You are on page 1of 16
Li expression del enfimentes: Prim lingue infernarional _ juli tg9so Be Nro 155 CENTRAL ORGANE ce INTERLINGUE Cc) INTRODUCTION tultes ex nostre letores ha expresset 1i desire que alcun nunerés de Cosnoglotta ney esser consacrat 2 un sol tena, quan por exemple ti de narte 1°39, quel exrosit un brevi itistorie del alfabete, Hodie noi repeti li experinent, tractante un capitu) del psicho- logie: 1i expression del sentinentes. Ti question noi ja studiat in nostre libre "Didac- tigue du dessin”, gublicat in 1934 in Lausanne, Libre exhaustet desde long terpor, Hoi reprende in ti caderne 1i sam capitul, developante it con numarose figuras colectet des- de 2: annus, con resarcas completativ, Li cardinal desfacilits de ti labor ha essot in condensar in 16 pdgines un tera quel ordinarinen bescna un tot libre, ta hod{e nequi ha- ve li torpor leer spess libres e prefere * condensates" 0 "digestes® mult plu "diges- tivt! Ric By. iota: Li presert brochura posse esser traductet in lingues national in tot o in parte solmen con li permission de nostre Centrale de Interlingue, @ indicante 1i fontas. "Li MINICK es un Lingus, scri Jerdee Oufau. It men esset li pri linguet, € tanen ti Lingue esset 1i ultim quel on havet 1i idé studiar. Solmen desde poc ténpor on conos- se li sacanisse del sinica e 1i auscules del expressiones, apen un secul, quo es poc-si on considera que picturas de portretes existe desde 4000 a 5000 annus. Ti ignorantée es debit al facte que on antey ne audaciat dissecter cérpores honan, Li medicos esset obli- gat studiar cadavres de quadrupedes, e poy a deducter de ili, per analogie, 1i disposi- tion del oryanes del hom, Or 1i guscules del expressiones es quasi inexistent che li a winales In 1i antiquita 11 vive honan ne havet sult inportantie, sovente minu quan ti de un aniy wale; e tamen, cose incomprensibil, on considerat quan un profanation, mea quan un cri- ine, explorer un cadavre, anc por un scope madical. Un del grand nedicos grec Galenos , limitat se, in su tot vive, in dissecter soluen sinies ! Nequande i] audaciat aperter old tonbes por studiar un squelette ! In su ovres il raconta li joya quel il sentit tro- var finalnen in un palude 1i osses hoaan quel un debordant rivere hat deposit ta ! Desde 1i Renascentie, 1i artistes, sculptores e pictores, quel vole picter hosan cér- cores, conensa per 1i studi del anatomie sur un statue nominat depellate (1i pelle es- sent forprendet). Anc ili dissecte cadavres in 1i hospitales por plu bon conosser li mscules ruel fa moer li osses. Pri tis, quel fa over 1i pelle del visage, on devet atender til decovrition dal elec- tricitd por sosser studiar les. In 1827 14 Francese Superville in su libre *Signes inconscients de l'art? dat ja li 3 schematic dessines cf apu. 1] fat renarcar que 11 ~~) CS’ unesia figura producte un impression de calmie, sae = za quan in 1i natura Ii lineas horizontal o paralel fa 4 2 3 sempre nascer un idé de calmie e de reposa (plana- ges, ares quiet, tenples eciptian). Li duesin figura expresse 1i tristesse per un sik- slic inclination del saz lineas; 11 sam efecte as ceusat del drbores del sepultorias de queles 1i branches es pendent quae 11 salices de Babilon (G,Traverweide, F. saule pleu- reur) ete, Li triesin figura, quel sestla rider, explica nos pro quo li temples chinese atusa nos per lor relevat teguantes, It 65 un aedico francese, Juchenne, quel in unesin, studiat sclenticaen 1i expressio- 4 nas del visage, mersi a un exceptional circusstantie: on save que !i auscules contras se quande on fa passartra ili un currente electric; ma ti currente producte sur li visare dolores tam atroce que li patiento monstra omni vezes un horribil grimasse. Duchenne ha- vet li chance trovar un hom atinget del anomalie nominat anestesié del facie, it es de quel 1i pelle esset absolutmen fnsensibil al dolore. Li medico francese posset talmen far centraer, li un pos li altre, li suscules del facie e