You are on page 1of 16
COGIC CENTRAL ORGANE de INTERLINGUE (0c) ¥ 3 My P OV LINGUES INVASION oe. Ju Tis a Seriosicen ti invasion seabla constituer 11 Bein calamit’ de Enictia, Desde 1i conensa del secu! nasce nedialnen ur linue irternational chascun sensu e hodie on conta ja ; lu quam 760 projectes tuilicat ¢ 11 production contiaua... Un poc re- frenat durante Ti querre, forsan pro Ii manca de arere, 11 nov projectes reconensa pulular. 111 > nen tam muneresi que Cosm, renuncia recenser les *\ sol diferentie con antey es que , vice initar Esperanto Ji mw basa se sax sovente sur Hi naturalit2, To es ja un procresse, ma ti evolu i {ion ne consensa li enore perde de energie © de ton volunt’) quel es expenset inutilnen e sem nocivaen, nam li sol efecte de ti situa- Sion es anusar, my vetornar de! interlinguistica 1¥ publica quel naturalaen conclude: st te continuz, it va exister tax ault interlinques quam irterlinguistes, £ Ii autor de projecte, quel crede naivnen auxiliar e proscer li afere del L.1., solmen contribue risibilisar it, Noi ne neca que ti autores es sinceri in lor tentatives multiplicat, Chascun es per= suadet que il ha trovat 1i max bon solution, e i] ponsa tande que su deve es publicar © propacar it por li felicit8 dal honanité. Tamen, considerante que desde un dani-secu’ gant projectes publicat, exceptet 4, ha bertost cadet in oblivia malgrd omni esperan- ties , noné expenset e van sacrificies, noi posse concluder que li metode ne vale. It fs sinil a ti del Danaides condaanat plenar un tone sin funde. Ti] un cert gradv on Posse conprender que null colaboration es possibil inter 1i ancian conception filoso- fic de Ro, o anc inter 1i soni-artificial (Esperanto, Ido) o 14 nov conception natural- istic...sa inter 14 partisanes del_naturalit3, esque un colatoration ne posse vicear £1 neciv concurrentie inter fratres? un colaboration de quel vell resultar un sol Tine guet Naw on ne posse noninar colaboration, ¢ nes.... labor un dispersion de efo constituent un anarchie sin exemple in If altri doninias. Che Esperanto Ii "Fundanento" tapedit omni possibilit3 de amelioration o de evolution. Che Ido Ni vocabulariun esset welior, na Ti granatical base, isitat de 4i de Esperanto deforeat prese oni derivates natural. Li sistemas naturalistic, ante Ii aparition de Gccfdental, constituet un pluralita sin cohesion, dune sin fortie atrativ. De Wahl hae vet li merite aclonerar Jentisen tf polve de ton voluntis, creante finalaen un sove. rent organisat. Vice auxiliar le in su interprense, mult partisanes del sodem lingue auxiliari ha vsat lor forties por contraacter Te, provante crear sovenentes paralel, por exeaple sladel ¢ Scheffers, con lor Uniti Lanque, Weisbart con su llundilatin, men Jespersen con su Movial, © sin parlar pri recent tentatives. Pos lor aorte on ne plu audit parlar pri {Ni Lor ovres havet mul] utilits, a contribust disperser li interlinguistes in pluri campes hostil. Vorten, esque it ne vell har esset plu inteligent @ plu sagi, vice crear e propagar nov variantes naturalistic, sinplicnen partiprender If labores in li principal sistena -uhe naturalistic, it es nee Tingue? Ti lingue forsan ne satisfa aor novatores? tia esque lor Ningue,de ti descontentes, va satisfar ply bon li munde ? {li es fersuadet ori to, ma constatante que desde li sub tion de Gee, in ¥ concurrente yos- set superviver long, noi deve cone que li minere el ilusiones esala ti del d ilustones. 11 sorbla strarai guc vice cclavorar con nos, mt partisanes prafere composir “av pro- jectes © expenser lor roné in custosi apart propazande, In conensa to naturalnen flat- te lor varits, ~2 poy quant peripi} e dclorosi apare li fiascc de lor car esperantios! Noi persa, por exemple, al germay Weistart, por quel de Hah! havet un tre grand esti- na, Neisbart esset un mann talentasi ¢ altruistic, quel vell har esset un preciosi aux- iiator in li develonation de Occ. tia i] preteret crear successivnen 4 lingues sempre flu proxi a Occ, ¢ obstinatgirar circum ]i potte™, quam on di in francesi, vice in- trar in it. Fals orc) lie? Gn re save, £ hodie, Weisbart sort, su tot ovre cade in o- blivie. Sene gerdit cur i lanides | ita 14 nov projectes continua pulular. Li pluparte de lor autores conosse apen Ii question, quo ne impedi les publicar spess brochuras plen de assertiones refutat desde Jong del experientie. duande un autor vole parlar pri clevage de] cunicules, i] prende 14 precaution consultar If tractates del specialistes, ma, evidentmen, por parlar pri interlinguistica,on ne deve embarassar se con tal superfluita: Quicunc interessa se pri Vi problena de! L.1. comensa per parturir un spess gramatica in quel il decide con un desareant autorit2 pri onni detallies. Ti astonant pretensiones ¢ candore de alcun autores de retrova se in lor propa~ ganda. Pro que Occ have If sol moverent organisat basat sur Ti naturalit2, 111 conside- ra su organes quan un salta-plane por conquestar 11 glorie, (Vi invia lor projecte,so- verte apen exbossat, a Cosm., expectante 11 inaediat adhesion a lor opiniones interline quistic. & si Cosm. have li audacie recenser it sin entusiasme, nof recive un pluvie de sal conplimentes; si nor revue renuncia partar pri St, noi es acusat tande *tiner If concurrentie?; @ si noi responde a lor criticas, noi es qualificat quae *arogant pole- nistes™ ! £ finalmen si - quam to eveni fatalaen - lor projecte es bentost obliviat pro If con- tinui ariva de nov sistenas, to es ancor nor culpe: noi es acusat har fat i *conspira- tion del silentie® ! Si alninv ti sapient autores vel] concordar in lor reprochas linguistic contra Occ., roi vell traer ex lor condannationes alqué uti} por aneliorar nor lingue, aa nequant! Geni lor criticas contradi se e anihila se reciprocne In omni casus un cose noi ne deve far 2 un autor de L.1., it es obliviar citar un textu de su sistesa. Alva ner = on semora it forsan = postulat que Cosa wey publicar un specinen de su L.