Espanya (vs Europa):

- Gran nombre de capçaleres.

- Difusió i tirada molt limitats.

- Majoria de títols de caràcter regional o local.

- Raons culturals i hàbits (el nord llegeix més que el sud).

Perfils:

- Lector de diaris.

Homes 63% / Classe MM-MA-A / Edat 42 anys / Hàbitat principalment urbà.

- Informació general. Molt semblant al generalista de diaris.

- Esportius.

Homes 85% / Classe MM-MB / Edat 38 anys.

- Econòmics.

1
Homes 70% / Classe MM-MA-A / Hàbitat principalment urbà.

Condicions de contractació:

- Sistema de tarifes i descomptes.

- Certa capacitat de negociació.

- Recàrrecs (ubicació determinada, data concreta,...).

- Admissió d’originals 1-2 dies abans de la data d’inserció (del fotolit al CD – de la prova
de color de games al cromalin digital).

- Certa flexibilitat per fer canvis i anulacions.

- Comprovant de la inserció a través de l’enviament del diari o l’anunci.

- Admissió d’encartaments restringida.

Espais publicitaris:

Paginació d’un diari.

- 1er-portada, 2on-interior portada, 3er-1ª pàgina dreta,...

- Pàgines esquerres (4, 6,...) i pàgines dretes (3, 5,...).

Principals espais creatius disponibles.

- pàgina, doble pàgina, doble mitja pàgina, roba pàgina, mitja pàgina vertical, mitja
pàgina horitzontal, faldó o peu de pàgina, ...

A part dels espais fixes, els diaris solen tenir “seccions publicitàries” que s’inclouen en
les seves tarifes.

- anunci preferent (portada).

- publireportatge.

2
- anunci financer.

- classificats / per paraules.

- nous formats (text retallant anunci, format triangular,...).

- encartaments i desplegables.

- mostres de producte (sachettes).

Anunciants:

- Sectors: viatges, telecomunicacions i automoció.

- Alguns dels anunciants més rellevants: viatges el Corte Inglés, el Corte Inglés, Viatges
Marsans, Telefónica, Vodafone, Wolkswagen/Audi, Renault, General Motors,...

- Inversions: entre 11 i 22 milions €.

3.2.2. Revistes

Classificació (penetració):

- Revistes mensuals: 42%.

- Revistes setmanals: 26%.

- Revistes quinzenals: 4%.

Principals sectors:

- Femenines i del cor.

- Llar i família.

- Informació general.

3
- Esports i motor.

- Informàtica.

Avantatges

- Presència durant molt dies a les llars.

- Excel·lent per a targets específics (alta afinitat).

- Possibilitat de proba de producte.

- Permet argumentar i descriure.

- Fidelitat al suport.

- En color.

- Alta qualitat de reproducció.

- Permet cobertura a nivell nacional, a través de suports de gran difusió.

Inconvenients

- Molt atomitzat (+ de 3.500 revistes).

- Despesa elevada per targets petits.

- Poca capacitat de segmentació geogràfica (excepte en els encartaments).

- Lenta construcció de la cobertura.

- Excessiva concentració publicitària en les capçaleres més rellevants.

- Baix índex de record.

Condicions de contractació:

- Sistema de tarifes i descomptes.

4
- Més capacitat de negociació.

- Admissió d’originals: 30 dies per revistes mensuals i 20 dies per revistes setmanals.

- Certa flexibilitat per fer canvis i anulacions.

- Comprovant de la inserció a través de l’enviament de la revista.

- Flexibilitat d’encartaments i objectes promocionals.

- La majoria dels anuncis són d’una pàgina i a 4 colors.

Espais publicitaris:

A part de la pàgina hi ha altres espais possibles.

- portada i contraportada (requadre, faldó, o protagonisme total *).

- interior de portada.

- doble pàgina.

- doble mitja pàgina.

- mitja pàgina (vertical i horitzontal).

- pàgines consecutives.

- faldó o peu de pàgina.

- espais modulars.

- anuncis per paraules,..

5
3.3 TELEVISIÓ

- És el mitjà més eficaç per la seva penetració i rapidesa en generar record i

memorització del missatge. Sempre ?.

- És impactant pel receptor / espectador (qualitat d’imatge i so).

- Per molta gent tots els productes que surten a la TV són “bons” .

