Dossier Llengua

Dossier de
llengua
VALENCI 1r BATXILLERAT
IES LAURONA
JOAQUIM BELTRAN
Unitat 1. Vocalisme 3
2.3 Vacillacions entre la e i la i. Algunes remarques sobre la i
Hem d'evitar pronunciar i escriure amb i paraules que sn amb e: gener (*giner), genoll
(*ginoll), coneixement (*coneiximent), naixement (*naiximent).
Cal evitar tamb les terminacions -ncia i -ncia en alguns mots que en catal es formen
amb els sufixos -ana i -ena: creena, perseverana, observana, desavinena.
2.4 Vacillacions entre la o i la u
No s admissible en nivells formals pronunciar o tones com u: conill (*cunill), Josep

(*Jusep),
Tampoc no hem de pronunciar u tones per o: bullir (*bollir), municipal (*monicipal).
Hem d'evitar tamb fer la diftongaci au de la o inicial de paraules com ofegar (*aufegar),
olorar (*aulorar), obert (*aubert).
3. Divergncies respecte del castell

En catal hi ha una srie de paraules que tenen una vocal diferent del castell. La pronncia,
bviament, tamb ha d'estar d'acord amb l'escriptura.
3.1 Divergncies respecte a la vocal a
Valenci Castell Valenci Castell

afaitar afeitar ambaixada embajada
arravatar arrebatar assass asesino
avaluar evaluar avaria avera
davantal delantal latrina letrina
picaporta picaporte posa pose
rancor rencor sanefa cenefa
sarbatana cerbatana Sardenya Cerdea
3.2 Divergncies respecte a la vocal e

albercoc albaricoque litre litro
alcsser alczar malenconia melancola
ametista amatista meravella maravilla
assemblea asamblea metre2 metro
disfressar disfrazar monestir monasterio
2
Aneu alerta amb metro, que existeix com a apcope de ferrocarril metropolit.
4 Quadern de Valenci Superior

ebenista ebanista orfe hurfano
efeminat afeminado orgue rgano
emparar amparar rfega rfaga
enyorar aorar resplendor resplandor
esprrec esprrago segent siguiente
estendard estandarte seguretat seguridad
esternudar estornudar sergent sargento
gelea jalea tlem tlamo
javelina javalina verns barniz
3.3 Divergncies respecte a la vocal i

ambigitat ambigedad infatuar-se enfatuarse
antiguitat antigedad infermeria enfermera
ciment cemento lnia3 linea
contempornia contempornea mantenidor mantenedor
declivi declive nucli ncleo
desimboltura desenvoltura ordinador ordenador
diabetis diabetes penis pene
eclipsi eclipse qutxua quechua
gali galen sobirania soberania
indicible indecible Tunis Tnez
3.4 Divergncies respecte a la vocal o

aixovar ajuar joglar juglar
assortir surtir joventut juventud
atordir aturdir nodrir nutrir
atorrollar aturrular ordir urdir
atribolar atribular pndol pndulo
avorrir-se aburrir-se ploma pluma
bordell burdel podrir pudrir
botifarra butifarra polir pulir
brixola brjula polsar pulsar
calors caluroso polvoritzar pulverizar
captol captulo regidoria regidura
cartolina cartulina rtol rtulo
complir cumplir rigors riguroso
colobra culebra rob rub
cnsol cnsul Romania Rumana
croada cruzada rossinyol ruiseor
descobrir descubrir sofrir sufrir
embotit embutido sorgir surgir
escndol escndalo sospirar suspirar
3
Aneu alerta, ja que la resta de paraules de la mateixa famlia de lnia s'escriuen amb e: alinear, lineal,
lineament, etc.

escodrinyar escuadriar tamboret taburete
escopir escupir temors temeroso
escrpol escrpulo ttol ttulo
estoig estuche tolit tullido
estrafolari estrafalario tomba tumba
fonament fundamento torbar turbar
furncol furnculo Tor Turn
governamental gubernamental torr turrn
Hongria Hungra triomf triunfo
3.5 Divergncies respecte a la vocal u

ateneu ateneo muntanya montaa
bufetada bofetada muntar montar
butllet boletn Pompeu Pompeyo
butxaca bolsillo porus poro
cacau cacao ritu rito
correu correo srum suero
cuirassa coraza subornar sobornar
escull escollo sufocar sofocar
estrnum esternn suprbia soberbia
fetus feto suportar soportar
focus foco tipus tipo
frum foro trofeu trofeo
liceu liceo turmentar atormentar
Finalment, hi ha una srie de noms invariables que acaben en -us:
Anus, cirrus, fetus, focus, globus, nimbus, porus, rictus, tipus...
4. Paraules patrimonials i cultes

En el lxic del catal (com en altres llenges del nostre entorn) trobem, bsicament, dos
grups:
1. Paraules patrimonials: aquells mots que han evolucionat durant el temps des del seu origen
llat, germnic o arbic.
2. Cultismes: aquelles paraules que hem incorporat ms recentment al catal des d'una llengua
clssica, i que no han sofert l'evoluci dels mots patrimonials, sin solament una adaptaci
parcial.
Aquest fet provoca diferncies ortogrfiques en una mateixa famlia de paraules, ja que
algunes d'elles sn mots patrimonials i altres sn cultismes. Aix, per exemple, el mot llat
bucca dna la paraula patrimonial boca i el cultisme bucal.
Exercicis unitat 1
1. Corregiu en les frases segents els errors ortogrfics voclics que hi trobeu.
a) M'he comprat una pulsera d'argent. Em dna un aspecte molt juvenil.

b) El cnsol d'Hungria va abandonar el consulat la setmana passada.
c) M'han diagnosticat una diabetes i, a ms, tinc urticria.
d) El mondial de futbol ha representat un gran aventatge econmic per a aquell pas.
e) Hem de montar la prestatgeria al sal i collocar el foco de llum al sostre.
f) El mitus de Prometeo s bsic per a comprendre la cultura europea.
g) El modo de producci feudal es basava en l'explotaci dels camperols.
h) El declive de l'Imperi Rom s paradigmtic en l'antiguetat.
i) No han pogut sofocar la revolta popular a Tunes.
j) El seu estern tenia una corbatura exagerada. Van haver d'operar-lo.
2. Corregiu les errades ortogrfiques vocliques que trobeu en el text segent.
Anyore la meua infantesa, sobretot els dies d'estiu a Dnia, on viatjava tots els anys en
companyia de ma mare, mon pare i el meu germ petit. La casa on estiuejvem es trobava
vora la mar, per a l'ampara d'un pinar maravells, molt vell, que la protegia dels vents de
llevant i de la resplandor intensa del sol de migdia. Ma mare ens deixava jugar, al meu germ
i a mi, pels seus voltants, ja que tenia la seguritat que no ens podia passar res dolent. No hi
transitaven cotxes i hi havia molts pocs turistes. A ms, un dels nostres vens era sargent de la
Gurdia Civil i aix a ma mare la reconfortava.
Els nostres juguets eren els animalets que trobvem a la platja o al pinar (cucs, orugues,
crancs, formigues), i que sotmetem a tota mena de tortures. Escudrinyvem tots els racons,
furgvem tots els amagatalls fins que aconseguem el nostre bot. A les pobres criatures
normalment els esperava una mort segura.
Ramon Gisbert (Els dies i els treballs)
3. Traduu al valenci les frases segents.
a) La honestidad de los polticos ha sido cuestionada por la societat.

_______________________________________________________________________
b) Mi cuado trabaja en una ebanisteria.
_______________________________________________________________________
c) El barniz de la puerta resalta las molduras de la madera.
_______________________________________________________________________
d) El campen de lanzamiento de javalina es rumano.
_______________________________________________________________________
e) Su santidad el papa ha visitado Mosc.
_______________________________________________________________________
Unitat 3. Accentuaci
1. Accentuaci de la e tnica
1.1 En els mots aguts
En catal occidental, la e s tancada en la majoria dels mots aguts1: caf, francs, angls,
comit, inters, ofs...
1.2 En els mots plans i esdrixols
a) La majoria de les e sn obertes2: cincia, herncia, txtil, rptil, comdia, molstia....
b) En catal occidental, els infinitius sn tamb amb e tancada3: conixer, merixer,

estrnyer...
2 Accentuaci de la o
2.1 En els mots aguts
a) En la majoria dels mots aguts accentuats la o s tancada: cami, avi, horitz, excursi,
organitzaci, percussi...
b) Recordeu, per, que hi ha una srie de paraules en qu la o s oberta: a, aix, all, per,
arrs, esps, terrs, ress...
c) Tamb s oberta en els participis passats dels compostos del verb cloure: concls, incls,
excls, recls, descls.
d) Uns quants noms propis tenen tamb la o oberta: Ambrs, Bess...
1
En catal oriental, per contra, en la majoria de mots aguts la e s oberta: caf, francs, angls, comit,
inters, ofs. Altres paraules, per, sn amb e tancada: consom, desprs, noms, pagar, passapur,
quinqu, ximpanz...
2
Sn tancades, per, les paraules: esglsia, dntol, prstec, prssec, ferstec, crvol, llpol, llmena,
tmpora, Dnia, nguera...
3
En catal oriental tenen accentuaci oberta: conixer, merixer, estrnyer. De tota manera, la e s
tancada en els infinitius: tmer, prmer, esprmer, crixer, nixer, pixer, renixer i sser.
21
2.2 En els mots plans i esdrixols
a) En la majoria de casos la o s oberta: histria, memria, slid, cpia, liba...
b) L'infinitiu crrer i els seus compostos tenen la o tancada: descrrer, concrrer, recrrer,
socrrer, ocrrer, transcrrer...
c) Les formes verbals del verb ser tamb tenen la o tancada: fra, frem, freu...
d) Alguns mots comuns i propis tenen la o tancada: estmac, furncol, escrpora, frmula,
gndola, plvora, tmbola, trtora, Sller...
3. Divergncia en la sllaba tnica respecte del

castell
En catal hi ha unes quantes paraules la sllaba tnica de les quals no coincideix amb la del
castell, i aix provoca que de vegades les escrivim i les pronunciem malament.
3.1 Mots aguts

alfil, ampit, avar, cautx, celtiber, ciclop, criquet, elit, eri, esperit, flasc, fluor, handicap,
hoquei, humit, iber, interval, obo, oce, perit, per, pivot, policrom, poliglot, quetxup,
quilogram, radar, sandvitx, soviet, timp, tiquet, weber, xandall, xasss, xiclet, zenit.
A ms:
els mots acabats en -trop: filantrop, misantrop...
els noms desport que acaben en -bol: futbol, handbol, voleibol...
alguns topnims: els Carpats, el Tibet, Biarritz, Zuric, Munic...
alguns antropnims: Bors, Raimon, Nobel...
3.2 Mots plans
acne, adequa, aerlit, aerstat, alvol, auriga, austrac, bantu, bitop, cardac, cster,
conclave, dentifrici, dinamo, dlman, estrnum, etop, exegeta, fagcit, guru, karate, letargia,
libido, medulla, meglit, mssil, monlit, omplat, paraplegia, prnsil, pding, quadriga,
quilolitre, rptil, rupia, sinergia, trmit, tetraplegia, txtil, torticoli, tulipa, vertigen, vking,
zulu...
Unitat 3. Accentuaci 23
A ms:
els mots acabats en els sufixos:
-cit: fagcit, leuccit... -osi: osmosi...
-fit: tallfit... -esi: exegesi, mimesi...
-lit: aerlit, meglit, monlit... -fon: magnetfon, intrfon...
-ol: nuclol... -ac: afrodisac, policac...
-sfera: atmosfera, litosfera... -stat: termstat...
els verbs:
acabats en -ixer i -ixer: crixer, merixer, nixer...
tmer, trcer i vncer
els topnims: neu, Eufrates, Honolulu, Kev, Mali, Marrqueix, Trent, Ucrana...
els antropnims: Agammnon, Arquimedes, dip, ol, Esprtac, squil, Herdot, Vladmir,
gor, Json, Telmac, Txkhov...
3.3. Mots esdrixols
aurola, diptria, czema, nema, gmeta, isbara, olimpada, mtopa, ptxuli, perode,
pnemnia, qudriceps, rubola...
els mots acabats en els sufixos segents:

-lisi: electrlisi... -stasi: distasi...
-ctasi: atelctasi... -ode: elctrode...
-spora: macispora... -clasi: hipodermclasi...
-fgia: antropofgia...
els topnims: Etipia, Hlsinki, Himlaia, taca, Ktmandu, Mgara, Mkonos, Shara,
Trraco, Bssora, mbria...
els antropnims: tila, Dmocles, squines, Pricles, Praxteles, Prosrpina...

