PSICOLOGIA DE

LES
ADDICCIONS
Dra. Slvia Font
 TEMA 1. BASES CONCEPTUALS EN LMBIT DE LES ADDICIONS
1.1. EPIDEMIOLOGIA

Observatorio Europeo de las Drogas y las Toxicomanas (2016) Informe europeo sobre
las drogas. Tendencias y novedades. Luxemburgo: OEDT

MDMA I AMFETAMINES
MDMA:
Droga il.legal estimulant (vigor) i psicodlica (distorsions).
Acrnim nom qumic: 3,4 MetileneDioxi-MetAmfetamina
Sinnim: xtasi
AMFETAMINES:
Droga il.legal estimulant (eufria, alerta, verborrea, )
Inicialment medicament per asma, grip.
Sinnim: Speed
PREVALENA CONSUM DROGUES: Poblaci general europea (15-64)
CANNABIS
Consum ltims 12 mesos: 6,6% (22,1 milions deuropeus).
COCANA
Consum ltims 12 mesos: 1,1% (3,6 milions deuropeus).
MDMA
Consum ltims 12 mesos: 0,8% (2,5 milions deuropeus).
AMFETAMINES
Consum ltims 12 mesos: 0,5% (1,6 milions deuropeus).
OPIACIS
Consumidors dalt risc: 1,3 milions
PREVALENA CONSUM DROGUES: Poblaci adulta JOVE europea (15-64)
CANNABIS
Consum ltims 12 mesos (15-34 anys): 13,3% (16.6 milions deuropeus) (interval
de 3,2% a 23,9%).
COCANA
Consum ltims 12 mesos (15-34 anys): 1,9% (32,4 milions deuropeus) (interval
de 0,2% a 4,2%).
MDMA
Consum ltims 12 mesos (15-34 anys): 1,7% (2,1 milions deuropeus) (interval de
0,3% a 5,5%).
AMFETAMINES
Consum ltims 12 mesos (15-34 anys): 1,0% (1,3 milions deuropeus) (intervals
de 0,1% a 0,9%).
PREVALENA CONSUM DROGUES: Estudiants Estat Espanyol 14-18 anys.
Diferncies de gnere?
Beguda amb alcohol ms consumida els caps de setmana? Dies laborables?
Percentatge de borratxeres els darrers 30 dies?
REVISI RESULTATS
Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. (2016). ESTUDES 2014/15.
Encuesta sobre uso de drogas en enseanzas secundarias en Espaa. MSSI.
14-18 anys.
37.486 estudiants centres pblics i privats.
ESTUDES 2014/25
EPIDEMIOLOGIA (DADES 2015 I 2016)
CANNABIS:
Increment de la prevalena a Bulgria, Frana i els Pasos Nrdics (Dinamarca,
Finlndia i Sucia).
Ra principal per a demanar tractament per primer cop.
Increment de les emergncies post consum cnnabis. Per exemple: Estat
Espanyol (any 2008, 1589 emergncies; any 2011, 1980 emergncies).
En les emergncies sol aparixer combinat amb alcohol, benzodiazepines i
estimulants.
Els problemes sn neuro-conductuals (agitaci, agressi, psicosi, i ansietat) i
vmits.
COCANA:
Consumidors regulars: recreacionals i marginals.
Primera ra en el 16% en primer tractament.
2013: 800 morts associades al seu consum (sovint combinat amb opiacis).
AMFETAMINES i METAMFETAMINES:
Major prevalena a la Repblica Txeca i a Eslovquia.
Ls de Metamfetamines sest escampant a les fronteres de la Repblica Txeca
(Alemanya i ustria), al sud dEuropa (Grcia, Xipre i Turquia) i al nord (Noruega).
Nou patr: slamming parties, injecci junt amb synthetic cathinomes (ex:
mefedrona)
HERONA:
Opiacis en el 82% de les morts per sobredosi.
40% de les sol.licituds de tractament per drogodependncia.
Preocupaci per altres opiodes: metadona, buprenorfina i fentanyl. Per
exemple: Estnia, la major part de tractaments per opiodes lany 2013 van ser
per s il.lcit de fentanyl.

1.2. CONCEPTES CLAU

DROGA: les drogues sn substncies naturals o sinttiques, mdiques o no mdiques,

legals o illegals defecte psicoactiu i el consum excessiu de les quals o prolongat
determina tolerncia i dependncia, aix com diverses afectacions biolgiques,
psicolgiques, socials o espirituals. La OMS diu que s tota substncia que introduda
dins un organisme viu, sser viu, genera canvis dins lorganisme, dins les funcions.

DEPENDNCIA: situaci en la que un subjecte necessita recrrer a la substncia amb

regularitat, per superar els obstacles que se li imposen en la seva vida diria. Pot ser tant
fsica com psquica. La OMS diu que s un estat psquic, principalment, encara que
tamb pot ser fsic, que resulta de la interacci de lsser viu i la substncia que t com
a resultat la modificaci en aquest. Desig incontrolat de consumir aquestes substncies.

TOLERNCIA: s lestat dadaptaci orgnica a travs del qual, davant la mateixa

quantitat de droga, es presenta una resposta de lorganisme cada cop menor. Aix t
com a conseqncia la necessitat del subjecte de consumir una dosis major del frmac
o droga per provocar el mateix efecte.

Tolerncia creuada: una persona consumidora duna determinada substncia hagi

desenvolupat tolerncia i prengui droga al mateix grup, mateix tipus, i acaba
desenvolupant la mateixa tolerncia.

Ex. 1 Alcohol 2 Benzodiazepines o barbitrics = Desenvolupament igual tolerncia

Abandona el consum dalcohol i per alguna ra acaba consumint benzodiazepines i fa

que torni a recaure en lalcohol.

Ex2 Una persona que consumeix marihuana necessita ms dosi en anestsia perqu la
quantitat igual que en persona que no consumeix li far mal perqu no li fa efecte.
 A lhora de fer avaluaci tenir en compte tots aquests aspectes.

PATOLOGIA DUAL: una addicci + una patologia psicopatolgica.

COMORBIDITAT: coexistncia de dues o ms patologies mdiques o processos

patolgics no relacionats entre s. Sn quasi sinnims amb patologia dual. s difcil parlar
de relacions causals.

Nens amb ms impulsivitat i/o agressivitat tenen ms probabilitat de caure en addiccions.

(*) Transici heterotpica: acaba una patologia i en comena una altra.
Els trastorns dansietat i trastorns depressius sn els ms comuns que acompanyen la patologia
dual.

CONSUM DE DROGUES
Forma de classificaci usual

- ABSTINENTS: no ha tingut cap mena dexperincia prpia. No lha provat mai.

- EXPERIMENTALS: ho ha provat, ha tingut experincia.
- OCASIONAL: persona consumeix amb certa freqncia
- HABITUAL: comena a consumir regularment, ha augmentat la tolerncia (fuma ms
que a linici) hi ha algun efecte (desarreglo) en el seu dia a dia.
- DROGODEPENDENT: efecte dependncia i abstinncia elevat. Consum continu.

CONCEPTES CLAU
SEPD: Sociedad Espaola de Patologa Dual (societat que es dedica noms a la patologia dual a
Espanya)

Misin, Visin y Valores

Somos una sociedad cientfico-mdica sin nimo de lucro constituida en el ao 2005 e integrada
por ms de 1.600 profesionales multidisciplinares que desarrollan su labor en el mbito clnico,
docente y/o investigador de lo que hoy ya denominamos Patologa Dual.

Misin:
o Ser lderes y referente en la formacin, investigacin y difusin de la Patologa Dual

Visin:
o Promover programas (I+D+I) investigacin, desarrollo e innovacin en el campo de la
Patologa Dual.
o Formacin de profesionales en el campo de la Patologa Dual.
o Difundir y concienciar sobre la problemtica de la Patologa Dual entre los
profesionales, la administracin pblica y la sociedad en general.
o Disear, planificar y gestionar actividades, recursos y procesos relacionados con la
Patologa Dual.
o Realizar actuaciones encaminadas a lograr la integracin de diferentes grupos,
asociaciones y profesionales tanto a nivel nacional como internacional que trabajan en
las diferentes reas del conocimiento que constituyen el objetivo de la patologa dual.
o Actuaciones para reducir el doble estigma en Patologa Dual.
o Representar a los profesionales de la Patologa Dual
 o Contribuir en ltimo trmino a la mejora de la calidad de los pacientes con Patologa
Dual, sus familiares y su entorno

Valores:
o Orientacin al socio
o Empata
o Sensibilidad
o Cercana/accesibilidad
o Responsabilidad profesional
o Participacin
o Solidaridad
o Profesionalidad
o Innovacin
o Gestin de la globalidad de la misin
o Excelencia
o Transparencia
o Superacin

Documental: la locura de las drogas - https://www.youtube.com/watch?v=odBa2aveY00

Milers de persones a Espanya tenen una patologia dual, tenen addicci a les drogues que ha
desencadenat una malaltia mental.

Quan un adolescent est provant amb aquestes substancies est jugant a una ruleta russa, no
sap com est de carregat la seva vulnerabilitat ni el seu cervell per a qu aix porta al
desenvolupament i que desencadeni una malaltia que ells anomenen patologia dual. Sn
pacients que sels diu de puerta giratoria perqu entren i surten dhospitals, centres de
tractament de drogodependencies constantment perqu enlloc troben que els hi donin el que
necessiten.

La majoria dels afectats no est diagnosticats. Darrere la dolencia sanmaguen grans trastorns
mentals com la tendncia creixent al sucidi, la depressi i lesquizofrnia.

El cnnabis pot donar una psicosis, es desenvolupa una psicosis latent, una esquizofrnia latent,
que poder mai hauria sortit si no shagus consumit i la cocana igual. Ms de la meitat dels
malalts psquics consumeixen drogues, s la cara oculta duna realitat social.

Addicci a les drogues + malaltia mental = patologia dual. Sestima que 6 de cada 10
drogodependents atesos al a xarxa de toxicomanies tenen un trastorn mental. Ms de la meitat
dels malalts mentals consumeix drogues. Per la majoria daquests pacients no estan
diagnosticats (cara oculta de la bogeria pel consum de tot tipus de drogues que sha estes a la
nostra societat).

Quan un consumeix drogues la probabilitat que desenvolupi trastorn psiquitric s elevat igual
que si t trastorn psiquitric, la probabilitat que acabi consumint drogues s molt gran. La
patologia dual implica que quan en un individu apareixen simultniament (concurreixen) una
patologia psiquitrica i conducta addictiva, ja no tornaran a separar-se i levoluci, resposta al
tractament, les recaigudes aniran juntes. Imprescindible tractament de patologia dual tan en
centres de salut mental com en els de drogodependncies. Els tractaments de pacients amb
patologia dual han de comenar pel diagnstic. Molts dels pacients no estan diagnosticats de
patologia dual.
Quan un adolescent est provant amb aquestes substancies est jugant a una ruleta russa, no
sap com est de carregat la seva vulnerabilitat ni el seu cervell per a qu aix porta al
desenvolupament i que desencadeni una malaltia que ells anomenen patologia dual. Els
adolescents diuen no se si es perills el que faig, si 8 de cada 10 dels meus companys ho fan i no
els passa res, sha dexplicar que la substncia no s el problema, que el problema s la
vulnerabilitat que presenta cadasc a cada substncia.

