You are on page 1of 18

124 08 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

j Unitat 8. Imatges 8. Per qu diem que la difracci s un fenomen tpicament


ondulatori? Raoneu la resposta.
La refracci s un fenomen tpicament ondulatori, ja que con-
Activitats sisteix en la desviaci que experimenta una ona quan passa
dun medi a un altre medi en qu la velocitat de fase s dife-
1. Doneu exemples dones mecniques i dones electromagn- rent; aquesta desviaci s una conseqncia del principi de
tiques. Huygens, que, recordeu, noms verifiquen els moviments ondu-
latoris.
Sn ones mecniques les ones produdes a la superfcie dun
lquid, les produdes en cordes sotmeses a una certa tensi, i
el so. En tots aquests casos es genera una oscil.laci de les 9. Comenteu breument en qu consisteix la difracci de les
partcules del medi per on es propaga lona. ones i poseu-ne un exemple.

Sn ones electromagntiques la llum, els raigs ultraviolats, La difracci s la distorsi duna ona o un tren dones que troba
els raigs X, els raigs gamma, els raigs infrarojos, les micro- en el seu recorregut un obstacle de dimensions comparables a
ones, i les ones de rdio, de televisi, de telefonia mbil, i les les de la longitud dona del moviment ondulatori. Exemples de
dels radars. En tots aquest casos es genera una oscil.laci de fenmens de difracci sobserven en la cubeta dones amb obs-
camps elctrics i camps magntics, i lona es pot propagar a tacles amb petites obertures; en el cas del so, en interposar
travs del buit. obstacles entre el focus i el receptor, el so s capa de vorejar
lobstacle.
2. Quines magnituds fsiques sn pertorbades pel pas duna
ona electromagntica? 10. En qu consisteix el fenomen dinterferncies? Poseu-ne un
exemple.
Els camps elctric i magntic a cada punt de lespai on arriba
El fenomen de les interferncies consisteix en la superposici
lona electromagntica.
additiva dels moviments ondulatoris de la mateixa natura en
tot punt del medi de propagaci de les ones. s a dir, tot punt
3. Qu s la velocitat de fase duna ona? de lespai s pertorbat segons la suma de pertorbacions asso-
s la velocitat a la que es propaga la pertorbaci en un medi ciades a cada una de les ones. Un cas tpic dinterferncies el
determinat. constitueixen les ones estacionries en una corda.

4. Com es pot generar una ona cilndrica? Expliqueu-ho deta- 11. La llum blanca del Sol s monocromtica? Qu vol dir aquest
lladament. concepte? Si en un experiment com el de Young il.luminem
les escletxes amb llum blanca, qu observarem?
Per generar una ona cilndrica cal fer oscil.lar alhora tots els
La llum del Sol no s llum monocromtica. Per a comprovar-ho
punts que estiguin situats sobre una mateixa recta i de tal ma-
nhi ha prou en fer passar un feix de llum solar a travs dun
nera que lona es transmeti en lespai al llarg dun medi homo-
prisma de vidre i observar que es descompon en diferents co-
geni, per tal que es conservi la forma de lona.
lors.
5. Justifiqueu el fet que a distncies prou grans dun focus El concepte de llum monocromtica significa llum duna nica
emissor dones esfriques, els fronts dona es poden consi- freqncia; s a dir que no est formada per lagrupaci dones
derar plans. de diferents freqncies i longituds dona.

A distncies prou grans del centre, les superfcies esfriques es Lexperiment de Young de la doble escletxa mostra que la sepa-
poden assimilar localment a plans ja que els diferents fronts raci entre franges D x que es veu a la pantalla depn de la
dona esfrics tenen poca curvatura. s una bona aproximaci dl
longitud dona: D x 5 , on d s la longitud que hi ha entre
considerar-los fronts dona plans. a
les escletxes i la pantalla, i a la distncia entre les escletxes.
6. El focus emissor duna ona mecnica vibra amb una fre- Per tant, i si recordem que la llum blanca cont totes les longi-
qncia de 20 Hz i una amplitud de 2 cm. Si la distncia tuds dona corresponents a tots els colors, cada un daquests
mnima entre dos punts que estan en fase s de 15 cm, pateix una separaci Dx diferent. Aix, observarem cada franja
quina ser la velocitat de propagaci de lona? com una suma de tots els colors, tal com passa amb un prisma,
que separa els colors de la llum blanca, o amb larc de sant
v 5 l f 5 0,15 ? 20 5 3 m/s Mart.

7. Una ona mecnica fa oscil.lar les partcules del medi amb 12. Quins van ser els cientfics que van demostrar el carcter
una freqncia de 550 Hz i es propaga a una velocitat de electromagntic de la llum, tant tericament com experi-
300 m/s. Quina s la distncia mnima entre dos punts que mentalment.
en tot moment es troben en el mateix estat de vibraci?
El fsic angls J. C. Maxwell va predir lexistncia de les ones
v 300 electromagntiques, entre elles, la llum, lany 1861, tot estu-
l 5 5 5 0,55 m
f 550 diant la relaci entre els camps elctrics i els camps magntics.
FSICA 1 08 125

Vint-i-sis anys ms tard, el 1887, el fsic alemany H. Hertz va Fixem-nos de la figura en qu a9i 5 90 2 aiL. A ms, els angles
idear un dispositiu que va permetre demostrar la predicci de incident i refractat compleixen: naire sin ai 5 nfibra sin air. Aix:
Maxwell de les ones electromagntiques. En aquest dispositiu
un emissor emetia ones electromagntiques de baixa freqncia sin a9i 5 cos air 5
que eren recollides en un receptor: en aquest hi havien dos pols
dllllllllllllllll
n n 2
5 dllllllllll 1 2 1 sin a 2 .
aire aire
entre els quals saltava un arc voltaic. Demostrava aix la recep- 1 2 sin2 air 5 i
ci de les ones emeses per lemissor i confirmava experimental- n fibra n fibra
ment la teoria de Maxwell. Don es dedueix que:
n2aire n2aire n2fibra
13. Suposeu que introdum algun objecte allargat en un got 1 2 sin2 a . f sin2 a , 21 f
n2fibra
i
n2fibra
i
daigua, de manera que quedi una part dins de laigua i lal- n2aire
tra fora. Com veurem lobjecte? A qu s degut aquest feno- llllll
men? f ai , arcsin d n2fibra

n2aire
21
Quan introdum un objecte allargat dins dun got daigua obser-
vem que lobjecte sembla deformar-se en la porci que queda
submergida en laigua. Aix es deu a la refracci de la llum, ja
que els raigs de llum que provenen de linterior del got pateixen
aquest fenomen.

