BUTLLETÍ DE L’ORDE

FRANCISCÀ SEGLAR
DE CATALUNYA
Any 24 juny 2019 núm. 223

ofscat.jimdo.com ofscatalunya@outlook.es

Pentecosta: donant l’Esperit,

Déu es dóna a si mateix

1
 Regla de l’Orde Franciscà Seglar
Punt 5

OBSERVAR L’EVANGELI DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST

Els franciscans seglars, cerquin, per consegüent,

la Persona vivent i operant de Crist
en els germans,
en la Sagrada Escriptura,
en l’Església
i en les accions litúrgiques.
La fe de Sant Francesc, que dictà aquestes paraules:
“Res no veig corporalment en aquest món
del mateix Altíssim Fill de Déu,
sinó el seu santíssim cos i sang”,
sigui per a ells inspiració i orientació en la seva vida
eucarística.

QÜESTIONARI

1) A la Regla s’ha posat aquest ordre: germans, Escriptura, Església, accions litúrgiques,
quan es tracta de cercar la Persona de Crist.

.-. Per què aquest ordre i no un altre?

.-. Vol indicar-nos alguna cosa, això?

2) Seria bo d’aplegar com cal fer aquesta recerca de la Persona de Crist,

.-. en el germans
.-. en l’Escriptura
.-. en l’Església
.-. en les accions litúrgiques

3) La fe és un do de Déu: Hi ha un camí franciscà,

.-. per a fer-nos-en dignes?
.-. per a viure-la més intensament?

2
 FRANCISCO DE ASÍS EL SANTO QUE TODO LO HERMANA

Luis E. Larra Lomas Franciscano Conventual, ha

escrito un nuevo libro:” Francisco de Asís. El santo
que todo lo hermana” que sigue a otras obras en-
tre las que destacan: “Un fraile vestido de carde-
nal” (2011) y “Por mí y el Evangelio” (2015), géne-
ro entrevista. Los tres publicados por San Pablo.
Como nos dice el mismo autor en la presenta-
ción del libro, no fue de él la idea de trabajar en
esta biografía, sino que tuvo una propuesta de Mª
Ángeles López Romero, directora de la editorial
San Pablo, a quien Luis E. conoce y de quien es
amiga.
El autor destaca el Testamento de San Francis-
co como el escrito más autobiográfico del santo
pues, según él, ofrece el guion y la narración cro-
nológica, así como “la descripción vital de su reco-
rrido” (pág. 15).
Aparte de la presentación y el epílogo, nos en-
contramos con 24 capítulos que con una literatura
sencilla va desgranando la vida de Francisco desde
su infancia hasta su tránsito en las manos del Se-
ñor.
Para esta lectura no son, ni mucho menos, secundarias las notas a pie de página
que salpican todo el libro. Todas ellas aclaratorias tanto en sus explicaciones como en
los autores que cita. Igualmente confirma lo escrito con textos sacados de sus escritos
o biografías de la época. El conjunto que configura toda la obra denota tanto la prepa-
ración intelectual del autor como su vivencia interior
El libro se presentó el día 9 de mayo en el centro de pastoral que los Franciscanos
Conventuales tienen en la C/ Elisa de Barcelona. Acompañaron al autor: El jesuita Ja-
vier Melloni, el ministro provincial de los Franciscanos capuchinos, Eduard Rey, y Mª
Ángeles López Romero, directora de la editorial San Pablo
Según dijo el autor el día de la presentación, este libro puede ir dirigido a tres des-
tinatarios: aquellos que no conocen la figura de San Francisco y sienten la curiosidad
de adentrase en él. Los que ya lo conocen, pero quieren volver a recrearlo y, por últi-
mo, aquellos que al volverlo a leer sienten la necesidad de pedir a Jesús: “Haz conmigo
lo mismo que hiciste con Francisco”. Esta necesidad última sería la ideal. Con la lectura
de este libro se nos ofrece a cada la oportunidad de alcanzarlo.
En medio de las preocupaciones y quehaceres con los que cada uno vive cada día, leer
esta nueva biografía de San Francisco nos puede hacer sentir un oasis de paz que pro-
picie una llamada a vivir el Evangelio con la radicalidad que el santo lo vivió.
Fr. Francisco Pesquera, ofmconv.
3
 LUDOVICO NECCHI

