Creaci ditineraris i viatges combinats

PART BECH (VIATGES COMBINATS)

Normativa dels viatges combinats: RDL 1/2007 TRLGDCU (articles 150 al 165) (Real Decret
Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel que saprova el Text Refs de la Llei General per a la Defensa
dels Consumidor i Usuaris i altres lleis complementries).
- Prov de la directiva comunitria de la Uni Europea.
Viatges combinats (article 151.1): combinaci prvia dalmenys 2 dels segents elements, venuda o
oferta a la venta a un preu global quan aquesta prestaci sobrepassi les 24h o inclogui una nit destncia.
- Elements: (shan de complir 2 daquests 3 elements)
o Transport.
o Allotjament.
o Altres serveis turstics no accessoris del transport o de lallotjament i que siguin una part
significativa del viatge combinat.
Elements que shan de donar per a que existeixi el viatge combinat:
- Altres serveis no accessoris: no hi ha limitacions, pot ser qualsevol cosa.
o Servei accessori: servei que noms es pot prestar si es presta el servei principal. (ex:
servei accessori del transport servei a bord (menjar)/ servei accessori del hotel spa,
piscina, servei dhabitacions, etc)
o Servei no accessori: part significativa del viatge (el motiu per al qual el turista es sent
motivat per a contractar aquell viatge) (ex: entrada concert part significativa del viatge
si vas a veure un concert)
o Proposta de la nova directiva dels viatges combinats:
Afegeix a la llista delements larrendament del vehicle.
Els serveis no accessoris del viatge es consideren una part significativa del viatge
quan: superin el 20% del cost del preu total del viatge o quan constitueixin una
caracterstica essencial del viatge.
- Combinaci prvia de diferents elements: els tribunals han considerat que la regulaci dels
viatges combinats tamb sapliqui als serveis amb combinaci fets per les especificacions donades
pel propi client (viatges a mida).
o Indicis per a distingir quan sofereix un viatge combinat (serveis venuts
conjuntament) i quan s una suma de serveis separats:
Si en el programa de viatge/ contracte/ pgina web diu que s un viatge combinat o
b hi posa avi + hotel (SI viatge combinat quan ho diu directament o posen el
+).
Sha de tenir en compte la suma dels preus. Si la suma dels elements correspon a la
suma global o no. (SI viatge combinat quan NO correspon el preu de la suma dels
elements al preu global (lorganitzador del viatge aplica un recrrec per servei per
tal dobtenir un benefici)).
Si lorganitzador deixa clar que NO es un viatge combinat, NO ho ser. (un viatge
combinat ofereix un grau de protecci major respecte als altres viatges i a algunes
empreses no els interessa aix per tal de tenir ms llibertat de vendre els productes
que vulguin).
- La combinaci ha de ser venuda o oferta a la venta dacord un preu global:
o La facturaci per separat dels diferents serveis NO impedeix de considerar aquell viatge
com a un viatge combinat.
o Facturaci per separat: es desglossen en una factura els diferents serveis, que es paguen
per separat.
o Excursions facultatives: no entren en el preu global (si no es diu el contrari). Tot i aix,
lorganitzador el compta dintre del viatge combinat i lorganitzador s el responsable de tot
el viatge, inclosa aquesta excursi facultativa.

1
 - El viatge ha de tenir una durada mnima de 24h o tenir una nit destada.
o Proposta de la nova directiva dels viatges combinats: no canvia aix.
- El viatge ha de ser venut o ofert a la venta dins del territori dun Estat membre de la UE.
Comercialitzaci dels viatges combinats online/ per Internet:
- Llei desfasada (1990).
- Proposta de la nova directiva dels viatges combinats: distingeix 2 modalitats per a la
contractaci en lnia dels serveis turstics:
1. Viatges combinats en lnia: es regulen amb les mateixes normes reguladores que la resta dels
viatges combinats. Requereix que es donin a terme 4 requisits:
Combinaci dalmenys dos dels elements segents:
Transport.
Allotjament.
Arrendament de vehicles.
Serveis no associats al transport, allotjament i arrendament de vehicles.
El viatger contracta els serveis a diferents empreses que estan connectades a travs dun
procs de contractaci en lnia.
Sha de produir una transferncia de dades personals del client com a molt tard en el
moment de la confirmaci de la reserva del primer servei contractat.
Hi ha dhaver laparena de que hi ha una empresa que assumeixi la responsabilitat del
conjunt dels serveis contractats.
2. Serveis assistits de viatge en lnia:
Combinaci dalmenys dels elements segents:
Transport.
Allotjament.
Arrendament de vehicles.
Serveis no associats al transport, allotjament i arrendament de vehicles.
La contractaci es fa individualment amb cada provedor del servei i al final apareix una
empresa facilitadora o intermediria. Aquesta empresa facilitadora o intermediria ha de
complir amb 3 obligacions:
Informar sobre la seva condici dintermediaris.
Prestar garanties en cas dinsolvncia.
Han desdevenir responsables per errors comesos en la reserva.
spam al correu per contractar un servei (en el cas de no haver fet cap contractaci prvia)

Actors que intervenen en un viatge combinat (articles 151.1 151.2):

- Organitzador i detallista:
o Organitzador: persona fsica o jurdica que duna manera no ocasional organitza viatges
que ofereix a la venta o ven directament o b mitjanant un detallista. Ha de tenir el ttol i
la condici dAgncia de Viatges.
o Detallista: persona fsica o jurdica que ven o ofereix en venta els viatges combinats
organitzats per lorganitzador (venedor). Ha de tenir el ttol i la condici dAgncia de
Viatges.
o NOMS les Agncies de Viatges poden oferir viatges combinats.
- Consumidor: contractant principal, beneficiari i cessionari (tots tres es consideren consumidors a
efectes legals i tenen els mateixos drets i obligacions).
o Contractant principal: qui firma i apareix en el contracte de viatge combinat.
o Beneficiari: qui participa en el viatge combinat contractat pel contractant principal.
o Cessionari: persona a la que se li cedeix al seu favor el viatge combinat.

o Es tendeix a donar protecci als viatgers de negocis (persones que viatgen per a fer
negocis). Sels considera consumidors de viatges combinats i sels hi aplica la normativa i
protecci dels viatges combinats.

2
 - Proposta de la nova directiva dels viatges combinats:
o Substituir viatgers per consumidors.
o Protecci dels viatgers de negocis en la mesura que no viatgin sobre la base dun contracte
marc amb un operador especialitzat en lorganitzaci de viatges de negocis.
Contracte marc: contracte en el qual es tenen en compte diversos viatges
combinats durant un temps determinat.
Protecci dels empresaris o comerciants (normalment de petita i mitjana empresa)
que viatgen amb finalitat de negocis, per de manera puntual (poques vegades a
lany i mitjanant una AAVV o similars).
NO protecci de les grans multinacionals, degut a que amb el seu major poder
econmic no necessiten tanta protecci.