14. Entre altres aplicacions, la fibra ptica serveix per trans-


metre informaci a grans distncies i duna manera molt
rpida. Indiqueu quin fenomen ho permet i expliqueu-lo
detalladament.
Amb quin angle mxim respecte de leix de la fibra poden
15. Per a un mirall cncau, efectueu un diagrama de raigs i de-
entrar els raigs emesos per un focus llumins situat a leix
duu com s la imatge que proporciona dun objecte quan
de la fibra, per tal que es puguin propagar per aquesta?
aquest est ms enll del centre de curvatura, quan est
entre el centre i el focus, i quan est entre el focus i el mi-
En la fibra ptica saprofita el fenomen de la reflexi total. La
rall. Indiqueu, en conseqncia, quines de les segents
fibra ptica, tot i que s transparent, t un ndex de refracci
combinacions de caracterstiques sn possibles.
ms gran que laire. Quan un raig de llum penetra en la fibra i
arriba a la superfcie de separaci de la fibra amb laire, ho sol a) Imatge virtual, dreta, i ms gran que lobjecte.
fer amb un angle dincidncia molt proper a 90, que sobrepas-
sa langle lmit. Per tant, el raig no shi refracta i shi reflecteix b) Imatge real, invertida, i ms petita que lobjecte.
totalment, s a dir, no pot sortir de la fibra. Aix passa en les c) Imatge real, dreta, i ms gran que lobjecte.
reflexions successives que shi produeixen a mesura que el raig
es propaga a linterior de la fibra, encara que aquesta estigui d) Imatge virtual, invertida, i ms petita que lobjecte.
corbada; i en lextrem oposat al dentrada del raig, aquest surt
Recordem que les caracterstiques que tenen les imatges forma-
prcticament inalterat.
des per un mirall concau sn les que es donen en els casos se-
gents:
Quan lobjecte est situat a una distncia ms gran que el
centre de curvatura del mirall, la imatge s real, invertida i
ms gran que lobjecte.
Quan lobjecte est situat en el centre de curvatura i el fo-
cus del mirall, la imatge s real, invertida i ms petita que
lobjecte.
Quan lobjecte est situat a una distncia ms petita que el
focus del mirall, la imatge s virtual, dreta i ms gran que
Tot raig provinent de lexterior pot entrar dins la fibra ptica lobjecte.
independentment del valor de langle dincidncia (ai) ja que
laire s menys dens que la fibra ptica. Ara b, un cop dins la Per tant, de les tres situacions indicades a lenunciat daquesta
fibra, cal que en la primera reflexi del raig en les parets de qesti, noms sn possibles la situaci a), que correspon al
la fibra se superi langle lmit (aiL), aix no sescapar cap part tercer cas anterior, i la situaci b), que correspon al segon cas
del raig a fora. s a dir, cal que langle dincidncia en la super- anterior. La situaci c) s impossible.
fcie fibra-aire, que anomenem a9i , compleixi: a9i . aiL. Per
tant, donat que nfibra sin aiL 5 naire, tenim: 16. Per a una lent convergent, efectueu un diagrama de raigs i
deduu com s la imatge que proporciona dun objecte quan
naire
ai . aiL f sin a9i . sin aiL f sin a9i . aquest est ms enll del focus de la lent, quan est situat
nfibra al focus, i quan est entre el focus i la lent. Expliqueu, en
126 08 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

conseqncia, com varia la posici i la mida de la imatge En el cas de la figura c), lobjecte es troba entre el focus
quan un objecte es va apropant cap a la lent des duna po- i la lent i es forma una imatge virtual (imatge a les-
sici llunyana, i indiqueu quines de les segents combina- querra de la lent), dreta i ms gran que lobjecte, tant
cions de caracterstiques sn impossibles. ms gran quan lobjecte es troba ms a prop del focus.

a) Imatge real, dreta i ms gran que lobjecte. d) Imatge virtual, invertida i ms petita que lobjecte.
Objecte ms enll del focus. Conclusions:
El supsit a) s impossible: una imatge dreta i ms gran
que lobjecte no pot ser real, ha de ser virtual.
El supsit b) s cert i el trobem en el dibuix a), quan
lobjecte sallunya prou del focus.
El supsit c) tamb s cert (dibuix c).
El supsit d) s fals: una imatge invertida i ms petita
que lobjecte noms potser real.

17. Busqueu en algun llibre dptica informaci sobre el teles-


copi de reflexi i dibuixeu un diagrama de raigs de les imat-
ges que forma dun objecte. Sobre el dibuix, expliqueu com
b) Imatge real, invertida i ms petita que lobjecte. s la imatge que forma aquest sistema ptic i el perqu de
Objecte en el focus. la seva utilitzaci.
Resposta oberta.
Cal que lalumnat consulti llibres dptica on sexpliqui el fun-
cionament del telescopi de reflexi. Es pot plantejar aquesta
activitat, juntament amb la que hi ha continuaci, com un pe-
tit treball sobre els instruments ptics. Aix es complementaria
lestudi de lptica geomtrica que sha desenvolupat en aques-
ta unitat.

18. Busqueu en algun llibre dptica informaci sobre el princi-


pi de funcionament del telescopi de refracci i dibuixeu un
diagrama de raigs de les imatges que forma dun objecte
determinat. Sobre el dibuix, expliqueu com s la imatge
que forma aquest sistema ptic i el perqu de la seva utilit-
zaci.
c) Imatge virtual, dreta i ms gran que lobjecte.
Resposta oberta.
Objecte entre el focus i la lent.
Cal que lalumnat consulti llibres dptica que expliquin el fun-
cionament del telescopi de refracci. Aquesta activitat es pot
fer alhora que la qesti anterior.

Activitats finals

Qestions
1. Si disminum la freqncia duna ona, com variar la longi-
tud dona si es transmet a travs del mateix medi? Raoneu
la resposta.
La imatge s real quan es forma a la dreta de la lent. Es
el cas de la figura a): la imatge es invertida i tant ms Si lona no canvia el seu medi de transmissi, la seva velocitat
gran quant ms a prop es troba lobjecte al focus (per de fase no varia encara que vari la seva freqncia. Per tant, si
lesquerra). recordem lexpressi que relaciona la freqncia, la velocitat de
fase i la longitud dona, v 5 l f, podem comprovar que, en dis-
En el cas de la figura b) (objecte situat en el focus) la minuir la freqncia f, la longitud dona l augmenta per tal que
imatge es forma en linfinit (els raigs sn paral.lels). la velocitat de fase v es mantingui constant.
FSICA 1 08 127

2. Dibuixeu dues ones en una corda en els casos segents: l


la longitud dona l i el perode T ve donada per v 5 . Daltra
a) Amb la mateixa amplitud, per amb longituds dona una T
el doble de laltra. banda, es defineix la velocitat de fase com la relaci entre la
distncia que recorre lona des del focus fins a un punt determi-
nat situat a una distncia x del focus i el temps que triga a
x
fer-ho, v 5 .
t
Per tant, si comparem ambdues expressions, comprovem que, en
el temps dun perode, lona avana una longitud igual a la lon-
gitud dona, mentre que, perqu lona recorri una longitud igual
a la longitud dona, ha de transcrrer el temps dun perode.

4. Comenteu detalladament el que passa en la situaci segent


tot relacionant-la amb el fenomen ondulatori que corres-
pongui: una ona plana produda a la superfcie dun lquid
b) Amb la mateixa longitud dona, per amb amplituds que troba un petit obstacle en la seva direcci de propagaci.
A2 Es produeix el fenomen de la difracci: cada punt on arriba el
estiguin en la relaci A1 5 .
3 front dones constitueix un emissor dones en una determinada
direcci i lona resultant s constituda per la suma de totes les
noves ones emeses.

