You are on page 1of 48

Eva Gonzâlez Femândez

Roberto Gonzátlez-Quevedo Gon zâlez

POESIAS YA CUENTUS

NUESA
TSINGI]A
Gry
r.980
Autor: Eva Glez. Fdez. y Roberto Glez.-Quevedo GIez.
Imprime: Artes GráÊcas Grossi - Santa Susana, 12
I. S. B. N.: 84 - 300 - 2ó86 - X
Dpto. Legal: O. 1146 . 1980
POESIAS YA CUENTUS
N
N L]ESA
S N GI.]A
L A PUE NTE
TIEN PATAC106 UNA PUENTT
our rrxrNuN tus Roâ,rANu5
ÍU DIIA CH ENA DE YT ORA
DI Â'tOTU YA DE CHURIANGANUS

st PAsÂs PUR cUVr D'tTSA


VERAS YUTAR PAXARINUS
YA 5I PAt RIU SII.
'UIRAS
LAS ITUITAS YA tUS ITUIIINUS.
G.- O.

Eva González Fernández


Roberto González-Ouevedo González
POESIAS
D}XUI3t tA IAPO3A
A LA PIIA PANDA
.OTXAME VIR I.US PITU§
totA Dt r'Atâ A
cH'&âNc4
NuÉA p4t4
+u§
, !
il

#)'ç/3
cuNTtstou-t§r ra Pt ÍA
iIU Y 3ACUDIDA
.NUN VERAs TU3 PIIIN U5
RO§A QUINIOA
tos uNl ltuIA
3r vctus DEXU
NUN OUIOAtA,TIUt UNU
DtNÍRU'r PUrS:lRu. o.-Q.

Eva González Fernández


EL XOSTRAZU

Cayí duna pare umbaxu


fix un grotsu na cabeza
chaméi a padre ya madre
ya mía bulica Manuela.
Naide chegóu a sucurré-me
estaba solu na era
nun pude asi,na churare
ni faere escandalera.
Palpéi outra vez el grotsu
comun cuenxu grande yera
ya'l ver que nun salía sangre
marchéi curriendu a la escuela.
LA PITA YA I.A RAPOSA

Díxu-tse la raposa
a la pita parda:
ver lus pitus,
-«Déxame
rosa del alma!"

Cuntestóu-tse Ia pita
mui saeudida:
una bruxa,
-*Sos
si vélus dexu,
nun quidábamus unu
dentru'l putseiru!»

EL HURRIU

María su vas al hurriu


del toucià córtanus lxlucu,
muitus meses tien el anu
ya yera pequenu'I gochu!
SAMARTINU

Dispués de lus Santus


pur estus pueblinus
entama la xente
lus sous samartinus.
Matan la cecina
tamién lus guchinus,
a lus desti vatse
présta-nus el xixu.
Num séi si ía el fumu
u lus aires fríus
lus achus ya uriéganu
yal pimientu finu.
Nu tsume de tseia
escaldáus ya fritus
you nunca cumí
tan buenus chourizus.
Custietsa adobada,
la tsingua lu mesmu,
sabrosas murcietsas,
tamién lus torrenus.
Aiquí lus butietsus
ía bucau esquesitu,
la urecha, el cerrau,
rabu ya fucicu.
El tsacón ía gloria
nu caldu cuc.idu,
cunas pataquinas,
mam€r iscuchidu.
Tamién el xamón
yal lomu curau
aitsí pur el branu
nun ía pa cuntau.
Quien pueda cumere
xamón ya cecina,
cerrau ya butietsu,
tamién tsinguaniza,
que venga a Palacios
a cualquier casina
ya cousas tan buenas
nunca ulvidaría.
LUS FICHUS

De lus cincu fichus


que nus díu el cielu
nun tenemus queixa
de nengunu d'etsus.
Las mozas furmales
las duas salienun,
mui trabachadoras
ya mui al direitu.
Lus mozus tamién
risultanun buenus,
son buenus rapaces,
nun son tabirneirus.
De la uguecha blanca
naz curdeiru prietu,
salíu-nus torista
el rapaz pequenu.
Pulas vacaciones
marcha'l istranxeiru
diz que viaxandu
muitu va aprendiendu.
'Cun venticincu anus
ya cunuc mientus
a esti paxarín
2quién tse corta'l vuelu?
LA PUENTE

Tien Palacios una puente


que fixenun lus romanus
tudita chena de yedra
de mofu ya de churiánganus.
Si pasas pur cima d'etsa
verás vu,lar paxari,nus
ya si amiras pal ríu Sil
las truitas ya lus truitinus.
2,Cuantus carrus pasarían
pur darriba de la puente?
lCuantas vacas, cuantas cabras,
cuanta ugüecha, cuanta xentel
Mieus bulicus ya mieus padres
muitu pasanun andandu
tamién cunus pías palantre
durmidus al campusantu.
Pur aitsí vinienun siempres
lus de lus pueblus vicinus,
Matalavitsa, Valsecu,
Salientes ya Salentinus.
Desde aitsí vein-se lus praus
muitas papolas en etsus
ya choupus ya castaflales,
lus humeirus ya salgueirus.
Vei-se tamién l'Arenal
ya la Ermita ya la fuente
la Cuérguila, Lálmayor,
icuantu monte! icuantu verde!
Cuandu chegue la mía hora
que m'entierren nu Poulón,
puente, ríu, pueblu, xente,
tsévu-vus nu corazón,
LA SIEGÀ

Acuérdu-me you muitu


cuandu yera pequena
quedánun-me na mimoria
lus días de la siega.
Mieu padre ya outrus homes
entanmában-la apriesa
cabrufiaban gadafras
ya impizaban cun etsa.
Tsebantában-se ceu
sumbreirus na cabeza
lus apeirus al hombru
ya'l cachapu ya piedra.
Detrás ya con sol
las hermanas más nuevas
tsevábamos l'almuerzu
díbamus mui cuntentas.
Ya mientras qui almurzaban
espanábamus yerba.
You cuchía papolas
ya cun tuditas d'etsas
faía una guirnalda,
punía-las na testa.
De Ias doce a la una
mía madre tan dispuesta
traía-nus la cumida
que mui pesada yera.
La marmitona'l caldu
la cesta na cabeza,
traia-la chenina
toda de cousas buenas.
iQué bien sabía-nus tou,
el xixu, la turtietsa,
la pila lus feisuelus!
1qué bien lus faía etsa!
El bacaláu na salsa
d'Escocia ya Noruega
vindíamus-lu nos
pus tiníamus tabierna.
1Qué buen queisu cabra
tou feitu pur etsa!
La cuachada iscurrida
cunu miel nuna iscudietsa.
Aitsí lus sigadores
ya la familia entera
entri cuentus ya bromas
dábamus cuenta d'etsa.
Bibíamus de la bota
el vinu fresquín yera
punían-lu nun maratsu
cun un montonín yerba.
1Qué dias tan dichosus
paséi siendu una nena!
1Qué madre tuve you
comu etsa nun la hubiera!
1Qué tságrimas amargas
de lus güechus me cuelgan!
Cuandu escribu estus versus
you tengu muita pena.
Pena pulus mieus padres
ya pur mia harmana muerta
cantaba común ánxel
que nu mundu tuviera.
lNunca pul rÍu Pedrosu
mechor cantar se uyera!
Voz dulce ya cun xeitu,
iya cun tanta potencia!
Peru tou pasóu,
you ya soi una viecha.
Âunque nun seme ulvida
cuandu yera una nena.
Después de tantus anus
a mÍ quien me dixera
que tantu m'acurdara
de Ius días Ia siega.
DOIJORES