Fra Xavier Borrell, un dels nostres frares malalts que resideix a

la infermeria dels caputxins, al convent de Sarrià, bon coneixedor
del món de la informàtica, i sempre a la recerca de tota informació
que pugui fer referència a la família franciscana, especialment als
sants i personatges de l'Orde franciscà seglar, ha compilat ja un
interessant material sobre els terciaris que han sobresortit per la
seva espiritualitat i/o per la seva acció social. En el darrer butlletí de l'Ofs parlàvem de
Verònica Antal, beatificada el mes d'octubre proppassat. I avui centrarem la nostra
atenció en el metge Ludovico Necchi, impulsor de l'esperit franciscà entre els joves
estudiants italians de les primeries del segle passat.
Aquests germans han estat autèntics referents de fe i vocació laical franciscana,
que en la diversitat d'àmbits en què es van moure: rural, urbà, obrer, intel.lectual, etc.,
van saber donar el millor d'ells mateixos a la societat i a l' Església. No podem estimar-
los i seguir-ne les petjades sense conèixer-los. He de confessar que la idea inspiracional
em prové d'una de les nostres fraternitats catalanes que durant temps han dedicat les
seves assemblees a estudiar els nostres “sants”, canonitzats o no.
Ludovico Necchi neix a Milà el 19 de novembre de 1876. Als cinc anys moria el
pare. El 1884, la mare, Cecilia Frisiani, cosina de Manzoni, es torna a casar amb el
conegut escultor Federico Villa. Mare i parastre, indiferents i fins hostils al tema
religiós, ja de grans, retornaren a la fe i moriren en el si de l'Església.
L'ambient d'institut i d'universitat tampoc foren els més favorables en el procés de
fe de Ludovico. Seriós i intel·ligent, inquiet i amb una bondat i delicadesa naturals
exquisides, ens parlarà de la seva conversió en el darrer curs de medicina com d'un
regal de Déu. Aviat esdevingué dirigent de les associacions d'estudiants catòlics,
dedicant tot el seu interès al progrés social dels obrers i dels camperols. Company
d'estudis i de servei militar d'Agostino Gemelli, influí notablement en la conversió del
qui amb el temps esdevindria -amb la col.laboració d'un grup de laics franciscans-
fundador de la cèlebre universitat del Sagrat Cor de Milà, el conegudíssim pare
Gemelli, metge i franciscanista de renom.
El 1905, Ludovico contragué matrimoni amb Vittoria Della Silva de qui tingué tres
fills: Camilla, Giancarlo i Antonio. Amb el p. Gemelli organitzà el dispensari psico-
pedagògic per a infants amb minusvalia i es donà a conèixer en aquest àmbit amb la
difusió d'innombrables i importants publicacions i estudis sobre la neurosi.
Ludovico havia ingressat a l'Orde franciscà seglar arran de la seva conversió al
catolicisme. Dirigent del terç Orde de Lombardia i col.laborador del p. Gemelli en la
fundació universitària, moria, sobtadament, als cinquanta quatre anys d'edat, en
finalitzar una de tantes i dures jornades dedicades als malalts més pobres.
Fr. Josep M. Segarra.ofmcap.