Deures dinformaci: informaci que han de donar organitzadors i detallistes en el contracte del viatge
combinat.
1. Informaci prvia a la contractaci del viatge: en forma de:
- Fullet o programa de viatges:
o Per escrit i en paper (Espanya).
o Pot arribar a costar un 5% del total del viatge.
o Important per a protegir al consumidor.
o Contingut mnim (article 152):
Destinacions i mitjans de transport (caracterstiques).
Durada.
Itinerari i calendari del viatge.
Relaci establiments dallotjament (tipus, categoria, caracterstiques,
distncia transport pblic, n pats).
Condiciona aplicables respecte passaports i visats.
Preu final.
Import a pagar per avanat.
Calendari de pagament.
Nombre mnim de participants.
Clusules sobre cancellacions.
Dades de lorganitzador.
o Proposta de la nova directiva dels viatges combinats:
Permet que el fullet es doni en un suport durador (suport que permeti
emmagatzemar i reproduir la informaci durant el temps suficient (correu
electrnic)).
Problema pgines web no es consideren un mitj durador ja que la seva
informaci pot ser modificada per la empresa desprs de ser proporcionada
(tot i aix, la proposta no especifica si les webs sn mitjans duradors).
Podria arribar a ser un mitj durador si hi ha una tercera persona o empresa
que verifiqui que la informaci duna pgina web no ha variat (per a les
empreses turstiques no els hi va b contractar aquestes terceres persones).
o NO hi ha termini per a facilitar la informaci (per sempre ha de ser abans
defectuar el contracte).
o Deure dinformar amb el fullet encara que sigui un viatge dltima hora (last
minute, dun dia per laltre).
o Llengua a fer servir: la llengua oficial del pas de lorganitzador i els idiomes que
es desitgin.

3
 o T carcter vinculant (article 153): lorganitzador, com a regla general, respecta
el contingut del fullet. Si no es aix es produeix un incompliment contractual, ja
que el contingut del fullet desprs formar part del contingut del contracte.
Excepcions en les que el fullet no acaba sent vinculant:
(existeixen aquestes excepcions perqu en el mn del turisme es necessita
una certa flexibilitat en els productes que ofereixen).
- Quan el mateix fullet contempla la possibilitat dintroduir canvis, els
quals sn comunicats per escrit a consumidor abans de contractar el
viatge (una vegada firmat el contracte no es pot modificar el
contingut del fullet).
- Quan les parts acorden modificar la informaci del fullet per escrit
(encara que el fullet no contempli la possibilitat del canvi).
2. Formalitzaci del contracte (article 154):
- El contracte sha de formalitzar per escrit.
- Contingut mnim:
o Destinaci.
o Periodificaci i dates del viatge.
o Transport i categories.
o Hores i dates de sortida i tornada.
o Allotjament.
o N de persones exigit per a fer el viatge.
o Itineraris/ visites/ excursions.
o Dades de lorganitzador/ detallista.
o Preu final.
o Despesa danullaci.
o Modalitats de pagament.
o Sollicituds especials del consumidor.
o Obligaci del consumidor de comunicar qualsevol incompliment del contracte.
o Termini de compliment de les accions.
o Termini en el que el consumidor pot confirmar la reserva.
3. Informaci prvia a linici del viatge (article 156):
- Informaci sobre escales i enllaos.
- Dades de contracte del representant en la destinaci.
- Possibilitat de contractar una Assegurana privada (danullaci i desistiment).
4. Novetats de la Proposta de la nova directiva dels viatges combinats:
- Es substitueix per escrit per mitj durador.
- Quan shagi de contractar un viatge combinat a distncia (Internet), lorganitzador haur
dexpressar en la pgina web que al clicar un cert bot significar lobligaci de pagament
daquell servei.

Drets i deures abans del viatge i en el seu decurs:

- Desistiment del consumidor (article 160):
o Desistir = anullar = cancellar.
o El consumidor t dret a donar per extingit el contracte unilateralment sense
necessitat de justificacions (tot i que seria millot donar explicacions per a veure si
la cancellaci sha donat per fora major o no).
o Es pot fer servir un document de desistiment donat per lorganitzador en el moment
de contractar.
o El consumidor ha de comunicar el desistiment a lorganitzador/detallista si no
desisteix i no apareix ha de pagar el preu complert del viatge (no show).
o Comunicaci per qualsevol forma i en qualsevol moment (a la prctica noms es
permet desistir abans del viatge).

4
 o Proposta de la nova directiva dels viatges combinats: preveu el dret de
desistiment abans del inici del viatge.
o Lorganitzador t el deure dinformar de les clusules de desistiment en el fullet i
les despeses de desistiment.
o Si lorganitzador no compleix amb els deures dinformaci pel que fa el
desistiment, el termini de desistiment sallargar 12 mesos des del moment de la
celebraci del contracte o des del moment en que es compleixin amb els deures
dinformaci.
o Conseqncies del desistiment:
Reemborsament del preu del viatge: dintre dun termini de 14 dies
naturals des de que lorganitzador o detallista s informat del desistiment (si
no ho fa en aquest termini, shaur de tornar els diners per duplicat).
NO fora major en el desistiment:
- El consumidor haur dabonar les despeses danullaci i gesti
ocasionades pel desistiment i previstes en el contracte.
- El consumidor haur dabonar una penalitzaci mnima:
o 5% del cost del preu del viatge (desistiment fet entre els 10-
15 dies anteriors a linici del viatge).
o 15% preu viatge (10-3 dies abans).
o 25% preu viatge (48h abans).
Problema determinar si el desistiment es fa per fora major o no.
- Altres canvis en el contracte abans de la sortida:
o Cessi de la reserva (article 155): el consumidor t la possibilitat de cedir la
reserva (el contracte) a una tercera persona.
Carcter gratut (no es pot cobrar un preu per la cessi) intent devitar un
mercat negre de viatges combinats.
Comunicaci per escrit amb antelaci mnima de 15 dies abans de linici
del viatge.
NO es pot fer una cessi passats els 15 dies, s millor desistir (a vegades
alguna s que els deixen fer el canvi de nom/ El propi contracte pot
delimitar un termini menor al estipulat per llei per a efectuar la cessi).
El cessionari (qui rep el contracte) ha de reunir les condicions fsiques
necessries per a participar en el viatge. Es pot demanar un informe mdic
per a veure aquestes condicions (per a no generar problemes a la persona o
als altres participants).
Conseqncies: tant el cedent com el cessionari seran responsables
solidaris en relaci al pagament del preu del viatge (el que quedi per pagar)
+ el pagament de les despeses addicionals causades per la cessi (taxes o
suplements que shan de pagar als provedors pel canvi de nom).
Pagament solidari: lorganitzador/ detallista pot reclamar indistintament al
cedent o al cessionari la totalitat del pagament (es fa aix per a assegurar
lequilibri dinteressos).
o Revisi del preu del viatge combinat (article 157):
Sha de fer de manera excepcional sempre que shagi previst en el contracte
la possibilitat de revisi del preu i les modalitats de clcul del nou preu
(quan no es previngui la revisi del preu i hi ha un augment dels preus, el
Tour Operador ha de suportar el pagament daquest increment).
Revisi tan a lala com a la baixa (el consumidor t dret a que se li rebaixi
el preu de la mateixa manera que t lobligaci de pagar si aquest preu
augmenta).
Prohibici de la revisi del preu del viatge a lala dintre dels 20 dies
anteriors a la sortida (es fa per protegir al consumidor).

