Geografia d'Europa

Salta a la navegaci�Salta a la cerca

Imatge satel�lital d'Europa.

Europa �s el segon continent m�s petit del m�n, despr�s d'Oceania; t� una extensi�
de 10.359.358 km�,[1] el que representa el 7% de les terres emergides. En
l'actualitat est� compost per 49 pa�sos, incloent R�ssia i Turquia, encara que la
major part dels seus territoris siguen asi�tics. La seua dist�ncia m�xima de Nord a
Sud �s de 4.300 km i d'Est a Oest de 5.600 km. Se situa en l'Hemisferi Nord. Est�
unit a �sia, i configura una enorme pen�nsula dins del que es denomina Eur�sia; deu
les seues caracter�stiques d'individualitat, a m�s dels elements f�sics, a trets
d'ordre hist�ric i hum�.

Limita amb el mar per tres dels quatre punts cardinals. A grans trets, amb l'oce�
�rtic al nord, l'oce� Atl�ntic a l'oest i el mar Mediterrani al sud, cosa que
evidencia una important�ssima influ�ncia oce�nica, atesa la seua �mplia fa�ana,
formada per quasi 38.000 km de costes i que, a m�s, l'arriba a caracteritzar com un
dels trets f�sics m�s importants, que determina el clima en la major part del
continent. A l'est el l�mit �s continental, i la major part dels ge�grafs el situen
al peu oriental dels Urals fins a arribar al mar de M�rmara.

El continent es caracteritza tamb� per posseir una gran part de terrenys massissos
per� als quals es contraposa una part molt m�s articulada, composta per illes i
pen�nsules. Les illes representen el 8% i les pen�nsules el 27% d'Europa. El
contorn d'aquestes illes i pen�nsules �s molt divers i accidentat per la gran
extensi� de les seues costes.

Contingut
1 Europa com a concepte geogr�fic
2 Geologia i relleu
3 Hist�ria geol�gica
4 Clima d'Europa
5 Vegetaci�
6 Demografia
7 Lleng�es
8 Religi� a Europa
9 Vegeu tamb�
10 Refer�ncies
Europa com a concepte geogr�fic

Gr�cia, bressol de la civilitzaci� europea.

El concepte geogr�fic d'Europa ha tingut molts i diversos significats al llarg de
la hist�ria. Se n'ha debatut tant les fronteres f�siques com el concepte pol�tic i
cultural associat a la idea d'Europa. Durant 2.500 anys ha estat una �rea dividida
i disputada. Malgrat les difer�ncies, es va intentar establir objectius precisos
per a l'entitat europea amb la finalitat d'assolir certa homogene�tat dins de
l'heterogene�tat del continent.

Amb l'expansi� de l'Imperi rom� va n�ixer la idea de la civilitzaci� romana que

unia Europa; m�s tard la Cristiandat va prendre gran import�ncia com a element
formatiu de la consci�ncia europea. Ja en el segle XVI el renaixement
proporcionaria l'optimisme necessari per a la formaci� d'un model modern d'Europa a
escala mundial.

L'origen de la paraula arriba de l'Antiga Gr�cia, per� no se sap amb exactitud quan
es va comen�ar a denominar Europa. La primera refer�ncia arriba amb l'obra
d'Her�dot, que presta molta atenci� a la divisi� tripartida del m�n de l'�poca (s.
V a C). Aquesta divisi� era ��sia�, �L�bia� i �Europa�, encara que Her�dot no
coneix el seu origen. Aquesta divisi� del m�n va ser per si mateixa una construcci�
europea.

Els antics contrastos entre Europa i �sia queden exemplificats per Her�dot en les
seues descripcions de les guerres entre grecs i perses (guerres m�diques), i
probablement, el sorgiment del concepte Europa tinga a veure amb aquests
enfrontaments. Aquestes tesis argumenten entorn de s�mbols que apareixen en els
informes d'Her�dot que parlen del segrest de la filla del rei de Tir en venjan�a
pel sobtat atac a una de les seues possessions per part de mercaders fenicis (la
filla es diu Europa). Paral�lela �s la llegenda grega de Zeus, que s'enamora
d'Europa, filla del rei fenici de Tir. Zeus adopta la forma de toro per a raptar-la
i emportar-la a Creta on procrearan tres fills que estenen l'estirp d'Europa pels
territoris occidentals coneguts.