decovrir yuel esset ti, quel da tal o tal expression, In prim on ne comprendet li importantie del decovrition de Duchenne, til quande li grand scientist anglese, Darvin, interprendet far conosser les, adjuntente li confiraa- ion de su proprie experient ie. Plu tard, un italian scientist, ‘tantegazza, reprendet 1i studie del expressiones ta u Darvin hat lassat it e aprofundat it in un nov libre: Li fisiononie e li expression dal sentinentes. Interim quelc autores hat interessat se ocasionalnen a ti expressiones « hat formulat alcun explicationes ver til un cert gradu. Buffon, por exenple, considerat quan sax expressiv li ocul self, durante que Lavater opinet que li linea revelatori del sentimentes es ti, quel forma sur li ocul li superior palpabre. Por 1i francese Lemoine (De la physionomie et de la parole. Paris 1265) "li drove e li ai del bocca es, in li tot visage del hon, li max eloquent interpretes de su status de anima”. On conosse anc Ji famose @ ...dasilusionat remarea del monaco Gdon de Cluny: "Li bellitd del cérpor es tot in li pelle. In facte, si li homes vell vider quo es sub li pelle, suposiente que ilies dotat, quan li linxes de Botia, de interior penetration visual, li sol vise del féninas vell nausear les: ti feninin gracie es solmen mucosita, sanque, aqua e bilie. Considera quo cela se in li narices, in li pector, in If ventre: sordidita partu. £ noi, quel repuona tuchar sterc, nen por 1i extrenit2 del fingres, qualman noi desira inbrassar un sac de excrenentes". LI MUSCULES DEL EXPRESSIONES Oecovrir 1i mecanisme del expressiones, li ressores quel fa rider e plorar, qual asto- nanent por li profanes ! Por studiar li expressiones, it es necesse in prim conosser li muscules del visage, in omni casu 1i muscules superficial nominat anc muscules del pelle pro que ili fa noer Li pelle, durante que li altres fa moer li asses e 11 organes intern, "Li muscules del pelle, scri Lemoine in su "De la physionomie et de la parole! (1865), contrarimen al -al- ‘tre auscules quel moe se generalmen sub li pele sin intrenar it con ili, adhere al pal- le e fortia it, in lor contrationes, a plicar se in diferent senses secun li direction de lor fibres". Li muscules del expressiones have in facte ti particularita esser ligat ver un extre- itd aun osse e per li altre al pelle. duands ili contrae se, it es naturalnen 1i extre- aita ligat al pelle quel moe se e ne li altre,pro que li osses es fix. Per contrationes apen perceptibil ili expresse 1i max levi impressiones sentit, Li muscules del expressiones es quam li osses: sempre plazzat per pares, simetricaen in chascun Latere del axe del visage. It es facil actionar su proprie mscul pos chascun capitul de nostre exposite, avan un glacie in quel on posse verificar li exactita de nostre descrition, Ti reconstitution es interessantissim e senpre amusant. LI EXPRESSIONES CHE LI ANIMALES f onfale Li scientistes ha sovente volet consta- tar esque 1¥ animales posse anc expresser . é sentinentes per lor minica. On save nu que ccpicelare (hh é ili senti, quan noi, cert inpressiones cers i ant vandal quan li joy, li colere, etc, na ili ax- > biramidale presse les mult plu per lor yestes quan per li sinica, Exceptet forsan li sinie, 1i aninales -felevator del labie ne yell posser expresser lor sentiventes ~7-lilf igomatico fer lor visage, pro que lor muscules pell in grand zigomdlico > superficial ne as sat developat 0 es nen tei inex istent. angulare de It esdunc per analogie con Li hom que li *-quactate menton _ssinatores fa expresser al aninales di- vers enotiones, que ili fa les rider o plorar, Li procede ne es destacil a aplicar quande on bon conasse li macanisne del eno- tiones che 1i hon, Alcun ilustratores ha specialisat se in ti specie de dessin e excel- le in it. It es un ragal vider qualmen Ii francase Benjamin kabier, mort ante poc annus, e lode in li cinema ¥alt Disney da un intens homan vive al animales mem max {nexpres- siv in li natura