INEFC BARCELONA 2017

AEMN per tot el

Mediterrani
Programaci de lactivitat fsica i lesport
Carles Pons i Isaac Nicolau
11/05/2017
 ndex
1.Introducci .................................................................................... pg. 3
2.Idea global .................................................................................... pg. 4
3.Diagnstic inicial .................................................................................... pg. 5
3.1 Marc teric ......................................................................... pg. 6
3.2 Caracterstiques dels aprenents .......................................... pg. 10
4. Objectius .................................................................................... pg. 14
5. Continguts .................................................................................... pg. 15
6. Activitats densenyament i aprenentatge ........................................ pg. 16
7. Activitats i criteris davaluaci .............................................................. pg. 18
8. Temporalitzaci ................................................................................... pg. 24
9. Estratgies didctiques ........................................................................ pg. 25
9.1 Exemple de sessi ............................................................... pg. 27
10. Conclusi .......................................................................... pg. 28
11. Bibliografia .......................................................................... pg.29

2
 Introducci
A continuaci es mostra un projecte en que es realitza la programaci de les
activitats de recreaci i lleure per a una empresa que organitza creuers de
quinze dies pel Mediterrani. Durant aquest quinze dies es proposen activitats
de fitness a dins del propi creuer, activitats de medi natural realitzades en mar i
activitats de medi natural realitzades en muntanya en cada una de les ciutats
de dest, corresponents a les tres unitats didctiques que engloba el projecte.
Tota lactivitat es desenvolupa dintre de lmbit de la recreaci i el lleure. mbit
que ens aporta originalitat en ser una context lluny al que hem treballat
normalment i ens treu de la zona de confort. Sens presenta interessant la
possibilitat de treballar sobre activitats de diferent medi que de cara al futur
ampliaran els nostres coneixements i ens don una mica ms de versatilitat.
A ms el plantejament del projecte en tres unitats ens permet dividir les
activitats en funci de les nostres preferncies personals.
Dissenyar una programaci dactivitats per tots els usuaris dun creuer ens
planteja un repte molt gran, ja que com diem no tenim experincia en aquest
mbit. Com a punt a favor, si que hem realitzat aquest tipus dactivitats per altra
tipus de usuari i ho prendrem com a punt fort per fer una transferncia i assolir
el repte adequant-les al nostres objectius i als nostres clients.

3
 Idea global
Trobem que l'mbit del lleure s molt adequat per a desenvolupar la nostra
activitat professional. Ens permet la transmissi de valors de l'activitat fsica i a
travs de l'animaci esportiva fer ms enriquidora la experincia dels usuaris
d'un creuer durant la seva estada de vacances. Aix doncs s aqu on neix la
idea de la unitat didctica.

Realitzarem la programaci de les activitats d'animaci per a turistes usuaris

d'un creuer pel mediterrani. Una programaci que quedar dividida en tres
blocs en funci del lloc d'actuaci: activitats dins del creuer, activitats de medi
natural en mar i activitats de medi natural en muntanya.

Volem arribar a tots els usuaris del creuer i per tant la unitat inclou activitats per
als ms joves, edat mitjana, tercera edat i tota la famlia amb la finalitat
d'ensenyar esports propis de l'entorn natural i realitzar activitat fsica i
d'animaci aprofitant els elements que ens ofereix el medi. De forma indirecta
mostrarem les possibilitats socials, ldiques i personals que aquestes poden
oferir i donar alternatives als esports i activitats convencionals. Per tant parlem
d'objectius actitudinals, conceptuals i procedimentals.

El gui d'activitats es realitzar durant el trajecte previst per un creuer que volta
pel mediterrani durant 15 dies a l'Agost. En aquest perode es faran aturades
de dos dies en cinc ciutats diferents. s en aquestes ciutats on realitzarem la
nostra intervenci d'activitats fsiques d'animaci i esport en el medi natural.
Contemplem excursions en bici MTB-O, escalada i nrdic walking,

Caldr utilitzar diferents metodologies d'ensenyament. El comandament directe

ser precs en situacions on mostrem elements tcnics necessaris per al domini
bsic d'un esport nou. El descobriment guiat quan aquelles activitats ens
permetin deixar lloc a la prpia interpretaci de l'usuari sobre l'activitat i
plantegem un panorama ms obert com pot ser en curses d'orientaci. Sempre
tindrem en compte no deixar de banda la versi ms integradora i inclusiva de
les activitats que realitzem.

El grau de participaci dels usuaris en les activitats ens donar una petita idea
del grau de satisfacci subjectiva dels usuaris en la nostra activitat.

Caldr deixar clars els objectius i programar una bona progressi d'activitats
incloent en aquesta exercicis que ens permetin avaluar la consecuci o no
d'aquestos per tal d'afavorir una millor experincia de l'esport. En finalitzar les
activitats caldr fer realitzar enquestes curtes de satisfacci amb l'activitat per
dur un control i fer ajustos en la nostra programaci.

4
 Diagnstic inicial
Mitjanant la metodologia DAFO estudiarem la situaci del nostre projecte des
de la perspectiva interna i externa establint els punts forts i febles daquest.

Anlisi intern de la qualitat i quantitat dels recursos i processos amb que

comptem.

Fortaleses

Durant quinze dies, presentem una varietat amplssima dactivitats.

Aquest plantejament doferta assegura arribar a la major part dels
usuaris i donar possibilitats descollir a aquestos.

Aquestes activitats es duen a terme en diversos espais, evitant un

ambient monotemtic de treball.

Les persones que realitzen les activitats sn professionals que

asseguraren un assessorament tcnic en cada una de les activitats
realitzades.

Els horaris de realitzaci no sn excloents. En la mesura de lo possible

permeten realitzar totes les activitats turstiques prpies del creuer i
incls algunes de les nostres representen una oportunitat de conixer les
ciutats dest duna manera alternativa lligada a lactivitat fsica.

Debilitats

Totes les nostres activitats estan lligades a lactivitat fsica. Aquest factor
por allunyar-nos daquells usuaris que dentrada no relacionin la seva
estada de vacances amb la realitzaci dactivitats fsiques o esportives.
Cridar latenci daquest tipus de client resultar un repte.

La gesti del projecte s prpia i cap de nosaltres t experincia en

aquest camp i per tant podem trobar una debilitat interna a lhora de
programar.