Edats dinici de consum de drogues com alcohol o tabac als 13 anys. Edats dinici de consum de
cnnabis entorn als 14 anys. De cocana o xtasis als 15 anys. Sn edats molt alarmants!

Les drogues, moltes delles, impedeixen el procs de creixement i maduraci del cervell. Si un
adolescent consumeix drogues les conseqncies seran molt ms negatives que si consumeix
un adult. Dins de les mltiples vulnerabilitats que hi ha, hi ha unes mes clares i s el patir algun
tipus de trastorn psquic. Si tens un quadre psictic, un trastorn bipolar, quadre depressiu, les
probabilitats que consumeixis drogues son molt altes.

Als ltims anys a Espanya hi ha molts ms estudis sobre la vulnerabilitat de les persones a les
drogues i la base biolgica que tenen els processos addictius. El procs daddicci es sap que
avui en dia es produeixen uns canvis a llarg termini en determinades estructures cerebrals, i a la
forma de les neurones i la manera que aquestes es comuniquen entre les altres, es divideix la
capacitat de les neurones per comunicar-se. Aix son canvis que es produeixen a llarg termini i
difcilment es pot tornar enrere. Per tant aix s obvi que ens trobem front una malaltia i no una
addicci.

Un consumidor de cocana es torna ms impulsiu que un que no. Afecta rees com escora
prefrontal (presa decisions) desprs de 3 mesos dabstinncia la persona no sha curat. Reducci
en rees que tenen a veure amb la presa de decisions i sobretot rees que tenen a veure amb la
voluntat. Es pot tornar a semblar a la situaci del principi per mai torna a la normalitat.

El trastorn lmit de personalitat s com entre els drogodependents. Un 6% de la poblaci pot

patir aquest trastorn. El pacient t dificultats en com sent, es sent diferent, els afectes sn
diferents, en com es relaciona i en com controla els impulsos.

Lxtasi el que fa s destruir les terminacions de les neurones, alterant aix el funcionament del
cervell. Amb el temps sense consumir poden tornar a ressorgir per algunes de les ramificacions
sn alterades, amb moltes mes ramificacions. Lxtasi altera permanentment la funci neuronal.

Segons estimacions dels experts, 6 de cada 10 esquizofrnics sn consumidors de drogues. La

relaci entre esquizofrnia i cocana. La cocana presa a certes dosis produeix els mateixos deliris
i allucinacions que la malaltia psictica.

ACOHUGO centre de projecte hombre que va nixer al 2005 per donar resposta a pacients
amb patologia dual. Les terpies de rehabilitaci procuren donar eines per a combatre la
malaltia. Es busca modificar els nivells de consciencia de les experincies viscudes.

Quan alg sap que ha fet molt mal i que ho ha de restituir s un molt bon diagnstic.

Dirigeixen el dolor emocional, insufrible en un alleugeriment duent a terme un sucidi consumat.

La prevalena de sucidi s molt alta Casi un 10% dels pacients que pateix esquizofrnia, un 10%
que pateix trastorn lmit de la personalitat, xifres semblants amb trastorns depressius majors...
la prevalena de patologia dual en poblaci assistida, ms del 40% de les persones que pateix t
ideaci sucida.
EL CONSUM DALCOHOL AUGMENTA (ARTICLE)
El consumo de alcohol aumenta entre los jvenes y las mujeres, segn un informe de la
OCDE

La Organizacin para la Cooperacin y el

Desarrollo Econmico (OCDE), ha publicado por
primera vez un extenso informe dedicado al consumo
de alcohol titulado: Tackling harmful alcohol use
(La lucha contra el uso nocivo del alcohol).

Este informe recopila datos sobre el consumo en

cada uno de los pases de la OCDE, la mortalidad a
causa del alcohol, o sobre la frecuencia y el tipo de
poblacin ms proclive al consumo nocivo. Adems
sugiere medidas rentables para que los pases
pongan en marcha con el fin de mejorar los datos
obtenidos.

Segn el informe, el consumo per cpita de alcohol

en la OCDE disminuy ligeramente en los dos ltimos
decenios; sin embargo, el consumo excesivo de
algunos colectivos se ha agravado, con una evolucin
particularmente preocupante entre los jvenes y las
mujeres.
De esta forma, los datos de Espaa muestran una tendencia a la baja en cuanto a consumo
de alcohol, en lnea con los 40 pases de la OCDE que presenta un descenso del 2,5% en los
ltimos 20 aos. En algunos, no obstante, ha aumentado la ingesta hasta un 50%, es el caso
de Estonia, Finlandia, Islandia, Israel, Noruega, Polonia y Suecia.

Sin embargo, ms all de esos datos positivos, se ha detectado una tendencia preocupante,
ya que unos pocos colectivos son los que concentran el grueso de prcticas nocivas: la
proporcin de nios de 15 o menos aos que no han tomado nunca alcohol se ha reducido de
un 44% a un 30% en el caso de los chicos y de un 50% a un 31% en el caso de las chicas
desde el ao 2000. Adems, la proporcin de nios que ha experimentado embriaguez
habitual aument de un 30% a un 40% (en los nios) y de un 26% a un 41% (en las chicas)
en el mismo periodo.

Adems, el abuso del alcohol pas de ser la octava a la quinta causa de muerte y discapacidad
en todo el mundo entre 1990 y 2010, y es responsable de 3,3 millones de muertes, el 5,9%
del total. Con estas cifras, el alcohol pasa a provocar una mayor proporcin de fallecimientos
que el VIH/sida, violencia y tuberculosis juntas (2,8%), segn datos de la Organizacin
Mundial de la Salud (OMS) de 2014. Asimismo, segn la OMS, el consumo de alcohol est
vinculado a otras 200 enfermedades, como por ejemplo, el cncer, enfermedades
cardiovasculares, hepticas o accidentes.

Es destacable tambin el gasto que genera el consumo excesivo de alcohol. Segn una
revisin de estudios europeos que presenta el documento, se estima que el coste del crimen
vinculado con la alcoholemia en la Unin Europea (policas, juzgados, prisiones, abogados,
dao a la propiedad...) en unos 33.000 millones de euros en 2003 y el asociado a los
accidentes de trfico en 10.000 millones en el mismo ao.

Finalmente, y con el objetivo de mejorar las cifras de consumo y reducir los gastos que
conlleva este problema, este documento propone aplicar polticas centradas en los colectivos
ms vulnerables a los consumos abusivos. Estas polticas deberan incluir un abanico de
medidas, como por ejemplo, la fijacin de precios mnimos o la tasacin de las bebidas, la
regulacin de la venta del alcohol (con restricciones a ciertos grupos, o en ciertos lugares y
momentos) o la prevencin de comportamientos de riesgo.
Informe Tackling Harmful Alcohol Use - http://www.keepeek.com/Digital-Asset-
Management/oecd/social-issues-migration-health/tackling-harmful-alcohol-
use_9789264181069-en#page1

29 millones de drogodependientes; slo 1 de cada 6 recibe

tratamiento
29 millones de personas presentan problemas
asociados con las drogas, pero slo una de cada
seis recibe tratamiento para este problema. Este
es uno de los datos aportados en el Informe
Mundial sobre las Drogas-2016 de la Oficina de
Naciones Unidas contra la Droga y el Delito
(UNODC), que muestra un repunte, por primera
vez en seis aos, en el nmero de personas adultas
con trastornos asociados con las drogas.

El informe, publicado en junio, se compone de dos

captulos. En el primero, se analiza la situacin
actual respecto a la oferta y consumo de opiceos,
cocana, cannabis, estimulantes de tipo
anfetamnico y nuevas sustancias psicoactivas, as
como sus efectos en la salud y los datos cientficos
disponibles sobre el policonsumo de drogas, la
demanda de tratamiento para los problemas de
abuso de cannabis y la progresin de consumo de
esta sustancia en diferentes pases en relacin con
su legalizacin. El segundo captulo del informe
aborda las implicaciones de estos resultados
respecto a los Objetivos de Desarrollo Sostenible.

Tal y como se describe en el documento, el impacto del consumo de drogas en lo que

respecta a sus consecuencias para la salud sigue siendo devastador. En concreto, el
informe establece que 1 de cada 20 adultos (lo que equivale a 250 millones de personas entre
15 y 64 aos) consumieron por lo menos una droga en el ao 2014, siendo el nmero de muertes
asociadas a este problema de 207.400 (es decir, 43,5 muertes por milln de personas). Dentro
del grupo de consumidores, se calcula que al menos 29 millones de personas tienen trastornos
relacionados con el consumo de drogas y que 12 millones son consumidores por inyeccin (de
los cuales el 14% presenta VIH).

Algunos de los resultados del informe muestran que:

1. El consumo de herona (la droga que provoca una mayor mortalidad por su asociacin
con muerte por sobredosis) se ha visto aumentado en los ltimos dos aos
especialmente en algunos pases de Amrica del Norte, Europea Occidental y Central.
2. El consumo de cannabis contina liderando la lista sobre drogas ms consumidas con
un clculo estimado de 183 millones de personas consumidoras de cannabis, seguida
de las anfetaminas.
3. La legalizacin del cannabis ha ido acompaada de una mayor aceptacin social de esta
droga y de un aumento de su consumo, elevndose tambin el nmero de personas que
han acudido a consulta en busca de tratamiento para este problema.
4. Se observa una fuerte asociacin entre el consumo de estimulantes por inyeccin y
prcticas sexuales de riesgo e infeccin con VIH.
5. Los centros penitenciarios se identifican como uno de los contextos en donde el consumo
de drogas es especialmente elevado y problemtico por sus consecuencias para la salud
y el elevado riesgo de contagio de enfermedades como VIH, hepatitis C y tuberculosis.
6. Los hombres presentan una mayor probabilidad de consumir cannabis, cocana o
anfetaminas frente a las mujeres que presentan una tendencia mayor hacia el consumo
 de opioides y tranquilizantes sin prescripcin mdica. Si bien el porcentaje de
consumidores de drogas es prioritariamente masculino, los expertos sealan con
preocupacin el patrn de consumo observado en el grupo de mujeres, por sus efectos
especialmente nocivos para la salud.

Teniendo en cuenta estos datos, el informe resalta la importancia de invertir mayores esfuerzos
en la prevencin y tratamiento del consumo de drogas para asegurar el logro de los compromisos
recientemente adoptados en la Sesin Especial de la Asamblea General de las Naciones Unidas
sobre el problema mundial de drogas. A la luz de los datos, el nmero mundial de muertes sigue
siendo inaceptable y evitable, destaca el informe.

VIDEO: Documental: la locura de las drogas

https://www.youtube.com/watch?v=odBa2aveY00

En les addiccions quan un intenta deixar-ho s ms freqent la recaiguda que la superaci. Costa
molt fer aquest tipus de conducta.

Quan una persona comena una vegada, dos o tres a consumir per qu ho fa?

Quan ha pujat aquesta freqncia realment s perqu ell vol? Quina llibertat t per fer-ho?

El planificador serveix com a estratgia, es planifiquen les activitats tant les bsiques com
aquelles que sn gratificants per a la persona, que abans les feia i les ha deixat de fer (ex. Anar
al cinema, a la muntanya...) s una estratgia que combinada amb frmacs s bastant til. Per
exemple seria en trastorns de lestat dnim la persona pot agafar les regnes i ens assegurem
que ha tingut un moment feli al dia. En el trastorn de lesquizofrnia sumat al consum de
substncies on una persona pugui anar abandonant els hbits doncs apuntar-ho, com seria
rentar-se,... s quelcom en el sentit deina i dajuda per a la persona.

