1.

LA NOTÍCIA
1.1. LA NOTÍCIA I EL PERIODISTA
Què és la noticia?

“Notícia és allò que els periodistes consideren que és notícia”

Dues qüestions importants: Els periodistes i el que ells consideren que és notícia.

Al final una noticia és la interpretació que fa el periodista de la realitat. La tasca del periodista.
El periodista com a intèrpret de la realitat:

 Observar els esdeveniments de la realitat: existeix una realitat objectiva? Som capaços
de poder-la definir de manera col·lectiva? No, perquè cadascú des de la seva
subjectivitat percep la realitat de diferent manera. Aquesta realitat objectiva és una
quimera per al periodisme, però això no vol dir que si anem al terreny pràctic,
efectivament el periodisme sí que és una aproximació a poder explicar els
esdeveniments de la realitat amb una certa objectivitat.

 En selecciona alguns, atenent a l’interès que aquests esdeveniments tenen a la societat

 Elabora textos per a la seva difusió

El periodista: La noticia:

El periodista no és un notari de la La noticia no és la realitat, sinó

realitat, sinó un intèrpret. una interpretació d’aquesta
realitat.

1.2. GÈNERES INFORMATIUS I INTERPRETATIUS

El periodisme es distingeix entre els gèneres informatius (descriptius) i els interpretatius:

Els generes informatius: Els gèneres interpretatius:

o “Descriuen” els fets. Intervé la intenció del
periodista, per això no és una descripció exacta.
o Les valoracions i opinions del periodista no
apareixen en el text de la notícia. El lector espera
la narració d’uns fets objectius i fer-se ell mateix
la valoració sobre aquells fets. Aquesta és la
principal diferencia entre el gènere noticia i els
gèneres interpretatius: les valoracions i judicis.
o L’autor del text desapareix del text: no
només desapareix per no posar-hi opinions, sinó
desapareix estilísticament perquè ha de ser
asèptic també en el llenguatge.
o
o Donen eines al lector per valorar,
contextualitzar i donar sentit als fets narrats,
explicant el seu context, què signifiquen, quina
repercussió tenen, per què s’han produït, etc.
o La subjectivitat de l’autor pot aparèixer en
el text
•El reportatge, la crònica i l’entrevista són els
gèneres propis de la interpretació: prosa molt
més lliure, molt més literària.
Es tracta d’una divisió que serveix per a tots els mitjans, tan escrits com audiovisuals.

Per tant:

 En els gèneres informatius (noticia) la interpretació del periodista no hi apareix.

 Però això no vol dir que no hi sigui: la interpretació hi és des de fora del text, en el procés
de selecció i elaboració.

I què en fem, doncs, de l’objectivitat?

 L’objectivitat és en sí mateixa impossible

 Però sí que la pràctica periodística estigui guiada per l’interès públic i amb practiques
deontològiques honestes, i no per l’interès ideològic, econòmic, partidista o d’amistats
o enemistats del periodista o del seu mitjà. (La deontologia professional son les bones
practiques seguint indicacions ètiques d’una professió. En periodisme, igual que en
medicina o en seguretat i policia, per exemple, es poden establir unes bones practiques
ètiques a seguir).
 2. CARACTERÍSTIQUES DE LA NOTÍCIA
“Nosotros no sabíamos”: es deia a l’alemanya nazi quan va acabar la 2GM, o a la dictadura
argentina que hi va haver una gran persecució de l’oposició (milers de morts, desapareguts,
exiliats…). La resposta dels nazis i argentins era: nosaltres no sabíem el que passava.

Hi havia un artista argenti que al 1976 (plena situació de dictadura) que es va dedicar a retallar
aquests articles i noticia de la premsa de Buenos Aires. Ell va anar recollint notícies breus i quan
va haver d’exiliar-se perquè estava a punt de ser represaliat pel règim, es va endur la seva
carpeta de retalls i avui forma part de la col·lecció de cultura contemporània del MACBA. Es un
artista plàstic, i aquesta obra té una altra intenció que la més estètica: la funció del periodista i
les notícies al final és la d’informar per tal que la societat quan es miri al mirall no pugui dir “no
ho sabia”. La funció del periodista és que tot allò que passa a la societat (els esdeveniments que
afecten la societat) siguin allà.

2.1. LES CINC CARACTERÍSTIQUES

Veracitat

 Els fets i dades que apareixen en el text han de ser verificables

 Les dades i fets s’han de comprovar prèviament. Tot allò que afirmem en un text ho hem de
poder demostrar.
 El lector ha de poder conèixer quina és la font de la informació: cal citar les fonts.
 Contrastar la informació: anar sempre que sigui possible a la font original d’una dada o d’un
fet
 En cas que accediu a la font original sigui impossible, actuar amb prudència i citar sempre la
font que justifica aquella dada.
 Els esdeveniments succeeixen per sí sols. En canvi, els textos que els expliquen, no, ja que hi
participa el subjecte (periodista)
 Per tant, són un producte humà elaborat per un subjecte, el periodista, que els crea atenent
a diferents criteris, normes, intencions i rutines professionals.
 Malgrat que estem parlant d’un gènere informatiu com és la noticia, tot tractament
periodístic dels fets és una interpretació de la realitat.
 Males praxis:
 Donar sempre per bones les informacions de les fonts institucionals, sense
contrastar-la i de vegades sense ni tan sols citar-la.
 Tot i poder contrastar la informació, resoldre-ho amb el “segons”: “Segons el
govern”, “segons la policia”, “segons el portaveu de l’empresa”…
 Les fonts tenen els seus propis interessos. Què passa quan les donem per bones? IMATGE
CV Els diaris “El País” i “El Mundo” van publicar en portada que l’11M havia estat obra d’ETA
quan, finalment es va demostrar que havia estat Al-Qaeda. Això va succeir per fer cas a les
fonts governamentals.
Aparença d’objectivitat

 Absència d’opinions, valoracions i judicis de valor

o “L’empresa X ha creat una valuosa aplicació d’assistència mèdica que ajudarà els refugiats a
millorar enormement la seva qualitat de vida”
o “L’empresa X ha creat una aplicació que ajudarà els refugiats a tenir assistència mèdica a
distancia. Fins ara, aquesta ajuda no la tenien garantida, ja que no tots els camps disposen
d’ambulatori”.
o “El projecte de l’alcalde, tot i que és d’impossible realització perquè l’Ajuntament no té diners,
es va aprovar per majoria absoluta”
o “El projecte de l’alcalde es va aprovar per majoria absoluta. Per realitzar-lo, l’Ajuntament
necessita XXX diners. El pressupost municipal d’aquest any, però, ja està esgotat, i no pot
recórrer a crèdits perquè ha esgotat el límit d’endeutament que li permet la llei”.

Claredat

 Els fets i dades han d’explicar-se de manera clara i lògica

 La manera clàssica d’ordenar els textos en les notícies és la “piràmide invertida”: els més rellevants
primer.
 El text intenta donar resposta a totes (o quasi totes) les 6w: què qui, on, quan, com i per què. L’ordre
depèn de la rellevància de cada una.
 Estil informatiu:
o Intel·ligibles per a tots els seus possibles lectors/oients/espectadors
o Concreció i exactitud en les dades
o Evitar adjectius, eufemismes i adverbis que inclouen valoració o judicis
o Errors freqüents: llenguatge científic, administratiu o especialitzat de les fonts.
POC CLAR MOLT CLAR

Brevetat

 L’espai en un diari o el temps en una ràdio o una televisió són limitats

 Cal jerarquitzar i seleccionar els fets i dades més rellevants, i deixar en
segons terme els més secundaris
 Frases simples i directes: per economia d’espai/temps, i per claredat en el
discurs.