|, sur li covrinent vice li inage decoratiy habitual ! Desde prese 40 annus 1i subsignate sequet die pos die If evolution del L.I., e studia quasi oani nov projectes. ku, nol posse dir que onricos ha esset dit pri li prot lesa del L.t.. Desde long 1f autores solwen combina nov variantes de lingues Ja publicat, nae anc sur li base del naturalitd on posse inaginar sin halte infinit variationes. SI, in Hi sistena: naturalistic, 1i pluparte del paroles es intemational, © pro to es- capa ex discussiones, it existe tasen un litt proportion de vocabules in queles dubitas ts seapre pos: For exerple a ve decider con certit inter anc, anque, anch ank @ nen aussi 7, inter yo, jo, io 7, inter dunc, donc, donque, dunque, inte nos, nu, inter pri, perf, about, aut, "sopre 20r, it @s “as just pri t¥ paroles que ror critican- -- de tes querella nos, quan si it vel esser nor culpe si un evident internationalita no ex- iste por omi ti paroles. Far un nov lingue con altri combinationes de paroles no solve Ti question, pro queun triesis autor posse sempre postular nov coabinationes. Ti lude dura desde long e if mu sufic Lt sol medie exear de ti marasne interlinguistic es acceptar quam base 11 eax expan- det lingue naturalistic (Occ) decider, par votationes del Academie, 1i changes aco- rosset quam racess{ pos discussiones. Si If majorité decide li ‘statu quot, IV refor- sistes ney conforsar se sincermen al decisiones, quam in qualeunc altri societé, Orga- nisar un dissidentie © crear un nov novenent ne supera li d facilita, pro que nequf e nequé garanti que in li nov movenent Ii sam procede de dissidertie ne va esser reconen- sat de alcun descontentes, Lis, quel ne posse acceptar If decision del majorité. dev capectar que ane jr_lor canpe Tf discipline va esser rejectet, e que Ii statu anarchic ya continuar sin halte, Chascun es Tiber proposir un anelioration ~ nol vole dir: to, quo il crede esser un anelioration - a nor academe. Ti acadenie os conposit de inter] inguistes conossent ti] unde Ti questiones interlinguistic, Li facte que oanes (si noi ne erra) ha propagat antey altri Tingues international pruva que ili ne es obstinat, ma 0s partisanes del prograsse, Naturalaen ti acadenie ne va acceptar discusser omni propositiones, sovente contradi- tori, nascet ex capricie. {i propositor deve aotivar les per convictly argunantes, ma ti condition es usual in onni organisationes desocratic: guvernaaentes, societés, tri- bunales, clubes. Li propositor, quel ne successa far adopter su idés tanen accepta sub- nisser se al decisiones del majorité, em contrari a su opiniones, Corporationes in Quelas chascun reserva se If jure refusar 1 dacisiones del najorité bentost cade {n 11 anarchie e dissocia se, {In 1 modern interlinguistica noi ne cosprends pro quo tal disctplina ne voll esser possibil. Null del 15 membres del Occ.-Academie opine que Occ es parfect e {ntuchabl , Chascun de 111, {n contrari, have 1i {dé que alcun eleaentes del grasatica o del voca- bularium posse esser ancor *aneliorat". Tanon null de {Ni va far claccar li portas in Vi casu u su propositiones ne va esser accepta 3 in pri pr ue fundar ur sovenent vell pustular wult plu aoné, eneraie # teapor quan conwicter ft propositiones. : Gn save que, in conensa, plurt adherentes de Occ wilt criticat 1 *apostrofet litte- rust J @ nl. Crear un nov projecte exeapt! de ti detecte vell har esset un solution, Tanen i11 judicat plu simplic convicter per bon arguaentes I! seabres de] acadenie, gual votat Ii supression de ti *defecte®, Esque tH procede ne os plu intelligent quae un dissidentie 7 £ preci pve plu confore al solidarita 2 Inter 11 ingobilisae de Esperanto © 11 fatigant agitation dispersty del *novatores® ssave on no posse trovar un medie eficient *organtsar® Ii progresse 7 Ric Berger gion, on ne posse impedir se admirar li devotion e 1i tenacit3 del nissionarios, Hea scienticmen lor ovre hae ve un alt valore pro que {li dove crear ¢ fixar un Vine que scrit por nuaeros! popules quel ne possedet un tal ti) hodte Con un {nfatigadil patientie, If missionarios recolie wy... Hi abies de} indigenes de omni regiones del terra li paroles quel apari tan {nform, tan strangi, tan poc apti por expresser alt pensas. Poe a poc ili organisa ti cdos: ili capte so- nes, {11 decovri 14 vancies del intonation; i11 percepte 1i nov nedies de expression, @ un die vent quande Ti racontas de Bible apart in un nov lingue. Hodie 1f Bible es traductet, in tot © fn parte, in presc 900 lingues, e 11 *Societé biblic britannic e ‘axtran", de quel li sede es in London, posse emfasar har editet, it sol, 1i