You are on page 1of 48

Informe sobre

Primeros Auxilios para


Centros Docentes

Programa
Informe sobre d´Educació
Primers Auxilis per a per a la Salut
Centres Docents a l´Escola
Programa
Informe sobre d’Educació
Primeros Auxilios para per a la Salut
Centros Docentes a l´Escola
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

Edita: Conselleria de Sanitat.


Direcció General de
Salut Pública.

I.S.B.N.: 84-000-111-1
Depósito Legal: V-1745-1999

Maquetación: Meydis
Imprime: Industria Gráfica
Valenciana, S. L.
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

Índice

1 Introducción 5 6.2.1 Situaciones especiales 17


2 Actuación ante situaciones comunes y frecuentes 6 6.3 Hemorragias: 17
6.3.1 Hemorragias externas 18
3 Primeros Auxilios 7
6.3.2 Hemorragias internas 18
3.1 Pautas generales de actuación 7 6.3.3 Situaciones especiales 19
3.2 Valoración inicial ante un accidente 7
3.3 Reanimación 9 7 Quemaduras y lesiones eléctricas e insolaciones 20
3.3.1 Respiración artificial 9
7.1 Quemaduras 20
3.3.2 Reanimación cardiopulmonar 10
7.2 Lesiones eléctricas 20
4 Cuerpos extraños 12 7.3 Insolaciones y otros accidentes producidos por el calor 21

4.1 Vías respiratorias 12 8 Intoxicaciones 22


4.2 Nariz y oídos 14
9 Traslado de un accidentado a un Centro Sanitario 23
4.3 Ojos 14
10 Botiquín escolar 24
5 Picaduras y mordeduras de animales 15 Bibliografía 25

5.1 Picaduras 15
5.2 Mordeduras 15

6. Traumatismos, heridas y hemorragias 16

6.1 Traumatismos 16
6.2 Heridas 16
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

do las más frecuentes y también las más graves, ya que a pesar de


que se presentan en pocas ocasiones, su propia severidad exige una

1 Introducción
respuesta correcta e inmediata.

Es evidente que en momentos en los que se produce la emergencia el


tiempo y la claridad en la respuesta es fundamental. Las destrezas
En los centros docentes, como en otros ámbitos de la vida
cotidiana, pueden presentarse en ocasiones situaciones necesarias para afrontar los primeros auxilios hacen necesario que los
de emergencia, más o menos graves, en las que no siem- contenidos de este manual se trabajen de una manera práctica con la
pre sabemos cual es la actuación adecuada. Estas pueden ayuda de los profesionales sanitarios del centro de salud.
implicar un cierto grado de ansiedad, alarma y falta de
seguridad sobre que es lo más adecuado hacer, de manera Evidentemente no debemos esperar a que ocurra un accidente para
más o menos urgente. consultar las medidas a aplicar sino que una lectura/estudio previo nos
ayudará a afrontar las emergencias con más seguridad.
La normal preocupación de cualquier ser humano por socor-
rer a otro en una situación de riesgo y la responsabilidad
profesional añadida, explica la demanda que el sector Los alumnos en función de su edad y por tanto de sus capacidades,
docente expresa con frecuencia, respecto a su mejoría en también deben participar en el aprendizaje de las medidas a aplicar
la información sobre temas relacionados con primeros ante cualquier situación de emergencia.
auxilios.
Deseamos que esta monografía contribuya a resolver una de las deman-
Esta publicación se propone ofrecer la información bási- das informativas más reiteradas por el sector educativo.
ca, necesaria para responder de la manera más apropiada
ante situaciones de urgencia.

Somos conscientes de que la descripción de problemas y


la descripción de actuaciones no es exhaustiva. Natural-
mente, es posible que ocurran urgencias no recogidas en
este manual. Sin embargo, creemos que se han aborda-

5
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

servicios sanitarios para consultar el tipo de actuación a seguir o


Actuación ante traslado y avisar a la familia. Si el vómito se produce espontánea-

2
situaciones comunes y mente o tras un golpe en el cuerpo, excepto en la cabeza, mante-
frecuentes ner en observación y si no se repite y el niño o la niña se recupera,
avisar a la familia al finalizar la jornada. Si los vómitos no cesan
contactar con los servicios sanitarios y avisar a la familia.
Con cierta frecuencia se producen en los niños y niñas una
serie de síntomas que deben ser tenidos en cuenta. En n Diarrea: Si se trata de una deposición única, mantener en obser-
estos casos se avisará a la familia siempre, bien sea en el vación, avisando a la familia al finalizar la jornada. Si se trata de
momento en que se detecten o, en caso de ser leves, al varias deposiciones continuadas, avisar a la familia.
finalizar la jornada escolar. Las que suelen darse con más
frecuencia son: n Mareos y lipotimias (desmayo): Es una pérdida temporal de cons-
ciencia menor de cinco minutos. Puede comenzar con sensación
n Fiebre: Si la fiebre es superior a 38ºC. se avisará a la de vértigo, mareo o inestabilidad, palidez, sudoración y piel fría. El
familia inmediatamente. Mientras llegan a recoger al pulso es débil y pueden aparecer náuseas.
escolar, aplicaremos medios físicos como paños fríos en
la cabeza y se evitará utilizar analgésicos o antipiréticos Colocar a la victima acostada en un lugar fresco y aireado, con las
sin consultar a la familia o al médico. piernas elevadas. Aflojar la ropa en cuelIo, pecho y cinturón. Una vez
recuperado la consciencia, no debe permitirse la incorporación
n Dolor, de cabeza, abdominal, etc.: Si el dolor apare- durante unos minutos sino que se efectuará lentamente y en varias
ce tras un golpe se debe mantener en observación al fases. Si se recupero, notificarlo a la familia al finalizar la jornada. De
niño o niña y avisar a la familia. Si persiste y no cede lo contrario, o si el desmayo se prolonga más de 5 minutos avisar a
espontáneamente, contactar con los servicios sanitarios. la familia y a ser posible que faciliten el nombre del centro sanitario
Si aparece espontáneamente, mantener en observa- al que hay que trasladar al niño o niña.
ción y si persiste, avisar a la familia. No utilizar nunca
analgésicos sin consultar a la familia o al médico. En
caso de dolor abdominal, no dar líquidos ni alimentos.

n Vómitos: Si se producen tras un golpe en la cabeza


o con fiebre elevada y dolor de cabeza, contactar con

6
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

- Lugar del accidente, lo más detallado posible.

3
- Tipo de accidente o urgencia.
Primeros auxilios
- Número de personas que necesitan asistencia.

Entendemos por primeros auxilios los cuidados a un lesio- - Circunstancias que pueda agravar la situación.
nado o accidentado hasta que pueda ser atendido por per-
sonal sanitario con el objetivo de no agravar el estado de - Grado de urgencia, si es posible su valoración.
salud de la persona lesionada, así como asegurar el tras-
lado en condiciones adecuadas. - Identificarnos y no cortar la comunicación hasta que nos lo indiquen,
puesto que pueden ser necesario aportar datos complementarios,
Para asegurar una correcto actuación debemos tener en
cuenta que es necesario: Actuar con tranquilidad, hacer - Avisar a padres o familiares del accidentado cuando sea posible.
solo lo que verdaderamente se sepa, y pedir ayuda al per-
n Socorrer, valorando la situación. En caso de que haya varias Vícti-
sonal sanitario.
mas, actuaremos en orden de prioridades de urgencia. Extremare-
En caso de necesitar una ambulancia, esta será localizada mos el cuidado en el manejo de la víctima al mismo tiempo que tra-
por el servicio sanitario con el que hayamos contactado. tamos de tranquilizarla y no intentaremos el traslado sino es en
condiciones adecuadas.
3.1 Pautas generales de actuación 3.2 Valoración inicial ante un accidente

n Proteger, tanto a la persona lesionada como el área Deberemos obtener información sobre los daños sufridos para lo cual
del accidente, para evitar que se produzca un nuevo hablaremos y preguntaremos a la víctima, y si no nos responde com-
accidente por las mismas causas o que sufra nuevos probaremos si está consciente o no dándole pequeños golpecitos en
daños la persona accidentado. la cara y observar si mueve los párpados. Si no responde a estos estí-
mulos la víctima esta inconsciente por lo que pasaremos a comprobar
n Alertar, avisando rápidamente a los servicios de soco- si respira.
rro, indicando:

7
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

n Cómo comprobar la respiración en una persona inconsciente: Gráfico 1: Primera valoración del accidentado
- Mirar si mueve el pecho.

- Escuchar la salida del aire.

- Sentir el aire caliente que expulsa.


Si no observamos nada de lo mencionado, es que no respira. Inme-
diatamente comprobaremos si tiene pulso.

n Cómo comprobar el pulso:


- Colocar los dedos índice y corazón en el cuello, al lado y por debajo de
la nuez de Adán.