quan 1i anate Donald, In 1i sequent demonstration noi va max possibilmen monstrar li procede del expressio- nes aplicat al anirales por plu bon far conprender it che li hones. LI SUBRISE Tt es facil conprender que 1i subrise e li rise es du cradus diferent del san senti- nent de joya. - Lass nos exaninar un person qual subride : on vide li bocca alargar se © li_angules esser tract ad-up © ad-exterior, Quo dunc eveni sub 1i pelle? It es un auscul, Li grand zigoaatico, quel contrae se. E pro que ti muscul es ligat de un parte al zigona (F.ponnette” e del altre parte al angul del becca, it es evident que li zigona essent fix, it es 1i angul del bocea quel es tract vers it. Ti facte explica 11 expression de joys dat del 3-ecin schuna de Superville per li siplic forma in V elangat del bocca. LI RISE. In Ti rise ti contration del auscul zigonatic es accentuat, e anc eveni altre fenone- nes: li pelle del quancie essent repussat ad-up per 1i tration del angul del bocca, 1i sulea quel ea del ale del nase al angul del bocca cava se fortenen, © pro li san tration sel pelle vers up it forma se litt plicas al angul del ocul. In suana, it es 1i alargation del bocca pro li contration del grand zigomatic muscu los quel caracterisa in pris 1i rise. |i schema de Superville sembla far creder que li droves ane ascende ad-exter, ma li figuras in sequent aonstra que li ocules resta hori- zontal sin que 1i expression del rise es minu fort, Santegazza anc renarca que in li subrise tre marcat e ancor plu in li rise, li ocul deveni brilliant pro que 11 secretion lacrimal es plu adundant e it es plu tendet per oh 1i contfation del euscul orbiculari, quel circumea 1i globul del ocul. Ti alargation del bocca vers 1i oreles (exactesen vers 11 zigomaticos) anc explice pro quo li cranie honan exsiccat, con li machuore in plaza, sembla rider, na pro que li norte evoca preferetmen un idé de tristesse, on di que ti rise del cranies as gri- aassant o lugubre, Li rise che li aninales. Li nocanisme del rise es facilaon aplicabif al anisalos: it sufice etirar Li angules del bocca quar si li grand auscul zigonatic vell contraer se, e presc cluder 11 ocul pro li pussation del quanc ie ad-up.id-ultra omni aniwales quel have lor bocca largnn fendet sonbla rider, Li expression "rider quan un balen? es debit unicaen al facte que ti animale have un bocca largnen fendet. TRISTESSE, PLOSAS Tn li tristesse it ne plu es 1i grand zigonatico quel contrae se, na li litt zigona- Heo quel es situat intra li grand, Li litt zigonatico es ligat per un extroaita al ssse zigonae ger 1H altre al superior lable, Grosin 11 axe del bocca, su action es . } I ‘ S Yo Le infortiat per un secund muscul, 1i elevator del labie, quel plazza se ancor plu intra, atacha se ad-up in 1i intern angul @ a-bass in Ii sam plazza quan li litt zigonatice, Ti du muscules, contraente se plu © plu, expresse successivaon tri gradus del san sentinent: 11 compate, 1i tristesse @ 1i plora, Ti contration, naturalnen, dial parte del superior labie, wa ne 11 angules, talmen que 11 lineas del labie descen- de secun 11 schema de Superville. To es dunc 1i exact contrarie del expression del ri- se, Ti direction inclinat del labie es accentuat de un altre muscul, 1i Iriangulare del -5e abies, quel ea del angules del labie til 1i osse maxillart. (T1 muscul es fapil a con- ‘Yraer voluntarinen). In 1i abundant plora 1 contration de ti muscules es tam fort que 1i sulce nasolabial deveni presc rect-linea © servi quan ox-versuore al lacrines. Concernent 1i lacrines, Oarvin renarca que 1i glandules es coapletmen {ndependent del volunt2, e que 1i hor suffrent posse ordonar al trates de su visage, ma sin posser sen- pre impedir li lacrimes plenar su ocules, LI_DOLORE . Li-dolors actiona un special suscul, 11 brovale, quel es brovale Jigat ad-up in li medie del ossa frontal profundore del brove. Pro que it es celat sub li auscul frontal e 1i orbiculare circumeant li ocul, on ne vide it. sur