5. Una ona es transmet per un medi determinat amb una velo-


citat v1, i quan penetra en un altre medi ho fa amb velocitat
v2. Es pot donar el cas que no hi hagi refracci de lona? En
quines condicions? Justifiqueu la resposta.
Suposem que lona penetra en el segon medi formant un angle
ai amb la recta normal a la superfcie de separaci dels dos
medis, que considerem plana. Recordem que, en aquest cas,
c) Amb les mateixes amplituds i longituds dona, per des- podem aplicar la llei de Snell:
fasades 270.
sin ai v1
5
sin a9r v2

On a9r s langle de refracci, i v1 i v2 les velocitats respectives


en els dos medis. En el cas en qu la velocitat en el segon medi
v1
sigui ms gran que en el primer medi, el quocient ser
v2
ms petit que la unitat i, per tant, tamb ho ser el quocient
sin ai
:
sin a9r
v1 sin ai
v1 , v2 f , 1 f , 1 f sin ai , sin a9r
3. Expliqueu detalladament qu vol dir que una ona s doble- v2 sin a9r
ment peridica.
f ai , a9r
En tota ona sha de considerar una doble periodicitat: en el
temps i en lespai. En el temps perqu qualsevol partcula del Si tenim en compte aquest ltim resultat, podem veure que
medi oscil.la al pas de lona, i sabem que un moviment oscil.la- existeix un angle ai ms petit que 90 pel qual langle de re-
tori s un tipus particular de moviment peridic. En lespai per- fracci s de 90. Per tant, podem concloure que, en aquestes
qu lona es va repetint peridicament a intervals regulars de condicions, lona refractada surt en una direcci que est com-
longitud dona dacord amb el seu valor de longitud dona. presa en la superfcie de separaci dels dos medis, i que, aix,
Aquesta doble periodicitat queda reflectida, per exemple, en no hi ha ona refractada. Langle dincidncia que verifica aques-
lequaci dona harmnica, en la qual la periodicitat temporal ve ta condici sanomena angle lmit i, segons el que acabem de
donada pel valor del perode T, mentre que la periodicitat espa- veure, per a angles dincidncia ms grans o iguals que langle
cial ve donada pel valor de la longitud dona: lmit, no hi ha ona refractada i lona incident es reflecteix to-
talment.
y (x , t) 5 A sin (v t 2 k x) 5 A sin 2 p
Aquesta doble periodicitat duna ona tamb queda reflectida si 6. Dues ones transversals produdes en sengles focus puntuals
tenim en compte que lexpressi que lliga la velocitat de fase v, tenen les mateixes amplitud i freqncia. Dacord amb el
128 08 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

que es mostra a la figura 8.71, on les valls shan representat es tracta dun focus emissor amb llum blanca les interferncies
amb lnies contnues, i les crestes amb lnies discontnues, destructives per a una longitud dona determinada es compen-
raoneu com seran les interferncies en els punts A, B, C i D. sen fcilment amb les constructives per a una altra.

9. La reflexi s un fenomen tpicament ondulatori? I la re-


fracci? Raoneu la resposta.
B
La reflexi no s un fenomen tpicament ondulatori, sin que
A tamb es dna en el cas dels moviments corpusculars. Penseu,
per exemple, quan una pilota xoca elsticament amb un obsta-
cle: es produeix una reflexi de la pilota. Per contra, la refrac-
C F2
F1 ci s que s un fenomen tpicament ondulatori, ja que consis-
teix en la desviaci que experimenta una ona quan passa dun
medi a un altre medi en qu la velocitat de fase s diferent;
D aquesta desviaci s una conseqncia del principi de Huygens,
que, recordeu-ho, noms verifiquen els moviments ondulatoris.

10. Expliqueu els fenmens que tenen lloc quan un raig de


llum arriba a la superfcie de separaci de dos medis trans-
Punt A: coincideixen una vall i una cresta, de manera que la parents.
diferncia de camins s un nombre imparell de semilongituds En general, quan un raig de llum troba en el seu recorregut una
dona. Per tant, es dna una interferncia destructiva. superfcie de separaci de dos medis amb diferent ndex de re-
Punt B: coincideixen dues crestes, de manera que la diferncia fracci es divideix en dues parts:
de camins s un mltiple de la longitud dona. Per tant, hi ha Una es propaga en el medi inicial, s el que anomenem reflexi
interferncia constructiva. i compleix les lleis segents:
Punt C: coincideixen dues valls, i com en el cas del punt B, la j Els raig incident i reflectit i la normal a la superfcie reflec-
diferncia de camins s un mltiple de la longitud dona. Per tant es troben en un mateix pla.
tant, hi ha una interferncia constructiva.
j Langle que forma el raig incident amb la normal en el punt
Punt D: tenim la mateixa situaci que en el punt C; coincidei- dincidncia s el mateix que el que forma el raig reflectit.
xen dues valls i, per tant, hi ha interferncia constructiva.

7. [Curs 01-02] En qu consisteix la difracci? Raoneu si


aquest fenomen avala el carcter ondulatori o el carcter
corpuscular de la llum.
La difracci s la distorsi que experimenta una ona en arribar
a un obstacle de dimensions comparables a la seva longitud
dona i que impedeix la transmissi. Com a resultat sobtenen
patrons o figures de difracci caracterstics resultants dels dife-
rents valors de lamplitud de lona que arriba als diferents punts
de lespai. La forma daquests patrons depn de la longitud
dona de la llum i del tipus dobstacle.
El fenomen de la difracci avala el carcter ondulatori de la
llum ja que no s explicable a partir del model corpuscular.
Una altra sintrodueix en el nou medi, s el que anomenem re-
8. Normalment s difcil dobservar la difracci de la llum. fracci (tamb si entra en diverses direccions es produeix el
Per qu? fenomen de difusi interna), que compleix la llei de Snell:

Per poder observar la difracci de la llum s necessari que lobs- n1 ? sen ai 5 n2 ? sen ar
tacle sigui del mateix ordre de magnitud que la longitud dona on n1 i n2 sn els ndexs de refracci dels medis i ai i ar sn els
de la radiaci incident. Com que la llum t una longitud angles del raig respecte a la normal.
dona molt curta i els obstacles sn duna magnitud molt supe-
rior, els fenmens de difracci no tenen lloc perqu en superpo-
sar-se a la pantalla raigs difractats per molts punts de lobjecte 11. Sabem que loli, dndex de refracci n, t una densitat ms
difrantant, es compensen els efectes constructius i destructius, petita que laigua i, per tant, sura sobre aquesta. Una fina
i aix sobt una imatge intermdia i uniforme. capa doli dun cert gruix d sha dipositat sobre la superf-
cie de laigua continguda en un recipient. Dibuixeu la tra-
Per observar les figures de difracci s precs tamb que el fo- jectria que segueix un raig de llum oblic que passa de
cus llumins sigui puntual i sobretot monocromtic, perqu si laire a loli, i de loli a laigua, i trieu la resposta correcta:
FSICA 1 08 129

A. Com s la velocitat de la llum en loli, respecte a la ve- que regeix aquest fenomen fsic i raoneu en quin dels dos
locitat de la llum a laigua? medis (A o B) la llum es propaga amb ms velocitat.
a) Ms gran
b) Ms petita
c) Igual B

B. Quin dels dos lquids t un ndex de refracci ms gran?


a) Loli
A
b) Laigua
c) Els dos el tenen igual
vA sin ai
Mostrem una taula amb els diferents ndex de refracci: Llei de refracci: 5
vB sin ar
ai , ar f sin ai , sin ar f vA , vB
Substncia ndex de refracci

Aigua 1,333 13. [Curs 99-00] Un raig de llum passa de laire a un vidre.
Raoneu si cadascuna de les segents afirmacions referides
Aire 1,00029 al raig de llum sn vertaderes o falses:
Oli 1,46 a) Augmenta la freqncia.
b) Augmenta el perode.
La trajectria del raig seria la segent: c) Disminueix la velocitat de propagaci.
d) Augmenta la longitud dona.

Dada: lndex de refracci del vidre s ms gran que el de


laire.

Les afirmacions a) i b) sn falses perqu una ona no altera la


seva freqncia ni, per tant, el seu perode en canviar de medi
de propagaci.

c
Com que n 5 i tenim naire , nvidre, aleshores: vaire . vvidre,
v
en passar de laire al vidre disminueix la velocitat de propaga-
ci. Lopci c) s correcta.
Si la velocitat disminueix, aleshores la longitud dona tamb
disminueix ja que la freqncia s constant. Lopci d) s falsa.