4. Mots amb dues possibilitats d'accentuaci

Hi ha una srie de paraules que poden accentuar-se de dues maneres.
4.1 Els compostos de -edre:
decaedre o decedre hexaedre o hexedre poliedre o poledre

dodecaedre o dodecedre holoedre o holedre tetraede o tetrede
hemiedre o hemedre icosaedre o icosedre pentaedre o pentedre
4.2 Altres mots:
antlop o antilop dmino o domin

fotlit o fotolit perit perita o prit prita
reporter o reprter saxfon o saxofon
xilfon o xilofon xofer xofera o xfer xfera
5. Casos especials
5.1 Els mots compostos
a) Els mots compostos sense guionet solament conserven l'accent grfic en el segon
component, si ho permeten les regles d'accentuaci:
socialdemcrata, fisicoqumic, valencianoparlant...
b) Els mots compostos amb guionet conserven l'accent de cada un dels seus components:
Pl-roig, sud-afric, no-violncia, desps-dem...
5.2 Els adverbis acabats en -ment
Recordeu que els adverbis acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina de
l'adjectiu. Pel que fa a l'accent, conserven el d'aquesta forma femenina de l'adjectiu.
contrria contrriament
difcil difcilment
rpida rpidament
5.3 Estrangerismes no adaptats

Les paraules i locucions provinents d'altres llenges que han estat incorporades al catal i no
han estat adaptades, conserven la grafia de la llengua original i resten al marge de les regles
d'accentuaci.
Per capita, apartheid, fondue, sui generis...
6. Accent diacrtic
Recordeu que laccent diacrtic es posa per a diferenciar unes paraules dunes altres que
sescriuen de la mateixa manera, per que tenen diferent significat. Repasseu-lo amb el
quadre segent:
ACCENT DIACRTIC
Amb accent Sense accent
b, bns (possessions, adv. i conj.) be, bens (corder, lletra)
bta (recipient) bota (calat)
cm (obi) com (adverbi i conjunci)
cp (mesura de capacitat) cop (encontre violent)
cs (cursa) cos (conjunt de lorganisme)
du, dus (divinitat) deu, deus (numeral, del verb deure)
dna, dnes (verb donar) dona, dones (sexe femen)
s (verb ser) es (pronom reflexiu)
fu (verb fer en passat) feu (verb fer en present)
fra (verb ser) fora (adverbi de lloc)
jc (anar a jc, anar a dormir) joc (acci de jugar)
m (part del cos) ma (possessiu: meua)
ms (quantitatiu) mes (part de l'any)
mu (miol del gat) meu (possessiu tnic)
mlt, mlta (verb moldre) molt, molta (quantitatiu)
mn (planeta terra) mon (possessiu: meu)
mra, mres (fruit) mora, mores (dona rab)
nt, nta, nts, ntes (d'una famlia) net, neta, nets, netes (adj. de neteja)
ns (plural majesttic) nos (pronom personal feble)
s, ssa, ssos, sses (animal) os, ossos (part anatmica)
pl, pls (cabell) pel, pels (contraccions de per+el, per+els)
prca (faixa de terra) porca (femella del porc)
qu (relatiu tnic, interrogatiu) que (relatiu sense preposici / exclamatiu)
rs (ofici eclesistic que es diu diriament) res (pronom)
rssa (animal vell i flac) rossa (dona amb els cabells clars)
s (verb saber) se (pronom reflexiu)
sc (plec de roba) sec (sense humitat)
su (greix animal) seu (catedral, possessiu i pres. de seure)
s (afirmaci) si (conjunci)
sc (verb ser) soc (calat, tros de fusta)
sl, sls (terra) sol, sols (astre, nota, solitud, verb soler)
sn (verb ser) son (acte de dormir)
t (verb tenir) te (planta, infusi, lletra i pronom)
s (acci d'usar) us (pronom feble)
vns, vnen (verb venir) vens, venen (verb vendre)
vs (verb anar) ves (reducci de veges)
vs (pronom personal fort) vos (pronom personal feble)
a) Cal tenir present que hi ha uns quants mots que malgrat que s'escriuen de la mateixa
manera i signifiquen coses diferents, no s'accentuen grficament:
sa (adjectiu) / sa (pronom possessiu ton); sou (substantiu) / sou (verb ser); bec (substantiu) /
bec (verb beure)...
b) Recordeu que alguns dels mots formats a partir dalguna paraula amb accent diacrtic
mantenen tamb aquest accent: adu, rodamn, besnt, subsl
7. Diresi
La diresi s un signe grfic () que s'utilitza per a les funcions segents:
a) Per a indicar que hem de pronunciar la u dels conjunts qe, qi, ge, gi: qesti, ping,
aiges, aqfer...
b) Per a indicar que la i o la u sobre la qual colloquem la diresi sn una vocal, s a dir, que
aquesta i o aquesta u no formen diftong amb la vocal anterior o segent: ram, vena, pasos,
pec, tat, condut...
Hem de recordar que quan puguem, collocarem un accent sobre la i o la u, i solament quan
no ho puguem fer perqu ens ho impedeixen les regles d'accentuaci, utilitzarem la diresi.
Aix, accentuarem ve, per posarem la diresi en vena, ja que no podem accentuar una
paraula plana acabada en vocal.
En l'apartat b) hem vist que l'accent o la diresi el posem sobre una i o una u que sn vocals i,
a ms, coincideix que sn la vocal tnica del mot. No obstant aix, ens trobarem altres casos
en qu la i o la u que porten la diresi seran tamb vocals, per la vocal tnica de la paraula
ser una altra. Aix, tindrem paraules com trador, ensamada o sucidi, en qu la diresi no
coincideix amb la vocal tnica del mot. Aquests casos sn ms difcils de detectar i hem de
memoritzar-los. Ac teniu algunes paraules d'aquestes caracterstiques.
agrament4 allar amonar apasat
arrunar atapement atallar atument
decament dirtic ensamada esferedor
esmortedor genunament intuci possedor
sucida trador venat vidutat...
Els cultismes derivats mitjanant els sufixos (-tat, -al, -itat, -itzar...) s'escriuen amb diresi5
encara que els mots dels quals deriven tinguen diftong:
heroic herocitat laic lacitat
fluid fludesa europeu europetat
espontani espontanetat homogeni homogenetat
continu continutat du deforme
Encara que l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir no
duen diresi (traduir, traduint, traduir, traduiria), aneu alerta amb els infinitius (i la
conjugaci sencera) de verbs com allar, arar-se, amonar, arcatzar, arrunar, atallar,
sucidar... que s que duen diresi, per no en la terminaci.
4
Noteu que generalment duen diresi els derivats d'un mot que t i o u tniques: agrair/agrament,
posseir/possedor, genu/genunament, intuir/intuci...
5
Recordeu que els mots acabats en els sufixos -isme, -ista no posen la diresi: europeisme, europeista,
egoisme, egoista, altruista, arcaisme...
Exercicis unitat 3
1. Colloqueu els accents que falten en les frases segents
a) El xofer de mon pare va morir d'una pneumonia.
b) La tragedia d'Edip es la meua favorita.
c) Pakistan ha fabricat uns missils que travessen l'atmosfera i, fins i tot, l'estratosfera.
d) Ha tingut lloc un conclave de l'elit de l'esport per a elegir nou president del COI.
e) Cap res no aturara la furia del volca Etna. Sembla que els deus estan enfurits.
f) El meu amic es un misantrop, encara que te una aureola de persona progressista.
g) Enguany he anat a Mikonos de vacances i l'anterior vaig visitar Marraqueix.
h) L'essencia de l'art es la mimesi, segons Aristotil.
i) L'altre dia vaig llanar el meu oboe a l'ocea. Ja n'estava fins al capdamunt.
j) Al meu poble necessiten perits per a treballar en la industria textil.
k) Allan Bloomfield es el nou guru nord-america de les finances.
l) El meu amic es poliglot i jo, en canvi, tinc una lesio al bronquiol que m'impedeix articular
be els sons guturals.
ll) El nou interfon de l'oficina es tan modern que sembla les banyes d'un viking.
m) M'han fet una analisi de sang i tinc els nivells d'hematocrits i leucocits per terra. Ara m'han
de traure liquid de la medulla per fer-me una altra analisi.
n) Dema viatjare a Zuric i despus-dema a Helsinki.
o) En un interval de dos segons ha tingut una aturada cardiaca.
p) Vaig anar al zoo i els animals que mes em van impressionar van ser els reptils i els ossos
polars.
q) El xassis del meu model de cotxe el fabriquen a Ankara.
r) L'altre dia vaig contemplar una metopa del Museu Britanic que representava el viatge de
Jason i els argonautes.
2. Colloqueu els accents i les diresis que falten en els textos segents
a) Els metges inculpats han arguit en la seua defensa que el suicidi del pacient va ser fortuit,
i no provocat per la ingesta equivocada d'un quilogram de cocaina pura. Sembla increible,
pero, que ocorreguen aquests tipus d'accidents.
b) No cal amoinar-se per la perdua de la lliga d'hoquei. La continuitat de l'equip esta

assegurada i, a mes, els mals resultats d'enguany son atribuibles a la poca experiencia dels
jugadors. L'any que ve l'equip estara totalment preparat i en forma, i no tan descafeinat
com ara.
c) El meu amic no agraia mai els meus consells, sempre anava a la seua. I aixi va acabar:
fent-se jesuita, ell!, que quan era jove no creia en Deu! Si m'haguera fet cas, s'hauria
dedicat a la filosofia classica.
3. Traduu al valenci les frases segents
a) Mis vecinos se arruinaron por invertir el dinero en una compaa suiza.

____________________________________________________________________
b) Cada mes cambio de dentfrico y visito al dentista con asiduidad.
____________________________________________________________________
c) Si no me falla la intuicin, aquel embajador es un traidor y un espa.
____________________________________________________________________
d) La continuidad de Ral en el Real Madrid no es creble.
____________________________________________________________________
e) Han untado la mquina con sebo para que funcione mejor.
____________________________________________________________________
f) Las esculturas deiformes de Tailandia son magnficas.
____________________________________________________________________
g) Han erigido un monolito en honor del premio Nobel de fsica.
____________________________________________________________________
h) Tengo que llevar gafas porque tengo cuatro dioptras.
____________________________________________________________________
i) La europeidad del gobierno es inquebrantable.
____________________________________________________________________
j) Mi bisnieto padece hemipleja a causa de un accidente de trfico.
____________________________________________________________________
4. Feu una redacci d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us
proposem.
a) Els continguts de les programacions televisives sn criticats sovint per pares, educadors i
pedagogs perqu inciten els joves a la violncia. Penseu que aquest argument s correcte?
S'haurien de controlar els programes destinats als joves?
b) Esteu a favor o en contra de la despenalitzaci de la venda i el consum de les anomenades

drogues "blanes"?
Unitat 4. El gnere
1. El gnere com a marca semntica

Hi ha casos en qu un mateix substantiu canvia de significat segons se li aplique el gnere
mascul o el femen.
un albor (peix) una albor (blancor, llum de l'alba)

el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada)
el canalla (malvat) la canalla (mainada)
el casset (magnetfon) la casset (cinta)
el clau (de clavar) la clau (d'obrir i tancar)
el clmax (gradaci, moment culminant) la clmax (etapa final, figura retrica)
el clera (epidmia) la clera (rbia)
el coma (quadre clnic greu) la coma (altres sentits)
el cremallera (ferrocarril) la cremallera (altres sentits)
el delta (d'un riu) la delta (lletra grega)
un editorial (article de fons) una editorial (empresa)
el fi (objectiu) la fi (l'acabament, el final)
el guia (persona) la guia (llibre)
el levita (persona) la levita (pea de vestir)
el llum (aparell) la llum (claror, forma d'energia)
un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament)
un paleta (ofici) la paleta (eina)
el planeta (astre) la planeta (dest d'una persona)
el pols (batec) la pols (partcules)
el pudor (modstia) la pudor (mala olor)
el salut (salutaci) la salut (estat de l'organisme)
el son (dormida) la son (ganes de dormir)
el terra (sl, paviment) la terra (altres sentits)
el vall (excavaci, fossat) la vall (depressi entre muntanyes)
el/la vocal (membre d'una junta) la vocal (lletra)
Vegem-ne alguns exemples:
- La canal que dna eixida a les aiges de la terrassa est trencada.

- Han construt un tnel que travessa el canal de la Mnega. Frana i Gran Bretanya ja estan
unides.
- He perdut les claus de casa dels meus pares.

- No trobe el clau adequat per a penjar aquest quadre.
31
- Ulisses va patir la clera del du Posid.

- El clera provoca moltes morts a l'frica tots els anys.
- Han obert una nova editorial a Alacant. Publicar llibres de viatges.

- L'editorial del peridic d'ahir era un toc d'atenci als poltics.
- Alguns diuen que hem arribat a la fi de la histria.