Altra teoria, defensada per Deu Boer, �s que la paraula Europa procediria d'una
derivaci� d'una paraula fen�cia tradu�da com la terra del capvespre (probablement
els fenicis, al viatjar a l'oest, veien com s'anava allargant el capvespre a mesura
que navegaven si embarcaven tard de les metr�polis fen�cies), el que indica que
aquest concepte procediria d'�sia. Tan solament queda clar que en l'entorn
mediterrani sorgeix la civilitzaci�. Europa �s una idea grega destinada a
individualitzar perfectament on sorgeix la seua civilitzaci� d'�sia. A m�s volien
que aquest concepte definira a un m�n nou. Amb la civilitzaci� romana, aquesta idea
continua, traslladant-se el nucli central a la pen�nsula It�lica. El cristianisme
realitza una unificaci� religiosa, i en poc temps s'identifica als territoris
occidentals amb la religi� cristiana i comen�a a donar-se el contrast entre
occident cristi� i orient isl�mic. Europa es va concretar m�s des del punt de vista
religi�s que geogr�fic durant l'edat mitjana.

Els avan�os cartogr�fics del segle XVIII i del segle XIX permeten delimitar millor
les fronteres; a m�s, la geografia va comen�ar a donar-se com disciplina cient�fica
i en l'�poca dels descobriments Europa est� molt b� coneguda i consolidada, per�
s'inicia un proc�s d'europe�tzaci� associant la idea d'Europa amb progr�s.

Sorgeix altra problem�tica, la que tracta sobre que altres territoris de cultura
occidental d'Am�rica i Oceania podien ser europeus tamb�, ja que estan units a la
cultura europea i al progr�s, entenent-se que Europa no �s solament una realitat
f�sica sin� tamb� una realitat social.

Linwin comenta que Europa �s una idea pol�tica i apassionada en l'actualitat. El

pes geogr�fic �s molt important per� el cultural �s encara major, puix �s el que en
realitat li d�na aut�ntica unitat. Europa es caracteritza per la diversitat d'idees
que engendra el seu concepte. La idea d'Europa en l'actualitat est� molt lligada a
la idea pol�tica, representada actualment per la Uni� Europea.

Geologia i relleu
Article principal: Geologia d'Europa

Geologia de la superf�cie d'Europa.

Topografia d'Europa.
La geologia d'Europa �s variada i complexa, i d�na peu a l'�mplia varietat de
paisatges del continent, que van des de les terres altes d'Esc�cia fins a les
planes ondulades d'Hongria. La caracter�stica m�s destacable d'Europa �s el
contrast entre l'Europa del Sud, que �s plena d'altiplans i muntanyes, i una vasta
plana septentrional, parcialment submergida, que s'est�n des de la Gran Bretanya a
l'oest fins als Urals a l'est. Aquestes dues meitats estan separades pels Pirineus
i la serralada formada pels Alps i els C�rpats. Les planes septentrionals estan
limitades a l'oest pels Alps Escandinaus i les parts muntanyoses de les illes
Brit�niques, mentre que la fi de la regi� muntanyosa meridional �s marcada pel mar
Mediterrani. El mar C�ltic, el mar del Nord, el mar de Barentsz i el complex del
mar B�ltic s�n algunes masses d'aigua somes que submergeixen parts de les planes
septentrionals.

Tamb� �s el continent m�s pla, amb una altitud mitjana de 230 metres. La m�xima
expressi� d'aquestes planures �s la Gran Plana del Nord, que s'est�n 2.000 km des
de les costes atl�ntiques franceses fins als Urals, la frontera f�sica amb �sia.
Els punts m�s alts s�n el mont Elbrus (R�ssia) a Europa oriental (5.642 m), el
Shkhara (Ge�rgia) (5.204 m) i el Mont Blanc (Fran�a) a Europa occidental (4.807 m).