Actualitat

 La noticia apropa el lector a fets que desconeix

 Cal tenir en compte els fets que ja coneix per altres mitjans
 Un mateix esdeveniment pot anar canviant o tenint dades noves al llarg de
la jornada. El periodista ha de tenir en compte en quin moment arribarà la
noticia al lector i quina informació disposarà.
 2.2. ESTRUCTURA DE LA NOTICIA

TÍTOL
NOTÍCIA ENTRADETA
COS DE LA NOTÍCIA

Títol:

 Resum en una sola frase el fet que dóna lloc a la noticia

 En la noticia, és descriptiu i concret
 Ha de donar a entendre al lector per què aquell fet és prou important per convertir-se en noticia
 Estructura senzilla i directa: subjecte + verb + predicat
 Verbs d’acció, en activa.
 Hi ha dos tipus bàsics de titulars en periodisme:
o Informatius: es dediquen a explicar el fet principal i el seu protagonista. Responen el que i
el qui.
 Exemple: Detingut el sospitós d’haver col·locat les bombes de NY”
o Expressius: Intenten impactar en les emocions. Volen crear un impacte emocional en el
lector, ja sigui per provocar-li que aquell text periodístic li cridi l’atenció, per incloure
interpretació subliminal sobre quina és la postura del mitjà sobre el fet en qüestió.
 Exemple: Cau el terrorista més buscat
 Exemple: Caçat!
 Exemple: NY es blinda davant el terrorisme
 El titular, malgrat la seva aparença informativa, marca el to de la informació i de vegades s’utilitza
amb una càrrega ideològica valorativa
 Exemple: “L’exministre Soria renuncia al Banc Mundial pressionat pel seu partit”. Més
informatiu.
 Exemple: “L’exministre Soria renuncia al Banc Mundial per defensar la seva innocència”.
Afí a l’exministre.
 Exemple: “L’exministre Soria renuncia al Banc Mundial per salvar la cara al PP”. Clara
interpretació dels fets.
 Exemple: “L’exministre Soria llança la tovallola”. És expressiu.
 El títol pot anar acompanyat de subtítol i avanttítol
o El subtítol desenvolupa més extensament la idea principal de títol.
o L’avanttítol situa el fet en el seu context.
Entradeta o lead

És el primer paràgraf de la informació

Condensa les dades essencials per comprendre tota la noticia.
Intenta respondre a la fórmula de les 6W’s. Però compte: no cal posar-les totes de manera forçada.
De vegades apareix visualment destacat respecte la resta de la noticia.
El relat informatiu i la narració de ficció: en noticia és al revés que en un relat de ficció
Cos de la noticia
 Expliquem les dades i detalls dels fets en sentit lògic i d’interès decreixent
 El periodista ha de recollir totes les dades possibles relacionades amb l’esdeveniment, i
després seleccionar-les jeràrquicament i descartar les innecessàries.
 El cos de la noticia es pot fer monòton. Compte amb l’abús dels mots “crossa”:
o “En aquest sentit,….”
o “D’altra banda,…”
o “Segons fonts coneixedores del cas…”
o “Tal i com va informar aquest mitjà…”
3. LA NOTÍCIA I LES FONTS D’INFORMACIÓ
3.1. FONTS D’INFORMACIÓ

Ens proporcionen les dades sobre els fets que narrarem en el text periodístic

Les fonts mai no són neutrals, sempre tenen un interès i donen una versió parcial
dels fets

Com més primària és la font, més credibilitat. Una font primària és algú que ha vist
el fet o té les dades de primera mà. Si és secundària, no és testimoni ni origen
directe dels fets que narrem. Les secundàries són les més habituals.

Cal citar les fonts, excepte en casos especials. Criteri de verificabilitat.

3.2. LES FONTS SEGONS LA SEVA PROXIMITAT AL FET

Primàries: Secundàries

o El protagonista o protagonistes dels o L’assistent a una reunió, assemblea,

fets etc.
o El testimoni directe d’un fet o El portaveu d’un grup
o El propi periodista o Comunicat o nota de premsa
o El document sobre el qual fem la
informació (una sentencia judicial,
el text d’un acord polític, una
pel·lícula, etc.).

Així:

 Com més proximitat, millor.

El periodista ha de valorar si les dades que ens explica una font secundària es poden
verificar amb una font primària, i si val la pena fer-ho.

A les fonts institucionals se’ls tendeix a donar més credibilitat. És un error. Cal ser
crítics i entendre que també que responen al seu propi interès i ofereixen una visió
parcial dels fets.
3.3. LES FONTS SEGONS EL SEU CARÀCTER INSTITUCIONAL

Fonts institucionals: Fonts no institucionals:

 Persones a qui una institució  Persones d’una institució que

(govern, partit, empresa, associació)
els hi dóna l’encàrrec de comunicar
dades, fets, acords i opinions en
nom de la institució (font
secundària).
 Càrrecs rellevants d’una institució
que comuniquen de manera directa
(font directa).
comuniquen dades, fets i opinions
de manera independent a la
institució
 Grups, moviments socials i
associacions no reconeguts pel
sistema mediàtic dominant.
 Persones o grups afectats pels fets,
o testimonis directes d’aquests fets.

Reflexions sobre fonts institucionals i no institucionals:

 Totes les fonts ofereixen visions parcials. El periodista ha de valorar en cada moment
quines visions li falten per oferir un puzle més complet de la realitat.

 Que les fonts siguin parcials i subjectives no implica que calgui renunciar a la veritat: si
una font està mentint, o totes, cal assenyalar-ho, però amb fets verificables.

3.4. LES FONTS SEGONS EL SEU ORIGEN

Fonts orals Fonts documentals

o Entrevista personal, telefònica, o Notes de premsa i comunicats

videoconfèrencia, etc. (fonts secundàries)
o Roda de premsa o Acords d’una institució, contractes,
o Atenció als mitjans des del lloc dels sentències de tribunals, dades
fets estadístiques
o Trobades off the reccord o Publicacions i declaracions en
xarxes socials dels protagonistes
o Poden ser de caràcter públic, o
d’accés restringit
o Poden ser filtrats. Cal valorar quin
és l’interès de la font en fer-ho, i
tenir-ho en compte.
3.5. L’OFF THE RECCORD

 Les fonts donen informació al periodista amb la condició de no ser citades en la

informació.

 El periodista té dret a no revelar les seves fonts, tot i que un jutge en determinats
casos l’hi pot obligar

 Dos tipus d’off the reccord:

NO ES POT DIVULGAR ES POT DIVULGAR

La informació es dóna a canvi que no La informació es pot divulgar, però

sigui divulgada, que serveixi perquè el mantenint l’anonimat de la font
periodista tingui context de la (“fonts del govern”, “fonts de la
situació. investigació”, etc.)