4
 LLIÇONS NO PRETESES

Hi ha coses, com el cent per u de l'Evangeli que hom sap que existeixen, que se'n
parla sovint, que hi són... però no se'n fa més cas. Semblen aquells tòpics que tothom
coneix i que s'apliquen com explicació davant l'evidència de les coses. Seran els anys i
la perspectiva que això comporta, que amb el pas del temps tornen a venir a la ment
moments que des de l'experiència, aleshores sí, es manifesten com fets radicals de
clarividència i acabes comprenen les coses i els fets de vida des de la perspectiva dels
anys. Aleshores ho veus tot molt clar; allò que era fosc, o no circumstancial ara és tor-
na diàfan. I moltes vegades, l'evocació en la memòria ni tan sols és pretesa, apareix i
no se sap com.
Per motius que us diré unes ratlles més a sota, m'ha vingut el record de la padrina
Marieta, la mare del meu pare i d'alguna de les seves màximes improvisades que des-
prés ni tan sols recordava haver-les dit, perquè l'havia deixat caure en el moment es-
caient i al variar i canviar el moment, aquella dita ja quedava desfasada. Fins que amb
el temps i sense pretendre-ho tornava a la memòria, en aquest cas, a la meva, en la
que hi era latent, sense consciència per part d'aquell que l'havia sentit.
També recordo sentències de la meva mare que han resultat definitives. A voltes li
pregunto si se'n recorda que ho havia dit. Normalment la resposta és negativa, no ho
recorda, però sospesa allò que li dic i amb aquell accent i musicalitat tan peculiars que
dona a la llengua el nostre dialecte del Alt Aragó respon: "¡Pues si que estava lúcida i
aguda aquell dia!".
La Pilar i la Maria són ds terciàries franciscanes. No és el moment ara d'explicar
quant els hi dec i afortunadament no em cobraran mai tot el que elles m'han donat i
que jo he rebut concretament d'elles. No hi ha or en tot el mon per a pagar-ho. A més,
són un binomi: la Pilar i la Maria; la Maria i la Pilar. És impossible trencar el binomi. I
l'ordre en el que siguin citades no determina el valor de la parella, sempre són una
unitat.
Darrerament en una conversa vaig rebre una lliçó. En aquest cas de la Pilar. La Pi-
lar té una amiga, la Luisa. Conec la Luisa. La Luisa, que ha patit el seu... no és una bona
dona, és més, és una dona bona. Són molt anys, entre elles, d'amistat i de coneixença,
d'afecte, de confiança mútua. Comparteixen amor fidel i la mateixa fe en Crist. Això els
permet una comunicació molt íntima. Doncs, bé, jo parlava de certes situacions i mo-
ments i la Pilar em deia que ho encomanés a Déu. Que ho posés a les seves mans, però
que ho fes com ho fa la Luisa.
La Luisa, explica la Pilar, no para de demanar-li coses a Déu. És una dona de pregà-
ria i al mateix temps, de necessitats molt peremptòries. Sí, viu molt justament i amb el
mínim. Però confiadament se sap en mans de Déu. Per això li demana tot el que ella
creu que necessita. Però la Pilar m'explicà com ho fa. Ho demana tot però sempre amb
una "muletilla" final: "Dios mío, yo te pido todo esto, pero si Tú consideraras que al-
guien lo necesita más que yo, dáselo a él, precisamente porque sabes que lo necesita
más que yo. En ese caso, no seria justo que fuera yo quien lo recibiera".

5
 No se m’hauria acudit mai poder ser tan generós en la meva pregària. Impossible.
Ara ho podré ser per la lliçó rebuda.
Aquestes dones que he citat i que m'han tornat al record, una vegada més, per la
conversa amb la Pilar són "unes mestres". No són "mestres"; no són "professores";
són "unes mestres". Al Magisteri s'hi arriba per la via acadèmica, al Mestratge s'hi ar-
riba per coherència de vida, per fidelitat, per esdevenir model sense pretendre-ho. I
ací vaig.
Aquestes dones es permeten el luxe de donar lliçons precisament perquè no pre-
tenen donar-les. S'imposen per elles mateixes perquè, també precisament, no volen
imposar-se. Donen lliçons i no saben que les estan donant. Només reflecteixen, amb
les seves actituds i paraules, la seva discreció caminant per la vida.
Fra Joaquim Recasens, ofm

PENTECOSTA

Pentecosta és la festa agrícola del poble d'Israel, on s'ofereix els primers fruits de
les collites.
Per a entendre bé tot el missatge de la Bona Nova de Jesús de Natzaret, Pentecos-
ta és la configuració plena. Els apòstols perden tota la por en voler comunicar la Bona
Nova de la Resurrecció de Jesús de Natzaret. Diuen sí i amb coherència a tot el que
han viscut i presenciat.
Quan un té un ordinador o bé un telèfon mòbil, el vol configurar a la seva manera
de treball perquè li doni els resultats esperats. En aquests aparells hi trobem molts de
programes i eines, però si volem que respongui en allò que nosaltres volem, ben aviat
ens adonem que moltes no ens són necessàries.
En el pla de Déu, Ell cada dia vol configurar la seva segona vinguda, i si en el seu
moment va trobar la noia de Natzaret, Maria, en portar la figura fonamental del pla
salvador, ara Déu, cada dia ens pregunta si volem ser peces claus d'aquest pla.
Pentecosta és la Llum, la Força per a dir SÍ a Déu. "Tots els membres se li han de
configurar, fins que Crist sigui format en ells (Col 2, 19), cal adherir-se al qui és el cap.
Sant Francesc va saber respondre i adherir-se, com Maria, a qui calia servir.
Tenien ganes de posar sobre la taula, allò que creien i veien. Van ser coherents
amb el seu sentir.
Déu ens ho pregunta cada dia a nosaltres. Ens sentim interpel·lats?
¿s volem configurar amb Ell i sentir-nos U en un sol cos i que el seu pla quedi
complert? (Lumen Gentium, 7)