Entre els golfs d'Europa destaquen el Golf de Biscaia (Fran�a-Espanya) i el Golf de

B�tnia (Su�cia-Finl�ndia). Els estrets europeus m�s importants s�n el Pas de Calais
(Fran�a-Regne Unit), el de Gibraltar (Espanya-El Marroc), el de Dardanels
(Turquia), el del B�sfor (Turquia), el de Messina (It�lia), el d'Oresund
(Dinamarca-Su�cia), etc.

Les seves principals pen�nsules s�n l'Escandinava, Ib�rica, It�lica i Balc�nica, a

m�s de les pen�nsules de Kola (R�ssia), Jutl�ndia (Dinamarca), Bretanya (Fran�a) i
Crimea (Ucra�na).

Les seves principals illes s�n:

Gran Bretanya, amb m�s de 218.000 km�, �s part del Regne Unit.
Isl�ndia, amb m�s de 103.000 km�, constitu�da com Rep�blica d'Isl�ndia.
Irlanda, amb m�s de 70.000 km�, la major part del qual pertany a la Rep�blica
d'Irlanda i la porci� nord-oriental al Regne Unit.
Sic�lia, amb m�s de 25.000 km�, �s part d'It�lia.
Sardenya, amb m�s de 24.000 km�, �s part d'It�lia.
C�rsega, amb m�s de 8.700 km�, �s part de Fran�a.
Creta, amb m�s de 8.300 km�, �s part de Gr�cia.
Sj�lland, amb m�s de 7.500 km�, �s part de Dinamarca.
Eubea, amb m�s de 3.900 km�, �s part de Gr�cia.
Mallorca, amb m�s de 3.600 km�, �s part de l'estat espanyol.
Fi�nia, amb m�s de 3.400 km�, �s part de Dinamarca.
Hist�ria geol�gica

Foto de sat�l�lit dels Alps. Aquests es van formar en el Cenozoic o Terciari.

Precambri� o era arca�ca (4500 - 570 m.a.): durant aquest per�ode van apar�ixer els
primers nuclis emergits. Els materials m�s representatius eren roques cristal�lines
formades essencialment per roques �gnies i metam�rfiques.
Paleozoic o era prim�ria (570 - 230/215 m.a.): una de les principals
particularitats �s que tenen lloc dues fases orog�niques, la caledoniana a
principis i l'herciniana a finals. Els tipus de roca s�n gran�tiques i gneis, a m�s
de quarsites i, en menor proporci�, arenisques i calc�ries. S�n els materials del
s�col antic.
Mesozoic o era secund�ria (230/215 - 70/60 m.a.): era de calma tect�nica on tindr�
lloc l'acumulaci� de sediments, tant en les depressions de relleus orog�nics com a
conseq��ncia de la seua erosi�, com en les fosses oce�niques. Aquests sediments es
transformaran en altre tipus de roca. Per aix� les roques m�s importants s�n les
calc�ries, com a conseq��ncia dels sediments marins, i les margues, argiles i
arenisques com a conseq��ncia de l'erosi� de les existents.
Cenozoic o Terciari (70/60 - 3 m.a.): exist�ncia de l'orog�nia alpina, que �s la
responsable de la configuraci� de les serralades actuals. Aquesta tect�nica alpina
va possibilitar l'exist�ncia de relleus molt joves com a resultat del plegament
dels materials que es van dipositar en el Mesozoic. La seua for�a orog�nica tamb�
arriba a influir a materials plegats i transforma les orog�nies anteriors.
Quaternari (3 m.a. - actualitat): tenen lloc les glaciacions; tamb� s'instal�la la
xarxa fluvial i petits moviments tect�nics.
Clima d'Europa
Article principal: Clima d'Europa

Biomes d'Europa i regions dels voltants:

tundra tundra alpina taig� bosc mont�
Bosc de fulla ampla temperat Bosc mediterrani Estepa temperada
Estepa seca
El climat d'Europa �s de naturalesa temperada i continental amb un clima mar�tim
que predomina a les costes occidentals i un clima mediterrani al sud. El continent
europeu �s una zona temperada en la seva major part. El seu clima no nom�s varia de
nord a sud sin� tamb� d'oest a est a causa dels corrents d'aire polar mar� i polar
continental, i en menor mesura de les masses d'aire tropical mar�tima i tropical
continental.