- Mitjà amb molts canvis estructurals:

a. Ampliació de l’oferta en pocs anys (autonòmiques, privades, pagament,

temàtica,...) i fragmentació de l’audiència.

b. Analògic a digital (apagada analògica 2010).

c. Major disponibilitat d’emissió en un mateix canal.

d. Millora tecnològica en el aparells d’emissió i de recepció.

e. Nous productors de continguts.

TIPOLOGIES D’EMISSIÓ:

TDT:

- Televisió Digital Terrestre (TDT). Sistema de difusió digital del senyal de TV que
substitueix la difusió analògica.

- 3 abril 2010 implantació definitiva a tot Espanya.

6
- Avantatges:

a. Més canals (1 a 4 canals TV per cada freqüència UHF).

b. Sense quota d’abonament.

c. Millor qualitat imatge (DVD) i so (CD) (desapareix neu i imatge doble).

d. Possibilitat emissions 16:9 vs 4:3.

e. Diferents idiomes, subtítols (sords), audiodescripció (cecs).pdf.

f. Serveis interactius: transit, temps, publicitat.

- TV3 actualment 3HD. Proves en alta definició. Inaugurat el 23 abril 2007.

- Descodificador extern o integrat a la TV.

- TDT via satèl·lit.

- De pagament. Operadors privats (Gol TV).

- Majoria de descodificadors NO en porten. Majoria de TV amb TDT integrat ja

incorporada ranura.

TV SATÈL·LIT:

- Aplicació de tecnologia digital i transmissió per mitjà de satèl·lits de comunicació.

- Àmplia zona geogràfica i zones de difícil accés a través de la TDT.

- Canals en obert i plataformes de pagament (Digital +).

- Operadors major implantació a Espanya: Hispasat i Astra.

- Possibilitat de rebre un gran nombre de canals, sobretot de molts països diferents.

- Recepció a través d’una antena parabòlica orientada al satèl·lit de comunicacions

indicat.

7
 TV CABLE:

- Aplicació de tecnologia digital i transmissió a través de xarxes de fibra òptica i

cable coaxial.

- És necessari que hi hagi una xarxa de distribució en la zona del domicili. Cost elevat
de la infraestructura.

- Qualitat de la imatge.

- Serveis addicionals: dades, telefonia, Internet, ràdio.

- Operadors de cable: ONO, R , Telecable, Euskaltel + AOTEC (Asociación Nacional de

Operadores de Telecomunicaciones y Servicios de Internet) que agrupa a 84
operadors locals de cable

TV MÒBIL:

- Televisió digital en mobilitat (telèfon mòbil, PC portàtil, PDA, o qualsevol altre

dispositiu mòbil).

- Emissió per ones terrestres o per satèl·lit.

- Limitació de les bateries.

- Poca qualitat.

- Format petit de la pantalla del mòbil.

- Ús en moments d’espera (estació, aeroport, cotxe...).

TV ADSL:

- Televisió digital per ADSL (IPTV).

- Recepció per línia telefònica. ADSL banda ampla que permet servei telefònic i
transmissió de dades.

- Connexió telefònica + servei ADSL + mòdem + sintonitzador de canals

- TV “a la carta” i major interactivitat respecte els altres models.

8
- Pagament per visió

AVANTATGES

- Gran notorietat.

- Alta penetració sobre la població (90 %).

- Alts índexs de cobertura sobre targets determinats.

- Mitjà rendible.

- Possibilitat d’altes freqüències (OTS).

- Capacitat de segmentació geogràfica (autonòmiques i locals).

- Moviment, so, color: òptima visualització del producte.

- Àmplies opcions publicitàries.

INCONVENIENTS

- Gran fragmentació de l’audiència (en augment).

- Pèrdua de fidelitat a les cadenes.

- Contraprogramació constant.

- Alt cost per arribar a targets molt concrets.

- Alt índex de saturació publicitària.

- Pressupost mínim necessari (i cada vegada més suports per

arribar a la cobertura desitjada).

- Dificultat de preveure el comportament de l’audiència.

9
PERFILS DE CONSUM

- Matins: Dones adultes. Audiència infantil a caps de setmana.

- Sobretaula: 15.00 h – 17.30 h. 2on prime time. Adults de+ 45 anys, mestresses de
casa i joves el cap de setmana.