Qu s abans el trastorn o el consum? s com lou i la gallina. Depn daquella vulnerabilitat que
la persona tingui a la famlia, i t la susceptibilitat elevada. Si una persona fa un abs pot acabar
internada si t aquesta vulnerabilitat mentre que una persona que no la t no la internen perqu
no lafecten igual.

RESUM
Resum Informe 2016 EMCDDA. European Drug Report 2016: trends and developments in
Europe's drug situation - https://www.youtube.com/watch?v=hFUVhGrAkRI

QU S NOU A LA NOVA SITUACI DE DROGUES A EUROPA?

El mercat de les drogues segueix sent resistent. Hi ha un mercat ms complex amb substncies
noves i establertes. Els medicaments sn cada vegada ms importants. Hi ha un policonsum
entre els consumidors problemtics de drogues. La producci de drogues es porta a terme dins
d'Europa. La potncia/puresa de la majoria de substncies va creixent. Sha de fer front a un
conjunt ms ampli de temes. El cnnabis s la droga illegal ms consumida, 24,8% dels
europeus l'han utilitzat en la seva vida. El cnnabis representa un 38%, el major percentatge de
mercat de drogues illcites d'Europa. Herbes i els nivells de potncia de resina histricament alt.
En resposta al cnnabis continua sent desafiament clau per a les poltiques europees de
drogues.
Les diferncies regionals en els
patrons de consum d'estimulants:

Necessitat d'identificar i respondre

als nous patrons i els danys.

La cocana s l'estimulant ms illegal

MDMA reneix com una droga

estimulant preferida. Les estimacions
ms altes d's entre els adults joves.
mplia gamma d'altes dosis de comprimits, pols, vidres. Hi ha augments dels residus de MDMA
en les aiges residuals en algunes ciutats. MDMA es mou en els entorns socials ms
convencionals. La necessitat de captar nous usuaris amb respostes de prevenci i reducci de
danys.

Cada vegada hi ha ms demandes de tractament per problemes d'amfetamines. La injecci

d'estimulants com les amfetamines i catinonas s una preocupaci creixent. s un factor en els
ltims brots de VIH localitzades. A vegades est associat amb comportaments sexuals de risc.
La necessitat d'una major cooperaci entre el tractament de drogues i serveis de salut sexual.

Hi ha un nombre cada vegada ms gran, el tipus, la disponibilitat de noves substncies

psicoactives (NPS). NPS supervisats pel sistema d'alerta primerenca (>560). Els cannabinoides
sinttics dominen convulsions NPS. + Riscos per a la salut en gran part desconeguts, 34 alertes
de salut pblica des 2014. Es van reportar enverinaments massius. Desafiament a respondre a
la venda d'algunes fonts d'energia nuclear altament txics, incloent els opioides sinttics.

Els opioides sutilitzen relativament poc freqent, per estan associats a la majoria dels danys.
Alguns augments recents en les morts per sobredosi. Lherona s la droga illcita ms com en
les urgncies hospitalries i les morts relacionades amb les drogues. Els opioides sinttics
tamb estan associats amb morts. Hi ha una importncia en s de les estratgies per reduir la
desviaci de medicaci substitutiva.

Nous productes. Nous patrons de consum. Nous riscos per a la salut. Nous reptes per a les
poltiques de drogues i la salut pblica.

1.2.1. Diagnstic
APA (2013) Gua de consulta de los criterios diagnsticos del DSM-V. Arlington: APA
Trastornos relacionados con sustancias y trastornos adictivos.
10 tipus de drogues: alcohol, cafena, cannabis, a.lucingens, inhalants, opiacis, sedants,
hipntics i ansioltics, estimulants (amfetamines, cocana i altres) i tabac.
Altres substncies.
Joc patolgic.
Trastorns per consum de substncies i Trastorns induts per substncies.
Obsrvese que la palabra adiccin no se utiliza como trmino diagnstico en esta clasificacin,
aunque sea de uso habitual en muchos pases para describir problemas graves relacionados
con el consumo compulsivo y habitual de sustancias. Se utiliza la expresin ms neutra
trastorno por consumo de sustancias para describir el amplio abanico de un trastorno, desde
un estado leve a uno grave de consumo compulsivo y continuamente recidivante. Algunos
 clnicos preferirn utilizar la palabra adiccin para describir las presentaciones ms extremas,
pero esta palabra se ha omitido de la terminologa oficial del diagnstico de consumo de
sustancias del DSM-5 a causa de su definicin incierta y su posible connotacin negativa.

TRASTORN PER CONSUMO DALCOHOL

A. Un modelo problemtico de consumo de alcohol que provoca un deterioro o malestar
clnicamente significativo y que se manifiesta al menos por dos de los hechos siguientes en un
plazo de 12 meses:
1. Se consume alcohol con frecuencia en cantidades superiores o durante un tiempo ms
prolongado del previsto.
2. Existe un deseo persistente o esfuerzos fracasados de abandonar o controlar el consumo de
alcohol.
3. Se invierte mucho tiempo en las actividades necesarias para conseguir alcohol, consumirlo o
recuperarse de sus efectos.
4. Ansias o un poderoso deseo o necesidad de consumir alcohol.
5. Consumo recurrente de alcohol que lleva al incumplimiento de los deberes fundamentales en
el trabajo, la escuela o el hogar.
6. Consumo continuado de alcohol a pesar de sufrir problemas sociales o interpersonales
persistentes o recurrentes, provocados o exacerbados por los efectos del alcohol. 7. El consumo
de alcohol provoca el abandono o la reduccin de importantes actividades sociales,
profesionales o de ocio.
8. Consumo recurrente de alcohol en situaciones en las que provoca un riesgo fsico.
9. Se contina con el consumo de alcohol a pesar de saber que se sufre un problema fsico o
psicolgico persistente o recurrente probablemente causado o exacerbado por el alcohol.
10. Tolerancia, definida por alguno de los siguientes hechos: a. Una necesidad de consumir
cantidades cada vez mayores de alcohol para conseguir la intoxicacin o el efecto deseado. b.
Un efecto notablemente reducido tras el consumo continuado de la misma cantidad de alcohol.
11. Abstinencia, manifestada por alguno de los siguientes hechos:
INTOXICACI PER ALCOHOL
A. Ingesta reciente de alcohol.
B. Comportamiento problemtico o cambios psicolgicos clnicamente significativos (p. ej.
comportamiento sexual inapropiado o agresivo, cambios de humor, juicio alterado) que
aparecen durante o poco despus de la ingestin de alcohol.
C. Uno (o ms) de los signos o sntomas siguientes que aparecen durante o poco despus del
consumo de alcohol:
1. Habla pastosa.
2. Incoordinacin.
3. Marcha insegura
4. Nistagmo.
5. Alteracin de la atencin o de la memoria.
6. Estupor o coma. D. Los signos o sntomas no se pueden atribuir a otra afeccin mdica y no
se pueden explicar mejor por otro trastorno mental, incluida una intoxicacin con otra sustancia.
ABSTINNCIA DALCOHOL
A. Cese (o reduccin) de un consumo de alcohol que ha sido muy intenso y prolongado.
B. Aparecen dos (o ms) de los signos o sntomas siguientes a las pocas horas o pocos das de
cesar (o reducir) el consumo de alcohol descrito en el Criterio A:
1. Hiperactividad del sistema nervioso autnomo (p. ej. sudoracin).
2. Incremento del temblor de las manos.
3. Insomnio.
4. Nuseas o vmitos.
5. Alucinaciones o ilusiones transitorias visuales, tctiles o auditivas.
6. Agitacin psicomotora.
7. Ansiedad.
8. Convulsiones toxicoclnicas generalizadas.
C. Los signos o sntomas del Criterio B provocan un malestar clnicamente significativo o
deterioro en lo social, laboral u otras reas importantes del funcionamiento.
D. Los signos o sntomas no se pueden atribuir a otra afeccin mdica y no se explica mejor
por otro trastorno mental, incluida la intoxicacin o abstinencia por otra sustancia.
Ex. Pellcula de Nicolas Cage que condueix una ambulncia.

Canviant de substncia els criteris sn semblants!!

IDEES CLAU

- Abstinncia
- Tolerncia
- Voler plegar i no poder

ALCOHOL
El principi que hi tenim, letanol, que dna els efectes negatius.

BEGUDES FERMENTADES: fermentaci de fruites, cereals (cervesa, sidra, vi). Sn de baixa

graduaci, menys de 10. Quan diem que una beguda t un 4 = 4% dalcohol pur.

BEGUDES DESTILLADES: destillaci de begudes fermentades (vodka, absenta...). Fins a 40, a

ms augmenta la graduaci.

Tenim lalcohol a la sang unes 18 hores, selimina per el fetge (daqu la cirrosis).

s un depressor, enganya una mica perqu en un primer moment inhibeix per desprs no.

Els efectes hi pot haver diferncia segons:

 - Edat: als joves els afecta ms la capacitat daprenentatge, planificaci i memria. Tenen
ms resistncia (efectes com el cansament)
- Pes i gnere: per arribar al mateix nivell ha de beure ms una persona amb constituci
major. En dones tamb els afecta ms (sn ms perniciosos).
- Combinaci amb begudes carbniques (coca-cola, tnica... amb gas): la intoxicaci s
ms rpida. A lestomac labsorci s ms rpida. Iguals efectes en menys temps si
sumem estimulants (com el red bull, monster...) fa que sigui ms rpid el procs cap a
una absorci.
- Si combinem amb substancies com ansioltics: empitjoren les conseqncies negatives
(el procs depressor). Menys alcohol i menys cocana fa que sigui ms explosives.

pat amb contingut gras lalcohol triga ms a absorbir-se, intoxicaci s ms lenta.

UBE: UNITAT DE BEGUDA ESTNDARD

Serveix per tenir relaci dunitats tant en qumica

com en recerca destudis

1 UBE = 10 grams dalcohol pur consumit. A partir

daqu permet veure ms o menys quantes UBEs
hem consumit. Volum = mL.

ALCOHOL: MITES
Beure alcohol noms els caps de setmana no produeix danys a lorganisme. Depn de quan
comencis el cap de setmana, de quina quantitat beguis...

El consum dalcohol ajuda a sortir de les hores baixes, a superar el cansanci i a estar ms animat
i en forma. En un primer moment s, per desprs s pitjor.

El consum dalcohol fa entrar en calor i combat la fred. En un primer moment s, per desprs
per dins ests molt fred.

Lalcohol s un aliment. La persona acumula ms lpids al seu organisme.

Lalcohol facilita les relacions sexuals. Ajuda la persecuci

TABAC
Es calcula que aproximadament el tabac t unes 4000 substncies txiques, no estan totes
estudiades. Daquestes 4000 coneixem: quitr, monxid de carboni, nicotina (culpable de
laddicci, substncia altament txica, si colloqussim una gota de nicotina pura a la gola dun
cavall, aquest moriria). Alguns estudis de la psiconeuroinmunologia mostren que la capacitat
addictiva que te la nicotina no s gaire allunyada de la cocana. En un estudi hi havia diferencies
entre els nois que havien fumat dues cigarretes i els que no, tant a nivell psicolgic, de creences,
actituds... la comparativa entre all que esperes el dia que compleixes 21 anys entre alg que
ha fumat i alg que no.