El clima europeu est� fortament condicionat pel Corrent del Golf, el qual escalfa
la regi� occidental europea a uns nivells molts m�s alts que a latituds similars en
altres continents. L'Europa occidental �s oce�nica, mentre que l'Europa occidental
�s m�s continental i m�s �rida. A l'Europa occidental es distingeixen quatre
estacions, mentre que l'Europa meridional t� una estaci� seca i una estaci� humida.
El sud d'Europa �s calent i relativament sec durant els mesos d'estiu, aquesta
aridesa augmenta cap al sud. La pluviometria europea m�s alta ocorre als Alps. Hi
ha tornados i m�negues.

Gr�fic del Corrent del Golf i les seves branques

El Clima d'Europa �s suau comparat amb altres zones del m�n a la mateixa latitud
per la gran influ�ncia del corrent del Golf.[2] Aquest corrent fa que Europa sigui
m�s c�lida i humida del que correspondria a la seva situaci� geogr�fica. Les parts
occidentals dels continents de la terra tamb� s�n m�s c�lides que les parts
orientals.[3]

Sobre el total anual, la pluviometria al llarg d'Europa �s afavorida dins dels Alps
i d'Eslov�nia cap al sud en direcci� a la costa occidental de Gr�cia.[4] Hi ha un
altre m�xim de precipitaci� a l'oest de Ge�rgia (Caucas), nord-oest de la pen�nsula
Ib�rica, oest de Gran Bretanya i oest de Noruega. Els vents de l'oest que
predominen a Europa, en passar per grans masses d'aigua, originen aquests m�xims
pluviom�trics en arribar a les zones costaneres. Als Alps la major part de la
precipitaci� cau entre mar� i novembre. A les zones de clima Mediterrani d'Europa
l'estaci� m�s plujosa va, generalment, d'octubre a mar�. La pluja �cida afecta
sobetot de Pol�nia a Escandin�via.[5]

Les temperatures hivernals generalment davallen de nord cap a sud i de les zones
litorals cap a l'interior on es deixa sentir la continentalitat. Almeria, Alacant i
M�laga s�n les ciutats europees (de m�s de 100.000 habitants) amb un hivern m�s
c�lid. Sevilla �s la ciutat europea amb els estius m�s c�lids (temperatura mitjana
de les m�ximes del mes de juliol de 35,3 �C).[6]

Vegetaci�
Articles principals: Vegetaci� d'Europa i Boscos d'Europa

Alzinar al Parc Natural de Sant Lloren� del Munt i l'Obac.

La zona de vegetaci� m�s gran d'Europa, que divideix la meitat del continent des de
l'Atl�ntic fins als Urals, �s un cintur� d'arbres de fulla caduca i con�feres:
roures, ar�, oms barrejats amb pins i avets.

Les regions �rtiques de l'Europa septentrional i els vessants superiors de les

seves muntanyes m�s altes es caracteritzen per una vegetaci� de tundra, constitu�da
fonamentalment per l�quens, arbusts i flors salvatges.

Les temperatures de l'interior de l'Europa septentrional, m�s suaus per� encara

fredes, creen un ambient favorable per al desenvolupament de con�feres com el pi,
encara que tamb� hi ha bedolls i �lbers.

La major part de la gran plana europea est� coberta de prats.

Ucra�na es caracteritza per l'estepa, una regi� plana i seca amb herbes curtes.

Les terres que estan prop del Mediterrani destaquen pels fruits d'alguns dels seus
arbres i arbusts, especialment les olives, els c�trics, les figues i el ra�m.

Demografia

Augment/Declivi de la poblaci� europea

Tenint en compte a tot el continent europeu, i no solament dels estats membres de
la Uni� Europea, els temes actuals m�s importants citats pels cient�fics experts en
demografia europea s�n l'emigraci� de car�cter religi�s, la immigraci� il�legal,
les tensions racials, un decrement marcat de la taxa de natalitat i una poblaci�
envellida. En alguns estats, com ara la Rep�blica d'Irlanda i Pol�nia, l'acc�s a
l'avortament encara �s limitat, mentre que s'ha est�s per la resta dels estats.
Tres estats (els Pa�sos Baixos, B�lgica i Su�ssa) han perm�s l'eutan�sia volunt�ria
per algunes persones amb malalties terminals.