Bona Pasqua de Pentecosta

Francesc Coll, ofs

6
 ALERTA AMB ELS PENSAMENTS NEGATIUS!

Els pensaments negatius que tenim dintre els nostres caps són molt tòxics per a nosal-
tres mateixos. Afecten la nostra seguretat, la nostra autoestima, la nostra confiança, el
nostre benestar, la nostra pau interior ... Per treure’ns-els del damunt, cal convertir-
los en pensaments positius i així poder retrobar la pròpia confiança i felicitat en les
nostres vides.
Aquests pensaments negatius que ens cal esborrar dels nostres caps, podríem resu-
mir-los de la manera següent:
Tenir un concepte molt baix de nosaltres mateixos. Pensant d’aquesta manera,
deixarem entrar la tristesa en les nostres vides i no aconseguirem tenir força per a
lluitar en el nostre dia a dia. Tenir aquest concepte de nosaltres no és pas ser hu-
mil. Ser humil és reconèixer la veritat, i en aquest supòsit és reconèixer la veritat
d’un mateix.
Comparar-nos sempre amb els altres. Actuant d’aquesta manera, obrim la porta a
l’enveja, que ens conduirà, més aviat o més tard, a l’odi, pel fet de considerar-nos
inferiors, o també a l’orgull, quan els nostres pensaments tendeixin a pensar que
no hi ha ningú que sigui o que faci les coses millor que nosaltres.
No perdonar-nos mai els propis errors. Tenir sempre presents les nostres errades,
ens farà arribar a tenir complexos d’inferioritat. Tots cometem errors, no som per-
fectes, som persones humanes, amb els nostres encerts i els nostres errors.
Malfiar-nos de tothom. És ser molt orgullós creure que només un mateix és bo i
sap fer les coses bé. Només els orgullosos construeixen murs al seu voltant i aca-
ben ben sols, tancats en els seus propis murs ...
Tenir por de “ficar la pota”. Hem de fer tot el que calgui per no deixar-nos domi-
nar per la por, ja que paralitza i molt ... Tenir por abans de fer alguna cosa no té
cap fonament, només ens impedirà de dur a terme normalment qualsevol acció.
Estar arrelat en el passat. Mirar sempre enrere, tant si és per recrear-nos en fets
joiosos com dolorosos, és molt perillós, ja que la vida avança en el camí i en el
temps, i si sempre mirem enrere, ens entrebancarem en el present i no podrem
seguir cap el futur ...
Donar la culpa de tots els nostres mals i errors als altres. Pot ser que alguna ve-
gada algú ens hagi fet mal , però no pas per això hem de pensar que aquesta situ-
ació es repetirà, i si, malauradament es repetís, hem de recordar que existeix el
perdó, que és conseqüència de l’amor, i que cal posar-lo en pràctica, si noa ens
anirem tancant en nosaltres mateixos fins arribar a malfiar-nos de tothom.
Balbina Birba, ofs

7
 FESTA DE LA DIVINA PASTORA 2019

Fidels a la tradició caputxina, els framenors d’aquest orde i els

terciaris del convent que tenen a Mallorca han celebrat, un any més, la
festa de Santa Maria Mare del Diví Pastor, popularment coneguda com
la Divina Pastora. Aquesta sempre s’escau a la vigília del quart diumenge
del temps pasqual o festa del Bon
Pastor. El passat dia 11 de maig,
l’església dels framenors
caputxins es vestí de festa. Un
cop acabada la celebració que va
congregar un bon nombre de
fidels, tots es van dirigir a la
capella presidida per la imatge
d’aquesta advocació mariana i allí s’hi feu la visita espiritual. Presidí la
missa i la pregària posterior Fra Gil Parés, ofmcap., guardià del convent. Tot
va acabar amb la veneració de la Mare de Déu i el cant dels seus goigs que
va compondre el reputat mossèn Cinto Verdaguer, terciari franciscà de
l’antiga obediència caputxina. Tots els presents, com és costum, van rebre
un estampa recordatori de la festa.

