Professional Documents
Culture Documents
Sn ones electromagntiques la llum, els raigs ultraviolats, La difracci s la distorsi duna ona o un tren dones que troba
els raigs X, els raigs gamma, els raigs infrarojos, les micro- en el seu recorregut un obstacle de dimensions comparables a
ones, i les ones de rdio, de televisi, de telefonia mbil, i les les de la longitud dona del moviment ondulatori. Exemples de
dels radars. En tots aquest casos es genera una oscil.laci de fenmens de difracci sobserven en la cubeta dones amb obs-
camps elctrics i camps magntics, i lona es pot propagar a tacles amb petites obertures; en el cas del so, en interposar
travs del buit. obstacles entre el focus i el receptor, el so s capa de vorejar
lobstacle.
2. Quines magnituds fsiques sn pertorbades pel pas duna
ona electromagntica? 10. En qu consisteix el fenomen dinterferncies? Poseu-ne un
exemple.
Els camps elctric i magntic a cada punt de lespai on arriba
El fenomen de les interferncies consisteix en la superposici
lona electromagntica.
additiva dels moviments ondulatoris de la mateixa natura en
tot punt del medi de propagaci de les ones. s a dir, tot punt
3. Qu s la velocitat de fase duna ona? de lespai s pertorbat segons la suma de pertorbacions asso-
s la velocitat a la que es propaga la pertorbaci en un medi ciades a cada una de les ones. Un cas tpic dinterferncies el
determinat. constitueixen les ones estacionries en una corda.
4. Com es pot generar una ona cilndrica? Expliqueu-ho deta- 11. La llum blanca del Sol s monocromtica? Qu vol dir aquest
lladament. concepte? Si en un experiment com el de Young il.luminem
les escletxes amb llum blanca, qu observarem?
Per generar una ona cilndrica cal fer oscil.lar alhora tots els
La llum del Sol no s llum monocromtica. Per a comprovar-ho
punts que estiguin situats sobre una mateixa recta i de tal ma-
nhi ha prou en fer passar un feix de llum solar a travs dun
nera que lona es transmeti en lespai al llarg dun medi homo-
prisma de vidre i observar que es descompon en diferents co-
geni, per tal que es conservi la forma de lona.
lors.
5. Justifiqueu el fet que a distncies prou grans dun focus El concepte de llum monocromtica significa llum duna nica
emissor dones esfriques, els fronts dona es poden consi- freqncia; s a dir que no est formada per lagrupaci dones
derar plans. de diferents freqncies i longituds dona.
A distncies prou grans del centre, les superfcies esfriques es Lexperiment de Young de la doble escletxa mostra que la sepa-
poden assimilar localment a plans ja que els diferents fronts raci entre franges D x que es veu a la pantalla depn de la
dona esfrics tenen poca curvatura. s una bona aproximaci dl
longitud dona: D x 5 , on d s la longitud que hi ha entre
considerar-los fronts dona plans. a
les escletxes i la pantalla, i a la distncia entre les escletxes.
6. El focus emissor duna ona mecnica vibra amb una fre- Per tant, i si recordem que la llum blanca cont totes les longi-
qncia de 20 Hz i una amplitud de 2 cm. Si la distncia tuds dona corresponents a tots els colors, cada un daquests
mnima entre dos punts que estan en fase s de 15 cm, pateix una separaci Dx diferent. Aix, observarem cada franja
quina ser la velocitat de propagaci de lona? com una suma de tots els colors, tal com passa amb un prisma,
que separa els colors de la llum blanca, o amb larc de sant
v 5 l f 5 0,15 ? 20 5 3 m/s Mart.
7. Una ona mecnica fa oscil.lar les partcules del medi amb 12. Quins van ser els cientfics que van demostrar el carcter
una freqncia de 550 Hz i es propaga a una velocitat de electromagntic de la llum, tant tericament com experi-
300 m/s. Quina s la distncia mnima entre dos punts que mentalment.
en tot moment es troben en el mateix estat de vibraci?
El fsic angls J. C. Maxwell va predir lexistncia de les ones
v 300 electromagntiques, entre elles, la llum, lany 1861, tot estu-
l 5 5 5 0,55 m
f 550 diant la relaci entre els camps elctrics i els camps magntics.
