ANABOLISME HETEROTROF

________________________________________________________________________________________

Procés metabòlic de de formació de molècules orgàniques complexes a partir de molècules orgàniques

senzilles.

Fases de l’anabolisme heteròtrof: Procedència de les molècules orgàniques senzilles

precursores:
Biosíntesi de monòmers
per mitjà de precursors. Catabolisme de Cèl·lules
Ex_ síntesi de glucosa a les substàncies autòtrofes i
Anabolisme partir d'àcid pirúvic. de reserva heteròtrofes
heteròtrof Procedència Digestió dels
dels precursors Cèl·lules
aliments
Biosíntesi de polímers orgànics
heteròtrofes
per mitjà de monòmers.
Ex_ síntesi de glicogen a Fotosíntesi o Cèl·lules
partir de glucosa. quimiosíntesi autòtrofes

Les vies anabòliques heteròtrofes són molt semblants a les vies catabòliques però en sentit invers. No són
exactament iguals ja que no tots els enzims poden catalitzar una reacció en els dos sentits.

La necessitat d’enzims diferents → gran avantatge → la cèl·lula pot determinar el sentit de les reaccions i evitar
així un caos metabòlic.

Les vies de l’anabolisme heteròtrof (anabolisme de glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics) estan
interrelacionades, però no sempre totes les interrelacions són possibles (Ex_ els animals no poden obtenir
glúcids a partir d’una dieta exclusiva de lípids).

L’anabolisme heteròtrof és un procés de reducció. A partir de molècules orgàniques petites, s’obtenen

molècules orgàniques grans.

L’energia necessària per a tots els processos de l’anabolisme heteròtrof s’obté de la desfosforilació de
molècules d’ATP que procedeixen del catabolisme, de la fotosíntesi o de la quimiosíntesi.

Les reaccions anabòliques són endergòniques: emmagatzemen energia en els enllaços de les molècules.

Els enllaços C―C, C―N o C―H emmagatzemen més kcal que un enllaç disulfur S―S.

Vegetals → L’energia s’utilitza per la producció de glúcids.

Animals → La majoria d’energia s’utilitza per la producció de proteïnes, ja que els ossos i els músculs,
tenen un percentatge elevat de proteïnes que s’han d’anar renovant.
Majoria de vies anabòliques Síntesi de fosfolípids i Glicosil·lció de lípids i
Síntesi d'acids nucleics Síntesi de proteïnes
heteròtrofes colesterol proteïnes

Es dóna al nucli, als
Es dónen al citosol
cloroplasts i als mitocondris
S'inicia al reticle
Es dóna al reticle
Es dona als ribosomes endoplasmàtic i continua a
endoplasmàtic llis
l'aparell de golgi

Ex_ Glucosa, glicogen i midó

1 L’ANABOLISME HETERÒTROF DELS GLÚCIDS

Dues fases:

- Síntesi de glucosa: Es pot obtenir a partir de l’àcid pirúvic per mitjà de la gliconeogènesi.

En les cèl·lules autòtrofes, també es pot obtenir a partir d’un procés que s’origina en el cicle de Calvin.

En els animals, la glucosa entra a les cèl·lules a traves de la digestió.

- Síntesi de polímers de glucosa:

Cèl·lules vegetals  se sintetitza midó (amilogènesi).

Cèl·lules animals  se sintetitza glicogen (glicogenogènesi).

1.1 La gliconeogènesi
Procés de síntesi de glucosa a partir de precursors no glucídics.

Quan es necessària la gluconeogènesis?

Després de fer un esforç En els remugants

Situacions de dejuni muscular intens en condicions
anaeròbiques
Els seus bacteris simbionts
Les cèl·lules del cervell, dels passen la cel·lulosa a glucosa i
embrions i de la medul·la renal, la fermenten en àcid làctic.
S'elimina l'àcid làctic que s'ha Aquesta cel·lulosa passa a la
i també els eritròcits, generat per transformar-lo en
s’alimenten gairebé sang i després al fetge on es
glucosa. transforma en glucosa
exclusivament de glucosa.
(gliconeogènesi)
Els precursors de la glucosa formades per mitjà de la gliconeogènesi poden procedir de la desaminació dels
aminoàcids, de la transformació de l’àcid làctic i, en el cas dels organismes autòtrofs i dels bacteris, de la
degradació dels àcids grassos.