Al dia següent, com ja és una tradició, la família

caputxina (framenors i terciaris), aprofitant la
triple avinentesa de la festa de la Divina
Pastora, de trobar-nos de ple en el temps de
Pasqua i celebrant el Mes de Maria, van
peregrinar a un santuari marià mallorquí. Per
aquest ocasió l’elegit fou el de Bonany, a Petra.
L’arribada a aquell poble fou marcada per una
primera aturada a l’església conventual de Sant
Bernadí, dels framenors observants i
actualment custodiada pels framenors
caputxins, per tal de fer la visita espiritual al
Pare Sant Francesc, que es venera en una de
les capelles laterals del temple, i conèixer un
poc millor aquell temple franciscà de tant de renom a Mallorca i en tota la
família franciscana. No debades, d’aquest poble, que en fou el seu bressol,
i d’aquest convent, on hi despertà la seva vocació religiosa, sortí el gran
missioner i Apòstol de Califòrnia, Sant Juníper Serra.

8
 Llavors vingué la pujada al Santuari de Bonany on, després de saludar
la Mare de Déu, hi celebraren l’Eucaristia i s’hi compartí el dinar amb
joiosa fraternitat. Es dona la casualitat que en aquest mateix santuari s’hi
conserva un quadre antic pintat a l’oli que representa la Divina Pastora que
hi deixaren els ermitans de la
Congregació de Sant Pau i Sant
Antoni durant la seva llarga estada
com a custodis del santuari. Sens
dubte aquesta obra és una
testimoni fefaent dels lligams
espirituals i fraterns que sempre hi
ha hagut, i encara hi ha, entre els
frares de l’orde franciscà caputxí i els nostres ermitans.

Aquesta és la forma peculiar que tenim actualment els membres de

la família caputxina de Mallorca de celebrar la festa de Santa Maria, Mare
del Bon Pastor. Aquesta devoció a les illes és prou antiga. La introduïren els
mateixos frares en el segle XVIII. Les notícies més antigues que coneixem
són de l’any 1763, quan en el convent primitiu dels caputxins conegut amb
el nom de Ses Murteres s’hi va celebrar la primera festa en honor de la
Mare de Déu vestida de Pastora. Amb la construcció del nou convent la
devoció hi fou traslladada i se l’hi va dedicar una de les capelles de
l’església que aixecà l’ingeni de Fra Miquel de Petra. Tot i que desplaçada
del lloc original, es conserva la pintura que la presidia. Avui en dia en el seu
altar s’hi venera una imatge procedent dels tallers d’Art Cristià de la ciutat
d’Olot, procurada pels frares caputxins del convent d’aquella població l’any
1911, a iniciativa del popular Pare Atanasi de Palafrugell i amb el suport
econòmic dels franciscans seglars d’aquella època.

Jordi Llabrés i Sans, ofs.

9
 CAPÍTULO ELECTIVO DE LAFRATERNIDAD DE GRANOLLERS

El domingo 26 de mayo se celebró el capítulo electivo de la Fraternidad San Fran-

cisco de Asís de Granollers, presidido por el ministro de la OFS de Cataluña, Carles
Llompart y acompañado por el asistente Fray Francisco Pesquera y Montserrat Linares,
miembro del Consejo de la OFS de Cataluña.
A las 9:30 se comenzó con la Eucaristía.
A las 11:00, siguiendo el ritual de la OFS, se comenzó el capítulo electivo, dando como
resultado el siguiente Consejo de la fraternidad:

- Ministro: Josep Mª García

- Vicemininistra: Asumpció Curniellas
- Secretaria: Manuela redondo
- Tesorera: María Muñoz
- Formación: Fº Javier Conejo
- Vocal comunicación: Lluis Salas.

A continuación se celebró la visita fraterna, comenzando por la lectura del preceptivo

informe del trienio por parte del ministro de la fraternidad, Josep Mª García. Resaltar
del informe:
• Recuerdo de las hermanas que nos han dejado en este trienio: Rosa Guixà y
María Guerrero.
• Los nuevos hermanos que se han incorporado: Ana María, Radek (profesión
solemne) y Magdalena, Claus, Miquel y Luciano (profesión simple).
• Vida de Oración: Celebraciones mensuales de la Eucaristía con comunidad
parroquial; Oración mensual que da inicia al encuentro fraterno; Encuentro
con el Obispo de Terrasa con motivo de la visita parroquial; Participación en la
plegaria en el obispado de Tarrasa como por ejemplo jornadas Diocesanas del
año jubilar de la Misericordia el mes de octubre de 2016; Participación en la
celebración de las jornadas anuales de los pobres, instituidas por el papa
Francisco, que suelen coincidir con la celebración de nuestra patrona Santa
Isabel…
• Vida de formación: En estos últimos años se han tratado los siguientes temas:
Preparación del congreso nacional de la OFS España 2017 elaboración de pro-
puestas y modificación de Estatutos). Contamos con la presencia de Manolo
Sánchez (responsable de formación del Consejo de la nacional) y Encarnita del
Pozo (ex ministra internacional); Encíclicas papales actuales; Aspectos de ac-
tualidad de vida cristiana (Gaudete et exúltate (Fray Gonzalo. Asistente de la