5
 Revisi del preu (quan no hi ha una modificaci en el contracte)
NOMS quan es doni alguna de les segents situacions:
- Variaci en el preu dels transports (preu del carburant).
- Quan sincrementen o disminueixen les taxes o impostos de certs
serveis (taxa turstica).
- Canvi de divises.
Proposta de la nova directiva dels viatges combinats:
- El preu del viatge noms es podr revisar fins a un import mxim
dun 10% del preu total del viatge (avui en dia no hi ha lmit).
- La comunicaci de la revisi del preu o haur de ser per escrit, sin
mitjanant un mitj durador.
o Modificaci del contracte abans de la sortida (article 158):
2 opcions per al consumidor:
- Acceptar la modificaci (amb una revisi de preu).
- Resoldre el contracte (donar-lo per extingit). Conseqncies de la
resoluci (equiparables a les conseqncies per cancellaci del
viatge per part de lorganitzador):
o Reemborsament del preu (limport pagat fins aquell
moment) o viatge alternatiu.
o Cobrament duna penalitzaci:
5% (si es produeix entre 2 mesos 15 dies abans del
viatge).
10% (10-3 dies abans del viatge).
25% (48h abans del viatge).
La modificaci del contracte sinforma per escrit. Si no ens responen en un
termini de 3 dies naturals, sentn que el client resol el contracte.
o Cancellaci del viatge per part de lorganitzador (article 159):
Produt per una causa NO imputable al consumidor (no es venen les places
mnimes, etc).
El consumidor t la opci de:
- Reemborsament del preu (limport pagat fins aquell moment) o
viatge alternatiu.
- Cobrament duna penalitzaci:
o 5% (si es produeix entre 2 mesos 15 dies abans del viatge).
o 10% (10-3 dies abans del viatge).
o 25% (48h abans del viatge).
LAgncia de Viatges ha dinformar de les 2 opcions que t el consumidor
(moltes vegades informen noms del viatge alternatiu i no del
reemborsament del preu).
2 casos en el que lorganitzador no est obligat a pagar la penalitzaci:
- Quan el viatge combinat no tingui el nombre mnim de participants
previst en el fullet.
- Quan la cancellaci del viatge es produeixi per causa de fora
major.

6
Mesures del consumidor quan sincompleix el contracte:
1. Reducci del preu (article 161.1):
- Es dona quan sinicia el viatge i es produeix algun problema per subministrar una part
important del servei (part important inters per al consumidor per a que se li presti
aquell servei/ tamb suposa un % de preu important respecte el total).
- Lorganitzador ha de buscar un servei alternatiu (de manera raonable).
- Suposa un incompliment del contracte lorganitzador no pot cobrar un suplement pel
servei alternatiu efectuat.
- Si el consumidor no diu res i continua el viatge, significa que accepta el canvi.
2. Resoluci del contracte (article 161.2):
- Extinci del contracte unilateralment per incompliment de la part organitzadora.
- Es produeix en casos en els que s impossible oferir una alternativa i/o el consumidor no
accepta el canvi per motius raonables.
- Quan es resol el contracte shan de pagar els serveis consumits (la part del viatge que hem
gaudit fins el moment). Si es paga el viatge per endavant, shan de tornar els diners
daquells serveis que es deixen de prestar.
- Lorganitzador haur de proporcionar un mitj de transport equivalent a lutilitzat en el
viatge fins al lloc de sortida (no es detalla si es prestar en viatges combinats que tinguin
inclosos el transport de tornada o no, tot i que la tendncia es que no sofereixi).
- Lorganitzador haur dactuar amb diligncia per trobar les solucions adequades.
- Proposta de la nova directiva dels viatges combinats:
o El consumidor es pot oposar a la alternativa si no t unes caracterstiques similars
al servei acordat en el contracte (importncia de fer parlar al client per a veure
quins serveis sn ms importants per a ell).
o El transport noms es facilitar quan estigui incls en el contracte.
o Lorganitzador estar obligat a pagar un mxim de 100/nit i mxim 3 nits quan el
client no pugi tornar degut a circumstncies extraordinries (circumstncies
extraordinries de la resoluci del contracte/ incompliment + motius per a no
tornar).

La reducci del preu i la resoluci del contracte es poden fer amb independncia de les causes per les
quals es deixa de consumir el servei (fora major/ culpa organitzador/ culpa prestador del servei etc). La
causa es irrellevant excepte a lhora de mirar els danys i perjudicis deguts a la resoluci del contracte.

3. Indemnitzaci per danys i perjudicis/ responsabilitat contractual (article 162):

- Ms utilitzat.
- Compatible amb la extinci del contracte.
- Responsabilitat indirecta: lorganitzador i el detallista responen per lincompliment
derivat pels seus propis actes o omissions i tamb pels actes realitzats pels auxiliars
(provedors dels serveis). Aix es fa per tal de protegir els clients i per a que el
organitzador tingui un incentiu per a escollir amb diligncia els provedors que contracta.
- Responsabilitat solidria: el client pot dirigir-se contra lorganitzador o el detallista per a
demanar la totalitat de la indemnitzaci (la resta de pasos, excepte Espanya i Portugal,
tenen una responsabilitat mancomunada).
- Una vegada lorganitzador hagi indemnitzat al client, podr anar contra el provedor del
servei i demanar-li la indemnitzaci a ell (aix ho regula el Codi Civil del pas del
provedor i el contracte previ que hagin fet lorganitzador i el provedor).
- Savalua cada cas i es mesura el valor de cada dany mitjanant una barems. El valor dels
danys psicolgics per prdua de vacances va segons un % del preu total del viatge.