 L’off the record és una aposta perillosa per al periodista:

 Pot ser sincer: la font vol confidencialitat per evitar represàlies laborals,
polítiques, etc
 Pot ser insincer: la font difón informació falsa o tendenciosa i utilitza
l'anonimat per fer-ho sense conseqüències per a ella

 En tots els casos, la informació obtinguda off the record s'ha de contrastar i
verificar
3.6. CITAR LES FONTS EN UN TEXT INFORMATIU

 Les cites de les fonts introdueixen una altra veu dins del text. Al contrari que els
gèneres literaris (es juga amb els argots, amb veus diferenciades), en els gèneres
periodístics informatius es tendeix a mimetitzar aquesta veu a l’estil periodístic.

 És un recurs per separar què és opinió (de les fonts citades) i què és informació en el
text periodístic.
 3.7. COM INSERIR LES CITES EN EL TEXT PERIODÍSTIC: ESTIL DIRECTE

Cita inserida dins d’una altra frase Cita inserida com una frase independent

 AMB L’ATRIBUCIÓ A L’INICI  AMB L’ATRIBUCIÓ AL PRINCIPI

• El president va afirmar que l’acord de pau “és una fita • L’artista va criticar la direcció del museu: “No
històrica del poble colombià”. tenen ni idea de muntar una exposició, això em
• Atenció: evitar la confusió del subjecte. Compte amb sembla un bunyol”.
l’ús de la primera persona.  AMB L’ATRIBUCIÓ AL MIG
• El portaveu va assegurar que “tots els companys del • “No tenen ni idea”, va dir l’artista, “de muntar
partit hem treballat molt durament per aconseguir una exposició, això em sembla un bunyol”.
aquest acord”
• Seria millor:
• El portaveu va assegurar que tots els membres del
partit han treballat “molt durament” per aconseguir
l’acord.
 AMB ATRIBUCIÓ AL FINAL
• “Els responsables del museu no tenen ni idea de
muntar una exposició” es va queixar l’artista.

PUNTUACIÓ EN UNA CITA

 Si està inserida dins del text, el punt es col·loca després de les
cometes
• L’entrenador va assegurar que “la lliga encara no està perduda”.
 Si està inserida com a frase independent, el punt es col·loca dins de
les cometes
• L’entrenador va assegurar: “La lliga no està perduda.”
 Si cal posar una acotació, aquesta es posa entre claudàtors []
• Segons l’investigador, “les noves tecnologies provoquen que
[l’escriptura] sigui una de les activitats més difícils amb què es pugui
trobar un adolescent.”
 3.8. COM INSERIR LES CITES EN EL TEXT PERIODÍSTIC: ESTIL INDIRECTE

Compte quan l’afirmació de les fonts

Les afirmacions de les fonts conté valoracions o opinions que es
s’integren dins del text, no hi apareix poden confondre amb les del
la cita textual, sinó textualitzada: periodista. Llavors, es col·loca en estil
directe:

 El dirigent del partit va lloar la  El dirigent va lloar la participació

participació de la militància en descomunal de la militància en un
redacció de l’acord. acord clau per al futur del país.
 El dirigent va lloar la participació
“descomunal” de la militància en un
acord “clau per al futur del país”.

3.9. LES W COMPLICADES I LES FONTS: “PER QUÈ?”

 Els fets objectius existeixen? La seva narració no pot ser mai objectiva:
● Selecció d'uns fets i dades i no d'altres
● Selecció d'unes fonts que ens donen resposta a les 6 W sobre aquests fets
● Selecció de les preguntes que considerem importants sobre aquests fets

 La resposta al “per què” d'un fet és clau a l'hora d'explicar-lo i fer-lo entendre al respost

 La recerca d'aquesta resposta pot conduir a dades verificables, o bé a diverses

interpretacions sobre aquest fet

 El periodista ha discernir en quin moment la recerca del “per què” l'està conduint a diverses
interpretacions d'aquest fet. L'objectivitat no és possible, però sí la pluralitat de les diverses
interpretacions sobre aquest fet
 4. EL CODI DEONTOLÒGIC
 El col·legi de Catalunya fa 20 anys va començar a debatre sobre com hauria
d’autoregular-se la professió. Els metges tenen un codi propi sobre comportament
professional (el codi ètic dels metges, com difondre dades personals dels pacients, no
auxiliar un malalt si necessita una ajuda urgent…); així, els periodistes n’haurien de tenir
un.

 El col·legi de periodistes no té la força que tenen els altres col·legis professionals, va

voler fer un codi perquè els periodistes que exerceixen a Catalunya tinguin una sèrie de
regles que, si se’n van més enllà, estan incomplint allò èticament desitjable de la
professió

 El col·legi de metges, advocats, etc. Tenen un ram oficial (qualsevol persona que vulgui
exercir ha d’estar col·legiada). En periodisme no és així: molt periodistes exerceixen
sense estar col·legiats, sense haver-se de regular per aquestes normes. A França, en
canvi, si que es demana col·legiar-se: s’han de presentar titulacions perquè se’ls
reconeguin com a periodistes i els mitjans no poden contractar a ningú si no està
col·legiat.

El codi deontològic del periodisme és:

NORMA
Observar sempre una clara distinció entre els
1 fets i opinions o interpretacions, evitant tota
confusió o distorsió deliberada d'ambdues
coses, així com la difusió de conjectures i rumors
com si es tractés de fets.
COMENTARI
Els mitjans, quan estiguin difonent informació,
que es refereixi només a fets, el lector ha de saber
que només son fets, que no s’hi barregin opinions
(han d’estar en llocs separats). La maquetació
preveu una diferenciació.

Difondre únicament informacions Totes les dades que un periodista emet haurien de
2 fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o
dades imprecises i sense base suficient que
ser verificables i estar verificades i anar en compte
a les que poden provocar danys a les persones.
puguin lesionar o menysprear la dignitat de les
persones i provocar dany o descrèdit injustificat
a institucions i entitats públiques i privades, així
com la utilització d'expressions o qualificatius
injuriosos.
Rectificar amb diligència i amb tractament Tots ens equivoquem i els mitjans ho haurien de
3 adequat a la circumstància, les informacions -i
les opinions que se'n derivin- que s'hagin
reconèixer.

demostrat falses i que, per tal motiu, resultin

perjudicials per als drets o interessos legítims de
les persones i/o organismes afectats, sense
eludir, si calgués, la disculpa, amb independència
d'allò que les lleis disposin al respecte.
Utilitzar mètodes dignes per a obtenir Els mètodes per obtenir la informació han de ser
4 informació o imatges, sense recórrer a
procediments il·lícits.
legals.
 Respectar l'off the record quan aquest hagi estat L’off the record és molt útil per aconseguir
5 expressament invocat, d'acord amb la pràctica
usual d'aquesta norma en una societat lliure.
informació. El col·legi recomana no trair mai l’off
the reccord.
Reconèixer a les persones individuals i/o Malgrat el dret a no respondre, els càrrecs públics
6 jurídiques el seu dret a no proporcionar
informació ni respondre preguntes, sense
sí que tenen la obligació d’explicar i ser
transparents
perjudici del deure dels periodistes a atendre el
dret dels ciutadans a la informació. Aquest dret
protegeix molt especialment l'estricte
confidencialitat sobre la salut o la malaltia d'una
persona com a nucli de la seva privacitat, malgrat
la curiositat que pugui haver-hi en el cas de
personatges coneguts públicament, fins i tot més
enllà de la seva mort. Pel que fa a assumptes
relacionats amb les administracions públiques, el
dret fonamental a la informació ha de prevaler
sempre per damunt de qualsevol restricció que
vulneri injustificadament el principi de la
transparència informativa a la que estan
obligades.

