Sovint ens referim a l’adolescencia com una etapa de crisi, de recapitulació del creixement

infantil i d’assaig de judicis propis; cal remarcar la necessitat d’entendre aquesta edat des d’un
punt de vista positiu. Etimològicament ciris significa canvi. Hem d’entendre que és una etapa
d’apertura, de creixement, un temps per despendre’s....

L’adequat acompanyament i l’adequada resolució d’aquesta crisi facilitarà el pas de l’infant a

l’edat adulta.

Si acceptem aquesta premissa, es convindrà que la crisi adolescent no implica necessàriament

patologia. El que trobarem és un subjecte que presenta un trasbals, una metamorfosi de la
identitat, amb pors a una nova situació alhora esperada i desconeguda i un procés de dol a
diferents nivell:

- Per la pèrdua d’un cos infantil

- Per l’aparició de la sexualitat adulta

- Per la pèrdua del món infantil

- Per la separació dels lligams familiars

- Per la vivència d’experiències d’autonomia

- Per la incertesa i el risc a l’hora de cercar i crear noves vinculacions que impliquen la
por de quedar-se enrere, de fracassar, de passar-se i a la pèrdua de la protecció de
l’adult.

Jaume Funes, en el seu article “Claves para leer la adolescencia: de problema a sujeto
educativo” (Cuadernos de Pedagogía, número 320, gener 2003), proposa un seguit de
referències a tenir en compte en les actuacions en la població adolescent, és a dir, què
podem considerar normal en l’adolescència: Per evitar ser incendiaris, provocadors
d’alarmes o desbaratadors, les persones que es relacionen amb els adolescents han de
compartir amb ells una lectura raonable del món. S’hauria de tenir present el següent:
Allò que manifesten, les seves expressions –siguin emocionals, lingüístiques o
conductuals- no sempre coincideixen amb la realitat, per la qual cosa no són
generalment un bon indicador del que els hi passa. En general, tot és provisional i
transitori, per això s’ha de tenir cura de no estabilitzar- nos en un problema per a no
perdre tota esperança i il∙lusió de canvi (la desesperança ells la perceben amb facilitat).
Poden ser i fer el mateix i el contrari amb escassa diferència de temps. En qualsevol
cas, recordem que és normal:

• Plantar cara a l’adult, cercar el conflicte, rebotar-se o passar-se amb ell,

• Defugir-nos i poc després buscar la nostra presència, necessitar la proximitat positiva

del “profe enrotllat”,

• Exaltar-se, viure-ho tot amb gran entusiasme, i abatre’s, insistir en què res val la
pena,

• Estar molt passiu, no poder amb la seva ànima, i passar a la hiperactivitat, disposar
d’una energia que ens esgota,

• Expressar actuant, amb la conducta, i no pas amb la reflexió, tota inquietud,

aclaparament o preocupació,

• Voler gaudir i viure amb el màxim d’intensitat i sense cap entrebanc,

• Pensar només de tant en tant en el futur, elaborar metes i projectes poc realistes als
nostres ulls,

• Avançar, madurar, però ser inconstant i experimentar retrocessos

• Demostrar que és omniscient (que ho sap tot), omnipotent (que ho pot tot), amb
capacitat de control. Sentir-se invulnerable,

• Arriscar-se, ficar-se en embolics,

• Intentar aclarir-se sobre qui és. Intentar demostrar que existeix, que no és com
nosaltres, que és diferent d’altres adolescents. Utilitzar múltiples conductes
demostratives, provocatives per aconseguir-ho,

• Sentir, pensar i actuar en clau de grup. Tenir col∙legues com a referència de tot.

Un cop tenim definides les característiques de l’adolescència en general, convé

abordar tots aquells aspectes propis de l’adolescent amb TC per tal de fer possible,
com dèiem abans, distingir els comportaments freqüents a l’adolescència actual de
les problemàtiques dels alumnes TC.

SERVEIX TOT EL QUE HEM APRES PER A ELLS? VOLEM QUE PENSIN COM NOSALTRES,
PERÒ TENIM DIFERENTS CODIS.

ÉS IMPORTANT LA CONFIANÇA
ES UN MOMENT COMPLICAT PER L’ADOLESCENT PERÒ TAMBÉ SOBRETOT PELS PARES

ES UN MOMENT QUE AQUELL PETIT INFANT QUE HEM CRIAT VOLA I ES SEPARA DEL
NUCLI FAMILIAR

1- AMOR

2- VALORACIÓ

3- COMUNICACIÓ

4- NORMES (NEGOCIABLES-ELASTIQUES)

Son impredecibles, especials, costa entendre’ls

BUSQUEN QUI SON? MÉS ENLLÀ DEL QUE ELS ALTRES HAN DECIDIT PER ELLS.

TRES GRANS DOLS: CANVI CORPORAL,

CANVI DE GRUP DE PERTENENCIA, LA FAMILIA PELS AMICS

LIMITS NEGOCIABLES I INNEGOCIABLES

LIMITES SON PARTE DEL AMOR I AUTORIDAD ES PARTE DE LA LUCHA POR EL PODER

ELLS TAMBÉ ENS POSEN LÍMITS ELS LÍMITS TAMBÉS SON HORITZONTALS

Posar límits no significa prohibir

Libertad sin restriccions no es positiva, la llibertat absoluta implica perill

ELS LIMITS FAN MÉS FORTA LA LLIBERTAT!!!

ELS LÍMITS GENEREN LLIBERTAT