- Colocar el oído sobre el pecho de la víctima (en niños o niños muy


pequeños).

Si no sentimos o escuchamos los latidos de la víctima es que no tiene


pulso, lo que implica parada cardiaca.

8
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

n La posición lateral de seguridad consiste en colocar a la perso- - Limpiar la boca de vómitos u objetos extraños.
na víctima de modo que no comprometa la columna vertebral, el
cuello o el cráneo, en una superficie plano, de costado y con la Dibujo 2: Posición de reanimación
cabeza ladeado, con lo que podemos evitar posibles complicaciones
de obstrucción de las vías respiratorias por vómitos o la lengua.
(Dibujo 1).

Dibujo 1: Posición lateral de seguridad

- Colocarse arrodillado a la altura de los hombros de la víctima.


3.3 Reanimación de una persona accidentada
3.3.1 Respiración artificial
Como se refleja en el apartado anterior cuando un accidentado no res-
Después de colocar a la víctima y nosotros mismos en posición de rea-
pira hay que realizar maniobras de reanimación.
nimación, iniciaremos la respiración artificial propiamente dicha:
n Posición de reanimación: (Dibujo 2)
- Pinzar la nariz con los dedos de la mano que sujeta la frente.
- Colocar a la víctima en una superficie plana y dura, tendido boca arri-
- Mantener la boca abierta con la otra mano.
ba.
- Llenarse los pulmones de aire e insuflarlo a través de la boca de la
- Echar la cabeza de la víctima hacia atrás, y abrirle la boca.
víctima con fuerza.

9
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

- Efectuar dos insuflaciones completas y seguidas boca a boca. - Comenzar realizando 2 respiraciones, seguidas a continuación de 15
compresiones del pecho.
- Si no entra el aire en los pulmones, repetir la operación anterior.
- Hacer 4 ciclos completos cada minuto.
- Si sigue sin entrar aire, efectuar la maniobra de desobstrucción hasta
que entre el aire de las dos insuflaciones. (Ver capítulo 4: Cuerpos
- Si hay dos personas para realizar la reanimación cardiopulmo-
extraños. Apartado 4.1 Vías respiratorias, página 15).
nar, la secuencia es:

- Si ha entrado aire en los pulmones de la víctima, volver a comprobar l Será comenzar con 2 insuflaciones, alternando a continuación 5
si respira. compresiones y 1 insuflación, repitiendo esta secuencia 12 veces por
minuto.
- Repetir la insuflación cada 5 segundos (12 veces por minuto).
- Comprobar el pulso cada 3 minutos.
- Comprobar si respira cada 3 minutos.
- Cesar las compresiones en el momento que veamos que ha recupe-
- Cesar las insuflaciones en el momento que veamos que vuelve a res-
rado el pulso o es atendido por servicios sanitarios.
pirar o es atendido por servicios sanitarios.
- Si a recuperado el pulso pero no ha recuperado la respiración, conti-
3.3.2 Reanimación cardio-pulmonar o cómo hacer la respiración
nuar con maniobras de respiración artificial hasta que la recupere tam-
artificial y el masaje cardiaco a la vez (Dibujo 3)
bién, sin dejar de comprobar el pulso y la respiración cada tres minu-
- Colocarnos en posición de reanimación. tos.

- Colocarse arrodillado a la altura de los hombros de la víctima. - Cesar las insuflaciones en el momento que veamos que vuelve a res-
pirar o es atendido por servicios sanitarios.
- Colocar las manos en el pecho de la víctima a la altura del final del
esternón (centro del pecho). Si el niño o la niña es menor de 8 años,
se utiliza sólo una mano.

- Comprimir el pecho, transmitiendo el peso del cuerpo a través de los


brazos estirados, hundiendo el pecho de la víctima entre 3 a 5 centí-
metros (según la edad, cuanto más mayor, más presión).
10
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

Dibujo 3: Reanimación cardio-pulmonar

11
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

- En lactantes o niños pequeños, colocarse sentado en una silla, con el


niño (tumbado boca abajo) sobre las rodillas y el cuerpo de este col-

4
gando hacia abajo. En esta posición, golpear a la altura de los omo-
Cuerpos extraños platos (centro de la espalda). (Dibujo 4).

- En niños más grandes o adultos, proceder o realizar la maniobra de


Se denomina cuerpo extraño cualquier sustancia u objeto desobstrucción (Heimlich), cogiendo a la víctima desde la espalda y
alojado en un lugar del organismo. Pueden localizarse en: colocando nuestras manos unidas a la altura de la boca del estóma-
go, presionando hacia nosotros y hacia arriba con contracciones fuer-
4.1 Vías respiratorias tes y rápidas (series de 6 contracciones), hasta conseguir que expul-
se el objeto motivo de la obstrucción. (Dibujo 5).
Impidiendo o dificultando la entrada de aire en los pulmo-
nes. La obstrucción puede ser total o parcial, pudiendo lle- - Mientras tanto, y si no se consigue la rápida desobstrucción, alguna otra
gar a producir asfixia. persona deberá avisar a un servicio e urgencias.

La conducta a seguir será la siguiente: Dibujo 4: Desobstrucción en lactantes o niños pequeños

n Si la persona está consciente los síntomas son: tos,


ruidos al entrar y salir el aire, dificultad en la respira-
ción y cambio de la coloración en la piel y las muco-
sas. Para ayudarle a expulsarlo deberemos:

- Animarle a que tosa.

- No dar nunca golpes en la espalda si la persona está en


posición erguida.

- No hurgar en la boca para tratar de extraer el objeto, pues


podríamos introducirlo más profundamente.

12
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

- Realizar la comprobación de respiración (página 10).


Dibujo 5: Maniobra de Heimlich en personas conscientes

- Si no se consigue que el aire insuflado entre en los pulmones de la víc-


tima, tras haber comprobado que la colocación de esta es la correcta
y que no existen objetos en el interior de la boca que lo impidan, pro-
ceder a realizar la maniobra de desobstrucción o de Heimlich en per-
sonas inconscientes (Dibujo 6).

- Colocar a la víctima acostado boca arriba en una superficie lisa y dura.

- Ladear la cabeza de la víctima y colocarse a horcajadas sobre esta.

- Colocar el puño sobre la boca del estómago (al final del esternón),
apoyando la otra mano encima y con nuestros brazos estirados.
n Si la persona está inconsciente puede existir la presencia visi-
ble de objetos en la boca o garganta, dificultad o ausencia de res- - Realizar compresiones, presionando hacia abajo y hacia la cabeza
piración cambio de la coloración en la piel las mucosas y dificultad de la victima con contracciones fuertes y rápidas (series de 6 con-
o imposibilidad de hacer entrar aire en los pulmones al realizar la res- tracciones), hasta conseguir que expulse el objeto motivo de la obs-
piración artificial en caso de necesidad. trucción.

Dibujo 6: Maniobra de Heimlich en personas inconscientes - Revisar frecuentemente la boca de la víctima a la búsqueda de obje-
tos extraños expulsados, y comprobar a su vez si respira o en caso
negativo,si podemos hacer entrar aire en los pulmones, que será señal
de que hemos conseguido la desobstrucción.
- En caso de que no respire espontáneamente, realizar respiración arti-
ficial y masaje cardiaco si fuera necesario. (Ver apartado 3.3.2 sobre
Reanimación pulmonar, página 13).

13
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

- Mientras tanto, alguno otra persona deberá avisar a un servicio de - Si no se puede extraer con la máxima facilidad, tapar el ojo con una
urgencias. gasa y trasladar al centro sanitario correspondiente.

4.2 Nariz y oídos - Si se trata de una substancia líquida, lavaremos el ojo abundante-
mente con chorro de agua durante al menos 10 minutos, y a conti-
nuación taparemos y trasladaremos al centro sanitario. Si se trata de
- No intentar extraer nunca si presenta la más mínima dificultad de
ácido sulfúrico, secar bien con una gasa o trozo de tela el globo ocu-
extracción.
lar y el interior de los párpados y trasladar urgentemente a un centro
sanitario.
- Si se trata de un cuerpo extraño en la nariz, animar a que expulse
aire fuertemente por ese orificio, para tratar de expulsarlo de esta
manera.
- En caso de que no lo pueda expulsar, trasladar al centro sanitario
correspondiente. Generalmente no se trata de una situación de pri-
mera urgencia.

4.3 Ojos

- Si el cuerpo extraño se encuentra localizado en la parte anterior del glo -


bo ocular, lo intentaremos extraer primero con abundantes gotas de
agua destilada o suero fisiológico, haciendo mover el ojo de una lado
a otro para que sea expulsado por si solo. Si no fuera expulsado así,
lo intentaremos extraer con la punta de una gasa estéril o con el bor-
de de un pañuelo limpio.