No acceptar mai retribucions o gratificacions de Els periodistes no han de rebre diners d’una
7 tercers per promoure, orientar, influir o haver
publicat informacions o opinions. En tot cas, no
editorial per parlar be d’un llibre, per exemple. Hi
ha mitjans que tenen una norma interna que és:
s'ha de simultaniejar l'exercici de l'activitat està prohibit rebre obsequis de les fonts.
periodística amb altres activitats professionals
incompatibles amb la deontologia de la
informació, com la publicitat, les relacions
públiques i les assessories d'imatge, ja sigui en
l'àmbit de les institucions o organismes públics,
com en entitats privades.

No utilitzar mai en profit propi informacions
8 privilegiades obtingudes de forma confidencial
com a periodistes en exercici de la seva funció
informativa.
Si estàs treballant en una informació i saps que en
un municipi l’alcalde et diu off the record que es
requalificaran un terreny, i en comptes de
publicar-ho, ho dius a uns inversors que t’ho
paguen bé, no és ètic.

Respectar el dret de les persones a la seva pròpia
9 intimitat i imatge, especialment en situacions de
vulnerabilitat i malaltia i en casos o
esdeveniments que generin situacions d'aflicció
o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les
especulacions innecessàries sobre els seus
sentiments i circumstàncies, especialment quan
les persones afectades ho explicitin.
Especialment en accidents: quan hi ha accidents
els mitjans es llancen a donar fotos i perfils
biogràfics dels morts, sense tenir en compte
l’efecte que té per als familiars, que també són
víctimes de la situació. Així, el periodista ha de
valorar si és una informació amb veritable interès
o per generar únicament audiència.

Observar escrupolosament el principi de Que la policia detingui algú no vol dir que sigui
10 presumpció d'innocència en les informacions i culpable (s’acaba decidint als tribunals)
opinions relatives a causes o procediments
penals en curs.
 Tractar amb especial cura tota informació que S’ha de vigilar amb els menors
11 afecti a menors, evitant difondre la seva
identificació quan apareixen com a víctimes
(excepte en supòsit d'homicidi), testimonis o
inculpats en causes criminals, sobretot en
assumptes d'especial transcendència social, com
és el cas dels delictes sexuals. També s'evitarà
identificar contra la seva voluntat les persones
pròximes o parents innocents d'acusats o
convictes en procediments penals.

Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el Vigilar les connotacions racistes, sexistes, etc.
12 cas d'informacions o opinions amb continguts
que puguin suscitar discriminacions per raons de
sexe, raça, creences, extracció social i cultural i
malaltia, així com incitar a l'ús de la violència,
evitant expressions o testimonis vexatoris o
lesius per a la condició personal dels individus i
la seva integritat física i moral.
 5. L’ESTIL PERIODÍSTIC

 La comunicació periodística és un fenomen cultural: construït al llarg dels temps amb unes
maneres de fer que s’han legitimat socialment, i amb una sèrie de codis i rutines sotmeses
a una tensió de permanència i evolució. És un llenguatge fruit d’una convenció entre els
periodistes i el públic. No obstant això, s’ha de sotmetre a crítica, ha d’evolucionar.

 El canal intervé en la configuració del missatge. Cada canal fa servir els seus propis recursos:
o Periodisme escrit (paper o digital)
o Periodisme radiofònic
o Periodisme televisiu
o Periodisme cinematogràfic: Hi ha documentals que són peces d’informació molt
importants i s’ha de considerar periodisme.

 Els codis o sistemes de signes son diferents segons el canal:

PERIODISME ESCRIT PERIODISME RADIFÒNIC PERIODISME TELEVISIU I

CINEMATOGRÀFIC
 Sèries visuals lingüístiques: les  Paraula  Codi icònic: imatges
paraules  Música en moviment/fixes
 Sèries visuals para-  Efectes sonors  Codi lingüístic
lingüístiques: Tipografia,  Codi sonor
jerarquia de les informacions.
Tot això ens dóna un significat
sobre quina notícia és més
rellevant o menys ja que
destaca les notícies
 Sèries visuals no lingüístiques:
La imatge bàsicament

 La intenció de la comunicació periodística també afecta a l’estil del missatge. Hi ha

quatre tipus d’estils:

INFORMATIU

INTERPRETATIU

EDITORIALITZANT

AMÈ
 5.1. L’ESTIL INFORMATIU

LLENGUATGE NO-LITERAL
oLlenguatge no-literal: és un llenguatge que la seva pròpia codificació no és el rellevant. El periodisme fa servir un
llenguatge que no aspira a ser literal: no volem que la notícia sigui en ella mateixa la notícia, sinó que és un vehicle
per narrar uns fets i detallar unes dades.

PARLA COL·LOQUIAL DE NIVELL CULTE

oParla col·loquial de nivell culte: és col·loquial perquè és intel·ligible per tothom, però ha de tenir una correcció
lingüística, concreció i concisió.
CONCISIÓ
oConcisió: ometre allò que no és necessari per al sentit del missatge: els fets parlen per ells mateixos. No fan falta
adjectius, adverbis, exageracions per donar-hi més dimensió
EFICÀCIA COMUNICATIVA
oL’eficàcia comunicativa no rau en la gran quantitat de paraules, sinó en l’elecció de les més adequades

LLENGUATGE NOMINAL I VERBAL

oLlenguatge “nominal” i llenguatge “verbal”: En general, predomini de les frases curtes que es basen en el nucli
nominal de l’oració (es basa en els substantius) . Però compte: fugir de la monotonia i de les construccions forçades.
És monòton perquè s’abusa del llenguatge nominal.

Estil nominal: Estil verbal:

o“Fins dijous està obert el termini per a la selecció de les
trenta estàtues humanes de la Rambla de Barcelona. Els
sol·licitants que superin el procés tindran permís per a la
seva instal·lació”
o“Milers de tunisians han sortit al carrer després de la
caiguda del règim”
o“Fins dijous està obert el termini per seleccionar les trenta
estàtues humanes de la Rambla de Barcelona. Els
sol·licitants que superin el procés tindran permís per
instal·lar-s’hi”
o“Milers de tunisians han sortit al carrer després que ha
caigut el règim”

ELS PERILLS DE LA CONCISIÓ I RECOMANACIONS PER A L’ESTIL

L’ESTIL NOMINAL INFORMATIU
L’abús de la veu passiva: “S’ha Verbs en actiu, sempre que sigui
desallotjat un camp de possible
refugiats”. Seria millor “Els Frases simples millor que les
militars han desallotjat un camp subordinades
de refugiats” Compte amb les paraules
Hermetisme poètiques, metàfores o mots de
Llenguatge administratiu significat ambigu
Monotonia En cas de dubte, millor una
oració substantiva que no pas un
adjectiu qualificatiu
TRAMPES DE L’ESTIL INFORMATIU
Adjectius disfressats de
substantius o verbs, amb finalitat
persuasiva
o“La deriva sobiranista va viure
ahir un nou...”
o“L’immobilisme del president
espanyol ha provocat que...”
o“En resposta a l’agressivitat de
l’oposició...”
o“Els sindicats van amenaçar
amb la convocatòria...”
5.2. ESTIL INTERPRETATIU

 No només exposem fets, sinó que intentem que el lector entengui el perquè. No opinem,
però hi ha una voluntat que el públic entengui els motius del que ha passat. Ens allunyem
de la neutralitat
5.3. ESTIL EDITORIALITZANT

 Els articles d’opinió. S’adopta un llenguatge persuasiu. Es vol clarament convèncer el

públic de que les coses passen de determinada manera, el perquè, les opinions, etc.
5.4. ESTIL AMÈ

 Si fem una notícia per desengreixar el telenotícies d’informació política dura, aquesta és
amena. Una curiositat, una cosa simpàtica, etc.