Anlisi extern del que lentorn ens pot plantejar.

Oportunitats

Les estades de vacances actualment han patit una transformaci deixant

enrere la idea de vacances de descans i dirigint-se cap a vacances on
viure experincies o aventures guanya importncia. El nostre projecte
presenta aquestes experincies que les tendncies diuen que busquen
els nous turistes.

5
 En un entorn on les xarxes socials han agafat tanta rellevncia oferim als
nostres clients la oportunitat de mostrar mitjanant aquesta via les
activitats que realitzen durant el creuer, cosa que ens fa ressor i atrau al
client.

El fet que realitzem activitats en diferents ciutats del mediterrani ens

permet que una mateixa activitat es mostri totalment diferent pel fet que
lentorn varia. Aquest fet pot fer desaparixer el risc de monotonia del
client en una mateixa activitat.

El cost de les activitats haur estat saldat de forma intrnseca amb el

viatge o contractat de forma prvia, per tant el client que assisteix a la
nostra activitat entenem que vindr amb una motivaci inicial.

Amenaces

Les caracterstiques dels clients dun creuer poden arribar a ser molt
grans i per tant una mateixa sessi pot resultar molt atractiva per a un
grup i molt poc per a un altre.

Algunes daquestes activitats requereixen de material tcnic. Aquest

material suposa un cost per al qual necessitarem una demanda mnima
i a ms sha de: llogar a cada una de les ciutats on el vaixell amarra o
transportar duna ciutat a laltre.

Algunes de les nostres activitats encara que es plantegin duna forma

segura, estan catalogades com a activitats amb cert risc. La contractaci
dassegurances pot suposar un increment del cost i shaur de preveure
possibles actuacions sanitries en cada una de les ciutats tenint en
compte la seva legislaci.

Marc teric
La relaci esport- turisme, representa en aquests moments una oportuna i
estratgica combinaci i uni afectiva, empresarial i comercial que funciona de
manera extraordinria en lactual mercat turstic amb futur i xits molt
esperanadors i on cada dia, existeix una considerable i creixent augment de
nous clients que demanen una millora en la qualitat, varietat i diversitat dun
major nombre dactivitats fsico-esportivo-recreatives per facilitar la optimitzaci
de les somiades vacacions actives. (Gonzles Molina, A. 2011 y 2006)
s dintre daquest context on desenvolupem la nostra activitat que pertany a
lanomenat turisme actiu. Les diverses activitats de turisme actiu es composen
de moviment, dinamisme, amb participaci activa i voluntria, i el descobriment
de noves sensacions i experincies per als participants. Aquest turisme implica
la realitzaci dun cert esfor fsic i normalment els participants mostren un alt
grau de respecte pel medi ambient, respectant les tradicions y costums
culturals dels llocs on se situen.

6
Com a caracterstiques generals trobem segons Antonio Gonzalez Molina.
(2008):

Activitats fsiques i esportives

Carcter ldic-recreatiu
Moviment
Motricitat
Acci
Alt grau de dinamisme
Participaci activa i voluntria
Emoci
Noves sensacions i experincies
Plenes dillusi i entusiasme
Ambient damistat, companyonia i cooperaci
Utilitzant recursos de la natura
Cert esfor fsic
Risc
Esperit daventura
Superaci personal
Reptes
Requeriment de destreses i habilitats fsiques i esportives
Respecte amb el medi ambient
Exigeixen qualitat total de serveis integrals
Demanda de personal tcnic especialitzat

Dintre del turisme actiu, el nostre projecte ofereix tres blocs dactivitats:
activitats dirigides de fitnesindoor, activitats en el medi natural aqutiques i
terrestres, on cada una pretn mostrar uns ensenyaments diferents i que
expliquem a continuaci.

Activitats de medi natural terrestres

Orientaci en BTT, escalada i nrdicwalking sn les activitats escollides per
desenvolupar en el medi natural.
La orientaci en BTT s una modalitat que barreja aventura i esport,on els
participants realitzen un recorregut sobre un terreny sense senyalitzar. Els
participants han darribar a un punts de control marcats per el cam lhan de
trobar ells mateixos servint-se dun mapa.

7
Aquest esport t un carcter molt popular i permet moltes categories en funci
de les caracterstiques dels participants i treballar en grup o individual.
Aquestes caracterstiques ens permeten ensenyar als participants valors de
treball en equip. A ms realitzar lactivitat en un entorn natural tamb ensenya
valors de respecte per aquest.
Carles Sallan i Macias. Educacin Fsica y Deportes (69)(96-103), indica que
la orientaci en btt s un mitj per treballar la orientaci en el medi natural i al
mateix temps promocionar la utilitzaci de la bicicleta. Nosaltres a ms afegim
que tamb s un mitj per realitzar activitat fsica en llindars desfor segurs i
autocontrolables.

Lescalada s una prctica esportiva que consisteix a realitzar ascensos per

parets de forta pendent. s un esport en auge de creixement que posa a prova
tant habilitats fsiques com actitudinals, i s en aquesta vesant a travs de la
que volem transmetre ensenyaments. Segons Javier Fernandez Rio en
Educacin Fsica y deportes (62) (27-31) lescalada ens permet lexploraci de
mltiples possibilitats de moviment en plans desconeguts, lanlisi i la resoluci
de problemes de moviment, la superaci de pors que objectivament no son
reals i no suposen un perill i la cooperaci entre companys. A ms caldr que
coneguin el material i aprenguin els moviments tcnics diniciaci per poder
moures de forma autnoma.

El nordic walking s una prctica esportiva evolucionada del senderisme

tradicional que consisteix a recrrer a peu i amb ajuda de bastons zones de
medi natural. s una activitat ideal per a gaudir dun territori i descobrir-lo
mentre es realitza activitat fsica. Cal aprendre la mecnica dutilitzaci dels
bastons tot i que aquestos respecten el moviment natural del caminar hum.
Aquest implement a ms permet la implicaci de la musculatura del tronc
superior sumada a la de linferior que ja implica el propi moviment. s sens
dubte una gran activitat integral que ens ensenya valor de respecte per lentorn
en ser una activitat sense impacte i en la que sintenta que lusuari percebi i es
descobreixi a si mateix respecte al seu entorn.