- Si no logramos verlo, pero persisten las molestias (picor, sensación


de escozor, lagrimeo, etc.), buscaremos en la cara interna de los pár-
pados, primero en el inferior y luego en el superior, extrayéndolo de la
misma manera.

14
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

- Prurito generalizado.
Picaduras y

5 mordeduras - Edema (hinchazón) en cara y labios.


de animales
- Dificultad en la respiración.

5.1 Picaduras - Colapso grave (shock alérgico).


En estos casos, trasladaremos urgentemente a la víctima a un servi-
Generalmente, tan sólo producen efectos locales, como cio de urgencias. Se procederá a la reanimación cardiopulmonar si fue-
enrojecimiento, tumefacción, dolor, rubor, escozor y picor. ra necesario.

- Si aparece el aguijón en el punto de la herida, tan sólo 5.2 Mordeduras


intentaremos extraerlo si resulta muy fácil.
- Trataremos la herida de la manera indicada. (Ver apartado 6.2 sobre
- Aplicaremos elementos fríos sobre la picadura, como ‘Heridas’, página 22).
hielo, alcohol o agua fría.
- No sacrificar al animal , pues es muy importante su observación
- En las picaduras de abejas o avispas, colocaremos una durante el periodo de incubación de rabia (aproximadamente 15 días).
compresa con amoníaco, con objeto de calmar el picor y
el dolor. - A continuación, trasladaremos al herido al centro sanitario.
- Nunca se debe raspar la herida ni aplicar barro.

n Situaciones especiales de gravedad

q En caso de haber sufrido picaduras múltiples, o si se


produce una reacción alérgica intensa, pueden apare-
cer síntomas como:

15
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

n Cómo actuar:

6 Traumatismos, heridas y hemorragias


- Aplicar compresas de agua fría o una bolsa con hielo.

- Si la lesión es en una extremidad, mantener esta en reposo y elevada.

6.1 Traumatismos - No aplicar nunca calor en la zona.

Son lesiones producidas por la acción de algún agente físi- - Si es en la cabeza, mantener en observación y si aparecen síntomas
co sobre el sistema osteoarticular y muscular. Podemos de confusión y desorientación, vómitos o pérdida de consciencia, tras-
diferenciar cuatro tipos de lesiones traumáticas: ladar urgentemente al centro sanitario correspondiente.

q Contusión: lesión poco intensa, producida por un trau- - Si existe una herida o hemorragia, tratarla, teniendo mucho cuidado en
matismo, sin rotura de la piel. la manipulación para no agravar la lesión.

q Esguince: Desgarro o estiramiento forzado de un liga- - No dar de comer o beber a la víctima (podría necesitar una interven-
mento, músculo o tendón. ción quirúrgica).
- Si la gravedad de los síntomas lo aconsejan trasladar inmediatamen-
q Luxación: Salida de un hueso de su articulación.
te a un centro sanitario de urgencias. En cualquier caso, y si el trau-
q Fractura: Rotura de un hueso. Cuando es abierta se matismo no fuera grave, avisar a la familia para que traslade a un
visualizarán, a través de la herida, fragmentos del centro sanitario al finalizar la jornada escolar.
hueso fracturado.
6.2 Heridas
Los síntomas generales de cualquier traumatismo son:
dolor, hinchazón, enrojecimiento o hematomas y dificultad Sus síntomas son: dolor, hemorragia y separación de bordes. La gra-
o imposibilidad de movimiento. Dependiendo de la grave- vedad vendrá determinada por la localización, profundidad y extensión.
dad, estos síntomas serán más o menos intensos.

16
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

n Cómo actuar: - En caso de separación total (amputación), se tratará la hemorragia


(Ver capitulo ‘Hemorragias’), y a ser posible se recogerá la parte ampu-
- Lavarse las manos con agua y jabón antes de actuar. Utilizar guantes
tada, envolviéndola en gasas y plásticos, trasladándola sumergida en
siempre que sea posible.
hielo o agua fría junto con la víctima hasta el centro sanitario corres-
- Lavar la herida con agua a chorro y jabón, tratando de eliminar restos pondiente.
de cuerpos extraños, tal como arena, piedrecitas, etc.
n Heridas perforantes en tórax o abdomen: Taponaremos parcial-
- Secar bien con una gasa y aplicar un antiséptico. No aplicar directa- mente la herida, cubriéndola con asas estériles, no intentaremos
mente con el dispensador, sino con una gasa. extraer algún posible objeto que este clavado y trasladaremos a
la victima semisentada, si la herida es abdominal y acostada con las
- Cubrir con una gasa y esparadrapo. rodillas flexionadas si es torácica.

- No utilizar nunca algodón ni pomadas. n Heridas penetrantes en la cabeza:


- Comprobar las constantes vitales y tratar de asegurarlas.
- Si existen objetos extraños adheridos, no intentar arrancarlos ni extra-
erlos. - No se debe tocar a la víctima hasta la llegada de un servicio sani-
tario de urgencias.
- Si la herida es importante en cuanto a superficie o profundidad, tras-
ladar a un centro sanitario. 6.3 Hemorragias
- En caso de presentarse hemorragia, actuar según el protocolo. (Ver Consiste en la perdida de sangre, tras la rotura de los conductos u órga-
apartado 6.3 sobre Hemorragias, página 23). nos por la que circula.

6.2.1 Situaciones especiales Las hemorragias, según su localización, pueden ser principalmente de
dos tipos:
n Arrancamientos y amputaciones:
q Externas cuando la sangre sale al exterior a través de la piel daña-
- En caso de separación parcial o incompleta de un miembro o masa da.
muscular, no se arrancará o separará, respetando toda unión por
pequeña que sea.

17
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

q Internas cuando la hemorragia se produce en el interior del cuer- q Torniquete. Tan sólo se debe colocar un torniquete en caso de
po. extrema gravedad, como podía ser una amputación. Si debié-
ramos colocar un torniquete, el traslado será de máximo urgencia.
Las internas, a su vez pueden div irse en dos clases: Se coloca por encima de la herida (entre la herida y el corazón),
bien sobre el muslo o el brazo, con un trozo de tela ancha y un tro-
- En las que la sangre sale al exterior a través de los orificios naturales zo de palo para apretar, fijándolo cuando observemos que ha deja -
(exteriorizadas). do de salir sangre.

- Y en las que la sangre no sale al exterior (no exteriorizadas). q Una vez detenida una hemorragia, se colocará a la víctima tapado
(para que no pierda calor), acostada boca arriba y con las piernas
n Cómo actuar: elevadas y la cabeza ladeado (posición para prevenir el shock),
manteniendo esta posición en el traslado.
6.3.1 Hemorragia externa:
6.3.2 Hemorragia interna:
q Presión directa sobre la herida: Se realizará con la mano, colo-
cando a ser posible sobre la herida una gasa estéril. En caso de no q En el caso de hemorragia procedente del aparato digestivo,
disponer de esta, cualquier trozo de tela limpio. Si se empapa de puede presentar vómitos con sangre. Debemos colocar a la víctima
sangre, no retiraremos la gasa o tela, sino que colocaremos otra acostada con la cabeza ladeada y las rodillas flexionadas.
encima y continuaremos la presión. Se debe mantener como míni-
mo durante 10 minutos. q En el caso de hemorragia procedente del aparato respiratorio,
puede aparecer sangre por la boca mezclado con mucosidad o
Si no cede o es muy intensa trasladaremos urgentemente a la víc- espuma, de color rojo intenso y acompañada de tos, colocar a la víc-
tima hasta el centro sanitario, sin detener la presión directa sobre la tima semisentada, tapada y con la cabeza ladeada.
herida.
- Trasladar a un centro sanitario de urgencias, vigilando las cons-
q Elevación de la extremidad. En caso de que la hemorragia sea tantes vitales (respiración, pulso y consciencia).
intensa, la presión directa en una extremidad se acompañará con
la elevación de la mencionada extremidad, para hacer descender la
presión de la sangre que llego a la herida.

18
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

6.3.3 Situaciones especiales: introduciéndola poco a poco por la fosa nasal. En caso de que se
impregne de sangre, no quitarla, sino que colocaremos otra a conti-
nuación.
n Otorragia es la salida de sangre por el oído y cuando se produce de
forma espontánea, suele ser de poca gravedad. Limpiar el oído, En todos los casos, avisar a la familia y trasladar a un centro
proteger con una gasa estéril y remitir al centro sanitario corres- sanitario, especialmente si no cesa la hemorragia.
pondiente.

