BARROC

La música barroca va durar tot el segle XVII i la primera meitat del XVIII. Es
caracteritza per:

- l’expressivitat
- les textures musicals lleugeres i homòfones
- el baix continu
- la riquesa d’ornamentació
- la tendència a les variacions tant en el camp vocal com en l'instrumental
- l’aparició de noves formes organístiques.

Va ser un gran canvi respecte els estils musicals anteriors. El pensament es basava en
la raó i el sentiment, en viure i aprofitar el moment. La musica es va centrar més en el
públic que en déu, amb melodies fluides i amb molts instruments a la vegada.
S’utilitzava el sistema d’escales majors i menors i les melodies eren llargues i fluides.
Es tenia una consciencia més vertical de la musica, més harmònica.
No s’intentava que cada part fos perfecte sinó que es buscava la perfecció del conjunt.
En la musica barroca hi ha molta riquesa de contrast i molts timbres.
Van aparèixer els pentagrames tradicionals

Destaca l’aparició de l’òpera primitiva, i l’oratori, de la suite, altres modalitats d’òpera

com el bel canto i les passions, la sonata i el concert.
A finals d’aquest moviment artístic, es van crear obres més llargues a gran dimensió,
com les 4 estacions de Vivaldi.

La música instrumental, que

durant el Renaixement ja
havia progressat, va
augmentar considerablement,
ja que els públics s’hi
interessaren més i els
compositors hi tingueren més
dedicació. A més tots els
nobles amb una mica de
prestigi havien de saber tocar
un instrument com a mínim.
EL BAIX CONTINU

Es toca de forma contínua al llarg d’una peça i proporciona l’estructura harmònica de

la música, complementant la melodia. La distribució d’instruments que s’encarreguen
de la part del baix continu acostuma a deixar-se a la llibertat dels intèrprets i pot
variar molt. Un gran exemple de baix continu és el cànon en D Major de Pachebel.

En la música barroca hi havia dues maneres bàsiques d’enllaçar dues notes:

- Legato (lligat)

- Staccato (colpejat)

les indicacions de matís, fraseig i articulació són escasses. Això és perquè els intèrprets
de l’època eren sovint compositors i coneixien les normes d’interpretació pels tractats i
per la transmissió oral. A més, la improvisació era un aspecte important, sobretot en la
música de teclat.

INSTRUMENTS

En l’època barroca aparegueren

els violins Stradivarius i es
perfeccionaren molt els instruments
d’arc. El violí es va convertir en
l’instrument principal d’aquest estil
musical.
També, el traverso, flauta
travessera barroca, guanyà terreny a
la flauta de bec en les orquestres,
malgrat que en la música de cambra va
existir un conreu notable d'obres per a
flauta de bec contralt.
Els instruments de teclat més comuns
eren l'espineta, el virginal,
el clavicèmbal i el clavicordi. I, en l'àmbit religiós, l’orgue.

PRINCIPALS COMPOSITORS

Arcangelo Corelli (música instrumental, de tecla i òpera)

Claudio Monteverdi (òpera)

Alessandro Scarlatti (òpera: introduí les àries da capo)

Antonio Vivaldi (música instrumental)

Agostino Agazzari (música religiosa)

Nicola Matteis (música instrumental)

Giovanni G Kapsberger músic alemany fincat a Itàlia (música instrumental)

François Couperin (instruments de teclat)

Jean-Philippe Rameau (instruments de teclat)

Jean Baptiste Lully (òpera)

George Frideric Händel (la seva obra reflexa influencies de la música francesa,
italiana, alemanya i anglesa)

Henry Purcell (teatre, instrumental, religiosa ...)

Heinrich Schütz (iniciador de l'estil barroc a alemanya i compositor de música religiosa)

Georg Philipp Telemann (música religiosa, instrumental ....)

Johann Pachelbel (instruments de teclat)

A CATALUNYA:

Joan Cererols (música religiosa de Montserrat).

Joan Baptista Comes (música religiosa).

Joan Baptista Cabanilles (música religiosa i profana).

Opinió personal: A nosaltres ens agrada molt aquest estil, té una riquesa i una fluïdesa
molt especials, és diferent de la resta.