Sobt de la planta del tabac.

El monxid de carboni estan relacionats amb els problemes cardiovasculars. Mentre que el
quitr est amb el cncer de pulm.

T una durada de dues hores al nostre organisme i desprs els efectes ja desapareixen. La
temporalitat dependr de lhbit que hagi adquirit cadasc.

Arriba al cervell en molts pocs segons, travessa la barrera mesoenceflica.

Entre aquests 4000 components que t la cigarreta nhi ha que venen directament del tabac, i
altres de la combusti del paper. Anys enrere quan el tabac es feia a ma i era artesanal no hi
havia tants components. En el moment que es fa industrial sincrementen els components (a
ms que li poden afegir alguns)

Shi ha afegit amonac perqu el que fa aquest s dilatar les fosses nassals i lefecte que t el
cigarro s ms rpid. Tamb es coneix que algunes empreses li han afegit a la cigarreta oli de
paxuli que sol ser una olor molt intensa i fa que la persona es vegi indut per aquella olor i li
pugui arribar ms la cigarreta.

MITES
Esta relacionat amb alguns trastorns:
- Monxid de carboni: de tipus cardiovasculars
- Quitr: parcialment relacionat amb els cncers
T una durada dunes 2h en el nostre organisme i desprs desapareix.
El tabac est composat per unes 4.000 substncies. Es coneix que sha afegit en ocasions
amonac ja que aquest dilata les foses nassals i per tant laddicci es veu facilitada. Algunes
empreses han afegit oli de patchouli per fer que sigui ms agradable el seu consum.
Les empreses tabaqueres han pagat a molts actors perqu surtin fumant a les pellcules i
saconsegueixi lefecte modelat en els seus seguidors.
Fumar una cigarreta relaxa i redueix lestrs. Des del punt de vista de la substncia
aparentment relaxa, per el fet s que la persona que normalment fuma sha acostumat a
aquesta substancia i quan no fuma est pensant quan podr fumar i quan pren la cigarreta el
que fa es que aparentment relaxa perqu li ha baixat lansietat que la nicotina li ha produt. Hi
ha unes escales que tenen com a classificat qu aporta fumar a cada persona, hi ha persones
que tenen associat fumar amb estar amb gent; altres ho tenen associat amb treballar. I per
algunes persones hi hauria tamb aquest efecte relaxant de tenir sensaci de pau. Prendre
aquesta substncia per tant no vol dir que tingui efectes relaxants, tenir en compte que aquesta
substncia relaxa i altra qu li aporta a la persona i amb evidencies li podrem anar modificant
la visi.

Les cigarretes baixes en nicotina no fan mal, no sn cancergenes. Hem de preguntar-nos quina
s la diferencia entre la cigarreta light i la normal, la primera nicament t menys nicotina per
els components dolents els segueix tenint. Podem pensar que perqu tingui menys nicotina far
menys mal? La paraula light es va fer retirar del mercat perqu no es aix, hi ha la mateixa
quantitat de components txics, a ms la persona acostumada a fumar aquestes cigarretes les
aprofita molt ms.

Deixar de fumar s gaireb impossible. En el supsit que vulgues deixar-ho, podria, deixar-ho
no s difcil la cosa s que ho deixi cada dia. Hi ha estratgies i sin ajuda psicolgica o mdica.
Si es deixa de fumar, es guanya pes sempre. El mateix mono que et genera tot el temps que
deixes de fumar, la persona est ms ansiosa i irritable i pot fer que la persona piqui entre hores,
mengi caramels. Sobretot en les dones sol ser un dels principals obstacles per deixar de fumar.

LINCREMENT DE PES (Becoa i Vazquez, 1998)

Fumadors a Exfumadors:

- Quan eren fumadors la miotajana de pes eren 63,9kg desprs de fumar, quan eren
exfumadors la mitjana de pes era 65,9kg
- Desglossant va veure que un 5% va perdre pes
- Ms de la meitat, 57% es va mantenir
- Un 7% incrementar fins a 2kg
- Un 12% entre 2,1 5kg
- Un 19% ms de 5kg

Quan es fa una intervenci de tabac, sha de programar amb la persona com sorganitzar, qu
far, qu far en els moments que tingui ms gana... per intentar que la persona es mantingui.

La persona fumadora sol tenir el sentit de lolfacte i del gust molt afectat, quan la persona deixa
de fumar torna a notar molt les olors del menjar i quan menja tot s molt ms apetits. Aquests
elements ajuden. A ms la nicotina ajuda al transit intestinal i accelera, ajuda a cremar ms.

CNNABIS

- Marihuana (1% - 5% THC): triturar la fulla, el tall i el cabdell

- Haixix (15% - 50%): sextreu de la resina del cabdell
- Oli de haixix (25% - 50%): es fa per destillaci del haixix
El cnnabis lobtenim de la planta cannabis sativa se naprofita gaireb tot:

Normalment es busquen plantes femelles perqu sn les que fan els cabdells (cogollos) i tenen
ms resina, i es pot aprofitar ms producte

THC: TetraHidroCannabinol, responsable dels efectes que pugui tenir aquesta substncia.

- La forma de presentaci ms habitual sol ser la marihuana (1-5%), a partir de triturar

fulla, tall i cabdell.
- El haixix sextreu de la resina del cabdell i t una quantitat ms elevada (15-50%).
- Oli de haixix (25-50%) es fa per destillaci del haixix.

Normalment es pren per via inhalada juntament amb tabac, alguna vegada tamb amb pasts.

Al igual com passa amb el tabac, aquest principi actiu t un efecte molt rpid, en pocs segons
la persona ja nota els efectes i es sol dir Borratxera cannbica:

Sequedat de boca
Envermelliment ocular
Taquicrdia
Descoordinaci de moviments
Riure incontrolat
Somnolncia
Alteraci de la memria, de latenci i de la concentraci.
CNNABIS: MITES
s un producte inofensiu per a la salut ja que s un producte natural. s una droga ecolgica,
la substncia de la pau i la relaxaci. Els bolets verinosos tamb sn naturals.

El cnnabis t efectes teraputics, per la qual cosa no ha de ser dolent fumar-se un porro de
tant en tant. Hi ha un tema dinformaci s clau. Una de les aplicacions que sha vist s que t
efectes antiemtics, una persona amb ganes de vomitar li treu. s un dels usos que t que sha
vist que poden ser positius, en persones que tenen malalties molt greus, el que passa s que hi
ha hagut un trasllat daquesta informaci que per un tema de desinformaci o manca daquesta
sha generalitzat dient que la substncia pot ser inoqua.

El consum de cnnabis pot controlar-se ja que no produeix addicci.

Fumar cnnabis resulta menys perjudicial que fumar tabac. La calada del porro s ms intensa,
a ms no hi ha la burilla i les substncies nocives sn ms ingerides per lorganisme.

COCANA
Ve de larbust de la coca. Molt antigament, a Sud-Amrica, els indgenes ho prenien mastegant
les fulles, el consum dara des de que es fa un tractament qumic de les fulles, obtenim la cocana
en pols que s la ms usual.

- Pols (possible speed ball): quan es barreja amb herona.

- BASUKO (sulfat de cocana)
- CRACK (+ bicarbonat de sodi)
COCANA: MITES

La cocana dna marxa. Al primer moment la persona es pot sentir ms activa, per
desprs pateix una baixada fsica important i apareix sentiment de depressi.
La cocana millora les relacions amb els dems ja que ajuda a desinhibir-se. Lefecte
s contrari, el carcter del consumidor habitual tendeix a ser ms irritable.
Les relacions sexuals sota els efectes de la cocana sn ms satisfactries. Pot haver-
hi dificultat derecci i ejaculaci.
No passa res si noms es consumeix cocana els caps de setmana.
El seu s s molt fcil de controlar. Tot apunta que no.
Es crea addici molt rpidament. Com pot ser compaginable es dna la idea de fals control: s
el que faig.
HERONA
Es sintetitza a partir de la planta de la morfina o Papaver somniferum. A finals del segle XIX es
va sintetitzar per primera vegada. Les empreses farmacutiques van veure que fent
modificacions de la morfina es podia extreure lherona. Es va comenar a utilitzar com a
analgsic per es va veure que era molt ms txic i additiu que la morfina.

Flash, eufria, benestar.

Supressi del dolor.
Nusea, vmit.
Ofuscaci de la ment. Hi ha una alteraci molt important de les funcions psquiques.
Depressi respiratria. Quan la persona pren herona est activant el nostre sistema
opioide i quan aquest sistema endogen natural saltera, lorganisme perd el control de
les funcions principals i fins i tot la persona pot acabar morint perqu deixa de respirar.
La persona cada cop ms necessita ingerir ms substncia.
Mono o sndrome dabstinncia
Una persona que en pren molt habitualment es converteix en un consumidor regular. Aquest a
les 8 hores de no prendre herona comena a patir uns smptomes. A les 36-72 hores els
smptomes creixen.
Pot durar fins a 10 dies.

Ansietat
Agressivitat
Midriasis
Llagrimeig
Sudoraci abundant
Calfreds
Tremolors
Pell de gallina
Diarrea
Nusea
Vmits
Embotament mental (com lofuscaci mental)
Hiperactivitat locomotora
Dolors articulars

HERONA: MITES

Lherona si es fuma, es pot controlar. Els efectes sn els mateixos, la substncia s

igual. Si lesnifes o linjectes lefecte s mes immediat i pot semblar ms potent, per
fumada t els mateixos efectes.
Si lherona no est adulterada no s perillosa. Les caracterstiques de la substncia no
varia.
s molt difcil contagiar-se del VIH-SIDA. Pot variar segons les condicions dhigiene,
que normalment sn baixes. Si es consumeix per via injectada, amb 1 dia de compartir
xeringa ja et pots contagiar.
Deixar lherona s prcticament impossible. s difcil per no s impossible, hi ha
frmacs com la metadona que simulen els efectes.
DROGUES DE SNTESI:
Totes aquelles que sn delaboraci qumica. Sovint sen sap poc dels components.
MITES

No passa res si es consumeixen noms els caps de setmana. Es tant dolent prendre-
les el cap de setmana com qualsevol altre dia.
Les drogues de sntesi sn inofensives i segures.
Sn drogues modernes, de disseny.
Les drogues de sntesi no creen dependncia. En la mesura en que la persona pren
peridicament la substncia, dalguna manera shi sost, i costa deixar-ho.
Tenen efectes afrodisacs. Pot ajudar a tenir ms apetito sexual, per tamb pot
influir negativament en aquest.
ADDICCI A NOVES SUBSTNCIES
CNNABIS HIDROPNIC
A banda de la substncia, shan creat varietats de la planta del cnnabis que ja no s necessari
que la persona tingui un terreny o terrassa per poder cultivar la planta sin que es pot cultivar
en petits espais amb un sistema de goteig, de llum... poden estar en un armari, en espais
tancats no sn necessries les caracterstiques normals. Els components addictius
(Tetrahidrocannabinol x 3) es troben multiplicats per 3, quantitat triplicada del principi actiu i
aleshores aquest tipus de planta, alg que en compra es pot trobar que est consumint un
cnnabis amb propietats molt ms accentuades que una planta normal.

