You are on page 1of 23

CRDIT 6 SEGURETAT EN BARRANCS

SEGURETAT EN BARRANCS

SEGON NIVELL. Bloc Especfic


Especialitat: Descens de Barrancs

Crdit 6

APUNTS D AUTORESCAT

Apunts en Catal

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina 1 de 1. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte I scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

GENERALITATS

1.- INTRODUCCI.

2.- CONCEPTES GENERALS PRELIMINARS, DEFINICIONS.

3.- PRINCIPIS GENERALS DACTUACI DAVANT DUN ACCIDENT.

4.- GRUPS DE SOCORS EN MUNTANYA.

5.- NORMES BSIQUES PER REALITZAR QUALSEVOL


MANIOBRA DAUTORESCAT

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 5. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

1.- INTRODUCCI

En aquets apunts hi trobareu una srie dajudes per seguir les


prctiques dautorescat, s un document que complementa i on no es
trobaran totes les accions i maniobres practicades.

Hem dentendre que abans de fer cap actuaci de rescat cal conixer
les maniobres prvies i comunes, es tracta de dominar els nusos, polipasts,
etc. Un cop assimilats aquests conceptes hem de saber fer les maniobres
dautorescat amb el mnim de material, com si estigussim involucrats a
linterior duna cordada accidentada i ens hagussim de valer amb el que
tenim, per ms endavant fer les mateixes actuacions amb material especfic
de rescat, dins lens dun grup organitzat especficament.

2.- CONCEPTES GENERALS PRELIMINARS, DEFINICIONS

El risc 0 no existeix, a la muntanya intervenen un munt de factors que


poden provocar un accident, els perills a muntanya els podem classificar en:

Perills Objectius.- Aquells que sn inherents de la muntanya i que no


depenen de nosaltres mateixos, i que per tant, noms podem minimitzar per
mai anullar. Cal un complet coneixement del medi per prendre les
decisions ms encertades per que no ens afectin.

Perills Subjectius.- Sn aquells que depenen de nosaltres i que per tant


haurem de poder anullar per, aix suposa un coneixement profund de
les nostres possibilitats i habilitats. Pel sol fet de ser humans, s tamb
prcticament impossible el control total.

Els coneixements adequats i una actuaci sempre preventiva seran


lnica manera per tenir menys possibilitats de patir un accident.
Lanticipaci, o sigui veure el perill a abans de que ens afecti i
prendre les decisions adequades, aix com tenir clars uns protocols
dactuaci, sn la base de la seguretat, i encara ms, en una situaci de
rescat, on es poden viure situacions de alta tensi, cal tenir les maniobres
clares, aix com lordre de les mateixes.

Seguretat.- Sn els mecanismes que eviten el perill. Pot ser passiva, aquella
que ens ve donada per determinat equip i material, i que tamb podem
transmetre nosaltres simplement per la nostra proximitat a una altra persona.
O activa, aquella que requereix una actuaci directe nostre.

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 5. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

Gesti del risc A la muntanya no es pot parlar de seguretat garantida, i


sactua com un gestor, minimitzant les situacions de risc i en alguns casos
anullant-les.

Un cop succet laccident, els socors poden ser de dos tipus:

Autorescat: Rescat dut a terme amb els mitjans de la prpia cordada o dun
grup no especialitzat prxim. Pocs mitjans, i en alguns casos insuficients,
per que tenen la capacitat de comenar a actuar rpidament. Moltes
vegades pot ser suficient i indispensable aquest tipus dactuaci, i daltres
vegades ser importantssim per el treball posterior dun grup organitzat.

Socors organitzat: Grup extern, en principi professional que te un material i


coneixements tcnics especfics en rescat. Pot tardar molt en activar-se i
comenar les tasques de rescat, per en alguns casos sn completament
necessaris i indispensables.

Nota: Shan de conixer els protocols dactuaci inicials, els primers auxilis i
les tcniques dautorescat, aix com tenir nocions de les maniobres i
procediments dels grups organitzats i tenir clar on comena lmbit dactuaci
duns i daltres.