- El fi que es va proposar el meu amic era inassolible.
- He installat uns llums nous al menjador.

- Avui el cel est ras i hi ha molta llum.
- La Conselleria d'Educaci ha dictat una ordre destinada als mestres de primria.

- Les autoritats han de mantenir l'ordre pblic.
- Tinc un pols molt dbil.

- Els mobles tenen molta pols acumulada.
- Tinc molt poca son. Sempre vaig a dormir molt tard.

- El meu amic t un son molt profund. Res no el desperta.
- He canviat el terra del meu pis.

- Tinc unes terres a Castell. Les vaig heretar del meu avi matern.
- La Vall de Gallinera t uns paisatges preciosos.

- Han obert un vall en el meu carrer perqu volen reparar les canonades.
2. Divergncies de gnere respecte del castell

De vegades usem el gnere d'algunes paraules inadequadament, b per l'influx del castell, b
per un s vacillant al llarg de tota la tradici literria.
a) Mots que en catal sn masculins i en castell sn femenins, entre d'altres:
els afores el corrent un estratagema el pebre

un anell el desavantatge el front el pendent
un avantatge el deute el full el rancor
el bacteri el dot un interviu el senyal
el batent el dubte el llegum el radiocasset
el carrer un escafandre el lleixiu el trmit
el compte un espinac un orde (religis) el titella
b) Mots que en catal sn femenins i en castell sn masculins, entre d'altres:
una gape la calor la icona la resplendor

una allau la claror la marat la resta
una amargor la crep la merenga la sncope
una anlisi la dent la nespra la sndrome
una ncora una escalopa una olor la sucrera
una aroma una esplendor les postres la suor
una au la frescor la psicoanlisi les tallarines
la cercavila la gnesi la remor la verdor
Unitat 4. El gnere 33
Vegem-ne alguns exemples1:
a) De mots catalans femenins
- Aquesta planta desprn una aroma molt intensa.

- Vaig heretar el joc de caf i la sucrera de l'via.
- A l'estiu fa una calor insuportable.
- He hagut d'arreglar-me les dents superiors.
- Vaig anar a una estrena molt esperada: la pellcula pstuma de Passolini.
- M'han regalat una fruitera molt bonica.
- Al MARC hi ha una exposici d'icones russes.
- No m'agraden els pastissos de merenga.
- L'explosi va provocar una forta resplendor.
- Encara no han trobat la vacuna de la sndrome d'immunodeficincia adquirida.
- La suor cobria tot el seu cos.
- Vaig anar a un restaurant itali i hi vaig menjar unes tallarines exquisides.
b) De mots catalans masculins
- Als afores de la ciutat volen construir un hipermercat.

- Els bacteris sn imprescindibles per a la vida.
- M'he quedat sense diners en el compte corrent.
- Aquest riu t un corrent molt fort. s molt perills.
- Tinc el costum de comprar el peridic tots els dies.
- Els meus germans han de pagar el deute de la hipoteca.
- Els meus alumnes em van exposar els seus dubtes.
- Cal elaborar un bon estratagema per a aconseguir els nostres objectius.
- No m'agraden els llegums. Els odie.
- Aquesta taca no la puc llevar ni amb lleixiu.
- Cal ficar una mica ms de pebre al menjar.
- He perdut el regle. Ara em ser difcil acabar el dibuix tcnic per a dem.
- Quan escoltes el senyal, vine.
- Aquesta llei representa un avantatge per a molts collectius socials.
3. Mots de doble terminaci

En catal tenim una srie mots (substantius i adjectius) de dues terminacions que, de vegades,
utilitzem solament en mascul per influncia del castell, que noms t una terminaci. Sn,
per tant, de doble terminaci els mots segents, entre d'altres:
agrest agresta fort forta

calent calenta gris grisa
com comuna magreb magrebina
corts cortesa marroqu marroquina
covard covarda pobre pobra
dependent dependenta psiquiatre psiquiatra
dol dola ro rona
estudiant estudianta trist trista
ferm ferma valent valenta
fix fixa verd verda
1
Heu de tenir en compte de fer la concordana amb els determinants i els adjectius.
Exemples:
- Hem de ser amable amb aquell senyor, s un bon client.

- Totes les clientes de mon pare sn sud-americanes.
- s una actitud molt comuna protestar en comptes de preguntar.

- s un fet molt com trobar cua al supermercat.
- El meu germ s un estudiant excellent.

- Marta s una bona estudianta.
- El dependent de la carnisseria s magreb.

- La dependenta del forn s una xica molt espavilada.
- Jordi est trist perqu no ha aprovat l'examen de dret rom.

- La novella que he llegit conta una histria molt trista.
- El meu oncle era molt valent.

- Han pres una determinaci molt valenta.
Contrriament, en catal hi ha algunes paraules que tenen solament una terminaci, enfront
del castell, que en t dues: rude, vking.
Exemples:
- El meu germ s molt rude.

- La meua germana s molt rude.
- Una nau vking.

- Un casc vking.
4. El gnere i els oficis, els crrecs i els llocs de

treball
Com que tradicionalment hi havia molts oficis, crrecs i llocs de treball que estaven ocupats
quasi exclusivament per homes, ens trobem ara moltes vegades amb el dubte a l'hora de
designar aquest mateix ofici, crrec o lloc de treball en femen. A continuaci teniu una llista
amb mots amb una feminitzaci o masculinitzaci dubtosa. Les formes entre parntesi sn
secundries, s a dir, menys recomanables.
Mascul Femen Mascul Femen

advocat advocada fsic fsica
(advocadessa)
ajudant ajudanta jutge jutgessa
bidell bidella metge metgessa
capats capatassa ministre ministra
carter cartera oficial oficiala
cnsol cnsol (consolessa) pediatre pediatra
dibuixant dibuixanta sergent sergenta
doctor doctora sndic sndica
Unitat 4. El gnere 35
Oficis en qu el nom es mant invariable per a tots dos gneres.
Mascul Femen
auxiliar auxiliar
bus bus
cap cap
conferenciant conferenciant
edil edil
fabricant fabricant
fiscal fiscal
gerent gerent
grum grum
intrpret intrpret
maniqu maniqu
model model
pilot pilot
representant representant
terapeuta terapeuta
xef xef
Pel que fa als oficis tradicionalment ocupats per dones, veiem els corresponents masculins.
Femen Mascul
hostessa (en els avions) auxiliar de vol (terme tamb aplicable al femen)
hostessa (en fires) auxiliar, ajudant (termes tamb aplicables al femen)
auxiliar de neteja, auxiliar auxiliar de neteja, auxiliar domstic
domstic
Exercicis unitat 4
1. Poseu l'article en el gnere que calga en les frases segents.
a) Hem de collocar ____ senyal en el llibre per saber on ens hem quedat.
b) El meu amic va comprar ____ titella del segle XVI.
c) Anit van tallar ____ corrent elctric a causa d'una avaria.
d) No van aconseguir realitzar ____ fi que s'havien proposat.
e) Quan era jove vaig crrer ____ marat del meu poble.
f) M'he canviat _____ terra de l'apartament. Ara s ms bonic.
g) Apaga ____ llums, que vull engegar el projector de diapositives.
h) M'han hagut d'empastar ____ dent perqu estava foradada.
i) El pasts desprenia ____ aroma a llim molt agradable.
j) ____ resplendor no ens deixava veure el cam.
k) L'extensi de ____ sida per frica s un problema mdic importantssim.

l) La proposta del govern ha provocat ____ allau de crtiques per part de la premsa.
m) Necessite ___ ordre per a executar la sentncia.
n) En sortir al carrer vaig percebre ____ olor a fem molt desagradable.
o) L'altre dia ens vam menjar ____ creps en un restaurant japons.
2. Canvieu el gnere dels mots en negreta de les frases segents.
a) El psiquiatre que em tracta s d'origen israeli.
b) La meua germana est fixa en el seu treball.
c) L'oficial que m'ha ats avui era molt simptic.
d) El meu cap s molt rude, diu les coses sense pensar-hi.
e) El fiscal del cas t molt de prestigi entre la professi.
f) Tinc un amic model que passa tot l'any viatjant pel mn.
g) El xef del meu restaurant favorit s rus.
h) El bidell de l'institut ha aprovat les oposicions.
3. Traduu les frases segents i canvieu el gnere dels mots en negreta.
a) El sargento Torres ha sido el encargado de arrestar al cnsul de Rumana.

__________________________________________________________________
b) El auxiliar de vuelo nos ha avisado que aterrizaremos dentro de cinco minutos.
__________________________________________________________________
c) El edil de Xixona quiere crear nueve plazas de cartero.
__________________________________________________________________
d) Han contratado un nuevo botones en el hotel.
__________________________________________________________________
e) La pediatra ha confirmado la enfermedad de mi sobrino.
__________________________________________________________________
4. Exercici de reps. Corregiu els errors de tot tipus (grafies, accents, gnere) que trobeu
en les frases segents.
a) La dibuixant de cmics ertics pertany a l'lit mundial del crquet.
__________________________________________________________________
b) Vaig tenir una averia en l'ordinador que em va impedir acabar el treball sobre els bers.
__________________________________________________________________
c) He llegit una editorial en el peridic sobre un pressumpte assass que em va posar els
pels de punta.
__________________________________________________________________
Unitat 5. El nombre
1. Mots invariables
Hi ha una srie de mots que sn invariables pel que fa al nombre, s a dir, que tenen la
mateixa forma per al singular i per al plural.
1. Els dies de la setmana: el dilluns / els dilluns, el dimarts /els dimarts... (llevat de dissabte
i diumenge, que s que tenen plural).
2. Alguns noms aguts: anans, fons, plebs, pols, temps, tos, urbs...
3. Alguns noms no aguts: lies, atles, alferes, bceps, brees, cries, galimaties, glotis,
herpes, judes, llapis, mecenes, messies, pncrees, pelvis, piscolabis...
4. Els noms acabats en -us: altocmulus, anus, arquetipus, cactus, cirrostratus,

estratocmulus, fetus, ficus, focus, genotipus, globus, hiatus, humus, lapsus, nimbus,
mnibus, plus, porus, prototipus, pus, sinus, ttanus, tipus, virus...
5. Alguns mots compostos: comptagotes, milhomes, obrellaunes, penja-robes,

portamonedes, salvavides, trencaclosques, paracaigudes...
6. Els pluralia tantum, o mots que solament tenen forma de plural: les acaballes, els afores,
les alicates, les arres, les beceroles, les bermudes, els calotets, els diners, les enages,
les escombraries, els estalvis, les exquies, les farinetes, les golfes, els pantalons, les
pessigolles, les pinces, les postres, els queviures, les setrilleres, els sostenidors, les
tallarines, les tenalles, les tisores, les vitualles..
7. Molts ms estranys sn els singularia tantum, o mots que solament tenen forma de
singular, ja que, fins i tot els substantius que designen entitats niques, admeten usos
plurals figurats o metafrics: cel, gent, botnica...
8. El nom dels colors segents sn invariables pel que fa al nombre: beix, blaugrana, rosa.
M'he comprat uns pantalons beix.
Els judadors blaugrana han perdut el partit.
No m'agraden les novelles rosa.
9. Substantius en aposici (s a dir, un substantiu al costat d'un altre) que agafen

ocasionalment un valor adjectiu han d'anar en singular.
Les elctriques sn sectors clau en l'estructura econmica mundial.
Els treballadors han reclamat cobrar les hores extra.
En casos lmit s millor recrrer a un arbitratge.
39
10. Pel que fa al nom de dinasties o sagues familiars, la norma s mantenir invariable el
cognom en singular.
Els Borb regnen a Espanya des del segle XVIII.
Els Borja van ser la famlia valenciana ms important de l'edat moderna.
La dinastia dels Trastmara va succeir la dels Comtes de Barcelona.
2. Divergncies de nombre respecte del castell

Com acabem de veure, hi ha una srie de paraules que solament utilitzem en plural (pluralia
tantum) o en singular (singularia tantum). No sempre, per, trobarem en aquests casos una
correspondncia equivalent entre el castell i el catal
Catal en singular Castell en plural

Blancaneu Blancanieves
bona nit buenas noches
bona vesprada buenas tardes
bon dia buenos das
calapeu calzapis
gelosia celos
rodalia cercanas
parafang guardabarros
guardabosc guardabosques
eixugaparabrisa limpiaparabrisas
parabrisa parabrisas
paraigua paraguas
portaequipatge portaequipajes
portalmpada portalmparas
portaploma portaplumas
llevaneu quitanieves
Rambla, la Ramblas, las
gratacel rascacielos
trencagla rompehielos
Catal en plural Castell en singular

escacs ajedrez
diners dinero
estovalles mantel
farinetes papilla
postres postre
A ms d'aquestes paraules, hi ha una srie de locucions que tamb divergeixen del castell pel
que fa al nombre. Vegem-ne alguns exemples.
a) Catal en singular i castell en plural
- Va agafar la bufanda i la va llanar per l'aire.