7
 - Tipus de danys que donen lloc a una indemnitzaci:
o Danys corporals (accident autocar/ relliscades piscina/ intoxicaci alimentria/
danys psicolgics deguts a un dany corporal).
o Danys materials (objectes que pertanyen al client/ robatoris dobjectes).
o Danys derivats de les despeses que shan de realitzar degut al reemplaament
dobjectes.
o Danys psicolgics (prdua del viatge i de les vacances/ danys no materials).
- 2 tipus de limitacions en la indemnitzaci de danys:
o Quan sapliquen els convenis internacionals que preveuen una limitaci de
responsabilitat en relaci als serveis del viatge (ex: Conveni de Montreal fica
uns lmits dindemnitzaci segons retard/ cancellaci/ etc).
o Quan es dna per all establert en el contracte (clusules en el contracte de
limitaci de diners a lhora dindemnitzar preus). Saplica sempre i quan la
indemnitzaci sigui per danys NO corporals (no hi ha lmit en la indemnitzaci per
danys corporals, pel que els organitzadors han de tenir cura de no portar als clients
a llocs perillosos) i sigui raonable (sin ser una clusula abusiva, ja que perjudica
al consumidor).
- 3 casos dexoneraci de la responsabilitat (es respon sempre excepte aquests casos):
o Quan lincompliment del contracte sigui responsabilitat del propi consumidor (ex:
el client soblida de la documentaci, tot i que lorganitzador li ha avisat sobre all)
o Incompliment imputable a un 3r ali al compliment del contracte (ex: robatori a la
via pblica).
o Fora major o cas fortut.
Fora major: circumstncies alienes a qui les invoca, les conseqncies de
les quals no poden evitar-se, tot i actuar amb la diligncia deguda
(huracans/ vaga controladors aeris/ etc).
Tot i aix, sha de vigilar de portar als clients a pasos perillosos (tant per
terrorisme com per fenmens atmosfrics).
Si tot i aix es viatja en poca de ciclons, NO es considera fora major.
- Indemnitzaci duna part dels danys (40-50%) quan es comparteixen responsabilitats entre
organitzador i client.
- En els casos dexclusi de responsabilitat per raons no imputables al consumidor,
lorganitzador i el detallista estan obligats a prestar assistncia al consumidor quan es troba
en dificultats (encara que lorganitzador no sigui el responsable).
(ex: robatori de cartera al client en un pas desconegut lorganitzador no s el
responsable, per prestar assistncia i ajudar al client que est en dificultats/ Assistncia
= posar-se en contacte amb els consulats, etc depn de cada cas-).

Garantia de responsabilitat: protecci davant de la insolvncia de lorganitzador o detallista

(article 163):
- La garantia no cobreix la indemnitzaci de danys per incompliment del contracte. Aquests danys
els cobrir lasseguradora contractada per lorganitzador.
- La regulaci no diu res de si la garantia inclou els supsits de dobles pagaments (pagaments als
provedors) en casos dinsolvncia.
- Proposta de la nova directiva dels viatges combinats: 2 situacions en les que necessita protegir
els consumidors en casos dinsolvncia del organitzador o detallista:
o Quan el consumidor hagi abonat una part o la totalitat del preu del viatge abans de
declarar-se la insolvncia del organitzador o detallista (es necessari protegir-lo per a que
recuperi els diners abonats) (insolvncia = incapacitat de pagar als provedors).
o Quan la insolvncia del organitzador o detallista esdevingui desprs de la inicialitzaci del
viatge i abans de que aquest sacabi (es necessari protegir el consumidor per a que se li
faciliti, com a mnim, el transport de tornada en el cas de que aquest entri dintre del

8
 contracte). Cal obligar als organitzadors a assumir les garanties que considerin adequades
(marge de maniobra decidit per cada pas membre)

- Cas catal article 12 Decret 168/1994 (modificaci): permet a les AAVV optar per 1 dels 3
sistemes possibles:
1. Possibilitat de que les AAVV compleixin amb les seves obligacions mitjanant una
subscripci a una garantia individual (noms per a aquella agncia de viatges).
- 2 formes:
Aval bancari: demanar un aval al banc que garanteixi que tornarem els
diners als clients en cas de tenir insolvncia. El banc sencarrega de les
despeses.
Plissa de cauci: una asseguradora assumeix el deure de reemborsar als
clients i dassumir els costos de la repatriaci (forma de contracte
dassegurana).
- Aquesta garantia ha de cobrir un import mnim de 100.000 (s el que quedaria
cobert com a mnim en cas dinsolvncia).
- A partir del 2n any, la cobertura de la garantia individual es calcula aplicant un 3%
sobre el volum anual dingressos de la AAVV. Es preveu tamb que la garantia
haur de ser de mnim de 100.000 i mxim 300.000 (si el 3% no equival a
aquests nombres, han de arrodonir les xifres a aquests nombres)
2. Garantia collectiva: fons collectiu de diners per a garantir la insolvncia dun grup
dAAVV.
- 2 formes: aval bancari o plissa de cauci.
- Varia limport de la garantia en aquest cas s dun mnim del 50% de la suma de
les garanties que cadascuna de les AAVV hauria de constituir en el cas de tractar-se
duna garantia individual (haurem de veure cada AAVV per separat que hauria de
cobrir per risc dinsolncia en cas de tenir una garantia individual i daquest preu
total de la garantia individual, el seu 50% ser el que shaur dincloure a la
garantia collectiva).
(ex: garantia individual: una agencia de viatges paga 200.000 de cobertura mnima
per cas dinsolvncia a la garantia collectiva pagar el 50% de 200.000 =
100.000)
- Limport global del fons no pot ser inferior a 2.500.000 (si no arriba a aquest
import, s millor fer garanties individuals, podria ser molt arriscat).
3. Garantia per a cada viatge combinat organitzat: lagncia ha de contractar una
assegurana per a cada viatge i en relaci a cada client.
- Procediment complicat, molts documents.
- Apagar una prima per aquell viatge en concret i prou.
- No mnims ni mxims a garantir.

- Article 12.2: en el moment en el que es fa el primer pagament, lAAVV ha de lliurar al

consumidor un document que digui quin tipus de garantia t i les dades de contacte del
banc o asseguradora que es fa responsable de reemborsar aquests imports en cas
dinsolvncia.

9
PART SILVIA (ITINERARIS)

TEMA 2.1: CONCEPTES I TIPOLOGIES

Itinerari: seguit de sights/nodes encadenats que poden ser visitats pel turista mitjanant un recorregut
organitzat i gestionat per empreses o institucions determinades o de forma individual condicionat per unes
imatges o informacions rebudes sobre el lloc de destinaci.
- Element intangible/ realitzacions turstiques concretes, mbils i inestables que es donen en un
espai i temps determinat.
- Es pot senyalitzar, fer fulletons, pgines web, etc.
- Suma de nodes i de decisions.
- Necessitem que alg cre litinerari i el faci, sin aquest desapareix (inestable).
- Els itineraris individuals que es donen a conixer poden esdevenir en producte (ex: itineraris creats
per bloggers).
- Inconscientment, el turista sempre consumeix itineraris.
- Els itineraris no tenen una durada fixa (no restricci temporal/ poden ser tant 24h com 3 setmanes)
- En els itineraris s tan important el recorregut com els nodes.
- Fil que uneix els nodes temtic, ordre cronolgic, etc.
o La uni dels nodes ens aporta un valor afegit que no ens aporta el veurels separats.
- Proposta interpretativa (ens ajuda a interpretar i entendre el territori).
- Itineraris creats pels gestors dels parcs naturals.
- Ofereix loportunitat darticular projectes de desenvolupament turstic (promou i incrementa el
turisme en nodes o territoris poc visitats, aix com posa el valor el territori pel que passa litinerari)
Viatge combinat o forfet:
- Combinaci dalmenys 2 dels segents elements a un preu global, sempre que la prestaci
ultrapassi les 24h o inclogui una nit destada i sens perjudici que es puguin facturar per separar els
diferents elements dun mateix forfet:
o Transport.
o Allotjament.
o Altres serveis turstics no accessoris del transport o de lallotjament que representin una part
significativa del viatge. Dacord amb la llei, noms es consideren aquells serveis oferts pels
establiments de restauraci (fora de lallotjament) i pel guies de turisme (visites guiades).
- Decret 168/1994 i 158/2012 de la Generalitat de Catalunya els nics autoritzats a
comercialitzar i vendre viatges combinats sn les Agncies de Viatges.
Importncia dels itineraris:
- Els itineraris afavoreixen la preservaci i restauraci del patrimoni cultural i natural (capacitat de
crrega/ distribuci de persones).
- Instrument til per un desenvolupament local sostenible i de qualitat.
- Eina de gesti eficient dels recursos turstics duna localitat o regi.
- Faciliten una major compensaci de la identitat de la destinaci per part del visitant.
- Instrument de diversificaci de loferta de productes turstics de la localitat.
Els agents implicats:
- Recursos/ nodes:
o Propietaris de recursos culturals/ naturals.
o Gestors culturals/ naturals.
- Administraci Pblica.
- Agents turstics (sector privat):
o Prestataris de recursos turstics (agncia hotelera/ restauraci/ etc).
o Distribudors (Agncies de Viatges).