Prevenci daccidents.- Grcies als coneixements tcnics i a la capacitat


danticipaci, podem prevenir la major part dels perills.

Un cop succet laccident seguirem el protocol


segent:

PAS:

PROTEGIR AVISAR SOCRRER

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 5. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

3.- PRINCIPIS GENERALS DACTUACI DAVANT DUN


ACCIDENT

1. MANTENIR LA CALMA PER ACTUAR RPIDAMENT.


2. VALORAR LA SITUACI.
3. PREVENIR COMPLICACIONS (PROTEGIR AL GRUP I A
LACCIDENTAT)
4. ALERTAR/AVISAR SI HI HA POSSIBILITAT INMEDIATA
5. ATENDRE LES LESIONS DEL FERIT.
6. VALORAR LA POSSIBILITAT DE TRASLLAT.
7. RECOPILAR DADES PER DEMANAR AJUT.
8. NO DEIXAR SOL A LACCIDENTAT SI S POSSIBLE.
9. ALERTAR/AVISAR SI NO SHA POGUT FER ABANS.
10. EVAQUAR.

4.- GRUPS DE SOCORS EN MUNTANYA (Telfon demergncia 112)

Catalunya

GRAE Bombers de la Generalitat


Localitzaci: Cerdanyola, Seu dUrgell, Vielha, Pobla de Segur, Camprodon
i Olot.
Atestats Grup de Muntanya dels Mossos dEsquadra Vielha, Bellaterra i La Seu
dUrgell

Arag

GREIM Guardia Civil


Localitzaci: Benasque, Boltaa, Candanch, Jaca, Panticosa, Tarazona,
Mora de Rubielo.

Pas Basc

SOS Deiak Direccin de atencin de Emergencias


Grup de rescat en muntanya de la Ertzaintza. Grup de socors en muntanya de
la EMF.

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 5. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

Navarra

SOS Nafarroa
Grup de rescat en muntanya dels Bombers de Navarra
Guardia Civil Auritz i Erronkari.

Cantabria

GREIM Guardia Civil


Localitzaci Potes.

Principat dAsturias

CEISPA / La Morgal:
Guardia Civil, Cangas de Ons i Mieres

Frana

Gendarmerie i CRS
En algun cas Bombers

Italia

Guardia de Finanza i Socorso alpino CAI

5.- NORMES BSIQUES PER REALITZAR QUALSEVOL


MANIOBRA DAUTORESCAT

- Utilitzar el material adequat.

- Sempre estar assegurat a 2 punts.

- Respectar lordre de la maniobra.

- Repassar cada acci / pas.

- No tenir pressa.

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 5. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

TCNIQUES DAUTORESCAT EN BARRANCS

1.- MANIOBRES PRVIES DAUTORESCAT.


1.1.- Maniobres per tensar corda o remuntar crregues.
1.1.1.- Polispast simple 1/3.
1.1.2.- Polispast doble 1/5.
1.1.3.- Polispast mariner 1/7.
1.1.4.- Passabloc.
1.2.- Descens en rpel.
1.2.1.- Rpel passant nus.
1.2.2.- Rpel per corda tensa.
1.3.- Lnies horitzontals.
1.4.- Sistemes per remuntar corda.
1.5.- Conversions ascens / descens.

2.- MANIOBRES BSIQIES DINTERVENCI.


2.1 .-Autorescat en barrancs.
2.2.- Descens de ferits.
2.2.1.- Rpel amb un sol descensor
2.2.2.- Rpel amb dos descensors
2.2.3.- Rpel politjat
2.2.4.- Despenjar accidentat amb socorrista
2.3.- Ascens de ferits.
2.3.1.- Amb contraps.
2.3.2.- Amb polispast.
2.4.- Maniobres en capalera.
2.2.1.- Desbloqueig de la reuni.
2.2.2.- Tall demergncia.
2.5.- Maniobres associades a rpels.
2.5.1.- Desbloqueig de laccidentat per corda auxiliar.
2.5.2.- Accs per corda auxiliar i tall demergncia.

3.- SOCORS ORGANITZATS.