- Cogi la bufanda y la lanz por los aires.
Exercicis unitat 5
1. Formeu el plural de les frases segents
a) Tinc una cries en un queixal. ____________________________________________

b) El dimarts vaig a la filmoteca.____________________________________________
c) He pintat la paret de beix. _______________________________________________
d) Ahir vaig comprar un obrellaunes nou. _____________________________________
e) M'he menjat un anans. _________________________________________________
f) Necessite un llapis de punta fina. _________________________________________
g) Sempre trobe embussos de trnsit en hora punta. _____________________________
h) El mecenes d'aquest gran pintor s florent. _________________________________
i) Ahir es va assecar el cactus. _____________________________________________
j) Tinc un accs de pus que em fa molt de mal. ________________________________
k) He deixat l'abric en el penja-robes. ________________________________________
l) L'urbs ha crescut moltssim. _____________________________________________
2. Corregiu els errors que hi trobeu
a) He comprat una tisora especial per a tallar la gespa.

____________________________________________________________________
b) Ahir ens menjrem una postre exquisida.
____________________________________________________________________
c) M'agrada llanar-me amb paracaiguda.
____________________________________________________________________
d) Han apujat el sou als alfresos de complement.
____________________________________________________________________
e) He perdut en la borsa l'estalvi de tota la vida.
____________________________________________________________________
3. Traduu les frases segents
a) Han construido un rascacielos gigante en Benidorm.

____________________________________________________________________
b) Tengo que cambiar el limpiaparabrisas del coche.
____________________________________________________________________
c) No me gusta jugar al ajedrez.
____________________________________________________________________
Unitat 5. El nombre 45
d) Siempre mete las narices donde no le importa.

____________________________________________________________________
e) Todos los das subo al tren de cercanas para ir a trabajar.
____________________________________________________________________
f) Mi amigo tuvo un ataque de celos.
____________________________________________________________________
g) Practica el budismo a escondidas.
____________________________________________________________________
h) Tengo que preparar la papilla para mi nieto.
____________________________________________________________________
i) Siempre pone cara de circunstancias, aunque est anunciando una sentencia de muerte.
____________________________________________________________________
j) Pasar las Navidades en Berln.
____________________________________________________________________
k) Fu a un concierto y, cuando sali el cantante, perdi el sentido.
____________________________________________________________________
l) He perdido el calzapis. Soy un desastre.
____________________________________________________________________
m) Las declaraciones de los polticos muchas veces se quedan en papel mojado.
____________________________________________________________________
n) Me he comprado un coche cuyo portaequipajes s enorme.
____________________________________________________________________
o) El dolor de muelas no me ha dejado dormir durante toda la noche.
____________________________________________________________________
p) He reunido, finalmente, el dinero para irme de vacaciones.
____________________________________________________________________
q) No has de creerte lo que te dice el profesor a pie juntillas.
____________________________________________________________________
r) Me he comprado un sostn de una talla inadecuada.
____________________________________________________________________
s) Habla a las claras de una vez por todas!
____________________________________________________________________
t) Puedes confiar en ella sin ninguna clase de dudas.
____________________________________________________________________
u) En esta ciudad no tenemos mquinas quitanieves, ya que nunca nieva.
____________________________________________________________________
Lxic
Tema 1
DERIVACI
Les paraules duna mateixa famlia tenen un element com, que anomenem arrel o lexema.
enfortir, fortesa, fortitud, fortificar, fortalesa, fort
Daquesta manera, obtenim paraules noves afegint unes determinades partcules a larrel. Aquest
procediment sanomena derivaci i els mots que en resulten sn els mots derivats.
De vegades, com en lexemple anterior, larrel coincideix amb un mot, que serveix per crear els derivats: s el
mot primitiu. Per no sempre s aix:
gstric, gastritis, gastronomia, gastrnom, gastroenteritis
Anomenem afixos les partcules que sannexen a larrel, les quals podem classificar segons la seva posici:
prefixos Se situen davant de larrel i sovint atorguen un significat diferent al mot.

sufixos Se situen darrere larrel i aporten un nou significat al mot.
infixos Sintercalen entre larrel i el sufix i sovint no aporten un nou significat al mot.
Quan unim aquests afixos a larrel, de vegades es produeixen canvis ortogrfics o fontics.
c qu: sec sequedat c g: foc foguera

c: caa cacera ig g: assaig assagista
s ss: esps espesseir ig tg: lleig lletgesa
gu g: aigua aigeta u v: neu nevada
j g: granja granger t : curt escurar
Daltra banda, tamb hi ha paraules que entre elles tenen molta semblana per una arrel diferent. Sn
els pseudoderivats o falsos derivats, que es formen a partir duna arrel llatina diferent de larrel del mot
primitiu catal.
Mot primitiu Derivats Pseudoderivat

cadira cadiram, cadireta, cadiraire ctedra
corb corbesa, corbador, encorbar, encorbit curvatura
llac llacuna, llacs, llacor lacustre
Prefixos
Mitjanant la prefixaci adjuntem un prefix a larrel del mot, generalment sense canviar-ne la categoria
gramatical i atorgant-li un significat diferent.
heroi (substantiu) antiheroi (substantiu)

legal (adjectiu) illegal (adjectiu)
carregar (verb) descarregar (verb)
160 Lxic
DERIVACI Tema 1
No obstant aix, hi ha prefixos que s que imposen una categoria gramatical al mot. En la majoria de casos,
es tracta de prefixos verbalitzadors: a-, en- (variant em-), es-, per-, etc. Aquests prefixos tenen la particularitat
de no aportar cap nou significat i de necessitar sovint laddici simultnia de determinats sufixos per poder
formar el nou mot.
bony (substantiu) abonyegar (verb)

groc (adjectiu) esgrogueir (verb)
dins (adverbi) endinsar (verb)
Pel que fa als que aporten un significat o mats diferent al mot, que sn la immensa majoria, podrem establir-
ne una classificaci genrica.
a) Valor negatiu o contrari
Prefix Significat Exemple

a-, an- valor negatiu asimtric, amoral, analfabet
anti- sentit contrari antihiginic, antisptic
contra- oposat contraindicaci, contraportada
in-, im-, il-, ir- valor negatiu innat, immbil, illegible, irregular
no- negaci no-violncia, no-bellicisme
des-, dis- oposat o contrari desintoxicaci, disgustar
b) Valor local o situacional
Prefix Significat Exemple

ante-, avant- davant de antesala, avantpassat
circum- a lentorn de circumferncia, circumvallaci
entre-, inter- al mig de, reciprocitat entreacte, entrelligar, interliniat
euro- europeu eurodiputat, euroregi
extra- fora de extraordinari, extrajudicial
infra-, sota-, sub-, hipo- en menys quantitat, per sota de infrahum, sotabarba, subsl,
hipotonia
sobre-, hiper- per damunt de, ultra mesura sobresou, hipermercat
rere- per darrere rereguarda, rerepas
intra- dintre de intravens, intramuscular
super-, supra- per damunt de superhome, supraterrenal
tele- lluny teletext, televisi
trans-, tras- duna banda a laltra, a travs de transsiberi, trasplantar
ultra- ms enll de ultrapassar, ultratomba
ex- de dins a fora exportar, extreure
juxta-, para- al costat de, gaireb juxtaposici, paranormal
Lxic 161
DERIVACI Tema 1
Infixos
Els infixos sn el tipus dafixos que se situen entre larrel i el sufix. En general no tenen cap valor semntic,
per en alguns casos serveixen per distingir entre dos derivats amb el mateix sufix (ferrer i ferreter), i en els
verbs sobretot afegeixen una idea de petitesa (menjucar), dinsuficincia (endormiscar-se) o dintensitat
(allargassar).
Infix Exemple
-al-, -ol- apegals, rajol
-all-, -ell-, -ill-, -oll- ceballut, gotellada, branquill, potollar
-an-, -en-, -in-, -on- cridaner, nomenar, blanquins, sangonent
-ar-, -arr-, -er- llargarut, pontarr, camperol
-ass-, -iss-, -oss-, -uss- eugassada, borrissol, picossada, cantussar
-at-, -et-, -ot- peixater, ferreter, parlotejar
-atx-, -itx-, -itj-, -ij- esprimatxar, magritxol, ferritja, ventijol
-eg-, -ic-, -uc- lladregot, portic, menjucar
-isc-, -isqu-, -usc- endormiscat, plovisquejar, pedruscall
Remarques
Quan formem mots nous a partir del procs de derivaci sovint afegim a larrel o mot primitiu afixos propis
de la llengua castellana quan en catal el mot es forma amb un afix diferent o fins i tot sense. s el cas de
mots com ara botonar, enjardinar, raval, condicionat, moblar, collidir o garantir, que per influncia del castell
formem com a *abotonar, *ajardinar, *arraval, *acondicionat, *amoblar, *collisionar i *garantitzar.
u EXERCICIS
1. Aparelleu els derivats segents amb les definicions que els corresponen.
fill: afillar, enfillat, fillada, fillastre, filleta, fillol

Persona de qui som padrins:
Tots els fills dalg:
Fill del cnjuge:
Ple de fills:
Filla petita:
Adoptar com a fill/a:
blanc: blancor o blancria, blanqueig, blanquejar, blanquins, emblancar, emblanquir o emblanquinar

Qualitat de blanc:
Operaci per legalitzar diner negre:
Dun color tirant a blanc:
Pintar de blanc:
Legalitzar diner negre:
Aplicar una capa molt fina de guix:
Lxic 165
DERIVACI Tema 1
sang: ensangonar, sangada, sangonera, sangons o sangs, sanguinari, sanguinolent

Animal que xucla la sang:
Sang cuita:
Que li agrada vessar sang o matar:
Brut de sang:
Tenyit de sang o barrejat amb sang:
Tacar de sang:
flor: aflorar, desflorar, floreta, florir o florejar, florit, floritura

Adornament artificis:
Afalac:
Que t flors:
Comenar a manifestar-se:
Treure flor:
Treure la virginitat a una dona:
pols: espolsar, polsada, polseguera o polsinera, polsejar, polsim o polsina, polss

Pols finssima:
Gran quantitat de pols:
Petita quantitat de pols:
Ple o cobert de pols:
Sacsejar una cosa per fer caure el que en penja:
Alar pols:
2. A les frases segents escriviu el derivat adequat a partir dels mots primitius.
Colors
Li han quedat els ulls ............................. (vermell) de tant plorar.
Les fulles de lloe sestan ............................. (groc).
Aquestes tomates encara ............................. (verd).
T els ulls ............................. (blau) i els cabells castanys.
He ............................. (negre) els pantalons amb un tint fabuls.
La ............................. (gris) daquestes parets em posa malalta.
Txtils
Acabem d............................. (mid) les camises del teu avi.
El ............................. (drap) no ens ha volgut vendre res.
Creixen tot de plantes ............................. (fil) a les parets de la terrassa.
Va deixar la feina perqu shi sentia ............................. (cotilla).
La indstria ............................. (cot) ha patit un daltabaix els darrers anys.
A la Berta no li agraden gens els gossos ............................. (falda).
Natura
La granissada ha ............................. (fulla) tots els rosers.
Cal ............................. (aigua) el vi amb una mica de gasosa perqu s massa fort.
El meteorleg ja havia anunciat ............................. (nvol) parcial a linterior.
Van trobar lesquelet dun bvid ............................. (terra) al Camp dels Ninots.
Tenim previst fer una excursi a la ............................. (faig) den Jord.
Amb la pluja han sortit ............................. (gota) al menjador de casa.
166 Lxic
DERIVACI Tema 1
Cos
Li ha engaltat una tal ............................. (m) que ens hem quedat de pedra.
Fa una calor ............................. (nervi) aquest mat.
Ha deixat els vidres ben plens de ............................. (dit).
En Miquel t l............................. (os) prpia dun guerrer primitiu.
Aquest mat ha vingut a treballar lvid i ............................. (ull).
s tan afectus que no sest de fer ............................. (bra) i petons a tothom.
3. Escriviu una paraula derivada de la paraula que hi ha entre parntesis.
Substantius
1. La meva via s la ............................. (avi) del meu fill.
2. Amb una analtica li han detectat ............................. (cos) de la sida.
3. L............................. (sortir) de postres daquest restaurant s molt complet.
4. Com a seqela de laccident li ha quedat una lleugera ............................. (coix).
5. Per Nadal la Rambla somple de ............................. (pidolar).
6. Noms surt un ............................. (raig) daigua de la font!
7. Com que no hem podat la prunera, est plena de ............................. (branca).
8. No facis el ............................. (plor). No per aix et comprar una pilota.
9. Cal envernissar de nou els ............................. (porta) de la finestra.
10. A lestiu la ............................. (baf ) que arriba de la granja de porcs s molt intensa.
Verbs
1. Amb larribada de leuro tots els botiguers han ............................. (rod) els preus a lala.
2. Per esmorzar el meu fill ............................. (mica) les galetes i les suca a la llet.
3. ............................. (nus) b la corbata!
4. El neoclassicisme s............................. (mirall) en lart grecorom.
5. Quan est nervis no para de ............................. (parpella).
6. Lhome va ............................. (fuet) el gos fins a deixar-lo exhaust.
7. La farina s lingredient essencial per ............................. (esps) les salses.
8. Si tens un problema, no thi ............................. (cap), ja hi trobars una soluci tard o dhora.
9. A cap nen no li agrada que l............................. (crit) davant dels seus amics.
10. Desprs de dinar, asseguda al sof, magrada ............................. (dormir) una estona.
Adjectius
1. Els nens surten cada dia ............................. (set) de lescola.
2. Els Mossos dEsquadra han trobat un laboratori ............................. (legal).
3. Deixar de fumar s la decisi ms ............................. (seny) que he pres a la vida.
4. s un xicot molt ............................. (traa) amb la papiroflxia.
5. Com que s tan ............................. (fred) cada nit em demana que li escalfi els peus.
6. Us far una samfaina deliciosa amb les mongetes ............................. (primer) que he collit aquest mat.
7. La gallina ............................. (pondre) pon deu ous cada setmana.
8. Amb la puja de preus dels aliments, els diners es fan ............................. (fondre) cada cop ms de pressa.
9. Fa pena de veurel, est tan ............................. (prim) que se li veuen els ossos.
10. A la part alta de la casa hi ha un terrat molt ............................. (sol).
Lxic 167
DERIVACI Tema 1
4. Subratlleu la paraula adequada en cada cas.
1. No deixis anar bruscament (lembrague / lembragatge) si no vols que es cali el cotxe.