5.5. ELS CRITERIS

Dins de la professió hi ha una sèrie de criteris per tal que alguna cosa sigui noticia:

Verificable

Interès social

Actualitat

Estil informatiu, no persuasiu ni emocional

 6. ELS RISCOS DEL PERIODISME DECLARATIU

PERIODISME DECLARATIU: És aquest periodisme en què només hi ha declaracions. Queden

en segon pla el debat de fons i els arguments de fons de la qüestió.

 S’estén als anys noranta. Abans no hi havia tanta proliferació d’això: hi havia més proporció
de noticies amb arguments, fets i dades, però per la irrupció del model televisiu i de ràdio,
en què el que es necessita tot sovint talls de veu, opinions, etc. Perquè la noticia sigui més
atractiva que no pas una veu en off explicant. A partir dels anys 90 els mitjans van fer molta
simbiosi a nivell empresarial amb grups d’empreses (Telefònica, i les grans empreses
multinacionals de serveis), de manera que les relacions van deixar de dependre
exclusivament d’empreses periodístiques, i s’hi va implicar el poder polític. I això coincideix
en l’auge de la informació política, basada en aquest periodisme de declaracions. A més a
més, per als mitjans és més econòmic fer notícies a partir de declaracions que no pas haver
de buscar informació, buscar dades, etc.

6.1. CARACTERÍSTIQUES

MOTIUS DE LA SEVA IRRUPCIÓ

oIrrupció de la televisió i la ràdio, ús mutu instrumental entre els mitjans i el poder polític. La mateixa relació fa que aquest tipus de
pràctica sigui més instrumental als dos. Per al periodisme és més econòmic, i li permet fer una informació política més
espectacular (confrontació, conflicte) que no pas el debat a fons. Sempre que hi ha una personalització i una confrontació és molt
més atractiu. Per a la política, és una manera molt més fàcil de deixar el missatge clau que es vol donar en determinat moment, si
a sobre els mitjans ho posen fàcil, sabent que aquella declaració serà titular.

CONSOLIDACIÓ ACTUAL
oConsolidació actual: precarització periodisme, irrupció de les xarxes socials.

RELACIÓ ENTRE POLÍTICA I PERIODISME

oRelació entre política i periodisme: simbiòtica, parasitisme, competència.

COMPETICIÓ PER IMPOSAR L’AGENDA: TUCHMAN I VAN DIJK

oCompetició per imposar l’agenda: TUCHMAN i VAN DIJK. Va ser una investigadora que a finals dels anys 70 va fer un estudi. Fins
llavors, els estudis en periodisme analitzaven el contingut dels mitjans. Ella va fer un anàlisi per saber com es produeix la noticia.
En aquesta investigació, que va donar peu al paradigma de l’agenda setting, una de les conclusions és la relació entre els
periodistes i les fonts polítiques, que son relacions que es poden resumir en simbiòtiques (els dos se’n beneficien).

PERSONALITZACIÓ I ESPECTACULARITZACIÓ
oPersonalització i espectacularització: es personalitza el conflicte. Ja no és un debat d’idees, sinó un debat de persones, i això és
molt més atractiu.
oPersonalitzar el conflicte és més atractiu (més audiència) i econòmic (evita la recerca i l’anàlisi de les raons de fons, i permet
mantenir durant dies el focus informatiu en un sol tema).

BANALITZACIÓ DE L’OBJECTE DE DEBAT

oEl creuament de declaracions i contradeclaracions acaba suplantant (o banalitzant) l’objecte de debat. Es crea una dinàmica de
declaracions i respostes que acaben substituint el debat.
oAl final, les declaracions acaben sent notícia per elles mateixes. Els fets i dades passen a un segon terme, importen les opinions.
oLa controvèrsia és més important que els fets, les dades i els arguments
oDesapareix la dissidència argumentada, aquesta només apareix quan és en temes de confrontació
RETROALIMENTACIÓ: POLÍTICA I MITJANS
oLa política hi juga i es retroalimenta amb els mitjans: els líders es reforcen amb les seves aparicions als mitjans, i els
mitjans les utilitzen per construir un relat polític determinat adequat a la seva línia editorial.

LES XARXES SOCIALS

oLes xarxes socials han facilitat encara més el domini del periodisme de declaracions.

UN ESTUDI: FETS I DADES, DECLARACIONS I CONTRADECLARACIONS

oUn estudi: el 25% de les informacions polítiques a La Vanguardia està basada en fets i dades. El 75% restant són
declaracions i contradeclaracions.

MÀRQUETING POLÍTIC
oEl màrqueting polític hi aposta: la idea força i la frase-titular
oCampanyes electorals: la frase del dia. Com que els polítics saben que els periodistes fan notícies a partir d’una
declaració, decideixen deixar anar una frase impactant, de controvèrsia, perquè sigui un titular. Cada matí, els equips
de campanya dels partits es reuneixen i analitzen què s’ha dit, quin missatge es vol donar, etc. I així decideixen la “frase
del dia”.

INTENCIONALITAT EN LES DECLARACIONS

oEls periodistes no es limiten a informar del contingut de les declaracions, sinó que hi adjudiquen una intenció a la font.
El periodista atribueix una intenció a les declaracions (és on hi ha la càrrega subjectiva). Ho fa mitjançant verbs.

ELS VERBS
DE DICCIÓ, SENSE AMB INTENCIONALITAT AMB INTENCIONALITAT
INTENCIONALITAT FEBLE FORTA
dir, afirmar, anunciar, al·legar, reconèixer, opinar, acusar, advertir, amenaçar,
considerar suggerir, insinuar lamentar, culpar, insultar.

