uso y registros y en condiciones de comunicacin no siempre ptimas;
mplia gamma de textos llargs i complexos; expressar-se espontnia- crear una amplia gama de textos largos y complejos; expresarse espon-
ment, amb fludesa i precisi, distingint matisos subtils de significat, tneamente, con fluidez y precisin, distinguiendo matices sutiles de
fins i tot en les situacions ms complexes, i adaptant la seua producci significado, incluso en las situaciones ms complejas, y adaptando su
a tota mena de variables contextuals, o fer una mediaci en situacions produccin a todo tipo de variables contextuales, o hacer una mediacin
comunicatives ms especialitzades. en situaciones comunicativas ms especializadas.

II. OBJECTIUS PER REES II. OBJETIVOS POR REAS


1. COMPRENSI ORAL 1. COMPRENSIN ORAL
Pot comprendre sense dificultat qualsevol altre parlant de la llengua Puede comprender sin dificultad cualquier otro hablante de la len-
i qualsevol tipus de parla, siga quin siga el ritme, el registre i la intenci gua y cualquier tipo de habla, sea qu sea el ritmo, el registro y la inten-
amb qu sarticule, tant si es tracta de converses cara a cara com vehi- cin con que se articule, tanto si se trata de conversaciones frente a
culades a travs de mitjans de comunicaci, i encara que es parle amb frente como vehiculadas a travs de medios de comunicacin, y aunque
un accent o una varietat lingstica diferent de la prpia. se hable con un acento o una variedad lingstica diferente de la propia.
2. COMPRENSI ESCRITA 2. COMPRENSIN ESCRITA
Pot comprendre i interpretar qualsevol forma de llenguatge escrit, Puede comprender e interpretar cualquier forma de lenguaje escrito,
incloent-hi materials de gran exigncia acadmica i cognitiva, textos incluyendo materiales de gran exigencia acadmica y cognitiva, textos
Num. 7993 / 06.03.2017 7769

literaris o no literaris, abstractes i estructuralment complexos o rics en literarios o no literarios, abstractos y estructuralmente complejos o ricos
expressions colloquials i apreciar distincions subtils destil. en expresiones coloquiales y apreciar distinciones sutiles de estilo.
3. EXPRESSI I INTERACCI ORALS 3. EXPRESIN E INTERACCIN ORALES
Pot expressar-se espontniament, amb fludesa i precisi, amb una Puede expresarse espontneamente, con fluidez y precisin, con una
elocuci prpia dels registres ms formals i distingint matisos subtils de elocucin propia de los registros ms formales y distinguiendo matices
significat, fins i tot en les situacions ms complexes, i sap adaptar el seu sutiles de significado, incluso en las situaciones ms complejas, y sabe
discurs al dels interlocutors. adaptar su discurso al de los interlocutores.
4. EXPRESSI I INTERACCI ESCRITES 4. EXPRESIN E INTERACCIN ESCRITAS
Pot escriure textos complexos de manera clara i fluida, amb un estil Puede escribir textos complejos de manera clara y fluida, con un
apropiat i efica i una estructura lgica que ajude el destinatari a trobar estilo apropiado y eficaz y una estructura lgica que a ayude al destina-
els punts importants. Pot interactuar per escrit amb facilitat i habilitat, tario a encontrar los puntos importantes. Puede interactuar por escrito
i sap captar els matisos implcits de linterlocutor i fer-hi allusions. con facilidad y habilidad, y sabe captar los matices implcitos del inter-
locutor y hacer alusiones.
5. ESTRUCTURES LINGSTIQUES 5. ESTRUCTURAS LINGSTICAS
T un domini exhaustiu, correcte i altament fiable de les estructures Tiene un dominio exhaustivo, correcto y altamente fiable de las
lingstiques, sense manifestar cap tipus de limitaci per a formular, estructuras lingsticas, sin manifestar ningn tipo de limitacin para
amb un lxic precs i ric, el seu pensament, tot insistint, diferenciant formular, con un lxico preciso y rico, su pensamiento, insistiendo,
i eliminant lambigitat, i ajustant els recursos expressius al grau de diferenciando y eliminando la ambigedad, y ajustando los recursos
formalitat i a les exigncies especfiques duna srie molt extensa de expresivos al grado de formalidad y a las exigencias especficas de una
gneres discursius. serie muy extensa de gneros discursivos.
5.1. T una elocuci correcta i adequada als diferents registres. 5.1. Tiene una elocucin correcta y adecuada a los diferentes regis-
Domina el sistema voclic i el consonntic, tant en el nivell de la iden- tros. Domina el sistema voclico y el consonntico, tanto en el nivel de
tificaci fnica com en el de la producci. la identificacin fnica cmo en el de la produccin.
5.2. T un domini profund de la normativa ortogrfica, incloent-hi 5.2. Tiene un profundo dominio de la normativa ortogrfica, inclu-
les excepcions i els casos de ms dificultat, i escriu textos sense faltes yendo las excepciones y los casos de ms dificultad, y escribe textos
dortografia. Coneix els criteris que sutilitzen quan cal fer adaptacions sin faltas de ortografa. Conoce los criterios que se utilizan cuando hay
fontiques i grfiques de les paraules estrangeres (prstecs). Domina que hacer adaptaciones fonticas y grficas de las palabras extranjeras
lortografia de les grafies cultes. (prstamos). Domina la ortografa de las grafas cultas.
5.3. Coneix amb aprofundiment la morfologia nominal i verbal, 5.3. Conoce en profundidad la morfologa nominal y verbal, inclu-
incloent-hi els casos excepcionals, despecial dificultat o ms formals. yendo los casos excepcionales, de especial dificultad o ms formales.
5.4. s capa dutilitzar sense restriccions, i amb una precisi quasi 5.4. Es capaz de utilizar sin restricciones, y con una precisin casi
absoluta, les formes diverses de totes les categories gramaticals i domi- absoluta, las formas diversas de todas las categoras gramaticales y
na una mplia gamma de recursos de sintaxi oracional i textual, fins i tot domina una amplia gama de recursos de sintaxis oracional y textual,
dels usos ms problemtics des del punt de vista normatiu, i pot utilitzar incluso de los usos ms problemticos desde el punto de vista norma-
aquests coneixements en funci del context de comunicaci, del gnere tivo, y puede utilizar estos conocimientos en funcin del contexto de
i del grau de formalitat de la situaci. comunicacin, del gnero y del grado de formalidad de la situacin.
5.5. Domina un repertori lxic molt ampli, que comprn expressions 5.5. Domina un repertorio lxico muy amplio, que comprende
idiomtiques i colloquials, i demostra tindre conscincia dels graus expresiones idiomticas y coloquiales, y demuestra tener conciencia de
de connotaci semntica, aix com de ladequaci a la formalitat del los grados de connotacin semntica, as como de la adecuacin a la for-
discurs i dels usos intencionats de canvi de registre. malidad del discurso y de los usos intencionados de cambio de registro.
5.6. Sexpressa amb una precisi lxica absoluta i utilitza amb con- 5.6. Se expresa con una precisin lxica absoluta y utiliza con con-
sistncia un vocabulari correcte i adequat. T una competncia semnti- sistencia un vocabulario correcto y adecuado. Tiene una competencia
ca mplia no sols de la relativa al lxic sin tamb de la que transmeten semntica amplia no solo de la relativa al lxico sino tambin de la que
els elements gramaticals i la perspectiva pragmtica. transmiten los elementos gramaticales y la perspectiva pragmtica.
5.7. Coneix les caracterstiques prpies del lxic despecialitat, 5.7. Conoce las caractersticas propias del lxico de especialidad, cono-
coneix els criteris utilitzats per a la fixaci del lxic i sap utilitzar eines ce los criterios utilizados para la fijacin del lxico y sabe utilizar herra-
de consulta per a resoldre dubtes de lxic com i especialitzat. mientas de consulta para resolver dudas de lxico comn y especializado.
5.8. Coneix les caracterstiques dels registres i de les varietats geo- 5.8. Conoce las caractersticas de los registros y de las variedades
grfiques generals i s capa dexplicar-les. geogrficas generales y es capaz de explicarlas.
5.9. Mant un domini gramatical constant sobre un llenguatge com- 5.9. Mantiene un dominio gramatical constante sobre un lenguaje com-
plex, fins i tot quan ha de desviar latenci cap a un altre punt (per plejo, incluso cuando tiene que desviar la atencin hacia otro punto (por
exemple, quan planifica el que dir o segueix les reaccions dels altres). ejemplo, cuando planifica lo que dir o sigue las reacciones de los otros).
5.10. T prou coneixements de gramtica del text per a corregir les 5.10. Tiene suficientes conocimientos de gramtica del texto para
produccions prpies, reparar les produccions alienes i garantir un estil corregir las producciones propias, reparar las producciones ajenas y
adequat. garantizar un estilo adecuado.
5.11. T un coneixement exhaustiu de lorganitzaci del significat 5.11. Tiene un conocimiento exhaustivo de la organizacin del sig-
dels textos, tant des del punt de vista de la coherncia i lestructura de nificado de los textos, tanto desde el punto de vista de la coherencia y la
la informaci com des de la perspectiva de la cohesi i dels elements estructura de la informacin como desde la perspectiva de la cohesin y de
lingstics que permeten la construcci global del discurs. los elementos lingsticos que permiten la construccin global del discurso.