AYAHUASCA
s un allucinogen, produeix sensacions mtiques teleptiques, surt duna planta,
autoconeixement (com es dna ampliaci de la conscincia, molta gent ho prova perqu creuen
que tindran una visi dells mateixos). Ja es prenia e lantiguitat, sobretot els guies espirituals de
les comunitats, tenien formaci en ls de les prctiques, el produen i tamb el consumien. La
paraula s com la liana que taproxima cap al mn dels morts. El que es coneix s que dna una
ampliaci de la conscincia. Algunes persones exposen que han vist el cam cap al seu
creixement i la seva mort. Pot donar diarrea, vmits i mal gust.
[*] 21 das tomando Ayahuasca.

T efectes de carcter allucinogen.

Sensacions mstiques, teleptiques.
Les persones que en prenen diuen que dna una ampliaci de la conscincia, un
autoconeixement, algunes persones nhan pres i han vist el seu cam cap al creixement
i el coneixement de la seva mort. Ampliaci de conscincia s com un viatge i veu com
imatges del que podria ser el seu futur, imatges del que podria ser la seva mort...
Diarrea, vmits i mal gust.

Spice Drugs:
- Marihuanna sinttica
Sn productes de laboratori dels quals no s coneix gaire la composici. Es compren per internet
i no es troben com a drogues, es camuflen (ambientadors, sals de bany...). Dna uns efectes
semblats als de fumar un porro, per aix es coneix com a marihuana sinttica. No es sap don
surten aquests productes. Exemple: K2 Summit.
 TEMA 2. AVALUACI DE LES CONDUCTES ADDITIVES
Una manera de conixer la persona, s lentrevista.
- Quins mbits hauria dincloure una entrevista adreada a una persona consumidora de
substncies psicoactives? Tot tipus dinformaci sobre laddicci, tipus de droga,
temporalitat, motius de consum, si ho fa sol o acompanyat, dades sobre la famlia,
educaci, economia, socialitzaci...
Entrevista Semiestructurada para personas consumidoras de sustancias psicoactivas (Becoa
y Vzquez):
- Dades sociodemogrfiques
- Motius de consulta (si ve obligat per la parella, famlia... ve perqu vol superar-ho...)
- Identificaci de les substncies de consum
- Consum ms problemtic (els nmeros que t davant s adaptar com al DSM)
- Histria de ladquisici del problema
- Antecedents del consum (responen a aquest anlisi funcional del comportament;
interessa abans de que aix passi qu hi ha abans (a tots nivells), s a dir, previs al
consum)
- Conseqncies del consum (responen a aquest anlisi funcional del comportament;
quan la persona fa aquell comportament, tant a curt termini com a llarg termini quins
efectes t per aquesta persona; quins guanys hi t, quin pes hi t...).
- Autocontrol (estratgies a nivell cognitiu, a nivell conductual)
- rea temps lliure (com gestiona la persona el seu temps lliure, com es planifica...)
- Canvis en les activitats (a vegades la persona ha anat abandonant moltes coses que feia
a causa de les substncies)
- Exploraci somtica
- Exploraci psicopatolgica
- rea familiar, social, laboral, financera i legal

Una entrevista pensada o adreada a consumidors de substncies additives hauria de tenir

continguts com problemes o delictes legals que ha comes la persona, lapartat dautocontrol...
sn elements que en entrevistes generals no estem acostumats a veure per en el cas
daddiccions si.

DRUG ABUSE SCREENING TEST (DAST) Skinner, 1982, 1994.

Screening s perqu s un qestionari que podem fer servir en clnica per sobretot en temes
de recerca. Si ens interessa agafar una mostra de persones en risc, podrem fer un screening, un
crivatge sabent quin grup de persones est en ms risc.

Aquest instrument el tenim penjat al moodle Test de Evaluacion para el consumo de drogas,
DAST). s un qestionari que abarca lltim any. Si fos del nostre inters tamb es podria aplicar
a un exconsumidor.

Lestil de pregunta que hi ha s: tpica frase de preguntes dicotmiques de resposta Si/No. en

total t 20 tems dicotmics, per tant s prou curt per ser dicotmic.
Una persona que t una puntuaci de 5 o superior s una persona en risc per el consum de
substncies psicoactives. s ms de cribatge, diferent de les preguntes de lentrevista del dia
anterior.

ALCOHOL USE DISORDERS INDENTIFICATION TEST (AUDIT) (OMS, 2001)

T 10 tems puntuats de 0 a 4. Es pot administrar a una altra persona per tamb es pot auto
administrar. Tamb avarca lltim any, de la mateixa manera que el DAST. Al ser un qestionari
creat per la OMS shauria de veure els hbits de consum dalcohol de cada pas, cultura o religi.
Sha de concretar el que significa una consumici. Segon el pas i el que contesta la persona s
possible que haguem de fer alguna adaptaci, per les diferents tipologies de begudes que hi ha,
diferents maneres de beure...
Amb noms 10 preguntes fa un molt bon recull dinformaci.
Si sobt una puntuaci de 8-15 saconsella, si s de 16-19 cal terpia breu i superiors a 20
shaurien daplicar ms instruments de mesura i aprofundir amb el diagnstic, per veure si
necessita intervenci mdica i suport psicolgic.
TEST DE FAGERSTRM DE DEPENDNCIA A LA NICOTINA
Calcula el grau de dependncia del fumador a la nicotina. Saplica a joves i adults, t 6 tems.
T 3 nivells de dependncia:
- De 1 a 3 punts: grau baix de dependncia
- De 4 a 6: grau moderat de dependncia
- Ms de 7: grau elevat de dependncia
La durada daplicaci s daproximadament 2 minuts. Quant ms nivell de dependncia tingui la
persona, ms difcil ser deixar laddicci.
QESTIONARI SOBRE LHBIT DE FUMAR TABAC (Becoa, 1998)
s un dels qestionaris ms amplis que es t sobre deixar de fumar.

Instrument per avaluar consum de tabac molt detallat. Les caracterstiques que posarem serien
intents previs, altres addiccions, quantitat, tipus de tabac, sol/acompanyat...

- Variables demogrfiques
- Consum de tabac i motius per fumar en el moment actual i passat
- Intents dabandonament o reducci de les cigarretes i motius
- Procediments seguits per deixar de fumar
- Creences sobre la incidncia del tabac en la salut i smptomes que ha patit o pateix
- Consum dalcohol, caf, altres drogues o medicaci
- Motivaci pel canvi i expectatives
Exemple de grfica de consum que es podria demanar que la persona emplenes. s manera de
representar grficament i que la persona es conscienci. I en el moment dintervenir es poden
anar marcant els consums que sesperarien que decreixessin, serien petits elements motivadors.

AUTOREGISTRES
Quines variables ha dincloure un autoregistre de la conducta de fumar? Quins aspectes shan
de tenir en compte a lhora delaborar aquest autoregistre?
Els autoregistres shan delaborar de manera que siguin rpids domplir amb el pacient i tamb
que sigui senzill.
DIA

CIGARRETA HORA PLAER (0 10) SITUACI

Quines variables ha dincloure un autoregistre de la conducta de beure alcohol?

DIA
HORA
TIPUS DE BEGUDA CERVESA, VI, LICORS...)
QUANTITAT DE BEGUDA (N) EN VAS, COPA,
AMPOLLA...
QUANTITAT: ____________________
EN: ______________________

UNITATS DE BEGUDA ESTNDARD

LLOC ON BEU
AMB QUI BEU
INDIQUI QUALSEVOL PENSAMENT O
SENTIMENT (PER EXEMPLE, TRISTESA,
SOLEDAT, ESTRS, CONTENT...) ABANS I
DESPRS DE BEURE.

LENTREVISTA MOTIVACIONAL (EM) (Miller i Rollnick, 1999)

La persona que va a buscar ajuda per un tema de consum ce substncies psicoactives, sovint ens
podem trobar que per una banda ens demanar ajuda per deixar-ho, per alhora pot ser que
aquesta persona ens verbalitzi que tampoc ho t tant clar, per tant estem parlant de
simultniament sentir-te de forma diferent respecte duna mateixa cosa, i aix pot sobtar, per
s quelcom molt hum.
La persona ja sen adona dels costos i conseqncies negatives de practicar aquella conducta,
per tamb percep algunes aportacions. Si perceps que s una manca de la motivaci de la
persona, el que sha de fer s educar-la, discutir amb ella i fer-li veure la realitat, fer-la canviar
dopini, per aix t riscos. Si vas donant pes a tot all negatiu, com la persona est ambivalent,
el que far s anar equilibrant la balana aportant coses bones. Corres el risc que posi arguments
al laltre banda de la balana. Sha dentendre lambivalncia com quelcom natural. Sha de
veure com una partida descacs amb el nostre pacient. El paper del psicleg no s una figura
autoritria ni experta, s una figura dialogant, de crear un clima en que la persona es senti entesa
en la seva ambivalncia i no pas qestionada, i aix far que en la persona aflori la motivaci
intrnseca per deixar-ho.
 TEMA 3. LENTREVISTA MOTIVACIONAL (EM)
MILLER I ROLNICK, 1999
Els seus autors claus sn Miller i Rollnick (1999). La idea clau dentre totes les que sustenten
aquests autors s que la persona que va a buscar ajuda per un tema de consum de substncies
psicoactives sovint ens podem trobar que per una banda ens demanar ajuda (jo vull ajuda per
deixar de...) per alhora pot ser que aquesta persona tamb ens verbalitzi que tampoc ho t tan
clar. Per tant, estem parlant de simultniament sentir-te de forma diferent respecte una mateixa
cosa i aix pot sobtar per si pensem, s molt hum. s el que aquests autors anomenen
ambivalncia. s el punt de sortida o idea clau.

Lambivalncia s clau i humana per en el tema daddiccions s important. La persona ja

sadona dels costos o conseqncies negatives que t aquell comportament per alhora tamb
percep les aportacions i justificacions daquell comportament. Aleshores si, tu com a
terapeuta/psicleg, interpretes que aquesta ambivalncia s una manca de comproms de la
persona o s una manca de motivaci de la persona, s possible que pel que optis s fer canviar
dopini a la persona. s a dir, educar-la, discutir-hi, fer-li veure quina s la realitat i que opti per
aquest cam principalment. Per aix te riscos, si tu vas donant pes a la balana dels costos de
la conducta, abones tot all negatiu que t, com que la persona est ambivalent molt
possiblement el que far la persona s anar equilibrant (ja ho veig per poder no s tant
important... poder tampoc cal ara, s una cosa que tampoc cal abordar immediatament...) corres
el risc que la persona es dediqui a posar arguments a laltre banda de la balana i entres en una
feina una mica rdua i amb resultats poc clars.

Miller i Rollnick proposen que entenguem lambivalncia com quelcom natural, no entrar a
qestionar-ho ni veure-ho com un obstacle per poder avanar. Estem parlant dun abordatge
que no seria tant vull derrumbar el castell amb un atac frontal, sin ms una partida descacs
amb el pacient. Dit daltra manera, el paper del psicleg que proposen no s una figura
autoritria, experta de dir jo mhe format en el camp de les addiccions i jo li dir qu ha de
canviar a la seva vida per anar b a la seva vida. No proposen aquell paper directiu, sin un paper
molt ms dialogant en que la persona es senti entesa i no qestionada, si ella es sent entesa i
compresa permetr a la persona fer aflorar la motivaci intrnseca cap al canvi, daltra manera
entrarem en dilegs infractuosos.