Cuando se produce tras un golpe en la cabeza, puede ser síntoma


de fractura de base de cráneo (máximo gravedad). Se colocará a la
víctima en posición lateral de seguridad (página 1 l), sobre el oído san-
grante, se colocará una almohadilla -bajo la cabeza y se trasladará
en esta posición con extremo cuidado de mover lo más mínimo la
cabeza. No se taponará el oído sangrante. Se vigilarán las cons-
tantes vitales (respiración, pulso y consciencia) mientras se prepara
el traslado y durante este.

n Epistaxis es la salida de sangre por la nariz. No suele ser un pro-


blema grave, aunque en algunos casos sea muy espectacular.
Cuando sé produce de forma espontánea, limpiar la fosa nasal san-
grante, mediante la expulsión brusca de aire, tapando la fosa que no
sangre. A continuación con el dedo, comprimir la fosa sangrante,
contra el tabique nasal, al menos durante 5 minutos, con la vícti-
ma sentado y con la cabeza ligeramente inclinada hacia delante.

Cuando se ha producido tras un golpe, realizar las mismas actua-


ciones descritas anteriormente y en caso de que no cese la hemo-
rragia, taponar con una gasa estéril impregnada de agua oxigenada,

19
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

- Si la quemadura es extensa, cubrir la zona afectada con tela o sába-


Quemaduras, nas limpias empapadas en agua fresca Valorar el estado general de la

7 lesiones eléctricas víctima, comprobando sus constantes vitales y asegurando la respi-


e insolaciones ración.

- Avisar a la familia y trasladar al centro sanitario correspondiente, según


7. 1. Quemaduras el tipo de quemadura (gravedad), lo antes posible en posición para
prevenir el shock.
Son las lesiones producidas en la piel o las mucosas por
efecto de agentes químicos (substancias corrosivas) o 7.2 Lesiones eléctricas
agentes físicos (calor o electricidad). Los tipos y la gravedad
de las quemaduras vendrá determinado por la profundi- Son las lesiones producidas por el efecto de la electricidad en el cuer-
dad, la extensión y la localización de estas. po. Pueden ser de dos tipos : locales y generales.

n Cómo actuar: n Cómo actuar:


- Enfriar la zona afectada, colocándola bajo el chorro de
agua fría durante al menos 10 minutos (hasta que desa-
parezca el dolor). En caso de lesiones locales, cuando la víctima no ha perdido la con-
sciencia y no ha quedado enganchado a la corriente eléctrica, debe-
- En caso de quemaduras por substancias corrosivas, mos tratar la quemadura y trasladar al centro sanitario correspondiente.
ampliar este intervalo hasta 15 o 20 minutos. No frotar la
quemadura. En caso de pérdida de conocimiento y/o si la víctima esta enganchada
a la corriente eléctrica:
- Cubrir la zona afectada con gasas estériles, o en su defec-
to, trozos de tela muy limpios (sábanas, pañuelos, etc.). - Desconectar la corriente antes de tocar a la víctima (peligro de trans-
misión al socorrista).
- No tratar de arrancar la ropa si estuviera adherida a la
piel. Solamente se tratará de quitar si está impregnado - Si no es posible, apartar a la víctima con un polo seco, cuerdas, etc.,
de substancias corrosivas. sin tocar a la víctima con nuestras manos.

20
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

- En caso de no tener respiración y/o pulso es muy importante iniciar la - Dar de beber agua fresca en pequeños sorbos.
reanimación enseguida y seguirla hasta que se recupere o se hagan
cargo los servicios sanitarios. - Trasladar a un centro sanitario si los síntomas son importantes o
aumentan en intensidad.
- Trasladar al centro sanitario correspondiente, aunque las lesiones
sean mínimas, pues podrían aparecer tardíamente.

Estas últimas indicaciones son igualmente válidas en el caso de que


una persona haya sido alcanzada por un rayo.

7.3 Insolaciones y otros accidentes producidos por el calor

Son trastornos producidos por exposición prolongado al sol o altas tem-


peraturas ambientales, que se manifiestan por una gran variedad de
síntomas como dolor de cabeza, cara congestionada, sensación de
fatiga y sed intensa, confusión, fiebre, náuseas y vómitos, calambres
musculares, convulsiones, etc. Pueden producirse asimismo alteraciones
de las constantes vitales (consciencia, respiración y circulación).

n Cómo actuar:
- Trasladar a la víctima a un lugar fresco y ventilado, situado a la som-
bra.

- Colocar en posición acostada.

- Mojar la cabeza y el cuerpo con agua fría, abanicándole para refres-


carle.

21
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

- Como regla general, no provocar el vómito, salvo en de intoxicación por


medicamentos y sólo si la víctima esta consciente y actuamos rápi-

8
damente tras la ingestión.
Intoxicaciones
- Organizar el traslado a un centro sanitario de urgencias, llevando el
envase del producto ingerido, o muestras de vómitos si los hubiera.
Ingestión de un producto tóxico (medicamentos, produc-
tos de limpieza, setas, derivados del petróleo, etc.), que
pueden provocar importantes daños en el cuerpo. La impor-
tancia vendrá determinada por la naturaleza y la cantidad
del producto ingerido.

Los síntomas más característicos serán: Náuseas, vómi-


tos, dolores abdominales, diarrea, etc. Disminución o pér-
dida de consciencia, convulsiones, etc. Alteración de la fre-
cuencia respiratoria, dificultad respiratoria, etc. Quemaduras
en la boca.

n Cómo actuar:

- Tratar de identificar el tóxico ingerido.

- Llamar al Centro de Información Toxicológica, aportando


todos los datos posibles.

- Seguir estrictamente las instrucciones recibidas de este


Centro.

22
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

l Utilizar vehículos amplios en los que la víctima pueda permanecer


Traslado de un acostada, en la posición requerido en cada caso.
accidente a un
9 centro sanitario l En caso de necesitar realizar la reanimación cardiopulmonar durante
el traslado, asegurarse de colocar a la víctima sobre una superficie
dura y en una posición cómoda para la víctima y el/los socorristas.
n Normas básicas que debemos seguir:
En caso de duda siempre será preferible esperar el traslado en
- Si es posible avisar a la familia antes de realizarlo. En un vehículo de transporte especializado.
caso de no poder contactar con ningún familiar seguiremos
las instrucciones del centro sanitario.

- Cuando la lesión sea leve pero requiera el traslado, podrá


efectuarse en cualquier transporte, siempre de forma
cómoda para la víctima y sin demasiadas prisas.

- En caso de duda y no exista urgencia vital, es preferible


solicitar la actuación de algún servicio de transporte espe-
cializado. Estos servicios pueden solicitarse a través de los
servicios sanitarios y normalmente tardan pocos minutos
en llegar al centro escolar.
- En caso de urgencia vital y dificultad para conseguir un
transporte especializado rápido, deberán tenerse en cuen-
ta estos criterios:

l Trasladar siempre sin manipular excesivamente el cuer-


po de la víctima, cuidando especialmente la posición
de la cabeza cuello y columna vertebral.

23
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

- Suero fisiológico, preferentemente en envases unidosis.

10
- Gasas estériles.
Botiquín escolar
- Guantes de látex de un solo uso.

n Normas generales: - Vendas de diferentes tamaños.

- Esparadrapo de tela y de papel.


El botiquín debe mantenerse en perfectos condiciones de
uso, revisando periódicamente las fechas de caducidad y - Tijeras.
reponiendo las existencias. Es conveniente que una persona
del centro sea responsable de su mantenimiento y que las - Pinzas no dentados.
personas que lo utilicen se lo comuniquen para facilitar el
- Termómetro.
mantenimiento.
- Bicarbonato sódico.
Todo el personal, docente y no docente del centro cono-
cerá perfectamente su localización y como utilizarlo. El
- Sal común.
lugar el que esté ubicado debe ser de fácil acceso para el
personal del centro y difícil para los alumnos y alumnos.
- Azúcar en terrones o bolsitas unidosis.
n Material: - Cepillo pequeño de uñas.
- Analgésicos, tipo Paracetamol.
- Jabón líquido.
- Antiinflamatorio de uso local externo.
- Pañuelo grande de tela.
- Antialérgico de uso externo (Amoniaco preferentemente).

- Desinfectante local yodado, preferentemente en envases


unidosis.

24
INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES

Bibliografía

- CABRERA SOLER, R.: Manual de primeros auxilios.


Grandes temas de la medicina. Ed. Nueva Lente. Bib-
lioteca Práctica.

- CRUZ ROJA ESPAÑOLA: Guía de primeros auxilios y


socorrismo.

- MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO: Accidentes


infantiles.

- SANZ, C.: Primeros auxilios. Guías de salud. Ed. SARPE.


Revista Vitalidad.

- MIRANDA LOPEZ, P.; RAMON ESPARZA, 1: Accidentes


infantiles. Ed. Consejeria de Sanidad y Asuntos Sociales,
Región de Murcia.