- Tarda: Dones + 45 anys, adults en general i progressiva entrada de públic infantil i

juvenil. Cap de setmana perfil més jove.

- Prime time: 20.30 h - 23.30 h. Màxima audiència. Adults.

- Late Night: + 24.00 h. Adults i edats mitjanes.

CONSUMS TV PER SEGMENTS

Consum mitjà individu: 246 minuts 4h 6’ (2012).

- Homes + 16 anys: 204 minuts (3h 24’).

- Dones + 16 anys: 246 minuts (4h 6’).

- 4 a 12 anys: 142 minuts (2h 22’).

- 13 a 24 anys: 143 minuts (2h 23’).

- 25 a 44 anys: 195 minuts (3h 15’).

- 45 a 64 anys: 258 minuts (4h 18’).

- + 65 anys: 306 minuts (5h 6’).

- Classe A/MA: 187 minuts (3h 7’).

- Classe MM: 213 minuts (3h 33’).

- Classe MB/B: 238 minuts (3h 58’).

10
ESPAIS PUBLICITARIS

- Spot.

- Sobreimpressió.

- Publireportatge.

- Patrocini.

- Televenda.

- Product placement.

- Bartering.

- Morphing (logo en moviment).

- Altres formats.

SOBREIMPRESSIÓ

- Text, logo o informació sobreposada a una imatge televisiva.

- Pot ser autopromoció del canal o publicitat.

- Freqüent en les retransmissions esportives.

- Terç inferior de la pantalla.

PUBLIREPORTATGE

- Format més llarg que un spot (normalment superior a un minut, però pot ser més
llarg).

- Difusió de missatges d’una empresa, institució o organisme des d’un punt de vista
periodístic.

- Esdeveniments d’interès públic

11
PATROCINI

- Vinculació d’una marca amb un projecte, acte, programa, causa o acció concreta.

- Identificació de valors i notorietat de la marca.

- Habitual en els esports.

- Publicitat o RRPP ?

PRODUCT PLACEMENT.

- Inserció de producte o marca en el contingut del programa.

- Presencial, menció o consum.

- Habitual en sèries de TV.

BARTERING

- L’anunciant s’implica en la realització del programa televisiu.

- S’entrega al canal de TV un format acabat que incloumencions o publicitat de la

marca o producte.

- Publicitat a canvi de producció (intercanvi).

- Formats de curta durada.

MORPHING

- Efecte especial que transforma una imatge en una altre.

- Logo en moviment

ALTRES FORMATS

Formats sorpresa

- Apareix en mig del contingut televisiu.

- Evita el zapping.

12
Publicitat enmig de la informació.

- Publicitat identificada, però...

- dificultat de discernir informació de publicitat.

Tornem... minuts / segons / anuncis(evitar zapping).

Unió de dues marques en un anunci (¡Publicidad, Sí!).

Plataforma ¡Publicidad, Sí!: 32 entitats (associacions y empreses del sector), per

promoure la rellevància social i econòmica de la publicitat.

COMPRA D’ESPAIS - COMERCIALITZACIÓ.

- Compra a cost GRP.

a. Es negocia un cost per GRP que s’aconsegueixi d’un target ofert per la cadena
(target de compra): mestresses de casa, adults, nens,...

b. Només es paga el que s’emet.

c. Menor flexibilitat de compra en termes de franges horàries i programació.

- Compra a descompte

a. La cadena posa una tarifa fixa a un programa, paquet o franja horària concreta i es
negocia.

b. Sempre es paga el mateix, si puja l’audiència hi guanyes, si baixa hi perds.

c. Major flexibilitat de compra.

OPTIMITZACIÓ D’INGRESSOS DE LES CADENES DE TV

- Formats per sobre o per sota dels 20” (recàrrec).

- Programes d’èxit i esdeveniments puntuals.

- Canvis d’última hora.

- SMS (increment ingressos cadena).

13
PRINCIPALS ANUNCIANTS

- Grup Telefònica (ara Movistar). - Renault.

- Procter & Gamble. - Leche Pascual.
- Danone. - Unilever.
- Loreal. - Coca-Cola.
- Grup Wolkswagen. - Nestlé

3.4 RÀDIO

Estructura del mitjà

- Molt atomitzat respecte al nombre de suports: + 2.000 emissores legals.

- Programació: generalista i temàtica.