10
 fraternidad), el Dios Misterio (Fray Francisco Pesquera) y aspectos básicos de
la Regla y las Constituciones; Testimonios, como el de Roland Fosso, sobre ru-
tas migratorias de África a Europa.
• Vida fraterna: Celebración mensual con una comida fraterna, en comunión
espiritual y material con los cristianos de todos los tiempos; Salidas con los
hermanos para tener espacios de convivencia: Puiggraciós, Cracovia, Gandía,
Olot y Girona; Compartir experiencias que los hermanos han tenido en ve-
rano: Lourdes, Assís, Polonia, Croacia, Colombia, Asturias, Bulgaria…; inten-
tamos dar acompañamiento espiritual y humano a los jóvenes de JUFRA y en
celebración en Granollers del encuentro nacional en Marzo de 2017.
• Vida de Caridad: Ayuda a los proyectos solidarios que fija la fraternidad: apa-
drinamiento de un niño de Colombia, donativo a las hermanas Carmelitas de
la Torreta, ayudas a la Iglesia necesitadas, a Casa Guadalupe de Sabadell (Cen-
tro de acogida de madres monoparentales), al cenáculo del Montseny (centro
de acogida de personas con problemas de adicciones) y al centro de enfermos
terminales de Palma de Gandía que llevan los hermanos de la TOR; Participa-
mos de las actividades solidarias que organiza la Parroquia: El café franciscano
(espacio de acogida, convivencia y alimentación espiritual y material a los
beneficiarios, La Llar (acogida para hombres solos y en situación de exclusión
social que la Parroquia ha abierto en 2018 y actualmente tiene 3 residentes,
ayuda puntuales a familias con problemas económicos graves.

Se agradece el apoyo espiritual y de organización que recibimos de nuestro asis-

tente, Fray Gonzalo, y también de los frailes del convento, especialmente Fray
Jordi y Fray Antonio, como se pudo apreciar en el encuentro nacional de la JUFRA
y en la Asamblea de la OFS de Cataluña.
Durante este trienio se han trabajado temas espirituales: La Misericordia, los mu-
ros de la indiferencia, transformarnos para construir una nueva Iglesia, la acogida
a los hermanos de la fraternidad, ser penitentes en el siglo XXI…..
Una vez terminado el informe se pasa a un diálogo fraterno para terminar con una
comida conpartida.ººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººº.
Comenzamos un nuevo trienio con ilusiones renovadas, con alegría y pidiendo al
Señor resucitado y a la Virgen de Montserrat que nos ayuden a vivir el Evangelio
en fraternidad y que a través de San Francisco, Santa Clara y Santa Isabel nos ayu-
den a ser santos.