2. La societat (parisenca / parisina) ha acollit molt fredament la notcia de la visita del monarca.
3. Si vols elaborar un discurs ben estructurat, fes-ne primer un (borrador / esborrany).
4. Les pastes (alimentries / alimentcies) sense gluten es poden trobar en botigues especialitzades.
5. El banc no ens ha pogut (garantitzar / garantir) la hipoteca que hem demanat.
6. Les botigues (del raval / de larraval) tanquen ms tard de les vuit.
7. Les entitats (financieres / financeres) que operen a travs dInternet ofereixen unes condicions molt bones.
8. Lentrenador va demanar (humildat / humilitat) als jugadors desprs dhaver guanyat per 4 a 0.
9. Aquest estiu s que posarem aire (condicionat / acondicionat) a casa.
10. Les seves maneres (afeminades / efeminades) sovint li han portat problemes.
11. La ciutat (emmurallada / amurallada) s molt interessant de visitar.
12. Pensava en els dies passats i no parava (de turmentar-se / daturmentar-se).
13. He fet (tapissar / entapissar) les cadires amb la mateixa tela del sof.
14. No trepitgeu les zones (enjardinades / ajardinades).
15. Lescola pblica ha de ser respectuosa amb totes les (creences / crencies) religioses.
5. Ompliu els buits de les frases segents amb els gentilicis que hi corresponguin.
1. Un habitant de lAlguer sanomena ...............................

2. Els ciutadans de Tarragona sanomenen .............................
3. La Xina est plena de ................................
4. Els habitants de lIraq sn ..........................
5. Dels habitants dHongria en diem .........................
6. Les noies dAlemanya sn ..................................
7. Lhabitant dAlger sanomena ....................................
8. A Tunsia viuen els .................................
9. Les millors balladores de samba sn les ................................
10. Els que viuen a Igualada sanomenen ..............................
6. Al costat de cadascun daquests mots, escriviu-hi el pseudoderivat.
llet: cervell:
corba: fill:
avortament: boca:
calb: jove:
llavi: doble:
7. Ompliu els buits de les paraules segents amb algun dels infixos que teniu a continuaci.
-er- -oss- -oll- -ot- -ell-

-ass- -eg- -an- -uss- -arr-
-in- -iss- -ar- -et- -ol-
pic.......ada empat.......ar pell.......eria

carn......eria embarb........ar-se cal......ets
clenx......ar sol.......ada lladr.......ot
168 Lxic
DERIVACI Tema 1
full.......aca hort....... xic.......

cant.......ella terr.......a cany.......ar
al...... bord.......s gran.......ut
pobr......ona estir.......anyar herb.......ari
embarb......ament cost.......er esboj.......at
8. Completeu les frases segents amb la paraula derivada adient.
1. La intelligncia t els seus lmits; la .......................... (ximple), no.

2. El diputat va proposar crear un fons estatal per ......................... (lleuger) la crrega dels peatges.
3. Quina ..................... (xerrar) que teniu! Aquesta situaci s ..................... (acceptar).
4. Les seves ........................ (viure) a lfrica lhan transformat en una altra persona.
5. Lexplosi de lartefacte li va causar una .......................... (sord) permanent.
6. Cal que ......................... (dret) aquesta situaci si no vols tenir ms problemes.
7. Ens vam aplegar al refugi quan comenava a ......................... (fosc).
8. Si m ..................... (curt) els pantalons, els podr lluir a la festa.
9. No li agrada ni l.......................... (amarg) del caf ni la .......................... (dol) de la merenga.
10. Vam visitar un ......................... (lloc) encantador dalt de la muntanya.
11. La .......................... (gran) del lavabo feia que el bany queds ms petit del que ja era, per la .......................... (gros) del
bidet, tamb.
12. La Cambra va demanar de ......................... (suau) la prohibici dentrar lquids als avions.
13. Posa el pa a ......................... (tou) perqu el gat el trobi ms bo.
14. L............................... (lent) del trnsit va ser efectiu per als vaguistes, que no tenien el suport dels sindicats per
l............................... (trbol) de les relacions.
15. s un nen molt .......................... (bellugar) que no para de fer ...................... (dolent).
16. Se mha espatllat l.......................... (sec) de m i mhaur deixugar els cabells al sol.
Lxic 169
Tema 2
MOTS COMPOSTOS
La composici s un procediment que ens permet formar mots de manera diferent de com ho fem per la
derivaci, ja que no formem un mot nou mitjanant un afix, sin que ho fem unint dues o ms paraules que
ja existeixen.
Amb la composici podem obtenir mots de diferents categories gramaticals: substantius, adjectius, verbs i
partcules.
a) Substantius compostos
Formaci Exemple
Verb + substantiu pelacanyes, guarda-roba
Substantiu + adjectiu o participi celobert, cama-roja, curtcircuit
o adjectiu + substantiu gurdia civil, baix relleu
Substantiu + substantiu:
Compostos sinttics. Es formen violentant la sintaxi i
aiguaneu, ferrocarril
elidint elements que se sobreentenen.
Compostos coordinats. Sn els que tenen un
museu-arxiu, autor-editor, comte-rei, ciutat-estat
significat que s la suma dels significats dels dos
elements.
decret llei, cami cisterna, paper moneda, allioli,
Altres casos: compostos formats per juxtaposici
capicua, plats-i-olles, maldecap, cuc de seda, esperit de
o subordinaci, enllaats amb la conjunci i o la
vi
preposici de i compostos sintagmtics
Formaci del plural
Si el compost sescriu amb guionet o amb els dos elements soldats, afegim la marca de plural al segon element:
caa-recompenses, curtcircuits, pl-rojos, ferrocarrils, alliolis, maldecaps (excepte els compostos coordinats, en els
quals pluralitzem els dos elements: comtes-reis, autors-editors).
En canvi, si els dos elements sescriuen separats:
substantiu + adjectiu o participi i adjectiu + substantiu
Farem el plural de tots dos elements: policies locals, baixos relleus.
substantiu + substantiu
Afegirem la marca de plural solament al primer element: camions cisterna, vagons restaurant, cucs de seda, hores
punta.
b) Adjectius compostos
Formaci Exemple
Substantiu + adjectiu o participi barra-sec, panxacontent, collverd
Adjectiu + adjectiu anglosax, sordmut, grecollat, indoxins
Formaci del plural
Sempre afegirem la marca de plural al segon element: bocamolls, capficats, poca-soltes, grecollatins, sordmuts.
c) Verbs compostos
Formaci Exemple
Substantiu + verb corglaar-se, capficar-se, capgirar
Adjectiu + verb primfilar, migpartir
170 Lxic
MOTS COMPOSTOS Tema 2
d) Partcules compostes
Formaci Exemple
amunt, avall, enlaire, daltabaix, sobretot, pertot, gaireb,
Adverbis
alhora, tanmateix, nogensmenys
Preposicions i conjuncions malgrat, sin, perqu
El guionet
Ls del guionet afecta els mots derivats per prefixaci i els mots compostos. Vegem quins sescriuen amb
guionet i quins no.
Escrivim amb guionet
a) Els numerals compostos (ordinals i cardinals): hem de posar el vint-i-cinc, trenta-quatre, tres-cents,
guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes dos-cents seixanta-vuit,
(D-U-C) mil sis-centes noranta-vuit,
sis mil nou-cents cinquanta,
trenta-nou mil set-cents quaranta-tres,
set milions vuitanta mil dotze
b) Els mots compostos que comencen amb el nom dun punt nord-americ, nord-est, sud-afric, sud-
cardinal oest
c) Els compostos repetitius i expressius baliga-balaga, nyigui-nyogui,
pengim-penjam, poti-poti, xino-xano
d) Un petit grup de mots o expressions singulars abans-dahir, adu-siau, qui-sap-lo
e) El substantiu no-res i les combinacions de no+substantiu no-existncia, no-violncia,
no-alineament
f) Els mots compostos en qu el primer element acaba amb vocal i el barba-roig, cara-rugat, cama-sec, penya-
segon comena amb alguna daquestes tres lletres: r, s o x segat, escura-xemeneies,
para-xocs
g) Els mots compostos en qu, si no posssim guionet, es produiria pl-llarg, pit-roig, cinc-en-rama,
una lectura errnia o una grafia impossible plats-i-olles
h) Els mots compostos en qu el primer element du accent grfic m-llarg, pl-blanc, ms-dient
i) Els compostos coordinats (substantiu + substantiu), en qu el museu-biblioteca, comte-rei,
significat del mot s la suma dels significats dels elements que el autor-editor
formen
Escrivim sense guionet

a) Els mots constituts amb prefixos arximilionari, exconseller, precristi, prerom, proxins,
ultraconservador, vicepresident, sotsarrendatari,
pseudoderivat
b) Els mots construts amb formes prefixades acabades fisicoqumic, anglosax, audiovisual,
amb o catalanoaragonesa, cardiovascular, indoxins,
socioeconmic
En aquests mots noms posem laccent en el segon element, si sescau. s a dir, tot i que els mots udio i fsic
saccentuen, perden laccent quan sn el primer element dun compost.
Lxic 171
Finalment cal recordar que els topnims, com la resta de mots, tamb segueixen la regla del guionet.
Aiguafreda Torregrossa Vila-real

Bellpuig Bell-lloc Vila-rodona
Vall-de-roures Palau-solit Puig-reig
Mont-roig Puig-aguilar Font-romeu
u EXERCICIS
1. Relacioneu les paraules de la primera columna amb el significat que els correspon de la segona.
1. esquenadret a. criada
2. escanyapobres b. avar
3. cagadubtes c. acidesa
4. llepafils d. vagabund
5. somiatruites e. visionari
6. ventafocs f. gandul
7. pica-soques g. indecs
8. busca-raons h. tipus docell
9. rodamn i. escrupols en el menjar
10. coragre j. barallads
2. Formeu paraules compostes a partir dels elements de les dues columnes.
blau + mar blau mar

1. poca a. cel ..................................................
2. guarda b. obert ..................................................
3. gira c. solta ..................................................
4. mig d. bregues ..................................................
5. cel e. dia ..................................................
6. grata f. canyes ..................................................
7. boca g. roba ..................................................
8. adu h. sol ..................................................
9. pela i. moll ..................................................
10. cerca j. siau ..................................................
3. Escriviu amb lletres les xifres que teniu a continuaci.
Quantes ovelles teniu al ramat? Nhi tenim ................................................................

...................... (248), per, a ms, hi tenim .............................................................. (23) xais.
Abans aquest pis valia ..............................................................................................