Cuandu me duel algu


faigu puesías,
fáigu-las mui malas
pus nun soi tseída.
Foi poucu a la'scuela
cuando yera nina,
tampoucu mi tengu
you pur puetisa.
A mí duel-me tou
nesta triste vida,
piernas ya cadriles
ya tamién lus pías.
Tengu la culuna
tudita turcida,
hinchada la fiel,
duel-me la barriga.
Atrás nu cugote,
pa disgracia mía,
tengu disgastaus
lus güesus d'arriba.
Diénun-me indiciones,
muitas melecinas,
peru el mieu estoxu
nu las resistía.
Cumía la cumida
ya nun la cucía,
perdí l'apetitu
mui mala me vía.
Cununas aguchas
ya unas pildurinas
agora l'estoxu
ya cuez la cumida.
LA PÀSTURINA

Cuandu yera una rapaza


en primavera ya utuenu
mandában-me cunas vacas,
cousa que nun me prestaba.
El mieu calvariu impizaba
al xubir las Repoupadas
pul vatse'l ríu Pedrosu
yo choraba, you choraba.
Nun tinía miedu al osu,
tsobu, xabaril nin nada,
nin tsagartus nin culuebras,
dinuncietsas nin tsagartas.
Yera una pena mui fonda
que me ruía las intraflas.
Pensaba nun vulvía a vere
a lus mieus padres ya harmanas.
1Qué soledá! 1Qué tristeza!
iQué cungoxa na mía alma!
Chegaba a Valdefontán
prau zarrâu ya cun buen augua
ya punía-me a cusere.
Cusía muitu ya burdaba.
A la hora de cumere
la cumida nun pasaba.
Yera un no5ru atravesáu
ilr estoxu ya na garganta.
Mía madre que en gloria estea
mandába cumida a farta
buen xamón ya tsinguaniza,
turtietsa, queisu, manzanas.
Cumu you nun tinía fame
vulvía-lu tou pa casa.
La fardela xubía chena
ya chena tamién baxaba.
Entoncias cuchía un tsibru,
siempres tsibrus you tsevaba.
AitsÍ tseí a Julio Verne
ya a Calderón de Ia Barca.
Cuentus, hestorias, novelas
a mí tou me prestaba
ya la mia madre tenía
d'etsus toda chena un arca.
You tseía mui apriesa,
tseía cun muita ansia
hasta que la mia cabeza
paecía que istatsaba.
Diba entoncias pa la fuente,
muchaba la frente en augua
ya cuchía pidriquinas
ya punía-las nas midayas.
Esti fríu na cabeza
lus mieus dolores quitaba.
Xubía a escape pa la mata
onde muscaban las vacas.
Curtaba un palu d'ablanu
ya tou lu dibuxaba
cun aquetsa navachina
que cunmíu siempres tsevaba.
A la hora de afalare
xuntaba todas las vacas,
lus xatus ya lus usenus
ya pal pueblu you tornaba.
Pur el Carcabón pa baxu
curría que iscentetsaba.
;Rubia, Mora, Pinta, Fosca,
corre más, corre galana!
Las vacas a las mias voces
tamién muvían la zanca.
hasta chegar al Furmosu
nun paraba de arreá-las.
Ya pula Cabeza'l Castru
axeitába-se la mía alma.
Qué guapu paecía el pueblu
cuandu vía la mía casa.
You yera la más pequena
ya muitus meimus me daban.
Asperába-me'l mieu padre
cuandu al Purtetsín chegaba.
Al vé-me vinir dicía
«Mía pasturina guapa,
iya tenemus outra moza
que val pa guardar las vacas!,
Cuchía-me de la manu,
díbamus xuntus pa casa
you curría a la cucina
a vere a las mias harmanas.
Entoncias tinía you fame,
de aquetsa you merendaba.
Cumu yera la pequena
nun me mandaban faer nada.
Curriendu comuna tsouca
you salía pala plaza
a xugar cun outras nenas
a la comba ya a la maya.
;Muitu xugábamus todas!
En aquetsus tiempus you
saltaba cumuna cabra.
Cuandu diba escurecere
metíamo-nus na casa,
you nnnca tinía priesa
de xubir pa la mía cama.
Nunca you foi dormilona
ya de nueite you pensaba
cun pena qle al outru día
tinía que dir cunas vacas.
LA MACHA

Cuandu muitu semaban


aiquí pur estus pueblus
chamába-se-tse pan
al granu de centenu.
Aitsí pul mes d'Agostu,
s'il tiempu yera buenu,
vinían lus peirones,
siempres yeran gatsegus,
ya sigában-lu tou
pur mui poucu dineiru.
Tamién había xente,
mui prubitacus etsus,
qui nun tinían cuartr.rs
pa pagar lus gatsegus.
Tinían que sigá-lu,
nun tinían remediu,
tarda,ban algu más,
peru dábanJu feitu.
La víspura la macha
mieus padres cun buen xeitu
faían lus bilortus
p'atar pacha ya cuelmu.
Ya tamién ese día
mataban lus curdeirus
u la ugüecha u la iguada
u l'andosca lu mesmu.
Xuntaban muita xente
pa faé-la en poucu tiempu,
pulu menus doce homes
pa tirar de lus piértigus.
Mucheres ya ra.paces
faían falta tous etsus.
Ya agora cuntaréi-vus
cúmu impizaba aquetsu.
Faían unas medas
ridondas ya cun xeitu
pa qui nun se mucharan
si vinía mal tiempu.
Ya'l día de la macha
sultaban lus manochus
ya cun muitus d'aquetsus
priparaban l'eiráu
pa ser macháu pur etsus.
Seis homes a cada tsau
tsevantaban lus piértigus
ya diban dandu golpes
siguidus ya cun tientu.
Diban d'arriba a baxu
tous al mesmu tiempu,
primeiru lus de un tsau,
lus outrus al mumentu.
Daban unus xostrazus
que sutrumían el suelu
ya dexaban la pacha
sin un granu nu mediu.
Entoncias las mucheres
cun xeitu disinvueltu
ataban las manizas
pa tsevar al parreiru.
Cuchíamus,las manizas
las nenas ya lus nenus
ya tamién brazadinus
de la pacha de cuelmu.
Yera pacha iscuchida
la de faere lus cuelmus
ya cun etsa teitaban
lus que tenían teitu.
Trabachába-se muitu,
mucheres, homes, nenus,
you tsevaba manizas
cunus outrus pequenus.
Tsevábamus-las al hombru
ya entoncias pul piscuezu
entrában-nus arestas
pur tou el nuesu cuerpu.
Ya sudábamus muitu,
peru tous cuntentus
a ver quien las tsevába
más prontu pal parreim.
Al acabar la macha
cudoxus ya baleus
barrían bien el granu
ya a lus carrus cun etsu.
Lus sacus bien ataus,
lus fuetses ya tou esu,
las sábanas cun puisa
pa las pitas iscuché-lu.
Tous xuntus ya cun fame
díbamus a cumer ceu
las frebas de xamón,
tsinguaniza ya queisu.
Tamién buenas fritadas
de andosca u de curdeiru,
el vinu pula bota,
1cuántu prestaba aquetsu!
Güei víve-se bien,
la xente tien dineiru
ya nun séma-se ya'l pan,
tous trigu cumemus.
1Ai, quien me diera a mí
tornar a aquetsus tiempus,
tener unus diez anus
ya rivivire aquetsu!
Vulvere a aquetsa vida
ochu dias pulu menus
ya currer pulas eras
ya uyer sunar lus piértigus.
Ya pula nuesa macha
you cunus outrus nenus
al hombru las manizas
tsevá-las al parreiru.
Ya cun toda la xente
cumer tous cuntentus,
de manu la mía madre,
fritada de curdeiru.
LA BRANEIRINA