III. CONTINGUTS III. CONTENIDOS


1. CONTINGUTS TEMTICS I COMUNICATIUS 1. CONTENIDOS TEMTICOS Y COMUNICATIVOS
1.1. Relacions personals i socials: entendre i produir tota mena 1.1. Relaciones personales y sociales: entender y producir todo tipo
dintercanvis comunicatius dmbit privat i social tenint en compte les de intercambios comunicativos de mbito privado y social teniendo en
estructures prpies de cada situaci i gnere en mbits generals i espe- cuenta las estructuras propias de cada situacin y gnero en mbitos
cialitzats. generales y especializados.
1.2. Habitatge, llar i entorn: descriure les fases de construcci, ins- 1.2. Vivienda, hogar y entorno: describir las fases de construccin,
tallacions i caracterstiques de lhabitatge, i participar en transaccions instalaciones y caractersticas de la vivienda, y participar en transac-
de compravenda, lloguer i intercanvi de cases; processos de restauraci ciones de compraventa, alquiler e intercambio de casas; procesos de
i decoraci (materials i eines). Ampliar el lxic relacionat amb lentorn: restauracin y decoracin (materiales y herramientas). Ampliar el lxico
denominacions de llocs, paisatges i zones urbanes i rurals. relacionado con el entorno: denominaciones de lugares, paisajes y zonas
urbanas y rurales.
Num. 7993 / 06.03.2017 7770