Bible in 900 diferent lingues. Ha si ti resultate es narvelosi, on ne deve obliviar, tanen, que it existe ancor 1500 Tingues in quel nequé ha esset traductet. in Europa self on parla 79 lingues, 2a solmen in 35 de 111 li tot Bible ha esset traductet” On vide que it existe ancor ult a far por Ii sctentistes del future. Interia 1i labor de traduction continua, in li sol annu 1933 aparit 10 nov traductiones in Tingues ne havent un scritura, quo obligat usar Ti latin alfabete.duan exeaples noi d2 in sequent specinenes de verses biblic: Kamberri. Gama Usula chiga t-uduniya hali u cha Ma ma yi zana ndi’i, adama biti Habbe. . mayu biitu yi uniingd wa, amma. Sabou Ama adouna gai ibebe, Aini wo se tourou wa har abada. g0 obeu, ine woi wo le gawase ye, yamar’ ka omo Tsamba s0g0 wo bemo ga. Je deut ne den ma naken pen d Tiganes de Lettonie (Europe). 30 otdija Peskires jek wo ni, gon naken bemi me, i nya r lake milidza Devel svetos, % legine Chaves, sobi svako, pac Me nadileeli: Bu buka ba khinye ™€s28ininel, ne mejal lerke diiben bekoncoskrio, lileeli : thumu ba Neyambi mu nga masume Kunini (Oceanic). mayele, Ingele pese ngalu itu sogarumesi, Buaraigo mame God, mane matatu ergo nairege, mane nalazutege matatu, ¥i quele precisiones pri ti Tingues: Li Kanberri es parlat de circa 40000 hones de} region del Niger, Ti Tsamba de circa 20000 hones proxie Ti francesi Caderun. Li Yaka es parlat in li francesi equatorial Africa. Li popules parlant Habbe es Hohasedanes v1- cin de} Sudan, Li Kunini es parlat solmen de un litt popul de 2500 hones, de Papuan o- rfgine (Oceania), e it existe un sol Europane conossent ti Tingue. Li Tsiganes de Lettonia es un del nwmerosi tribes de t! curiosi popules quel erra stn cessa tra Europe, conservante inmutabi Teen su Hngues e su customs. It esset un bel] interprense converter al evangelie ti nowades supersticiosi, furtori e mentitori. Ex Mlotre Journal, Lausanne’, trad, P Bg ~~ LI FINALE -i del ADJECTIVES Gn ha mult reprochat ti -i facu’tativ a nor lingue, parlante aen pri un reste de Esperantisae ' Pro que tal criticas tende far creder a un grav aanca in Vi conceptiones de de Wahl, noi opine necessi far aanorar declarationes ancor poc conosset de nor nastre. Ti declarationss es tan plu significativ que ili esset fat in 1929, in 11 moment quande Jespersen, per su Novial, tendet, de su tot av- torits de linguist, imposar ti finale -i sistesaticaen por oni adjectives, Ly problesa del -i final esset exposit de de Wahl in Cosa, April 1929, p. 70, sub 1f titul "Linguistic questiones®. Li letura de ti articul nonstra un astonant berspicaci ti che nor eastre, quel previde e cita li objactiones quel on fa nu a ti finale -i Constatante que ti final ~i sona tre foren, il scri: "Li regules de Occ tre clamen di que 1i usation de ti finale -i del adjectives 65 absoluteen voluntari e nullmen oblicativ, u it ne as postulat per 1i forme del sufixe o li necessita distinter it de un identic substantive, si posse evenir un sisconprension, £ pro to it totmen ne es necessi usar ti ci finale, Un posse tre bon usar ti paroles sin finale, 0 on vel] posser non adjunter li genaral eufonic finale -e: bone, clare, etc...® Ergo da Wahl salf considerat Ii -@ eufonic quaa aplicadil anc a) adjectives. E in facte i] usat in su Auli Ti 0 @ ne li -f por ti function, Ui divergentie actual inter Occ e 1i naturalitd concepiet de IALA veri del fac- te que, pos 11 di fusion de Occ in romanic landes, li beson del finales eufonic es- set sentit plu ault quan antey, quande nor linyue havet adherentes soleen in lan- des de lingue german, Li =i final del adjectives devenient piu usat pro rasones eufonic, conensat chocar 1i Ronanes per su repetition ne previdet in comensa, Tands on voll har devet reprender 1i question de ti finale adjectivic, usante i general eufonic -e, quae consfliat it £ de Wahl. dust oro ti repugnantie usar li | del adjectives, de Wahl scrit sempre li su- fixe del habitantes és. Wa con li tendentie actual diminuer 1i accentus serit, e Vi necessita adjunter un vocale por indicar su son soll, on esset obligat, in li ultia annus, adjunter un anc 031, augnentante talmen li nusere del in- natural finitiones ~i, hu, ites evident que Ti usation del -2 pos adjectives veil soluer anbi desfacilitas, suprassente Ii accentus scrit © conservante li $ aol] (anglese, nunerose, etc). “ On deve constatar hodie que }i opinion de IALA, pri ti punctu, ne es oposit a ti de de Wahl, na in contrari confirma it contra Jespersen, tiequo impedi dunc 11 Dc- cidentalistes adherer al tese de IALA concernant Ti usation general del -2 final por li nomines @ li adjectives. Li sol objection es li miscomprensiones possibil resultant de} identification del nosing e del adjectives, Esque tal casus existe? Soi atends exeaples, wa ne solnen paroles isolat, naa on save que li contextu aux- ilia sempre 11 conprension, |1i deve esser frases complet. It es evident que tau 11 -i final apartene al radica, it deve restar , quae in previ (pro a/brevi/ar), in levi (pro a/levi/ar), Rie Berger - 8. UNIVERSEL, UN NOV LINGUE FILOSOFIC n del flores e del aniaales I! sci- entistes constata sovente curios{ casus de ruse avarition de foraes desaparit desde long. Li natu- ra senbla haver {nexplicabt] sagressiones quel fe- licimen