Onde naz el ríu Pedrosu,


na brafla la Funtetsada,
lus mieus padres ya bulicus
apasturianun las vacas.
iCuntánun-me tantas cousas
de sous vatses ya suas penas!
Tsamaurén, Brafra de Cabu,
Buscalfríu, las Tachetas.
El chanu Veiga Fundeira
ya tamién Valdelaladru
onde xúbe-se a la sierra,
lcuántus montes, cuántas sendas!
Tous estus yeran guíus,
onde tsevában las vacas,
que durmían nas cabanas
pa muflíJas cunu alba.
En cuantu que las muflían
a lus guíus las tsevaban
ya xubían etsas solas
a cumer pula maflana.
Dispués muscaban nu altu
onde frisquinas estaban
ya pula tarde baxaban
outra vez a las cabanas.
Peru alguna que outra vez
nus altus etsas quedaban
ya entoncias la brafleirina
salía'l monte pa buscá-las.
Pasóu-tse estu a la mía madre,
cuandu quinci anus cuntaba.
Xubíu pur Braía de Cabu
a buscare las sus vacas.
Xubía cun muita priesa
purque la tar,de finaba.
Atupóu-se cuna osa
ya'l véJa q,uedóu-se quieta
ya tiesa comuna estaca.
Amiróu pa etsa la osa,
que tamién taba pasmada.
Cuandu cansóu de amirá-la
pula senda etsa marchaba.
Peru lus probes usinus
cuna madre nun marchaban,
quedaban empopunáus
viendu aquetsa cousa istraf,a.
Entoncias berróu la osa
ya berróu cun muita ansia.
Uyénun-la lus usinus
ya curriendu pa la osa
ulvidanun la rapaza
ya dixá-nun de miráJa.
iMuitu sustu tsevóu etsa!
Sin buscare ,las suas vacas
cuchíu pul monte umbaxu
ya chegóu a las cabanas.
Las brafleiras que aitsí taban
al véla esculurida
perguntánun-tse cun ansia:
pasóu infeliz,
"Qué te
a tí qué diaflus te pasa».
Entoncias la braf,eirina
entamóu una gran churada.
Churóu tantu ya tan fondu
que todas las outras pasman.
Desde aqu€tsa nun van solas
al altu a buscar las vacas.
Van d.uas, ya dando voces
u cantandu una tunada.
El osu ía mui m.iedosu
ya cuando tien miedu ataca.
Peru si escuita un ruiün
pur cualquiera broucia escapa.
Pasóu-tse estu a la mia madre
Felicidá se chamaba,
nacíu en Palacios del Sil
nesti pueblu tá enterrada.
CL]E,NTUS

Roberto González-Quevedo González


XEPE NA CUEVA

Àunque a lu mechor nun me creeis ya pensais que tôi de


Itltlma, diréi.vus antes de nada que you soi una pantasma,
llll0 las muitas que echanun de lus caserones viechus ya nun
lrcr quedóu más rumediu que meté-se nas escuras cuevas
rlsl monte.
En calidá de pantasma pasánum-me muitas cousas ya mui-
Itt chucantes, pero güei acuérdu-me de una que ocurríu van
llltus cuatru anus, más u menus. L,a cousa foi pulas Navida-
rlor, Lus montes taban tous blancus purque la nueite antes
t'Hyera una nevada de muitu cuidáu, una d'etsas que faen-me
tttcltcr cada tos que siempre paez la última, purque además
pttr aiquí nun hai naide de sepa de melecinas.
Sirían esu de las duas de la tarde cuandu asumanun pul
utllclr,u unus cuantus nenus del pueblu. «;A qué vindrán es-
lttn rapaces?» penséi you. Disiguida engaraméi-me nun gama-
t ltu pa endilgáJus cun cumodidá mientras xubían pula sen-
tln'l aviséu, que ía muitu empluna. Yeran unus siete, tous cun
tttnclreflinas ya cun unus zalampernus algunus.
Vinían cuasi curriendu ya diciendu nun séi quéi de lus
lll()rlrus, que si fueran lus rnourus lus que fi.xeran las cuevas
rlttc había ya pudían atrcuntrá-se n'aquel tsau del vatse. Estu
ysro una tulada, purque you nunca ví cousa nenguna que tu-
vlcra que ver cunus mourus, ya imagar andu you d'un tsau pa
utltru! Mirai si soi viechu n'estus tsugares que nun hai du-
hlntsu, pena u nial que you nun cunozca!
Unu de lus rapaces chamábase Xepe. Perguntóu-tse outru:
alcuntróu I'últimu que vienu a meté-se n'es-
-«Xepe, ;qué
ln cuevina?".
mí dixénun-me que alcuntrar"a na punta onde chegóu
un -«A
muntunín de güesines ya unas pebitsas de calabaza. Peru
dispués había outrus tres furacus ya nun s'atrevíu a siguire».

You ya uyera dalgunas cousas del tal Xepe. Yera un rapaz


de güechus saltones, peru cunucía-se-tse prencipalmente pu.la
sua zuna d'escuitare tou lu que la xente dicía. Estu sabíalu
tou el pueblu, pur esu un día gastánun-tse una broma muitu
famosa.

Pur aiquí tou el mundu tien muita afición a rei-se, peru


n'estu subresal muitísimu el tíu Xilón. Taban un día el tíu
Xilón ya'l tíu Manulón na tabierna cuandu vienun chegare a
Xepe. El rapaz sentóu-se al tsau d'etsus ya, cumu yera la sua
custume, enlilóu la urecha pa vere si cuchía dalguna cousâ
de la que aprubeitá-se. Xepe desemulaba mirandu pa outru
tsau ya acingandu las madrefrinas cuna punta el pía, faiendu
cumu que xugaba cun etsas. Na más vere'l tíu Xilón que la
ucasión yera de lu más axeitada, entamóu la cousa cun asuntus
de pesca. Arimóu la sua cabeza a la del tíu Manulón ya dí-
xu-tse muitu baxín ya cun xeitu de andare a escundidietsas:
sabes, Manulón, que mafrana tengu pensáu dir a
-«;Nun
pescare al Tabariegu? Peru nun tse digas nada a naide nun
seya'l diablu que vaya alguién antes que you ya m'estroce',l
planr.
El Tabariegu ía-l monte más altu de lus que arrudean el
nuesu pueblu ya tien nel picu una fuentina pequenina que
cuasi nun tien augua.
tas tolu?», cuentestóu-tse Manulón.
-«2Tú
-«1,Cuaflu! ;Peru tú nun lu sabes? ;Tsou tú nun sabes que
ía aitsí onde tan las mechores truitas del vatse? ;Ya tampou-
cu sabes que ía muitu fácil pescá-las?"
,Ay Dios! Xepín que uyóu tal cousa pensóu pa sí:
-uiTa reglau esti si cree que va manducare truitinas ma-
l,rrr:r! Agora mesmu voi pal Tabariegu ya faigu una las mías».
Yu tsevantóu-se ya marchóu escapáu pa la sua casa. Na
rrr,r., lucre estu Xepe pusiónun-s,e'l tíu Xilón ya cumpaflía nun
I'rrlrr sitiu pa vere pasare al probe rapaz camín del rigueirín
,1rrl lrabía na punta'l Tabariegu.