El 2010 la poblaci� d'Europa, estimada, era de poc m�s de 738 milions d'habitants,
d'acord amb les Nacions Unides, poc m�s d'una novena part de la poblaci� mundial.
Fa un segle, Europa tenia gaireb� el 25% de la poblaci� mundial. La poblaci�
d'Europa, encara que ha crescut durant els �ltims cent anys, ha crescut a taxes
molt menors que a la resta del m�n (en especial a l'�frica i l'�sia).[7] D'acord
amb la projecci� poblacional de l'ONU, la poblaci� d'Europa caur� a 674 milions el
2050 i ser� al voltant del 7% de la poblaci� mundial.[7]

Lleng�es
Article principal: Lleng�es d'Europa

Mapa de les lleng�es d'Europa

Distribuci� de lleng�es a Europa.

Les escriptures utilitzades a Europa::

alfabet llat�
alfabet cir�l�lic
alfabet grec
alfabet llat� i cir�l�lic
alfabet grec i llat�
Les lleng�es d'Europa s�n els idiomes parlats di�riament per les diferents
comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogr�fic
europeu. L'estudi d'aquestes, el seu desenvolupament hist�ric, els seus
condicionants socioling��stics i altres aspectes constitueixen en si mateix un camp
de coneixement anomenat euroling��stica.

La gran majoria de les lleng�es europees es troben emparentades filogen�ticament

entre si, formant part de la fam�lia de lleng�es indoeuropees.

El Consell d'Europa, organitzaci� internacional que agrupa tots els estats europeus
excepte Bielor�ssia, estimula la promoci� de totes les lleng�es europees amb
especial protecci� de les lleng�es minorit�ries o regionals, a trav�s del tractat
internacional denominat Carta Europea de les Lleng�es Regionals o Minorit�ries. En
aquesta, els estats que l'han ratificat defineixen els idiomes que es comprometen a
protegir i en quin grau estan disposats a fer-ho.
La major part de les lleng�es d'Europa pertanyen a la superfam�lia indoeuropea.
Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongar�s, l'estoni� el fin�s i el
sami, que pertanyen a les lleng�es uralianes, les diverses lleng�es cauc�siques i
el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les lleng�es
dutes pels immigrants a les antigues grans pot�ncies colonials del continent, el
malt�s i el turc s�n dos exemples de lleng�es parlades a Europa que tenen un origen
clarament no europeu. Del grup indoeuropeu es parlen les lleng�es llatines,
procedents del llat�: aragon�s, asturlleon�s, catal�, espanyol, franc�s, gallec,
itali�, lad�, occit�, sard, roman�s, portugu�s i romanx. De les lleng�es
germ�niques destaquen l'angl�s, el neerland�s, l'alemany, el fris�, el suec, el
dan�s, el noruec, l'island�s i el fero�s. De les lleng�es eslaves el bosni�, el
b�lgar, el rus, el polon�s, el txec, l'eslovac, el bielor�s, l'ucra�n�s, el s�rab,
el serbi, l'eslov�, el croat i el maced�nic. De les lleng�es c�ltiques es parlen
l'irland�s, el ga�lic escoc�s, el gal�l�s, el bret�, el c�rnic i el manx. De les
b�ltiques el let� i el litu� i d'altres lleng�es indoeuropees cal destacar el grec,
l'armeni i l'alban�s. Del grup de lleng�es ugro-fineses es parlen el fin�s, el
lap�, l'estoni� i l'hongar�s. Del grup de les turco-t�rtares, el turc i l'�zeri. I
altres lleng�es, com la basca, sense saber cap altra llengua de la seva fam�lia i
lleng�es planificades o artificials, com l'esperanto (a tots els pa�sos europeus),
l'ido, la interlingua i el volap�k. Les deu lleng�es m�s parlades s�n el rus,
l'alemany, el turc, el franc�s, l'angl�s, l'espanyol, l'itali�, el polon�s,
l'ucra�n�s i el serbocroat. Tot i aix�, a Europa es parlen el 3% de totes les
lleng�es del m�n.[8]