ABVIVALNCIA: EL DILEMA DE CANVI

-Per qu beus? va preguntar el Petit Prncep

- Per oblidar va respondre el bevedor

- per oblidar qu?

- Per oblidar que tinc vergonya.

- Vergonya de qu?

- Vergonya de que bec.

Es pot veure representat el bucle, com una cosa senganxa a laltra.

COMPLICACIONS AMBIVALNCIA
- Valors. Hem devitar pensar que el pacient no compartir els mateixos valors que els
nostres, el que nosaltres veiem com un benefici pot que el pacient no ho veig com a tal.
Si tenim en compte aix escoltarem el pacient duna altra manera.
- Expectatives. Conixer qu espera el pacient ser una informaci clau de cares a veure
quin nivell pot patir aquest fenomen de lambivalncia
- Autoestima. Un element que sha de tenir en compte en els primers contactes amb el
pacient, perqu si ens trobem alg amb autoestima baixa, el primer pas ser treballar
aquesta.
- Context social i cultural. Fa referncia a que hem de tenir present, que en funci del
context i entorn, un comportament por ser mes o menys acceptar. Sha de tenir present
lentorn de la persona.
- Respostes paradoxals. No sempre hem de donar per suposat que perqu augmentin els
costos dun comportament, augmentar la possibilitat de que aquest comportament
selimini.
- Disminuci del control. En alguns comportaments additius pot anar disminuint aquest
control.
El que intenta el psicleg es crear una atmosfera de confiana, on la persona es senti cmode,
sha de buscar dins de la persona quins elements es poden moure que lapropin cap al canvi.
Aquest es el paper que sadopta amb la tcnica de lentrevista motivacional.
Si tractes a una persona com s, es mantindr com s, per si la tractes com si fos el que ha de
ser i pot ser... Les expectatives que colloques en aquella persona en quant al canvi, dalguna
manera lhan dapropar cap aquest canvi. Si diposites confiana en a persona, aix pot donar-li
fora.
PRINCIPIS GENERALS DE LENTREVISTA MOTIVACIONAL
- Saber expressar empatia. No jutjar a laltra persona, ni criticar, acceptar-la com s ,
globalment. Aix no vol dir que tot el que digui estigui b o que no puguem discrepar.
Una no acceptaci podria retardar el canvi o dificultar-lo. Tamb hem de tenir en
compte la comunicaci no verbal. Cal emfatitzar fins un determinat moment.
- Crear discrepncia. Hem daconseguir arribar a moments en que a nivell mental la
persona es senti confrontada entre el punt on est i objectius ms generals que t, el
punt con li agradaria estar. Aconseguir arribar a aquests punts que shan de trobar de
manera diferent segons la persona.
- Evitar la discussi. A vegades hi ha tendncia a que quan hi ha ambivalncia amb el
pacient, pensar que no sest avanant. Shan devitar discussions amb el pacient, per
la idea no es tant buscar un enfrontament, sin buscar un altre cam que no busqui tant
un xoc frontal. El psicleg busca lobjectiu duna manera no tant directe evitant entrar
en discussi. Sha de buscar un perfil de terapeuta mes persuasiu i no tant confrontador.
- Donar girs en la resistncia. No sha de voler anar amb pressa, sha de saber aprofitar
els propis moviments del pacient. A mesura que laltra persona fa moviments, lhas
danar portant cap a on vols.
- Fomentar lautoeficcia. Si la persona t lautoeficcia molt baixa, shaur de treballar
perqu aix ajuda amb el canvi.
CONSTRUNT LA MOTIVACI PER CANVI: ALGUNES TRAMPES
- La trampa de les preguntes respostes. Si utilitzem un tipus de preguntes molt
tancades, el pacient acabar per adoptar un paper molt passiu, i hem daconseguir el
contrari. Si adopta un rol passiu no podrem moure la seva motivaci intrnseca. Sha de
mirar de fer preguntes obertes.
- La trampa confrontaci negaci. Si entrem a argumentar amb el pacient pot ser que
el que faci es dedicar a buscar arguments a la contra per equilibrar, laltra persona va
negant i pot arribar a anar enrere.
- La trampa de lexpert. A vegades per la nostra formaci podem caure en lerror de tenir
respostes per tot perqu coneixem el tema. Aix torna a anar a la contra daquest tipus
de tcniques. El pacient ha danar fent passos a partir de les nostres intervencions.
- La trampa de letiquetatge. Des del punt de vista dels autors no sha de perdre el temps
amb temes detiquetatge. No sha dentrar a discutir si la persona accepta o no aquella
etiqueta. Sha dajudar a la persona a canviar el comportament, no a que accepti el nom
de la seva etiqueta. Lacceptaci de les etiquetes no es un pas necessari per al canvi.
- La trampa de lmfasi prematur. A vegades ens passa que tenim ganes de progessar en
el tractament e la persona, de comenar a tractar el problema i potser la persona encara
no est a punt per tractar segons quins elements del problema i, si ens precipitem,
tornar a passar el mateix. Hem de mirar cap a on vol anar el pacient i acompanyar-lo.
- La trampa de la culpa. Hem destar atents a que sovint la persona dedicar temps a
donar la culpa del que li est passant. El tema de la culpa lhem de deixar clar des del
principi, no ens ajudar per a res buscar culpables, lobjectiu es veure com esta la
persona, veure cap a on vol anar i ajudar-lo en aquest cam.
COMENTARI INICIAL ESTRUCTURANT
Has de recollir quin ser el teu rol com a psicleg i el del pacient, que tractareu, quin temps
tindreu aquell dia i si pot ser acabar-ho amb pregunta oberta.
Disposem duna hora que passarem junts i voldria poder arribar a una primera comprensi de
qu s el que lha portat aqu. Probablement passar gran part del temps escoltant-lo, de
manera que pugui comprendre com veu vost les coses i quines sn les seves preocupacions.
Tamb vost deu tenir algunes expectatives sobre el que aqu succeir i no succeir, i
magradaria escoltar-les. Cap al final de lhora li demanar alguna informaci concreta que
necessito, per anem comenant. Qu s el que est pensant ara? Entenc que est preocupat
per ls que fa dels tranquillitzants...
ESTRATGIES
1. PREGUNTES OBERTES
Dedueixo , pel fet de que vost est aqu, que t algunes coses de les quals li agradaria parlar
amb un terapeuta. De qu li agradaria parlar?
Magradaria comprendre com veu vost les coses. Qu s el que lha portat aqu? Quin ha estat
el problema?
Comprenc que hi ha algunes coses sobre la seva forma de prendre alcohol que li preocupen.
Expliquim quines sn.
Mha dit per telfon que ha estat prenent drogues durant molt de temps i que en volia parlar.
Expliqui-mho. Per qu no comena des del principi quan va comenar a prendre drogues i em
posa al dia?
Expliquim quin s ls que fa de la cocana. Qu s el que li agrada de prendre cocana? Qu s
el que no li agrada? Qu s el que li preocupa de ls que fa de la cocana?
Expliquim qu s el que ha pogut observar de la seva forma de beure alcohol al llarg dels anys.
Ha pogut veure alguns canvis i com aquests lafecten? Qu s el que ha observat que li por
preocupar, o que ha preocupat a altres persones?
Entenc que vost est aqu per parlar de la forma en que juga. Per tant ajudim a que em faci
una idea general de la forma en que vost juga. Qu s el que li agrada del joc i qu s el que no
li agrada?
2. ESCOLTA REFLEXIVA
Una escolta que no jutja.
12 tipus de resposta que no sn indicadors descolta:
1. Ordenar, dirigir o encarregar.
2. Alertar o amenaar.
3. Donar consell, realitzar suggerncies, o suggerir solucions.
4. Persuadir amb lgica, discussi o ensenyana.
5. Moralitzar, sermonejar, o dir als pacients que haurien de fer quelcom.
6. Estar en desacord, jutjar, criticar o culpabilitzar.
7. Estar dacord, aprovar o pregar.
8. Ridiculitzar o etiquetar.
9. Interpretar o analitzar.
10. Reafirmar, simpatitzar, consolar.
11. Qestionar o posar a prova.
12. Distreures, fer broma o canviar de tema.
Exemple Escolta NO reflexiva:
P: Simplement, no s si deixar la meva dona o no.
T: Vost ha de fer el que cregui que s millor (5)
P: s que aquest s justament el tema! No s qu s millor!
T: S, que ho sap, s dins el seu cor (6)
P: S, em sento atrapat, ofegat en la nostra relaci.
T: Llavors haurien de separar-se durant algun temps i comprovar si vost se sent millor (3).
P: Per lestimo, i li far tant de mal si la deixo!
T: Per si no ho fa pot estar perdent la seva vida (2).
P: No seria egoista?
T: s just el que ha de fer, cuidar de si mateix (4).
P: No s com ho he de fer.
T: Estic segur de que ho aconseguir (10).
 3. AFIRMAR
Pot ser til en el pacient que fem afirmacions que siguin de reconeixement del que esta fent el
pacient, sempre positives, que el poden ajudar a avanar en el cam.
Aprecio com de dur ha estat per a vost decidir-se a venir aqu. Ha donat un gran pas!
Crec que s fantstic que vulgui fer alguna cosa amb el seu problema.
Aix ha dhaver estat molt difcil per a vost.
Vost s realment una persona amb recursos, per haver estat capa de viure amb el problema
durant tant de temps i no haver-se enfonsat.
Aquesta s una bona suggerncia.
Ha de ser difcil acceptar una vida diria tan plena destrs. Li dir que si estigus al seu lloc
tamb ho trobaria difcil.
Sembla que vost s realment una persona optimista i amb una gran fora de voluntat.

4. ESTRATGES: RESUMIR
s important que al llarg de la sessi anem resumint la informaci que hem anat recopilant. No
tan sols per a que quedi tota la informaci clara, sin tamb per a permetre a la persona que
vagi reflexionant sobre el que ens ha dit.
Fins ara ha comentat que est preocupat per la freqncia amb que beu, en comparaci amb
la resta de persones. No est segur del que implica que pugui beure ms que altres persones
sense que sembli que lafecti. Vost est preocupat perqu la seva forma de beure afecta
negativament sobre la seva memria i no el deixa dormir. Qu ms?
5. PROVOCAR AFRMACIONS AUTOMOTIVADORES
Frases on sigui el propi pacient el reconeix quelcom sobre el problema.
- Reconeixement del problema: Imagino que aqu existeixen ms problemes dels que jo
pensava
- Expressi de preocupaci: Estic realment preocupat per aix.
- Intenci de canvi: Crec que ha arribat el moment de canviar.
- Optimisme sobre el canvi: Ho aconseguir!.
- Preguntes evocadores: (Quines coses li fan pensar que aix s un problema?)
- Preocupaci: (De quines formes aix li preocupa?)
- Intenci de canvi: (Quines raons li fan pensar que hauria de continuar bevent com ho
fa? I el contrari?)
- Optimisme: (Qu li fa pensar que si introdueix un canvi, el podr fer?)
Poden anar apareixent durant la conversa, i hem de mirar de reforar-les.
Formes de provocar Afirmacions Automotivadores:

Preguntes evocadores (Quines coses li fan pensar que aix s un problema?)

Preocupaci (De quines formes aix li preocupa?)