 Reflexió:
o El periodisme ha de renunciar a la reflexió i el rigor sobre els debats polítics de fons?
o El periodisme ha de seguir l’agenda política, o tenir-ne una de pròpia?
o Els mitjans contribueixen a un debat polític seré i rigorós, o potent pel fals conflicte?
o Dramatització del debat públic, o argumentació?
 7. LA JERARQUITZACIÓ

JERARQUITZACIÓ (en periodisme): L'ordenació dels fets i dades que volem narrar en una
notícia és un dels elements clau en l'estil informatiu

LA PIRÀMIDE INVERTIDA
La piràmide invertida és la representació gràfica d'aquesta jerarquització
Per això, abans d'emprendre la redacció d'un text informatiu, cal reflexionar sobre què és el més important
d'aquella informació, i en quin ordre han d'aparèixer les dades
L’ORDRE CRONOLÒGIC
L'ordre cronològic no sol ser el més indicat, excepte en informacions senzilles, o en casos en què l'important
“traslladar” el lector al lloc del fets i fer-lo reviure els fets tal i com van passar: en aquest cas, ja no parlem de
notícia, sinó de crònica

IDENTIFICACIÓ DE L’ELEMENT MÉS IMPORTANT

En la notícia, hem d'identificar quin és l'element és més important (per la seva novetat, la seva sorpresa, les seves
conseqüències, el seu factor humà) i iniciar l'entradeta amb ell
En la resta del cos, es recomana un element per paràgraf, en ordre d'importància descendent

7.1. L’ENTRADETA

“El conseller d'Economia i Empresa va presentar ahir al Parlament els pressupostos

L'entradeta ha d'anar al
gra de l'assumpte
principal. Deixem els
detalls per a després:
consolidats del govern per al 2017. La proposta inclou una retallada del 50% en la
partida d'Universitats. Una de les mesures per fer-ho possible, és la decisió de
suprimir els estudis de Comunicació de les facultats. Això afecta un miler
d'estudiants a tot Catalunya.”
“Catalunya deixarà de tenir estudis de Comunicació a partir de l'any vinent. Un
miler d'estudiants en resultaran afectats. La decisió la va anunciar ahir el conseller
d'Economica, durant la presentació dels pressupostos del 2017. La desaparició
d'aquests estudis forma part d'una retallada del 50% en la partida destinada a les
Universitats.”

L'entrada del text ha de

captar l'atenció del lector
i atrapar-lo, no avorrir-lo.
El llenguatge directe i
senzill és millor que
l'excés de detalls, i en
l'inici del text encara
“La comissió delegada de medi ambient es va reunir ahir al palau de la Generalitat
sota la presidència del vicepresident del govern per estudiar mesures
extraordinàries contra la contaminació ambiental. Entre d'altres, es rebaixarà la
tarifa dels autobusos urbans, i es prohibirà el trànsit de vehicles de motor a les
hores punta al centre de les ciutats. Es reformarà el codi de circulació per retirar el
carnet a qui incompleixi la prohibició.”
“No es podrà circular en cotxe ni en moto en hora punta als centres de les ciutats. I,
qui ho faci, serà sancionat amb la retirada del carnet. Així ho ha decidit el govern,
dintre d'un paquet de mesures extraordinàries per...”

més.
 L'entradeta és el primer
paràgraf de la notícia. Recull
l'element de major importància
de la informació. Es recomana
que doni resposta a les 6w, o
almenys a les més importants:
Sovint, voler incloure les 6w
ens porta a una construcció
massa forçada: cal evitar-ho:
7.2. TIPUS D’ENTRADETES
Segons la notícia, doncs, alguna W és més important que les altres. Per això, podem trobar-nos
entradetes centrades en el què, el qui, l'on, el quan, el com, el per què:
Entrada QUI
“El cantautor nord-americà Bob
Dylan ha estat guardonat amb
el premi Nobel de literatura.
Dylan, que va revolucionar la
música popular del seu país
amb unes lletres carregades de
poesia i intenció política, és el
primer músic que rep aquesta
distinció literària.”
“L'alcalde de Quintanilla, Pepe
García, optarà a la secretaria
general del PSOE. García, un
desconegut fins ara en la
política espanyola, fa 8 anys
que governa el seu municipi i
ara ha decidit encapçalar el
sector crític del partit.”
“La Generalitat i la UE (QUI) alliberaran dos llops (QUÈ) aquest diumenge (QUAN) al
Pallars (ON). Els alliberaran amb xips de seguiment i vigilància constant (COM). És el
primer pas d'un programa per reintroduir el llop a les muntanyes del Pirineu (PER
QUÈ). La mesura divideix la societat pirinenca: els ramaders s'hi oposen, però els
hotelers creuen que pot aportar més turisme (AMB QUINES CONSEQÜENCIES)
“L'autor de la biografia no autoritzada de Donald Trump (QUI) va denunciar ahir
(QUAN) a través d'una roda de premsa en la presentació del seu llibre (COM) que ha
rebut amenaces greus i ha marxat del país (QUÈ), ja que el llibre treu a la llum dades
comprometedores del nou president (PER QUÈ).”
“L'autor de la biografia no autoritzada de Donald Trump ha rebut amenaces greus i
ha marxat del país. El llibre treu a la llum dades comprometedores del nou
president. Ho va explicar ahir, durant la presentació a la premsa del seu llibre.
Segons l'autor...”
Entrada QUÈ Entrada ON
“L'índex de pobresa a Catalunya “La ciutat de Balaguer és una de
s'ha disparat i ja afecta al 15% les més afectades pels aiguats
de la població, que viu per sota que han afectat les comarques
del salari mínim.” de Ponent. Especialment a la
“Lleida prohibirà l'entrada de part antiga, on l'aigua va
cotxes al centre de la ciutat.” provocar diverses destrosses en
el mobiliari urbà i en cases
particulars”
 Entrada QUAN
“La imminent arribada “Amb una acurada
del tifó Elvira, prevista
per a les pròximes 48
hores, ha posat en alerta
els habitants de la costa
de Florida, que des d'ahir
estan reforçant a corre
cuita les seves cases
mentre s'aproximava la
tempesta des del mar del
Carib”.
Entrada COM
“Amb la seva renúncia de
posada en escena,
acompanyat de tot el
govern i de centenars de
representants de partits i
associacions sobiranistes,
l'expresident Artur Mas
va entrar ahir a declarar
al tribunal que investiga
la consulta del 9N”
Entrada PER QUÈ
l'acta de diputat, Pedro
Sánchez va evitar ahir fer
president Mariona Rajoy
i va iniciar la seva cursa
per fer campanya entre
els militants i forçar unes
primàries al PSOE.”
8. EL FACTOR HUMÀ
Recapitulem. Els criteris de la notícia són:

● Interès social: han de ser rellevants per a la societat

● Veracitat: han de ser verificables

● Objectivitat: han de respondre a un interès informatiu, no persuasiu

● Actualitat: aporten informació nova al lector

● Brevetat: s'han de poder explicar de forma concisa I n'afegim un altre:

● Interès humà

Interès humà, un arma de doble fil, ja que:

 Permet captar l'interès de l'audiència

 Crea empatia amb l'audiència sobre els fets narrats

 Mostra l'impacte humà dels fets Però..