resta generalnen isolate tre rari. Tal fenonenes biologic seab!a nanifestar se anc in interlingutstica, in ti evolution continut del sistenas a prior! al sistexas 2 posteriori, del ar- tificialit® al naturalfta, On conosse If projecte de lingue filosofic, 100 ole a priori, noninat RO, @ quel su autor, Sr Fos- ter de U.S.A, propagat durante plu quae 40 annus sin trovar un so) adepte, Quande in Cosa. de janvar 1934 noi presentat @ analisat ti projecte, noi pensat que it cludet deffnitivaan Ii capitul del lingues filosofic. Ha ante poc teasor ha aparit in Paris un nov linaue del san specto composit de Sr Augustin Joseph Decornis, honorari major de artillerte francesi © oficero del Honor-Legion, in Peyriac -de-Her (Aude, Francia ) Jn un prospecte quel noi just recive, Sr 0. explica que i} esset alarmat del inforna tion publicat in un reve Nnguistic pri Ii labores de IAA. Audiente que ti associa tion decidet "escartar 1i sistenas schenatic quan Esperanto e Ido, pre que lor bass re- velat se scienticmen sin qrand valore", Sr 0. opine que it es un erra constructer un i- diona international sur Ti lingues europan, nan tarde, {1 di Yon desavantagea omni al- tri pooules, it es 1i 4/5 de) munde*. LILCHIMERA DEL UNIVERSALITA. Ui Tingue quel Sr. D. reva ne es linitat al "popules de Europa’. Un idiona basat sur 14 naturalit’ seabla le tro sesquin. 11 pensa strex aun lingua de intercosprension por i tot universe, forsan anc por IH altri planetes con quel on va esser bantost obligat atablisser relationes. In ti eventualita, on ne deve contentar se con Ii aedie fnsufi- cant de un lingue auropan. "Li Vingues auxfliari publicat t17 hodie, 17 seri, ne plena Ti conditiones del unt ++ Hi es onnt *naculat# de europanisae. Or nor continente os solnen li 1/5 dei sunde quan parte, e forsan ne eam un contesia quae populationt. Tt es regretabil que,ante parturir un lingue international, Sr Decorsis ne prendet 11 pena studiar plu bon li geografie ,,.. linguistic © 11 experienties fat til hodie de su precessores , |] conosse aea tam poc li historie del L.!, que il nésina per erra nor Vingue 14 *Continental® ! Or, si nor continente es solmen 1i 1/5 del aunde, su lingues, in ravancha, extende se sur li tot terra, America parla 4 lfngues europan, Oceania quasi soleen anglest, aleinu in li relationes comercial ¢ intelectual. In Africa e in Asia on es coaprendet de land 2 land per un grand Tingue auropan, In contrar{, un idioma nagri o asiatic devent sin utilita exter su land. Vi un facte brutal e {ncontestabil, ¢ noi es astonat que un o- ficoro frances{, represontant un del max brilliant civilisationes quel diasesa party -3- li cultura, proposi ignorar completaen su lingue civilisatori por vicear it de un ¢ bination de signes « de sones fncomprensibil a omnes ! _TiV hodie Ti pluparte del Franceses quel noi ha conosset esset fnreductibi partisa- nes de! francesi Tingue quar lingue international, sant festation exagerat de un patrio- ticme fnpossibil a contentar apy altri patriotisees samaon justificat. Hodie noi trove mes avan un exagoration just oposit, quel vole supresser ogni influentie del lingue né- tional. Esque, inter ti du extremes, it ne es posstb{] trovar un just edialiti, it es un solution conservant quan un tresor fnestimabil to quo, n francesi, es coaun al al- tri Vingues de civilisation ? Per If vertu vel principie de} aaxiaun de intemationali- £2 on save que li proportion del vocabules francesi atinge, in un LI, natural, circa 90 ofo del totalité del paroles. it es un erfnine, por Franceses, ignorar o desdignar Vi chance quel 11i have equelaltri nationes, quan Hungaria, Svedia, Dania,etc, vell esser felici posseder soleen in li dant de ti proportion, Li argument del "scientie" por escertar i naturaliti ne es seriosi; esque It exise tentie de un vocabulariua ja conun al lingues de civilisation e expandet sur 1i tot ter- ra ne es un facte scienticmen cotstatabil e {ncontestabi}, tam bon quam un al fabete grec_sur quel Sr Decorris funda su sistena ? LT STRUCTURA DEL *UNTVERSEL Quan M1 autor de fo ante circa 50 annus, Sr Decormis, por obtener li *ver® universa- Nit, departe de) alfabete, plu precisiaen del alfabete grec, includent Iftteres conos- set solmen de! hel lenistes fntrovabil in li printerfas, taleen que i] ne posset jrin- far rectinen su propri lingue in su brochura, E sur ti base {Tha constructet to, quo 11 nowina Ii Grafideologie, 0 ideologle del Iftteras, ex quel resulta un linque incor frensibil a oanes, sem aT wax export policlottes. "Li grafideologte, 11 di, es I! ex. pression del idés secun li forme del pronunciation del I{tterast. In prig, nol ne posse coaprender qualnen, pos har rejectet 11 paroles international creco-latin, quam ne sat universal, nor autor posse fundar su tot sistema sur I! sam alfatete greco-latin !. [i fneoherentie e li {nperfectionas de ti alfabete salta al o- cules: in it es If vocales e Ii consonantes aixtet in hacarde quande it vel] esser fac Gil ordinar les logicuen, Ad-plu, omni signfficationes dat de Sr. D. a ti Iftteres so con lor forme es purmen curopan @ presenta null garant{e de universalit Talaen nor autor decide que ¥ evoca li id de nedie, @ pro to plarza it pos Nin su alfatete 1 Poy il deducte de ti prim signification anc 1i idés de "platita