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 17. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

1.- MANIOBRES PREVIES DAUTORESCAT

1.1.- MANIOBRES PER TENSAR CORDA O REMUNTAR CRREGUES:

Maniobres de desmultiplicaci de tensions. En lnia general, si es puja


crrega o persones utilitzem polifr, i si es tensen lnies guia o tirolines,
finalitzem la maniobra amb un dinmic fugat. Pot haver-hi altres opcions.

Un polifr o antiretorn no s rs ms que un sistema antiretorn, pot ser un


aparell mecnic, tipus MINITRAXION, o simplement un cordino maixard
collocat en el costat de crrega que deixi crrer la corda en ascens i que
bloquegi en descens o b un nus antiretorn tipus cor o lorenzi.

Polifr directe a mosquet Polifr allargat

1.1.1.- POLISPAST SIMPLE 1/3

Un polispast s un sistema que mitjanant la combinaci de politges desmultiplica


la fora que hem de fer per arrossegar un pes o aixecar una crrega. Cada politja
que afegim te la propietat de reduir lesfor a realitzar. 1/3 vol dir que per cada
unitat de fora que apliquem nobtenim 3 de resultat.

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 17. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

1.1.2.- POLISPAST DOBLE 1/5

Ens caldr tan sols tornar a passar la corda pel bloquejador de la corda activa i
collocar un bloquejador ms a lalada de la corda que ens ve de la reuni. En
total hi posem dues politges ms que faran lefecte acordi.
El recorregut efectiu s menor per la desmultiplicaci s 1/5.
Aquest sistema es pot anar repetint sistemticament, per cada politja que
colloquem guanyarem un punt de desmultiplicaci.

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 17. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

1.1.3.- POLISPAST MARINER DOBLE (1/7) O SIMPLE (1/5)

Similar a lanterior per els retorns de la corda els fem amb una corda auxiliar ( 4
o 5 metres), aix facilitem la recollocaci dels bloquejadors. La diferencia entre el
simple i el doble tan sols s que el simple va fixat a la reuni i el doble al
bloquejador.

Mariner simple 1/5 Doble 1/7

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 17. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

1.1.4.- PASSABLOC

Sistema de politges enfrontades que igualen i compensen les seves forces de


manera que per molta tensi que agafi la corda, aquesta no t desplaament.
s un sistema que sutilitza per tensar i fixar cordes, per exemple per fer una
tirolina.

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 17. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

1.2.- DESENS PER CORDA EN RPEL

El rpel s aquella maniobra que em permet davallar per una vertical amb
autonomia.
En situacions dautorescat ens trobarem dues maniobres bsiques que cal
conixer: passar un nus quan estem rapelant o baixar per la corda tensa.

1.2.1.- RAPELAR PASSANT UN NUS.

Quan ens trobem amb un nus en la corda de la lnia de baixada hem de saber
superar-lo, tenim dos opcions bsiques, que ens trobem el nus sense esperar-
lo o que estigui la corda tallada hi hgim de fer un nus per poder continuar
baixant amb ella, o que ja sabem que hem de passar un nus i per tant iniciem la
maniobra ja preparats.

Si sortim preparats ho farem de la segent manera: Descens autoassegurat


amb maixard amb dos mosquetons per sobre el davallador amb un cap
dancoratge desembragable (dinmic fugat).

Si ens trobem contra el nus farem el segent procediment:

1. Arribar al nus i assegurar-se per sota amb nus fixe amb un cap dancoratge.

2. Muntar maixard bidireccional amb 2 mosquetons, agafar amb laltre


cap dancoratge.

3. Fixar la punta de la corda a larns i passar el reenviament pel maixard.

4. Retirar lancoratge i fer crrer el maixard el ms alt possible.

5. Muntar un dinmic a larns i polejar per transferir el pes. Bloquejar el


dinmic.

6. Passar el nus i bloquejar el descensor.

7. Desbloquejar el dinmic i descendir fins a transferir el pes al descensor.

8. Desmuntar el dinmic, treure la corda de la politja i recuperar el maixard


que ens quedar molt alt per baixar sol.