Apcnas pasaran cincu menutus cuandu vieran venire a Xe-


I',' ('una chumbeira ya demás aparatus, ya cuna cara muitu
l,liz. Peru na más meté-se nel calichón que va pal monte, al-
,,,n2«iu-tse'l sou tíu Xuacu ya perguntóu-tse:
'.«1Aio, Xepe!, ;ónde vas a estas horas a pescare?r.
-uVoia la fuente'l Tabariegu, que enteréi-me que tien
l,r', rrrcchores truitas del vatse ya que ía muitu fácil pescá-las.
llrrlsclu cuntare al tíu Xilónr.
«Í4./ anemal, que tou el mundu tien que reí-se de tí!
lMrm que querer pescare truitas na fuente'l Tabaraiegu! iMe-
rrrrrlrr trola que te metienun!».

Ya mientras dicía estu, dába-tse unus buenus xostrazus al


;,rolrt'fichu el sou hermanu nel tsombu, ya metíu-lu a embu-
rt!()ltcs na casa.
liste mesmv rapaz, Xepe, yera el que vinÍa agora al frente
lrr,r outrus amulestá-me na mía cueva. You taba ya cun ganas
,1,' rlli-tses un buen escarmientu, asina que penséi axeitare una
l,rrt'rur broma de la que nun se olvidaran.
(lrrandu cheganun a la mitá la cueva ya nun vinían más
,1rr,' tlolls, Xepe ya outru. Entoncias cuchí unus cuenxus que
',rlnrprcs tengu a manu purque son Ia mÍa cumida favurita ya
1,rt'rrcipal tamién lu yeran las castafras, pem l'outru
-antes
anu cuchiera-tses noxu ya nun prubéi nengunu más-. Cumu
vus digu, cuchí lus cuenxus ya tiréi-tses-lus a la cabeza p'asus-
tálus. El amigu Xepe salíu curriendu cumu'n xabaril.
Peru cumu'l cundanáu de Xepe nun marchara, ariméi-me
a él ya díxi-tse:

-«;Ya tú nun marchas? lVengu pur tí!».


El rapaz empezóu a timblare ya rispundíu-me cunus güe-
chus asustáus:

-«;Ya tú
quién sos?».
Ariméi-me más ya díxi-tse a la urecha:
soi la pantasma las truitas del Tabariegu que tú
-11J6s
quirías amadrinarer.
Nun acabara you de decí-tse estu cuandu ya Xepe taba cua-
si fuera Ia cueva glachandu:
marchai, que ía una pantasma!».
-ulMarchai,
iMuitu me reí! You creu que esta hestoria tien la culpa de
que ya nun me foncione bien l'estoxu. iTanta foi la fartura
risa que cuchí!
Nunca más vinienun a mulestáme. Tou el mundu tien mie-
du a rnetése nésta cueva purque Xepe dixu que viera una pan-
tasma. Peru dáivus cuenta de lu malu ya lu cundanáu que ía
el tal Xepe que nun tse dixu a naide que'la pantasma que vie-
ra yera la de las truitas del Tabariegu.
XAN VIAXA

Àgora tengu que vus cuntare la hestoria de Xan cuna


il r il ('l'te.

,,(,)uién yera Xan? Yera un mozu'l nuesu pueblu que vivíu


,,,r.r lus aventuras más raras que puede habere. Sabemus la
rr,r lrcstoria pur casualidá. Escribíu-la un picatuerrr que nun
rlrt'nlLls cúmu pudu enterá-se. Un día, un amigu nuesu alcun-
rr,,u ullas fuechas de castaflal toclas afuracadas pur este pá-
. rr u clue asina cuntaba lu que tse pasóu al famosu Xan.
l':rcz que Xan túvu-tse siempres muitu miedu a la muerte.
\,r tlc pequenu sentíase mui rnal a gustu cuandu alguién mu-
,rr,r u cuandu uyía algu que tuviera que vere cunas tumbas.
( rrnnr nun quiría sabere nada de la muerte, pensóu dir a dal-
r,rrrr ÍsLlgâre nu que nun hubiera nengún rastru d'etsa.
llrr día salíu pula maflanina d'en ca la sua bulica ya pú-
', u ',(' cl'l camín p'alcuntrare la tierra oncle nunca se muerre
l.r rr'ltte.
'l'rrvu andandu muitus días ya muitus días pur vatses ya
r'.rt:.irrAs ya después de muitu tiempu atopóu-se cun un mes-
t,,l;rl ya nel mediu'l mestedal víu unus cuantlrs rebotsus mui
rlrrr.; fâ de canas mui viechas.
Xun metíu-se cumu pudu pur entre'l mestedal ya chegóu
,,rr,lt' taban lus rebotsus, aunque cuandu chegóu taba tou arre-
l,uniiu. Peru cuandu taba embaxu'l rebotsu más grande que-
,l,rrr l«ru empapanáu:

"1Aio!», pensóu,
«iperu si tan las canas chenas de curu-
".r',!r.
lrl-c:ntivamente, lu que pasóu foi que Xan chegara a la tie-
,,,r l:rs curuxas, onde vive la reina d'etsas ya muitas outras ya
onde faen un trabachu que cuasi naide cunoz. A poucu d'aitsí
había un vatse tou arrudiáu de montaflas. El trabachu que
las curuxas tinían que faere yera chenare cun fuechas ya zaÍ-
zas aquetsa fuecanona tan grande. Tou estu tenían que lu fae-
re de nueite. Las curuxas taban cundanadas a faere esti traba-
cu purque si non murrían escapáu. Mientras trabachaban, la
muerte nun pisaba pur aitsí.
faes pur aiquí, mozu? ;Cúrnu nos atopeste?".
-«;Qué
buscandu'n sitiu nu que nun haiga muerte. Pémeque
vos-oToi
sabeis algu d'estu".

home. Tas na tierra las curu:ias ya si quicres puedes


-"Sí,cun nos, purque na nuesa tierra nun pisa la muerter.
quedáte

nun pensais morrer?r.


-,.Tsou, dvos
mientras nun chenemus el vatse que hai aiquí cer-
-6§6rr
quina cunas fuechas del mestcdal".