de caleie’. A coi vell venir Ti {dé just contrari: que & con su du sOmaites evoca perfectinen li sontes ¢ ne un plat surfacie, por quel Ii Mtiere T seabla nos sax apti; aa T, in Unt- versal, es prendet sor Tt signification de *totalit3", probabileen pro Ti initiale de {i sarot. Per quo dune oant popules, quel ne have Ti radica tot, va saver que T deve significar {8 radtea? On vide que Sr. 0., credente argumentar quan un cive del Univer- Se, in rnalit’ rasona fnconscientaen quae un Francese | LL ARGITRARITA NE ES LI *UNIVERSALITAY + Ma nof continua nor ploration dal sistema: | indica Vi movenent pro que it es If Ittere "promnciat del carreteros por far a- vansar Ti cavalles* Tre ingenfosi ti explication, @ anc tre astonant, nam no! senpre credet que Ti carreteros criat in ti casu hit ene 4. (ples vider If dletionariun Lac rousse'). (i conbinatfon de a, quel pro su forge "evoca li {dé de tespor, de stabilita, poy de alinentation © de existertiet con 1i littere i, da ~ia, quel indica 11 *aovenent -. subtensi", it es Ti dansae Ii avansa: biagis~ il dansa; biacis il valsa; biathise i1 polka. Si dune it existe plu mult species de dansas quar TYtteres in li al fabete, 1i supernuserstes ne va trovar lor néeines ! Passante noi fa nanorar que, in Ii pluparte del Tingues civilisat Ii finale ~ia hove un signification de land (Literia, Helvetia, Italia, ete) Pre quo atrituer a it un al- tri invantet signification ? Gn conprende ru Ti procede del autor cor etablisser cu vocabularius "unt versal®: De un contestabil sense atribuet a un Ifttere pro su forme, i] tree cluri successiv vag e arbitrarf significationes. K, por Sr Decormis, significa Mmite ('!!), @ anc li comes, Noi peti pardon, aa sor 1i idé de cornes noi vell pensar preferetaen al litieres Y 0 # Tf atributiones de sense es ancor broiliat per Ti continut aixtura de minuscules e majuscules, na Ti fornes ne essent identic, li sam Httere ne suggeste Ii sar idé, e i autor apoya se un vez sur 1i najuscules € un altri vez sur li ainuscvles: un peinel de aotives quel on némina scientic © quel in realit3 es li resultate de un debordant inagination. SPECINEN OE RUN IVERSEL® cretabilaen Ti autor ne da nos textus complet in sulingue, ra solmen listes de pa- roles. Vi, por exemple, li sarcles fatricat con Ii littere P quel, secun Sr. Cecorcis, es Ti image del *portator®, ex yuo resulta idé de transporte (suc es ancor adrtssibil’) me anc tis de surfacie (!), de pena, de fatiga: un ver caneleonatri signification. In- ter parenteses noi lassa Ii traduction francesi; e nor letoras tchec, sved, nederlande~ si, etc, va constatar con surprise que sin ti traduction national ne un sol parol in U- niversel vell esser inteligibil a il: drolli resultate gor un lingue destinat auxiliar li conprersion inter 15 popules! érpéou, (porter); aberpéou, emporter); aderpéou,(apporter}, ab, carte}, ad, ¢approche} ugerpéou, (transporter, inkugerpéou, (importer); kugerpéou, (exporter); cel rerpona, (la voiture} paigiou, (peiner de corps) — up, Gurk epa sus up cel toikar Gur le mur} —paikéou, (punir) Ghatier); paitztou, (lasser); ete .... {1 LINGUISTES ME VOLE MARCHA? 1 Yerunciar 1 precios} stock del caroles international por crear un lingue completnen inventet ¢ farceat de arbitraritas es un non-sense a quel omni Tinguistes ne plu pensa desde long tenpor, @ a quel omni interlinguistes, exceptet Foster de J.S.A, renunciat desde un deaf-secul. Li reception fat al interprense de Sr. Decorsis es amarimen notat de thect: "Sub Ii titel La langue universelle par la graghideologie, {1 scri, yo ha publicat ante quele mensus un brochura. Yo inviat it @ omni universitas de Francia e del extran capitallas. Yo provat per ti inviation conosser li reaction de quele linguistes. "Ti reaction esset presc mull*. fant recivet ur so] incorageasent, Sr 0. apostrofa Ii universitanos: "Mi creation vel dever exaltar ti linguistes, si 111 vell voler francmen que li nerite de lor titul ey esser justi ficat®, Pro que, personalaen noi have per chance ull titul a perdir, ol audacla ne concor- dar con Sr, Decormis ¢ explicar le 14 rasones dé nor asinesc resistentie Ric Borger = Ale Li ACCENTUS in. li LUINGUE INTERNATIONAL Per li campanie de sr Kubacky (vide Sosn. januar i948, p, 3) noi aconosset un vez in flu Ti repugnantie del anglesi-rartantes por omni diacritic siqnes. Li ra~ son es que, de omni lingues europan con alfabete latin, anqlesi es Ti sol, si noi es bon informat, quel ha supresset omni accentus scrit (Li accentus parlat naturalmen existe e es tre variabil}. Gani altri lingues usa accentus, juam nons- tra Vi sequent tabelle. atbanesi -AGeCeC ETO UY lettonian ae € Fe jSayzZ sae © dl FSta -—“Ntuenian 38 Rik] pp ead tcc aed @einotstaays wader Zeig06 dee ep SSC étongs 2060 vawventaw Tab oa ————— m 440 soloresi geetmosaz flandrian 44 @€ EC eliGo GG UG UG vortugalés francesi 44¢éeéeiioadu runan nederland aeeeeirGod0unu| slovac eee BENE croat 8482 slovea stalian @EOW COs islardesi AB@i@obay awed catalan agéeiié6ouan ture si 11 alfabote de un L.I. posse evitar Iftteres con accentus sur consonantes,, 1m revancha Vi vocales accentuat es util © men necessi por indicar Ii exact ac- centuation, supressente oni accentus oor satisfar 1i Anglo-Americanes on priva se de un util auxitie, Ad-plu