8
Activitats en el medi aqutic
Kayak, padel surf, wibit i festastemtiques de ball a la platja completen el
ventall dactivitats esportives-recreatives de medi natural aqutic.
En la modalitat de kayak segons Wayne Dickert, (2005) podem trobar kayaks
daiges obertes, recreatius i de travessa. Destaca tamb la millora de la
confici fsica, eliminaci destrs, treball muscular, de la respiraci i la
resistncia general com a principals beneficis daquests. LA modalitat que
escollim s la de kayak de travessa on els usuaris es desplacen pel mar en
pirages de un, dos o quatre tripulants. En el nostre cas sempre seran de dos,
caracterstica que ens permetr ensenyar valor de cooperaci. Per a lus
daquestos caldr que els usuaris coneguin el material i estiguin familiaritzats
amb ells i aprenguin les habilitats bsiques que els permetran desplaar-se
amb aquest implement.
El padel surf s una modalitat on el practicant es desplaa per laigua de peu
sobre una taula de surf mitjanant una pala per propulsar-se. s un esport
individual sense collaboraci cosa que el converteix en un esport ms sensible
a laprenentatge dhabilitats prpies interioceptives. Ens referim a habilitats
dequilibri. Al igual que en la modalitat de kayak caldr ensenyar el material i les
habilitats propulsives bsiques aix com una correcta progressi per tal de
aconseguir un domini bsic de lesport.
Wibit s el nom de la marca que va posar de moda els parcs de jocs a laigua.
Consisteix a la formaci duna srie destructures inflables a dins de laigua que
permeten realitzar un gran ventall dactivitats a sobre. Les caracterstiques
daquesta activitat es mostren molt atractives a un pblic ms juvenil i els
esperona a la recreaci lliure. s un espai que permet el lliure desplaament
del nen fomentant el descobriment de les habilitats prpies en un ambient
segur i proper a laigua. Lactivitat de caire ldico -social permet les interaccions
entre els usuaris per generar noves formes jugades i combinar habilitats en
busca de solucions als diferents tipus de desplaaments que latracci permet.
Per tant, es mostren valors de cooperaci i respecte aix com de responsabilitat
en quant a mesures de seguretat establertes, sense oblidar el
desenvolupament de les habilitats motrius .
Per ltim les activitats de ball a la platja, pensades per a un pblic de major
edat sn recreacions de festes temtiques on sofereix la possibilitat de ballar
de forma lliure i seguint les instruccions de monitors. Es mostren diferents balls
temtics i sobretot valors relacionals entre els membres que hi participin.
Activitats dirigides de fitness
Cicloindoor, ball, tonificaci i step sn les activitats escollides per desenvolupar
els objectius de fitness.
El cicloindoor s una activitat que consisteix a simular una cursa de ciclisme en
un espai tancat. Per a realitzar-la els usuaris pedalen a sobre de bicicletes
esttiques. s una de les activitats modernes ms demandades en lmbit de la
salut ja que, permet realitzar activitat fsica de baix impacte i controlat en un

9
ambient social mentre et distreus seguint les indicacions del monitor
especialista i seguint el ritme de la msica.
[Biycling is an excellent way to exercise 20 to 60 minutes a day[...] is a effective
as walking and running gor toning the large muscles of the lower body. It
provides the needed aerobic boost to the cardiovascular system but with less
stress on you joints] Chris Carmichael i Edmund R. Burke (2006)
Aquesta activitat ens permet aprendre les posicions bsiques de pedaleig a
sobre duna bicicletai interpretaci de temps mitjanant la msica al mateix
temps que desenvolupem una activitat que ens permet treballar diferents
condicions fsiques en un ambient ludico-social com es senyala en el llibre de
INGO FROBOSE(2002). Spinning: manual de entrenamiento.
Les activitats de zumba i step estan basades en el ball, i consisteixen a
aprendre i repetir coreografies de ball temtiques sense implement en el cas
del zumba o amb implement en cas de lstep. Sn activitats fsico-ldiques que
permeten mantenir al client en un llindar de treball aerbic mentre es mant
distret intentant recordar els passos de la coreografia i aquesta s una de les
seves principals caracterstiques i virtuts. Lstep en particular imita el moviment
que realitzem quan caminem i com destaca Dawn Brown (1998) incloure una
sessi destep al teu rgim dexercici inclous dos a lhora, muscular i
cardiovascular [...] els beneficis son similars a corre a onze quilometres per
hora. A ms cal aprendre els desplaaments bsics del ball i reconixer
estructures temporals a travs de la msica. Com que es realitza en grup,
tamb permet la superaci de vergonyes i de respecte pel propi ritme de treball
de la resta de participants, ja que tots realitzen laprenentatge a la mateixa
hora.
Les sessions dirigides dabdominals permeten realitzar tasques de
desenvolupament de la fora abdominal seguint les instruccions dun monitor
en un espai tancat, amb altres usuaris i msica. La classe es presenta de forma
incremental iniciant per les formes de treball ms simples i avanant cap a
formes ms difcils. Aquesta estructura permet a lusuari aprendre els plans de
treball ms unidireccionals i ajustar-se al seu nivell. Similar a les activitats
anterior permet el reconeixement destructures musicals i el respecte pels
dems usuaris a ms del desenvolupament de les capacitats fsiques.
Aix doncs queden definides les activitats que pretenem ensenyar i el que elles
comporten no sense oblidar una ltima referncia i una de les raons per les
quals ens hem centrat tant en les activitats de medi natural amb un extra
dactivitats de fitnes: Carlos Pearrubia Lozano (2014:95)Les activitats en el
medi natural permeten el desenvolupament de diferents capacitats humanes i
valors com la superaci personal, el treball en equip i fins i tot el propi
desenvolupament fsic mitjanant activitats que fomentin la diversi.