10
Tipologies ditineraris:
- Segons mitj de transport:
o Peu.
o Eqestre.
o Bicicleta.
o Carretera:
Tipus carretera.
Mitj de transport.
Tipus de servei.
o Vaixell:
Creuers.
Navegaci fluvial.
Passeigs i excursions.
o Avi.
o Ferrocarril.
o Combinats:
Aeroterrestres.
Aeromartims.
Martimoterrestres.
Terrestres.
- Segons la temtica:
o Vocacional.
o Esportiu.
o Cultural.
o Ecolgic o de natura.
o Salut.
o Religis o espiritual.
o Professional o negoci.
o Parcs temtics.
o Turisme alternatiu.
o Turisme social.
- Segons lespai:
o Lineal (comencem en un punt i acabem en un altre).
o En bucle (es comena i acaba en el mateix lloc).
o Radial o estrella(des dun mateix punt es visiten diversos llocs, tornant sempre al punt dinici)
o Multi-itinerari (barreja de diversos itineraris).
o No traable.
- Segons lorganitzaci/ tipus de venta:
o Pblic.
o Privat:
Particular.
Agncies de Viatges:
- A la oferta (viatges que la Agncia de Viatges t en catleg).
- A la demanda (a mida).
- Segons la durada: curta/ mitja/ llarga durada (no hi ha limitaci de temps).
- Segons la distncia.
- Segons el segment de mercat.
- Segons la freqncia de sortida.

11
TEMA 2.2: SUPORTS DOCUMENTALS

Tipus de documents que podem fer servir per a buscar informaci per a fer el nostre itinerari:
1. Cartografia (mapes):
- Art de concebre, traar, compondre i difondre mapes.
- Tcnica que t per objecte reunir i analitzar dades i mesures de les diverses regions de la Terra
i representar-les grficament a escala reduda.
- Coses que ha de tenir un mapa:
o Data dimpressi actualitzada (sempre millor buscar lltima versi).
o ndex localitzador.
o Quadrcula de situaci (agilitza el procs de recerca dinformaci/ ex: Barcelona D14).
o Claredat en lexposici (topnims, simbologia).
o Mida operativa (mida del mapa fcilment manipulable).
o Taula de distncies inter-quilmetres (til per calcular desplaaments/ ex: BCN-Girona:
100km).
o Plnols de ciutats (en un mateix mapa tens un plnol de la ciutat ampliada/ aix no tens
2 mapes).
o Simbologia adequada:
Direcci (N/S/E/W).
Escala.
Font (ICC/ organisme oficial que elabora el mapa).
Ttol (sobretot per mapes temtics).
Llegenda (colors carreteres/ smbols monuments/ etc).
- Escales ptimes per al disseny de rutes: (1 cm mapa : x cm realitat)
o Plnol escala menor a 1:10.000 (ciutats sobretot).
o Mapa escala major a 1:10.000

o Plnol per treballar a escala urbana escala 1:5 10.000

o Plnol per treballar a escala supramunicipal escala 1:25.000
o Plnol per treballar a escala comarcal escala 1:50.000
- Tipologies de mapes turstics:
o Mapes de carreteres.
o Mapes-guies turstics (mapa carreteres + mapa temtic).
o Plnols urbans (ndex carrers + mapa complert ciutat).
o Mapes topogrfics (corbes de nivell (clcul de desnivells)).
o Mapes temtics (mapes enfocats a un tema concret (botigues, esglsies, etc)).
- Quin mapa va millor en cada itinerari:
o Segons espai:
Urb plnol.
Natural mapa.
o Segons durada:
Curta durada plnol.
Radials plnol + mapa.
Llarga distncia plnol + mapa.
- Aspectes a tenir en compte:
o rees dinters turstic, natural o urb.
o Toponmia dels llocs naturals i urbans.
o Orografia del terreny.
o Caracterstiques de la xarxa viria.
o Localitzaci de serveis pblics bsics per al turista.
o Localitzaci dels centres dinters turstic.
o Senyalitzaci del recorregut.