 Aporta subjectivitat

 Pot conduir a generalitzacions que no es corresponen amb la realitat

 L'interès humà aporta emotivitat a la informació dura i freda

 Permet baixar d'escala i aprofundir en l'anàlisi i les conseqüències dels fets

EXEMPLES CONCRETS

 SENSE FACTOR HUMÀ: “Els sirians que resideixen en camps de refugiats a Grècia ja
superen els 10.000. El 80% d'ells porten més de sis mesos en un camp. Segons un
informe d'Acnur, l'arribada de l'hivern pot empitjorar greument la situació
sanitària dels camps”

 AMB FACTOR HUMÀ: “Amina fa sis mesos que viu en un camp als afores d'Atenes.
Ella i els seus dos fills formen part dels 10.000 sirians que esperen als camps de
refugiats l'obtenció d'un visat per continuar el seu viatge cap al centre d'Europa.
Cada dia, porta els nens a l'escola improvisada que han instal·lat uns voluntaris al
camp. Llavors passa la resta del dia sola, sense res a fer. A Alep, on vivia, treballava
d'economista. “Abans vivíem en una casa amb totes les comoditats; ara, el meu
objectiu és aconseguir uns abrics per als meus fills, perquè l'hivern ja és aquí i les
tendes no abriguen prou. Estem desesperats”.
LA CÀRREGA EMOCIONAL
Cal ser conscient de la càrrega emocional de l'interès humà:
oLa seva absència fa que les noticies siguin fredes, avorrides, sense aprofundir en les
conseqüències o el per què dels fets.
oEl seu mal ús, pot obrir la porta a manipular emocionalment l'audiència i a desviar
l'atenció amb anècdotes no representatives.

DIR VS MOSTRAR
L'interès humà en la narrativa: dir / mostrar
oDir: fer explícit el caràcter i la situació d'un personatge “Els veïns del bloc on hi ha hagut
l'incendi són pobres” “L'autor va agrair el premi amb timidesa” “Els voluntaris lamenten
el desinterès de la UE”
oMostrar: deixar que els personatges actuïn i s’expliquin ells mateixos “Els veïns del bloc
porten anys sense poder arreglar l'entrada, que cau a trossos.” “L'autor va agrair el
premi amb un fil de veu, sense atrevir-se al públic” “«El govern d'Europa s'ha oblidat
d'aquesta gent, ja no tenim medicines ni material per passar l'hivern”, va Elena, una de
les voluntàries.
9. LA NOTÍCIA EN ELS MITJANS AUDIOVISUALS
La notícia és una construcció social que els periodistes han anat construint a través dels
processos històrics que ha viscut la professió, des del segle XIX els primers diaris (notícies
enviades amb telègraf, piràmide invertida). Així, s’ha anat consolidant la notícia.

Quan van aparèixer els mitjans audiovisuals tot va evolucionar: la primera tendència fou
reproduir notícies tal com eren en el diari, però poc a poc el canal va anar definint quina forma
ha de tenir el missatge, la qual cosa va acabar incidint en el missatge.

El darrer canvi tecnològic en el món del periodisme han estat les xarxes globals i l’accés de
tothom a la via digital per compartir informació. Per informar-se ja no cal comprar el diari ni
connectar-se als informatius de TV i ràdio, i això també condiciona com es fan les notícies i el
seu contingut.

9.1. ELS CANVIS TECNOLÒGICS

Els canvis tecnològics canvien la forma de fer periodisme. Els mitjans audiovisuals van provocar
canvis a l’hora de produir les noticies i van afectar tot el procés comunicatiu.

L’emissor

oEl periodista disposa de noves eines per accedir a la informació i contrastar-la. La relació amb
les fonts canvia, l’estructura dels mitjans també

El canal

oLa capacitat de transmetre veu i la imatge en moviment aporten més informació, contingut
expressiu que connecta més directament amb l’emocional

El missatge

oVeu i imatge introdueixen nous codis simbòlics que canvien l’estil informatiu. Els temes i la
manera de tractar-los també canvien.

El receptor

oL’audiència canvia. Ràdio i televisió, mitjans de masses. La forma de consumir mitjans canvia, la
informació conviu amb la diversió i l’entreteniment. Els mitjans digitals provoquen un nou canvi:
la possibilitat de controlar els continguts, seleccionar, participar-hi i convertir-se en emissor.
Fraccionament de l’audiència.
oLa informació en ràdio i televisió han de conviure amb la resta dels programes d’una
emissora/cadena. Són mitjans que combinen la informació amb programes de tota mena.
oAmb l’aparició dels mitjans de masses (i sobretot digitals) hi ha un canvi dràstic: s’informa
tothom. Abans només s’informava aquell qui feia l’esforç de comprar el diari. Ara, vulguis o no,
la informació t’acaba arribant.
oEls mitjans digitals, a més, provoquen l’altre canvi dràstic en periodisme: el receptor ja no és un
subjecte passiu. Pot controlar els continguts i convertir-se en emissor.
 9.2. ELS MISSATGES

Els missatges poden classificar-se segons el seu contingut o segons la seva funció comunicativa.

Els missatges Cognitiu: la premsa escrita té un contingut cognitiu.

segons el seu
contingut.
Expressiu: la irrupció de la imatge i la veu ens obra, d’una manera molt més gran, els
continguts expressius. Són emocions que no són tan fàcils de transmetre amb el text.

Els missatges Informativa o descriptiva

segons la seva
Persuasiva: articles d’opinió, opinió camuflada en articles “informatius”
funció
comunicativa. Formativa o cultural: pren molta més força en els continguts del periodisme a partir de la
irrupció de ràdio i televisió.
D’entreteniment o evasiva: pren molta més força en els continguts del periodisme a partir de
la irrupció de ràdio i televisió.

Tot això ha provocat que:

 Els mitjans audiovisuals (a partir de l’herència que reben del periodisme escrit) han
buscat la seva pròpia identitat expressiva, també en la seva funció informativa: a l’hora
de fer notícies amb l’objectiu d’informar, els mitjans audiovisuals, el que fan (o haurien
de fer) és trobar una manera de construir els missatges pròpia, que els condueixi cap al
compliment d’aquesta funció.

 El llenguatge radiofònic i televisiu no és un a simple juxtaposició de signes (textuals),

sinó una estructuració pròpia de diversos codis de signes (textual, sonor, visual) que
poden ser simultanis: Conflueixen els diversos codis de signes de manera simultània.

9.3. TRETS DIFERENCIALS DEL PERIODISME AUDIOVISUAL

1. MODALITATS DE LA INFORMACIÓ EN RÀDIO I TV: Existeixen tres modalitats de la

informació en ràdio i televisió.

INFORMACIÓ D’ACTUALITAT EN INFORMACIÓ EN SENTIT AMPLI INFORMACIÓ EN SENTIT MÉS AMPLI

SENTIT RIGORÓS
telenotícies, programes informatius.
reportatges radiofònics i documentals.
Té un sentit d’actualitat una mica més
fluix.
ENCARA
entrevistes, tertúlies, debats,
magazines que combinen diferents
gèneres i funcions. Té un sentit
d’actualitat molt més fluix.
 2. ESPECIFICITATS DE RÀDIO I TV
RÀDIO
 Immediatesa informativa
 Veu directa dels protagonistes i ambient
sonor
3. ESTIL INFORMATIU EN RÀDIO I TV
RÀDIO
 Laconisme: l’atenció de l’oient s’afebleix si
no canvia la veu. El laconisme és la
monotonia. No apareix si la veu canvia.
 Informació resumida i a l’essència dels fets.
TELEVISIÓ
 Tendència a reduir el retard informatiu: durant
molts anys la immediatesa no era el seu fort. La
tecnologia ha permès reduir aquest retard
informatiu.
 Predomini de la imatge sobre el text
 “Traslladar” el receptor al lloc dels fets
TELEVISIÓ
 Laconisme encara més estricte que a la ràdio: si
hi ha monotonia és més greu que a la ràdio.
 Informació condicionada per la imatge. El
periodista es converteix en narrador que
acompanya la imatge, o en comentarista del
que s’hi veu
10. LES NOTÍCIES A LA RÀDIO
CONDICIONANTS PREVIS (què canvia respecte una notícia escrita)
 El receptor no pot tornar enrere per entendre una frase ni regular la velocitat amb
què rep i assimila la informació
 El receptor té una actitud més passiva en la descodificació, però alhora que es crea
una major proximitat i identificació (mitjà “calent”, segons la terminologia de
McLuhan, un dels intel·lectuals de referència en comunicació. Classifica els mitjans
en calents i freds, en relació a la implicació i resposta del receptor. La ràdio és el
més calent).
 El temps d’atenció a una mateixa veu o fórmula sonora ha caigut de 8 a 4 minuts en
els darrers anys (laconisme).