Caracterstiques dels aprenents

Les noves formes emergents de turisme tenen com a fortalesa la capacitat
doferir una gran diversitat dactivitats per a tot tipus dusuaris adaptant-se a les

10
caracterstiques daquestos. No obstant, cal ser prudent i fer un anlisi de la
demografia de mercat dels creuers.
Parlem dun mercat que tradicionalment havia estat elitista, persones majors i
jubilats amb ingressos estables. Per conixer les dades actuals ens basem en
les estadstiques proporcionades per la Asociacin Internacional de Lineas de
Cruceros (CLIA) en 2004 que afirma que el 97% dels usuaris dun creuer tenen
25 anys o ms. Cap al 2008 aquest estudi va acabar oferint el segent perfil de
turista mitj en creuers:

Persones el voltant dels 46 anys

Un viatge creuer cada tres anys.
Una altra marca, la marca ISLAS CANARIAS va realitzar un altre estudi al
2011-2012 del que extraiem la segent dada: el 47,09% dels usuaris sn
majors de 60 anys, el 50.33% tenen entre 25 i 60 anys. Si agafem com a
referncia el sexe un 51% sn homes i un 49% sn dones.
A partir daquestes fonts podem determinar que les nostres activitats hauran
danar dirigides principalment a persones superiors als 25 anys. Com que
aquest plantejaments engloba grups dedats molt variats i amb caracterstiques
molt diferents hem hagut danar a lobservatori de lesport per saber quines sn
les prctiques esportives que poden motivar a aquestes franges de forma que
puguem fer una diferenciaci dactivitats.
Seguint lestudi realitzat en la segent font
http://www.observatoridelesport.cat/indicador.php?id_n3=29&id_n1=3 separa
els grups dedats en 25-34, 35-44, 45-54, 55-64 i +65.

Inters per practicar AMN 1

11
Mitjanant aquest grfica arribem a la conclusi que els interessos sn molt
similars en els grups dedat de 24-35 a 44-55 i per tant de cara a establir les
activitats de l nostre projecte ens decidim per diferenciar tres tipus de pblic:
juvenil (menor de 25 anys), adult (entre 25 i 50 anys), tercera edat (superior a
50 anys). Tot i que el volum dusuaris juvenil segons els estudis demogrfics
representa un percentatge petit de la poblaci usuria total, pensem que cal
tenir-los en compte perqu probablement estan lligats a persones adultes i
atendre els seus interessos augmentar la satisfacci general de lusuari.
Grup juvenil
Entenem aquest grup com els usuaris menors de 24 anys. Considerem que s
un usuari que viatge lligat a altres persones de la franja dadults. Habitualment
representa menys dun 5% del volum total del creuer, per com diem
anteriorment caldr atendre les seves necessitats per tal daugmentar el grau
general de satisfacci amb les activitats. Si ens fixem en les caracterstiques de
les activitats de medi identificades en el marc teric trobem que algunes
daquestes encaixen perfectament amb aquest grup : dinmics, actius, alt grau
motriu, esperit daventura.
s un grup que no est preocupat encara per problemes de salut ni
convencions socials i per tant en les activitats buscaran ms la vessant ludico-
recreativa. Aix ens fa pensar que les activitats de fitness no estaran adreades
a aquest pblic i si les activitatas de medi natural. Caldr atendre les seves
necessitats socio-relacionals sense deixar de banda la obligaci de rebre
formaci per al domini elemental de cada una de les modalitats esportives
plantejades.

Grup adult
Que compren els usuaris de entre 25 i 50 anys. Evidentment presentaran graus
de maduraci i fsics bastant diferents, per treballem sota la premissa de que
les activitats sn voluntries i amb coneixement previ daquesta i per tant tot
aquest grup el podem entendre com un nic collectiu amb motivacions i
caracterstiques similars.
No presenten tan dinamisme com el grup juvenil, per poden tenir un major
inters en la prctica dactivitat fsica ja sigui per salut o per viure experincies.
A nivell social presenten major maduresa i capacitat de relaci, tot i que en tenir
actituds adultes establertes pot resultar una petita frontera relacional. Aquest s
un punt fort de les nostres activitats, ja que duna o altre manera provoquen
interrelacions.
Poden presentar motivacions per descobrir el paratge o medi natural que estan
visitant i aqu es presenta una altra oportunitat dacollida.

12
Grup tercera edat
Com hem vist durant tot lanlisi, la preocupaci per els hbits saludables i la
prctica dactivitat fsica com a medi per de salut i social ha provocat un canvi
en la societat actual i en les motivacions de la poblaci i el grup tercera edat no
s una excepci.
Tot i ser el grup amb tericament pitjor mobilitat o capacitats fsiques
necessries per a la prctica esportiva, les seves necessitats en aquest sectors
sn altes i s el nostre deute saber adaptar les activitats a aquestes.
A part des avantatges fsico-biolgics de la prctica esportiva, tamb podem
apuntar com a avantatges psicosocials els segents: lactivitat fsica incita a
sortir de la solitud, ensenya a descubrir ls del cos i a prendre conscincia de
les possibilitats i lacceptaci dels lmits. Aquests aspectes podem formar part
de les necessitats daquest grup i mitjanant les activitst podem fer sentir al vell
til ja que se sollicita la seva participaci dins dun sector dactivitat de carcter
social. Jordi Tic cam (1992).
Per ltim no oblidem que les nostres activitats estan plantejades des de la
perspectiva del turisme actiu i per tant cobrim una altra necessitat, no noms en
el grup tercera edat, sin en tots, que resulta la de conixer el territori duna
manera diferent a la convencional.
Aix doncs amb tota la informaci recollida en aquest diagnstic concloem la
necessitat de realitzar els tres tipus dactivitats per tal darribar a tots els pblics
i presentar una oferta dactivitats diversa i a lalada de tots els usuaris. Les
activitats dirigides cobriran les necessitats dhbits saludables i relacionals
durant el viatge entre ciutats i les activitats de medi natural tan terrestre com
aqutiques oferiran aquelles activitats definides com a turisme actiu que
permetran realitzar activitat fsica, viure experincies al mateix temps que
descobrim el territori.
Arribat aquest punt cal plantejar els objectius que volem que assoleixi el nostre
client de cada una de les unitats, el que ens ajudar a definir un a un la resta
delements del nostre projecte.

13
 Objectius
En aquest apartat es troben els objectius especfics de la unitat didctica
dactivitats en el medi natural terrestre.
En acabar les activitats de medi natural terrestres els usuaris seran capaos
de:

1. Elaborar itineraris fins a una destinaci definida amb lajuda de mapes de

lrea concreta de muntanya, abans dun temps establert per a cadascun dels
punts de control.