(52.160.000) pessetes, per ara ja costa ................................................................ (490.000) euros.
Daqu a Valncia noms hi ha (380) ......................................................................... quilmetres.
172 Lxic
4. Escriviu correctament les paraules que teniu a continuaci a la columna corresponent. No oblideu descriure
el guionet quan calgui.
cama+tort, ex+marit, adu+siau, Vila+seca, histrico+fsic, escura+dents, Vila+nova, mata+rates, barba+ros,

bes+nt, penya+segat, Mont+roig, anti+religis, cincia+ficci, nord+oest, boca+badat, sud+afric,
barrim+barram, col+i+flor, para+llamps
amb guionet sense guionet
5. Corregiu les expressions que trobareu tot seguit.
Corona catalano-aragonesa Corona catalanoaragonesa
1. Es troben en un cul de sac.

2. s una botiga de vetes-i-fils.
3. Lhan escollit vice-conseller.
4. Va quedar boca-badat.
5. Ens passaran un udiovisual.
6. El vent ha arrencat el pollancre de soca rel.
7. Van arribar abansdahir.
8. Selecciona el programa de pre-rentat.
9. Fer la garagara.
10. Han signat un pacte de no agressi.
Lxic 173
IES LAURONA XIMO BELTRAN ERRADES MITJ
CATEGORIES VARIABLES
Verbs
Per estar inscrit al curs, hi ha que presentar els papers abans de divendres.
No s precs que vingues tan prompte.
Pel sol que fa, seran les dotze del migdia.
El senyor de pantalons texans t que passar per recepci.
Si t eixa casa, t que ser molt ric.
El Llevant no va a fitxar cap central per a lany que ve.
Quan telefon Mriam, serien les tres i quart.
Hem dacabar ja amb les activitats.
Encara em falta per mirar les activitats de la pgina web.
Es van riure tots dell.
Ha engreixat cinc quilos.
Au, xics, begueu aigua que heu fet un gran esfor.
No beveu alcohol si heu dagafar el cotxe.
Prenem un caf i ens nanem.
Si puguera, tajudaria a fer la mudana.
Qui volga crrer la marat, que es prepare dos

mesos abans.
A lacabar la pellcula, tot el mn es va alar.
Ja s que s infantil, per em dna vergonya que em veigguen cantar.
El parlar amb la gent major s positiu.
Si no volen participar en lassemblea, em dna igual.
Nhi ha un avs per a vost, directora.
Si no mhan informat malament, s de suposar que dilluns estaran ac els ttols.
Sobre leixida de la crisi, hi han diferents teories.
El cotxe va bolcar, provocant diverses morts.

IES LAURONA XIMO BELTRAN ERRADES MITJ
El cap destudis ha variat la norma, prohibint ls de telfons mbils.
Porte tres dies estudiant verbs.
Determinants
No s pot circular per mitja Llria per culpa de la fira.
Van vendre dos mil entrades per a Xavi Castillo; els dems vam veure lespectacle per les
pantalles gegants que els propis penyistes installaren.
Joan, vols eixir tu mateixa a la pissarra?
Tinc vries idees que vos podrien ajudar.
No he trobat cap botiga daeromodelisme en tota Valncia.
Quant ms prompte estigues vestit, abans eixirem.
Ara mateix no tinc res de ganes de posar-me a escurar.
De qu color vols pintar lhabitaci?
s una msica tant experimental que a ning li agrada.
Al sopar, cada u de vosaltres haur de portar un plat.
Ja saps qu dia vindr.
Si fem les activitats hui, les haurem de presentar el divendres.
Han posat lexamen per a divendres 12 de setembre. En octubre ja no ens podem presentar.
Pronoms
A la festa del Madrid Arena nhi havia massa gent.
Hem portat unes taronges del nostre hort. Vols?
La casa on hi dugurem les andrmines, ser

enderrocada dac poc.
Si no has de veure els teus cosins, jo lis dir la

notcia.
Quant tingus una estona per dur els prestatges,

porta-mels.
Relatius
Tria lamic en el que ms confiana tingues. Loficina que les portes obriran dimarts ja t
beneficis
Els llocs els quals sn oberts no magraden.
El tren amb que arribrem portava retard.
Dels obsequis, tria el que ms et convinga.
A continuaci es mostra un quadre que recull el modisme castell i el modisme catal
corresponent segons el significat (bona part daquests exemples estan extrets del llibre
Guia dusos lingstics. Volum 1, Aspectes gramaticals. Alacant: Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002, pg. 119-120.
Castell Catal
a lo grande sense estar-se de res, a cor qu vols
a lo mejor potser, a la millor
a lo sumo com a mxim, com a molt, a tot estirar
a lo vivo de viu en viu
(cada cual) a lo suyo (cadasc) a la seva (feina)
da lo mismo tant s, tant se val
de lo contrario si no, altrament
en lo referente a quant a, pel que fa a, tocant a
en lo sucesivo dara endavant
es lo mismo s el mateix, tot s u
(eso) es lo de menos aix no s res, aix rai
estar en lo cierto tenir ra
(ir) a lo suyo (anar) a la seva
lo antes posible com ms aviat millor, al ms aviat
possible
lo cierto es que el cas s que, el cert s que
lo de siempre el mateix de cada dia, la mateixa
histria, la can de sempre
lo dems la resta, les altres coses, el restant
lo indecible cosa de no dir
lo malo es que el pitjor s que
lo ms indicado el ms adient
lo ms mnimo gens ni mica, absolutament gens, ni
poc ni gaire
lo ms pronto posible com ms aviat millor, al ms aviat
possible
lo menos almenys, pel cap baix
lo menos posible al menys possible
lo mismo da tant s, tant me fa, tant se val
lo otro all altre, les altres coses
lo suficiente prou
mejorando lo presente amb tots els respectes, deixant de
banda el respecte que em mereixeu
por lo dems fora daix, llevat daix, daltra banda
por lo general generalment, en general
por lo menos almenys, pel cap baix, si ms no, ben
b
por lo pronto de primer, de bon principi, de bon
comenament
por lo tanto per tant, doncs, per consegent,
consegentment
por lo visto segons sembla, pel que sembla
1.- Rescriu les oracions per evitar ls de larticle lo (COMPTE: no
sempre se substitueix igual).
Lo que ms mirrita s que no es penedisca del que fa.
Si per lo menys mhagueres avisat abans...
En lo espavilat que s, no s com ha pogut suspendre.
Vinga, no et dic res segur, per a lo millor em passe per ta casa.
Lo destudiar junts no ha sigut una bona idea.
2.- Substitueix el lo per fer una oraci correcta.

Lo ms important s estar concentrat.
s de lo ms infantil que conec.
Sha de veure lo gran que s la catedral.
No veig clar lo danar de viatge per Pasqua.
Lo de la confiana, no s la teua millor virtut.
3.- Substitueix els modismes formats amb lo.

En lo referent al viatge, ja et trucarem.
Sempre fas les coses a lo loco.
A lo millor aprove valenci.
s massa gran, per lo tant, buca un altre espai.
Per lo general, es porta b.
VERBS
Presents
Quan ________ EIXIR el sol, anirem a fer un passeig.
Vost, __________m PERMETRE que mexplique.
No ___________ INSISTIR ms; ara no tornem a per la jaqueta.
Els del costat de les finestres, ________ OBRIR les ventalles, per favor.
No __________ CRRER pels corredors.
Qui _______ VOLER menjar una cosa diferent, que la porte.
Si no parles ms fort, no _________ SENTIR res.
El primer que ________ (VEURE) un bolet, que avise els altres.
Maria, no ________ FER res del que desprs __________ PODER

penedir-te.
Jo arribar tard. Marc, per favor, _________ ANAR tu a pel pa.
El meu germ est refredat i __________ (TOSSIR) tota la nit.
La rdio _________ (DIFONDRE) msica clssica de matinada.
Qui _________ (SABER) la resposta, que alce la m.
En aquesta casa, nosaltres no ________ PERMETRE que es xiule a taula.
Quan tu _________ CRIXER, pensars igual que jo.
Fes-me un lloc que no __________ (CABER).
Dubte que tots els llibres __________ CABER a la motxilla.
Posat a fer faena i no _________ PERDRE
Vosaltres, no __________ FER soroll: ___________m TINDRE la festa en paus.
Vosaltres _________ COLLIR taronges durant la campanya?

Imperfets
Esteu cansats? Si _________ DUR mitja hora ho entendria, per aix...
Quan (vosaltres) no ________ SABER les notes, no ________ RIURE tant.
Sempre que ens __________ AJUNTAR, ________ ACABAR cantant canons populars.
Quan ________ ANAR a classe a Berln, ______________ ESCRIURE tota lestona en alemany.
Si ___________ PODER enviar-me un correu, vos ho agrairia.
Si __________ VIURE a Londres, et deixaries la meitat del sou en el lloguer.
Et donaria el seu telfon si ____________ SABER que no li

telefonars durant la nit.
Si __________ SER ms alt, seria un gran jugador de volei.
Tant de bo no _____________ PLOURE tan fort.
Si ___________ VOLER, seria un bon estudiant.
Els pares no volien que el fill __________ SUSPENDRE.
Si no et __________ CONIXER tan b, diria que ests nervis.
Ens van dir que (nosaltres) ____________ PORTAR regals que

___________ VALER menys de 20 euros.
Em va demanar que ___________ DUR els papers a consergeria.
Perfets
Ell _________ SER director en lltim centre on __________ ESTAR.
Vosaltres ____________ CRIXER en un ambient familiar tranquil i

plcid.
El vocal de lassemblea ____________ FER una defensa de la seua

gesti.
En quin any _________ NIXER Jaume I?
Josep no ___________ VEURE cap avs damunt del seu despatx.
Com no sabia a quina hora era lexamen, jo ______________ VINDRE prompte.
____________ RESOLDRE el problema en la meitat del temps que ens _________ PROPOSAR.
Quan et van explicar lacudit, ___________RIURE de valent.
Ara s molt fcil dir-ho, per el company de Tavernes mai em __________ CAURE b.
NORMATIVA
_______________________________________________________________________________________________
REFERNCIA Remarques
sobre els verbs
transitius i pronominals
Verbs transitivizats i verbs intransitivizats
Els verbs transitivitzats sn aquells que, sense ser transitius, s'assimilen sintcticament al rgim propi dels
verbs transitius. s freqent trobar aquest s transitiu en verbs que no ho sn. Cal evitar aquest s transitiu.
per a aix podem recrrer a:
La parfrasis, reestructuraci sintctica, o d'altres verbs sinnims: verbs cessar, dimitir, avortar i callar
Aix, el verb cessar t com a sinnims destituir, separar, revocar, rellevar, etc. tots ells alternatius en el seu s
transitiu, per possiblement amb connotacions negatives.
*El rector ha cessat el vicerector
El rector ha destitut el vicerector
Per a eludir-los doncs amb les connotacions negatives, convindria recrrer a una reestructuraci sintctica tot
mantenint el verb cessar.
El vicerector ha estat cessat en el seu crrec...
El verb dimitir transitivitzat per analogia a cessar en alguns mitjans de comunicaci pot ser reemplaat pel seu
sinnim transitiu destituir.
Els verbs avortar i callar poden ser transitivitzats amb les parfrasis fer avortar X, fer callar X.
L'estructura prpia d'un complement de rgim verbal
V + preposici + SN Cal alludir a motius personals
V + que + subordinada substantiva (no admet

preposicions) Urgeix que vingueu al ms prompte possible
En catal no sn transitius:
VERBS NO TRANSITIUS VERBS TRANSITIVITZATS

alludir a *alludir
fer avortar *avortar
fer callar *callar
fer *caminar
destituir, rellevar... *cessar
crrer en *crrer
emanar de *emanar
esmorzar amb/ menjar per a esmorzar... esmorzar
obviar a *obviar
recrrer contra *recrrer
instar/ urgir que... *instar
Carmina Ribs Falc

NORMATIVA
_______________________________________________________________________________________________
Alguns verbs que sn originriament transitius de vegades assimilen indegudament la categoria de verbs
transitius tot introduint alguna preposici al complement verbal, els intransitivitzem de manera injusta. Aquests
casos es resolen:
a. Amb la supressi de la preposici
b. Amb l's d'altres verbs o parfrasis
s freqent trobar aquest s intransitiu en verbs transitius com ara:
VERBS TRANSITIUS VERBS INTRANSITIVITZATS

acabar (+ CD: la feina) *acabar amb la feina
apropiar-se (+ CD: els diners dun altre) *apropiar-se dels diners dun altre
atrevir-se a fer la feina *atrevir-se amb la feina
carregar (+ CD: les culpes) *carregar amb les culpes
complir (+ CD: la seua paraula) *complir amb la seua paraula
continuar (+ CD: la lectura) *continuar amb/en la lectura
crrer (+ CD: crrer tot el pati) *crrer per tot el pati
descuidar (+ CD: els fills) *descuidar(-se) dels fills
dimitir (+ CD: el crrec de president: renunciar) *dimitir del crrec de president
donar (+ CD: menjar) / trobar/ agafar la mania de dormir *donar de menjar/ donar amb/ donar per dormir
encertar (+ CD: la combinaci premiada) *encertar amb la combinacio premiada
encreuar (+ CD: els braos) *creuar-se de braos
entrenar (+ CD: lequip) *entrenar en lequip
estirar (+ CD: el cabells; les orelles) *estirar-se dels cabells; de les orelles
faltar (+ CD: fer; arribar) *faltar per fer; per arribar
guanyar-se (+ CD: el primer premi) *fer-se amb el primer premi
necessitar (+ CD: els amics) *necessitar dels amics
parlar (+ CD: catal) *parlar en catal
suportar / superar / poder dur (+ CD: els problemes) *poder amb els problemes
profunditzar/ aprofundir (+ CD: una qesti) *profunditzar/ aprofundir en una qesti
quedar-se (+CD els discos) / faltar (+ CD: fer) *quedar-se amb els discos/ *quedar per fer
renunciar (+ CD: un ttol) *renunciar a un ttol
somniar (+ CD: trobar-te) / et somnie *somniar amb trobar-te / *somniar amb tu
tirar (+ CD: la carrossa: estirar)) *tirar de la carrossa
Carmina Ribs Falc