Intenci de canvi (Quines raons li fan pensar que hauria de continuar bevent com ho fa?
I el contrari?)
 Optimisme (Qu li fa pensar que si introdueix un canvi, el podr fer?)
6. EL BALAN DECISIONAL
Consisteix en que alguna de les sessions demanem al pacient que pensi i posi per escrit les raons
de seguir mantenint el comportament que esta fent i qu passaria si el canvis, fer un anlisi de
pros i contres. s important que nosaltres no fem aquest anlisi ni que li suggerim res, ha de ser
ell mateix, perqu sin trenquem amb la filosofia de lentrevista motivacional. Han de ser els
seus beneficis i els seus perjudicis. A aix se li pot dedicar perfectament una sessi sencera.

CONTINUAR BEVENT COM ABANS CANVIAR LA MEVA FORMA DE BEURE

Beneficis
- Majuda a relaxar-me - Matrimoni ms feli
- Majuda a collocar-me - Ms temps per la meva famlia
- Em sento millor
- Soluciono els mes problemes
econmics
Perjudicis
- Podria perdre el meu matrimoni - No s qu far amb els meus amics
- s un mal exemple pels meus fills - No tindr cap forma de relaxar-me
- Perjudico la meva salut
- Gasto masses diners
- Fa mal al meu cervell
- Podria perdre la meva feina
- Perdo el meu temps i la meva vida

7. ELABORACI
Quan el pacient sha apropat a les reflexions motivadores, estirem ms i els hi demanem
exemples ms contrets.
P: Una de les coses que considero un problema sn els diners.
T: De quina manera aix s un problema per a vost?
P: B, perqu he estat gastant molts de diners en drogues i no he pagat deutes.
T: Donim un exemple.
P: La setmana passada vaig gastar 400 euros. Vaig comenar a gastar i encara segueixo gastant.
T: I realment la quantitat segueix pujant. De quina altra manera li afecta el diner?
P: Faig coses sense sentit quan estic intoxicat.
T: Per exemple...
P: Vaig deixar 300 euros a un noi que vaig trobar. Mai ms no el vaig tornar a veure. I compro
coses que no necessito.
T: Com per exemple...
P: Un rellotge. Una vegada em vaig comprar aquest rellotge tan fantstic. Almenys pensava que
era un molt bon rellotge. Em va costar molts de diners.
T: Quant li preocupa el tema dels diners?
P: Est comenant a ser un gran problema. Ja hi ha persones que venen a trucar a la porta, que
em truquen per telfon, que menvien cartes desagradables. He de fer alguna cosa.
T: I sembla com si penss que la seva forma dutilitzar les drogues s part del problema que
vost t amb el diner.
P: Bastant. S
8. UTILITZAR ELS EXTREMS
Agafar la preocupaci del pacient i demanar-li que pensi qu el pitjor que podria passar si
esdevingus aquest fet. De tot el que ha dit qu s li que ms li preocupa.
- Qu s el que ms li preocupa?
- Quines sn les pitjors pors que podria patir si no canvis?
- Quines sn les pitjors coses que li podrien passar si continua comportant-se de la
manera en que ho ha vingut fent fins ara?
9. MIRAR ENRERE
Fa referncia a demanar-li a la persona que recuperi informaci i es visualitzi a si mateix com
era abans de caure en laddicci.
- Recorda un temps en que les coses li anaven b? Qu s el que canviat?
- Com eren les coses abans de que comencs a beure tant? Com era vost llavors?
- Quines sn les diferncies entre el Joan de fa 10 anys i en Joan dara?
- De quina forma el seu consum de drogues ha fet que vost pars, que no segus
endavant en el seu desenvolupament personal?
- Possiblement es posi en evidncia la tolerncia desenvolupada.
10. MIRANT ENDAVANT
Lligada amb les autoafirmacions de canvi, per anar estirant cap a la voluntat de canvi. Com em
visualitzo a mi mateix desenvolupant aquest canvi.
- Si decideix canviar, quines sn les esperances que t pel futur?
- Com li agradaria que fossin les coses?
- Entenc que se sent realment frustrat en aquest moment, de quina manera li agradaria
que les coses canviessin?
- Quines sn les opcions que t ara? Qu s el que li agradaria fer?
- Quins sn els millors resultats que vost podria imaginar que dugus a terme el canvi?
11. PARADOXA
Com a psiclegs, adoptar fictciament el rol de no canvi. La idea es que si tu defenses el no
canvi, en la persona es van acumulant raons per el canvi. Adoptes una actitud que ha de ser
creble per fer que la persona es preocupi i fomentar una reacci. Sha demprar si sescau,
perqu es pot donar que sorgeixi lefecte contrari, i vegi que no hi ha tants contres.
- Hem arribat al moment en que vost em comenta aix, per he de dir-li que no mha
convenut encara de que vost reconegui que t una veritable preocupaci. El que mha
dit fins ara s tot el que tenia per dir-me?
- Permetim dir-li una cosa que realment em preocupa. Un programa com aquest
requereix molta motivaci i esfor. No volem comenar a treballar amb alg fins que
estigui segur de que necessita canviar i, francament, no crec que aquest sigui el seu cas.
A mesura que lescolto, no em sento segur de que vost estigui suficientment motivat.
 TEMA 4 . EL MODEL TRANSTERIC DE CANVI
Transteric: intentar recollir all que funciona de les diferents teories.
AUTORS

J.O. PROCHASKA.

C.C. DICLEMENTE.

J.C. NORCROSS.

ANY: 1982

Idea clau: CANVI VIST COM A PROCS

Fins al moment de la proposta, el canvi de les addiccions era vist com un canvi dicotmic,
consumidor o no consumidor. Per aquest autors van dir que aquesta no era una bona manera
dentendre el canvi. Aquest model del canvi ents com un procs ha portat una millor
comprensi del comportament i dalguna manera, s ms integrador, perqu si el canvi es un
procs vol dir que quan avaluem al pacient hem de veure en quin punt est daquest procs, per
tant no intervindrem igual amb totes les persones, shaur de fer una bona avaluaci del
moment en que es troba per tamb poder fer una bona intervenci.
ETAPES DE CANVI
1. PRECONTEMPLACI
La persona que est en aquesta fase no es que no spiga com resoldre els seu problema, sovint
el que passa s que la persona no veu el problema.
No hi ha intenci seriosa de canvi en els propers 6 mesos. Sovint son persones que quan els
preguntes per les conseqncies negatives del comportament, solen tenir poc informaci, si
ms no, de forma conscient.
Quan tu fas preguntes, aquestes persones generalment sol donar molta menys informaci sobre
aix que persones que estan en altres fases.
Sovint tamb sol ser una persona que fa atribucions de les conseqncies del seu
comportament de carcter extern. Diuen que el que fan no depn dells, sin que depn daltres
coses, factors externs.
La persona en aquesta etapa que va al psicleg a buscar suport sovint ho fa per pressi social.
En el moment que la pressi baixi la persona desapareixer de la consulta.

No hi ha intenci seriosa de canvi en els propers 6 mesos.

Gens/poca informaci conseqncies negatives de fumar.

Responsabilitat externa.

Demanda dajut per pressi social.

2. CONTEMPLACI
Aquesta persona ja comena a tenir conscincia de que el consum que est fent s un problema.
Quan preguntes per la intenci de deixar el consum en els propers 6 mesos diu que si.
Podem comenar a veure en la persona cert inters en la informaci sobre el seu consum. s
una persona que a nivell cognitiu es comena a fer preguntes cap al canvi.
s un pensament que va ms focalitzat a trobar una soluci en el futur. Un possible risc s que
hi ha persones que arriben a la fase per shi installen, sn els CONTEMPLADORS CRNICS. La
persona busca raons per no acaba de fer el pas.

Percepci del problema.

Intenci seriosa de canvi en els propers 6 mesos.

Inters per la informaci.

Preguntes sobre el canvi.

Focalitzaci en la soluci i el futur.

contempladors crnics.
3. PREPARACI
Quan li preguntes a la persona per el canvi de comportament en el proper ms la persona
contesta que si. La persona ja ha dhaver fet un intent de deixar el consum durant 24h en el
darrer any de consum.
La persona ja ha fet alguna modificaci en el seu consum, no ha deixat el consum per ha
disminut.
El pensament est molt focalitzar en com ser el futur.

Intenci seriosa de canvi en el proper mes.

1 o ms intents dabandonament del consum de tabac de durada mnima 24 hores en

darrer any de consum.

Reducci de la magnitud de consum.

Focalitzaci en la soluci i en el futur.

4. ACCI
Ja hi ha un canvi en el consum, que s labstinncia de com a mnim 24h fins a 6 mesos. s una
etapa que treballes en la prevenci de la recaiguda. La persona ja no est treballant en la
entrevista motivacional perqu ja ha fet el canvi, el que shan de buscar sn estratgies per
mantenir-lo com est.
En aquesta etapa les persones de lentorn tenen un paper molt important, ja que pot establir un
bon recolzament.

Abstinncia de 24 hores a 6 mesos.

Prevenci de la recaiguda.

Relacions dajuda.
5. MANTENIMENT
La persona ja s abstinent des de fa com a mnim 6 mesos. Shaur dajudar a la persona a buscar
estratgies que li permetin evitar les recaigudes.
Es pot parlar de la finalitzaci? O ens quedem en un manteniment?
Els autors ens alguns moments van posar una etapa addicional que es deia finalitzaci (persona
abstinent des de fa 5 anys i sense desig), per ms tard la van treure perqu no ho veien clar.
Dins les persones que han deixat el consum, nhi ha algunes que ho deixen i diuen que no pensen
mai i ho veuen com quelcom molt lluny, aquest perfil ens fa pensar en una fase de finalitzaci.
Per ens podem trobar amb un altre grup que encara que hagin passant anys et diuen que
encara hi pensen sovint i sembla que el desig hi es present encara, aix fa posar en dubte de si
podem parlar duna finalitzaci, hagi passat el temps que hagi passat.
Abstinncia de + de 6 mesos.

Prevenci de la recaiguda.
 TEMA 5 . INTERVENCI

COM PODEM INTERVENIR A LA FASE DE PRECONTEMPLACI? PODEM INTERVENIR EN LA FASE

DE PRECONTEMPLACI/CONTEMPLACI?
- Donar informaci. Pot ser verbal o, si ens dediquem a aquest mbit, va b tenir
recollides informacions daltres entitats, fulletons sobre qu consisteix... I es pot millorar
aquest material
- Biblioterpia. Pot ser que coneguis un llibre vinculat al consum daquella persona i li
pots fer la recomanaci, no a tothom li servir, tot depn del cas. Des de novelles on
surti el tema i es pot veure metafricament representat, o depn del nivell de la persona
algun document que treballi ms el tema. Tamb fragments de revistes que et criden la
informaci sobre algun tema. La longitud de la lectura tamb dependr de com vegis a
la persona.
- Consell. De que la persona hauria de deixar el consum que esta fent. T un efecte
aproximat del 5% de les persones que passen per consulta, por semblar poc, per s
molta la gent que passa i pot tenir la seva repercussi.
- Treballar a partir dels familiars. Treballar amb lentorn de la persona com a possibilitat.
Potser tenim opci o contacte i podem tenir en compte lentorn familiar de la persona,
i veure que fa lentorn en relaci al consum de la persona.

Esperar el moment oport. Per exemple, amb una persona alcohlica, potser el
moment no ser quan torna del bar, sin que haurem desperar a que tot torni
a la normalitat. Sha de veure com est la persona per a poder parlar amb ella.