14. En qu consisteix la polaritzaci de la llum? Si situem dos


plaques polaritzadores de manera que les seves direccions
La relaci entre la velocitat i lndex de refracci s: de polaritzaci sn perpendiculars, qu observem? Estu-
c dieu diferents posicions relatives de les direccions de po-
v5 laritzaci i deduu qu passa en els diferents casos.
n
La llum, com a ona transversal, t la propietat que all que
s a dir, un ndex de refracci ms gran suposa una velocitat de
vibra ho fa en direcci perpendicular a la direcci de propaga-
la llum ms petita en el medi:
ci. Vibren els camps elctric i magntic, que tenen carcter
Per tant: vectorial.
A. Com que lndex de refracci de loli s ms gran que el de Polaritzar vol dir restringir (controlar) aquestes vibracions, per
laigua, la velocitat de la llum en loli s ms petita. La exemple el camp elctric, duna manera periple.
resposta correcta s la b). Dos plaques polaritzades col.locades de manera que les seves
B. Loli t un ndex de refracci ms gran. La resposta correcta direccions de polaritzaci siguin perpendiculars no deixen pas-
s la a). sar cap raig de llum.
En la figura sobserva com es pot polaritzar (filtrar la direcci
12. [Curs 03-04] La figura representa la propagaci dun raig del camp elctric) en direccions diferents. Els retardadors intro-
de llum quan passa dun medi a un altre. Enuncieu la llei dueixen un canvi en la fase del vector camp elctric.
130 08 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

Lndex de refracci dun prisma es pot calcular mesurant langle


de desviaci mnima i langle que formen les cares del prisma.

15. Durant el dia, el cel es veu de color blau, mentre que quan
el Sol es pon, es veu de color vermells en la direcci de la w 5 r 1 r9
posta de sol. En quin fenomen es basen aquests dos fets? d 5 1 i9 2 w
Expliqueu-lo detalladament i digueu per qu el cel es veu
daquesta manera. sin (dmn 1 w)
si d 5 dmin llavors n 5
sin (w/2)
El cel es veu de color blau durant el dia i amb tonalitats verme-
lloses al capvespre en la zona on es pon el Sol a causa del fe-
nomen de la difusi de la llum. La llum que prov del Sol, 17. [Curs 04-05] Un mirall esfric cncau t un radi de curva-
composta per tots els colors, s difosa per les molcules de tura R. Dibuixeu els diagrames de raigs necessaris per lo-
laire. Com que els colors de longitud dona curta, com el blau, calitzar la imatge dun objecte petit en forma de fletxa
sn els que pateixen la difusi en un grau ms elevat, el cel situat sobre leix del mirall, a una distncia d de lextrem
apareix daquest color quan mirem en una direcci que no sigui del mirall, en els casos segents:
la definida per la nostra vista i el Sol (el component violeta
a) d 5 2 R
de la llum solar s menys abundant que el blau, per la qual cosa
predomina la difusi del color blau). Indiqueu en cada cas si la imatge s virtual o real, dreta
o invertida, reduda o ampliada.
Al capvespre, la llum del Sol ha de travessar una capa daire ms
gruixuda, i la difusi de la llum encara es fa ms patent. El co-
lor vermell t una longitud dona ms gran i s, per tant, el
component de la llum blanca que menys pateix el fenomen de
la difusi. s el color que predomina quan mirem cap al Sol, ja
que pels altres colors shaur alterat significativament la seva
propagaci rectilnia a causa de la difusi.

16. La dispersi de la llum blanca es pot estudiar amb un pris-


ma. Busqueu informaci i descriviu aquest fenomen.
Quan la llum travessa un prisma (un objecte transparent amb
superfcies planes i polides no paral.leles), el raig de sortida ja C: centre de curvatura
no s paral.lel al raig incident. Com que lndex de refracci
duna substncia varia amb la longitud dona, un prisma pot F: focus
separar les diferents longituds dona contingudes en un feix i O: objecte, O: imatge
formar un espectre. En la figura, langle CBD entre la trajectria
de raig incident i la trajectria del raig emergent s langle de La imatge s real, invertida i reduda.
desviaci. Pot demostrar-se que quan langle del raig incident
coincideix amb el del raig emergent, la desviaci es mnima. R
b) d 5
3
FSICA 1 08 131

C: centre de curvatura que la imatge I tamb est situada sobre el punt C, t la matei-
xa mida que lobjecte, per s invertida.
F: focus
O: objecte; O: imatge
La imatge s virtual, dreta i ampliada.

18. Considereu un mirall cncau i un objecte situat a diferents


posicions del mirall.

A. Quan lobjecte es troba entre el mirall i el focus, la


imatge s:
a) Virtual, dreta i ms gran que lobjecte.
b) Real, invertida i ms petita que lobjecte.
En el segon cas, lobjecte est situat sobre el focus F. Tornem a
c) Cap de les anteriors respostes s correcta. dibuixar un arc de circumferncia de radi arbitrari r, senyalem
el centre C i el focus F, i dibuixem lobjecte sobre F represen-
La imatge s virtual, dreta i ms gran que lobjecte. La res-
tant-lo amb una fletxa. Una vegada traats els raigs paral.lel
posta correcta s la a).
(p) i radial (r), observem que quan aquests raigs es reflecteixen
B. Quan lobjecte es troba entre el focus i el centre, la en el mirall, surten paral.lels lun respecte de laltre, per la qual
imatge s: cosa dedum que sajunten a linfinit. Per tant, arribem a la
conclusi que, en aquesta situaci, la imatge es forma a linfi-
a) Real, dreta i ms petita que lobjecte. nit, s a dir, no sobt cap imatge.
b) Virtual, invertida i ms gran que lobjecte.
20. [Curs 04-05] Considereu un mirall esfric convex. Dibuixeu
c) Cap de les anteriors respostes s correcta. el diagrama de raigs necessari per localitzar la imatge dun
Aquest cas correspon amb lapartat b) de la qesti ante- objecte petit en forma de fletxa situat davant del mirall,
rior, per tant la imatge s real, invertida i ms gran que sobre el seu eix. Indiqueu si la imatge s virtual o real,
lobjecte. La resposta correcta s la c). dreta o invertida, reduda o ampliada.

C. Quan lobjecte se situa ms enll del centre, la imatge s:


a) Real, invertida i ms petita que lobjecte.
b) Virtual, dreta i ms gran que lobjecte.
c) Cap de les respostes anteriors s correcta.

Correspon a lapartat a) de la qesti anterior: imatge real,


invertida i ms petita que lobjecte. La resposta correcta s
la a).

19. Com s la imatge que forma un mirall concau quan lobjecte C: centre de curvatura
est sobre el centre de curvatura C del mirall? I quan est F: focus
situat sobre el focus F? Dibuixeu el diagrama de raigs per
O: objecte; O: imatge
raonar la resposta. Si tenim en compte com s la imatge
quan lobjecte est ms enll del centre del mirall, quan La imatge s virtual, dreta i reduda.
est entre el centre i el focus, i quan est entre el focus i
el mirall, deduu en conseqncia com varia la posici i el 21. La imatge que dna un mirall convex, sota quines condi-
tamany de la imatge quan un objecte es va apropant cap al cions s real? Deduu, en conseqncia, com varia la posici
mirall des duna posici llunyana. i la mida de la imatge que es forma dun objecte que es va
En el primer cas, hem de situar lobjecte sobre el centre de cur- apropant cap al mirall des duna posici llunyana.
vatura C. Per representar la situaci, dibuixem primer amb un La imatge sempre s virtual, noms quan lobjecte sapropa
comps un arc de circumferncia que representar el mirall con- molt al mirall la imatge sapropa cap al lmit entre virtual i real,
cau i que, com que no es donen valors, tingui un radi r arbitra- com veiem en la figura segent:
ri. A continuaci, senyalem el centre de curvatura C i el focus F
(que, recordem-ho, est situat a una distncia del mirall igual a
la meitat del radi, f 5 r /2). Per fer el diagrama de raigs, repre-
sentem lobjecte O amb una fletxa, el situem sobre C i tracem
els raigs paral.lel (p) i radial (r). Podem veure que el raig radial
creua lobjecte, ja que ha de passar per C i lobjecte est situat
a C. Una vegada sha traat tamb el raig paral.lel, observem
132 08 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