25
Programa
Informe sobre d’Educació
Primers Auxilis per a per a la Salut
Centres Docents a l´Escola
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

Índex

1 Introducció 28 6.2.1 Situacions especials 40


2 L’actuació davant situacions comunes i freqüents 29 6.3 Les hemorràgies: 40
6.3.1 Hemorràgia externa 41
3 Els primers auxilis 30
6.3.2 Hemorràgia interna 41
3.1 Pautes generals d’actuació 30 6.3.3 Situacions especials 41
3.2 L’avaluació inicial davant d’un accident 30
3.3 La reanimació d’una persona inconscient 32 7 Les cremades, les lesions elèctriques i les insolacions 43
3.3.1 Respiració artificial 32
7.1 Les cremades 43
3.3.2 Reanimació càrdio-pulmonar 33
7.2 Lesions elèctriques 43
4 Els cossos extrenys 35 7.3 La insolació i altres accidents produïts per la calor 44

4.1 Les vies respiratòries 35 8 Les intoxicacions 45


4.2 El nas i els oïts 37
9 El trasllat d’una persona accidentada
4.3 Els ulls 37
a un centre sanitari 46
5 Les fiblades i les mossegades d’animals 38 10 La farmaciola escolar 47

5.1 Les fiblades 38 Bibliografia 48


5.2 Les mossegades 38

6. Els traumatismes, les ferides i les hemorràgies 39

6.1 Els traumatismes 39


6.2 Les ferides 39
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

ra que es donen en comptades ocasions, la seua severitat exigeix una


resposta correcta i immediata.

1 Introducció És evident que en els moments en què es produeix l´emergència el


temps i la claredat en la resposta és fonamental. Les destreses necessà-
ries per afrontar els primers auxilis milloraran si els continguts d´aquest
Als centres docents, com en altres àmbits de la vida quo- manual es treballen de manera pràctica amb l´ajuda dels professional
tidiana, pot presentar-se en ocasions situacions d´emergèn- sanitaris del centre de salut.
cia, més o menys greus, en què no sempre sabem quina és
l´actuació adequada. Però evidentment no hem d´esperar que hi haja un accident per a con-
sultar les mesures que hem d´aplicar, sinó que una llegida/estudi abans
Poden implicar un cert grau d´ansietat, d´alarma i de falta en ajudarà a afrontar les emergències amb més seguretat.
de seguretat sobre que és el més adient a fer, de manera
més o menys urgent. Els alumnes, en funció de l´edat i per tant de les capacitats, cal que
participen en l´aprenentatge de les mesures que han d´aplicar davant de
La preocupació normal de qualsevol ésser humà per socó- qualsevol situació d´emergència.
rrer un altre en una situació de risc i la responsabilitat pro-
fessional afegida, explica la demanda que el sector docent Desitgem que aquesta monografia puga contribuir a resoldre una de
expressa amb freqüència, sobre la millora en la informa- les demandes informatives més reiterades pel sector educatiu.
ció de temes relacionats amb els primers auxilis.

Aquest publicació es proposa d´oferir la informació bàsi-


ca, necessària per a contestar de la manera més apropia-
da davant de situacions d´urgència.

Som conscients que la descripció dels problemes i la des-


cripció de les actuacions no és exhaustiva. Naturalment,
és possible que esdevinguen urgències que són recollides
en aquest manual. No obstant això, creem que s´han plan-
tejat les més freqüents i també les mes greus, la que enca-

28
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

n Vòmits: Si es produeixen després d´un colp al cap o amb febre


Les actuacións davant alta i mal de cap, contacteu amb els serveis sanitaris per a consul-

2
situacions comuns i tar el tipus d´actuació que heu de seguir o el trasllat i aviseu a la
freqüents família. Si el vòmit es produeix espontàniament o després d´un colp
en el cos, excepte en el cap, cal mantenir-lo en observació si no
en té de nou i el nen o la nena es recuperen, aviseu la família quan
Amb certa freqüència es donen entre els xiquets i les xique- acabe la jornada escolar.
tes una sèrie de símptomes que cal tenir en compte. En
aquests casos cal avisar sempre a la família, bé en el - Si els vòmits no paren cal contactar amb els serveis sanitaris i cal
moment en què es detecten, o en el cas de ser lleus quan que aviseu la família.
acaba la jornada escolar. Les que es donen amb més
freqüència són: n Diarrea: Si es tracta d´una única deposició cal que manteniu en
observació el xiquet o la xiqueta, cal, també, que aviseu la família
n Febre: si és superior a 38 ºC, avisareu a la família quan acabe la jornada escolar. Si es tracta de diverses deposicions
immediatament. Mentre arriben per l´escolar, aplicareu continuades cal que aviseu la família.
mitjans físics com ara draps freds en el cap i evitareu
usar analgèsics o antipirètics sense consultar amb la n Marejos i lipotímies (desmai): és una pèrdua temporal de la cons-
família o amb el metge. ciència menor de cinc minuts. Pot començar amb sensació de ver-
tigen, mareig o inestabilitat, pal·lidesa, suor i pell freda. El pols és
n Dolor: mal de cap, abdominal, etc.: si el mal de cap dèbil i poden aparèixer nàusees.
apareix després d´un colp cal mantenir en observació
el xiquet o la xiqueta i cal avisar a la família. Si el mal Col·loqueu la víctima llitada en un lloc fresc i airejat, amb les cames
de cap continua i no cedeix espontàniament cal con- elevades. Afluixeu la roba en el coll, el pit i la cintura. Una vegada
tactar amb els serveis sanitaris, Si apareix espontà- recuperada la consciència no heu de permetre la incorporació durant
niament, manteniu en observació i si continua aviseu a uns minuts, sinó que es farà lentament i en diferents fases. Si es
la família. No gasteu mai analgèsics sense consultar recupera heu de notificar-lo a la família quan acabe la jornada esco-
a la família o al metge. En el cas de dolor d´abdomen, lar. En cas contrari, o si el desmai es perllonga més de cinc minuts
no doneu ni líquids ni aliments. cal avisar a la família i si és possible que us donen el nom del cen-
tre sanitari on cal traslladar el nen o la nena.

29
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

n Alertar, avisant ràpidament els serveis de socors, indicant:

3 Els primers auxilis


- El lloc de l´accident, quan més detalladament millor.

- El tipus d´accident i d´urgència.

Entenem per primers auxilis els cuidats d´una persona - El nombre de persones que necessiten assistència.
lesionada o una persona accidentada fins que puga ser
atés pel personal sanitari. L´objectiu d´aquests cuidats és - Les circumstàncies que poden agreujar la situació.
no agreujar l´estat de la salut de la persona lesionada i,
també, assegurar el trasllat en condicions adequades. - El grau d´urgència, si és possible avaluar-lo.

Per assegurar una correcta actuació cal tenir en compte - Identifiqueu-vos i no talleu la comunicació fins que us ho diguen,
que és necessari: ja que pot ser necessari afegir dades complementàries.

- Cal avisar els pares o els familiars de l´accidentat quan siga


- Que actueu amb tranquil·litat.
possible.
- Féu només allò que veritablement sabeu. n Socorrer, avaluant la situació. Si hi ha diverses víctimes actuareu
per ordre de prioritats d´urgència. Moureu la víctima amb molta cura
- Demaneu ajuda al personal sanitari. i alhora intentareu tranquil·litzar-la i no intentareu el trasllat si no és
Si fos necessària una ambulància cal que estiga localitza- en condicions adequades.
ble per al servei sanitari que hem contractat.
3.2 L´avaluació inicial davant d´un accident
3.1 Les pautes generals d´actuació
Quan ens trobem davant d´una persona accidentada cal que seguim
n Protegir, tant la persona lesionada com l´àrea de l´acci- una sèrie de pautes, que ens donen informació sobre els danys patits.
dent, a fi d´evitar que es produesca un nou accident Aquestes passes són: parlar i preguntar a la víctima, si no ens respon
per les mateixes causes o que en patisca de nous. cal comprovar si està conscient o no, donan-li colpets a la cara i obser-

30
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

Gràfic 1: Primera avaluació del accidentat.


vant si mou les parpelles. Si no respon a aquests estímuls la víctima
està inconscient, per la qual cosa comprovareu si respira.

n Com cal comprovar la respiració en una persona inconscient:

- Mireu si mou el pit

- Escolteu l´eixida de l´aire

- Sentiu l´aire calent que expulsa


Si no observeu cap cosa és que no respira. Immediatament compro-
vareu si té pols.

n Com cal comprovar el pols:

- Col·loqueu els dits índex i cor en el coll, al costat i sota de la nou


d´Adam.

- Col·loqueu l´orella sobre el pit de la víctima (en xiquets o xiquetes


molt menuts).
Si no sentiu o escolteu els batecs de la víctima és que no té pols,
cosa que implica una parada cardíaca.