2. Identificar la seva posici en un mapa a travs de punts de referncia visuals

i la utilitzaci de la brixola.

3. Seleccionar els punts dancoratge ms propers durant lascens duna paret

descalada de nivell bsic.

4. Realitzar la tcnica Diagonal de desplaament amb bastons, sense variaci

en la posici natural del cos, durant les activitats daprenentatge de la tcnica
de la marxa nrdica.

5. Garantir la seguretat dun company amb laplicaci de la llei de les 4C

(Corda, Casc, chequeo i comandament) durant lascens duna paret
descalada de nivell bsic.

6. Protegir els elements que engloben el medi natural mitjanant laplicaci de

les lleis de conservaci i respecte de lecosistema.

7. Mantenir les relacions inter i intragrupals en les activitats amb dinmiques de

cooperaci, mitjanant ls de lsportident i lassoliment de cada fita per part de
cada membre del grup.

14
 Continguts
Determinaci del nord magntic.
Determinaci de la direcci a seguir en funci duna localitzaci
Interpretaci de corbes de nivell
Interpretaci dels elements del mapa
Localitzaci de llocs
Escales i simbologia dels mapes
Elaboraci ditineraris en bicicleta a partir del terreny
Elaboraci ditineraris en bicicleta a partir de mapes
Parts i funcionament de la brixola
Orientaci mitjanant punts de referncia
Treball en equip
Respecte per lentorn
Aplicaci de normes de seguretat
Agarres i recolzaments sobre superfcies verticals
Posicions del cos i desplaaments
Normes bsiques de escalada
Activitats de familiaritzaci amb lescalada
Identificaci dels punts dancoratge
Desenvolupament de confiana en els companys
Desenvolupament de confiana en un mateix
Cooperaci amb companys.
Valoraci de riscos y normes de seguretat
Familiaritzaci amb el bast de marxa nrdica
Iniciaci a la tcnica correcta de marxa nrdica
Exercicis de coordinaci
Estiraments especfics de marxa nrdica
Parts i funcionament dels bastons.

15
 Activitats densenyament - aprenentatge
Orientaci-Btt
1.Tasques dinterpretaci de mapes. (Activitat davaluaci inicial)
Exemple: Senyalitzar en el mapa la nostra posici actual.
2.Tasques dorientaci
Exemple: Orientar el mapa amb la brixola o elements caracterstics
de lentorn.
3. Formes jugades delaboraci ditineraris. (Activitat davaluaci,
formativa)
Exemple: Amagar un tresor i dibuixar litinerari fins a ell per a que un
company el trobi.
4. Formes jugades de detecci daccions dalt impacte sobre la
natura.
Exemple: Concurs per anomenar accions que poden causar un
perill per a lentorn.
5. Prctica de lesport Btt-Orientaci adaptat o simplificat (Activitat
davaluaci sumativa.
Exemple: Cursa dorientaci-Btt per equips.

Escalada
6. Exercicis de seguretat bsica en la escalda. (Activitat davaluaci
formativa)
Exemple: Assegurar a un company per a lascens duna paret.
7. Exercicis de conscienciaci de la normativa bsica de seguretat.
Exemple: identificar en unes vinyetes de dibuix les accions
imprudents durant una activitat descalada

8. Exercicis didentificaci del material descalada

Exemple: Observar, tocar i vestir-te amb el material descalada.
16
9. Formes jugades de posicions i moviments bsics descalada.
(Avaluacu inicial)
Exemple: Imitar al tcnic en diferents posicions i moviments sobre
un mateix recolzament.
10. Jocs dimitaci
Exemple: 2+2, un company fa dos moviments en linici de la
escalada i la parella els repeteix
11. Practica real descalada (Avaluaci sumativa: la observaci dun
practicant durant lascens et permet avaluar els errors)
Exemple: Arribar el ms alt possible en parets descalada segons
nivell.

Marxa nrdica
12. Exercicis didentificaci del material
Exemple: Endevinar el material de que est fet els bastons.
13. Jocs descalfament amb lajuda dels bastons. (Avaluaci inicial)
Exemple: El rellotge. Aguantant el pal amb una ma en vertical
davant teu, quan el monitor dona lordre tothom intenta agafar el del
costat sense que caigui. DIN!, cap a la dreta, DON! Cap a
lesquerra.
14. Jocs de tcnica de desplaament. (Activitat davaluaci
formativa. Exemple: El rei. Un company realitza desplaaments amb
els bastons i la resta el segueix.
15. Prctica simplificada de marxa nrdica sense competici
(Activitat davaluaci formativa)
Exemple: Recrrer camins de lentorn mitjanant lajuda dels
bastons de marxa nrdica.
16. Exercici de relaxaci en un entorn natural (Activitat davaluaci
final)
Exemple: Relaxaci guiada de tornada a la calma on identifiquem
mitjanant els sentits estmuls de lentorn.

17
 Activitats i criteris davaluaci
Orientaci-BTT

Avaluaci inicial
Tasca: Senyalitzar la nostra posici actual en el mapa.
Forma davaluar: Heteroavaluaci. El tcnic als participants.
Orientat a lobjectiu 2.
Descripci: Els participants han de senyalar amb un cercle la seva posici en
un mapa.
Justificaci: Ser la primera activitat realitzada i ens donar informaci del grau
de coneixement dels usuaris sobre interpretaci de mapes i podrem establir un
punt de partida.
Criteris davaluaci: es demana que el cercle sigui el ms petit i aproximat
possible i sutilitzar el segent criteri.

Orientat -0.5cm Lusuari sap identificar els elements propers a la

derror seva posici i estimar una distancia respecte a
ells.
Proper Entre 0.5 i 2 Lusuari sap identificar els elements propers a la
cm seva posici per no calcula be les distncies
Desorientat +2cm derror Lusuari no sap identificar els elements popers a
la seva posici ni distancies.

Aquests criteris ens permetran establir el punt dinici:

Ms del 25% dels participants sn desorientats. Cal iniciar les explicacions des
de linici
Menys del 25% dels participants sn desorientats. Podem iniciar lexplicaci
des de un punt ms avanat, per caldr donar indicacions personalitzades als
desorientats.
Avaluaci formativa
Tasca: Dibuixar un itinerari per arribar a un objecte prviament amagat
Forma davaluar: Coavaluaci
Orientat a lobjectiu 1.
Descripci: Un participant ha damagar un objecte i dibuixar el mapa de la zona
amb un itinerari que permeti a un company arribar a trobar la fita.
Justificaci: Ser una de les activitats realitzades durant la sessi i que ens
donar una idea del grau dassoliment dels coneixements sobre el traat
ditineraris i interpretaci de mapes del participants.