1.3. El mn del treball: caracteritzar el treball i les relacions pro- 1.3. El mundo del trabajo: caracterizar el trabajo y las relaciones
fessionals dun sector productiu; descriure i opinar sobre condicions profesionales de un sector productivo; describir y opinar sobre condicio-
laborals i les dinmiques de leconomia mundial actual. nes laborales y las dinmicas de la economa mundial actual.
1.4. Alimentaci i restauraci: conixer i caracteritzar amb el lxic 1.4. Alimentacin y restauracin: conocer y caracterizar con el
apropiat els aliments i components duna dieta sana i la simptomatolo- lxico apropiado los alimentos y componentes de una dieta sana y la
gia dels trastorns alimentaris; descriure receptes i plats propis i daltres sintomatologa de los trastornos alimentarios; describir recetas y platos
cultures. Denominacions i lxic destabliments dhostaleria. propios y de otras culturas. Denominaciones y lxico de establecimien-
tos de hostelera.
1.5. Temps lliure i oci: conixer diferents tipus desport i les condi- 1.5. Tiempo libre y ocio: conocer diferentes tipos de deporte y las
cions per a practicar-los; organitzar i participar en activitats culturals i condiciones para practicarlos; organizar y participar en actividades cul-
actes socials. La indstria del turisme. turales y actos sociales. La industria del turismo.
1.6. Mitjans de comunicaci: comprendre i produir textos de qual- 1.6. Medios de comunicacin: comprender y producir textos de
sevol gnere i mitj; entorns digitals i internet; descriure els aparells, cualquier gnero y medio; entornos digitales e internet; describir los
accessoris i usos tecnolgics. aparatos, accesorios y usos tecnolgicos.
1.7. Salut i cures fsiques i assistncia social: descriure estats de 1.7. Salud y cuidados fsicos y asistencia social: describir estados
salut i parmetres dhigiene i atenci corporal (llengua general i llengua de salud y parmetros de higiene y atencin corporal (lengua general y
especialitzada bsica); actuar en casos daccidents i lesions; descriure lengua especializada bsica); actuar en casos de accidentes y lesiones;
sistemes i processos dassistncia social. describir sistemas y procesos de asistencia social.
1.8. Entorn cultural i activitats artstiques: conixer i descriure les 1.8. Entorno cultural y actividades artsticas: conocer y describir las
professions relacionades amb entorns culturals i disciplines i qualitats profesiones relacionadas con entornos culturales y disciplinas y calida-
artstiques (llengua general i llengua especialitzada bsica). des artsticas (lengua general y lengua especializada bsica).
1.9. Activitats comercials i transaccionals: interactuar en lactivitat 1.9. Actividades comerciales y transaccionales: interactuar en la
comercial en diferents mitjans i sectors; fer una descripci detallada de actividad comercial en diferentes medios y sectores; hacer una descrip-
les peces, materials, accessoris, etc. dels productes: roba, electrodoms- cin detallada de las piezas, materiales, accesorios, etc. de los produc-
tics, informtica, etc. (llengua general i llengua especialitzada bsica). tos: ropa, electrodomsticos, informtica, etc. (lengua general y lengua
especializada bsica).
1.10. Educaci i formaci continuada: conixer i descriure el siste- 1.10. Educacin y formacin continuada: conocer y describir el sis-
ma educatiu en les diferents etapes, les assignatures i activitats acad- tema educativo en las diferentes etapas, las asignaturas y actividades
miques, titulacions i personal dinstitucions educatives. acadmicas, titulaciones y personal de instituciones educativas.
1.11. Bns i serveis. Economia i indstria: interactuar en diferents 1.11. Bienes y servicios. Economa e industria: interactuar en diferen-
serveis privats i pblics; descriure el sector de les finances i la borsa; tes servicios privados y pblicos; describir el sector de las finanzas y la
conixer lorganitzaci interna dentitats, empreses i diferents sectors bolsa; conocer la organizacin interna de entidades, empresas y diferentes
productius (llengua general i llengua especialitzada bsica). sectores productivos (lengua general y lengua especializada bsica).
1.12. Medi fsic i sostenibilitat: conixer, descriure i opinar sobre 1.12. Medio fsico y sostenibilidad: conocer, describir y opinar sobre
el medi fsic, els fenmens atmosfrics i ambientals, fonts denergia i el medio fsico, los fenmenos atmosfricos y ambientales, fuentes de
sostenibilitat (llengua general i llengua especialitzada bsica). energa y sostenibilidad (lengua general y lengua especializada bsica).
1.13. Poltica i societat: conixer, descriure i opinar sobre estructura 1.13. Poltica y sociedad: conocer, describir y opinar sobre estruc-
poltica del pas (crrecs, institucions, partits); esdeveniments rellevants tura poltica del pas (cargos, instituciones, partidos); acontecimientos
de la histria recent del pas; posici simblica de les classes socials, i relevantes de la historia reciente del pas; posicin simblica de las cla-
lorganitzaci i la tasca de les altres organitzacions pbliques i privades. ses sociales, y la organizacin y la labor de las otras organizaciones
pblicas y privadas.
1.14. Llengua i comunicaci: conixer i saber usar el lxic relacio- 1.14. Lengua y comunicacin: conocer y saber usar el lxico rela-
nat amb laprenentatge dun idioma; caracteritzar les principals famlies cionado con el aprendizaje de un idioma; caracterizar las principales
lingstiques i sobretot els idiomes prxims. Establir els elements propis familias lingsticas y sobre todo los idiomas prximos. Establecer los
del llenguatge gestual. elementos propios del lenguaje gestual.
2. CONTINGUTS LINGSTICS 2. CONTENIDOS LINGSTICOS
2.1. FONTICA, ELOCUCI I ORTOGRAFIA 2.1. FONTICA, ELOCUCIN Y ORTOGRAFA
2.1.1. Elocuci i fontica sintctica: nivell daprofundiment. 2.1.1. Elocucin y fontica sintctica: nivel de profundizacin. Pro-
Coneixement aprofundit i aplicaci dels criteris delocuci estndard, i fundo conocimiento y aplicacin de los criterios de elocucin estndar,
valoraci dels casos excepcionals, despecial dificultat o ms formals. y valoracin de los casos excepcionales, de especial dificultad o ms
Coneixement del sistema voclic i consonntic de les principals varie- formales. Conocimiento del sistema voclico y consonntico de las
tats geogrfiques. principales variedades geogrficas.
2.1.2. Sllaba, diftong, hiat i vocals: domini profund, incloent-hi les 2.1.2. Slaba, diptongo, hiato y vocales: profundo dominio, inclu-
excepcions, les paraules amb ms dificultat i les ms formals. Estran- yendo las excepciones, las palabras con ms dificultad y las ms forma-
gerismes i paraules amb dificultat voclica o que contrasten amb altres les. Extranjerismos y palabras con dificultad voclica o que contrastan
llenges. Vocals obertes i tancades en mots que presenten dubtes collo- con otras lenguas. Vocales abiertas y cerradas en palabras que presentan
quialment o sense punts de referncia clars. dudas coloquialmente o sin puntos de referencia claros.
2.1.3. Accent, diresi, gui: nivell daprofundiment. Normativa 2.1.3. Acento, diresis, guion: nivel de profundizacin. Normativa
sobre laccentuaci i diresi, incloent-hi les excepcions i els casos de sobre la acentuacin y diresis, incluyendo las excepciones y los casos
ms dificultat (cultismes, topnims i antropnims, paraules compostes de ms dificultad (cultismos, topnimos y antropnimos, palabras com-
o derivades, prstecs adaptats i no adaptats, smbols i altres usos excep- puestas o derivadas, prstamos adaptados y no adaptados, smbolos y
cionals). otros usos excepcionales).
2.1.4. Apostrofaci, contracci: casos especials (sigles i acrnims, 2.1.4. Apostrofacin, contraccin: casos especiales (siglas y acrnimos,
article personal, smbols, ttols, topnims, marques registrades, etc.) artculo personal, smbolos, ttulos, topnimos, marcas registradas, etc.)
2.1.5. Consonants oclusives i labiodentals: Domini profund de lor- 2.1.5. Consonantes oclusivas y labiodentales: Profundo dominio de
tografia i la pronncia, incloent-hi les excepcions, les paraules amb la ortografa y la pronunciacin, incluyendo las excepciones, las pala-
ms dificultat i els nivells ms formals (cultismes, prstecs, topnims i bras con ms dificultad y los niveles ms formales (cultismos, prsta-
antropnims, etc.). mos, topnimos y antropnimos, etc.).
2.1.7. Consonants alveolars i palatals. Domini profund de lorto- 2.1.7. Consonantes alveolares y palatales. Dominio profundo de
grafia i la pronncia, incloent-hi les excepcions, les paraules amb ms la ortografa y la pronunciacin, incluyendo las excepciones, las pala-
dificultat i els nivells ms formals (cultismes, paraules compostes i pre- bras con ms dificultad y los niveles ms formales (cultismos, palabras
fixades, topnims i antropnims, prstecs i manlleus, etc.). compuestas y prefijadas, topnimos y antropnimos, prstamos, etc.).
Num. 7993 / 06.03.2017 7771