31
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

n La posició lateral de seguretat consisteix a col·locar la víctima - Netegeu la boca dels vòmits o d´altres objectes estranys.
d´algun tipus d´accident, que no comprometa la columna vertebral,
el coll o el crani, en una superfície piano de costat i amb el cap de cos- - Col·loqueu-vos agenollats a l´altura dels muscles de la víctima.
tat amb la qual cosa podeu evitar possibles complicacions d´obs-
trucció de les vies respiratòries pels vòmits o per la llengua. (Dibuix 1). Dibuix 2: Posició de reanimació

Dibuix 1: Posició lateral de seguretat

3.3.1 La respiració artificial


3.3 La reanimació d´una persona accidentada
Després de col·locar la víctima i vosaltres, en posició de reanimació
Com explica l´apartat anterior quan un accidentat no respira cal fer començareu la respiració artificial:
maniobres de reanimació.
- Pinceu el nas amb els dits de la mà que subjecta el front.
n Posició de reanimació: (Dibuix 2)
- Manteniu la boca oberta amb l´altra mà.
- Col·loqueu la víctima en una superfície plana i dura, estesa cara per
amunt. - Ompliu-vos els pulmons d´aire i insufleu-lo a través de la víctima amb
força.
- Tireu el cap de la víctima cap a darrere i obriu-li la boca.
- Féu dues insuflacions completes i seguides boca a boca.

32
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

- Si no entra l´aire en els pulmons repetiu l´operació anterior. - Féu 4 cicles complets cada minut.
- Si continua sense entrar-hi l´aire, féu la maniobra de desobstrucció
- Si hi ha dues persones per a fer la reanimació càrdio-pulmonar, la
fins que n’hi entre de les dues insuflacions. (Vegeu el Apartat 4.1 Vies res-
seqüència és:
piratòries, pàgina 15).

l Comenceu amb dues insuflacions i alterneu, tot seguit, 5 com -


- Si ha entrat l´aire en els pulmons de la víctima comproveu de nou si res- pressions i 1 insuflació, repetiu aquesta seqüència 12 vegades per
pira. minut.

- Repetiu la insuflació cada 5 segons (12 vegades per minut). Com- - Comproveu el pols cada 3 minuts.
proveu si respira cada 3 minuts.
- Cesseu amb les compressions en el moment que haja recuperat el
- Cesseu la insuflació en el moment que vegeu que torna a respirar o és pols o siga atés pels serveis sanitaris.
atés pels serveis sanitaris.
- En el cas que haja recuperat el pols, però no la respiració continueu
3.3.2 La reanimació càrdio-pulmonar o com cal fer la respiració amb les maniobres de la respiració artificial fins que la recupera, sense
artificial i el massatge cardíac alhora (Dibuix 3) deixar de comprovar el pols i la respiració cada tres minuts.
- Col·loqueu-vos en posició de reanimació.
- Cesseu les insuflacions en el moment que torne a respirar o siga atés
pels serveis sanitaris.
- Col·loqueu-vos enjenojats a l´altura dels muscles de la víctima.

- Poseu les mans a sobre del pit de la víctima a l´altura de l´acabament


de l´estern (centre del pit). Si el xiquet o la xiqueta són menors de 8
anys només useu una mà.

- Comprimiu el pit, transmetent el pes del cos a través dels braços esti-
rats, afonant el pit de la víctima entre 3 a 5 centímetres (segons l´edat,
quan més major més pressió).

- Comenceu fent 2 respiracions seguides de 15 comprensions del pit.

33
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

Dibuix 3: Reanimació càrdio-pulmonar

34
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

el cos estiga penjant cara cap a baix. En aquesta postura doneu colps
a l´altura dels omòplats (centre de l´esquena). (Dibuix 4).

4 Els cossos estranys - En els xiquets més grans o en els adults, cal fer la maniobra de desobs-
trucció (Heimlich) agarrant la víctima des de l´esquena i col·locant les
mans unides a l´altura de la boca de l´estómac, pressioneu cap a
S´anomena cos estrany qualsevol substància o objecte vosaltres i cap a dalt amb contraccions fortes i ràpides (sèries de 6
allotjat en un lloc de l´organisme. Poden localitzar-se en: contraccions), fins aconseguir que expulse l´objecte que motiva I´obs-
trucció. (Dibuix 5).
4.1 Les vies respiratòries
- Mentre, si no aconseguiu la ràpida desobstrucció alguna altra perso-
Impedeix o dificulta l´entrada de l´aire ais pulmons. L´obs- na haurà d´avisar a un servei d´urgències.
trucció pot ser total o parcial, pot arribar a produir l´asfíxia.
La conducta que cal seguir és la següent:
Dibuix 4: Desobstrucció en lactants o en xiquets menuts
n En una persona conscient els símptomes són: tos,
sorolls quan entra i eix l´aire, dificultat en la respiració
i canvi en la coloració de la pell i de les mucoses. Para
ayudarle debemos:

- Animeu-lo que tussa.

- No doneu mai colps en l´esquena si la persona es troba en


posició erta.

- No furgueu en la boca per intentar traure l´objecte, ja que


podeu introduir-lo més.
- En els lactants o els xiquets menuts, us asseieu amb el
xiquet llitat boca per avall a sobre dels vostres genolls i que

35
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

Dibuix 5: Maniobra de Heimlich en persones conscients Dibuix 6: Maniobra de Heimlich en persones inconscients

- Féu la comprovació de la respiració (pàgina 10).


n En una persona inconscient pot haver la presència visible d´objec-
tes en la boca o en la gargamella, la dificultat o l´absència de res-
- Si no aconseguiu que l´aire insuflat entre en els pulmons de la víctima,
piració, el canvi de la coloració en la pell i les mucoses, o la impos-
després d´haver comprovat que la col·locació de la víctima és correc-
sibilitat de fer entrar l´aire en els pulmons quan féu la respiració
ta i que no hi ha objectes en l´interior de la boca que ho impedesca,
artificial si cal.
comenceu la maniobra de desobstrucció o de Heimlich en les perso-
nes inconscients, (Dibuix 6).

- Col·loqueu la víctima llitada cara per amunt sobre una superfície dura.

- Inclineu el cap de la víctima i poseu-vos-hi a cavall.

36
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

- Poseu el puny sobre la boca de l´estómac (a l´acabament de l´estèr- 4.3 Els ulls
num), recolzeu l´altra mà damunt i amb els braços estirats.
- Si el cos estrany està localitzat en la part anterior del globus ocular,
- Féu compressions, pressioneu cap a baix i cap el cap de la víctima
intentareu extraure´l primer amb abundants gotes d´aigua destil·lada
amb contraccions fortes i ràpides (sèries de 6 contraccions), fins acon-
o de sèrum fisiològic, fareu moure l´ull d´un costat a l´altre perquè siga
seguir que expulse l´objecte que motive l´obstrucció.
expulsat. Si no fóra expulsat així, intentareu extraure´l amb la punta d
una gasa estèril o amb el bordell d´un mocador net.
- Reviseu freqüentment la boca de la víctima per a buscar objectes
estranys expulsats i comproveu si respira o en cos negatiu si podeu fer
- Si no arribeu a veure´l, però continuen les molèsties (picor, sensació
entrar l´aire en els pulmons serà el senyal que heu aconseguit la
de coentor, llàgrimes) buscareu en la cara interna de les parpelles,
desobstrucció.
primer en la inferior i després en la superior, cal extraure´l de la matei-
- En el cas que no respire espontàniament féu la respiració artificial i xa manera.
el massatge cardíac si fos necessari. (Vegeu l´apartat 3.3.2: La reanima-
ció càrdio-pulmonar, pàgina 13). - Si no podeu extraure´l amb la màxima facilitat, ja que pot estar adhe-
rit o clavat, mai intentareu tirar de l´objecte, tapareu l´ull amb una gasa
- Mentre caldrà que alguna altra persona avise un servei d´urgències. i traslladareu el pacient al centre sanitari que corresponga.

4.2 Els nas i els oïts - Si es tracta d´una substància líquida netejarem l´ull abundantment
amb un raig d´aigua durant, almenys, 10 minuts, tot seguit tapareu
l´ull i traslladareu el malalt al centre sanitari que corresponga. Si és
- Si presenta la més mínima dificultat d´extracció no intenteu mai extrau-
àcid sulfúric, cal eixugar amb una gasa o tros de tela el globus ocular
re.
i l´interior de les parpelles i traslladaren amb urgència el malalt a un cen-
- Si es tracta d´un cos estrany en el nas, animeu-lo que expulse l´aire per tre sanitari.
eixe orifici per a tractor de fer-lo fóra d´aquesta manera.

- En el cas que no puga expulsar-lo traslladeu la víctima al centre sani-


tari que corresponga. Generalment no es tracta d´una situació de pri-
mera urgència.