Esu nun yera lu que Xan buscaba. El quiría alcuntrare un


sitiu onde naide pudiera morrer. Siguíu andandu ya andandu.
Chegóu a la urietsa la mar ya pasóu-la engaramáu na cáscara
un cuenxu. Cuandu tsevaba unus cuantus dias navegandu al-
cuntróu una isla ya xubíu a una pena marietsa que había nu
mediu d'etsa ya que yera tan altona que cuando pasaban las
nubles afuracábalas todas.
Xan xubíu saltandu pulus morrillus d'un ríu que venía cun
una gran cachumbada ya cuandu'l ríu s'acabóu cuchíu una
senda toda entsamazada ya nu picu la senda, que yera mui
empluna, atopóu-se cun una cuevina. Asomóu el fucicu pula
boca la cueva ya víu muitus galfarrus alredor dun gabuzu.
Díxu-tses Xen lu que andaba buscandu ya dixénun-tse
etsus:
«Quédate cun nos, purque la nuesa tierra ía la tierra lus
1,,rll;rrnls ya 1a muerte nun vien pur aiquí mientras nun ago-
r, nurs cLlnus nuesus picus l'augua que hai nuna tsagunona de
Irr I rÍ ('CfCa)).

u'l'cngo que vere cúmu Ía de grande la tsagunâ»


-s11rr-
r, ,lr)rr Iscs Xan- «ya entoncias diréi-vus si quedu u non
r;ttr'rlll».

Lrr tsaguna yera mui grandona, ya paecia que nunca lus


,,,11;u'r'usdiban agotare l'augua. Peru Xan nun taba cunten-
tr Algún día díba venire la muerte. Ya marchóu.
si11ríu'l sou viaxe pour outeirus ya setus que cuasi naide
r rr'llt nLlnca. Asina cheqóu a la tierra lus rebezus, que vivían
rrrrrr l>cdular nel picu'n monte mui grande. Díxutses lu que
,;rrrrírr a lu rebezus ya cuntestóu-tse el más viechu:

"nAgora si que alcuntreste lu que quirías, purq'ue tás na


Ir,'rlrr llrr rebezus, ya n'esta tierra naicle muerre, ya tous es-
r,unus siempre iguales, cumu si nun hubiera tiempur.
paez un calechu rebezus!r.
";Aio!», pensóu Xan, oiestu
l'lstus anemales yeran muitu más grandones que lus que
\;rrr viera nus vatses la sua tierra. Taban tous alrededor del
,rr,r:ivicchu, que cada poucu faía unus axagüeirus ya cun etsus
',',rrrrlaba
a lus outrus faere trabachus ya cousas. Lus más
t,r:rl)us yeran lus rebezus pequenus que andaban siempres
,l'rrn tsau pa outru enredandu ya cuchiendu caninas pa xu-
[;u (' cun etsas cumu si fueran galanes. A veces podía vere
l.r,r inxibas que lus r'ebecinus enseflaban cuandu riían. Yeran
rrrrrr:; inxibias mui roxas, ya tinían tamién unus culmietsus
l,lrrrrr:us que nun dexaban de retsucire.

Ouandu ya cuasi yera de nueite dixénun-tse lus rebezus


El dixu que sí, ya disiguidà entamanun
.r Xan si quiría cenare.
l'asuntu. Puxiénun-tse una escudietsa cun queisu ya buenas
tsinguanizas. Truxenun tamién ablanas ya unus cuantus mu-
ruéndanus.
bien fartu", pensaba Xan, «más tarde echa-
-«Fartaréi-me
réime a durmire ya alónlr.
Ya taba tou embazacáu cuandu vienu outru anemal cun un
tancáu de tseite ya outru dc miel. Fixu Xan cunu micl ya cuna
nata el tseite una buena rccha, cumíu-la, tiróu-se embaxu'n be-
dul, piechóu lus güechus ya durmíu-se. Antes de cuchere el
suenu d'a feitu pudu tuvía vere un cocu tsuz.
Durmíu bastante bien, peru despertóu-se nu mediu la nuei-
te sin saberse pur quéi ya tuvu un cuantu tiempu cunus güe-
chus abiertus. Pensóu entoncias si la hcstoria lus rebezus si-
ría verdá u siría un suenu. Dexóu dc pensare cuandu oyíu
al faisán cantare. ;Onde taría engaramáu? ;Nun xardón? Sí,
taría cngaramáu na cana dalgún xardón, pal outru tsau del ríu.
Durmíu-se outra vez ya nun vulvíu a abrirle lus güechus
mientras hubu escuriclá. Cuandu ya había un buen sol tsevan-
tóu-se Xan.
Taba un poucu cansáu. La nueite anterior cumiera muitu
ya cuasi cuchicra un buen asicntu. Peru pasóu-tse ceu tou
estu.
Xan entamóu Ia sua vida cunus rebezus. Yera una vida de
andare tou el tiempu pul monte, buscandu cousas que'l re-
bezu viechu mandaba alcuntrare ya metiéndu-se pur todas las
sendas ya las vatsinas de aquetsas sierras. Cunucíu en poucu
tiempu tou aquetsu muitu bien ya lus anemales tratában-lu
cumu si fuera unu d'etsus.
En tou el tiempu que tuvu pur aitsí nun alc,untróu ni ras-
tru de homes nin de mucheres. Peru tampoucu víu nada que
,,i,lr, r.r l,ilLrcé-se a la muerte. Tou aquetslr yera vida. Tous lus
i, ' r,'r;rrr iguales. Tamién lus meses, ya lus anus. iYera tan
, ',,r p( nqllfc que nun diba habere nengún cambiu!
,,Y:r lcngu tou lu que quiría», dicía pa sí, «Ya nun tengu
,, ,,1 r ,lu(' vcre cuna muerte».
llrr rlí;r, mientras xubía pur unas penas, acurdóu-se Xan
I lr'. pt'llas del sou pueblu. Ya cunas penas acurdóu-se ta-
r,'!, r rl,'Irrs rius. Ya de lus praus, ya de lus cancietsus, ya de
i,, t'rtrrs. Acurdóu-se tamién de aquetsas nueites tsuniegas
I I l,r,rrirr. Acurdóu-se de la sua casa, del corral, del hurriu,
I I l,,r,,rr, del pote na tsariega.
,,
1l'r'clstaría-me tantu», pensaba, «vere cumu tá agora el
.rrr, r Irrr.'blu!».
\.rrr rrun s'atrevía a dicire nada a lus rebezus de lus sous
, , ,,rrrrit'ntus. Peru un día alcuntróu al más viechu d'etsus que
, 'i,1 ,11;11pp11iáu ya apingaxandu ya dísu-tse Xan:
,,;Aio viechu! ;Nun sabes lu bien que toi aiquí, ya lu
,,,,rlu (luc vus agradezcu a tous lus rebezus, tantu a lus vie-
l,r r rÍnru a lus nuevus, lu bien que me tratésteis! Gracias a
,,,. toi nu pais onde nun se muerre naide. Peru agora que
r,,r ,rirlrrí, lu que más me prestaría de tou siría dir al mieu
r,,r, l,ln ya vere a la mía xente>>.