NORMATIVA
_______________________________________________________________________________________________
Verbs pronominalitzats i verbs despronominalitzats

De vegades hi ha verbs que no sn pronominals, que es fan servir incorrectament amb el pronom reflexiu.
VERBS NO PRONOMINALS VERBS PRONOMINALITZATS

apreciar lexistncia de la lesi (registrar-se / distingir-se) *apreciar-se lexistncia de la lesi
aprendre la lli *aprendres la lli
baixar de la moto *baixar-se de la moto
callar un secret *callar-se un secret
caure a terra *caures a terra
conixer el cam *conixer-se el cam
coure la carn *coures la carn
deixar-hi la pell *deixar-shi la pell
demanar ser el primer *demanar-se ser el primer
eixir de... / sortir del teatre *eixir-se de... / sortir-se del teatre
estar (romandre en un esat determinat) dret *estar-se dret
fer el boig *fer-se el boig
fumar una cigarreta *fumar-se una cigarreta
olorar que ella era lassassina *olorar-se que ella era lassassina
passar pel cap una cosa *passar-se pel cap una cosa
posar un ocell a l'arbre *posar-se un ocell
prendre les coses com sn *prendres les coses com sn
recolzar (basar-se / fonamentar-se) *recolzar-se
relliscar / esvarar amb la pell dun pltan *relliscar-se / esvarar-se amb la pell dun pltan
riure molt *riures molt
saltar (infringir / passar): salta dues ratlles *saltar-se: *saltat dues ratlles
tmer que perdrem *tmer-se que perdrem
Carmina Ribs Falc

NORMATIVA
_______________________________________________________________________________________________
Els verbs pronominals es conjuguen necessriament amb el pronom reflexiu amb la particularitat que aquest
pronom ha perdut el seu carcter pronominal, ja que no reemplaa cap nom.
En catal sn verbs pronominals:
VERBS PRONOMINALS VERBS DESPRONOMINALTZATS
acabar-se el dinar *acabar el dinar
aprimar-se/ aflaquir-se *aprimar/ aflaquir
assentar-se el menjar *assenta el menjar
beures laigua *beure laigua
calar-se tota la paella *calar ('jalar) tota la paella
desdejunar-se *desdejunar
despertar-se al mat *despertar al mat
engreixar-se *engreixar
entrenar-se cada dia per estar en forma *entrenar cada dia per estar en forma
imaginar-se qu haur passat *imaginar que haur passat
menjar-se el dinar *menjar el dinar
passar-sho b/ malament *passar-ho b/malament
pensar-se (tindre com a cert: qui et penses que ets?) *pensar: qui pensens que ets?
tirar-se (llenar-se: tirar-se al riu) *tirar
Carmina Ribs Falc

rea de Formaci Lingstica
6. Feu una frase substituint el complement en negreta pel seu pronom feble i
una altra mantenint-hi el complement, a ms del pronom feble.
Ex. He comprat llet. N'he comprat.

N'he comprat, de llet.
1. Dem sopar a Les Set Portes.

2. Han portat maduixes de les que t'agraden.
3. Volien tres melons de Mrcia.
4. Hi ha prou sucre.
5. Va donar un colp fortssim amb la forquilla.
6. No hi ha massa olles trencades.
7. Ja ha tastat aquelles sopes i veig que no li agraden.
8. A veure, entraves a la cuina o eixies de la cuina?
7. Completeu els buits que trobareu a continuaci i digueu, desprs de cada

frase, si el OD hi s definit, indefinit o neutre:
Ex. La mare fa el dinar. La mare el fa.

definit
a. Ara rentarem la moto. Ara ______ rentarem.

b. El pags cull carxofes. El pags ______ cull
c. La fornera embolica les pastes. La fornera ______ embolica.
d. Marina t faena. Marina ______ t.
e. Llegir els contes. ______ llegir.
f. Van explicar all. Van explicar______.
g. Compren el rellotge. ______ compren.
h. Va dir el que va voler. Va dir______.
i. Troben rovellons. ______ troben.
j. Visitarem alguns pobles. ______ visitarem ______.
k. Ara mirarem aix. Ara ______ mirarem.
E A MS Pronoms Febles 4
EXERCICIS
ELS PRONOMS FEBLES
1. Ompliu els espais buits amb els pronoms EN o HI.
1. Voleu visitar la Catedral? Dem .......... anirem.

2. Aquesta taula no la toques; .......... treballe jo.
3. Vas a la botiga? Jo ara .......... vinc: la trobars tancada.
4. Aquest llit s nou. .......... has dormit b?
5. La paret del despatx est molt buida. Per qu no .......... poses un
quadre?
6. L'via es ficava la m a l'enorme butxaca del davantal i sempre
.......... treia algun caramel.
7. Va agafar un paper per a escriure .......... el seu nom.
8. L'excursi al port va ser molt irregular: quan .......... anvem plovia, i
quan .......... tornvem feia bon
oratge.
9. No xafeu els camps! .......... van sembrar blat la setmana passada.
10. El Montg s molt bonic! Quan .......... pujars amb la famlia?
11. T'he comprat un bloc perqu .......... apuntes les novetats.
12. Anava mirant a terra i sempre .......... trobava alguna cosa.
13. Aquest jard sembla un desert, des que .......... vas arrancar l'herba.
14. Jo .......... tinc molts amics, a Sussa. Sempre .......... rep postals.
15. s un camp d'aviaci menut. Noms .......... aterra un parell d'avions
cada setmana.
16. Quina piscina! .......... podeu prendre el bany a lhivern?
17. Hem fet mala compra, amb aquest sof. No .......... seu mai ning.
18. Aquesta atracci s la ms perillosa del parc. Vigila quan ..........
puges.
19. Encara que no estiga asfaltat .......... passen molts cotxes.
20. Qu .......... plantareu, ac?
19. Ompliu els espais buits amb els pronoms LI, EL, LA, LO.
a. Nria sha tret el carnet, per, com que fa poc que ____ t, els seus pares
encara no ____ volen regalar el cotxe.
b. Jo ja ____ tinc, aquest llibre; ____ vaig veure en una llibreria i ____ vaig
comprar.
c. Aquest disc no ____ t Joan; de segur que ____ agradaria tenir ____ .
d. Molt b, senyor; si ____ agrada aquesta habitaci, ____ reservarem per a
vost.
e. ____ embolique el pasts o no? Si no ____ vol embolicat, haur d'agafar
____ de manera que no es faa malb.
20. Ompli els espais buits amb els pronoms LI o L'.
a. Encara no ____ has donat all?

b. Busques la pilota? ____ hem perduda.
c. Qui ____ ha dit que s'ha espatlat el cotxe?
d. Quan vindran a buscar el disc, ____ amagarem.
e. Si trobrem Joan, ____ explicarem la veritat.
f. Quantes vegades ____ heu repetida, aquesta funci?
g. Quan vinga, ____ haurem de dir que no hi podem anar.
h. Sempre vol que ____ obriu la porta.
i. Si saps que plora, per qu ____ agafes els joguets?
j. Ha telefonat Quel. ____ invitarem a la festa?
21. Poseu als espais en blanc el pronom corresponent (en, ho, hi), per tal de
substituir el subratllat.
1. Un policia s un policia i el venat sembla ignorar _____.
2. Dalt hi havia faena. El cambrer _____ va pujar.
3. Memoritz l'adrea del perit que havia al peridic i _____ escoll un de molt saga.
4. Pass per una botiga abans d'entrar _______.
5. Jo no sabr explicar el cas, per ______ intentar.
6. Les coronries transporten sang i algunes deixen de bombejar _______.
7. Al Burger King pens de prendre alguna cosa, i ______ menj.
8. Haurs de canviar les vacances amb Antoni, per tant _____ has de parlar.
9. Alg deman pasts de poma i Antoni ______ serv un tros.
9. Ella obri la llanda = Ella ________ .

10. Ella obri les llandes = Ella ________ .
1. Qui ha dut aix? = ________ .

2. Porta el que et done la gana = ________ .
3. Maria s feli = ________ .
4. Maria s farmacutica = ________ .
5. Sembla que far bon temps = __________ .
16. Subratlleu la resposta correcta de les frases segents:
Hi ha 30.
Ex. En aquesta escola, quants alumnes hi ha per classe? N'hi ha 30.
N'hi ha 30
alumnes.
Hi ha pocs.
1. Quants parcs hi ha a Valncia? N'hi ha pocs.
N'hi ha pocs parcs.
S, hi ha de 30 cntims.
2. Hi ha taronges? S, n'hi ha taronges de 30
cntims.
S, n'hi ha de 30 cntims.
No, no hi ha cap.
3. Hi ha gaires festes aquest mes? No, no hi ha cap festa.
No, no n'hi ha cap festa.
A vegades hi ha ms gent.
4. Sempre hi ha tanta gent al bar? A vegades n'hi ha ms gent.
A vegades hi ha ms.
Hi ha cada dia.
5. Quan hi ha ball en aquest poble? N'hi ha ball cada dia.
Nhi ha cada dia.
n'hi havia molts.

6. Ara ja no hi ha tramvies per abans hi havia molts.
n'hi havia molts tramvies.
ACTIVITATS
ELS PRONOMS RELATIUS
1. Subratlleu els pronoms de relatiu del text segent i digueu quin s el seu
antecedent:
Alcoi, 6 de setembre de 2004
Estimada amiga,
De tornada de les vacances he rebut la teua carta en qu manuncies la teua visita a
Alcoi, ciutat de la qual estic tan orgulls. S que tagrada la muntanya, per aix passe a
explicar-te algun dels recorreguts que podem fer:
La Mariola brinda un extens ventall datraccions als qui desitgen gaudir de la vida a
laire lliure. El Montcabrer, Sant Jaume o el Port sn cims sobre els quals es divisen
esplndides vistes panormiques. El traat del ferrocarril, el sender GR-7, que creua la
zona, facilita les excursions a peu, a cavall o amb bicicleta. I per a refer-nos de la
caminada a les del Clariano i del Vinalop trobarem frondosos indrets on descansar.
No tinc cap problema a rebret en les dates a qu et refereixes en la carta, per la qual
cosa tespere en illusi.
Besades
Jordi
PD: Vine prompte, loratge s magnfic!
2. Mitjanant el pronom relatiu ton que subordineu les oracions esmentades

en segon lloc a les que us proposem en primer lloc, per crear oracions
especificatives.
Ex. La seua germana va venir diumenge. No espervem la seua germana.