2.1.8. Consonants laterals, nasals, rtiques i la h. Domini profund de 2.1.8. Consonantes laterales, nasales, rticas y la h. Profundo domi-
lortografia i la pronncia, incloent-hi les excepcions, les paraules amb nio de la ortografa y la pronunciacin, incluyendo las excepciones,
ms dificultat i els nivells ms formals (paraules amb diferncies amb las palabras con ms dificultad y los niveles ms formales (palabras
altres llenges, geminacions, paraules compostes i prefixades, prstecs con diferencias con otras lenguas, geminaciones, palabras compuestas
i cultismes, onomatopeies i estrangerismes). y prefijadas, prstamos y cultismos, onomatopeyas y extranjerismos).
2.1.9. Convencions. Les majscules, les minscules i els tipus de 2.1.9. Convenciones. Las maysculas, las minsculas y los tipos de
lletra. Signes de puntuaci: regles avanades. Abreviacions, sigles i letra. Signos de puntuacin: reglas avanzadas. Abreviaciones, siglas y
acrnims; criteris ds (equilibri entre simplificaci i comprensi del acrnimos; criterios de uso (equilibrio entre simplificacin y compren-
text: mesura, coherncia i pertinncia). sin del texto: medida, coherencia y pertinencia).
2.2. MORFOSINTAXI 2.2.MORFOSINTAXIS
2.2.1. Gnere i nombre substantiu i adjectiu. Coneixement aprofun- 2.2.1. Gnero y nmero sustantivo y adjetivo. Conocimiento pro-
dit: casos despecial dificultat o ms formals (paraules amb diferncies fundizado: casos de especial dificultad o ms formales (palabras con
amb altres llenges, antropnims, compostos). Posici de ladjectiu diferencias con otras lenguas, antropnimos, compuestos). Posicin
i concordana. Comparatius i superlatius cultes i altres mecanismes del adjetivo y concordancia. Comparativos y superlativos cultos y otros
dexpressi del grau superlatiu. mecanismos de expresin del grado superlativo.
2.2.2. Determinants. Domini aprofundit. Valoraci i s de larticle 2.2.2. Determinantes. Dominio profundizado. Valoracin y uso del
personal. Presncia o absncia de larticle en expressions temporals, artculo personal. Presencia o ausencia del artculo en expresiones tem-
topnims, proverbis i expressions lexicalitzades. porales, topnimos, proverbios y expresiones lexicalizadas.
Collocaci i usos abusius dels demostratius i els possessius. Colocacin y usos abusivos de los demostrativos y los posesivos.
Construccions alternatives. s de llur i llurs. Construcciones alternativas. Uso de llur y llurs.
2.2.3. Pronoms. Pronoms forts, tractament personal formal i impli- 2.2.3. Pronombres. Pronombres tnicos, tratamiento personal for-
cacions sintctiques. s restringit dels pronoms personals forts de terce- mal e implicaciones sintcticas. Uso restringido de los pronombres per-
ra persona amb les entitats inanimades. Usos i funcions gramaticals res- sonales tnicos de tercera persona con las entidades inanimadas. Usos
tringits o especials dels pronoms febles i de combinacions pronominals, y funciones gramaticales restringidos o especiales de los pronombres
de relatius, interrogatius i exclamatius. Supressi dusos redundants del tonos y de combinaciones pronominales, de relativos, interrogativos y
pronom feble en les oracions de relatiu. exclamativos. Supresin de usos redundantes del pronombre tono en
las oraciones de relativo.
2.2.4. Quantificadors. Domini aprofundit. Numerals: lectura i 2.2.4. Cuantificadores. Dominio avanzado. Numerales: lectura y
escriptura de les fraccions, collectius generals i tradicionals. Quan- escritura de las fracciones, colectivos generales y tradicionales. Cuanti-
titatius i indefinits: usos i funcions de formes formals i tradicionals. tativos e indefinidos: usos y funciones de formas formales y tradiciona-
Interferncies del castell. les. Interferencias del castellano.
2.2.5. Preposicions. Domini aprofundit. Precisi en els usos particu- 2.2.5. Preposiciones. Dominio avanzado. Precisin en los usos par-
lars i excepcionals alternances en preposicions compostes i correlacions ticulares y excepcionales alternancias en preposiciones compuestas y
prepositives; per i per a davant dinfinitiu; contactes entre diverses pre- correlaciones prepositivas; per y per a ante infinitivo; contactos entre
posicions; s genu de les preposicions en usos generals i en fraseologia varias preposiciones; uso genuino de las preposiciones en usos gene-
evitant les interferncies i els usos impropis. rales y en fraseologa evitando las interferencias y los usos impropios.
2.2.6. Adverbis, conjuncions i altres connectors. Domini aprofundit. 2.2.6. Adverbios, conjunciones y otros conectores. Dominio avan-
Usos de la doble negaci i de la negaci expletiva. Usos de ladverbi zado. Usos de la doble negacin y de la negacin expletiva. Usos del
pas. s particular dalguns adverbis i locucions adverbials. Propietat en adverbio pas. Uso particular de algunos adverbios y locuciones adver-
ls de conjuncions i altres connectors i substituci de les interferncies biales. Propiedad en el uso de conjunciones y otros conectores y susti-
i calcs lingstics. tucin de las interferencias y calcos lingsticos.
2.2.7. Verbs. Domini aprofundit. Concordana temporal en diversos 2.2.7. Verbos. Dominio avanzado. Concordancia temporal en diver-
tipus doracions. Usos especials, excepcionals o que contrasten amb sos tipos de oraciones. Usos especiales, excepcionales o que contrastan
altres llenges. s ajustat al rgim sintctic de cada verb. s coherent con otras lenguas. Uso ajustado al rgimen sintctico de cada verbo.
de les formes verbals amb el grau de formalitat de la situaci. Casos Uso coherente de las formas verbales con el grado de formalidad de la
subjectes a variaci contextual i a variaci geogrfica dels usos dels situacin. Casos sujetos a variacin contextual y a variacin geogrfica
verbs ser, estar i haver-hi. de los usos de los verbos ser, estar y haver-hi.
2.3. LXIC I SEMNTICA 2.3. LXICO Y SEMNTICA
2.3.1.Vocabulari culte com i especialitzat: lhabitatge, la construc- 2.3.1. Vocabulario culto comn y especializado: la vivienda, la
ci i les relacions en aquests mbits; les activitats professionals i els construccin y las relaciones en dichos mbitos; las actividades profe-
principals sectors productius; lalimentaci i la restauraci; activitats sionales y los principales sectores productivos; la alimentacin y la res-
culturals i de lleure; economia nacional i internacional; leducaci; la tauracin; actividades culturales y de ocio; economa nacional e inter-
indstria del turisme; els mitjans de comunicaci; la salut i lassistncia nacional; la educacin; la industria del turismo; los medios de comu-
sanitria i social; el medi ambient i la sostenibilitat; les arts: el cine, el nicacin; la salud y la asistencia sanitaria y social; el medio ambiente
teatre, les arts plstiques, etc. i la gesti cultural; les tecnologies de la y la sostenibilidad; las artes: el cine, el teatro, las artes plsticas, etc. y
comunicaci; la societat i el govern; els problemes socials. la gestin cultural; las tecnologas de la comunicacin; la sociedad y el
gobierno; los problemas sociales.
2.3.2. Creaci lxica: parasntesi, neologismes, calcs i habilitaci. 2.3.2. Creacin lxica: parasntesis, neologismos, calcos y habili-
tacin.
2.3.3. Expressions idiomtiques i colloquials. Metfores lexicalit- 2.3.3. Expresiones idiomticas y coloquiales. Metforas lexicaliza-
zades. Enunciats fraseolgics: collocaci, ordenaci delements, locu- das. Enunciados fraseolgicos: colocacin, ordenacin de elementos,
cions i frases fetes. locuciones y frases hechas.
2.3.4. Precisi lxica. Interferncies lxiques: barbarismes i prs- 2.3.4. Precisin lxica. Interferencias lxicas: barbarismos y prsta-
tecs. Falsos sinnims. Ultracorrecci. Interferncies entre llenguatges mos. Falsos sinnimos. Ultracorreccin. Interferencias entre lenguajes
despecialitat. de especialidad.
2.3.5. Relacions semntiques. Reformulacions i nominalitzacions. 2.3.5.Relaciones semnticas. Reformulaciones y nominalizaciones.
Mecanismes lxics de cohesi textual. Mecanismos lxicos de cohesin textual.
2.3.6. Paraules tab, eufemismes i disfemismes. 2.3.6.Palabras tab, eufemismos y disfemismos.
2.3.7. Formaci del lxic. Paraules patrimonials i cultismes. 2.3.7.Formacin del lxico. Palabras patrimoniales y cultismos.
Arcaismes. Vulgarismes i dialectalismes. Onomstica, antroponmia i Arcasmos. Vulgarismos y dialectalismos. Onomstica, antroponimia
toponmia. y toponimia.
Num. 7993 / 06.03.2017 7772