12
2. La documentaci tcnica:
- Revistes especialitzades en viatges:
o Valor ms interessant actualitzaci constant (mensuals).
o Complementen la informaci de les guies i els fulletons.
o Es refereixen a regions/ comarques/ ciutats o rutes (mbit dels reportatges).
o Informaci + promoci/ sempre divulgatiu.
o Resultat de reportatges dincentiu, coincidint amb les campanyes promocionals.
o Destaca National Geographic (ms de 100 anys de publicaci).
o Tipus:
General (mbits territorials i conjunt de recursos turstics que cont).
Temtic (especialitzat).
o Sinclouen publicacions regulars dels grans mitjans de transport.
o Publicaci de reportatges i documentals en vdeo.
- Guies de serveis:
o guies de viatges.
o Font documental bsica.
o Recull de dades prctiques dels serveis que utilitzen els turistes.
o Mirar actualitzaci/ qui les edita (organitzacions oficials o empreses privades (utilitzen
informaci seleccionada segons criteris personals i subjectius).
o Guies dhotels i cmpings: Caracterstiques dels establiments, per provncies i
municipis.
Guies oficials.
Editorials privades amb classificaci prpia.
Guies de les cadenes hoteleres.
o Restaurants: carcter comarcal i municipal. Editorials privades de prestigi
internacional.
o Cases rurals: nou tipus doferta dallotjament no incls en les guies dhotels. Molt
similars a les dels hotels.
o Altres serveis: guies dirigides a segments especfics de turisme: guies nutiques, de
golf, de turisme daventura, etc.
- Catlegs doperadors turstics:
o Serveixen per a saber el que fan els nostres competidors (veure els itineraris que fan les
Agncies de Viatges en una destinaci en concret).
o Caracterstiques dels productes que els operadors de turisme comercialitzen mitjanant
les Agncies de Viatges minoristes.
o Disponibles on-line.
o Funci promocional.
o Anuals i de temporada (tamb de dies en concret (ex: Any Nou)).
o Tipologies de catlegs:
Tipus general amb informaci sobre els productes de dest i circuits turstics.
Especfics, amb productes dirigits a segments motivacionals i dedat.
- Publicacions especialitzades:
o revistes especialitzades.
o Revistes del mn professional i acadmic (revistes molt vinculades al sector/ til per
observar tendncies, segments decreixents, canvi de normativa, canvi en el mercat, etc).
o Carcter peridic, setmanals, mensuals o trimestrals.
o Informaci i documentaci sobre les activitats i projectes de diferents destins.
o Revistes Editur, Agentravel, Spic o Preferente.
o Combina informaci de tipus periodstic amb articles danlisi.
o Revistes especialitzades de carcter tcnic: Estudios Tursticos, Papers de Turisme,
Teoros, Annals of Tourism Research, Poltica de Turismo.
o Vinculaci mn universitari.
o Instrument imprescindible dactualitzaci conceptual.
13
 - Publicacions i materials promocionals del dest (web):
o Eines promocionals que surten del propi dest (vdeos, psters, etc).
o Inconvenient dependncia dunitats administratives (depn dels organismes
administratius del lloc que sanuncia/ tendncia a realar el patrimoni propi i no
mencionar les altres coses que estan fora del radi de jurisdicci del organisme que
publica el fullet).
o Carcter promocional i divulgatiu.
o Fcil edici, ms possibilitats dactualitzaci.
o Com a complement dels fulletons turstics, existeixen cartells i cartografia.
o Tipologies:
Generals: edici ms nombrosa i en diferents idiomes.
Temtics: ms qualitat formal i de contingut. Especialment significatius sn els
de contingut puntual. Gran diversitat de continguts.
o contenen informaci cartogrfica destacant les vies de comunicaci.
o Existncia de material de vdeo i CD (fires, workshops i similars).
3. Guies de viatges:
- Material ms conegut.
- Condiciona els turistes (amb la valoraci dels recursos).
- Funci dinformar i divulgar els recursos turstics de diferents espais.
- Existeixen moltes variants i productes, per totes presenten un mbit territorial com a marc de
referncia, ja sigui un pas, regi, comarca o itinerari.
- Histria de les guies:
o Apareixen al sXIX de la m de Baedecker (Alemanya) afegeix informaci prctica a
la literatura de viatges.
o Eugene Fodor un altre pioner de les guies de viatges (comena a editar les guies a
EEUU).
- Tipus de guies:
o Tipologies:
Generals (descripci general dels recursos de lespai geogrfic/ Guia Michelin,
Pas Aguilar, etc).
Temtiques (centrar-se en aspectes temtics del conjunt de recursos).
o Format:
Esttica literria (tipus periodstic/ subjectives/ molt vlides abans i desprs del
viatge (llibre de viatge). Guies de lectura (llibres de record, molta llera i poca foto,
format gran i poc manejable).
Prctica o funcional (carcter descriptiu i objectiu/ durant el viatge/ guies de
consulta).
Guies fotogrfiques (guies motivacionals/ per abans i desprs del viatge/ molt
prctiques, per hi ha poca informaci).
o Augment de les guies informatitzades i interactives.
- Lintent de catalogar les guies de viatge seria totalment intil:
Gran varietat deditorials existents.
El volum de guies publicades variable.
- Qu hem de tenir en compte:
o mbit geogrfic, autor, any dedici i nmero dedici.
o Proporci dinformaci cultural i prctica.
o Documentaci prctica:
Informaci general.
Informaci de loferta dhotels i restaurants.
Informaci de loferta complementria.
Dades tils pel viatger.
o Documentaci cultural (monogrfics, etc):
Recursos monumentals i histrics.
14
 Museus.
Recursos naturals.
Propostes ditineraris urbans i radials.
Altres (festes populars, festivals, exposicions, etc).
o Cartografia i fotografia.
o Disseny i optimitzaci de la guia.
4. La literatura de viatges:
- Font ms antiga de documentaci turstica.
- Relats en que un viatger ens explica a on ha anat (el seu viatge).
- Molts llibres serveixen de guies per a posteriors recorreguts.
- Decau als anys setanta i vuitanta.
- Renaixement actual i reedici de clssics.
- Els autors actuals no tenen valor histric per presenten la possibilitat de realitzar sobre el
terreny el viatge.
- Caracterstiques:
o No serveix com a guia turstica (noms et relata un viatge, no tens informaci prctica).
o Recrea atmosferes, reals o fantstiques dels ms diversos destins.
o La informaci que ofereixen no la pot oferir cap guia actual.
o Font documental interessant pels guies.
o Presenten llocs geogrfics distants i extics narrats subjectivament amb pinzellades de
realitat.
5. Altres llibres:
- Llibres de literatura general (permeten obtenir informaci sobre qualsevol mbit territorial/ en
la trama del llibre hi ha un viatge que et pot servir per a crear un viatge).
- Destaquen les obres que se situen en territoris concrets o en ambients molt determinats.
- Una obra pot definit una imatge prototpica de nombrosos destins turstics.
- Alguns llibres han acabat sent referents per itineraris o viatges (ex: George Orwell
homenatge a Catalunya).
- Permeten, en alguns mercats, un reconeixement fortament estandarditzat dels destins.