9. Treure la seguretat i continuar el descens.

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 17. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

A dalt: Preparaci per iniciar rpel passant un nus conegut

Preparaci un cop encastat al nus Passant a sota del nus

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 17. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

1.2.2.- RPEL PER CORDA TENSA

Hi ha diferents maneres de baixar per una corda


tensa, la ms segura s baixar utilitzant dos
maixards, doncs en el cas que sallibers la
tensi sobtadament, el bloqueig funciona igual. El
major inconvenient s que s un sistema lent.

Hi ha altres sistemes ms eficaos en quan a la


velocitat de progressi per pels quals s
imprescindible que la corda sempre estigui tensa:

Utilitzant un sistema de mosquetons


creuats. No sempre s efectiu doncs els
mosquetons han de ser amples.

Amb un Valdost. s el sistema ms


eficient, cal reforar-lo amb un maixard per
sobre i collocar un sistema de fre de
mosquetons en lancoratge a larns. Per
la fabricaci del cordino valldost
necessitarem un tros de corda dinmica
de 10/11 mm de 2,5 mts en el qual hi
traurem dos brins de lnima per a qu quedi la corda ms flexible. El
descens el provoquem arrossegant el nus per la corda, per tant ha de ser
molt suau.

1.3.- LNIES HORITZONTALS.

Ens ajudaran a superar obstacles duna manera ms cmode, per exemple


separant les cordes de la vertical per evitar fregaments. Bsicament sn:

Passamans horitzontals, em faciliten la progressi assegurat en horitzontal.

Guiats i tirolines. Per descensos fora de la vertical, per evitar obstacles o


facilitar el descens.

Telefrics. Similars a les tirolines sutilitza per a situacions en els que al


remuntar o b moure una llitera pesada.

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 17. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

1.4.- SISTEMES PER REMUNTAR CORDA:

Amb mitjants mecnics.


Amb mitjants de fortuna.

Nota: Tenir en compte detalls passant travessies.

1.4.1.- OPCIONS BSIQUES DE REMUNTAR


CORDA

2 auto-bloquejants a la corda amb cap


dancoratge cada un. En aquest cas el pedal
va per sota.
1 pedal per sobre amb maixard i a larns (cor, vuit a la italiana reverso,
grigri, etc)
Tot realitzat amb un mateix cordino llarg.

Vuit a litaliana amb pedal per sobre Dos bloquejadors allargats amb pedal
per sota

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 17. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

1.5.- CONVERSIONS ASCENS/DESCENS

Ascens / descens.- Muntar el descensor entre els dos bloquejadors i


posteriorment treure el de sota.

Descens / ascens.- Bloquejar el descensor i muntar els dos o un


bloquejador segons el cas.

2.- MANIOBRES BSIQUES DINTERVENCI EN BARRANCS

2.1.- AUTORESCAT EN BARRANCS

Classificarem la nostra actuaci en dos grans grups:

1. Recuperaci immediata de laccidentat.- Es tracta daccedir a


laccidentat en primera instncia i deixar-lo en lloc ms segur.

2. Evacuaci o trasllat daccidentats.- Un cop tret del primer


problema a laccidentat, cal anar-lo baixant o remuntant per treurel ela
paret duna forma sistemtica.

Com que sobretot en el primera actuaci hi ha moltes variables, analitzarem els


casos ms tpics, tot cercant la maniobra que en ms situacions ens ser
efectiva.

En barrancs definim els segents casos:

Maniobres en capalera.

Maniobres associades al rpel.

Evacuacions i trasllats.

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 17. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

2.2.- DESCENS DE FERITS

Mobilitzar un ferit en un barranc pot


arribar a ser una empresa molt
complicada i perillosa. Cal que valorem
b la situaci i que sempre procurem la
intervenci i actuaci dels cossos
especials de rescat especialistes en el
tema. Un trasllat defectus pot agreujar
les lesions de laccidentat amb les
corresponents conseqncies de responsabilitat que es derivin.
Podem utilitzar una corda plegada per fer trasllats a peu curts.

2.2.1.- RPEL AMB UN SOL DESCENSOR

El socorrista i laccidentat van penjats del mateix descensor. Utilitzarem un


sistema de sobrefregament al descensor i un maixard dautoasegurana.
Entre el socorrista i laccidentat hem de tenir una cinta duni per fer la seguretat
redundant.