2.3.8. Registres i varietats lingstiques: histrica, geogrfica, social 2.3.8. Registros y variedades lingsticas: histrica, geogrfica,
i funcional. Models de llengua. social y funcional. Modelos de lengua.
2.3.9. Semntica pragmtica: substitucions, pressuposicions, sobre- 2.3.9. Semntica pragmtica: sustituciones, presuposiciones, sobre-
entesos, inferncies i ironia. Usos lxics figurats: comparaci, metfora, entendidos, inferencias y irona. Usos lxicos figurados: comparacin,
metonmia, sincdoque... metfora, metonimia, sincdoque...

ANNEX II ANEXO II
Certificats Certificados

Certificat de nivell A2 de coneixements de valenci Certificado de nivel A2 de conocimientos de valenciano


Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia de la Generalitat Valen- Conselleria de Cultura, Educacin y Ciencia de la Generalitat
ciana Valenciana
Certificat daptitud per a lensenyament en valenci Certificado de aptitud para la enseanza en valenciano

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci Junta Calificadora de Conocimientos de Valenciano


Certificat oral del valenci (1986-1988) Certificado oral del valenciano (1986-1988)
Certificat de coneixements orals de valenci Certificado de conocimientos orales de valenciano

Universitats pbliques valencianes Universidades pblicas valencianas


Certificat de coneixements orals de valenci Certificado de conocimientos orales de valenciano
Certificat de nivell A2 (bsic) Certificado de nivel A2 (bsico)

Comissi Interuniversitria dEstandarditzaci dAcreditacions de Comisin Interuniversitaria de Estandarizacin de Acreditaciones


Coneixements de Valenci (CIEACOVA) de Conocimientos de Valenciano (CIEACOVA)
Certificat de nivell A2 (bsic), a partir de juny de 2016 Certificado de nivel A2 (bsico), a partir de junio de 2016

Junta Permanent de Catal / Secretaria de Poltica Lingstica / Junta Permanente de Cataln / Secretara de Poltica Lingstica
Direcci General de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalunya) / Direccin General de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalua)
Certificat de coneixements orals bsics de llengua catalana (cer- Certificado de conocimientos orales bsicos de lengua catalana
tificat A) (certificado A)
Certificat de nivell bsic de catal (A bsic) Certificado de nivel bsico de cataln (A bsico)
Certificat de nivell bsic de catal (A2) Certificado de nivel bsico de cataln (A2)
Certificat internacional de catal de nivell bsic Certificado internacional de cataln de nivel bsico

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya Escuela de Administracin Pblica de Catalua


Certificat de nivell bsic de catal (A bsic) Certificado de nivel bsico de cataln (A bsico)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica Consorcio para la Normalizacin Lingstica


Certificat de coneixements orals bsics de llengua catalana Certificado de conocimientos orales bsicos de lengua catalana
Certificat de nivell bsic de catal Certificado de nivel bsico de cataln

Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada Centro de Estudios Jurdicos y Formacin Especializada
Certificat de nivell bsic de catal (A bsic) Certificado de nivel bsico de cataln (A bsico)

Universitats de Catalunya integrades en la Xarxa Vives dUniver- Universidades de Catalua integradas en la Xarxa Vives de Uni-
sitats versidades
Certificat de nivell bsic de llengua catalana Certificado de nivel bsico de lengua catalana

Institut Ramon Llull Instituto Ramon Llull


Certificat de nivell bsic de catal Certificado de nivel bsico de cataln

Junta Avaluadora de Catal / Direcci General de Cultura i Joventut Junta Evaluadora de Cataln / Direccin General de Cultura y
/ Direcci General de Poltica Lingstica (Govern de les Illes Balears) Juventud / Direccin General de Poltica Lingstica (Gobierno de las
Islas Baleares)
Certificat de coneixements orals de catal (certificat A) Certificado de conocimientos orales de cataln (certificado A)
Certificat de nivell A2 Certificado de nivel A2

Institut/Escola Balear dAdministraci Pblica: Instituto/Escuela Balear de Administracin Pblica:


Certificat de coneixements orals de llengua catalana (A) (fins al Certificado de conocimientos orales de lengua catalana (A) (hasta
2012 incls) el 2012 inclusive)

Escola Municipal de Mallorqu de Manacor Escuela Municipal de Mallorqun de Manacor


Certificat de coneixements orals de catal (fins al 1991 incls) Certificado de conocimientos orales de cataln (hasta el 1991
inclusive)

Obra Cultural Balear Obra Cultural Balear


Acreditaci dhaver superat el curs de coneixements orals de llen- Acreditacin de haber superado el curso de conocimientos orales
gua catalana (A2) (fins al 1991 incls) de lengua catalana (A2) (hasta el 1991 inclusive)

Universitat de les Illes Balears Universidad de las Islas Baleares


Num. 7993 / 06.03.2017 7773

Certificat de coneixements orals de llengua catalana (fins al 1991 Certificado de conocimientos orales de lengua catalana (hasta el
incls) 1991 inclusive)
Certificat de llengua catalana del nivell A2, expedit pel Servei Certificado de lengua catalana del nivel A2, expedido por el Ser-
Lingstic vicio Lingstico

Govern dAndorra Gobierno de Andorra


Diploma del nivell A de llengua catalana Diploma del nivel A de lengua catalana
Diploma dusuari bsic, nivell A2 de llengua catalana Diploma de usuario bsico, nivel A2 de lengua catalana

Escoles oficials didiomes Escuelas oficiales de idiomas


Acreditaci dhaver aprovat el segon curs del cicle elemental de Acreditacin de haber aprobado el segundo curso del ciclo ele-
valenci/catal (a partir del Reial decret 967/1988). mental de valenciano/cataln (a partir del Real decreto 967/1988).
Certificat de nivell bsic de valenci/catal (a partir del Reial Certificado de nivel bsico de valenciano/cataln (a partir del Real
decret 1629/2006) decreto 1629/2006)
Certificat de nivell A2 de valenci /catal (a partir de la Llei org- Certificado de nivel A2 de valenciano /cataln (a partir de la Ley
nica 8/2013) orgnica 8/2013)
Certificat de nivell B1 de coneixements de valenci Certificado de nivel B1 de conocimientos de valenciano
Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci Junta Calificadora de Conocimientos de Valenciano
Certificat de grau elemental de coneixements de valenci Certificado de grado elemental de conocimientos de valenciano