- Tipus d’emissió: ona mitja i FM.

- Titularitat: pública (radio nacional) i privada.

- Àmbit geogràfic: nacional, autonòmic, provincial i local.

- Canvi d’analògic a digital

RÀDIO GENERALISTA

- Espais i blocs horaris.

a. Matí. 6.00h – 12.00h. Informatius, resums, magazine.

b. Migdia. 12.00h – 16.00h. Informatius, tertúlies.

c. Tarda. 16.00h – 20.00h. Tertúlies, magazine.

d. Nit. + 20.00h. Resums del dia, especials, tertúlies.

- Consum

a. Matí. 24 minuts.
14
b. Migdia. 9 minuts.

c. Tarda. 7 minuts.

d. Nit. 15 minuts

RÀDIO TEMÀTICA

- Espais i blocs horaris.

a. Fonamentalment dedicada a la música (també informació).

b. Audiències fortes a matí i migdia.

- Consum.

a. Matí. 20 minuts.

b. Migdia. 13 minuts.

c. Tarda. 11 minuts.

d. Nit. 8 minuts

PERFIL GEOGRÀFIC

15
PERFIL SOCIODEMOGRÀFIC

AVANTATGES

- Proximitat.

- Gran capacitat per generar freqüència.

- Segmentació de targets.

- Capacitat informativa i d’entreteniment.

- Flexibilitat geogràfica.

- Compatible amb altres activitats.

- Mitjà complementari i de recolzament a altres mitjans.

INCONVENIENTS

- Volatilitat del missatge. Poca permanència.

- Poca cobertura. Necessitat de grans planificacions.

- Mitjà molt atomitzat.

- Poca capacitat d’identificació i demostració de producte.

- Record força baix.

16
- Saturació publicitària.

- Poc esforç en el desenvolupament creatiu.

CONDICIONS DE CONTRACTACIÓ

- Mitjà molt flexible en admissions de publicitat i en canvis i anulacions.

- Entrega de les falques: 1 – 2 abans.

- Excepte en casos molt concrets, no hi ha garantia respecte a l’hora d’emissió i això

dificulta la comprovació de la falca emesa.

- Les emissores entreguen un certificat de radiació que serveix de comprovant amb les
factures.

- Es pot negociar: descomptes, falques sense càrrec, paquets.

ESPAIS PUBLICITARIS

- Falca. Durada estàndard 15”. Els preus s’apliquen en funció del dia, hora, programa,
número d’oients previst.

- Mencions. Entre 2” i 10”. Frases o paraules emeses pels propis locutors. Tarifa en
funció de paraules / segons.

- Micro programes o micro espais. Entre 1’ i 5’. L’anunciant té el protagonisme.

- Patrocinis. Missatge previ - posterior al programa.

- Algunes emissores tenen espais publicitaris especials com programes en directe des

d’un lloc en concret (teatre, poble,empresa, lloc públic,...).

PRINCIPALS ANUNCIANTS

- ONCE

- El Corte Inglés.

- DGT.

- CEAC.

- ING.

- Telefónica.

- Llet Pascual
17
3.5 CINEMA

ESTRUCTURA DEL MITJÀ

- Uns 800 locals amb 2.500 pantalles que accepten publicitat.

- Possibilitat de contractació de circuits de pel·lícules en funció del nucli de la població,

de la ubicació, de les característiques de la sala, etc.

- Perfil masculí lleugerament superior. Zones urbanes. Classe MM-MA. Edat

aproximada 32 anys.

- Principals exclusivistes: Movierecord, Screen Vision i Discine.

PERFIL GEOGRÀFIC I SOCIODEMOGRÀFIC

AVANTATGES

- Segmentació geogràfica.

- La publicitat és eficaç. L’espectador està disposati no hi ha possibilitat de zapping.

- Alt record espontani.

- Bones condicions tècniques i visuals. Gran format i qualitat d’imatge i so.

- Possibilitat de selecció de la pel·lícula segons el target.

- Product placement.

18
- Revolució 3D. Espectacularitat.

INCONVENIENTS

- Cost de producció alt.

- Baixa cobertura i de lenta construcció.

- Saturació. Poca disponibilitat de temps en una pel·lícula.

- Poca flexibilitat de contractació.

- Difícil impactar al targets d’una franja d’edat mitja(35 +65 anys).