La seua germana va venir diumenge, cosa que no espervem.
a. La xica s vena meua. La xica treballa a la comissaria.
___________________________________________________________________
b. La pintura m'ha donat un bon resultat. La pintura la vaig comprar en les rebaixes.
___________________________________________________________________
c. El partit ha tingut una bona acollida. El partit lha organitzat lassociaci de
vens.
_________________________________________________________________
E A MS Pronoms relatius 1
d. Van donar-me el llibre. El llibre era meu.
______________________________________________
e. Pujava les escales. Ens havem de trobar a les escales.
______________________________________________
f. Van trobar el Pere. Havien escrit una nota per al Pere.
______________________________________________
g. Li agrada la msica. No es dedica a la msica per falta de temps.
______________________________________________
h. Van a Itlia. Tornen dItlia dilluns.
______________________________________________
i. La xica s la meua germana. Lhan vist amb una xica.
______________________________________________
j. Li far un favor. Li dec un favor de fa molt de temps.
______________________________________________
k. Mheu de tornar els disquets. Necessite els programes dels disquets.
______________________________________________
l. La seua germana va passar de llarg. Lamiga de la seua germana s molt

atenta.
______________________________________________
3. Ara us proposem que ompliu els buits de les frases segents amb el pronom
invariable o variable que calga en cada cas:
a. Sn situacions __________ els ciutadans es van acostumant.
b. Els discos __________ et parlava els venen als magatzems que hi ha a la plaa
del mercat.
c. No parle daquests quadres sin __________ vam comprar la setmana passada.
d. Tinc uns plans __________ et sorprendran.
e. Aquestes flors sn ms cares que __________tu has comprat.
f. La Llcia, __________ no thas de refiar ni un pl, acaba de telefonar a l'Enric
al lloc __________ treballa.
g. M'he quedat sense diners, ra __________ no puc anar de viatge.
h. Diuen que preguntaran els principis __________ es fonamenta la teoria de
Marx.
4. Ara us proposem que classifiqueu les frases segons que la funci de la

partcula que siga relatiu o conjunci en cadascuna de les frases segents:
a. Vull que vingues a sopar.
b. Els atletes que estaven desentrenats no van poder participar en la
competici.
c. No magrada que ploga.
d. La seua cosina, que vivia a Londres, va tornar al poble.
e. Es queixa que no t bastants diners.
f. He perdut el llibre que mhavies regalat.
5. Ompliu els buits amb una forma de relatiu de les tres que hi ha entre
parntesis. Noms nhi ha una de bona:
a. Ja hem revisat aquesta comanda i (la que / la qu / la qual) __________ va
arribar ahir.
b. El llibre ha estat prologat pel president de lassociaci, (que / qu / qui)
__________ s la persona que en va fer la presentaci al pblic.
c. El director de lempresa, (que / a qu / a qui) __________ havien demanat
explicacions, no les ha donades i ha dimitit el crrec.
d. El comit dempresa va tancar-se a les oficines, (que / el que / la qual cosa)
__________ no va agradar gens a la direcci.
e. Desprs del partit, el jugador (que / qui / el qual) __________ havia marcat
els gols va ser alat en braos.
f. La situaci (en la que / en qu / que) __________ es troba el club s molt
delicada.
g. Els propietaris encara no coneixen les condicions (a les que / a qu / que)
__________ shauran dajustar per a demanar les subvencions.
h. s un cam (per on / per on hi / que hi) __________ passege tot sovint.

i. Agafeu els llibres (els quals / que / els que) __________ hem de dur a relligar.
j. s la causa (de la qual / de la qual en / que en) __________ provenen tots aquests
efectes.
k. Ara passa el xic (que / de qu / de qui) __________ fa poc parlvem.
l. Aquest clauer no s pas (el qu / el que / el qual) __________ jo vaig perdre.
m. Va deixar-ho tot als seus germans; (el que / el qual / cosa que) __________
ning no hauria esperat mai.
n. La pintura (amb la que / amb qu / que) __________han decorat el pis s
molt bona.
o. La situaci (en qu / en la que / que) __________ es trobava el govern era
bastant compromesa.
5. En aquest exercici us proposem unes frases que contenen construccions

relatives de possessiu incorrectes que hem devitar. Corregiu-les amb la
combinaci de pronom relatiu compost precedit de la preposici de que
corresponga:
a. Carme i jo estudiem amb un xic que la mare s professora de Belles Arts.
b. Hi ha dos quadres al despatx que els pintors sn estrangers.
c. He comprat un xalet que el jard s una meravella.
d. Han inaugurat un poliesportiu que la piscina s de competici.
6. Corregiu les formes de relatiu que puguen ser incorrectes.

a. Aquest xiquet i el que ve per all sn els meus fills.
b. Els fulls amb els que he fet el treball sn blancs.
c. La casa en la que passem l'estiu s a Gandia.
d. El llibre que m'he comprat i el que em comprar sn de butxaca.
e. Aquest s un tema en el que no vull entrar.
f. s una tela de la que es fan disfresses.
CATEGORIES VARIABLES
Preposicions
Ha trobat un bon treball en Castell.
No vaig al cine desde lany passat.
Aquell senyor no mha deixat de mirar desde que hem entrat.
Van visitar als clients de lempresa en un hotel luxs.
Arreplegarem a la meua germana a lestaci i desprs ens nanirem tots junts.
En agost, solen haver tronades per la vesprada.
Ens avisaran del resultat de lanlisi dins de quatre dies.
Ha treballat en i per al club.
Va actuar com mxim responsable del ministeri.
Ferran Adri est considerat com al millor cuiner del mn.
Pel moment, no ens han assegurat res des de la direcci.
Conjuncions
A la festa ens apuntarem Carles, Maria e Imma.
No respondrem al correu sin sexplicita el nom del remitent.
No funcionava, doncs li faltava una pea.
Et donarem el carnet per a que ens arreplegues tu el ttol.
Ramon Llull va abandonar la vida seglar degut a un fet important en la seua vida.
Asseurem la gent conforme vagen arribant.
En quant a la dixi, aquest text s ric en marques personals.
Tho contar sempre i quan em prometes que no ho contars a ning.
Va acudir en tant que representant de lassociaci de vens.

Adverbis i locucions adverbials
Tampoc vindr hui cap representat de lajuntament?
Igual et telefone desprs perqu majudes.
El que ha fet Jaume est mal.
s una decisi presa seriosa i unnimement.
Canviarem la situaci poc a poc.
Tavisarem el ms prompte possible.
Van fer el gol de lempat a falta dun minut.
A dures penes arriben a final de mes.
De quan en quan ens arriba una bona notcia econmica.
Estudieu dels temes 1 al 6 inclusive.

1.Completa les frases segents amb les preposicions a, en, de.
1.Tenia inters ......estudiar langls.
2.Pensa ...... dir-li que no podr venir.
3.......veurel, sen va alegrar molt.
4.Ell ja no tenia res ms ......dir sobre lassumpte.
5.Ja no hi havia res ...... fer pers salvar-li la vida.
6...... sortir del cinema va comenar a ploure.
7.Sentossudia ...... fer-li aprendre tot aix de memria.
8.Ell no tenia res ...... veure amb lafer.
2.Construeix oracions amb els verbs que apareixen i els complements que hi ha a
continuaci. Dacord amb les normes, dna tamb, si s possible, les solucions alternatives
que hi puga haver (amb mots com fet, dia, den, etc.).
1. No el veu (des de): 1. dimarts passat; 2. que es van discutir:
2. Encara no ha arribat (a causa de): 1. el retard del tren; 2. que el tren sha espatllat:
3. Pintarem el pis (abans de ): 1. festes; 2. que comencin les festes:
4. Els ajuda a fer la feina (per tal de): 1. anar mes de pressa; 2. que no es desanimin:
5. Ho van poder fer (grcies a ): 1. la seva ajuda; 2. que els van ajudar.
6.No vam sortir (per culpa de): 1. el mal temps; 2. que feia fred:
3. Completa amb el mot el fet i amb la preposici adient les frases alternatives que hi ha
desprs de la que est en cursiva.
1. En Joan confia ................................ tot sortir b / En Joan confia ............ sortir-sen.
2. Amb aquesta actitud sexposa ................................tothom se li tire a sobre

/Sexposa ......... ser escridassat per tothom.
3. La causa de la topada satribueix............................... el conductor anava begut / La causa

satribueix ---- lestat ebri del conductor.
4. No penseu ..................................... aix pot representar un problema greu? / No penseu
..... el problema greu que aix pot representar?
5. Han renunciat ............................ els augmenten el sou / Han renunciat ...... laugment de
sou.
4. Completa els espais buits amb en / a / de / que segons corresponga:
a) Quan estigues de vacances al Marroc, pensa ............ tornar!
b) Francament, dubte ............. siga honrat.
c) No t'oblides mai .............. fer els deures, tu?
d) Encara no s'ha acostumat ............ passar fred!
e) S'entossudeix ................. li facen sempre cas.
f) S'entossudeix .................. saber-ho tot: s un gran tafaner!
g) S'entossudeix ................. el pacte.
h) Tot consisteix .................. dir la veritat.
i) Tot consisteix ................. que tu vingues abans.
j) Tot consisteix .................. una correcci de l'escrit.
k) Tinc inters ................. es resolga el cas tan prompte com siga possible.
l) Tinc inters ................. marxar dem.
m) Tinc inters ................ vindre a la conferncia.
n) He pensat ................. vindre ms prompte dem i donar-te un cop de m.
o) Des ........... que vam eixir de casa, no ha parat de ploure.
p) Vs amb compte .............. no caure.
q) No estem d'acord ............... tu sigues el nou director de l'empresa.
r) No dubteu ............... en Marc comprar les entrades a ms bon preu.
s) Tinc l'esperana ................. la setmana que ve anirem a esquiar a la Molina.
t) M'expose ................. m'ho roben tot.
u) Us arrisqueu ............ us posen una multa monumental!
v) Insisteix ................. vindre a parlar amb mi.
x) Els nostres pares es complauen .................. convidar-vos al nostre enlla matrimonial que
tindr lloc el dia 7.
y) No estem d'acord ................. treballar ms hores de les que marca el contracte laboral!
z) Oblideu-vos ................ tocar el piano si abans no endreceu la vostra habitaci!

Dossier Llengua

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dossier Llengua

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Dossier de

2.3 Vacillacions entre la e i la i. Algunes remarques sobre la i

2.4 Vacillacions entre la o i la u

No s admissible en nivells formals pronunciar o tones com u: conill (*cunill), Josep

Tampoc no hem de pronunciar u tones per o: bullir (*bollir), municipal (*monicipal).

3. Divergncies respecte del castell

3.1 Divergncies respecte a la vocal a

Valenci Castell Valenci Castell

3.2 Divergncies respecte a la vocal e

Valenci Castell Valenci Castell

Valenci Castell Valenci Castell

3.3 Divergncies respecte a la vocal i

Valenci Castell Valenci Castell

3.4 Divergncies respecte a la vocal o

Valenci Castell Valenci Castell

Valenci Castell Valenci Castell

3.5 Divergncies respecte a la vocal u

Valenci Castell Valenci Castell

Finalment, hi ha una srie de noms invariables que acaben en -us:

Anus, cirrus, fetus, focus, globus, nimbus, porus, rictus, tipus...

4. Paraules patrimonials i cultes

a) M'he comprat una pulsera d'argent. Em dna un aspecte molt juvenil.

2. Corregiu les errades ortogrfiques vocliques que trobeu en el text segent.

3. Traduu al valenci les frases segents.

a) La honestidad de los polticos ha sido cuestionada por la societat.

1.1 En els mots aguts

1.2 En els mots plans i esdrixols

a) La majoria de les e sn obertes2: cincia, herncia, txtil, rptil, comdia, molstia....

b) En catal occidental, els infinitius sn tamb amb e tancada3: conixer, merixer,

d) Uns quants noms propis tenen tamb la o oberta: Ambrs, Bess...

2.2 En els mots plans i esdrixols

a) En la majoria de casos la o s oberta: histria, memria, slid, cpia, liba...

3. Divergncia en la sllaba tnica respecte del

3.1 Mots aguts

3.2 Mots plans

3.3. Mots esdrixols

els mots acabats en els sufixos segents:

els antropnims: tila, Dmocles, squines, Pricles, Praxteles, Prosrpina...

4. Mots amb dues possibilitats d'accentuaci

4.1 Els compostos de -edre:

decaedre o decedre hexaedre o hexedre poliedre o poledre

4.2 Altres mots:

antlop o antilop dmino o domin

5.1 Els mots compostos

socialdemcrata, fisicoqumic, valencianoparlant...

Pl-roig, sud-afric, no-violncia, desps-dem...

5.2 Els adverbis acabats en -ment

5.3 Estrangerismes no adaptats

1. Colloqueu els accents que falten en les frases segents

a) El xofer de mon pare va morir d'una pneumonia.

b) La tragedia d'Edip es la meua favorita.

f) El meu amic es un misantrop, encara que te una aureola de persona progressista.

g) Enguany he anat a Mikonos de vacances i l'anterior vaig visitar Marraqueix.

h) L'essencia de l'art es la mimesi, segons Aristotil.

j) Al meu poble necessiten perits per a treballar en la industria textil.

k) Allan Bloomfield es el nou guru nord-america de les finances.

n) Dema viatjare a Zuric i despus-dema a Helsinki.

o) En un interval de dos segons ha tingut una aturada cardiaca.

q) El xassis del meu model de cotxe el fabriquen a Ankara.

b) No cal amoinar-se per la perdua de la lliga d'hoquei. La continuitat de l'equip esta

3. Traduu al valenci les frases segents

a) Mis vecinos se arruinaron por invertir el dinero en una compaa suiza.

b) Esteu a favor o en contra de la despenalitzaci de la venda i el consum de les anomenades

1. El gnere com a marca semntica

Tampoc no hem de pronunciar u tones per o: bullir (bollir), municipal (monicipal).