22. Per qu en alguns encreuaments de carrers i en alguns co- 23. Per qu diem que les lents biconvexes sn lents conver-
meros hi ha miralls convexos situats de manera estratgica? gents? Per qu diem que les lents bicncaves sn lents di-
T alguna cosa a veure amb el tipus dimatge que formen vergents? Raoneu les respostes.
aquests miralls? Raoneu la resposta.
En una lent biconvexa, els raigs que provenen de linfinit con-
Pensem en la manera en qu una persona capta les imatges vergeixen en un punt situat darrere de la lent (anomenat punt
donades pels diversos tipus de miralls. Els miralls concaus, tot i focal imatge) una vegada han travesat la lent. Per aquest motiu
que en determinades condicions donen imatges virtuals i, per diem que aquestes lents sn convergents.
tant, susceptibles de ser observades per la persona, tamb po- Per contra, en una lent bicncava, els raigs que provenen dun
den donar, depenent de la situaci de lobjecte respecte del punt infinit divergeixen quan travessen la lent i sembla que pro-
focus del mirall, imatges reals que no seran captades per lob- vinguin dun punt situat davant de la lent; per aix les anome-
servador. Noms els miralls plans i els miralls convexos formen nem lents divergents.
una imatge que sempre s, en qualsevol situaci, virtual i dre-
ta, i que, per tant, pot ser captada per la persona.
24. Una lent biconvexa dna sempre imatges reals? Una lent bi-
Per tant, en principi, per visualitzar objectes sigui quina sigui cncava dna sempre imatges virtuals? Raoneu les respostes.
la seva posici, cal utilitzar o b miralls plans o b miralls con-
Una lent biconvexa pot donar tant imatges reals com imatges
vexos. Ara b, tot i que les imatges donades pel mirall pla sn
virtuals. Que la imatge sigui dun tipus o dun altre depn de la
de la mateixa mida que lobjecte, a diferncia del mirall convex,
situaci de lobjecte respecte del focus objecte de la lent. Quan
que dna imatges ms petites que lobjecte, aquests darrers sn
lobjecte est a una distncia ms gran que el focus objecte, els
ms adequats per ser col.locats estratgicament en lencreua-
raigs que provenen de lobjecte convergeixen quan han traves-
ment dalguns carrers i en comeros, ja que el camp de la visi
sat la lent i formen una imatge al costat contrari on est situat
que donen s ms ample que en el cas del mirall pla, i permeten
lobjecte. Per tant, en aquesta situaci sobt una imatge real,
visualitzar ms objectes.
ja que est situada, respecte de la lent, en el costat contrari
a) En un mirall pla, la imatge s de la mateixa mida que lob- don est lobjecte (encara que invertida). Per contra, quan
jecte, per el camp visual s ms petit. lobjecte est situat a una distncia ms petita que el focus
objecte, els raigs que provenen de lobjecte divergeixen quan
shan refractat a la lent i sembla que provinguin de punts si-
tuats al mateix costat que lobjecte. Per tant, en aquesta situa-
ci la imatge s virtual, ja que est situada al mateix costat,
respecte de la lent, que lobjecte.
Daltra banda, les lents bicncaves noms donen imatges vir-
tuals, ja que, sigui quina sigui la posici de lobjecte, els raigs
sempre divergeixen quan han travessat la lent i sembla que
provinguin de punts situats al mateix cant que lobjecte; per
tant, la imatge s virtual.

25. La imatge que dna una lent divergent, sota quines condi-
cions s real? Deduu, en conseqncia, com varia la posici
b) En un mirall convex, la imatge s ms petita que lobjecte,
i la mida de la imatge que es forma dun objecte que es va
per, en tenir un major camp visual, sn idonis per ser col-
apropant cap a la lent des duna posici llunyana.
locats en alguns encreuaments de carrers i en comeros.
A mesura que lobjecte sapropa a la lent divergent, la imatge
es fa mes gran:

La imatge sempre s virtual (a lesquerra de la lent) dreta i ms


petita que lobjecte:
FSICA 1 08 133

26. Els defectes de la visi ms usuals que pateixen les perso- b) Un tom excitat que emet radiaci ultraviolada de longi-
nes sn la miopia i la hipermetropia. En qu consisteixen tud dona 550 .
aquests defectes? Com es corregeixen? Expliqueu-los de-
10
210 m
talladament. l 5 550 A ? 5 5,5 ? 1028 m f

1 A
La miopia s la dificultat per enfocar els objectes llunyans. La
imatge es forma davant la retina. c 3 ? 108
f f 5 5 5 5,45 ? 1015 Hz
La miopia es corregeix amb lents divergents: l 5,5 ?1028

c) Un nucli radioactiu que emet radiaci gamma de longi-


tud dona 4 ?10212 m.
c 3 ? 108
l 5 4 ?10212 m f f 5 5 5 7,5 ? 1019 Hz
l 4 ?10212

2. [Curs 02-03] Una estaci de radar utilitza ones electromag-


ntiques de freqncia 3 ?1010 Hz.
a) Quantes longituds dona hi ha entre lestaci i un avi
situat a 50 km de distncia?
c xf
l 5 ; x 5 nl f n 5 5 5 ? 106
f c

b) Quant de temps transcorre des que semet un pols fins


que retorna a lestaci, desprs de rebotar a lavi?
2x
t 5 5 3,33 ? 1024 s
c
La hipermetropia s la dificultat per veure a distancies curtes.
La imatge es forma darrere de la retina. Es corregeix amb lents Dada: c 5 3 ? 108 m/s
convergents:
3. La banda comercial de rdio dAM abasta unes freqncies
que van des dels 550 kHz fins als 1 600 kHz. Quines longi-
tuds dona corresponen a aquesta franja?
De 187,5 m fins a 545,45 m.

4. La banda comercial de rdio dFM abasta unes freqncies


que van des dels 87,5 MHz fins als 108 MHz. Quines longi-
tuds dona corresponen a aquesta franja?
De 2,78 m fins a 3,43 m.

5. [Curs 98-99] Un raig de llum vermella que es propaga per


laire incideix sobre un vidre amb un angle de 30 respecte
a la direcci normal en la superfcie del vidre. Lndex de
refracci del vidre per a la llum vermella val nv 5 1,5, i
lndex de refracci de laire val na 5 1.
a) Feu un esquema indicant les direccions dels raigs reflec-
tit i refractat, i calculeu el valor dels angles que formen
aquests raigs amb la normal.
Problemes
Lesquema amb els raigs incident, reflectit i refractat s:
1. Calculeu la freqncia dels segents emissors de radiaci
electromagntica sabent que c 5 3 ? 108 m/s:

a) Una emissora de rdio que emet un senyal electromag-


ntic de longitud dona 5 m.
l55m i
y
c 5 3 ? 108 m/s t
c 3 ? 108
c 5 l f f f 5 5 5 6 ? 107 Hz
l 5
134 08 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