on es tande fortiat alonjar olcun derivates quar por conservar Ti accentu fate es 1j original forme la- i) Fis per -ifs, quel on es obligat tande scrip a ~ita in li bon plazza. Un va Fee ponai we, forsan, que tin. Yes, s2 1 facte que ti gemuin finale ha acura se in Wi Vingues modern sith in italian, -ité in francest, sity in anglesi, -idad in hispan (ma ci li ‘nal -d es orese inaudibil) atesta un interessant evolution natural quel on deve prender in consideration, It es regretabil que pro Ji tinore del anglesi-parlan- tes omni popules va esser fortiat alongar ti finale tre frequent, multiplicante sin necesita li sones dantal t, ja sat muserosi pro li passates in ate li ter- sinationes del participies ~ate,-ante, a WY « LI LETTRE DE DEO Un vez Jeo serit un lettre al hom sax sagi del nunde por eesorar le alqué quel, pos tant secules, il hat obliviat. Li munde hat obliviat su divin orf- gine e If hones actet nal, Jeo tande decidet scrir ti lettre © inviar it per du dngeles quel bon videt Ti intention de Deo, nam sur li coverte esset scrit: " Al hos max agi del murde'. Li dngeles videt ti hom sedent apu 1i porta de su donette de? ru- re, regardante 1i nebules del Occidente. 11 conterplat du aurin nu- bes, quel aproxinat se al terra: ili esset li du angeles con li lettre. I1i directet se al hom, pos har prendet 14 forme de du yunos por ne ciecar le per lor luaing tro bei l- liant. Ili celat ti laine transparent quam severi e grandiosi bellit2. , di Ti hom, pos har inspectet 1 adresse del lettre, yo certian ne es 1i ho quel w sercha, Li hom sax sagi quel yo conosse as li tal. - £ i7 nopinat le. - Ples ear che il. lem si i] ne vell esser 1i max sagi (nam ne existe un sagio apu quel na ex- iste un altri plu saoi), il es un sagio e il vell acceptar vos certimen. Li drgeles eat che li altri how; na anc iT refusat li lettre e adressat 11 du dnge- les che un triesia, @ ti directet les che un quaresim @ li quarvsia a un quinesin, quan si li du dngeles descendet 1i gradus de un scale. Wa Ti sequent homes esset sempre minu sagi quan li anterior @ pro to ainu bon, Li an- geles ne volet retro-portar li lettre a Jeo o descendet de grady a gradu tf) a un tal quel, Teente li adresse, apertet li lettre, nam i] reputat se quan li max saci hoa del unde, Ti lettre desvelat 11 secrete del grand potentie 2 ti hon a il usat to por conservar © poy apejorar 11 conditiones de} nunde. it es talmen que li medie por resanar li nunde e reportar it ai orinitiv felicits es serit in ti lettre de Deo, ma ti lettre, til mu, ne es ir li manus del ver destinatario. L, Cavicchioli ‘trad G.Bevi lacqua! | ae ANTUALES IN_UN RELIGIOSH SERVICIE in un ecclesta de grand Gritannia, in Hereford, ur cu- riosi servicie esset recentaen celebrat. {i sajorité del fideles esset aninales, Li clergyman hat in reaii- £2 convocat les If anteyan die del festa de Sant Fran- cisco, lor patron. Li infantes del parocia hat aductet lor favorit cates e canes. Quanti cavalles, tro incosbrant por esser introductet in If tenple, hat esset petit restar sub li portico. Li reverendisstm Snell pronunciat un sermon in quel i} anesorat Tf vive de Sant Francisco, e parlat pri li ovre del reyal societé por Ti protection del aninales. In fine, i] declarat que li present anigales va sin ddbite ear al Paradise, wa sub If condition que ili mey esser bon. Secun "Lo Monde, Paris, trad G. Ag. ~ Esque ti teatre fa orilliant aferes ? = To depende del dies. Un vez li sala es denf-plen, © Ti altri vez denf-vacui. a WE ULTRASONES in MEDICINA Desde lono on utilisa in sedicina If lusine sub omni for- wes, na desde solaen curt teapor on ocupa se seriosinen pri li madicina! aplicationes del ultrasones. Pri quo it acte se 7 Cn nomina ultrasones undes de quel 1i Frequentie as superiori a ti dal sonori undes self. Sac- en quan or ocul perespte solaen un litt parte de] grand doninia del undes luwinosi - inter Ii rubi e li violeti = Sapper anc nor orel ne cercepte onni sones. Li son nax bass quel noi posse audir heve circa 16 oscillationes in conde. (In ndwina ultrasones tis quel superpasca ti frequentie. nha constatat que con ti ultrasones on posse nortan piscos @ altri litt aniaales, Que IN sicroorgarisnes as lacerat e que Ti rutt globules dei canque es destrustal. Os Sate, ad-ultra, qwe mult substanties, quel in syess dose, acte das favorabilnen sur 11 Gérpor onan, furni in contrart un util influentie quende on da lec in ainie dose, Egardante oani to, on ha interprendet exparienties quel ductet a resultates curios{ e interessant. Alcunes ha esset fat in li Kospitale Martin Luther in Berlin de pluri mdicos, quel constatat injoyant ameliorationes per Ii ultrasones sur Ii senits det salades. Talnen on ha o vat que, directet sur i cérpor, tt ultrasones producte di ferenti- ts de pression © de traction, quel const tue un specie de nassage de quel li action es relativnen profund, 't resulta de to un moVior irigation sanguin de) carne ¢ un axchan- a accelarat del alisentes inter 1i cellules. ti anergie ultrasonal trancforaa se in varle In calore, talnen que it provoca sinulfaninen un action locai diaternic, Fos exverieaties con bon rasultates, on ‘a constructet un aparate productori de ul- trasonas, de quel Ti extrenit’, in forme de litt buton, as frottat sur 11 Joc