37
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

- Pruïja generalitzada.
Les fiblades i les

5
mossegades - Edema en cara i llavis.
d’animals
- Dificultat en la respiració.

5.1 Les fiblades - Col·lapse greu (xoc al·lèrgic).


En aquests casos, traslladareu urgentment la víctima a un servei d´urgèn-
Generalment, només produeixen efectes locals com els cies, fareu maniobres de reanimació, si cal.
enrogiments, les tumefaccions, el dolor, la coïssor i la coen-
tor. 5.2 Les mossegades

- Si apareix el fibló en el punt de la ferida, només intentareu - Tractareu la ferida de la manera que s´indica (vegeu apartat 6.2: Ferides,
extraure´l si resulta molt fàcil. pàgina 22).

- En primer lloc, aplicareu elements freds sobre la fiblada, - Mai s´ha de sacrificar l´animal, la que es molt important observar-lo
com ara gel, alcohol o aigua freda. durant el període d´incubació de la ràbia (aproximadament 15 dies).
- En les fiblades d´abella o vespes, col·locareu una com-
presa amb amoníac, a fi de calmar la coïssor i el dolor. - - Tot seguit, traslladareu el ferit al centre sanitari.
Mai heu de raspar la ferida ni aplicar-hi fang.

n Situacions especials de gravetat

q En cas d´haver patit múltiples fiblades i en el cos d´una


reacció al·lèrgica violenta, poden aparèixer símptomes
com:

38
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

n Com cal actuar:


Els traumatismes,

6
les ferides i les - Apliqueu compreses d´aigua freda o una bossa amb gel.
hemorràgies
- Si la lesió és en una extremitat manteniu-la en repòs i alçada.

6.1 Els traumatismes - No apliqueu mai calor en la zona afectada.

Són lesions produïdes per l´acció d´algun agent físic sobre - Si és en el cap, manteniu-lo en observació i si apareixen símptomes de
el sistema osteoarticular i muscular. Podem diferenciar qua- confusió i de desorientació, vòmits o pèrdua de consciència, traslladeu
tre tipus de lesions traumàtiques: urgentment al centre sanitari que corresponga.

q Contusió: és una lesió poc intensa produïda per un - Si hi ha una ferida o una hemorràgia, tracteu-la tenint cura en la mani-
traumatisme sense trencament de la pell. pulació per a no agreujar la lesió.

q Esquinç: és un estrip o un estirament forçat d´un lli- - No doneu de menjar o de beure a la víctima (podria necessitar una
gament, un múscul o un tendó. intervenció quirúrgica).

q Luxació: és l´eixida d´un os sense l´articulació. - Si la gravetat dels simtomes lo aconsejan traslladeu, tot seguit, la víc-
tima a un centre sanitari d´urgències. En qualsevol cos i si no fora una
q Fractura: és el trencament d´un os. Quan siga oberta contusió greu, aviseu a la família perquè el trasllade a un centre sani-
es veuran, o través de la ferida, fragments de l´os frac- tari quan acabe la jornada escolar.
turat.
6.2 Les ferides
Els símptomes generals de qualsevol traumatisme són:
dolor, inflor, enrogiment o hematomes i dificultat o impos- Els símptomes són: dolor, hemorràgia i separació dels bordells. La gra-
sibilitat de moviment. Dependent de la gravetat aquests vetat ve determinada per la localització, la profunditat i l´extensió.
símptomes seran més o menys intensos.

39
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

n Com cal actuar: - En el cas d´una separació total (amputació), tractareu l´hemorràgia
(vegeu apartat 6.3: Hemorràgies), si es possible recolliu la part amputa-
- Llaveu-vos les mans amb aigua i sabó abans d´actuar. Useu guants da emboliqueu-la en gases i plàstics i cal traslladar-la submergida en
sempre que siga possible. gel o en aigua freda junt amb la víctima fins el centre sanitari que
corresponga.
- Llaveu la ferida amb aigua a raig i sabó, tracteu d´eliminar les restes
de cossos estranys, com ara arena, pedretes, etc. n Ferides perforants en el tòrax o abdomen. Tamponareu parcialment
la ferida tot cobrint-la amb gases estèrils, no intentareu extraure
- Eixugueu ben bé amb una gasa i poseu-hi antisèptic. No apliqueu l´objecte que estiga clavat i traslladareu la víctima semiasseguda, si
directament amb el dispensador, sinó amb la gasa. la ferida és al tòrax i en posició de llitada amb els genolls plegats, en
el cas que la ferida siga en l´abdomen.
- Cobriu amb una gasa i un esparadrap.
n Ferides penetrants en el cap:
- No gasteu mai cotó en pèl ni pomades.
- Comproveu les constants vitals i tracteu d´assegurar-les.
- Si hi ha objectes adherits no intenteu arrencar-los ni extraure´ls.
- No heu de tocar la víctima fins l´arribada d´un servei sanitari d´urgèn-
- Si la ferida és important per la seua superfície o per la profunditat, cies.
traslladeu el ferit a un centre sanitari.
6.3 Les hemorràgies
- En el cos de presentar-se una hemorràgia, cal actuar segons el pro-
tocol. (Vegeu apartat següent 6.3: Hemorràgies). Consisteix en la pèrdua de sang després del trencament dels conduc-
tes o els òrgans per la qual passa. Segons la localització, poden ser
6.2.1 Situacions especials de dos tipus:
n Arrencaments i amputacions:
q Externes quan la sang eix a l´exterior a través de la pell arrapada.
- En el cas d´una separació parcial o incompleta d´un membre o de la
mossa muscular, no arrenqueu ni separeu, cal respectar qualsevol q Internes quan l´hemorràgia es produeix en l´interior del cos. Les
unió per menuda que siga. internes es poden dividir en dues classes:

40
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

- En les que la sang eix a l´exterior pels orificis naturals (exterioritza- q Una vegada detinguda una hemorràgia, es posarà la víctima tapa-
des). da (perquè no perda la color), llitada i boca per amunt i amb les
comes elevades (posició per a prevenir el xoc). Per a traslladar la
- En les que la sang no eix a l´exterior (no exterioritzades). víctima es col·locarà en la mateixa posició.

n Com cal actuar: 6.3.2 Hemorràgia interna:


6.3.1 Hemorràgia externa: q En el cas que l´hemorràgia siga de l´aparell digestiu, normalment
sagna per la boca i té vòmits, col·loqueu la víctima llitada amb els
q Pressió directa sobre la ferida. Aquesta pressió es farà amb la mà,
genolls plegats, tapada i amb el cap de costat.
col·loqueu, si podeu, sobre la ferida una gasa estèril. En el cas de
no tenir-ne, qualsevol tros de tela neta servirà. Si s´amara de sang,
q En el cas que l´hemorràgia siga de l´aparell respiratori, normalment
no llevareu la gasa o la tela, sinó que col·locareu una altra damunt
sagna per la boca mesclada amb mucositat o escuma, de color
i continuareu la pressió. Ca mantenir-la com a mínim 10 minuts.
roig intens i acompanyada de tos, col·loqueu la víctima semiasse-
guda, tapada i amb el cap de costat.
Si no poguéreu detenir l´hemorràgia, traslladareu urgentment la víc-
tima fins el centre sanitari d´urgències, sense parar de fer pressió
- Traslladeu a un centre sanitari d´urgències, vigileu les constants vitals
sobre la ferida.
(respiració, pols i consciència).
q Elevar l´extremitat. En el cos que l´hemorràgia siga intensa la
pressió directa en una extremitat serà acompanyada d´una eleva- 6.3.3 Situacions especials
ció de l´extremitat, per a fer descendir la pressió de la sang que q Otorràgia: eixida de la sang per l´orella i quan es produeix de
arriba a la ferida. manera espontània es de poca gravetat. Cal netejar l´orella, cal
protegir-la amb una gasa estèril i heu de remetre el malalt al centre
q Torniquet. Només heu de posar un torniquet en el cas de màxima sanitari que corresponga.
gravetat, com pot ser una amputació. Si heu de posar un torni-
quet el trasllat cal que siga amb la màxima urgència, pel perill de la Quan es produeix després d´un colp al cap, pot ser un símptoma
vida de la víctima. Es col·loca per damunt de la víctima (entre la de fractura de la base del crani (màxima gravetat). Col·loqueu la
ferida i el cor), bé sobre la cuixa o el braç amb un tros de tela ampla víctima en posició de seguretat, de costat (pàgina 50), sobre l´ore-
i un tros de pal per estrènyer, heu de fixar-lo quan observeu que lla sagnant, col·loqueu un coixinet sota el cap i traslladareu en aques-
ha deixat de sagnar. ta posició amb cura de no moure-Ii el cap. No tapeu l´orella que

41
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

sagna. Vigileu les constants vitals (respiració, pols i consciència)


mentre prepareu el trasllat i durant aquest.

q Epistaxis: eixida de sang pel nas. Generalment no és un greu pro-


blema, encara que hi ha casos en què és molt espectacular. Quan
es produeix de manera espontània, netegeu la fosa nassal que
sagna, mitjançant l´expulsió brusca de l´aire i cal tapar la fosa nas-
sal que no sagna. Tot seguit, amb el dit comprimiu la fosa que sag-
na contra el septe nassal, al menys, durant 5 minuts, la víctima ha
de trobar-se asseguda i amb el cap lleugerament de costat i inclinada
cap en davant.