FSICA 1 08 125
Vint-i-sis anys ms tard, el 1887, el fsic alemany H. Hertz va Fixem-nos de la figura en qu a9i 5 90 2 aiL. A ms, els angles
idear un dispositiu que va permetre demostrar la predicci de incident i refractat compleixen: naire sin ai 5 nfibra sin air. Aix:
Maxwell de les ones electromagntiques. En aquest dispositiu
un emissor emetia ones electromagntiques de baixa freqncia sin a9i 5 cos air 5
que eren recollides en un receptor: en aquest hi havien dos pols
dllllllllllllllll
n n 2
5 dllllllllll 1 2 1 sin a 2 .
aire aire
entre els quals saltava un arc voltaic. Demostrava aix la recep- 1 2 sin2 air 5 i
ci de les ones emeses per lemissor i confirmava experimental- n fibra n fibra
ment la teoria de Maxwell. Don es dedueix que:
n2aire n2aire n2fibra
13. Suposeu que introdum algun objecte allargat en un got 1 2 sin2 a . f sin2 a , 21 f
n2fibra
i
n2fibra
i
daigua, de manera que quedi una part dins de laigua i lal- n2aire
tra fora. Com veurem lobjecte? A qu s degut aquest feno- llllll
men? f ai , arcsin d n2fibra
n2aire
21
Quan introdum un objecte allargat dins dun got daigua obser-
vem que lobjecte sembla deformar-se en la porci que queda
submergida en laigua. Aix es deu a la refracci de la llum, ja
que els raigs de llum que provenen de linterior del got pateixen
aquest fenomen.
conseqncia, com varia la posici i la mida de la imatge En el cas de la figura c), lobjecte es troba entre el focus
quan un objecte es va apropant cap a la lent des duna po- i la lent i es forma una imatge virtual (imatge a les-
sici llunyana, i indiqueu quines de les segents combina- querra de la lent), dreta i ms gran que lobjecte, tant
cions de caracterstiques sn impossibles. ms gran quan lobjecte es troba ms a prop del focus.
a) Imatge real, dreta i ms gran que lobjecte. d) Imatge virtual, invertida i ms petita que lobjecte.
Objecte ms enll del focus. Conclusions:
El supsit a) s impossible: una imatge dreta i ms gran
que lobjecte no pot ser real, ha de ser virtual.
El supsit b) s cert i el trobem en el dibuix a), quan
lobjecte sallunya prou del focus.
El supsit c) tamb s cert (dibuix c).
El supsit d) s fals: una imatge invertida i ms petita
que lobjecte noms potser real.
Activitats finals
Qestions
1. Si disminum la freqncia duna ona, com variar la longi-
tud dona si es transmet a travs del mateix medi? Raoneu
la resposta.
La imatge s real quan es forma a la dreta de la lent. Es
el cas de la figura a): la imatge es invertida i tant ms Si lona no canvia el seu medi de transmissi, la seva velocitat
gran quant ms a prop es troba lobjecte al focus (per de fase no varia encara que vari la seva freqncia. Per tant, si
lesquerra). recordem lexpressi que relaciona la freqncia, la velocitat de
fase i la longitud dona, v 5 l f, podem comprovar que, en dis-
En el cas de la figura b) (objecte situat en el focus) la minuir la freqncia f, la longitud dona l augmenta per tal que
imatge es forma en linfinit (els raigs sn paral.lels). la velocitat de fase v es mantingui constant.
FSICA 1 08 127
que es mostra a la figura 8.71, on les valls shan representat es tracta dun focus emissor amb llum blanca les interferncies
amb lnies contnues, i les crestes amb lnies discontnues, destructives per a una longitud dona determinada es compen-
raoneu com seran les interferncies en els punts A, B, C i D. sen fcilment amb les constructives per a una altra.