- Dificultat de medició.

CONDICIONS DE CONTRACTACIÓ

- Per sala, a nivell local, i per circuit en diverses ciutats (grans anunciants, millor
rendibilitat).

- Es pot negociar:

a. Afegir o eliminar alguna sala.

b. Posició dels spots.

c. Data d’inici.

ESPAIS PUBLICITARIS

- Diapositives. Imatges estàtiques. Pràcticament inexistent.

- Spot. Durada20”. El cost per cada segon addicional es calcula proporcionalment.

Alguns anunciants fan una versió per cine més llarga (30”) de l’spot que es passa a TV.

- Publireportatges.

- Accions especials. Alguns cines permeten fer accions fora de la sala (entrada cine),
que després van relacionades amb un spot previ a la pel·lícula o amb la mateixa
pel·lícula.

19
3.6 EXTERIOR

Estructura del mitjà

- Grup de suports situats en espais de domini i ús públic.

- Tipus de publicitat exterior:

a. Gran format(27% inversió):

- Format: tanques, lluminosos, cartells giratoris.

- Operadors: J.C.Decaux, Clear Channel, Viacom Outdoor.

b. Mobiliari urbà(49% inversió):

- Format: oppis, marquesines, columnes, cabina tel.

- Operadors: CEMUSA, J.C.Decaux, Clear Channel, Cetesa y REDEXT.

-Tipus de publicitat exterior:

c. Mitjans de transport(14% inversió):

- Format: bus, metro, tren, aeroport.

- Operadors: J.C.Decaux, Clear Channel, Publisistemas.

d. Altres suports(10% inversió):

- Format: recintes esportius, publicitat aèria, lones decorades, coronació edificis, etc.

PERFIL GEOGRÀFIC I SOCIODEMOGRÀFIC

20
AVANTATGES

- Mitjà consolidat en formats i localitats.

- Segmentació geogràfica.

- Espectacular i proper.

- Alts nivells de cobertura i construcció ràpida.

- Possibilitat de formats creatius.

- En alguns casos permet seleccionar circuits en funció del target (ex: centres
comercials per mestresses de casa).

- Ajuda a crear imatge de marca. És notori.

- Present les 24h del dia. Alta rendibilitat

INCONVENIENTS

- No té moviment ni so.

- Capacitat limitada de missatge, cal simplicitat.

- Baixa flexibilitat de contractació.

- La ubicació dels grans formats s’està desplaçant del centre urbà cap a la perifèria.

- Els suports estan exposats a les inclemències del temps i al vandalisme i es deterioren
(imatge de marca).

- Dificultat de medició de l’audiència

21
3.7 INTERNET

Estructura del mitjà

- Mitjà interactiu per excel·lència.

- Canal Informatiu. Primer servei de consultes.

- Gran capacitat de realitzar transaccions comercials. Punt de

venda que estimula la contractació immediata.

- Possibilitat de relació en temps real.

- Excel·lent capacitat de personalització.

- Target molt jove.

PERFIL SOCIOFEMOGRÀFIC/AUDIÈNCIES

22
23
24
AVANTATGES

- Mitjà interactiu.

- Gran capacitat d’informació i continguts.

- Adaptació als diferents targets (segmentació).

- Mitjà adequat per generar accions de fidelització, promocions i branding.

- Resposta immediata i quantificable.

- Rentable

- Flexible en formats.

- Campanyes amb altres mitjans per crear sinèrgies.

INCONVENIENTS

- Públic encara reduït i sobretot jove.

- Concentració en les ciutats.

- Saturació.

- Intrusió d’alguns formats publicitaris.

- Poca capacitat de rendibilitat d’algunes iniciatives (xarxes socials, blocs,...).

- Evolució constant que fa que sigui un mitjà força desconegut a nivell publicitari
(tarifes, resultats, audiències,...).

CONTRACTACIÓ

- Per impressions (cost per mil). S’estableix un preu per impressió del banner o peça
publicitària, que depèn del suport, la secció, etc. Es paga només pel nombre de visites
realitzades. Es fa a través d’un estimació de les impressions i es fixa un preu per
impressió.

- Per temps. Es contracte un temps de presència determinat en un suport (dies,

setmanes, mesos, durada de la campanya,...). Es preu es fixa en base a una estimació
de l’audiència.