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 17. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

2.2.2.- RPEL AMB DOS DESCENSORS

Sistema de descensors en srie que provoquen ms fregament i per tant faciliten


el descens. Els dos descensors van units per una cinta, el de baix arrossega al de
dalt. Podem utilitzar el descensor superior per tenir-hi laccidentat. Igualment entre
el socorrista i laccidentat hem de tenir una cinta duni per fer la seguretat
redundant.

2.2.3.- RPEL POLITJAT

La corda passa en politja per la


reuni. Laccidentat va encordat en
punta de corda. El descensor el
porta el socorrista amb un sistema
de fre addicional i amb una
autoassegurana tipus maixard.
Laccidentat i el socorrista van units
amb dun cinta a travs de la qual el
socorrista arrossega a laccidentat.

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 17. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

2.2.4.- DESPENJAR ACCIDENTAT AMB SOCORRISTA

El ferit va en punta de corda i el socorrista va amb un bloquejador flotant a la


corda per tenir llibertat de moviments i a ms a ms tamb lligat a laccidentat.

2.3.- ASCENS DE FERITS

Algunes situacions ens demanaran que remuntem el ferit, aleshores haurem


dutilitzar algun dels sistemes segents.

Caldr tenir en compte lestat del ferit per valorar si es pot arrossegar per la
vertical o si cal muntar un sistema que lallunyi de la paret, tipus tirolina.

El contraps, amb un polifr ser la maniobra ms efectiva per regla general


si noms hi ha un socorrista i la trajectria de la corda a la vertical s neta.

Podem utilitzar tamb els polispast, sobretot quan hi ha fregament de la corda a la


paret. Caldr valorar-ho en cada cas.

Nota important: En qualsevol situaci en paret, a laccidentat li muntarem un cap


dancoratge desembragable, per norma a les reunions, sobretot si esperem
levacuaci amb helicpter o que pugui quedar inconscient i no collaborar.

2.3.1.- CONTRAPS

El ferit est en punta de corda.

Passem la corda per la reuni en politja i hi colloquem un antiretorn (polifr...)

Mitjanant un sistema autobloquejant mbil (maixard, vuit a la italiana..), el


socorrista es penja de la corda del reenviament fent contraps.

Per moure el contraps del costat favorable al socorrista cal desequilibrar la


balana acompanyant la corda activa cap amunt al mateix temps que fem el
contraps.

A traves de lautobloquejant recuperarem alada per repetir la maniobra.

Hem de tenir en compte estar units a la installaci a travs duna cinta


suficientment llarga que em permeti realitzar la maniobra de descens.

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 17. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

2.3.2.- POLISPAST

Emprarem els diferents sistemes desmultiplicadors en funci de la situaci, de la


disponibilitat del personal, de lespai que tinguem per treballar....

2.4.- MANIOBRES EN CAPALERA

Sn aquelles situacions que resoldrem en la mateixa installaci. Laccident ms


habitual s el bloqueig del descensor sense haver muntat un sistema preventiu.

En funci de les condicions en que es trobi laccidentat haurem dactuar amb ms


o menys celeritat. Per exemple si el bloqueig es produeix en una vertical aqutica,
caldr actuar amb la mxima rapidesa per minimitzar el risc dofegament.

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 17. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

2.4.1.- DESBLOQUEIG A LA REUNI.

Aquest maniobra t tres passos:

1. Fer una transferncia del pes de la corda activa al sistema auxiliar


desembragable. Mltiples opcions:
- contraps directe + maixard a corda auxiliar.
- contraps + nus mariner.
- substituir el contraps pel polispast.

2. Desfer el bloqueig: pot ser un nus empotrat per baixar en simple o un tall
de corda si la corda est passada en doble.

3. Muntar el sistema adequat per baixar / pujar a laccidentat.

En la majoria de les situacions farem una maniobra per baixar laccidentat, el ms


senzill s preveure un dinmic fugat a la corda auxiliar quan fem la transferncia
de pes.