Universitats pbliques valencianes Universidades pblicas valencianas


Certificat de grau elemental de coneixements de valenci Certificado de grado elemental de conocimientos de valenciano
Certificat de nivell B1 (elemental) Certificado de nivel B1 (elemental)

Comissi Interuniversitria dEstandarditzaci dAcreditacions de Comisin Interuniversitaria de Estandarizacin de Acreditaciones


Coneixements de Valenci (CIEACOVA) de Conocimientos de Valenciano (CIEACOVA)
Certificat de nivell B1 (elemental), a partir de juny de 2016 Certificado de nivel B1 (elemental), a partir de junio de 2016

Junta Permanent de Catal / Secretaria de Poltica Lingstica / Junta Permanente de Cataln / Secretara de Poltica Lingstica
Direcci General de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalunya) / Direccin general de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalua)
Certificat de nivell elemental de catal (A elemental) Certificado de nivel elemental de cataln (A elemental)
Certificat de nivell elemental de catal (B1) Certificado de nivel elemental de cataln (B1)
Certificat internacional de catal de nivell llindar Certificado internacional de cataln de nivel llindar

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya Escuela de Administracin Pblica de Catalua


Certificat de nivell elemental de catal (A elemental) Certificado de nivel elemental de cataln (A elemental)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica Consorcio para la Normalizacin Lingstica


Certificat de nivell elemental de catal Certificado de nivel elemental de cataln

Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada Centro de Estudios Jurdicos y Formacin Especializada
Certificat de nivell bsic de catal (A elemental) Certificado de nivel bsico de cataln (A elemental)

Universitats de Catalunya integrades en la Xarxa Vives dUniver- Universidades de Catalua integradas en la Xarxa Vives de Uni-
sitats versidades
Certificat de nivell elemental de llengua catalana Certificado de nivel elemental de lengua catalana
Institut Ramon Llull Instituto Ramon Llull
Certificat de nivell elemental de catal Certificado de nivel elemental de cataln

Junta Avaluadora de Catal / Direcci General de Cultura i Joventut Junta Evaluadora de Cataln / Direccin General de Cultura y
/ Direcci General de Poltica Lingstica (Govern de les Illes Balears) Juventud / Direccin General de Poltica Lingstica (Gobierno de las
Islas Baleares)
Certificat de nivell B1 Certificado de nivel B1

Universitat de les Illes Balears Universidad de las Islas Baleares


Certificat de coneixements elementals de llengua catalana (fins Certificado de conocimientos elementales de lengua catalana
al 1991 incls) (hasta el 1991 inclusive)
Certificat de llengua catalana del nivell B1, expedit pel Servei Certificado de lengua catalana del nivel B1, expedido por el Ser-
Lingstic vicio Lingstico

Govern dAndorra Gobierno de Andorra


Diploma dusuari independent, nivell B1 de llengua catalana Diploma de usuario independiente, nivel B1 de lengua catalana

Escoles oficials didiomes Escuelas oficiales de idiomas


Certificat de cicle elemental de valenci/catal (a partir del Reial Certificado de ciclo elemental de valenciano/cataln (a partir del
decret 967/1988). Real decreto 967/1988).
Certificat de nivell intermedi de valenci/catal (a partir del Reial Certificado de nivel intermedio de valenciano/cataln (a partir del
decret 1629/2006) Real decreto 1629/2006)
Certificat de nivell B1 de valenci/catal (a partir de la Llei org- Certificado de nivel B1 de valenciano/cataln (a partir de la Ley
nica 8/2013) orgnica8/2013)

Certificat de nivell B2 de coneixements de valenci Certificado de nivel B2 de conocimientos de valenciano


Num. 7993 / 06.03.2017 7774

Universitats pbliques valencianes Universidades pblicas valencianas


Certificat de nivell B2 (intermedi) Certificado de nivel B2 (intermedio)

Comissi Interuniversitria dEstandarditzaci dAcreditacions de Comisin Interuniversitaria de Estandarizacin de Acreditaciones


Coneixements de Valenci (CIEACOVA) de Conocimientos de Valenciano (CIEACOVA)
Certificat de nivell B2 (intermedi), a partir de juny de 2016 Certificado de nivel B2 (intermedio), a partir de junio de 2016

Junta Permanent de Catal / Secretaria de Poltica Lingstica / Junta Permanente de Cataln / Secretara de Poltica Lingstica /
Direcci General de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalunya) Direccin General de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalunya)
Certificat de coneixements elementals de llengua catalana (orals Certificado de conocimientos elementales de lengua catalana (ora-
i escrits) (certificat B) les y escritos) (certificado B)
Certificat de nivell intermedi de catal (B) Certificado de nivel intermedio de cataln (B)
Certificat de nivell intermedi de catal (B2) Certificado de nivel intermedio de cataln (B2)
Certificat internacional de catal de nivell avanat Certificado internacional de cataln de nivel avanzado

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya Escuela de Administracin Pblica de Catalua


Certificat dassistncia i aprofitament dun curs de llengua cata- Certificado de asistencia y aprovechamiento de un curso de lengua
lana del nivell B catalana del nivel B
Certificat de nivell intermedi de catal (B) Certificado de nivel intermedio de cataln (B)
Certificat dassistncia i aprofitament dun curs de llengua catala- Certificado de asistencia y aprovechamiento de un curso de lengua
na del nivell elemental per a catalanoparlants catalana del nivel elemental para catalanoparlantes

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica Consorcio para la Normalizacin Lingstica


Certificat de coneixements elementals, orals i escrits, de llengua Certificado de conocimientos elementales, orales y escritos, de
catalana (a partir del mes de gener de 1999) lengua catalana (a partir del mes de enero de 1999)
Certificat de nivell intermedi de catal Certificado de nivel intermedio de cataln

Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada Centro de Estudios Jurdicos y Formacin Especializada
Certificat de nivell intermedi de catal (B) Certificado de nivel intermedio de cataln (B)

Universitats de Catalunya integrades en la Xarxa Vives dUniver- Universidades de Catalua integradas en la Xarxa Vives de Uni-
sitats versidades
Certificat de nivell intermedi de llengua catalana Certificado de nivel intermedio de lengua catalana

Institut Ramon Llull Instituto Ramon Llull


Certificat de nivell intermedi de catal Certificado de nivel intermedio de cataln

Junta Avaluadora de Catal / Direcci General de Cultura i Joventut Junta Evaluadora de Cataln / Direccin General de Cultura y
/ Direcci General de Poltica Lingstica (Govern de les Illes Balears) Juventud / Direccin General de Poltica Lingstica (Gobierno de las
Islas Baleares)
Certificat de coneixements elementals de catal, orals i escrits, Certificado de conocimientos elementales de cataln, orales y
(certificat B) escritos, (certificado B)
Certificat de nivell B2 Certificado de nivel B2

Institut/Escola Balear dAdministraci Pblica Instituto/Escuela Balear de Administracin Pblica