ai 5 ar, per tant, langle de reflexi tamb forma un angle A. El desplaament paral.lel que experimenta el raig inci-
de 30 amb la normal. A ms: dent s:
ni sin ai 5 ni sin a9r f d cos (ai 2 ar9)
a)
sin ar9
ni sin ai 1 ? sin 30
nr 1,5 1
f a9r 5 arcsin 5 arcsin 5 19,47 2 d sin (ai 2 ar9)
b)
cos ar9
El raig refractat forma un angle de 19,47 amb la normal.
d cos (ai 2 ar9)
c)
b) Calculeu langle que formen entre si el raig reflectit i el cos ar9
raig refractat.
La resposta correcta s la b).
Els raigs reflectit i refractat formen entre si un angle igual a:
(90 2 ar) 1 (90 2 a9r) 5 180 2 30 2 19,47 5 B. Quan el raig hi incideix formant un angle de 50 respec-
te de la superfcie de la lmina, el desplaament val:
5 130,53
a) 0,15 mm
6. Sobre un cos de material transparent incideix un raig de b) 1,15 mm
llum formant un angle de 35 amb la normal a la superfcie c) 2,15 mm
del cos. Si langle de refracci s de 25, quin ndex de re-
fracci t el material? A quina velocitat es propaga la llum La resposta correcta s la c).
en aquest material?
ai 5 35 10. Suposem que sobre la lmina de lexercici anterior hi inci-
deix perpendicularment un raig de llum monocromtica de
a9r 5 25 freqncia 6 ?1014 Hz. Trieu la resposta correcta i justifi-
queu-la.
Apliquem la llei de Snell:
A. Quan el raig hi incideix formant un angle de 90 respec-
sin ai sin 35
5 n f n 5 5 1,36 te de la superfcie de la lmina, el temps que tarda el
sin a9r sin 25 raig a travessar la lmina val:
Apliquem la definici de n i allem v tenint en compte que a) 27,5 ps
c 5 3 ?108 m/s: b) 35,6 ns
c c 3 ? 108 c) 12,9 ms
n 5 f v 5 5 5 2,21 ?108 m/s
v n 1,36
La resposta correcta s la a).
7. Un raig de llum arriba a la superfcie de separaci de dos
B. La velocitat de la llum en aquest material val:
medis transparents. Si el primer medi t un ndex de refrac-
ci d1,33, i el segon, d1,55, quin ha de ser el valor de a) 0,8 c
langle que forma el raig incident respecte a la direcci nor- b) c
mal a la superfcie de separaci quan langle que formen el
raig reflectit i el raig refractat val 90? c) 0,6 c

ai 5 49,37 La resposta correcta s la c).

8. [Curs 04-05] Una ona electromagntica que es propaga en C. La freqncia del raig quan es propaga a linterior de la
el buit t una longitud dona l 5 5 ? 1027 m. Calculeu la lmina val:
seva longitud dona quan penetra en un medi dndex de re- a) 1015 Hz
fracci n 5 1,5.
b) 3,6 ?1014 Hz
v c/n l c) s la mateixa, la freqncia no varia
l9 5 5 5
f c/l n
La resposta correcta s la c).
l9 5 3,3 ? 1027 m
D. La longitud dona del raig quan es propaga a linterior de
9. Quan un raig de llum travessa una lmina plana feta dun la lmina val:
cert material transparent, no es desvia quant a la direcci
a) 5 ?1027 m
de propagaci, per s que experimenta un cert desplaa-
ment paral.lel al raig incident. Demostreu matemticament b) 3 ?1027 m
aquest fet, i trieu la resposta correcta entre les segents si c) 2 ?1027 m
el gruix de la lmina s de 5 mm i lndex de refracci n del
material val 1,65: La resposta correcta s la b).
FSICA 1 08 135

11. Observem des de fora una piscina de fondria h completa- que el raig refractat a laigua no torns a sortir i es reflects
4 totalment, amb quin angle mnim hauria dentrar el raig des
ment plena daigua, dndex de refracci . Dibuixeu la de laire? s possible aquesta situaci en la prctica?
3
marxa dels raigs, i justifiqueu la veracitat o no de les se- Dada: ndex de refracci de laigua: 1,33.
gents afirmacions tot triant les respostes correctes.
Apliquem la llei de Snell tenint en compte que n 5 1,33.
A. Ens fa lefecte que la seva profunditat s:
sin ai sin 15
5 n f 5 1,33 f
a) Ms gran que h sin a9r sin a9r
b) Ms petita que h sin 15
f sin a9r 5 5 0,1946 f
c) Igual a h 1,33

La resposta correcta s la b). f a9r 5 arc sin (0,1946) 5 11,22

Ara apliquem la llei de Snell dues vegades, ja que el raig pateix


B. Si la profunditat de la piscina s de 2,4 m, a quina dis- dues refraccions: quan passa de laire a laigua, amb un angle
tncia de la superfcie de laigua veiem el fons? dincidncia ai2, i quan passa de laigua a laire, amb un an-
a) 1,7 m b) 1,8 m c) 1,9 m gle dincidncia a9i L.
sin a9i L 1 1
12. El quars i el diamant presenten uns ndexs de refracci

sin 90 n 1
5 f a9i L 5 arc sin 5 48,75
1,33 2
d1,51 i 2,42 respectivament.
sin ai 2
a) A quina velocitat es transmet la llum daquests mate- a9r 2 5 a9i L f 5 n f ai 2 5 sin21 (n sin a9r 2) f
sin a9r 2
rials?
n quars 5 1,51 f ai2 5 arc sin (1,33 ? sin 48,75) 5 90
c 3 ? 108 Dedum que aquesta situaci s impossible, ja que langle din-
vquars 5 5 5 1,99 ?108 m/s
n quars 1,51 cidncia hauria de ser de 90 i, per tant, el raig mai no passaria
a laigua.
n diamant 5 2,42
c 3 ? 108 15. Un mirall cncau t un radi de 10 m. Davant seu se situa un
vdiamant 5 5 5 1,24 ? 108 m/s objecte de 80 cm daltura. Dibuixeu un diagrama de raigs i
n diamant 2,42 determineu la posici i laltura de la imatge, per a les dis-
tncies de lobjecte al mirall que es donen a continuaci:
b) Quan valen els respectius angles lmit?
La distncia focal s, en tots els casos, la meitat del radi:
sin ai 1 sin ai L 1
Quars: 5 f 5 f r 10
sin a9r n sin 90 1,51 f 5 f f 5 5 5 m
2 2
f sin ai L 5 0,6622 f ai L 5 arc sin (0,6622) 5 41,47
Per dibuixar el diagrama de raigs, fem servir paper mil.limetrat,
sin ai L 1 de manera que 1 m correspon a 1 cm en el dibuix, per exemple.
Diamant: 5 f
sin 90 2,42
a) 2,25 m
f sin ai L 5 0,4132 f ai L 5 arc sin (0,4132) 5 24,41
Representem lobjecte amb una fletxa. Amb lescala triada,
lobjecte mesura 0,8 cm, i el situem a 2,25 cm (2,25 m
13. [Curs 98-99] Quin s langle dincidncia mnim per al qual reals). Dibuixem els raigs paral.lel i radial:
un raig de llum que es propaga per un vidre dndex de refrac-
ci nv 5 1,6 es reflecteixi totalment en arribar a la superfcie
de separaci entre aquest vidre i laire? Lndex de refrac-
ci de laire s na 5 1.
Cal buscar langle dincidncia al qual correspongui un angle
refractat de 90:
ni sin ai 5 nr sin a9r f
nr sin 90 1
f ai 5 arcsin 5 arcsin 5 38,68
ni 1,6 1 2
14. Un raig llumins que es propaga per laire passa a laigua
continguda en un recipient. Quin s langle de refracci del
raig refractat si langle dincidncia s de 15? Si volgussim
136 08 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