Per poder observar la difracci de la llum s necessari que lobs- n1 ? sen ai 5 n2 ? sen ar
tacle sigui del mateix ordre de magnitud que la longitud dona on n1 i n2 sn els ndexs de refracci dels medis i ai i ar sn els
de la radiaci incident. Com que la llum t una longitud angles del raig respecte a la normal.
dona molt curta i els obstacles sn duna magnitud molt supe-
rior, els fenmens de difracci no tenen lloc perqu en superpo-
sar-se a la pantalla raigs difractats per molts punts de lobjecte 11. Sabem que loli, dndex de refracci n, t una densitat ms
difrantant, es compensen els efectes constructius i destructius, petita que laigua i, per tant, sura sobre aquesta. Una fina
i aix sobt una imatge intermdia i uniforme. capa doli dun cert gruix d sha dipositat sobre la superf-
cie de laigua continguda en un recipient. Dibuixeu la tra-
Per observar les figures de difracci s precs tamb que el fo- jectria que segueix un raig de llum oblic que passa de
cus llumins sigui puntual i sobretot monocromtic, perqu si laire a loli, i de loli a laigua, i trieu la resposta correcta:
FSICA 1 08 129
A. Com s la velocitat de la llum en loli, respecte a la ve- que regeix aquest fenomen fsic i raoneu en quin dels dos
locitat de la llum a laigua? medis (A o B) la llum es propaga amb ms velocitat.
a) Ms gran
b) Ms petita
c) Igual B
Aigua 1,333 13. [Curs 99-00] Un raig de llum passa de laire a un vidre.
Raoneu si cadascuna de les segents afirmacions referides
Aire 1,00029 al raig de llum sn vertaderes o falses:
Oli 1,46 a) Augmenta la freqncia.
b) Augmenta el perode.
La trajectria del raig seria la segent: c) Disminueix la velocitat de propagaci.
d) Augmenta la longitud dona.
c
Com que n 5 i tenim naire , nvidre, aleshores: vaire . vvidre,
v
en passar de laire al vidre disminueix la velocitat de propaga-
ci. Lopci c) s correcta.
Si la velocitat disminueix, aleshores la longitud dona tamb
disminueix ja que la freqncia s constant. Lopci d) s falsa.
15. Durant el dia, el cel es veu de color blau, mentre que quan
el Sol es pon, es veu de color vermells en la direcci de la w 5 r 1 r9
posta de sol. En quin fenomen es basen aquests dos fets? d 5 1 i9 2 w
Expliqueu-lo detalladament i digueu per qu el cel es veu
daquesta manera. sin (dmn 1 w)
si d 5 dmin llavors n 5
sin (w/2)
El cel es veu de color blau durant el dia i amb tonalitats verme-
lloses al capvespre en la zona on es pon el Sol a causa del fe-
nomen de la difusi de la llum. La llum que prov del Sol, 17. [Curs 04-05] Un mirall esfric cncau t un radi de curva-
composta per tots els colors, s difosa per les molcules de tura R. Dibuixeu els diagrames de raigs necessaris per lo-
laire. Com que els colors de longitud dona curta, com el blau, calitzar la imatge dun objecte petit en forma de fletxa
sn els que pateixen la difusi en un grau ms elevat, el cel situat sobre leix del mirall, a una distncia d de lextrem
apareix daquest color quan mirem en una direcci que no sigui del mirall, en els casos segents:
la definida per la nostra vista i el Sol (el component violeta
a) d 5 2 R
de la llum solar s menys abundant que el blau, per la qual cosa
predomina la difusi del color blau). Indiqueu en cada cas si la imatge s virtual o real, dreta
o invertida, reduda o ampliada.
Al capvespre, la llum del Sol ha de travessar una capa daire ms
gruixuda, i la difusi de la llum encara es fa ms patent. El co-
lor vermell t una longitud dona ms gran i s, per tant, el
component de la llum blanca que menys pateix el fenomen de
la difusi. s el color que predomina quan mirem cap al Sol, ja
que pels altres colors shaur alterat significativament la seva
propagaci rectilnia a causa de la difusi.
C: centre de curvatura que la imatge I tamb est situada sobre el punt C, t la matei-
xa mida que lobjecte, per s invertida.
F: focus
O: objecte; O: imatge
La imatge s virtual, dreta i ampliada.