15
TEMA 2.3: FACTORS PREVIS

1. Factors tcnics
- Fan referncia a litinerari.
- Mitj de transport (depn de la distncia de la destinaci/ pot ser una combinaci de mitjans
de transport).
- Infraestructura de carreteres, ferrocarril, ports i aeroports (important conixer les
infraestructures del lloc on anem i com poder-hi arribar per poder planificar millor).
- Equipaments (hotels/ restaurants) (mirar que hi hagin equipaments dallotjament i
restauraci i que tinguin espai per a tothom).
- Requisits dentrada al pas (passaport, visat, vacunes, ...) (requisits a nivell sanitari i de
seguretat del pas).
- Previsi de la distncia i durada total i parcial de litinerari i les etapes.
- poca del viatge (millot poca per a viatjar a aquella destinaci en concret/ shan dajustar en
les dates de vacances de la nostre clientela/ vigilar condicions climatolgiques i durada de la
llum del dia).
2. Factors comercials
- Investigaci de mercat estudi oferta/competncia + estudi de demanda (caracterstiques
de la demanda a qui ens dirigim)
- Demanda:
o Segons caracterstiques:
Bases geogrfiques (procedncia).
Bases demogrfiques (sexe, edat, estat civil, ingressos, ocupaci, educaci).
Bases socioculturals (cultura, religi (restriccions alimentries), classe social,
cicle de vida familiar).
o Segons comportament:
Bases psicolgiques (motivaci, personalitat, percepci, actitud).
Bases relacionades amb ls (freqncia, lleialtat, preferncies de compra, decisi
de compra, lloc de compra).
- Oferta/ competncia: (Quin s el nostre valor afegit?)
o Situaci actual.
o Tendncies de futur.
o Posici en el mercat.
o Competidors:
Relaci qualitat/ preu.
Innovaci.
Presentaci dels itineraris.
Nodes visitats.
Serveis que ofereixen.
3. Factors socials (de la destinaci):
- Entorn sociopoltic (idioma/ religi/ rgim de govern/ organitzaci administrativa).
- Entorn geogrfic (rea dinfluncia geogrfica/ latitud/ longitud/ climatologia/ fusos horaris).
- Entorn demogrfic (poblaci/ franges dedat i sexe).
- Entorn cultural (histric/ cultura/ tradicions/ artesania/ art).
- Entorn econmic (tipus de divisa/ equivalncia de canvi/ nivell de vida/ renda per cpita).
4. Itinerari de recursos:
- Matria primera del viatge (hem descollir els nodes (punts a visitar) i han de ser atractius
pels possibles clients).
- Elements:
o Atractius principals (punts relacionats directament amb la temtica de litinerari).
o Atractius complementaris (llocs interessants de veure, per no relacionat amb la
temtica).
- Diferents tipologies dinventari i diferents mtodes.
16
 - Tipologies:
o Recursos naturals (paisatge i els seus complements/ no podem assegurar als nostres
clients que puguin veure aquests recursos).
Geologia.
Clima.
Relleu.
Aigua (slida/ adormida/ viva).
Flora i fauna.
Paisatge (natural i animal).
o Interessos culturals:
Atractius del passat.
Interessos del present.

Histria.
Art (monuments/ museus dart/ llocs emplaaments).
Tradicions i folklore.
Actualitat.
Atractius cientfics, tcnics i industrials.
Artesania.
Tresors culinaris i passejades gastronmiques.
Celebritats i personalitats.
o Atractius turstics:
Manifestacions culturals.
- Festivals.
- Exposicions artstiques.
- Espectacles pirotcnics.
- Festa.
Manifestacions comercials i esportives.
Equipaments recreatius (parcs temtics).
5. Organitzaci de linventari:
- Temtica.
- Tipus datractiu/ recurs.
- Zona geogrfica/ localitzaci.
- Vies de circulaci/ accs.
- Principals caracterstiques.
- Horaris i dates dobertura (dels recursos visitables/ interessant per a saber els dies en que el
lloc es pot visitar o no per tal de concretar litinerari).
6. Inventari dallotjament i restauraci:
- Seleccionat segons necessitat de litinerari i del client.
- Segons perfil del client n estrelles/ famlies/ ubicaci.
- Tipus destabliment i categoria.
- Caracterstiques (habitacions dobles/ individuals).
- Localitzaci (proximitat als restaurants/ una mica allunyat de les zones turstiques).
- Preu.
- Capacitat (sha de tenir en compte el nmero de persones en el grup).
- Obertura (horari/ si litinerari es fa tot lany, sha de buscar que lestabliment obri tot lany).
- Si incloem restaurant tipus de cuina (joves (mitja pensi/ sopar a on vulguin)// tipus de
mens (no repetir menjar)).

17
TEMA 2.4: EL DISSENY DE LITINERARI

Itinerari = seguit de decisions

1. Distribuci en lespai o recorregut:
- Quin s el nostre recorregut.
- Resultat final mapa amb litinerari marcat amb tots els nodes enllaats.
- Establir un itinerari s una combinaci de factors.
- El recorregut es defineix segons:
o Traat:
vies de comunicaci que podem llegir en el mapa per poder accedir als recursos.
Permeten realitzar litinerari, accedir als pobles, als recursos, etc.
El traat s la selecci de les vies de comunicaci.
Decidir carretera per peatges/ paisatge/ corbes/ temps/ llocs de parades/ etc.
Google Maps/ Guia Michelin.
o Perfil longitudinal (pendent):
Disseny de la pendent de la ruta.
La inclinaci sexpressa a partir duna diferncia aritmtica (%) (pot ser positiva o
negativa):

distncia de pujada OB
% pendent = distncia del recorregut AB 100

Es considera una pendent pronunciada a partir del 5%.

Noms podem calcular-la amb un mapa topogrfic.
Pendent dinclinaci de la carretera.
Dificultat de viatjar per aquells llocs a peu/ bicicleta/ autocar.
o Perfil transversal:
Defineix la llargada i amplada de la via en funci de la importncia de la
circulaci.
Depn del vehicle, cal escollir un tipus de ruta o una altre.
El tipus de via defineix la relaci km/temps:
- Autopista.
- Carreteres nacionals (grans eixos/ eixos secundaris).
- Vies turstiques.
- Rutes de muntanya.
2. Distribuci en el temps o desglossament de les etapes:
- Determinar lhorari segons:
o Temps de recorregut (establert segons mitj de transport utilitzat):
Aeri: hora darribada i de sortida/ durada del vol/ vigilar amb les franges horries.
Martim: hora darribada i de sortida/ durada del desplaament.
Terrestre per ferrocarril: hora darribada i de sortida/ durada del desplaament.
Terrestre per carretera: cal establir el quilometratge amb precisi/ binomi km/h en
funci de la via de comunicaci i el mitj de transport/ s important llegir b els
mapes).
- Autocar: sarrodoneix amb 5 o 10 minuts/ cada 4 hores i mitja cal una
parada de 45 minuts o cada 2 hores, una parada de 15 minuts/ una jornada
de conducci no pot superar les 9 hores.
Transport a peu/ btt (cal determinar b el recorregut, els quilmetres/ a peu
(4km/h)/ en bicicleta (25km/h)).
o Durada visites:
En funci de la importncia del lloc i la dimensi material del recurs.
Cal tenir en compte el desplaament fins al lloc i el tipus de grup.
18
 La durada de la visita depn de molts factors, per:
- Museu (1-2 hores).
- Monument religis (entre 15 min i 1.5 hores).
- Castell (1 hora).
- Parc (30 minuts).
- Visita tcnica (1-1.5 hores).
- Visita amb degustaci (40 min 1.15 hores).
- Visita guiada (2 hores).
- Visita per lliure (45 min).
o Parades diverses (parades que no son visites):
Hores dels pats (vigilar les procedncies dels visitants/ depn de si el dinar est
reservat o va per lliure/ 30 min 2 hores (dinar lliure)).
Parades tcniques (anal al WC, refresc, descansa, etc/ coincidncia amb el temps
de parada dels conductors/ menys de 45 min).
Parades fotogrfiques (no es estrictament una visita/ es pot fer coincidir amb una
parada tcnica (15-20 min)).
Pas de fronteres (sha densenyar el visat, passaport, etc/ necessitem temps (sn
lents)/ moment per a canviar de moneda).
Temps lliure (serveix per esponjar litinerari/ en aquest temps es pot fer una
excursi facultativa (preu a part de litinerari)/ no posar atractius principals del
lloc com a excursi facultativa).
o Horari de sortida i darribada:
Clcul a partir de lhora fixada per dinar, cap endarrere (mengem a les 2, tenim 3h
de visites hem de sortir a les 14h-3h = 11h).
Descompte dels temps previstos fins a lhora de sortida.
A la tarda es pot comptar fins a 30 min abans de sopar.
Si el sopar s lliure cal arribar a una hora prudent.
Depn del perfil del client (nens acostumen a aixecar-se aviat).
o Amplitud de la jornada:
= durada duna etapa/ dia.
Mai pot superar les 10 hores (lptim sn 9 hores/ entre 8 i 10 hores es considera
viable).
Cal equilibrar el programa (si un dia fem 10h, laltre ha de ser ms relaxat).
o Altres aspectes a tenir en compte:
En les parades sha de tenir en compte el temps per pujar i baixar del vehicle (10
min per 60 places).
Travessar nuclis urbans requereix ms temps.
Lestaci meteorolgica: clima, hores de sol, temperatura, etc.
Horaris de monuments, festivitats, botigues.
Equilibri entre distncia i visites (percepci del desplaament com temps
perdut/ posar visites complementries entremig per alleujar la sensaci de temps
perdut).