de? cor- fF quel vesona curation, s! nov netode ta revelat su qualitas por alcun categories de nervosi dolores, speci- alnen Tt sciatica, Ti nevralzies, ti articulari inflanaationos, ete Cn cita i casu de malades wel, suftrent de "fncurabit sciatica, posset lassar 11 hospitale pos quele sesstones de radies ulirassnic, de 5 a 9 hores. In revancha, Vi rusultates asset aime Giviclty sor M urticulari inflanationes; tanon li dolores alminu essot sentibitacn atenual, ‘Ex li St Galler Tagblatt) = ave Anzlia es Tf land u on consuma max mult tabac ? Secun li o- ficial statistiea, 1i Angleses ha expenset, in tabac, 201 ail- Hones pundes sterling durante 1i prin senestre de 1948, duran- “e gue ‘11 expenset 144 silliones pundes por Ti alinentari pro. ductes, Desde 1938 14 consumation de tabac in Anglia ha quadri- plicat. ~ we Ti perde de un ocu! ne reducte per 1i duesia, quam on cre- de, li visual acutit’ del hom, ma apen per un quinesim ? Reese. reese, Secu Ti calcul de LE BON, contene |.000 ailTiardes kiloorameetres de enersie, ree in cu de un total desagreation de su atonic potentie, Secun Constellation, Faris dec. 1948. 4 LACTE ARTIFICIAL Ante ninanti-sett annus, in 1852, un medico londonesi, noninat Dr Charles West, dat disponidil, in favore del yunité, 11 bell don del I-osim secul in Ornondstreet, 42, Tande nascat li "Hospitale vor aalad infantest, 1i wax old @ unesim institution de ti-ci spe- cie in Anglia, It trovat auxilie che li reyessa Victoria, Juande un vaz menaciat un tam seriosi manca de moné que on tinet dever cluder 1i dom, ne minu quan Charles Dickens fat un tan insistent \ apelle al publica que per to Ti subsistentie de} hospitale esset assecurat. Plu tard 11 dom esset inrichat per li respectabi] rave- , tu, quel Sir James Barrie, li fanosi autor de "Peter Pan" recivet "del jures de autor de ti libre, £ to sem durante que li autor in- j forsat 11 munde que *1i infantes iritat le*. Tis, quel conosse su libre ya save su sentinentes pri to, Ancor fadie ti nospitale sta in Blooasbury e prospera. Si ho-tespor it atrae li aten- tion public it es pro cue in su lavoratorias @ clinicas es fat experinentes con li in- vention de un italian chinist, Or Caprino, Ti-ci inventet un Tiquide quel i? baptisat "laltavenat, To es un lacte-surogate que} perfectinen satisfa, @ pri quel on espera que in li proxim annus it va abolir li manca de lacte in li munde. Dr Caprino esset in Ti fine del guerre cosisset quae chinist in un birerfa de Rona. 1) trovat un procede de malt ,soya-farine a frigid agua, quel bentost ronstrat so extra- ordinarinen apt a remediar li sub-nutrition che infantes, Juande Caprino esset ocupat con su experienties, i} atraet i atention del Britannic-italian ‘ubi-Cruce, Li afere venit che 11 UNRRA quel organisat If experieentes che li hospitale supra-nentionat in maniere extensiv. Nu ja monstra se que ti lacte-surogate totsen responde al grand es- veras evocat. Ti lacte have presc li sam valore nutritiv quan li lacte aatrin; it con- tene ainu grasse e proteines quan li lacte de vaca. Ja nu, pos li instigation del Britannic ocupation,on fa in Dortaund experinentes sur li population con un general Kaltavena-nutrition. Li lacte es fabricat in li local bi- rerfas e on intente extender 1f expariaentes sur Ii tot Ruhr-region, u 1i nanca de lac- te es grandissin, Naturalaen 11 ctreules de wedicos atende con interesse li resultates de ti exoeriaen- tes. Ex "Haagsche Post", trad. A. Koning.(Nederland) SAVE We. = de u veni 1i ndmine del ronan imperator Caligula 7 |t veni de *Caliga® (silitari sa- pate). Caligula, in verit&, passat su infantie inter 1i silitares. = que li prince de Honaco have un frances titul nobiliari ? desde Lois XIII 1i titul Aduc de Valent inois® apartene al princin familie de Uonaco. ~ que li tsar Peter de Russia, surnominat "Peter li Grand’, atinet li altore de 2,o5m ~ que Napoleon mesurat soleen 1,57 9 ? + us quande du serpentes pitones atacca li saa capturas ¢ conensa junt aanjar it, @ amdies {npossibil abandonar to, quo ili have in Ti bocca 7 Li max gross glut! dunc 11 captage e anc li duesie piton quel es ancrat a it ! 45. CELEBRI PICTURAS: CLEOPATRA de CABANE . r, — Cabanei, tanosi francesi pictor de historie, asat evocar episodes del antiquita. jlas- cet in 1823, iT norit in 1889, du annus pos har finit ti bell ovre: Cleopatra. Cleovatra, reyessa de Egiptia, esset tan bell © espritosi, que ella successat seducter Julius Cesar, gov su rivale Antonio, quel ella abandonat in li naval battallia de ke- ‘lus. Vidente su land cader sub 1i donination de Julius Cesar, victor in Activa, ella decidet, vor escapar ex li honta esser forprendet quan capteta in oma, invenenar se. “a, si ella hat decidat norir, alla ne volet suffrer, (i historiano Plutarcos riconta que ella fat provar, sur Ii sclavos condasrat al morte, diversi species de violent tox. ios, por sosser selecter ti, quel veil tomentar la in Ii ginia gradu. "If pietura de Cabanel, on vide Ii reyessa in un corte regardante con grand interes- se un sclavo tordent se sur li suol, proxim un féeina quel tene un boteliette de toxico Plu lontan un altri selavo, sorient, es forportat de du aannes, etra Clevpaira un servitora tene un ventol © lude con li perles de su coliere, {4 reconstitution del