25
- Per click. S’estableix un preu per click i el suport es compromet a realitzar les
impressions necessàries per generar la resposta (clicks) acordada. Click Through: quan
la pàgina es descarrega de forma complerta.

- Per registre. Es contracte un nombre de registres i es negocia un preu per registre. El

suport es compromet a realitzar les impressions necessàries per obtenir el nombre de
registres pactats amb l’anunciant. Generació de BdD per part de l’anunciant.

ESPAIS PUBLICITARIS.

- Text. Visualment poc atractius però permeten fer campanyes senzilles i ràpides a
través de paraules clau. Popularitzat bàsicament a través de Google AdWords.
Apareixen al costat dels resultats naturals de les recerques de Google.

- Banner. Espai de diferents mides i formats situat inicialment a la part superior de la

pàgina. Pot ser estàtic, animat o interactiu. Més estàndard: horitzontal de 468x80
píxel.

- Botó. Més petit que el banner. Imatge gràfica que generalment es troba als laterals
de la pàgina 150 x 60 píxel.

- Desplegable. El banner expandeix la seva mida i mostra més contingut.

- Robapàgines. Espai destacat a la pàgina. Força habitual i s’integra dins els disseny i
informació de la pàgina. 300 x 250 píxel.

- Gratacel, banner vertical o skyscraper. Format vertical situat normalment a la part

dreta de la pàgina. 120 x 600 píxel.

- Patrocini. Consisteix en finançar per part de l’anunciant una pàgina o secció.

- Vídeo banner. Format que inclou un vídeo i pot incloure també so.

- Layer. Generalment és una icona de diferents formes i varietats (animal, persona,

dibuix,...) que es mou per la pantalla. 400x400 píxel.

26
- Pop-up. Finestra flotant que s’obre automàticament mentre es carrega la pàgina i que
cal tancar per seguir navegant.

- Interstitial. Format publicitari que ocupa i oculta la pàgina. Dura aproximadament uns
6”. Es pot tancar a voluntat. És força intrusiu i sovint despista a l’usuari. 800x600 píxel.

PRINCIPALS ANUNCIANTS

- ING.

- CEAC.

- Ebay.

- Telefónica.

- Yahoo.

- Vodafone.

27
5. SISTEMÀTICA DE TREBALL

5.1. Briefing

CLIENT - AGÈNCIA

- Document on l’anunciant o responsable de la campanyadefineix producte, mercat,

objectius, posicionament, etc.

- Resultat: estratègia, concepte i proposta creativa, plade mitjans i peces de la

campanya.

- Contrabriefing.

- Especificitats del briefing de mitjans (pressupost, zonesd’actuació, condicionants de

l’anunciant,...).

5.2. Anàlisi de precedents

- Anàlisi i coneixement de l’estratègia general de comunicaciódel client i de la

campanya.

- Anàlisi de resultats de campanyes anteriors.

- Anàlisi de l’activitat publicitària de la competència.

5.3. Definició d’objectius

- Objectius de màrqueting.

- Objectius de comunicació o publicitaris.

- Objectius de mitjans:

a. Definició del públic objectiu o target de mitjans.Traduir a termes mesurables pels

estudis d’audiència.

Ex: Home, entre 25 i 45 anys, de classe social A, M-A,resident en ciutats de més de

300.000 habitants i amb carnet de conduir.

b. Definició dels objectius a assolir amb els mitjans.

- Cobertura, freqüència i GRPs que es volen aconseguir.

- Distribució en el temps i durada de la campanya.

- Pressupost.

28
5.4. Recomanació de mitjans

- Determinar els mitjans a utilitzar en la campanya.

- 4 etapes:

1. Anàlisi del consum dels mitjans per part del target.

(EGM i TNS. Mitjans més indicats: TV, premsa, cine,...).

2. Factors quantitatius i qualitatius.

(tipus de campanya: micro segmentació, prestigi del mitjà,tipus de producte (cal

imatge, so, etc).

3. Intensitat necessària per aconseguir eficàcia i competitivitat en cada mitjà (llindar

màxim).

5.4. Recomanació de mitjans

4. Distribució del pressupost per mitjans. Assignació al mitjà vs rendibilitat. Campanyes

amb pressupost elevat recomanat una distribució entre diversos mitjans (sensació
d’omnipresència), en canvi quan el pressupost és petit s’aconsella concentrar-seen un
sol mitjà per evitar la dispersió.