Quan es produeix després d´un colp heu de fer les mateixes actua-
cions que s´ha descrit anteriorment, en el cas que no pare l´hemorrà-
gia tapeu amb una gasa estéril i impregnada d´aigua oxigenada,
heu Tintroduirla a poc a poc en la fosa nassal. En el cas que es
xope de sang no la lleveu, sinó que hi posareu una altra tot seguit.

En tots els casos heu d´avisar la família i heu de traslladar-la a


un centre sanitari, especialment si l´hemorràgia no para.

42
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

- Si la cremada és extensa. Refredeu cobrint la zona afectada amb una


Les cremades, les tela o uns llençols nets xops d´aigua fresca.

7 lesions elèctriques
i les insolacions - Avalueu l´estat general de la víctima, i comproveu les seues cons-
tants vitals i assegureu la respiració.

7.1 Les cremades - Traslladeu al centre sanitari que corresponga segons els tipus de cre-
mada (gravetat) quan abans millor.
Són les lesions produïdes en la pell o en les mucoses per 7.2 Les lesions elèctriques
efecte d´agents químics (substàncies corrosives) o agents
físics (la calor o l´electricitat). Els tipus i la gravetat venen Són les lesions produïdes per l´efecte de l´electricitat en el cos. Poden
determinats per tres factors: la profunditat, l´extensió i la ser de dos tipus: locals i generals.
localització.
n Com cal actuar:
n Com cal actuar:
En el cas de lesions locals quan la víctima no ha perdut la conscièn-
- Cal que refredeu la zona afectada, col·loqueu-la sota el cia i no ha quedat enganxada al corrent elèctric, cal que tracteu la cre-
raig de l´aigua freda durant 10 minuts, almenys (fins que mada i que traslladeu la víctima al centre sanitari que corresponga.
desaparega el dolor).
En el cas de pèrdua del coneixement i/o si la víctima està enganxada al
- Si les cremades foren per substàncies corrosives heu corrent elèctric:
d´ampliar l´interval fins 15 o 20 minuts. No fregueu la cre-
mada. - Desconnecteu el corrent elèctric abans de tocar la víctima (perill de,
transmissió al socorrista).
- Cobriu la zona afectada amb gases estèrils, o en el seu
defecte trossos de tela molt nets (llençols, mocadors, etc.). - Si no és possible aparteu la víctima amb un pal sec, cordes, etc. sense
tocar-la amb les vostres mans.
- No arrenqueu ni tracteu d´arrancar mai la roba pegada,
excepte si és xopo de substàncies corrosives.

43
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

- En el cas que no tinga respiració i/o pols és molt important iniciar la rea- - Doneu de beure aigua fresca a glops.
nimació de seguida i seguiu-la fins que es recupere o es facen càrrec
els serveis sanitaris. - Traslladeu la víctima a un centre sanitari si els símptomes són impor-
tantso augmenten d´intensitat.
- Traslladeu al centre sanitari que corresponga, encara que les lesions
siguen mínimes, ja que podrien aparèixer més tardanament.

Aquestes últimes indicacions són igualment vàlides en el cas que una


persona haja estat ferida per un llamp.

7.3 La insolació i altres accidents produïts per la calor

Són trastorns produïts per una exposició perllongada al sol o a altes


temperatures ambientals, manifestats per una gran varietat de símpto-
mes com ara el mal de cap, la cara congestionada, sensació de can-
sament i de set intensa, confusió, febre, nàusees i vòmits, rampes dels
músculs, convulsions, etc. Poden produir-se, també, alteracions de les
constants vitals (respiració, pols i consciència).

n Com cal actuar:

- Traslladeu la víctima a un lloc fresc i airejat que estiga a l´ombra.

- Col·loqueu-la llitada.

- Mulleu-li el cap i el cos amb aigua freda, aventeu-lo per a refrescar-lo.

44
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

- Com a regla general, no provoqueu el vòmit, excepte en el cas d´into-


xicació per medicaments i només si la víctima és conscient i actueu ràpi-

8
dament després de la ingestió.
Les intoxicacions
- Organitzeu el trasllat a un centre sanitari d´urgències, porteu l´envàs
del producte ingerit o mostres dels vòmits, si hi havia.
És la ingesta d´un producte tòxic (medicaments, produc-
tes de neteja, bolets, derivats del petroli, etc.), que puguen
provocar importants danys en el cos. La importància vindrà
determinada per la naturalesa i la quantitat del producte
ingerit.

Els símptomes més característics són: Nàusees, vòmits,


dolors abdominals, diarrea, etc. Alteració de la freqüència
respiratòria, dificultat respiratòria, etc. Cremades en la boca.

n Com cal actuar:

- Tracteu d´identificar el tòxic ingerit.

- Telefoneu al Centre d´Informació Toxicològica i doneu


totes les dades possibles (Tf. 91 562 04 20).

- Seguiu estrictament les instruccions rebudes d´aquest


centre.

45
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

l Utilitzeu vehicles amplis en què la víctima puga estar-hi llitat, en la


El trasllat d’un posició que necessita en cada cas.
accidentat a un
9 centre sanitari l En el cas de necessitar de fer la reanimació càrdio pulmonar durant
el trasllat assegureu-vos de col·locar la víctima sobre una superfí-
cie dura i en una posició còmoda per a la víctima i per ais socorris-
n Normes bàsiques que heu de seguir: tes.

En cas de dubte sempre serà preferible esperar el trasllat en un


- Si és possible cal avisar sempre la Família abans de vehicle de transport especialitzat.
fer el trasllat. En el cas que no pugueu contactar amb
cap familiar seguireu les instruccions del centre sanitari.

- En el cas de lesió lleu, però que necessita del trasllat, es


pot fer en qualsevol transport, però de forma còmoda per
a la víctima i sense preses.

- En cas de dubte, i sempre que no hi haja una urgència


vital, és millor demanar l´actuació d´un servei de trans-
port especialitzat. Aquests serveis poden sol·licitar-se a
través dels serveis sanitaris i normalment triguen a arribar
al centre escolar uns pocs minuts.

- En el cas d´una urgència vital i una dificultat per aconse-


guir el transport especialitzat ràpid, caldrà tenir en comp-
te el criteris següents:
l Traslladeu sense manipular amb excés el cos de la
víctima, tenint cura de la posició del cap, del coll i de la
columna vertebral.

46
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

- Sèrum fisiològic, preferentment en envasos d´una dosi.

10
- Gasses estèrils.
La farmaciola escolar
- Guants de làtex d´un sol ós.

n Normes generals: - Benes de diferents mides.

La farmaciola ha de mantenir-se en perfectes condicions - Esparadrap de tela i de paper.


d´ús, cal revisar periòdicament les dades de caducitat i cal
respondre les existències. Es convenient que una persona - Estisores.
del centre escolar siga, la responsable del manteniment i
que les persones que en facen ús ho comuniquen per faci- - Pinces no dentades.
litar-ne el manteniment.
- Termòmetre.
Tot el personal, docent i no docent, del centre en conèixer
- Bicarbonat sòdic.
perfectament la localització i com fer-ne ús. El lloc en què
estiga situa ser de fàcil accés per al personal del centre i de
- Sal comú.
difícil accés per als alumnes i les alumnes.
- Terrós de sucre o borsetes d´una dosi.
n Material:
- Raspall d´ungles xicotet.
- Analgèsics, tipus paracetamol.
- Sabó líquid.
- Antiinflamatori d´ús extern. Antial·lèrgic d´ús extern
(amoníac preferentment). - Mocador gran de tela.

- Desinfectant local de iode, preferentment en envasos


d´una dosi.

47
INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS

Bibliografía

- CABRERA SOLER, R.: Manual de primeros auxilios. Gran-


des temas de la medicina. Ed. Nueva lente. Biblioteca
Práctica.

- CRUZ ROJA ESPAÑOLA: Guía de primeros auxilios y


socorrismo.

- MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO: Accidentes


infantiles.

- SANZ, C.: Primeros auxilios. Guías de salud. Ed. SAR-


PE. Revista Vitalidad.

- MIRANDA LOPEZ, P.; RAMON ESPARZA, T.: Acciden-


tes infantiles. Ed. Consejería de Sanidad y Asuntos Socia-
les. Región de Murcia.

48

You might also like