TRETS LINGÜÍSTICS
 Brevetat: una notícia de més de 3 minuts (450 paraules) sol considerar-se excessiva
 Claredat: cal evitar les frases llargues i complicades que extravien l’oient i fan que el
missatge es perdi. Oracions simples i enunciats directes.
 Alternança de veus: talls de veu de les fonts i els protagonistes, i la introducció
d’una notícia la sol fer el conductor de l’informatiu.

10.1. INTRODUCCIÓ D’ELEMENTS SONORS QUE APORTEN SIGNIFICAT I INFORMACIÓ

Evolució.

1. Alguns corrents han volgut fugir del caràcter “calent” de la ràdio i aposten per to
assossegat i reflexiu i velocitat lenta. Durant els darrers 10-15 anys hi ha hagut una
rebel·lió contra la manera d’entendre les notícies de ràdio. S’han introduït maneres de
fer informatius de ràdio en les quals aposten per un to de les notícies locutades a
velocitat més lenta. Exemple: les notícies a la nit a Catalunya Ràdio.

2. Alguns programes informatius eviten la redacció prèvia de la notícia, per introduir

espontaneïtat, naturalitat i proximitat. No es té el text escrit perquè sembli molt més
natural, donar un altre ritme al programa informatiu.

10.2. NORMES D’ESTIL GENERAL EN RÀDIO

 Utilitzar formes substantives enlloc de les adjectives. Exemple: “Segons un diari de

Lleida” és millor que “segons un diari lleidatà”
 Preferible el temps present i al veu activa
 Descompondre les oracions llargues en oracions simples
 L’entradeta o paràgraf inicial més senzill que en premsa escrita. La pot introduir amb
una exposició general el conductor del programa informatiu
 La puntuació s'ha d'adaptar a la manera personal del periodista que llegirà la
informació.
 La introducció d'un tall de veu ha d'anar precedida de la identificació clara i directa del
personatge
 La narració ha de mantenir viva l'atenció de l'oient fins al final
10.3. TIPUS DE NOTÍCIA RADIOFÒNICA

● Flash informatiu

● Notícia explicativa

● Notícia explicativa que introdueix una o més opinions

● Notícia ambientada

● Informe, que aprofundeix en una notícia

10.4. ESTRUCTURA DE LA NOTÍCIA

Arrancada Presentació per part de la notícia per part del conductor de l'informatiu,
efecte sonor, etc...

Entradeta Més breu i contundent que en notícia escrita. Alguns autors recomanen
que només respongui a 2 W essencials

Narració Mantenir l'atenció distribuint l'interès de la informació en tots els

paràgrafs

Tancament Un petit resum final, amb els elements més destacats de nou.

10.5. ORALITAT

 Enunciació clara i control de la velocitat d’elocució

 Evitar les paraules que poden travar el discurs
 Control del temps de la notícia segons el periodista que la llegirà
 Èmfasi en les paraules de major interès
 Evitar la cantarella i el ritme monòton
 11. LES NOTÍCIES A LA TELEVISIÓ
11.1. CARACTERÍSTIQUES DEL MISSATGE INFORMATIU PER TV

CÀRREGA EMOCIONAL
oEl missatge televisiu transmet molta càrrega emocional. Mentre que en premsa escrita, pel fet d’anar per un
codi lingüístic racional, els fets que expliques i els personatges dels que parles, han de parlar per aquest codi
lingüístic entre el periodista i l’audiència. La televisió, com el cinema, és un codi molt més primari i directe, en
el qual els fets es mostren directament davant de l’audiència. La realitat va molt més directa.
FA VISUALS ELS FETS
oFa visual els fets, els “aparta” menys de la realitat

PERSONIFICA
oPersonifica (a les fons, i al periodista). Els protagonistes de la informació i el periodista apareixen, tenen diàleg
i presència directa. Per tant, el vincle emocional i de proximitat entre l’emissor i el receptor és molt més
directe.

ESPECTACULARITZA
oEspectacularitza (la informació com a espectacle). La informació es converteix en espectacle (no només en el
mal sentit). Mentre que, quan la llegeixes, has de fer un esforç racional (llegir, descodificar un codi lingüístic),
en televisió simplement deixes que el missatge t’entra de manera directa. La televisió també acaba jugant amb
això. És un mitjà en el qual, l’apel·lació a allò racional, és més feble: apel·la els sentiments.

11.2. CODIS I SUBCODIS DEL MISSATGE TELEVISAT

ELS CODIS El missatge audiovisual està Imatges

compost per tres codis bàsics.
BÀSICS Aquests tres codis són simultanis
(es duen a terme al mateix temps): Sons ambientals o musicals

Llenguatge verbal

ELS Ecco, un semiòtic italià, parlant de Icònic: iconològic, estètic, de

la televisió, veia que aquests tres
SUBCODIS codis, tenen, al seu torn, uns
subcodis, que s’han de tenir en
compte quan analitzem la
televisió. Cada codi té presents
una sèrie de subcodis que
intervenen en la comunicació:
muntatge, eròtic...
Sonor: subcodi emotiu,
estètic, convencional...
Lingüístic: argot especialitzat,
estilístic...
11.3. ESTRUCTURA DEL RELAT TELEVISIU

 La imatge acompanya la paraula i viceversa

 Han de tenir una relació simultània (raccord), de vegades de contrapunt

 La simultaneïtat ha d’evitar caure en la repetició gratuïta i la reiteració del mateix

contingut.

11.4. FASES EN LA PRODUCCIÓ DE LA INFORMACIÓ TELEVISIVA

Producció de les imatges i recollida d’informació

Anàlisi de les imatges

Redacció de la notícia / muntatge de les imatges

Emissió

11.5. CARACTERÍSTIQUES DELS TEXTOS INFORMATIUS PER TELEVISIÓ

 Brevetat

 Llenguatge clar, concís i directe

 Es personalitza la informació (directes, stand-up)

 El text i la imatge s’acompanyen, però han d’aportar informació pròpia. “Si una
notícia s’entén sense mirar la pantalla, no està ben muntada”.

 Treure rendiment de les imatges: deixar-les respirar. Hi ha imatges que ens poden
aportar per si soles, no cal acompanyar-les de text.

 Les cites de les fonts (inserts) s’introdueixen directament, al contrari que ràdio i
premsa escrita

 Cal buscar recursos quan no disposem d’informació