19. Com s la imatge que forma un mirall concau quan lobjecte C: centre de curvatura
est sobre el centre de curvatura C del mirall? I quan est F: focus
situat sobre el focus F? Dibuixeu el diagrama de raigs per
O: objecte; O: imatge
raonar la resposta. Si tenim en compte com s la imatge
quan lobjecte est ms enll del centre del mirall, quan La imatge s virtual, dreta i reduda.
est entre el centre i el focus, i quan est entre el focus i
el mirall, deduu en conseqncia com varia la posici i el 21. La imatge que dna un mirall convex, sota quines condi-
tamany de la imatge quan un objecte es va apropant cap al cions s real? Deduu, en conseqncia, com varia la posici
mirall des duna posici llunyana. i la mida de la imatge que es forma dun objecte que es va
En el primer cas, hem de situar lobjecte sobre el centre de cur- apropant cap al mirall des duna posici llunyana.
vatura C. Per representar la situaci, dibuixem primer amb un La imatge sempre s virtual, noms quan lobjecte sapropa
comps un arc de circumferncia que representar el mirall con- molt al mirall la imatge sapropa cap al lmit entre virtual i real,
cau i que, com que no es donen valors, tingui un radi r arbitra- com veiem en la figura segent:
ri. A continuaci, senyalem el centre de curvatura C i el focus F
(que, recordem-ho, est situat a una distncia del mirall igual a
la meitat del radi, f 5 r /2). Per fer el diagrama de raigs, repre-
sentem lobjecte O amb una fletxa, el situem sobre C i tracem
els raigs paral.lel (p) i radial (r). Podem veure que el raig radial
creua lobjecte, ja que ha de passar per C i lobjecte est situat
a C. Una vegada sha traat tamb el raig paral.lel, observem
132 08 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE
22. Per qu en alguns encreuaments de carrers i en alguns co- 23. Per qu diem que les lents biconvexes sn lents conver-
meros hi ha miralls convexos situats de manera estratgica? gents? Per qu diem que les lents bicncaves sn lents di-
T alguna cosa a veure amb el tipus dimatge que formen vergents? Raoneu les respostes.
aquests miralls? Raoneu la resposta.
En una lent biconvexa, els raigs que provenen de linfinit con-
Pensem en la manera en qu una persona capta les imatges vergeixen en un punt situat darrere de la lent (anomenat punt
donades pels diversos tipus de miralls. Els miralls concaus, tot i focal imatge) una vegada han travesat la lent. Per aquest motiu
que en determinades condicions donen imatges virtuals i, per diem que aquestes lents sn convergents.
tant, susceptibles de ser observades per la persona, tamb po- Per contra, en una lent bicncava, els raigs que provenen dun
den donar, depenent de la situaci de lobjecte respecte del punt infinit divergeixen quan travessen la lent i sembla que pro-
focus del mirall, imatges reals que no seran captades per lob- vinguin dun punt situat davant de la lent; per aix les anome-
servador. Noms els miralls plans i els miralls convexos formen nem lents divergents.
una imatge que sempre s, en qualsevol situaci, virtual i dre-
ta, i que, per tant, pot ser captada per la persona.
24. Una lent biconvexa dna sempre imatges reals? Una lent bi-
Per tant, en principi, per visualitzar objectes sigui quina sigui cncava dna sempre imatges virtuals? Raoneu les respostes.
la seva posici, cal utilitzar o b miralls plans o b miralls con-
Una lent biconvexa pot donar tant imatges reals com imatges
vexos. Ara b, tot i que les imatges donades pel mirall pla sn
virtuals. Que la imatge sigui dun tipus o dun altre depn de la
de la mateixa mida que lobjecte, a diferncia del mirall convex,
situaci de lobjecte respecte del focus objecte de la lent. Quan
que dna imatges ms petites que lobjecte, aquests darrers sn
lobjecte est a una distncia ms gran que el focus objecte, els
ms adequats per ser col.locats estratgicament en lencreua-
raigs que provenen de lobjecte convergeixen quan han traves-
ment dalguns carrers i en comeros, ja que el camp de la visi
sat la lent i formen una imatge al costat contrari on est situat
que donen s ms ample que en el cas del mirall pla, i permeten
lobjecte. Per tant, en aquesta situaci sobt una imatge real,
visualitzar ms objectes.