Francisco Javier Conejo, ofs

11
 Desde mi rincón.
Algo de Cristología
- En el seguimiento a Jesucristo como
cristianos hay una correlación entre la
imagen que el hombre se hace de sí
mismo, de su destino y de su necesidad
de salvación y la interpretación que el
hombre hace de la persona y de la obra
de Cristo. Y no se trata de hacer un Cris-
to a la medida de nuestros deseos y ne-
cesidades, se trata de entender y prac-
ticar el seguimiento en la medida de
Cristo.
- El seguimiento del cristiano está en el
encuentro con Cristo vivo y resucitado.
Es el Cristo que se convierte en Cristo y
se hace camino, vida y verdad.
- En el seguimiento es de suma importancia examinar el desarrollo del pensa-
miento acerca de la persona de Jesús, esto es la cristología, reflexión sobre
Cristo. Inseparable de ella está la reflexión sobre la obra salvadora de Cristo,
la soteriología.
- Muy importante en el seguimiento a Cristo es comprender la relación entre
Cristo y el Espíritu porque es el Espíritu el que cubre la distancia entre Cristo y
los cristianos. La Iglesia es no sólo el cuerpo de Cristo; es la Comunidad de
Pentecostés.
- El seguimiento a Cristo expresa la verdad de ese encuentro místico. El cono-
cimiento pleno de Jesucristo comporta un caminar y un seguir. “Jesús es co-
nocido en la medida en que es seguido. Su misterio sólo se desvela a quien
van tras él, están con él, sirven al mismo Dios, parten el mismo pan y anun-
cian el mismo evangelio”. El seguimiento a Cristo implica: conocimiento,
amor, confianza, obediencia, fidelidad…
Para mí la escena del NT que mejor expresa la personalidad histórica de Jesús es la úl-
tima cena. Cuando Jesús tomó el pan y lo bendijo, lo partió y, dándoselo a sus discípu-
los, dijo; "Tomad, comed, este es mi cuerpo". Para mí representa la entrega total a la
misión que ha sido encomendado. Cuando tomó el pan aquella tarde para partirlo y
repartirlo según su costumbre, nos podemos dar cuenta de que así era Él: un pan par-
tido, repartido, una vida devorada por todos los que tenían hambre de vivir, de ser
amados, escuchados, comprendidos, amados. Este Jesús histórico que se entrega en
su misión es el que me orienta al servicio de los demás.
Francisco Javier Conejo, ofs
12
 RESUM DE L’ASSEMBLEA ANUAL DE L’OFS DE CATALUNYA 2019
ARENYS DE MAR

Tingué lloc el diumenge dia 12 de maig de 2019, a la Casa de les Esco-

làpies d'Arenys de Mar.

Seguint la programació del dia, a les 10h es començaren a retrobar els

membres de les diverses fraternitats de Catalunya, i tot prenent un bon ca-
fè tots els germans s'anaven saludant i compartint les seves vivències ac-
tuals o ocorregudes al llarg de l'any. Les fraternitats que han assistit en-
guany són: Arenys de Mar, Badalona, Pompeia, L'Ajuda, Lleida, Santaló,
Igualada, Granollers.

A les 10,30h. La celebra-

ció de l'Eucaristia fou presidi-
da pel Provincial dels Caput-
xins Fra Eduard Rey, amb Fra
Francisco Pesquera, ofmconv
que fou qui feu l'homilia i Fra
Josep Maria Segarra, ofmcap
Fra Joaquim Recasens, ofm
Fra Francesc Linares, ofm.

Després de la missa una

pausa per esmorzar, i segui-
dament a les 11,45h, la teòloga Adelaide Baracco ha començat a desglos-
sar el tema: "Francesc d’Assís" (rabiosament mil·lennial), en una primera
part, i el professor Josep Otón en una segona part.
Sant Francesc un cristià normal d'una cristiandat normal del seu temps,
semblant aº una cristiandat normal del nostre temps, però Francesc és un
creient convers, que surt de les inèrcies, de les estructures, i en fa una vi-
vència espiritual, llegeix bé l'Evangeli i no en fou sord, el seu cor generós
no negava mai res a ningú que li demanés alguna cosa, sobretot si ho feia
"per amor a Déu"; en fa una experiència personal, mil·lenialment s'emanci-
pa, trenca de la tradició, renunciant totalment a la impietat i les cobejances
mundanes. Un soldat de Crist cal que comenci per la victòria sobre ell ma-
teix, davant del leprós, que allarga la mà com aquell qui espera rebre algu-
na cosa, Francesc li dona no sols una almoina, sinó que també li fa un pe-
tó. La natura fou un trampolí que el portà cap a Déu, Càntic del germà sol,
o Lloances de les Creatures.
Una lepra d'avui és la injustícia social, el món de les aparences, imat-
ges en les quals ens maquillem...

13
 Descobrir que som pobres, però que som estimats de Déu. Viure amb
autenticitat i rebutjar les paraules buides i tot fariseisme.
A continuació hi hagué diverses intervencions agraint als ponents les
seves ponències i vivències d'experiència personal que tan bellament han
exposat.