5.5. Recomanació de suports

- Fases:

1. Obtenció del rànquing de suports.

Audiències, afinitat, rendibilitat, preu, CPM, cobertura, etc.

2. Factors quantitatius i qualitatius per incloure o no un suport.

Tipologia dels programes en una franja horària, qualitat d’impressió, etc.

3. Creació d’una o varies combinacions de suportsi distribució de les insercions.

4. Avaluació dels resultats de cada alternativa i elecció.

5.6. Recomanació de períodes d’activitat i intensitat de cada període

- Insercions massa juntes provoquen rebuig.

- Insercions massa separades fan perdre l’efecte acumulatiudel record.

- Quina cadència d’insercions ?.

29
5.6. Recomanació de períodes d’activitat i intensitat de cada període

- Dues teories enfrontades:

1. Insercions a intervals regulars. Llançament major pressió i manteniment insercions

uniformes, sense onades fortes ni períodes de carència que perjudiquen la percepció
normal de la campanya.

2. Els anuncis produeixen efecte a llarg termini, per tantes poden deixar períodes de
carència sense que afecti a les vendes. L’efecte sorpresa de les aparicions inesperades
és millor que la inserció a intervals regulars

- Dificultat d’establir una relació directe entre la planificació de mitjans i el resultat de

vendes d’una campanya(intervenen molts factors).

- Efecte desgast. Cada 4 setmanes el record d’una campanya es redueix en un

percentatge proper a la meitat..

5.6. Recomanació de períodes d’activitat i intensitat de cada període

5.6. Recomanació de períodes d’activitat i intensitat de cada període

30
5.6. Recomanació de períodes d’activitat i intensitat de cada període

5.7. Calendari d’insercions (òptic)

- Representació gràfica i precisa de les insercions.

- Permet veure períodes d’activitat, carència i solapament de mitjans i suports.

- Si és necessari, comparativa entre plans diferents

5.8. Elaboració de pressupostos

- Exposició clara i concreta del pressupost per mitjans, suports, períodes i globals.

- Descomptes i negociacions, recàrrecs, impostos, fee.

- Import que el client haurà d’abonar per la campanya de mitjans.

- Formes de pagament i avals.

5.9. Avaluacions

- Es tracta de l’avaluació final de la campanya quan es té el llistat definitiu de mitjans i

suports que es planifiquen.

- Per zones geogràfiques o per mitjà.

- Inclou: quantificació del públic objectiu, cobertura, GRPs, OTS, total d’impactes, cost
de la campanya, cost GRP, CPM, format.

31
5.9. AVALUACIONS

5.10. NEGOCIACIÓ I COMPRA

- Durant el procés de planificació generalment ja s’ha realitzat un contacte previ sobre

les condicions econòmiques de compra i arribat a aquest punt la negociació està ja
gairebé feta.

- Negociar canvis temporals o decisions finals d’espais.

- Factors negociació: volum inversió, continuïtat inversió, importància del suport,

potencial de l’anunciant, compromís de números especials, situació de
mercat,paquets, posició, recàrrecs, franges horàries, estacionalitat, formats especials.

- Compra definitiva d’espais.

5.11. Seguiment del pla

- Planificacions breus (diari) o llargues (setmanal o mensual).

- Seguiment de les insercions, dates, ubicacions i GRPs previstos.

- Contingentació del pla: producte, mercat, competència, canvis en mitjans,

esdeveniments imprevistos.

- Compensacions.

32
5.11. SEGUIMENT DEL PLA

- Comprovants:

. Exemplars (mitjà imprès).

. Certificat retransmissió (ràdio).

. Certificat exhibició (cine).

. Fotos (exterior).

. Infoadex - TNS (TV).

5.12. FACTURACIÓ

- Emissió de factures i entrega de comprovant d’emissió / publicació.

- TV. Aval bancari o pagament anticipat.

- Normativa de cada suport.

- Descomptes i rappels.

- Ordre de compra del client (OC)

5.13. AVALUACIÓ FINAL POSTCAMPANYA

- Comprovació de les insercions planificades en tots els suports contractats.

- Validació de resultats planificats vs resultats obtinguts.

- Incidències i reclamacions si s’escau.

- Reflexions i conclusions.

- Presentació informe final a client.

33