tú, Xan, atsá tú! Puedes dir. Cueche la senda l'aú-


,,1Atsá
,,r síguela. Cuandu chegues a un mulín alcuntrarás a al-
1,:r
|,il{ rr (luc te diga lu que tienes que faere pa chegare a la tua
rr, 1;,. Cuandu quieras puedes tornare cun nos. Peru ten cui-
,l,rr nlrn pará-te si nun ía pa durmire, purque en cuantu pa-
,! l),r ()utra cousa entoncias ya nun serás a tornare».
,'\:;irrn marchóu Xan de la tierra lus rebezus, Ya tras mui-
t,r. rli;rs de andare pur un tsau ya pur outm ya tiniendu siem-
pres cuidáu de nun parase en sitiu nengunu a vere nada, che-
góu al sou pueblu.
Nel sou pueblu había xente. Perr nun yera \a sua xente.
Lus sous vestidus nun se paecían cuasi nada a lus que él cu-
nuciera. Perguntóu a unus cuantus si sabían de la sua familia
ya dixénun-tse tous que non. Arimóu-se a un home muy viechu
que taba sentáu nun poyal ya fíxu-tse la mesma pergunta.
que tu dices murrienun va muitu tiempu. Agora
nun-«p5u5
queda naide d'aquetsa casa».
Estu dexóu mui trisüe a Xan. Foi a la sua casa. Abríu las
cancietsas ya púxu-se a mirare lu que tantas veces viera cuan-
du yera un nenu ya cuandu yera un rapaz. La puerta cunus
furacus pulus que entraba la cirria nel iviernu. L'escanu nu
que tantas tardes se sentara. Salíu al corral ya víu la pila
tsefia, cuasi igual que en outrus tiempus. El hurriu cunas pa-
nochas alredor. El cuitu nuna esquina. Na outra esquina lus
truébanus que ya nun tinían abechas. Nun había ya abechas,
solu alguna que cutra briespa.
«dCumu tarâ el ríu?", pensóu.
Baxó pul camín p'abaxu, el camín nu que de pequenu es-
tremaba las ugüechas ya chegóu a la puente'l ríu. Arimóu-se
a ,la paredina la puente ya amiróu lus belaxinus nel augua.
Siempr,es que pasaba pula puente parába-se a mirare lus be-
laxinus ya las truitas. Agora tamién tenía que mirare aquetsa
augua. Una fuercia más grande que él tenía-tse aitsí, sin mu-
vé-se. Aunque tenían-tse bien dichu que nun se parara a vere
cousa nenguna. Àunque ya nun podería tornare a Ia tierra lus
rebezus.
AQUETSUS DIAS

Àquetsa vida paecía-se bien polrcu a ésta que agora faen


Porque nos vivÍamus n'outm mundu.
lrr., guajes.

Yera el nuesu mundu un mundu chenu de cousas furmo.


',;rs. Chenu d'iviernus cunus montes nidius pula nieve que ca-
r','r'a la nueite antes. Unus iviernus cun tardes nas que pa nun
, rrÍ.erriare díbamus currjendu pulus outeirus ya pulus praus
l,ricndu petsas a esgaya pa tirá-nus-las unus contra outrus.
Ia verdá que faía muitu fríu, que lus pías ya las manus
'
uirsi xelaban ya punían-se aterecidas. Peru tamién gracias a
,'sti fríu pudíamus prendere un tsumín ya buscare palinus pa
,rprrxá-lu. lYa yera guapu axuntá-se alredor del tsume ya cun-
l;r sc a escundidietsas las cousas que antias uyéramus nas nue-
,,;rs casas!

Peru chegaba la primavera ya faia reputsecere tou el mon-


It'. Ya retsucían outra vez na ourietsa'l ríu lus choupus cunas
''rras fuechas verdes, ya lus salgueirus, ya las brimbas. Tou
\'('r'a verde, ya na más las gabanzas nus caminus ya .lus ca-
l,rrdres solitarius dexaban caere nel vatse unas gotinas roxas
(luc nun dexaban de britsare.

iQué guapu yera arimá-se al ríu ya amirare las oucas, ya


lrrs truitas, ya lus belaxinus qu'entamaban la sua vida.

Díbamus al monte ya aitsí xugábamus a perdé-nus ya a'l-


cuntrá-nus. Tamién xugábamus en casa: poucus ya probes ga-
lrtnes teníamus, peru nun nus faían falta outrus. Valían unus
bitsarones arrincáus de las canas lus rebotsus.

Pul Antroidu salía la xente faiendu toladas ya muitus axa-


güeirus. Muitus diban vestidus de bobus. lMuitu nus riíamus
lus nenus siempres alredor de lus que faían más gracia, cu-
mu si fuéramus briespas!
Tornaba el branu, acabába-se la escuela ya tous lus esco-
lines díbamus pa casa cantandu cun priesa de dexare la far-
dela cunus tsibrus embaxu l'escanu.
Tiníamus que ayudare na casa. Dir cunas vacas, cuidá-las
ya faere cuna nabacha un mulín pequenu pa poné-lu n'algún
dubiatsu.
Cuandu l'augua baxaba pula canalietsa ya el mulín punía-
se a dare vueltas cumu si tuviera atsuriáu nos quidábamus
mirandu pa él cuntentus del nuesu trabachu.
Peru lu que más nus prestaba yera xugare cun augua. Dir
a dalguna presa ya faere un b,anzadín. Ver crecere l'augua,
vere'l banzáu fartá-se ya fartá-se pa esgarrumbá-se al final
pur tous lus tsaus. Ya después teníamus que lu volvere a fae-
re, peru había que aguantare purque si non podía ref,í-nus
l'home al que tábamus quitándu-tse I'augua.
Matábamus paxarinus cunus tiradores. Peru faíamus-Iu sin
maldá. Purque lus páxarus, las cochorlas, lus esguilus yeran
cumu nos ya nos xugábamus cun etsus.
Nel branu tamién taba la siega. Las gadafias faiendu ma-
ratsus, las gadaf,as matandu lus esculancius tous empapáus
d'humedá. La merienda embaxu dalgún humeiru u dalgún
pláganu. 1Qué buenus taban lus feisuelus que fixera la bulica!
Ya después metere la yerba pul buqueirón. Cuandu taba toda
nus pachares díbamus a encalcare la yerba. Ya cuandu cuasi
yera de nueite lus nuesus cuerpus taban ardiendtr d'esi olor
que na más tien la yerba'l nuesu pueblu. Un olor que, al sen-
tí-lu, puede nus dare lus fondeirus suenus que duermen na
nuesa frente.
Tamién cu,andu díbamus a'estremare las cabras ya las ugüe-
, lras las tardes del branu yeran diferentes. El ruidu lus ane-
,rurles estroldaba nas chábanas ya las nuesas sombras muchá-
lr:rnse nu ríu.

Notába-se muitu la calor lus dias nus que había macha.


lirrmnaban lus homes duas fileras ya dában-tse al pan unus
lrrrcnus xostrazus cunus piértigus ya sutrumía el tapín la era.
Peru pouquín a pouquín las nueites esfrecían. Las nubles
L;rxaban a posá-se nus montes. Yera que tábamus nel utuenu.
I rrs dias tornában-se tristes ya las nuesas almas amurniában-
',t sin dá-se cuenta. Peru entoncias, cuandu el cielu arramaba
l,r slra humedá, teníamus tamién cousas nas que fitá-nus pa
,1rrr''l tiempu nun rindiera. Pudían valire unas cartas viechas
,1,' lraraxa, una buena recha manteiga. Ya más tarde, al anuei-
t( ( ('r'c, dalgún que outru baltu nel pórticu la ilesia.