ja que est situada, respecte de la lent, en el costat contrari
a) En un mirall pla, la imatge s de la mateixa mida que lob- don est lobjecte (encara que invertida). Per contra, quan
jecte, per el camp visual s ms petit. lobjecte est situat a una distncia ms petita que el focus
objecte, els raigs que provenen de lobjecte divergeixen quan
shan refractat a la lent i sembla que provinguin de punts si-
tuats al mateix costat que lobjecte. Per tant, en aquesta situa-
ci la imatge s virtual, ja que est situada al mateix costat,
respecte de la lent, que lobjecte.
Daltra banda, les lents bicncaves noms donen imatges vir-
tuals, ja que, sigui quina sigui la posici de lobjecte, els raigs
sempre divergeixen quan han travessat la lent i sembla que
provinguin de punts situats al mateix cant que lobjecte; per
tant, la imatge s virtual.
25. La imatge que dna una lent divergent, sota quines condi-
cions s real? Deduu, en conseqncia, com varia la posici
b) En un mirall convex, la imatge s ms petita que lobjecte,
i la mida de la imatge que es forma dun objecte que es va
per, en tenir un major camp visual, sn idonis per ser col-
apropant cap a la lent des duna posici llunyana.
locats en alguns encreuaments de carrers i en comeros.
A mesura que lobjecte sapropa a la lent divergent, la imatge
es fa mes gran:
26. Els defectes de la visi ms usuals que pateixen les perso- b) Un tom excitat que emet radiaci ultraviolada de longi-
nes sn la miopia i la hipermetropia. En qu consisteixen tud dona 550 .
aquests defectes? Com es corregeixen? Expliqueu-los de-
10
210 m
talladament. l 5 550 A ? 5 5,5 ? 1028 m f
1 A
La miopia s la dificultat per enfocar els objectes llunyans. La
imatge es forma davant la retina. c 3 ? 108
f f 5 5 5 5,45 ? 1015 Hz
La miopia es corregeix amb lents divergents: l 5,5 ?1028
ai 5 ar, per tant, langle de reflexi tamb forma un angle A. El desplaament paral.lel que experimenta el raig inci-
de 30 amb la normal. A ms: dent s:
ni sin ai 5 ni sin a9r f d cos (ai 2 ar9)
a)
sin ar9
ni sin ai 1 ? sin 30
nr 1,5 1
f a9r 5 arcsin 5 arcsin 5 19,47 2 d sin (ai 2 ar9)
b)
cos ar9
El raig refractat forma un angle de 19,47 amb la normal.
d cos (ai 2 ar9)
c)
b) Calculeu langle que formen entre si el raig reflectit i el cos ar9
raig refractat.
La resposta correcta s la b).
Els raigs reflectit i refractat formen entre si un angle igual a:
(90 2 ar) 1 (90 2 a9r) 5 180 2 30 2 19,47 5 B. Quan el raig hi incideix formant un angle de 50 respec-
te de la superfcie de la lmina, el desplaament val:
5 130,53
a) 0,15 mm
6. Sobre un cos de material transparent incideix un raig de b) 1,15 mm
llum formant un angle de 35 amb la normal a la superfcie c) 2,15 mm
del cos. Si langle de refracci s de 25, quin ndex de re-
fracci t el material? A quina velocitat es propaga la llum La resposta correcta s la c).
en aquest material?
ai 5 35 10. Suposem que sobre la lmina de lexercici anterior hi inci-
deix perpendicularment un raig de llum monocromtica de
a9r 5 25 freqncia 6 ?1014 Hz. Trieu la resposta correcta i justifi-
queu-la.
Apliquem la llei de Snell:
A. Quan el raig hi incideix formant un angle de 90 respec-
sin ai sin 35
5 n f n 5 5 1,36 te de la superfcie de la lmina, el temps que tarda el
sin a9r sin 25 raig a travessar la lmina val:
Apliquem la definici de n i allem v tenint en compte que a) 27,5 ps
c 5 3 ?108 m/s: b) 35,6 ns
c c 3 ? 108 c) 12,9 ms
n 5 f v 5 5 5 2,21 ?108 m/s
v n 1,36
La resposta correcta s la a).