18
Criteris davaluaci: Sentregar una fulla de coavaluaci als participants.
Cercador(avaluador): Dibuixant(avaluat):

B Malament
Sidentifiquen els elements de lentorn
El punt dinici est ben situat
Litinerari est clar en el mapa
Litinerari es fcil de seguir
Litinerari em fa arribar a lobjectiu
Cada punt b atorga dos punts. Cal sumar els punts totals.
Dibuixant (avaluador): Cercador (avaluat):

B Malament
Orienta be el mapa en linici
Troba el punt de sortida
No es desvia en cap moment
Segueix litinerari per la ruta marcada
Troba lobjecte
Cada punt b atorga dos punts. Cal sumar els punts totals.
Com a monitor cal fer una lectura sobre els resultats i a partir de les
puntuacions decidir si podem avanar o cal tornar una mica enrere.
Ms de la meitat dels participants assoleixen un 8 voldr dir que podem
avanar.
Menys de la meitat dels participants no arriben al 8 voldr dir que cal tornar a
explicar alguns aspectes que no han quedat clars.
Avaluaci final
Tasca: Cursa dorientaci-btt
Forma davaluar: Heterogenia, normativa.
Descripci: Els participants per equips relitzen una cursa dorientaci-btt per
equips. Mitjanant un map han dassolir fites puntuables i arribar a un dest
final.
Justificaci: s la posada en prctica de tot laprs durant la sessi i ens
donar una informaci final del procs daprenentatge.
Orientat a lobjectiu 1.
Criteris davaluaci: Cada fita estar marcada en el mapa amb un nmero. P.
Ex. 34. El primer nmero indica la puntuaci que atorga a lequip i s indicador
del grau de dificultat daquella fita. El segon nmero noms servei per
diferenciar dues fites de la mateixa puntuaci.
El mxim de puntuaci s de 94 corresponent a trobar totes les fites dintre del
temps. Seguirem la segent pauta per determinar el grau dobtenci de
coneixements aplicarts a una prctica real:

19
94 punts: Litinerari traat els ha perms obtenir totes les fites el que indica que
saben interpretar el mapa i escollir el traat ms efica.
+60 punts: Litinerari traat els ha perms obtenir com a mnim les fites de nivell
3,4 i 5. Saben interpretar el mapa de lentorn tot i que les rutes traades
possiblement no han estat les ms eficaces en relaci al temps/distncia.
-60 punts: Poden haver tingut problemes de situaci i orientaci. Les rutes
traades no han estat del tot eficaces.
Que el 75% dels equips obtinguin com a mnim el 60 punts ens informar que
els participants han assolit els objectius i aplicats a la prctica real i per tant ens
haurem de plantejar petits canvis en les properes sessions.
Que menys del 75% dels equips obtinguin 60 punts ens informar que potser
no shan assolit els objectius i per tant caldr revisar les activitats de cara a
futures sessions.
Escalada
Avaluaci inicial
Tasca: Imitaci del monitor en posicions i moviments bsics.
Forma davaluar: Heterognia
Orientat a lobjectiu 3.
Descripci: Des de una posici inicial a una altura baixa el monitor ens proposa
tipus de moviments i posicions bsiques de la escalada. Caldr que lalumne
seleccioni be els punts dancoratge sobre els que realitzar lexercici.
Justificaci: Aquest exercici ens permet veure quins criteris utilitza cada alumne
per a realitzar els moviments. Els alumnes que seleccionin be els ancoratges
podran realitzar amb facilitat els moviments bsics ja que no tenen una
complexitat alta. Tinforma sobre el nivell inicial dels participants en quant a
percepci de lentorn, i capacitats fsiques.
Criteris davaluaci: Caldr observar una un a tots els participants per establir
el punt de partida.
El 25% dels participants cauen de seguida i no troben els punts ms adients
per a realitzar els exercicis. Iniciarem la classe des de un nivel mig-baix i
atendrem de forma especial a aquest 25%.
Ms del 25 % dels participants cauen de seguida i no troben els punts ms
adients per a la realitzaci dels exercicis. Cal iniciar la classe des de el nivell
ms elemental.
Puntuaci:

Sense nivell (0-3) No assoleix cap moviment

Nivell Bsic (4-6) Assoleix la meitat dels moviments
Nivell Mig (7-10) Assoleix quasi be tots els moviments

20
Avaluaci formativa
Tasca: Aplicar les directrius de seguretat
Forma davaluar: Mixte entre coavaluaci i heterogeni
Orientat a lobjectiu 5.
Descripci: Per parelles un es vesteix amb el material per escalar i laltre aplica
les directrius de seguretat. Lescalador haur de valorar si el seu company ha
seguit totes les normes o es deixa alguna.
Justificaci: En lescalda s importat entendre que la seguretat depn de les
dues persones que realitzen lactivitat, tant lescalador com lassegurador. Per
aquesta ra tot i que el que realitza lacci de seguretat fa lexercici, el company
lavalua. Hem determinat que s una avaluaci mixta perqu un cop finalitzen
ells la coavaluaci el monitor realitzar lultima valoraci.
Criteris: En aquest cas el critri s simple, si ha seguit la llei de les 4C (casc,
corda, comandament i chequejar), lassegurador obt la mxima puntuaci.
Obtindre la mxima puntuaci vol dir que estan llestos per realitzar lactivitat
descalada. Deixar-se una de les normes implica que no estan llestos y per tant
cal tornar a explicar algun aspecte.