Mientras fuera ch,uvía nos escuitábamus al maestru que


rrrrs cnseflaba a tsiere. Las tardes yeran tristes. Muitas d'etsas,
r rrrírr cl amulanchín p'afilare lus cuchietsus. El sou xiplu ti-
ul;r sicmpres el mesmu son, peru siempres paecía outru.
l{ccuchíamus lus cuenxus, ya más tarde las castaflas, cuan-
,lrr yl el fríu arrousab,a las nuesas urechas. Al dir faiéndu-nus
nr,ry()r-cs, pasábamus dalgunas tardes fumandu de sutruchu ta-
lr,rt u gue nu día la fiesta el pueblu escundiéramus nalgún mi-
, lrrrrrl.
'l'ous lus anus chegaba l'iviernu. Outra vez las mesmas cou-
Ír'ias. El sol cuasi nun yeraa tsevantá.se pur cima el mon-
rrrr,,
lr Yr si un día xubías pul camín la Funtetsada, pudías vere
,l nrrt'sll árbol, el xardón, cunas fuechas retsuciendu nieve.
MARCHARE

«-fs6u, ;tú sabes cuála ía la tua meta?


marchare d'aiquí. Esa ía la mia meta»
-Ll61sh61s, (F. Kafka)

Güei, al arimá-me a la mar, alcuntréi-me cun dalgunas cou-


sas que pa mí dexara. Ya esas cousas yeran palabras que un
día you perdiera, cuandu entamé este viaxe que nunca seré
a terminare.
Viaxare. Diré más atsá. Pechare lus nuesus güechus a aque-
tsas cousas de las que tamus fartus. Dormí-se un día sin suenu
ya tsevantá-se cuna respiración sutrumida pulus montes ya
lus ríus de la nueite. Abrire la ventana ya escuitare un aire al
que queremus, cumu a l'amiga que nunca verán las nuesas
manus. Ya tamién el silenciu la soledá, de onde sal la más
grande ternura que pudemus tenere pa cun nos.
Aiquí, al pía la mar, sientu la mesma música que outras
tardes sentía cuandu taba al tsáu d'etsa. Una música que se
compón del silenciu lus árboles ya del ruidu la xente que
quéda-se amirandu sin sabere pur quéi.
Palabras cunas que cruzaba aquel día lus sucus d'un xar-
dín que xubía, sin you dá-me cuenta, a la tierra onde amur-
niá-se ía la sensación que más presta sentire. Palabras que
baxaban pul mieu cuerpu ya nel polvu aquetsas piedras faían
churare las dedas lus mieus pías. Palabras que tuvía aitsí tan,
asperandu una tarde utuenu na que you, cansu d'esti gran
viaxe, torne a'purrire Ia mía manu a las fuechas que pasan
xunta mÍ.
Ia muitu fácil perdere las palabras, peru nun ía defícil al-
cuntrá-las, purque tan ahí, pechadas na tua frente, nesa parte
ll nrÍ'srnu na que tous lus días faes lus sacrílegus altares del
llrt rrrrrrcitecere,
Nrrrr valíu que aquetsa maflanina dixeras adiós a lus hu-
ilrlllrrs verdes ya nun valíu tampoucu que aquel día un ruidu
Irrrrrrosu que nun supiste de onde vienu calmara la tua soledá.
I lrlgrrcste a tsugares nus que nunca sintieras las suas cousas.
Âhllt(rrun-te dalgunas puertas. Un día, cuandu'l sol s'engara-
tttrrllrr pulas cumes unus teitus que nunca vieras tú, vístela
vrnirc. Yera etsa. Yera raru que fuera etsa, purqu,e tabas nou-
Irrr ptis, p,urque imagar marcharas tu d'aitsí! Peru yera etsa.
lrr vcrdá que nun s,e paecía muitu. Ia verdá que agora tenía
r,l pt:lu roxu. Ya que la sua voz yera muitu más dulce, cumu'l
rrrlr.l. Ya que nel sou xeitu d'andare descubría-se agora la pro-
rrr,'sl del placer que nun s'acaba. Peru a tí paecíu-te la mes-
rrr;r. Ya tuviste que la siguire pur aquetsus sendeirus emplunus.

Muitus días pasanun mientras tú la siguías. Ya muitus ver-


rl,'s vatses tornában-se marietsus al tsevantá-se'l sol pula ma-
tlrrra, cuandu tú apruveitabas pa nun p.ensare na tua vida. Ya
'rolrr entoncias, naquetsas maf,anas de tsuz, cuandu el sol ari-
rrurba lus fríus buenus días, ;descanseste?, cuandu britsaban
lrrs xelus la blancura maflaniega, sólo entoncias un suenu afa-
lrrgaba el tou cansanciu.
Peru una tarde muchóu-se la tua alma. Purque unas nu-
lrlcs roxas vinienun a'curdá-te de un atardecere diferente. Ya
r['xeste ya de andare. Ya dexéste-la marchare. Ya perguntés-
It.te a tí mesmu pur quéi la siguieras sin lu sabere.
Agora, acurdarás-te de aquetsu que te pasóu naquel sitiu,
rraquetsa ciudá chena de casas azules cunus teitus de cristal
rrÍ'uracáu pul sol de primavera. Dibas pula plaza sin sabere a
onde dibas. Ya aitsí, aitsí s,entiste unas palabras nuna tsin-
gLra que tu cunucías ya que nun yera la de aquetsa ,xente.
Yeran palabras que alguién, dalguna vez, nalgún sitiu, díxu-te
cuna voz baxa. Corriste p'alcuntrare aquetsa voz. Sonaban lus
tous pasus nas paredes cumu fierrus nun raru filandón. Nun
faías casu el tou coràzón,1tan grande yera el sou suenu!, de
ias miradas de aquetsus homes que paraban al véte pasare.
Aunque valíu más, purque nada pudían-te dare, si acasu, la
pergunta de pur quéi quedaban comu tolus.
Nenguna razôn hay ya pa tornare. Sábes-lu muitu bien.
Sábes-lu ya. Las mucheres nuevas que xuntu a tí pasan paé-
cen-se-tse cada vez más, ya l'aire que acinga nes,us momentus
la tua piel fai reputsecere nas tuas manus el tsume la vida.
El tsume la vida, apuxáu pulas nieves la felicidá que siem-
pres ía posible. Ese tsume que l'outru día, mirand,u lus plá-
ganus, 1tán solus nel iviernu!, tsevóu a la tua gorxa una músi-
ca que ya cuasi perdieras nestus tristes tsugares.
You sei que cuandu cunozas las outras verdes vatsinas que
tán pasáus aquetsus montes grises, que tan pasáus lus tristes
páramus semáus d'espinus... You sei que aitsí podrás arimá-te
a l'augua fría na que mucharás lus tous labius ya podrás, cuna
cara encima dalguna pena blanca, pensare que naide tien pur
quéi sere más feliz que tú. Tampocu las verdes zarzas, esas
que duermen un suenu eternu.
NUN VATSE AUGUAS ESFRECIDAS PUL SUENU

llonsare en tí ía dibuxá-te na mía alma cada nueite.


()rrmu agora que lus mieus pensamientus adornan cun pa-
lrulrrs la maf,ana que vien. Séi bien lu que ía amurniare las
Irtrrllirnas. Que las cousas marchan, que tou paez esgarrum-
lrrl rt:. Que quedamus nos na más, amirandu rarus áboles blan-
| ilc (ltrc tán delantre nos, cumu las pantasmas que algún día
r,lrrlcrrun a esfrecere lus vi,echus suenus. Que nada ía nuesu,
lrltqx)ucu aquetsa que pensábamus tenere al nuesu tsáu.
Acurdá-me de tí ía sentire cerquina las tuas cousas. Las
rpr(' l'outm día lus tous güechus dicían a lus mieus. Cuandu
ylrr Íoi a decí-te que nu fondu mí amaba you la muerte ya
rlr(, irfuxía de tou lu que nun fuera fundire la mía cara na
lrlrrrrca humedá'l sou cuetsu.

l,trs tuas manus, que tantu quieru, esas que tienen dous
ptttttus roxus que s,utrumiénun la mía vida. La tua boca afa-
trtlrrtla tristeza. Lus tous güechus siempre nuevus. Ya Ia sua
r ulor verde. (Desque yera un nenu prestánun-me las dulces
,rrrzils que pasan pulus caminus }a primavera. Son verdes, ya
nl rlrrcdas amirandu pa etsas dás-te cuenta de que nas suas
Ittcchinas tien que habere algu divinu. Lus tous güechus son
r ilnlu las verdes zarzas de primavera).