19
3. Quadres tcnics:
- Permet ordenar tota la informaci necessria per cada etapa de litinerari (ha de ser fcilment
llegible i interpretable).
- Normalment es fa un quadre tcnic per dia/ etapa.
- Reflecteix:
o Etapes i parades posem noms les ciutat, no els recursos.
o Vies de comunicaci/ mitj de transport avi/ carretera (n carretera).
o Quilometratge permet determinar la durada del recorregut/ noms per a viatges per
carretera,
o Temps temps de viatge (desplaament).
o Temps de parades i visites explicaci del motiu de la parada (+ parades tcniques).
o Horari de la etapa Horari sortida (pas origen) Hora arribada (pas arribada).
Hora local de cada lloc. (+ horaris intermitjos (desplaament/visites/etc)).
o Raons de la parada.
- Resum de la distribuci del temps i del espai.
- Ens serveix per a veure la viabilitat de litinerari.

20
TEMA 2.5: EL PRESSUPOST

1. Cotitzaci del servei:

- Cotitzar: calcular els costos dels serveis que sinclouen en litinerari, afegir el benefici i
lIVA per tal dobtenir el preu de venta al pblic.
- LIVA es calcula sobre el benefici, NO la base de cost.
- Importncia de no deixar-nos res per cotitzar (guia sous + dietes (dinars) + allotjament).
- Serveis calculats en base al preu per persona en habitaci doble.
- Pressupost donat en la moneda del client final (pblic espanyol preu final en ).
- Sempre que calculem els canvis de divisa anotem lequivalncia i la data quan sha agafat
aquells equivalncia.
- Cotitzaci = cotitzaci de serveis + costos dagncia (o destructura).
- Per conceptes (serveis):
o Transport:
Vols anada-tornada/ tren/ lloguer autocar.
Mirar taxes daeroport, dembarcament, etc.
Lloguer vehicles:
- Autocar discrecional.
- Preu = % per km (inclou el carburant) Mnim 8-10 fins 15 /km
- N de quilmetres mnim per dia?
- Xofer incls o no? El xofer t dietes? (dinar + allotjament).
Taxes no comissionables! (mai hi podem aplicar una comissi).
o Allotjament:
Tarifes de grup = preu net gratutats (pel xofer i el guia).
Tarifa individual = preu brut comissi + IVA
Cal afegir les taxes turstiques o altres.
preu habitaci doble
Preu per persona =
2
Habitaci individual recrrec de diners.
o Manutenci:
Allotjament: mitja pensi (HB: Half Board Pension) esmorzar + dinar o sopar
(especificat el tipus de esmorzar/dinar/sopar).
Preus de mens no comissionables.
Gratutats per grups >= 15 persones (guia + xofer gratis).
Quan tenim un dinar lliure hem de pagar la dieta del guia i del xofer (com a
mxim 20).
o Altres:
Trasllat (transfers estaci hotel) OW (One Way)/ RT (Round Trip).
Guia acompanyant (cal contractar un guia local per veure els diferents llocs de la
ciutat)/ sou 120 /dia.
Visites incloses en litinerari o no (preu entrada + guia (si cal)).
Preu excursions facultatives a part.
Assegurances sempre sha dincloure una assegurana (servei mdic +
repatriaci + danys o robatori equipatge + altres cobertures (despeses danullaci
del viatge per causa de fora major))/ assegurana base que pot ser ampliable.
Costos diversos tramitaci de visats/propines/maleters/taxes/bosses de viatge.
Despeses de gesti telfon/ fax/ missatgers/ etc.
- Costos de lagncia o destructura:
o Costos de mrqueting: fulletons, publicitat, promoci, distribuci, etc.
o Costos generals de lempresa: despeses de confecci de lexpedient, despeses
administratives (personal/ comunicacions/ material/ infraestructures).
o Comissi dels detallistes.

21
 2. Clcul del preu de venta:
- Primer cal calcular el preu de cost (per persona).

Preu de cost de litinerari = Costos Fixes per persona + Costos Variables per persona

o Costos variables (preu per persona):

Allotjament.
Menjars.
Entrades.
Assegurana.
Bitllets avi/ ferrocarril.
Imputaci dels costos fixes de lagncia (acostuma a ser 3-4).
o Costos fixes (preu per grup):
Autocar.
Guia acompanyant (sou + allotjament + menjars).
Xofer (sou + allotjament + menjars (en el cas de que no ho pagui la prpia
companyia de transport)).

- Hem de passar els Costos Fixes de grup a Costos Fixes per persona:

Costos Fixes per grup

Costos Fixes per persona = n persones del grup
( )
2

- Si litinerari est fet a mida, no cal dividir el nombre de persones del grup per la meitat, ja que
sabem segur que aniran totes les persones (en cas de que no, sabem segur que el client pagar
la part de la persona que falta).
- Preu de venta:

Preu de cost100
Preu de Venta = 100(Benefici+IVA)

o Clcul del IVA (21%) a partir del Benefici (entre el 10 20%):

Ex: Benefici = 15 % IVA = 21 % * 15 = 3,15

o Quan lAgncia de Viatges es una majorista que ha de vendre el paquet turstic a una
minorista, es posa el marge del benefici entre el 15 i el 20%, ja que han de donar una
comissi a la minorista.

3. Llindar de rendibilitat:

- Llindar de rendibilitat o Punt Mort: indica les persones que necessitem per a cobrir els
Costos Fixes de litinerari (per a que litinerari ens surti rentable).

Costos Fixes totals

Llindar de rendibilitat o Punt Mort = Preu de Venda per personaCostos Variables per persona

22