Avaluaci sumativa
Tasca: Escalada per parelles
Forma davaluar: Heterognia
Orientat a lobjectiu 3 i 5
Descripci: Per parelles, un participant realitza la trepa duna paret mentre el
company lassegura.
Justificaci: Considerem necessari una avaluaci heterognia per garantir les
condicions de seguretat. Durant la mateixa activitat es poden avaluar dos
objectius degut a la naturalesa de lactivitat ja que un sempre assegura mentre
laltre trepa.
Criteris: En les parets tenim punts dancoratge referncia. Cada un daquests
punts t una puntuaci concreta de l1 al 5. Tamb nhi ha que resten.
Lescalador desconeix quins son aquests punts, per al monitor li serveixen
com a referncia per veure si lusuari reconeix els millors punts dancoratge o
no. Durant lescalada, el monitor haur dapuntar-se els punts seguint una guia
visual i en acabar lescalada li comunicar a lescalador la puntuaci.
El mxim sn 35 punts i es qualificar de la segent manera. Ms de la meitat
vol dir que lusuari identifica la majoria dels punts dancoratge ms idonis.
Menys de la meitat no. Aquesta activitat tamb la podem utilitzar en linici de la
sessi per a veure el procs daprenentatge total de la sessi.

21
Marxa nrdica

Avaluaci inicial
Tasca: Exercicis i formes jugades descalfament amb pals
Forma davaluar: heterognia
Orientat a lobjectiu 4.
Descripci: durant la realitzaci dalguns exercicis i formes jugades
descalfament, hi ha un que ens permet detectar si algun participant t algun
problema relacionat amb la marxa. s un exercici en que es demana a lusuari
que vari el ritme i la freqncia de la marxa.
Justificaci: presentar algun problema en la marxa pot afectar a ls de la
tcnica correcta i per tant cal detectar-ho en linici i traar un pla dadaptaci per
aquest usuari.
Criteris davaluaci: En aquest cas el monitor haur de plantejar-se dues
preguntes: Mostra algun problema en la marxa? Aquest problema pot afectar a
ls correcte de la tcnica?
Qualificaci: En el cas de que les dues preguntes siguin afirmatives, lusuari
quedar qualificat com a persona amb atenci especial i caldr adaptar-se a la
seva situaci
En el cas que la primera pregunta sigui negativa, la segona no cal plantejar-se-
la i la persona quedar qualificada de persona amb mobilitat normal.
Avaluaci formativa
Tasca: Realitzar exercicis de tcnica.
Forma davaluar: Heterognia
Orientat a lobjectiu 4
Descripci: Lusuari ha de realitzar uns moviments amb lajuda des bastons que
li proposa el monitor.
Justificaci: Ens permetr detectar com integra el moviment dels pals.
Criteris davaluaci: Seguirem el segent full dobservaci.

Be Malament
Clava la punta del bast per darrere del c.d.g
No varia el moviment natural de la marxa
Deixa anar el bast en el final del moviment
Agafa el bast per dur-lo de nou cap a endavant
El moviment de braos neix en les espatlles i no
en el colze
Cada tem correcte atorga una puntuaci de 2 punts.
Condici: litem 1 i 2 hauran destar be
22
 Que lusuari obtingui una puntuaci superior als 6 i compleixi la condici voldr
dir que lusuari est llest per a realitzar lactivitat final de la sessi.
Que lusuari no obtingui una puntuaci de 6 , o no compleixi la condici voldr
dir que sha de realitzar algun exercici ms de tcnica.

23
24
 Estratgies didctiques

Totes les nostres activitats recordem seran dassistncia voluntria i per tant
tenim una primera criteri de formaci de grups que no dependr de nosaltres.
Ara b, un cop format el grup de clients assistents, cada activitat utilitzar uns
criteris diferents degut als carcters daquestes. En les sessions de fitness
indoor el treball ser de caire individual realitzant les tasques dacord amb les
caracterstiques prpies. En les sessions de medi natural tant terrestre com de
mar requereixen de collaboraci. Aix formarem parelles en activitats com
kayak o escalada, on la formaci ser lliure ja que, solen ser activitats que
requereixen de certa confiana en el company; i grups en activitats com les
curses dorientaci on el treball en equip ser clau. En principi la formaci del
grup ser lliure ja que, en aquest mbit de lleure creiem que no es necessari
buscar un tipus de grup atenent a caracterstiques especfiques.

El tipus dactivitats realitzades tamb dependran de les sessions. En les de

fitness ser ms habitual els exercicis que no pas les formes jugades o jocs.
Aquests moviments especfics estan ms orientats a objectius de salut i el
component ldic es troba intrnsec en la motivaci de lusuari.

En les activitats de medi natural sutilitzaran els tres tipus dactivitat. Tots els
esports proposats tenen una part conceptual necessria per desenvolupar
lactivitat i partint de la base que ens trobem en lmbit de lleure i no escolar
pretenem donar el component ldic al major nombre dactivitats possibles. No
oblidem que cada sessi tindr un pblic objectiu per grups dedat i per tant
cada sessi tindr una relaci diferent dexercicis, formes jugades i jocs.

Fent referncia a lespai, totes les activitats de fitness es duran a terme en

sales especfiques que el creuer habilita per a aquest us. Disposarem duna
sala de cicloindoor amb cinquanta bicicletes esttiques, dues sales amb una
petita tarima, miralls i acondicionat musical, i una ltima sala per a les sessions
de tonificaci abdominal.
Per a totes les sessions de salut comptem amb cinquanta bicicletes esttiques,
cinquanta steps, cinquanta estores, vint fitballs i tot el material dudio.

Les activitats de medi es realitzaran en espais oberts. Certs exercicis estaran

delimitats per referncies que el monitor marcar i altres activitats tindran lmits
que puguin suposar un risc per a lusuari. Per a aquestes sessions disposem
de: vint kayaks, dels quals deu sn individuals i deu dobles, i els seus
respectius rems; vint taules de pdel surf amb les seves pales, lestructura
inflable del witbit, quaranta bicicletes de muntanya, els mapes dels territoris,
material descalada per a quaranta persones, i quaranta parells de bastons de
marxa nrdica.

El temps destinat a cada activitat de nou torna a ser propi de cada bloc. Les
classes dirigides dspinning, step i zumba tindran una durada total de quaranta-
cinc minuts i seguiran la segent estructura: cinc minuts dactivaci, trenta-cinc
minuts de part central i cinc minuts de tornada a la calma. Les classes de

25
tonificaci abdominal en canvi tindran una durada de quinze minuts on els
primers quatre minuts representen lactivaci, deu minuts de part central i dos
minuts destiraments.