Si el que necessitem s remuntar laccidentat, haurem de collocar un antiretorn a


la mateixa corda i utilitzar el contraps o un polispast per pujar laccidentat.

2.4.2.- TALL DEMERGNCIA

Maniobra a utilitzar en un cas dextrema necessitat i on hi ha en risc la vida de


laccidentat.

1. Nus de vuit en una corda lliure


2. Maixard a la corda tensa.
3. Conexi entre la corda lliure i maxard.
4. Mosquet HMS a reuni i confecci dun nus dinmic a la corda lliure.
5. Tensi, i subjecci de la corda lliure.
6. Tall de la corda tensa per sobre del maxard.

s convenient realitzar un contrans a les puntes de la corda tallada per evitar que
sescapi el maixard en el cas de que sescorri.

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 17. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

2.5.- MANIOBRES ASSOCIADES A RPELS.

El bloqueig del descensor s laccident ms freqent que es produeix en els


rpels. Pot ser accidental o provocat pels cabells o el neopr...

En qualsevol cas si no sha previst un sistema preventiu per desembragar la


corda, ens tocar actuar amb les segents maniobres.

2.5.1.- DESBLOQUIEG DE LACCIDENTAT EN RPEL.

Dos casos: Amb corda auxiliar o per la mateixa corda de laccidentat (tensa)

1. Arribar fins el bloqueig i ancoratge a larns del bloquejat i bloquejar el vuit.


2. Maxard amb dos mosquetons a la corda de laccidentat, muntar polejat
fixant al bloquejat i dinmic fugat al rescatador.
3. Desbloquejar el nostre vuit i alliberar pes del bloquejat realitzant
un contraps.
4. Un cop desfet el bloqueig de l accidentat, tornar abloquejar-nos
nosaltres i decidir que fer amb laccidentat, varies possibilitats.

Nota: En funci del terreny es podr fer contraps amb un pedal. Estalviant-
nos el dinmic. (Terreny poc vertical). Si laccs es realitza des de baix,
caldr superar al bloquejat per fer la maniobra des de dalt.

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 17. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn
CRDIT 6 - SEGURETAT EN BARRANCS

2.5.2.- ACCS PER CORDA AUXILIAR I TALL DE CORDA DEMERGNICA.

Per alliberar i treure de la vertical aqutica un accidentat.


Utilitzarem aquesta maniobra en comptes del tall en capalera quan laccidentat
no es pugui valdre per si mateix en la recepci del rpel o b que la recepci sigui
perillosa.

1. Installaci duna altra corda de rpel, si pot ser desviada de la vertical


de laccidentat.
2. Descens en rpel amb mosquet de fre.
3. Un cop a lalada (una mica per sobre i a un costat) lligar al cap
dancoratge llarg i tallar sense bloquejar el descensor si s possible.
4. Laccidentat queda penjant del cap dancoratge del socorrista i descens.

3.- SOCORS ORGANITZAT

Maniobres ms habituals a
realitzar en un rescat organitzat
en el qual hi intervenen els cossos
especialitzats.

El material utilitzat ja no s el de
fortuna per tant cal adaptar alguna
de les tcniques vistes.

DESPENJAR LLITERA I
SOCORRISTA
REMUNTAR LLITERA I
SOCORRISTA
- El socorrista puja
pels seus propis mitjans.
- La llitera i el socorrista sn remuntats plegats.
PASSAR LA LLITERA PER TIROLINES, GUIATS O TELEFRICS.

Pautes generals per preparar la evacuaci en helicpter. Normes generals


dactuaci:
Corda independent pel socorrista i una altra per laccidentat (llitera).
El socorrista ancorat a un sistema que li permeti moures (desembragable).
Protegir les cordes del fregament.
Diferenciar la corda tractora de la de seguretat.

Codi: M/apunts. Versi 2.0. Pgina de 17. Data doc.:30/03/12. Entrada en vigor: Setembre 2012.
Elaborat: Cap Dep.CCFF. Revisat: Coord. Qualitat. Aprovat: Director.
Documentaci elaborada per Joan Belmonte i scar Alemn

You might also like