Certificat de coneixements elementals de llengua catalana (B) Certificado de conocimientos elementales de lengua catalana (B)
(fins al 2012 incls) (hasta el 2012 inclusive)

Escola Municipal de Mallorqu de Manacor Escuela Municipal de Mallorqun de Manacor


Certificat de coneixements elementals de catal (fins al 1991 Certificado de conocimientos elementales de cataln (hasta el
incls) 1991 inclusive)

Obra Cultural Balear Obra Cultural Balear


Acreditaci dhaver superat el curs de grau elemental de llengua Acreditacin de haber superado el curso de grado elemental de
catalana (fins al 1991 incls) lengua catalana (hasta el 1991 inclusive)

Universitat de les Illes Balears Universidad de las Islas Baleares


Certificat de llengua catalana del nivell B2, expedit pel Servei Certificado de lengua catalana del nivel B2, expedido por el Ser-
Lingstic vicio Lingstico

Govern dAndorra Gobierno de Andorra


Diploma de nivell B de llengua catalana Diploma de nivel B de lengua catalana
Diploma dusuari independent, nivell B2 de llengua catalana Diploma de usuario independiente, nivel B2 de lengua catalana

Escoles oficials didiomes Escuelas oficiales de idiomas


Certificat daptitud de valenci/catal (a partir del Reial decret Certificado de aptitud de valenciano/cataln (a partir del Real
967/1988) decreto 967/1988)
Certificat de nivell avanat de valenci/catal (a partir del Reial Certificado de nivel avanzado de valenciano/cataln (a partir del
decret 1629/2006) Real decreto 1629/2006)
Certificat de nivell B2 de valenci/catal (a partir de la Llei org- Certificado de nivel B2 de valenciano/cataln (a partir de la Ley
nica 8/2013) orgnica 8/2013)
Certificat de nivell C1 de coneixements de valenci Certificado de nivel C1 de conocimientos de valenciano
Num. 7993 / 06.03.2017 7775

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci Junta Calificadora de Conocimientos de Valenciano


Certificat de coneixement elemental (oral i escrit) del valenci Certificado de conocimiento elemental (oral y escrito) del valen-
1986-1988 ciano 1986-1988
Certificat de grau mitj de coneixements de valenci Certificado de grado medio de conocimientos de valenciano

Conselleria dEducaci (Generalitat Valenciana) Conselleria de Educacin (Generalitat Valenciana)


Diploma de mestre de valenci (fins al 15 dabril de 2013) Diploma de maestro de valenciano (hasta el 15 de abril de 2013)
Certificat de capacitaci per a lensenyament en valenci (fins al Certificado de capacitacin para la enseanza en valenciano (hasta
de 15 dabril de 2013) el de 15 de abril de 2013)

Universitats pbliques valencianes Universidades pblicas valencianas


Certificat de grau mitj de coneixements de valenci Certificado de grado medio de conocimientos de valenciano
Certificat de nivell C1 (suficincia) Certificado de nivel C1 (suficiencia)
Comissi Interuniversitria dEstandarditzaci dAcreditacions de Comisin Interuniversitaria de Estandarizacin de Acreditaciones
Coneixements de Valenci (CIEACOVA) de Conocimientos de Valenciano (CIEACOVA)
Certificat de nivell C1 (suficincia), a partir de juny de 2016 Certificado de nivel C1 (suficiencia), a partir de junio de 2016

Junta Permanent de Catal / Secretaria de Poltica Lingstica / Junta Permanente de Cataln / Secretara de Poltica Lingstica /
Direcci General de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalunya) Direccin General de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalunya)
Certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (orals i Certificado de conocimientos medios de lengua catalana (orales y
escrits) (certificat C) escritos) (certificado C)
Certificat de nivell de suficincia de catal (C) Certificado de nivel de suficiencia de cataln (C)
Certificat de nivell de suficincia de catal (C1) Certificado de nivel de suficiencia de cataln (C1)

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya Escuela de Administracin Pblica de Catalua


Certificat dassistncia i aprofitament dun curs de llengua cata- Certificado de asistencia y aprovechamiento de un curso de lengua
lana del nivell C catalana del nivel C
Certificat de nivell de suficincia de catal (C) Certificado de nivel de suficiencia de cataln (C)

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica Consorcio para la Normalizacin Lingstica


Certificat de coneixements avanats orals i escrits de llengua cata- Certificado de conocimientos avanzados orales y escritos de len-
lana (a partir del mes de gener de 1999) gua catalana (a partir del mes de enero de 1999)
Certificat de nivell de suficincia de catal Certificado de nivel de suficiencia de cataln

Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada Centro de Estudios Jurdicos y Formacin Especializada
Certificat de nivell suficincia de catal Certificado de nivel suficiencia de cataln

Universitats de Catalunya integrades en la Xarxa Vives dUniver- Universidades de Catalua integradas en la Xarxa Vives de Uni-
sitats versidades
Certificat de nivell de suficincia de llengua catalana Certificado de nivel de suficiencia de lengua catalana

Institut Francocatal de la Universitat de Perpiny Instituto Francocataln de la Universidad de Perpin


Diploma destudis universitaris generals (DEUG) de catal Diploma de estudios universitarios generales (DEUG) de cataln

Institut Ramon Llull Instituto Ramon Llull


Certificat de nivell de suficincia de catal Certificado de nivel de suficiencia de cataln

Junta Avaluadora de Catal / Direcci General de Cultura i Joventut/ Junta Evaluadora de Cataln / Direccin General de Cultura y
Direcci General de Poltica Lingstica (Govern de les Illes Balears) Juventud/ Direccin General de Poltica Lingstica (Gobierno de las
Islas Baleares)
Certificat de coneixements mitjans de catal, orals i escrits, (cer- Certificado de conocimientos medios de cataln, orales y escritos,
tificat C) (certificado C)
Certificat de nivell C1 Certificado de nivel C1

Institut/Escola Balear dAdministraci Pblica Instituto/Escuela Balear de Administracin Pblica


Certificat de coneixements mitjans de llengua catalana (C) (fins Certificado de conocimientos medios de lengua catalana (C)
al 2012 incls) (hasta el 2012 inclusive)

Escola Municipal de Mallorqu de Manacor Escuela Municipal de Mallorqun de Manacor


Certificat de coneixements mitjans de catal (fins al 1991 incls) Certificado de conocimientos medios de cataln (hasta el 1991
inclusive)
Obra Cultural Balear Obra Cultural Balear
Acreditaci dhaver superat el curs de grau mitj de llengua cata- Acreditacin de haber superado el curso de grado medio de lengua
lana (fins al 1991 incls) catalana (hasta el 1991 inclusive)

Universitat de les Illes Balears Universidad de las Islas Baleares


Certificat de coneixements mitjans de catal (fins al 1991 incls) Certificado de conocimientos medios de cataln (hasta el 1991
inclusive)
Certificat de llengua catalana del nivell C1, expedit pel Servei Certificado de lengua catalana del nivel C1, expedido por el Ser-
Lingstic vicio Lingstico

