ANTROPOLOGIA DE L’EXCLUSIÓ SOCIAL

12.9

Recorregut històric

Anys 70: S’inicia amb una crisis de mercat i del petroli. Es considera que s’inicia l’actual
globalització. Les economies nacionals, es bolquen en la internacionalització- Comença a
canviar la visió del treball. Moment en el que comença a caure el somni de l’Estat del Benestar.

Al final de la II GM hi ha una reprogramació de les societats.

Espanya esta en la època del “desarrollismo” dels últims anys de la dictadura. A principis del 90
va caient.

Comença el concepte de exclusió social a través del treball de Lenoir, R “Les exclus. Un
Français sur dix” No aborda les característiques de la pobresa. Aquest veu la exclusió social
com la falta de mitjans i com un procés social i econòmic produït.

Els conceptes habituals són: marginals, inadaptats, asocials (marge de les normes, poca o cap
adaptació)

Lenoir amplia el camp de reflexió al respecte. Defineix exclòs com : Tots aquells desallotjats del
creixement econòmic.

Anys 80: El risc d’exclusió comença a democratitzar-se. Comença a haver-hi transversalitat.

Encara que neixis a la classe mitja, pots caure en exclusió.

Joves difícil accés al mercat laboral. Mercat exigent. Augmenta l’atur i el número de persones
que mai tornaran a treballar. La classe mitjana comença a tenir incertesa. Creix la porositat a
l’exposició de riscos.

Abandonament de la categoria d’inadaptat social.

Apareix el concepte precarietat. Robert Castel. Desafiliació, vulnerabilitat, sistemes

relacionals.