Les sessions de medi natural ocuparan un espai de tres hores cada una. En
lnies generals mantindran un distribuci temporal similar a la segent: trenta
minuts de presentaci de material i establiment de normes, quinze minuts
descalfament especfic, una hora i tres quarts de part central i mitja hora de
feedbacks i tornades a la calma.

Com a estratgies de comunicaci ens centrarem en transmetre tota la

informaci necessria de manera visual (demostracions) i de manera auditiva
(donant indicacions de tot all a tenir en compte). Aquesta mateixa ser
transmesa durant el transcurs de les activitats de manera que hi haur una
alternana constant de feed-back afectiu i feed-back correctiu entre tcnic i
usuari. Amb aquest fet es buscar donar suport i motivaci a tot assistent a la
vegada que es corregeixin aspectes tcnics executats incorrectament.

Els monitors de les sessions dirigides se situaran del cant de les conductes
directives com es habitual en aquest tipus dactivitats, mentre que els monitors
de medi natural utilitzaran estratgies ms socio integradoras. Aquestes ltimes
els permetran donar ordres directives quan shagin de transmetre aspectes ms
tcnics o normatius i deixar una mica obert laprenentatge dels usuaris a lhora
dutilitzar aquests recursos.

Aix ens porta a definir les condicions de laprenentatge.

La metodologia ser de caire mixta a partir del que diem anteriorment en les
sessions de medi i analtica en les sessions de fitness. En ambds casos de
prctica massiva.

Finalment en referncia a tot lo anterior i segons descriu Muska Mosston i Sara

Ashworth en La enseanza de la educacin fsica, Editorial Hispano europea
S.A. Barcelona, utilitzarem estils densenyament de comandament directe per
a les activitats de fitness i les parts de les sessions que requereixen
lensenyament de tcnica o normes; i estils ms oberts com el descobriment
guiat on deixarem a lusuari experimentar la possibilitat de trobar solucions amb
les menors indicacions possibles com podria ser trobar una fita en un mapa.

Generalment les sessions de fitness o ms conceptuals de medi tindran una

planificaci prvia, i el monitor oferir explicacions i demostracions de les
tasques a realitzar. Poden ser prvies per a ser reprodudes desprs per
lusuari o al mateix temps com en qualsevol activitat dirigida de salut.

El descobriment guiat lemprarem principalment en les parts centrals de les

sessions de medi natural. Un exemple podria ser, un cop has mostrar el
material de kayak i com sutilitza, deixes a descobrir per lusuari les sensacions
que tindran dintre de laigua, com equilibrar-se i com cooperar entre dos
persones per desplaar lembarcaci. Daquesta manera haurem orientat a
lusuari per la soluci final la troben ells.

26
Exemple de sessi de medi natural terrestre

27
 Conclusions
La realitzaci daquesta unitat didctica ens ha servit com a autoavaluaci del
que sabem i el que fiem malament. Nosaltres ja pertanyem a lmbit de
lesport i per tant estvem lligats al fet de programar sessions incls
temporalitzacions. Ara b, aquesta unitat didctica ens aporta rigor. Saber el
perqu de les coses i rebre una visi ms ample daquest camp.
Tot aquest conjunt de coneixements des de ara els tindrem presents a lhora de
programar i considerem que ens han quedat molt arrelats. Aix ho relacionem a
la metodologia de la assignatura en general. Mentre els nostres tutors ens van
donant claus per realitzar la unitat, poder-la dissenyar ha estat un treball de
busqueda i inters per la matria. Ens ha portat fins i tot a buscar fonts
bibliogrfiques per tal de donar rigor universitari al que fiem i de forma directa
ens nodria una mica ms.
Sense dubte aquest treball suposa un abans i un desprs a lhora de realitzar
programacions i un salt qualitatiu en el nostre curriculum de competncies.
El cert s que no hem trobat moltes dificultats. Trobar les fonts bibliogrfiques i
que fossin fiables ha estat el ms difcil, i com referenciar-les no ens ha acabat
de quedar clar.
El treball en grup ha estat clau. Lassignatura est creada entorn a la base de
lautotreball i no haver de preguntar constantment tot, i aix ens ha unit com a
grup i revisar una vegada i un altra el treball dels dems i buscar solucions en
equip. Aquesta cohesi ens ha dut a realitzar el treball de forma cohesionada i
relativament rpida ja que, fins i tot aquesta feina la tenem programada i
dividida, cosa que com ja em aprs, aix tot s ms senzill.
Aix que per concloure agram la oportunitat duna forma de treball diferent i
que, encara que de primeres costa donar-li forma, quan veus el resultat final
ten adones dels petits pasos que han anat formar el cam.

28
 Bibliografia
-Dr. Antonio G.M. (2008) Rasgos caracterizadores del turismo activo y turismo
deportivo e importancia econmico-social y estructural de nuevas formas
emergentes. Accin Motriz Revista cientfica digital. ISSN: 189-2837

-Carles Sallan i Macias. Orientacin a pie y bicicleta Educacin Fsica y

Deportes (69)(96-103)

-Javier Fernandez Rio. La trepa y la escalada: contenidos del bloque

de actividades en el medio natural fcilmente aplicables dentro del marco
escolaren Educacin Fsica y deportes (62) (27-31)

-Wayne Dickert, (2005) Iniciacin al Kayak en aguas bravas, editorial Tutor.

-Chris Carmichael I Edmund R. Burke. 2006 Fitness cycling. Fitness spectrum

Series

-SPINNING: MANUAL DE ENTRENAMIENTO del autor INGO FROBSE

(ISBN 9788425514531)

-Dawn Brown (1998) Maual completo de aerbic con step. 2a edicin.

Coleccin Fitness. Editoral paidotribo

-Carlos Pearrubia Lozano (2 trimestre de 2014). Estudio colaborativo de caso

sobre propuestas didcticas de actividades en el medio natural. Apunts
EFiE.95.

-ISLAS CANARIAS, LATITUD DE VIDA (2011-2012) Perfil del crucerista

-http://www.observatoridelesport.cat/indicador.php?id_n3=29&id_n1=3

-Jordi T. C. ApuntS: Educoci fi,ica i E,porll 1992 (301 20-28

-Muska Mosston i Sara Ashworth en La enseanza de la educacin fsica,

Editorial Hispano europea S.A. Barcelona

29