li prin figure representant li visage texpellat®. Su =x <é fibres essent oblique, contraente se il trae ad-up e ad- - | intra 1i brove quel seabla rupter se @ provoca curt plicas (ae concentric a 1 ruptura Darvin precise que si noi releva nostre broves contraente li totalits Ss B del frontal muscules, it forma se transversal sulcas sur li tot largors del fronte. In 1i suffrentie, in contrard, 1i parte medial dal fronte es ATG @ in consequentie 1i sulcas transversal apari solmen in li medial parte. Finalmen 1i broves es ancor aproxinat del contration simultan del broval suscules, de quo nasce vertical sulcas superant li transversal () iy Li expression del dolore es ancor plu accentuat si on adjunte a ti con- trationes 1i contrationes del tristesse studiat antey (abassament del an- gul del bocea. —a 7 & Li bocca self es apert o cludet secun quant on lucta contra li dolore, c quan fa 1i adultes, 0 que on lassa dosinar se de it, quan che li infantes. Ire vistbil che 1i adultes, ti suleas ne apaei generalaen che 1i infantes. Hantegazza resarca que in li expression del dolore existe diferentie inter féminas sannes: "In general, {1 scri, 11 dolore expresse se che li feminas per 1i stupore © per violent reactiones; 11 ploras es tre frequent, Che 1i aann, quel es plu corageose e plu enercic, 11 dolore prende un caractere plu conbattiv.Li-mann quel suffre protesta con- tra li dolore, Li fémina, in contrari, lucta poc ¢ 11 geaida es su expression habitual." (Rem. del red.: on ne deve obliviar que Darvin scrit to ante un secu) . Hodie li féninas es ginu passive ., feninin pro 11 practica del sportes e 1i influentie de du guerres sundal,) LULMENACIE Tt es expresset del pirasidal mscul, quel es ligat in bass sur 11 osse del nase, @ in up in 1i pelle quel trova se inter li broves. Pro que li osse del nase es fix, contraen- te seyti muscul trae ad-bass 1i pelle del spacie inter-broval, Tande apari curt plicas inter 11 dubroves, @ in cansequentie un ombre, Ti onbre explica pro quo li persones cri- mut, che quel li broves es reunit per un continu linea, seabla sempre severe. EFORTIE: Quande un hom deve furnir un exceptional efortie, li pena sentit efacte sur 1i sam muscules del expressiones quan li neracie, @ pro to li mimica es quasi li sam, ma in ti casu li sachuore es sempre serrat, 1i auscul del saxille, li sasseter essent contract. LI ODIE E LI COLERE Ti du emotion ue logicmen Ji menacie. Li muscul piramidal es completmen contraet. In plu li labies, es tract retro, deco- ~ vriente li dentes quel apari serrat. Ti minica es forsan Li max caracteristic quel li hom ha heredat del animalita. In onni casu it seable presc natural quande on aplica it al aninales, precipue si on dessina feroce besties quan leon o cates. A renarcar que in li monacie @ in li colere 1i ocules es largnen apert, malgré 1i abassation del extreni- ti broves . INITA Tre proxi al eenacie e al colere, ti sentiment utilisa 1i san auscul: 1i piranidale, con ti diferentie que li broves ne es elevat pro que , in li malinita, on ne basona a- perter 1i ocules por plu bon vider su adversario, quel in facte on.ne tine. In contrari 1i nalinitd es sovente acompaniatde un levi subrise, It es ver que li civilisation ha tan polit 1i homes que li malinita e sem 1i odie posse esser tre violent in un person quel donina se til sonstrar un visage Ansensibil. Li odie es forsan li sol sent inent quel on honta nonstrar publicaen, Apen li cap un poc ad-retro decola it. , Conlration det > piramidale -- A Contration del of: OOF. 4 biewlare inferior machuore - Serrat LATENT ION Th sentient es expresset de un sol auscul, 1i frontale quel, contraente so, eleva li brove, Ti-ci deveni fortenen arcat, e transversal plicas apari sur li fronte. In su tor- ne 1i superior palpebre es traet adeup vers li brove e li ocul deveni apert ¢ brilliant. Guande sol 11 atention es avigilat, sol 1i fronte e 1i palpebre noe se, 11 inferior parte del visage restant {naobil, sa