Govern dAndorra Gobierno de Andorra


Num. 7993 / 06.03.2017 7776

Diploma de nivell C de llengua catalana Diploma de nivel C de lengua catalana


Diploma dusuari experimentat, nivell C1 de llengua catalana Diploma de usuario experimentado, nivel C1 de lengua catalana

Escoles oficials didiomes Escuelas oficiales de idiomas


Certificat de nivell C1 de valenci/catal (a partir de la Llei org- Certificado de nivel C1 de valenciano/cataln (a partir de la Ley
nica 8/2013) orgnica 8/2013)
Certificat de nivell C2 de coneixements de valenci Certificado de nivel C2 de conocimientos de valenciano
Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci Junta Calificadora de Conocimientos de Valenciano
Certificat superior (oral i escrit) del valenci (1986-1988) Certificado superior (oral y escrito) del valenciano (1986-1988)
Certificat de grau superior de coneixements de valenci Certificado de grado superior de conocimientos de valenciano

Ensenyament reglat universitari Enseanza reglada universitario


Llicenciatura en Filologia, secci Filologia Valenciana Licenciatura en Filologa, seccin Filologa Valenciana
Llicenciatura en Filologia, secci Filologia Catalana Licenciatura en Filologa, seccin Filologa catalana
Llicenciatura en Filosofia i lletres, divisi Filologia (Filologia Licenciatura en Filosofa y Letras, divisin Filologa (Filologa
Valenciana) Valenciana)
Llicenciatura en Filosofia i Lletres, divisi Filologia (Filologia Licenciatura en Filosofa y Letras, divisin Filologa (Filologa
Catalana) catalana)
Llicenciatura en Filologia Catalana Licenciatura en Filologa Catalana
Llicenciatura de Traducci i Interpretaci (amb certificaci que la Licenciatura de Traduccin y Interpretacin (con certificacin que
llengua A s el catal o que litinerari de traducci s al catal) la lengua A es el cataln o que el itinerario de traduccin es al cataln)
Grau en Filologia Catalana Grado en Filologa Catalana
Grau de Llengua i Literatura Catalanes Grado de Lengua y Literatura catalanas
Grau dEstudis Catalans i Occitans Grado de Estudios Catalanes y Occitanos
Grau en Traducci i Interpretaci (amb certificaci que la llengua Grado en Traduccin y Interpretacin (con certificacin que la
A s el catal o que litinerari de traducci s al catal) lengua A es el cataln o que el itinerario de traduccin es al cataln)

Universitats pbliques valencianes Universidades pblicas valencianas


Certificat de grau superior de coneixements de valenci Certificado de grado superior de conocimientos de valenciano
Certificat de nivell C2 (superior) Certificado de nivel C2 (superior)

Comissi Interuniversitria dEstandarditzaci dAcreditacions de Comisin Interuniversitaria de Estandarizacin de Acreditaciones


Coneixements de Valenci (CIEACOVA) de Conocimientos de Valenciano (CIEACOVA)
Certificat de nivell C2 (superior), a partir de juny de 2016 Certificado de nivel C2 (superior), a partir de junio de 2016
Junta Permanent de Catal / Secretaria de Poltica Lingstica / Junta Permanente de Cataln / Secretara de Poltica Lingstica /
Direcci General de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalunya) Direccin General de Poltica Lingstica (Generalitat de Catalunya)
Certificat de coneixements superiors de catal (orals i escrits) Certificado de conocimientos superiores de cataln (orales y escri-
(certificat D) tos) (certificado D)
Certificat de nivell superior de catal (D) Certificado de nivel superior de cataln (D)
Certificat de nivell superior de catal (C2) Certificado de nivel superior de cataln (C2)

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya Escuela de Administracin Pblica de Catalua


Certificat dassistncia i aprofitament dun curs de llengua cata- Certificado de asistencia y aprovechamiento de un curso de lengua
lana del nivell D catalana del nivel D

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica Consorcio para la Normalizacin Lingstica


Certificat de nivell superior de catal (a partir de juny de 2001) Certificado de nivel superior de cataln (a partir de junio de 2001)

Universitats de Catalunya integrades en la Xarxa Vives dUniver- Universidades de Catalua integradas en la Xarxa Vives de Uni-
sitats versidades
Certificat de nivell superior de llengua catalana Certificado de nivel superior de lengua catalana

Institut Francocatal de la Universitat de Perpiny Instituto Francocataln de la Universidad de Perpin


Diploma de llicenciatura de catal, llengua viva estrangera Diploma de licenciatura de cataln, lengua viva extranjera

Institut Ramon Llull Instituto Ramon Llull


Certificat de nivell superior de catal Certificado de nivel superior de cataln

Junta Avaluadora de Catal / Direcci General de Cultura i Joventut/ Junta Evaluadora de Cataln / Direccin General de Cultura y
Direcci General de Poltica Lingstica (Govern de les Illes Balears) Juventud/ Direccin General de Poltica Lingstica (Gobierno de las
Islas Baleares)
Certificat de coneixements superiors de catal, orals i escrits, (cer- Certificado de conocimientos superiores de cataln, orales y escri-
tificat D) tos, (certificado D)
Certificat de nivell C2 Certificado de nivel C2

Institut/Escola Balear dAdministraci Pblica Instituto/Escuela Balear de Administracin Pblica


Certificat de coneixements superiors de llengua catalana (D) (fins Certificado de conocimientos superiores de lengua catalana (D)
al 2012 incls) (hasta el 2012 inclusive)

Conselleria dEducaci i Cultura (Govern Balear) Conselleria de Educacin y Cultura (Gobierno Balear)
Ttol de professor de llengua catalana Ttulo de profesor de lengua catalana
Num. 7993 / 06.03.2017 7777

Escola Municipal de Mallorqu de Manacor Escuela Municipal de Mallorqun de Manacor


Certificat de coneixements superiors de catal (fins al 1991 incls) Certificado de conocimientos superiores de cataln (hasta el 1991
inclusive)

Obra Cultural Balear Obra Cultural Balear


Acreditaci dhaver superat el curs de grau superior de llengua Acreditacin de haber superado el curso de grado superior de len-
catalana (fins al 1991 incls) gua catalana (hasta el 1991 inclusive)

Universitat de les Illes Balears Universidad de las Islas Baleares


Certificat de coneixements superiors de catal (fins al 1991 incls) Certificado de conocimientos superiores de cataln (hasta el 1991
inclusive)
Certificat de llengua catalana del nivell C2, expedit pel Servei Certificado de lengua catalana del nivel C2, expedido por el Ser-
Lingstic vicio Lingstico

Govern dAndorra Gobierno de Andorra


Diploma dusuari experimentat, nivell C2 de llengua catalana Diploma de usuario experimentado, nivel C2 de lengua catalana

Escoles oficials didiomes Escuelas oficiales de idiomas


Certificat de nivell C2 de valenci/catal (a partir de la Llei org- Certificado de nivel C2 de valenciano/cataln (a partir de la Ley
nica 8/2013) orgnica 8/2013)

You might also like