Observem que la imatge est situada 4 m darrere del mirall Per tal que la representaci de la situaci sigui adequada, farem
(imatge virtual) i la seva alada s d1,5 m, aproximada- servir, per exemple, les escales segents:
ment. La imatge s virtual, dreta i ms gran que lobjecte.
En leix X, 1 cm del dibuix correspon a 5 cm reals.
b) 7,5 m En leix Y, 1 cm del dibuix correspon a 10 cm reals.
Seguim els mateixos criteris que en lapartat anterior, per
Per determinar la distncia a la qual hem de situar lobjecte i el
ara situem lobjecte a 7,5 m (7,5 cm en el dibuix):
punt on est situada la imatge, fem les consideracions se-
gents:
j Com que lobjecte ha de tenir una alada de 15 cm, tracem
una recta a paral.lela a leix ptic que passi pels punts dal-
tura y 5 15 cm (que correspondr a 1,5 cm en el dibuix,
dacord amb lescala triada per a leix X).
j Com que la imatge s virtual, ha destar situada darrere del
mirall i ha de ser dreta. Si tenim en compte que la seva
alada, y9, ha de ser el doble de lalada y de lobjecte,
y9 5 2 y 5 2 ? 15 5 30 cm, aleshores podem traar una recta
b paral.lela a leix ptic, per sobre daquest, que passi pels
punts y 5 30 cm (3 cm en el dibuix).
j Si ara tracem el segment que va de F (punt focal) al punt on
la recta a talla el mirall, i perllonguem aquest segment fins
a la recta b, est clar que aquest segment ser la trajectria
Veiem que la imatge est situada aproximadament a 14,5 cm que segueix el raig focal, i, per tant, ens dna la posici de
davant del mirall (imatge real), i la seva alada s d1,5 m, la imatge I.
aproximadament. La imatge s real, invertida i ms gran que j Tamb podem traar ara la recta que va del punt de tall de la
lobjecte. recta b i el raig focal anterior, al punt C (centre del mirall).
Aquesta recta ens dna la posici de lobjecte O.
c) 12 m
Tenint en compte aquestes consideracions, fem el dibuix en
Seguim els mateixos criteris que a lapartat anterior i ara
paper mil.limetrat:
situem lobjecte a 12 m (12 cm en el dibuix):

Observem que la imatge est situada a 22,5 cm del mirall (4,5 cm


en el dibuix), mentre que lobjecte est situat a 11 cm del mirall
(2,2 cm en el dibuix).
La imatge est situada a 8,6 m davant del mirall i la seva
alada s de 0,6 m 5 60 cm. La imatge s real, invertida i 17. Dibuixeu el diagrama de raigs per obtenir la imatge dun
ms petita que lobjecte. objecte d1,2 m dalria quan es col.loca a 4 m dun mirall
cncau de 5 m de radi. Si el mirall s convex, com ser la
imatge formada pel mateix objecte?
16. Deduu a quina distncia aproximada dun mirall cncau hem
de situar un objecte per tal que la imatge formada sigui En tots dos casos, la distncia focal s:
virtual i daltura doble a la de lobjecte. Feu-ho considerant
que el mirall t un radi de 44 cm i que lobjecte t una al- r 5
f 5 5 5 2,5 m
ria de 15 cm. Determineu tamb la posici de la imatge. 2 2

En primer lloc, calculem la distncia focal: Per representar els raigs fem servir una escala en qu 1 m cor-
respon a 1 cm en el dibuix. Efectuem un dibuix per al mirall
r 45 concau, i un altre per al mirall convex, tenint en compte les
f 5 f f 5 5 22,5 m
2 2 dades que ens donen i lescala triada:
FSICA 1 08 137

a) Mirall concau b) 4,7 cm de la lent

b) Mirall convex

Veiem que la imatge est situada a 9 cm darrere de la lent


(imatge real), i que t una alada de 4,5 cm. La imatge s
real, invertida i ms gran que lobjecte.

19. Una lent biconvexa de focal 15 cm forma una imatge inver-


tida, real i 3 vegades ms gran que lobjecte.
A. La posici de lobjecte s:
Observem que en el cas del mirall concau, la imatge est situa- a) 20 cm
da a 6,7 m davant del mirall (imatge real) i t una alada de
b) 40 cm
2 m, aproximadament. La imatge s real, invertida i ms gran
que lobjecte. c) 60 cm
En el cas del mirall convex, la imatge est situada 1,5 m darrere La resposta correcta s la a).
del mirall (imatge virtual) i t una alada de 0,5 m. La imatge
s virtual, dreta i ms petita que lobjecte. B. La posici de la imatge s:
a) 20 cm
18. Una lent convergent t una distncia focal de 3,1 cm. De-
termineu la posici, lalria i les caracterstiques que dna b) 40 cm
dun objecte de 2,3 cm quan lobjecte est situat a: c) 60 cm
Dibuixem la representaci en tots dos casos tenint en compte
La resposta correcta s la c).
que 1 cm correspon a 1 cm en el dibuix.
Per resoldre aquest exercici farem servir les expressions:
a) 1,5 cm de la lent
y9 s9
5 2
y s
1 1 1
1 5
s s9 f

Si la imatge s invertida, la seva altura y9 s negativa. A ms,


s 3 vegades ms gran que lobjecte, per tant: y9 5 23 y.
Si substitum aquesta relaci a la primera expressi trobem
que:
y9 s9 y s9
5 2 f 23 5 2 f
y s y s
Veiem que la imatge est situada a 2,7 cm de la lent, da-
vant seu (imatge virtual) i que t una alada de 4,4 cm. La s9
f 3 5 f s9 5 3 s
imatge s virtual, dreta i ms gran que lobjecte. s
138 08 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

Si substitum aquesta relaci entre s i s9 a la segona expres-


si, i tenint en compte que f 5 15 cm:
1 1 1 1 1 1
1 5 f 1 5 f
s s9 f s 3s 15
4 1 4 ? 15
f 5 f s 5 5 20 cm
3s 15 3

Si s9 5 3 s f s9 5 3 ? 20 5 60 cm

20. Una lupa s un instrument ptic que permet ampliar la


mida dels objectes i consisteix en una lent convergent que
t una distncia focal petita. Si una lupa t una distncia
focal de 3 cm, a quina distncia hem de situar un objecte de Observem que la imatge est situada aproximadament a 7,4 cm
0,5 cm si volem obtenir-ne una imatge virtual i 4 vegades a la dreta de la lent (imatge real), i que t una alada aproxi-
ms gran? En aquest cas, on est situada la imatge? Qu mada de 0,75 cm. La imatge s real, invertida i ms gran que
passaria si col.loqussim lobjecte a una distncia de 5 cm lobjecte.
de la lupa?
21. Un projector de diapositives, quin tipus de lent ha de por-
Per resoldre aquest problema, fem servir uns criteris similars als
tar? A quina distncia de la lent han destar les diapositives,
del problema 19. Les escales que triem ara sn:
de 2,5 cm daltura, si volem projectar-les sobre una pantalla
En leix X, 1 cm correspon a 1 cm en el dibuix. d1,5 m situada a 2 m de la lent?
En leix Y, 1 cm correspon a 2 cm en el dibuix. Si volem que la imatge es formi sobre la pantalla, s a dir, dar-
rere de la lent, cal que aquesta sigui convergent (o biconvexa).
j Tracem la recta a paral.lela a leix ptic corresponent a lal- Per tant, un projector de diapositives porta una lent biconvexa.
ada de lobjecte. La imatge obtinguda per aquests tipus de lents s invertida
respecte lobjecte; aix, si volem obtenir una imatge dreta sobre
j Tracem la recta b paral.lela a leix ptic, per sobre daquest, la pantalla, cal situar lobjecte (la diapositiva en aquest cas)
ja que la imatge ha de ser virtual, i, per tant, dreta, corres- invertida i, per tant, laltura y de lobjecte ha de ser negativa:
ponent a lalada de la imatge.
y 5 22,5 cm 5 20,025 m
j Tracem la recta que passa per F i pel punt v9 intersecci en-
tre leix de la lent i la recta a: ser la trajectria que segueix i amb una distncia focal de la lent que compleixi determinades
el raig focal, de manera que el punt de tall I9 amb la recta b condicions que demostrarem a continuaci.
(alada de la imatge) ens dna la posici de la imatge. No resoldrem aquest problema representant la marxa dels raigs,
j Tracem la recta que passa pel vrtex V de la lent i pel punt I9 ja que hi ha una discrepncia molt gran entre laltura de lob-
anterior, que ens dna la trajectria del raig central: el punt jecte (2,5 cm) i laltura de la imatge (1,5 m), i haurem de fer
de tall amb la recta a (altura de lobjecte) ens dna la posi- un dibuix molt desproporcionat. Ho farem aplicant les expres-
ci de lobjecte. sions:
1 1 1
15
Efectuem el dibuix tenint en compte les consideracions ante- s s9 f
riors:
y9 s9
5 2
y s

