You are on page 1of 4

VAL_0B2LLLA.

05 23/3/09 18:50 Página 58

5 Les propietats del


text: l’adequació
1. Fas servir la llengua
de la mateixa manera quan parles
amb els amics o quan fas
un examen? Quines diferències
hi trobes?
2. Sabries dir alguna cosa que
és pròpia únicament del dialecte
del teu poble o la teua comarca?
Com ho expressaries
en la variant estàndard?
3. Què creus que vol dir adaptar
el discurs, o el text, a la situació
comunicativa?
4. Demanes res per escrit
amb el mateix nivell de formalitat
a un amic o a l’alcalde?
5. Quin gènere textual seria més
adequat per a demanar una cosa
al director de l’institut o a l’alcalde?

Qualsevol llengua presenta variacions: no parlen ni escriuen de la


mateixa manera tots els membres de la comunitat lingüística, ni
aquests membres utilitzen la llengua de la mateixa manera en totes
les situacions comunicatives. Primerament, cadascú pot escollir entre
usar la seva varietat dialectal o usar l’estàndard. Per exemple, jo
mateix puc escollir entre usar les formes locals, pròpies de la plana de
Vic (ha set, paia, torratxa), o les estàndards corresponents (ha estat,
palla, test). […] Cada situació requereix l’ús d’un registre particular,
que ve determinat pel tema de què parlem o escrivim (general o espe-
cífic), pel propòsit que tinguem (per exemple, informar o convèncer)
i per la relació entre els interlocutors (formal o informal) […].
Daniel CASSANY
Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure, Empúries

58
VAL_0B2LLLA.05 23/3/09 18:50 Página 59

1 L’adequació
L’adequació és la propietat que tenen els textos d’adaptar-se al context comu-
nicatiu.

L’anàlisi dels factors que intervenen en la situació comunicativa —canal,


àmbit d’ús, gènere textual, varietat lingüística, finalitat de la comunicació…—
permetrà valorar si un text és adequat a aquesta situació comunicativa, al seu
context.
Els factors que s’han de tenir en compte a l’hora d’analitzar l’adequació
d’un text són els següents:

1.1. El canal

El canal és el mitjà o el suport físic en què es produeix el missatge, el text. Pot ser
oral o escrit.
El telèfon ha esdevingut un dels principals canals de
Si es té en compte les noves tecnologies, s’ha de dir que hui en dia tant l’oral comunicació.
com l’escrit poden ser més o menys preparats o més o menys espontanis. Perquè
actualment, a través del Messenger, per exemple, es generen converses escrites
tan espontànies, tan improvisades, amb vulgarismes, frases inacabades i, fins
i tot, signes que simbolitzen paraules, que presenten les mateixes característi-
ques que l’oral col·loquial.
Tant en l’oral com en l’escrit, l’emissor i el receptor poden compartir, o no,
l’espai i el temps de l’enunciació, tot i que és més difícil, però no impossible,
que ho puguen fer en el segon.
Una altra característica que convé tenir en consideració és que la comunica-
ció pot ser:
쐌 Unidireccional (quan hi ha una única línia comunicativa entre un emissor
i un receptor, com ara una conversa entre dues persones, una carta, un
correu electrònic…) o multidireccional (quan un emissor es comunica
amb un nombre plural de receptors, com ara, una conferència, un arti-
cle…).
쐌 Unilateral (quan només és l’emissor qui parla o escriu i, en conseqüència,
el receptor només escolta o llig: una novel·la, un article, un míting…)
o multilateral (quan parlen l’emissor i el receptor o diferents emissors
i receptors, com ara una tertúlia, un xat, la missatgeria instantània…).

ctivitats
1 Analitza el canal utilitzat en els tipus de textos següents: una conversació de
tres amics en un bar, una columna periodística, una conversa de sis persones en el
Messenger, un míting, una carta a un amics i un debat parlmentari.

Preparat / no preparat

Comparteixen, o no, el temps de l’enunciació

Comparteixen, o no, l’espai de l’enunciació

Unidireccional o multidireccional
La tecnologia informàtica, a les acaballes del segle xx,
Unilateral o multilateral
revolucionà els canals de comunicació, amb un ventall
immens de possibilitats comunicatives.

59 5. Les propietats del text: l’adequació


VAL_0B2LLLA.05 23/3/09 18:51 Página 60

1.2. L’àmbit d’ús

L’àmbit d’ús és la situació comunicativa en què es produeix el text.

D’acord amb el grau de formalitat del missatge i la finalitat, es poden dis-


tingir dos tipus d’àmbit d’ús:
쐌 Àmbit d’ús privat: quan es genera una comunicació entre persones més
o menys conegudes en un context informal amb la finalitat de contrastar
opinions, contar alguna cosa, explicar…
쐌 Àmbit d’ús públic: la comunicació s’estableix sobre un tema qualsevol
o específic, en un context formal o concret, i normalment es dirigeix a un
receptor plural i amb diferents tipus d’intencions: convéncer, informar…
Des d’aquesta perspectiva, podem fer classificacions dels diferents àmbits d’ús:

FORMALITAT FINALITAT
Finalitat estètica, però també entretenir,
Literari Grau elevat.
contar fets ficticis, expressar sentiments…
Diferents graus, segons Informar, ensenyar coses relacionades
Acadèmic (científic, tècnic
els coneixements amb institucions acadèmiques,
i humanístic)
dels destinataris. escolars, universitàries…
Informar, convéncer, segons es tracte
Periodístic Grau mitjà.
de gèneres d’opinió o d’informació.