A les 14,15h. Tingué lloc el Di-

nar de germanor.
A les 16h. Hem fet la visita gui-
ada al Cementiri de Sinera per
l'Historiador d'Art Joan Miquel
Llodrà.
A les 18h a la sortida, a la pla-
ceta davant la claror del Medi-
terrani, ens hem acomiadat tot
cantant L'Hora dels adeus,
agraint al Senyor la benedicció
d'aquesta jornada fraternal.
Benet Coll, ofs

14
 Agenda
(D’acord amb les dades facilitades per les Fraternitats)

Dissabte 1 de juny, 12h. Presentació del llibre, “Reflexos del Cántico de las
Criatures” al Monestir de Pedralbes.

Diumenge 2 de juny, 1er. diumenge.

Fraternitat d’Arenys, Recés a la Capella de l’Horta, 9,30h Pregària de Lau-
des davant del Santíssim. 10h. Xerrada a càrrec de Fra Jacint Duran, 10,30h
Temps per a la meditació i pregària personal. 12h. Eucaristia i durant la
qual els terciaris renovaran la professió.
Fraternitat de Pompeia, 9h. Assemblea, 10,30h Eucaristia. 11,30 Continu-
ació assemblea.

Dilluns 3 de juny, 18h. Pregària a la Fraternitat de la Mare de Déu de

Pompeia, Diagonal 450, de Barcelona.

Dissabte 8 i Diumenge 9 de juny, recés a Sant Martí del Montnegre, im-

partit per fra Josep Manuel Vallejo, interessats a participar contacteu amb:
conselldelaics@caputxins.cat

Dimarts 11 de juny, a les 19,30h. Eucaristia final de curs concelebrada.

Cants, Franciscanes Miss. de la Immaculada Concepció. , a Plaça Universi-
tat, 2. Barcelona.

Divendres 14 de juny, XXIX Jornades d’Estudis Franciscans a la Facultat de

Teologia, Carrer Diputació, 231. Barcelona.
10h Pregària i Presentació, 10,30h. “Franciscanos y sultanes”, per P. Sime-
ón Stachera, Vicari general de Tànger. 12h. “Les Hores de Ramon Llull”,
pregària d’ahir i d’avui, per Simone Sari i Albert Soler, Centre de Documen-
tació Ramon Llull, Universitat de Barcelona. 16,30h. “En Ell hi ha només el
sí. Què significa ser afirmatiu enmig del nihilisme?” per Carles Llinàs, Pro-
fessor de Filosofia de la Universitat Ramón Llull.18h. “La projecció interna-
cional de Sant Llorenç de Brindisi (1559-1619)” per fra Valentí Serra, of-
mcap. Historiador i arxiver dels Frares Caputxins.

Dissabte 15 de juny, Jornades 2º dia, a les Franciscanes Missioneres de la

Immaculada Concepció, a Plaça Universitat, 2, Barcelona.
15
10h. “La ruta franciscana en la dedicació docent” per M. Àngels Cifre. Pe-
dagoga i Professora de les Franciscanes . 12h. “Dos Coronas” . Documental
sobre el P. Kolbe. Presenta: Gonzalo Fernández, Doctor en Història Medie-
val.

Diumenge 16 de juny, Romiatge a Montserrat , 10h. Xerrada amb un

monjo sobre el lema d’enguany “Doneu-nos l’alegria”. 11h. A la plaça di-
nàmica . “Reflexió sobre què vol dir per nosaltres, terciaris, la felicitat”.
12,15h Pregària del “Parenostre “ al Cambril, 13h Eucaristia a la Basíli-
ca.14h Dinar de germanor, 16,30h L’Homenatge a Sant Francesc, al camí
de l’ermita de sant Miquel, 17,30h Ens acomiadarem amb el cant dels
adeus a la plaça. 18,45h els monjos celebren vespres.

Dilluns 17 de juny, 18h. Formació a la Fraternitat de la Mare de Déu de

Pompeia, Diagonal 450, de Barcelona.

Dijous 20 de juny, 20h. La darrera conferència del cicle “Literatura, Art i

Cristianisme”. “ Marc Chagall” a càrrec de fra Josep Manuel Vallejo,
ofmcap. A la Cripta del Santuari de Pompeia, Diagonal 450, Barcelona.

Diumenge 30 de juny
Fraternitat de Granollers, 9h.Sortida del Convent dels Franciscans,
Pl. Jacint Verdaguer, 7 de Granollers. Per visita cultural i final de curs
a Girona, visitant la Catedral, el barri jueu, el casc antic etc. Telèfon
de contacte per als interessats a apuntar-se, Sussi 639 406 950.

Redacció: Pompeia, Diagonal 450, 08006 - Barcelona, Tel. 635 612 431.

16