architectura, del decoration e del vestinentes os scruylosizen Fract, a tacte Cabanel utilisat archeologic docusentes tan ‘waerosi in li muséos egi:- ian, por far resurecter ji elegant Esiptiane de ante 18 secules, in li tot richesse de su circuni té Ty Bictura tat un srand sensation in Ti "Salont artistic de 1987 in Paris, @ esta un del bell ovres pictural francesi del «IX-esin secul. Ric erser Sta GRAHAM, de GAINSBOROUGH Li anglesi scol de pictura ha excellet orecipue in li portretes. In null altri land on trova, quae in Anclia, tam bell colectiones de portretes. in- ter altres, “ieynolds e Gainsborough, quel vivet i Vi kvivi-esin seeut, ha pictet aagrific portretes aristocratic, @ Jainsuerough, pli quan su rivale, dae su personas un cherne sentinental. Yi un exem- ile: au i portrete de "Seniora Graian”, de que? li historie es enoent. Sra Grahan esset 1i marita del anglesi genurale Gratiam, Poc teagor pos que Gainsborough cictet 14 portrete complet (it es til li pedes) de ti yun fé- » tinct mor sarito,intrante in 1i luctus) chanure, sentit un tal comotion avan ti pictura del sorita, que il ordonat aurar portas © fenestres de ti chanbre, por includer quam in un tombe Ti onbre el desacarita; nae il ne plu havot If fortie revi- B der ti inage de un fénina quel il hat adorat. irabil pictura dormit dune in li obscurita durante un deai-secul, Juande, Tong tempor clu tard, fon apertet su sepultura, on retrovat in li polvost chanore, proxin li pictura, Ti litt sapates de Sra iirahan, ts self quel Gainsborough hat pictet in 14 portrete, On posset credar que li yun fénina hat just exeat 1i chambre. odie ti pictura es un del wax bell juveles del nuseo de Ediabourgh. = _Li pictor Gainsborough nascet in 1727 e aorit in 1788, Quan portretist i] esset 1i rivale de Reynolds © quan paisagist li rivale de Wilson. On raconta que duvante un diné in Ti Acadenie, Zeynolds Tevante se dit: Yo ports un toast a Sr. Gainsborough, 1i max grand paisagist de nor epoca’. A quo dilson, ofendet, "Yes, @ anc li wax grand portretist®. 2.89 - CONTENETE Berger Ric: Invasion de nov lingues international.Li finale -i de! adjectives. Univer- sel, un nov ii filosofic, Li accentus in li L,I. Cleopatra, de Cabanel, Sra Graham Je 32 Sainsborough, Anoniz: tiov traductiones ditlic. - Aniaales in un religiost servicie LItrasones in aedicina. - Save wy que - Lacte artificial. - Civicchioli: li lettre de deo. liad espondet, con Ii rise del assemblé,: FUNDAMENTAL VOCABULARIUM de Ric Berger ii Pundamental Vocabularium de Ric Berger es nu li- verabil in cadernes (i. 3.60 av.) o ligat (®. 6.50 sv.) Ti publication deve mancar che null interlinguiste. 2-im caderne de SFIRITU DE OCCIDENTAL de Ilmari Pedera. Ti caderne quel easet exhaustet ja desde long tém— por es nu reeditet. Li 5 cadernes de SPIRITU DE OCCI- DENTAL custa . 4.- sv. afrancat. VERS UN LINGUAL INSTRUCTION PLU RATIONAL de Littlewood anc ti brochure es nu reeditet. Ti interessant die— ertation in Occidentalpri 11 docentie del lingues have grand success. Precie : ff. 0.60 sv. DICTIONNAIRE FRANJAIS-OCCIQENTAL, de Ric Berger. ii interessates mey ne omisser retromisser 1i ceaul de subscrition juntet al numeré de februar de Cosm. B. ABONNAMENT 1949. Omni abonfiates in 1946 queles ne ha informat li ad- ministration pri lor desabonnament es considerat quam abonnat in 1949. Simplic abonnament H. U.- sv. ; duplic abonnament (3 ex.) R. 14.- sv. ; abonnament de propagan- da ir. 20.~ ay. (5 ex.). Noi peti omni abonnates 1949 strax payar lor abonnament : to evita {nnecessi labores administrativ e suplementari expenses. Por 11 landes Belgia, Dania, Svedia, Sviesia ples usar li postchec-contos del Institute Occidental o in- viar directmen 1i valore per mandate international (USA). Por li altri landes, payar al postchec-contos de nor agentes. Ples ne payar abonnament per chec ! Li expenses de incassament oe til 20 % del valore. COSMOGLOTTA ANGLIA: B.0.A., GL, Diekison, 28, Ruskin St.. LIVERPOOL 4 AUSTRIA: L. Eeket, Honslerstr. 3/5, WIEN 111/40 (Peh, Wien 194.992), AUSTRALIA: R. Bradéeld, VAUGUAN via Castlemaine (Victoria) BELGIA: Institute Occidental, CHESEAUX #/Laussnne, Svissia (Poh. Bruxclles- Brussel 840445.) CUBA: Bouneval e Fuentes, Arguelles 204, CIENFUEGOS. DANIA: Institute Occidental, CHESEAUX s/Lausanne, Svissia (peh. Kobenhayn 26972), FINNLAND: A. Z, Ramstedt, 47B Mannerheimvagen, HELSINKL | de Guesnet, 83, Rue Rochechouart, PARIS 9 (pch. Paris 26437). ~ Mildebrath, Stralauor Allee 234, BERLIN 0.17 (Peh. Berlin 696 76). erto Cebreiros, 8 Av. del General Mola, ALICANTE. ITALIA: Dr. F. Mascanzoni, 27 Via Calefati, BARI. NEDERLANL Koning, 165 Bloemendaalseweg, BLOEMENDAAL (Pech. 105272). NORVEGIA: A. Engen, Oestre Ring 22. STAVANGER. RUMANIA; Aurel Eschenasy, 85 cal. Calarasi, BUCURESTI. SVEDIA: Sved Occidental Federation, Box 171, STOCKHOLM (peb. Stockholm 70815). SVISsra, qTatitute Occidental, CHESEAUX 6/Lausanne, Svissia (peh. Stockholm 74895). SVISSIA ¢ altri landes: Institute Occidental, (HESEAUX ¢/Lausanne (peb. 11 1969). TCHECOSLOVACIA: J. A. Kaj, Jiraskova 41, BRNO (pch. 1 ). S.A: Dr Arthur Wormser, 474 Kent Road, RIVERSIDE (Illinois). Printeria: Arta graphiques Seiler SA, Bleane, Svisa aitorrespondabit "Fred. Lagnel, Cheseasy 9/-satacs Stitta

You might also like