7. Un raig de llum arriba a la superfcie de separaci de dos
B. La velocitat de la llum en aquest material val:
medis transparents. Si el primer medi t un ndex de refrac-
ci d1,33, i el segon, d1,55, quin ha de ser el valor de a) 0,8 c
langle que forma el raig incident respecte a la direcci nor- b) c
mal a la superfcie de separaci quan langle que formen el
raig reflectit i el raig refractat val 90? c) 0,6 c
8. [Curs 04-05] Una ona electromagntica que es propaga en C. La freqncia del raig quan es propaga a linterior de la
el buit t una longitud dona l 5 5 ? 1027 m. Calculeu la lmina val:
seva longitud dona quan penetra en un medi dndex de re- a) 1015 Hz
fracci n 5 1,5.
b) 3,6 ?1014 Hz
v c/n l c) s la mateixa, la freqncia no varia
l9 5 5 5
f c/l n
La resposta correcta s la c).
l9 5 3,3 ? 1027 m
D. La longitud dona del raig quan es propaga a linterior de
9. Quan un raig de llum travessa una lmina plana feta dun la lmina val:
cert material transparent, no es desvia quant a la direcci
a) 5 ?1027 m
de propagaci, per s que experimenta un cert desplaa-
ment paral.lel al raig incident. Demostreu matemticament b) 3 ?1027 m
aquest fet, i trieu la resposta correcta entre les segents si c) 2 ?1027 m
el gruix de la lmina s de 5 mm i lndex de refracci n del
material val 1,65: La resposta correcta s la b).
FSICA 1 08 135
11. Observem des de fora una piscina de fondria h completa- que el raig refractat a laigua no torns a sortir i es reflects
4 totalment, amb quin angle mnim hauria dentrar el raig des
ment plena daigua, dndex de refracci . Dibuixeu la de laire? s possible aquesta situaci en la prctica?
3
marxa dels raigs, i justifiqueu la veracitat o no de les se- Dada: ndex de refracci de laigua: 1,33.
gents afirmacions tot triant les respostes correctes.
Apliquem la llei de Snell tenint en compte que n 5 1,33.
A. Ens fa lefecte que la seva profunditat s:
sin ai sin 15
5 n f 5 1,33 f
a) Ms gran que h sin a9r sin a9r
b) Ms petita que h sin 15
f sin a9r 5 5 0,1946 f
c) Igual a h 1,33
Observem que la imatge est situada 4 m darrere del mirall Per tal que la representaci de la situaci sigui adequada, farem
(imatge virtual) i la seva alada s d1,5 m, aproximada- servir, per exemple, les escales segents:
ment. La imatge s virtual, dreta i ms gran que lobjecte.
En leix X, 1 cm del dibuix correspon a 5 cm reals.
b) 7,5 m En leix Y, 1 cm del dibuix correspon a 10 cm reals.
Seguim els mateixos criteris que en lapartat anterior, per
Per determinar la distncia a la qual hem de situar lobjecte i el
ara situem lobjecte a 7,5 m (7,5 cm en el dibuix):
punt on est situada la imatge, fem les consideracions se-
gents:
j Com que lobjecte ha de tenir una alada de 15 cm, tracem
una recta a paral.lela a leix ptic que passi pels punts dal-
tura y 5 15 cm (que correspondr a 1,5 cm en el dibuix,
dacord amb lescala triada per a leix X).
j Com que la imatge s virtual, ha destar situada darrere del
mirall i ha de ser dreta. Si tenim en compte que la seva
alada, y9, ha de ser el doble de lalada y de lobjecte,
y9 5 2 y 5 2 ? 15 5 30 cm, aleshores podem traar una recta
b paral.lela a leix ptic, per sobre daquest, que passi pels
punts y 5 30 cm (3 cm en el dibuix).
j Si ara tracem el segment que va de F (punt focal) al punt on
la recta a talla el mirall, i perllonguem aquest segment fins
a la recta b, est clar que aquest segment ser la trajectria
Veiem que la imatge est situada aproximadament a 14,5 cm que segueix el raig focal, i, per tant, ens dna la posici de
davant del mirall (imatge real), i la seva alada s d1,5 m, la imatge I.
aproximadament. La imatge s real, invertida i ms gran que j Tamb podem traar ara la recta que va del punt de tall de la
lobjecte. recta b i el raig focal anterior, al punt C (centre del mirall).