1- Aminoàcids: quan es desaminen poden donar lloc a àcid pirúvic o a àcid oxalacètic. Els dos són
metabòlits de la gliconeogènesi.

2- L’àcid làctic: s’origina per fermentació làctica en els músculs dels animals quan aquests no disposen de
prou oxigen. Es transporta fins al fetge i allà es produeix la gliconeogènesi.

3- En cèl·lules d’algues i plantes, la glucosa pot procedir dels àcids grassos.

Les cèl·lules animals no tenen els enzims que transformen l’acetil-CoA (producte final del catabolisme dels
àcids grassos) en àcid oxalacètic (metabòlit de la gliconeogènesi que intercomunica totes dues vies
metabòliques). Aquests enzims -enzims del cicle de l’àcid glioxílic- es troben només a les cèl·lules vegetals.

Per això els animals no poden sintetitzar glúcids a partir dels lípids de la dieta, mentre que les llavors dels
vegetals sí.

Passos de la gliconeogènesi que són irreversibles:

1- Conversió de l’àcid pirúvic en àcid fosfoenolpirúvic:
L’enzim que en la glicòlisi passa d’àcid fosfoenolpirúvic a
àcid pirúvic, no treballa en sentit contrari. Per això es
necessita fer la volta següent:
L’àcid pirúvic entra al mitocondri (allà es troba l’enzim
piruvat-carboxilasa capaç de transformar-lo en àcid
oxalacètic) com que aquesta molècula no pot travessar la
membrana interna del mitocondri s’ha de transformar en
àcid màlic, que sí pot sortir al citosol, on es transformarà en
àcid oxalacètic, i aquest finalment es converteix en àcid
fosfoenolpirúvic.
2- Conversió de la fructosa-1,6-difosfat en fructosa-6-
fosfat: Aquest procés es du a terme al citosol.
3- Conversió de la glucosa-6-fosfat en glucosa: Aquest
pas es duu a terme al reticle endoplasmàtic,
després la glucosa i el fosfat surten al citosol.

1.2 Glicogenogènesi i amilogènesi

La glicogenogènesi es dona especialment al fetge i als músculs. La glucosa que procedeix de la digestió
s’acumula al fetge en forma de glicogen.
Quan el nivell de glucosa a la sang disminueix, el glicogen hepàtic s’hidrolitza i allibera glucosa a la sang.
Aquesta doble funció del fetge: sintetitzar glicogen i alliberar glucosa a la sang, està regulada per tres hormones:
 Adrenalina Augmenten la sortida de
 Glucagó glucosa a la sang.
 Insulina Incrementa l’entrada de glucosa a la cèl·lula
El glicogen muscular, en canvi, es una reserva particular de glucosa per a les cèl·lules musculars.

L’amilogènesi és la síntesi de midó. Es dóna als plasts de les cèl·lules vegetals. És un procés semblant a la
glicogenogènesi; l’única deferència és que la molècula activadora és l’ATP.

2 L’ANABOLISME HETEROTROF DELS LÍPIDS

La biosíntesi dels lípids (triacilglicèrids) requereix tres processos: l’obtenció dels àcids grassos, l’obtenció de
glicerina i la síntesi de triacilglicèrids.

2.1 Obtenció dels àcids grassos.

La principal font d’àcids grassos dels animals és el greix dels aliments. La segona font és la biosíntesi dels àcids
grassos, que es produeix al citosol a partir de l’acetil-CoA d’origen mitocondrial.

Catabolisme dels glúcids Per tant, puc fabricar

L’acetil-CoA es pot formar a partir de -oxidació greixos a partir
Desaminació dels aminoàcids de glúcids i proteïnes.