Si volem que la imatge ocupi aproximadament tota la pantalla,


la seva altura y9 ha de ser la de la pantalla:
y9 5 1,5 m

Daltra banda, la pantalla est situada a 2 m de la lent; aquesta


ha de ser la distncia s entre la lent i la imatge:
s9 5 2 m

Apliquem la segona expressi per obtenir el valor de la distn-


Veiem que lobjecte est situat a 2,4 cm de la lent, aproxima- cia s que hi ha dhaver entre lobjecte (diapositiva) i la lent:
dament, mentre que la imatge est situada aproximadament a
9,1 cm a la dreta de la lent. y9 s9 1,5 2
5 2 f 5 2 f
y s 20,025 s
Si col.loquem lobjecte a 5 cm de la lupa, cal fer el diagrama de
raigs amb les mateixes escales que abans, per exemple, i traar 2 ? 0,025
f s 5 5 0,0333 m 5 3,33 cm
els raigs focal i central: 1,5
FSICA 1 08 139

Finalment, si apliquem la segona expressi, obtenim la condi- 23. De quantes diptries ha de ser una lent biconvexa per tal
ci que ha de complir la distncia focal f de la lent: que la grandria de la imatge sigui el doble que la grandria
de lobjecte, si aquest es troba a 25 cm de la lent?
1 1 1 1 1 1
1 5 f 1 5 f
s s9 f 0,0333 2 f La lent biconvexa ha de tenir 2 D.
f f 5 0,0328 m 5 3,28 cm

Es comprova que la focal de la lent ha de tenir un valor sem- Avaluaci del bloc 3
blant, lleugerament inferior, a la distncia objecte-lent, si vo-
lem que es donin les condicions adequades de projecci sobre Q1. [Curs 02-03] Dues bombetes B iguals, de tensi nominal
la pantalla. 3 V i resistncia 20 V, es connecten en paral.lel a una font
de tensi de 6 V i resistncia interna negligible. A fi que les
22. Una lent divergent t una distncia focal de 4,25 cm. Deter- bombetes funcionin a la seva tensi nominal, es connecta
mineu la potncia de la lent, i la posici, laltura i les carac- al circuit una resistncia R en srie, tal com es veu a la figu-
terstiques que dna de la imatge dun objecte d1,4 cm ra. Quin ha de ser el valor de R?
quan aquest objecte est situat a:
56V
Podem usar, en la representaci, una escala en qu 1 cm cor-
respon a 1 cm en el dibuix.

a) 1,8 cm de la lent B
Fem el diagrama de raigs tenint en compte les dades que es
donen:

i i
Circuit complet: 6 5 i R 1 ? 20 u i 5 0,3 A
2 u
y
i u
Branca 1 bombeta: 3 5 ? 20 u R 5 10 V
2 t

Q2. [Curs 02-03] Determineu la lectura del voltmetre V, al cir-


cuit de la figura, sabent que a la resistncia de 4 V es dis-
sipen 240 J cada minut.

Observem que la imatge est situada a 1,3 cm davant de la 240 J


5 i 2 ? 4 f i 5 1 A
lent (imatge virtual), i que t una alada d1 cm. La imatge 60 s
s virtual, dreta i ms petita que lobjecte.
V4V 5 i ? 4 5 4 V (branca 4 V)
b) 6,3 cm de la lent 4 V 5 i9 (10 1 10) f i9 5 0,2 A (branca 10 V 1 10 V)
Fem el diagrama de raigs:
Lectura de V: V 5 i9 ? 10 5 2 V

4V

10 V 10 V

Veiem que la imatge est situada a 2,6 cm davant de la lent


(imatge virtual), i que t una alada de 0,6 cm. La imatge Q3. Una ona harmnica es propaga per una corda tensa. Si la
s virtual, dreta i ms petita que lobjecte. freqncia es redueix a la meitat,
140 08 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

a) el perode es redueix a la meitat. b) La caiguda de tensi mesurada pel voltmetre V.


b) la velocitat de propagaci es duplica. V 5 12 2 0,4 ? 1 5 11,6 V
c) la longitud dona es duplica. c) El valor de la resistncia r.
La resposta correcta s la c). AV 5 0 a la malla principal
Si es tracta dona ona transversal, 1,5 1 A1 ? r 2 11,6 5 0 f r 5 25,25 V
a) en un instant donat, tots els punts de la corda vibren V
amb la mateixa velocitat.
b) lona es propaga a la velocitat de 340 m/s.
c) lona vibra en una direcci que s perpendicular a la de
12 V, 1 V
propagaci.
La resposta correcta s la c). 6V
A2
Q4. En una experincia de laboratori fem incidir un raig de llum
vermella amb diferents angles dincidncia, i, sobre una l-
mina de vidre; mesurem els corresponents angles de refrac- A1
ci, r, i nobtenim la grfica adjunta. Quant val lndex de r 10 V
refracci del vidre per a la llum vermella? A quina velocitat A3
es propaga la llum vermella en aquest vidre?
Dades: c 5 3 ? 108 m/s.
P2. a) [Curs 03-04] En lesquema inferior, dibuixeu la imatge
1,00 de la fletxa produda per la lent fent la marxa de raigs
corresponent. F i F9 sn els focus de la lent.

0,75

F F9
sin i

0,50

0,25

0,00
0,00 0,16 0,36 0,54 0,72 0,90
sin r
Repetiu el dibuix per al cas que la fletxa se situ entre el
n1 sin i 5 n2 ? sin r i focus i la lent, com en lesquema inferior.
y n2 s el pendent de la recta
n1 5 1 (aire) t

0,75 2 0
j n2 5 5 1,39
0,54 2 0 F F9
c c
j n2 5 f v2 5 5 2,16 ? 108 m/s
v2 n2

P1. [Curs 02-03] Al circuit de la figura, lampermetre A2 marca


una intensitat de 0,25 A. Calculeu:
a) La intensitat mesurada pels ampermetres A1 i A3.
A2 5 0,25 A f V6V 5 6 ? 0,25 5 1,5 V
1,5 V
A3 5 5 0,15 A b) Enumereu les propietats (real o virtual, dreta o inverti-
10 V
da, major o menor) de la imatge que ens retorna una
A1 1 A2 1 A3 5 0,4 A cullera per la part cncava.
FSICA 1 08 141

Per a demostrar-les, dibuixeu la marxa dels raigs i la c) Enumereu les propietats (real o virtual, dreta o inverti-
imatge que sobt de la fletxa en el mirall esfric cncau da, major o menor) de la imatge que ens retorna una
de la figura. El punt C s el centre de curvatura del mirall. cullera per la part convexa. Per demostrar-les, dibuixeu
la marxa dels raigs i la imatge que sobt de la fletxa en
el mirall esfric convex de la figura. El punt C s el cen-
tre de curvatura del mirall.

c
La imatge s:
j Real.

j Invertida. j Virtual.

j Ms gran que lobjecte. j Dreta.

j Ms petita que lobjecte.

objecte

imatge
C F

objecte imatge F C

You might also like