Aquesta recta ens dna la posici de lobjecte O.
c) 12 m
Tenint en compte aquestes consideracions, fem el dibuix en
Seguim els mateixos criteris que a lapartat anterior i ara
paper mil.limetrat:
situem lobjecte a 12 m (12 cm en el dibuix):
En primer lloc, calculem la distncia focal: Per representar els raigs fem servir una escala en qu 1 m cor-
respon a 1 cm en el dibuix. Efectuem un dibuix per al mirall
r 45 concau, i un altre per al mirall convex, tenint en compte les
f 5 f f 5 5 22,5 m
2 2 dades que ens donen i lescala triada:
FSICA 1 08 137
b) Mirall convex
Si s9 5 3 s f s9 5 3 ? 20 5 60 cm
Finalment, si apliquem la segona expressi, obtenim la condi- 23. De quantes diptries ha de ser una lent biconvexa per tal
ci que ha de complir la distncia focal f de la lent: que la grandria de la imatge sigui el doble que la grandria
de lobjecte, si aquest es troba a 25 cm de la lent?
1 1 1 1 1 1
1 5 f 1 5 f
s s9 f 0,0333 2 f La lent biconvexa ha de tenir 2 D.
f f 5 0,0328 m 5 3,28 cm
Es comprova que la focal de la lent ha de tenir un valor sem- Avaluaci del bloc 3
blant, lleugerament inferior, a la distncia objecte-lent, si vo-
lem que es donin les condicions adequades de projecci sobre Q1. [Curs 02-03] Dues bombetes B iguals, de tensi nominal
la pantalla. 3 V i resistncia 20 V, es connecten en paral.lel a una font
de tensi de 6 V i resistncia interna negligible. A fi que les
22. Una lent divergent t una distncia focal de 4,25 cm. Deter- bombetes funcionin a la seva tensi nominal, es connecta
mineu la potncia de la lent, i la posici, laltura i les carac- al circuit una resistncia R en srie, tal com es veu a la figu-
terstiques que dna de la imatge dun objecte d1,4 cm ra. Quin ha de ser el valor de R?
quan aquest objecte est situat a:
56V
Podem usar, en la representaci, una escala en qu 1 cm cor-
respon a 1 cm en el dibuix.
a) 1,8 cm de la lent B
Fem el diagrama de raigs tenint en compte les dades que es
donen:
i i
Circuit complet: 6 5 i R 1 ? 20 u i 5 0,3 A
2 u
y
i u
Branca 1 bombeta: 3 5 ? 20 u R 5 10 V
2 t
4V
10 V 10 V
0,75
F F9
sin i
0,50
0,25
0,00
0,00 0,16 0,36 0,54 0,72 0,90
sin r
Repetiu el dibuix per al cas que la fletxa se situ entre el
n1 sin i 5 n2 ? sin r i focus i la lent, com en lesquema inferior.
y n2 s el pendent de la recta
n1 5 1 (aire) t
0,75 2 0
j n2 5 5 1,39
0,54 2 0 F F9
c c
j n2 5 f v2 5 5 2,16 ? 108 m/s
v2 n2
Per a demostrar-les, dibuixeu la marxa dels raigs i la c) Enumereu les propietats (real o virtual, dreta o inverti-
imatge que sobt de la fletxa en el mirall esfric cncau da, major o menor) de la imatge que ens retorna una
de la figura. El punt C s el centre de curvatura del mirall. cullera per la part convexa. Per demostrar-les, dibuixeu
la marxa dels raigs i la imatge que sobt de la fletxa en
el mirall esfric convex de la figura. El punt C s el cen-
tre de curvatura del mirall.
c
La imatge s:
j Real.
j Invertida. j Virtual.
objecte
imatge
C F
objecte imatge F C