Nun sabemus de ónde vienu aquetsa fuercia que entre nos


ílxtt una perfeuta montafla de destancia. You nun foi a xubí-
lrr, Ya asina manchabas del mieu vatse, que quedóu más amur-
ttlrirt que nunca. Palabras que af,uracanun la mía alma. Afuxis-
It' tlc algu que nun alcuntrarás. Purque lus sendeirus que van
rk'lrtntre tí son sendeirus que siempres tornan al mesmu tsu-
11rrrc. Ia ese tsugare una estepa oun xente que tien mofu en
vrz de piel ya que nun ía a faere outras cousas que aquetsas
nas que britsa la sua soledá ya el sou eternu noxu. Cuandu
aitsí chueve, pón-se el suelu escuru ya nun atsuma más que'l
tsume lus atsuriáus güechus umbaxu las casas roxas.
Peru el miu tsugar ía outru. Ya cuandu la nueite torne a
entamare el sou trabachu diréi ya veréi lus praus, lus rebot-
sales, lus ríus que baxan entre las xeladas piedras. Tou será
difer:ente, diferente a outras veces. Purque ía cousa de mo-
mentus. Aquel de van unus cuantus días, aquel nu que ami-
rare la nueite yera sentire la música la tsuna encesa aitsí arri-
ba, música blancas notas. Ya l'outru momentu, el de agora,
el que ne diz esu mesmu que tú dixéras-te a tí nuna nueite
branu. Dous momentus entre lus que naz l'augua que sema a
esgaya lus pláganus la frescura, lus plágan,us las fuechas gran-
des nas que lus nuesus dedus escriben lus días que quedan
pur venire. Sentí, va muitu tiempu ya nun séi ónde, que esas
f,uechas que tán al tsáu una ilesia viecha u al tsáu lus cami-
nus que xuben a la brafla, al mulín, a las altas cabanas, nunca
dexan a lus que son a vé-las cun güechus de amigu.
Pensare en tí ía amurniá-se. Peru ía tamién la ternura, la
felicidá, ía la mia venganza todas las cousas que nun séi pur
quéi arr,udean la mía vida.
Purque tornaremus a nacere algún día. Naceremus nún
vatse auguas tranquilas ya esfrecidas pul suenu, al tsáu brim-
bas grises. Tardes de utuenu acingarán las brimbas cun tris-
teza. Ya las nuesas caras, las que fuenun nuesas, reirán pa
simpres. Ya las auguas muverán las nuesas bocas ya sonarán
entoncias las más guapas palabras, esas que tú ya you nun
fuimus a decí-nus nunca.
VOCABULARIU

(Entre paréntesis en búle central)

ACTNGÂRE (einhlar) cimbrearo mover


,TÂIARE (afalar) llevaro dirigiro aconalar
ATSURIAU (alloriau) loco
AMIRARE (amirar) mirar
ÀMULANCHÍN (amolanehín) afilador
AMURNIASE (amurniase) entristecerse
ÂNDOSCA (andosca) oveja de uri afio, cordera
AI'ÍNGAXARE (apigazar) dar cabezadas
AIíIENTU (estomagada) empacho
(bisaje) gestieulación
^X,IGüEIRU
,IXEITARE (iguar) arreglarn ordenar

IIALEU (baleu) escoba plana


llnÍ,Axu (esguín) trucha pequefia
ItII.ORTU (belortu) especie de trerza para haces
IIIIIESPA (viéspora) avispa
IIUMBA (blinba) mimbre
IIUQUEIRÓN (boqueru) ventana del pajar

(IACIIUMBADA (aguada) crecida de agua


CANA (caía) rama de árbol
(:UDOXU (escoba) escoba
(:TIENXU (fiuez) nuez
CUCIIIETSU (cuehiellu) cuchillo
CTINLMU (paya pal teyau) paja escogida para hacer tejarlos

CIIURIÁNGANU (anabiu) liana

IITI SUTRUCHU (a escundielles) a escondidas


I)UBIATSU (riega) regato
ENFERRIARE (esfrecere) enfriar
ESCULANCIU (escolanciu) tipo de reptil
ESCULÍN (escolín) alumno de escuela
ESFRECERE (esfrecer) enfriar
ESTOXU (estómadu) cstómago
ESTROLDARE (faere estrueldu) hacer ruido

FREBA (freba) hebra


FUÉCANA (fuexu) pozo o agujero muy ancho

GABUZU (cándanu) cafra seca usada como linterna


GROTSU (gorollu) grumo, bulto

ÍA (y") ES

IGUADA (iguada) cabra de un aío

TSACÓN (llacón) Iacón


TSAU (llau) Iado
TSINGUA (llingua) lengua
TSINGUANIZA (llonganiza) longaniza
TSOU (llueu) luego
TSUME (llume) lumbre

MACHA (maya) maja


MANIZA (manoxu paya) manojo de paja
MARATSU (marallu) montón de hierba al segar
'
MAGAR! (magar) thace tanto tiempo que!
MELECINAS (melecines) medicinas
MESTEDAL (mestura) bosque tupido
MIDAYAS (vidayes) sienes
MOFU (mofu) musgo
MURUENDANU (miruéganu) fresa silvestre
MUSCARE (moscar) espantarse las vacas
r{ilYll (nuedu) nudo
ll I I lfll't'li (nueche) noche
fllrl{llrr.À (nuestru-a) nuestro-a

llllfiA (ocla) alga

FÀN',rnsul (pantasma) fantasma


rAltol,A (flor) flor
Itl,Á(IANU (pláganu) plátano
trHl'l{A (pella) bola de nieve
PI{NÂ (peía) peía
FlílÂ'TUERU (picatueru) pájaro carpintero
Itltlll'rIGU (palu pa mayar) instrumento para la maja
rl'l'A (pita) gallina
illlt{^ (poxa) residuo del grano

lll|lllorsu (rebollu) roble


llltl(lltA (robaná) rebanada de pan

Él|lN'rtRE (sentir) oír


Êlr( Ir (riegu) surco

'l'lril'l'U (teyau de paya) tejado de paja


'l'0llttENU (torreíu) torrezno
,I'IIIIITA (trucha) truoha

il(itlECHA (oveya) oveja


lli{l,lNU (dosenu) ternero de dos aíos
ll'l'lIINU (seronda) otoío

VIIICHU (vieyu) vrejo

XANDÓN (xardón) acebo

ZALAMPERNU (farrapiezu) ropa muy usada


SE ACÀBO
DE ilPRIMIR
EN LOS TÀLLERES
"nnrts cRlrrces cRossr"
DE OUEDO
EL DIA
28 ps rNrno
FESTÚIDÂD DE
SANTO TOMS DE AQUNO
DEL A.Éo DE
MCMLXXX

You might also like