Polític Grau mitjà. Regular l’opinió i la conducta, convéncer.

Diferents graus,
Publicitari Convéncer, orientar l’opinió i la conducta.
segons els destinataris.

Jurídic Grau elevat. Regular la conducta.

Administratiu Grau elevat. Regular la conducta, informar.

Col·loquial o de l’àmbit de
Informal. Contrastar opinions, contar fets…
les relacions interpersonals

1.3. El tipus de text


Al llarg de la història s’han format unes maneres concretes, convencionals,
de dir o escriure les coses. En l’ús de la llengua hi ha unes formacions discursives,
amb característiques i estructures pròpies, arquetípiques, que corresponen
a situacions determinades del context, també arquetípiques.
Aquestes formacions discursives poden ser de dues classes: els tipus de text
i els gèneres textuals.
Els tipus de text es defineixen pels trets lingüístics i estructurals que presenten.
Constitueixen una tipologia tancada i curta, i tenen un caràcter més abstracte
que no els gèneres. En cada tipus de text es poden trobar diferents gèneres,
com ara, en el tipus de text narratiu, per exemple, el conte, la novel·la i, fins
i tot, la notícia. Els tipus de text es poden classificar des del punt de vista de la
funció que fan en la comunicació: narrar, explicar, convéncer… Així, diferents
lingüistes han fet distintes classificacions. Ja coneixeu la més habitual: narratiu,
expositiu, argumentatiu, descriptiu, predictiu, retòric, conversacional.
També és veritat que un tipus de text no es pot considerar sempre com una
delimitació absoluta, perquè molt poques vegades està construït totalment per
la mateixa tipologia. En una novel·la, per exemple, que és un text narratiu,
poden aparéixer totes les tipologies textuals. Un text argumentatiu, però, també
pot tenir seqüències narratives o descriptives.

60 Llengua
VAL_0B2LLLA.05 23/3/09 18:51 Página 61

1.4. El gènere textual


La diversitat de textos pot ser descrita en termes de gèneres que pertanyen
a un tipus de text i a un àmbit d’ús determinat.

Els gèneres són formes arquetípiques definides per les seues característiques
socioculturals.

El mot gènere, que procedeix de l’àmbit de la literatura, inclou tant els textos
literaris com els no literaris. Els gèneres són reconeguts pel format extern, però
també segons la situació comunicativa en què es poden produir. Constitueixen
una llista molt més oberta i es poden classificar per àmbits d’ús. Per exemple,
en l’àmbit periodístic: la notícia, el reportatge, l’article d’opinió…; en l’àmbit
literari: la novel·la, el conte, la poesia…
El còmic és, probablement, un dels gèneres textuals més
1.5. La intenció comunicativa recognoscibles.

Tots els textos tenen una finalitat comunicativa. Quan es parla o s’escriu,
sempre es fa amb alguna intenció. Les intencions o finalitats comunicatives
dels textos es poden resumir de la manera següent:

TIPUS DE TEXT FINALITAT GÈNERE


Informar. Transmetre informació.
Expositiu o explicatiu Llibre de text, examen, diccionari, enciclopèdia…
Explicar. Fer entendre una cosa. Per què? Què és?
Argumentatiu Argumentar. Convéncer el receptor d’alguna cosa. Article d’opinió, columna periodística, assaig…
Narratiu Narrar. Contar fets i accions reals o fictícies. Notícia, novel·la, pel·lícula…
Descriptiu Descriure. Com són les coses, les persones… Descripció d’un paisatge, retrat…
Donar instruccions. Com es fan o s’han de fer les coses.
Instructiu Manual d’ús, recepta de cuina, llei, reglament…
Ordenar o aconsellar alguna cosa.
Predictiu Informar. Informar d’una situació futura. Prediccions meteorològiques, horòscops…
Finalitat estètica i lúdica. Atraure l’atenció del receptor i generar-li sensa-
Retòric Poema, eslògan publicitari, cançó…
cions diverses (divertiment, bellesa…). Pot haver-hi altres finalitats.
Conversar. Interactuar socialment dos interlocutors o més, Conversa telefònica, conversa cara a cara,
Conversacional
per a convéncer, narrar… debat televisiu, missatgeria instantània…

ctivitats
P 2 Classifica els gèneres textuals següents d’acord amb l’àmbit d’ús corresponent i segons la tipologia textual a què perta-
nyen: contes, llegendes, descripcions d’animals, definicions, textos científics, descripcions de persones, esquemes, conferèn-
cies, còmics, cartes, quadres, receptes de cuina, instruccions de jocs, reglament de règim intern d’un institut, notícies, poemes,
dites i refranys, horòscop, prediccions meteorològiques, assaig, articles d’opinió, columnes periodístiques, espot publicitari,
converses amb els amics, rondalles, llei, míting.
NARRATIU EXPOSITIU ARGUMENTATIU DESCRIPTIU INSTRUCTIU PREDICTIU RETÒRIC CONVERSACIONAL
Literari
Acadèmic
Periodístic
Polític
Publicitari
Jurídic
Administratiu
Col·loquial

61 5. Les propietats del text: l’adequació

You might also like