La biosíntesi dels àcids grassos s’inicia amb la sortida d’un acetil-CoA del
mitocondri al citosol. Aquest primer acetil-CoA serveix d’iniciador, per
formar l’àcid gras, la resta de carbonis es van afegint a partir del malonil-
CoA (molècula de tres carbonis). La unió del malonil-CoA a l’acetil-CoA,
origina una molècula de 4 C i una molècula de CO2. Es van unint malonils-
CoA (amb la consegüent formació de CO2) fins a obtenir un àcid gras,
que generalment és l’àcid palmític. A partir d’aquest es poden sintetitzar
l’àcid esteàric o d’altres.

La biosíntesis dels àcids grassos no és simplement el procés invers a la -oxidació. Es diferencia en els aspectes
següents:
- Es duu a terme al citosol, en comptes dels mitocondris
- L’àcid gras en formació queda unit al grup enzimàtic SAG i no al CoA
- Els dos carbonis en que augmenta la cadena per volta són aportats pel malonil-CoA i no per l’acetil-CoA
- El transportador d’hidrògens és el NADPH i no el NADH o el FADH2

2.2 Obtenció de glicerina

Perquè la glicerina es pugui unir als àcids grassos
ha d’estar en forma de glicerol-3-fosfat. Aquest
s’obté a partir de la dihidroxiacetona-3-fosfat (es
forma durant la glicòlisi) o a partir de la glicerina
que es forma a la cèl·lula després de la hidròlisi
dels greixos.
2.3 Formació dels triacilglicèrids
La síntesi d’aquestes molècules lipídiques requereix les formes activades dels seus components: el glicerol-3-
fosfat i l’acil-CoA gras.

Les molècules d’àcid gras van unint-se per mitjà d’enllaços ester; primer es forma un monoacilglicèrid, després
un diacilglicèrid i al final el triacilglicèrid.

Això té lloc a les cèl·lules hepàtiques i al les cèl·lules del teixit adipós.

Glicerol-3-fosfat Acil-CoA Triacilglicèrid CoA

3 L’ANABOLISME HETEROTROF DELS AMINOÀCIDS

No tots els essers vius poden sintetitzar els 20 aminoàcids, hi ha 10 aminoàcids que els humans i els animals no
poden sintetitzar  s’han d’ingerir amb la dieta  aminoàcids essencials.

Els altres 10  si els podem sintetitzar  no essencials

Les plantes els poden sintetitzar tots, ja que no ingereixen matèria orgànica.

Per sintetitzar els 10 aminoàcids no essencials, necessitem una molècula d’àcid -cetoglutàric (molècula de 3 a
5C). A partir d’aquesta molècula, afegint-hi un grup amino i amb l’ajuda del coenzim NADPH + H+ que s’oxida,
aconseguim àcid glutàmic.

L’àcid glutàmic és un dels aminoàcids que podem sintetitzar i a partir d’aquest, en fabriquem els altres.

Les plantes, poden obtenir l’ió amoni (grup amino) a partir de l’amoníac inorgànic (NH3) i de l’ió nitrat (NO3-).
Alguns bacteris i cianobacteris també poden aprofitar l nitrogen atmosfèric (N2).

4 L’ANABOLISME HETEROTROF DELS NUCLEÒTIDS

Els nucleòtids són els components dels àcids nucleics i es formen per la unió d’una pentosa (ribosa o
desoxiribosa) amb una base nitrogenada (A, T, G, C i U) i un àcid fosfòric.

5 L’EVOLUCIÓ DELS PROCESSOS METABÒLICS

1- Bacteris fermentadors 5- Quimioheteròtrofs de respiració aeròbica
2- Bacteris fotosintètics anoxigènics 6- Organismes quimioautòtrofs
3- Quimioheteròtrofs de respiració anaeròbica 7- EUCARIOTES fotoautòtrofs i quimioheteròtrof
4- Organismes fotoautòtrofs anoxigènics