No criticar, no jutjar, no culpar. Si lentorn es comporta aix difcilment la

portaran cap al canvi. Potser amb tanta pressi aconseguim lefecte contrari,
que la persona estigui ms neguitosa i augmenti el seu consum.

No utilitzar tons de veu recriminatoris. No servei per fer-te ms ferm amb all
que vols dir.
Reflexionar sobre els canvis en el patr de consum i sobre el futur

Canviar destratgia. Veure si les estratgies que sestan fent servir son les
idnies o no. A partir de la famlia podem saber si la persona avana o no.
COM PODEM INTERVENIR EN LA CONTEMPLACI, PREPARACI I EN LACCI?
Aqu la persona ja est preparada i s conscient que el seu comportament pot ser un problema.
- Biblioterpia. Per complementar, si s una persona que ens sembla que pot donar la
benvinguda a lectures. Llibres de casos, o alguns llibres pensats per motivar a la persona
a canviar. (Es fcil dejar de fumar si sabes cmo). Allen Carr.
- Balan decisional. Imaginar-se dins dun temps. Plantejar-li a la persona com es veu en
el temps, que visualitzi el seu futur amb i sense el consum.
- LEntrevista Motivacional.
- Treball de les distorsions cognitives. Ellis i Beck. Sn formes de treballar que es
focalitzen en les cognicions i en com de vegades els nostres pensaments, pel que hem
viscut, no sajusten massa a la realitat.
 A vegades tenim pensaments distorsionats, i pot ser que no es nadonem. Tamb es pot
dedicar a veure creences distorsionades i jugar a com treballar-les. Cercar evidncies del
seu dia a dia per fer-li veure la realitat.

- Control destmuls. Sovint en el desenvolupament duna addicci shan anat fent lligams
amb llocs, persones, circumstncies, moments del dia... com hi ha hagut aquestes
associacions amb el consum (gratificant per la sensaci de la substncia), es tracta que
amb el nostre pacient, fem un bon reps daquestes associacions, aix potser a la
persona a reflexionar sobre el que est fent. Vas analitzant lestil de consum i les
associacions que t, per prendre conscincia. Desprs ho fas servir com a eina per fer
canvis o ajustos. Va molt lligat amb coses dambient. Pot ser molt senzill, coses de detall
per que poden anar molt b.

Evitaci llocs de consum i foment llocs alternatius

Evitaci persones consumidores i foment relacions no consumidor

Evita les converses sobre la substncia i el consum i foment sobre nous temes
de conversa que abans agradaven

Celebrar alegries i celebracions sense consum

Davant situacions emocionals negatives, no consum, cerca de suport social

Comproms social

Llenar tota la droga de casa

Cercar activitats agradables alternatives

Sortir al carrer amb poc o gens diner, acompanyat

Abans dentrar a un bar, repetir 3 cops beguda no alcohlica

- Exposici amb prevenci de resposta a situacions de consum. Vindria a ser com la
continuaci del control destmuls. Vindria a ser com preparar la tornada a aquests llocs,
persones... associacions que shavia fet.
- Reforament del temps abstinent i autoinstruccions positives. Molt important
reforar-lo, per par nostre, com si tenim accs a lentorn que tamb ho facin. s difcil
fer-ho per tant sha de reforar. Motles vegades els reforadors consten darribar, en
sabem molt de dir les coses que no ens agraden, per les que ens agraden sovint les
donem per suposades i no les verbalitzem. Ens queda sempre el reforament, que si el
controlem el podem aplicar sempre que vulguem.
- Balan decisional de labstinncia. Conseqncies de labstinncia.
 CONSEQNCIES POSITIVES NEGATIVES
Seguir abstinent

Tornar a consumir (violar

labstinncia)

- Distracci. Pot semblar senzill per pot resultar molt til. Fer us de la distracci. Hem
de pensar que la persona abstinent tindr moments delevat desig cap a la conducta,
doncs un dels elements que el pot a ajudar es aprendre a distreures fent altres
activitats. Aquesta distracci potser de carcter motor (arribar a casa, seure i fumar,
canviar-ho per sortir a donar una volta). Sha de buscar quelcom que el tingui
entretingut i deixar passar lestona de craving. Sin, tamb pot ser distracci de carcter
cognitiu, ensenyar a que busqui pensaments que lajudin. Pensar en un viatge que li
agradaria fer, que ho visualitzi. Tornes a distreuret i passes un dia ms abstinent.
COM PODEM INTERVENIR EN ACCI/MANTENIMENT?
Prevenci de la caiguda: Entrenament en Soluci de Problemes. Preparar per a Caigudes.
- Lentrenament en Soluci de Problemes. Tcnica en psicologia bastant til que sempra
en lmbit de les addiccions. Sn aquestes deses de detecci del problema, definici del
problema, a vegades ens centrem en fet irrellevants o concretem poc, definim fites que
tenen poca probabilitat que succeeixin, tempesta didees un cop tenim el problema
definit, pensar en quines sn les solucions (no hi ha numero lmit ni son reals o es poden
complir o no) i, finalment, anlisi ms raonat on es tria una soluci i per si un cas trivem
un pla de contingncies per si no sortia b. Doncs si en lmbit de les addicions si recollim
el problema dels pacients, qu s el que ms el preocupa (porto dos mesos sense
consumir cocana i he danar a un acte que se que em trobar a X i moferir, si aix es
un problema ho pots treballar amb aquesta tcnica. Pots combinar-ho o no amb
prevenci de recaigudes.
Important diferenciar els conceptes de caiguda recaiguda.
Quan hi ha una caiguda sha danar rpidament a treballar-ho. No sha de pensar que sha
espatllat tot, perqu podria ser motiu perqu el pacient tornes a caure de ple en laddicci.
Regles dactuaci en caiguda:
- Es possible que estiguis molt enfadat o que et sentis culpable
- Evita tornar a consumir
- Es possible que pensis que aix s una tonteria
- Parla amb una persona de confiana i explica-ho
- Demana rpid hora al centre
- No amaguis
- Ten pots sortir si demanes ajuda
Amb la recaiguda hi ha una regularitat. Ja ho havia deixat per cada cop en aquesta situaci beu.
COMPLETAR LA HISTRIA

La Snia porta un temps sense consumir. Sovint freqenta amistats que tamb ho han
deixat.

En David porta un temps a un centre datenci a les drogodependncies. Els

professionals que el porten li han dit que daqu a poc temps li donaran lalta perqu el
veuen molt b.

LElena es diu a si mateixa que ara que no pren drogues res la motiva i no sap qu fer.

LEmili acaba de tenir una bona notcia, lascendeixen a la feina.

LEduard es troba molt trist a vegades, i no sap qu fer.

El proper cap de setmana la Roser t el casament de la seva millor amiga. No hi vol faltar,
ja que anant-hi podr demostrar que es pot superar a si mateixa.

TEMA 6 . CONDUCTES ADDICTIVES NO TXIQUES

Quina s la nica addicci comportamental que consta al DSM-V? La del joc patolgic.
JOC PATOLGIC
- Captol: Trastornos relacionados con sustancias y trastornos adictivos
- Aparta: Trastornos no relacionadas con sustancias.
A. Juego patolgico problemtico persistente y recurrente, que provoca un deterioro o
malestar clnicamente significativo y se manifiesta porque el individuo presenta
cuatro (o ms) de los siguientes criterios durante un periodo de 12 meses:
1. Necesidad de apostar cantidades de dinero cada vez mayores para conseguir la
excitacin deseada. (s el fenomen de la tolerncia, abans em gastava 10 per ara
necessito gastar-ne ms).
2. Est nervioso o irritado cuando intenta reducir o abandonar el juego
3. Ha hecho esfuerzos repetidos para controlar, reducir o abandonar el juego,
siempre sin xito.
4. A menudo tiene la mente ocupada en las apuestas (p. ej. Reviviendo
continuamente con la imaginacin experiencias de apuestas pasadas,
condicionando o planificando su prxima apuesta, pensando en formas de
conseguir dinero para apostar).
5. A menudo apuesta cuando siente desasosiego (p. ej. Desamparo, culpabilidad,
ansiedad, depresin).
6. Despus de perder dinero en las apuestas, suele volver otro da para intentar
ganar (recuperar las perdidas).
7. Miente para ocultar su grado de implicacin en el juego
8. Ha puesto en peligro o ha perdido una relacin importante, un empleo o una
carrera acadmica o profesional a causa del juego.
 9. Cuenta con los dems para que le den dinero para aliviar su situacin financiera
desesperada provocada por el juego.
B. Su comportamiento ante el juego no se explica mejor por un episodio manaco.
QUINS FACORTS PODEN SER INFLUENTS PERQU PORTIN A UNA PERSONA CAP AL JOC
PATOLGIC?
- FACTORS BIOLGICS:
Serotonina (impulsivitat, compulsivitat)
Norepinefrina (cerca de noves sensacions)
Dopamina (recompensa)
Com el joc dona plaer, si el cervell presenta alteracions en el patr de la dopamina, al dedicar
ms temps al joc, generen ms dopamina, i s mes fcil crear una dependncia cap al joc.
- FACTORS PSICOLGICS:
Impulsivitat i cerca de sensacions
Puntuen alt en distmia (humor depressiu, ansis, quan estan en aquest estat
juguen)
Estil cognitiu, lligat als pensaments de carcter irracional/esbiaixat que
sobserva en el jugador patolgic (avui ho perdo per dem ho recuperar).
Pensar que pots influir en el joc (dem guanyar).
- FACTORS SOCIALS:
Edat: abans dels 18 anys ms possibilitat de joc patolgic
Gnere (ms homes). Sha observat que les homes tenen ms tendncia al joc
ms competitiu en edats primerenques, tret que no es dona en el gnere
femen. Els homes busquen en el joc la competitivitat, veure qui guanya, la dona
juga ms per evasi. La dona quan comena a jugar el pas a un joc patolgic pot
ser ms rpid que en un home.
Immigraci. Les persones immigrants tenen ms rics de patir aquest trastorn,
perqu ho veuen com una forma rpida daconseguir diners, per levasi duna
realitat difcil, vens dun altre pas i thas dinstallar. Tamb s una manera de
que sovint no has de fer servir el llenguatge, molts dels jocs funcionen tirant...
no has destar contestant i pots jugar des de lanonimat. Per aquest factors es
creu que en poblaci immigrant pot haver-hi ms risc.
Internet. Ha amplificat enormement les possibilitats. Ens dona una franja
dopcions possibles de jocs, dapostes i de competir amb altres persones amb
un accs molt fcil. Jugant a internet pot haver-hi lefecte de que passa el temps
molt rpid.
ALTRES ADDICCIONS
No es troben al DSM. Podem demostrar la literatura sobre els temes. No son dades amb la
mateixa consistncia.
ADDICCI AL TREBALL

Laboradiccin

Workahoslism

Dedicaci de molt temps al treball (repercussions)

Elevades expectatives vers el treball (econmiques, requisits)

Dedicaci de ms energia de lestrictament necessria

Persistncia i freqncia de pensaments sobre el treball

Personalitat (Big Five, responsability)

Component obsessiu-compulsiu (Dutch Work Addiction Scale).

Engagement (el meu treball minspira, el meu treball em dna energia)

Auto-eficcia

Estil de vida (inters informaci salut, prctica esport)

Satisfacci amb la vida