ti-ci anc moo se si altre sentinent interveni, quan noi vide it in Ii capitul pri {i coubinationes. “Be Li SURPRISE Accentuante 11 contration del frontale, e in consequentie 1i elevation Jel superior palpedre, on passa del expression del atténtion a ti, plu fort, del astonanent o del surprise. Quele vezes 11 bocca aperte se por respirar sin far bruida. Pro to li dessi- natores representa sovente li surprisat persones con li bocca apert, Gratiolet reaarca ancor que chascun vez quande nostre atention es longaen concentrat sur un objecte, noi oblivia respirar e it veni un wonent quande un profund spira alevia nos, Che 1i how e- brie, it es anc 1i frontal muscul quel contrae se, aa pro un altre rason: pro li laxa- tion de omne su muscules, 1i palpebres ne posse restar apert; por luctar contra ti {n- voluntari oclusion, 1i hor ebrie contrae su frontal auscul, quo eleva li broves, e in consequentie, 1 palpebres, e to da le un regarde stult e nen stupid, LL TIHORE Li surprise, 1i tinore e Li horrore forma un gradation in quel intra in action li san suscules, Noi ha videt que in li atention on eleva levimen li broves, contraente 1i mus- cul frontal. Quande Ji atention passa al statu de surprise, li broves eleva se ancor plu energicnen por que 1i ocules posse vider ancor plu extensive In li horrore 1i ocules es tam apart que lu blanc del ocul apari inter li. iris @ 11 superior palpebre, Sovente, por inforttar li expression de horrore, 1i ilustratores dessina persones con capilles erectet sur Li cap ¢ li brasses ad-up, Altres adjunte un chapel lansat in li aere per Li fortie del erectet capilles. Benque {nversinil, ti exageration suggeste {nre- sistibilmen un grand tinore o horrors. Li dan psicholog Lange, in su libre *Li eaotio- nes" explica talnen 1i erection del capilles:"Quande on di que 1i capilles erecte se sur 1i cap in Ii terrore, on designa per ti expression 1i efecte de un contration spasmodic del litt musculari fibres quel trova se in 1i pelle, in li base del crines « causa li sheet LI REFLEXION WoT ha videt que in li rise 1i inferi- or den{ del orbiculari suscul contrae se. Li superior demi, quel es independent de ti suscul, contrae se in su torne quande ~~ 1i hom reflecte, Habitualmen 1i brove a forma un arco arundant se ad-up,. ca — quande 1i superior orbiculare contrae se, it trae li brove, abassa it e fa it rect. De to resulta que li pell a fronte trast a-bass deveni glatt, e du vertical sulcas nasce inter 11 broves. ‘ LI_ADSIRATION VEZ "In Hi adairation, ramarca Darwin, li broves 4 es largnon apertet e deve- we in 11 sisplic aston: - nent ili resta nat: Pro que ti du expressiones es quasi sinil, 1i dessinatores inagina sovente adjunter al adni- ration alcun litt radies, quan monstra li ci- junt cap de Donald de Disney, por posser dife- rentiar ti sentinent del sinplic surprise, Sovente anc 1i bocca es dessinat alargat quan por li subrise, peri action del zigoatic auscul. Li adsiration, in facte es un sentinent agreabil quel genite 1i joya, expresset de grand zigonatico. FP LIL INNOCENT IE Li sequent sentinentes nanifesta se tre poc por ex- uressiones , probabilmen pro que 1i hom conscie que ili ne es seapre honorabil, o anc tro intia. Li pudo- ta ci interveni por refrenar alcun manifestation de ili, Tamen on ha renarcat que li innocentie es gene- ralaen expresset sat bon per 1i ocules cludet quan jor ne regardar, durante que li broves es fortesen clevat, Sentinentes quasi identic: pudore: e chastit2. LI “ONTA ne fa aoer special muscules, Tasen Darvin renarca que 1i hom hontose o culpa- bil evita 1i regarde de su acusator e jetta lateral regardes, sin audaciar regardar in facie. LI JALISEE, di ancor Darwin, aanifesta se per null visibil signe, si no per li ocules. Tawen it seabla que on percopte che 1i jaluses alcun signes combinat de aalinita , de tristesse de regarde brill iant- LI RESIGNATION, - Tre proxia al tristesse, ti sentiment seabla aver 1i sam auscules -9- lu exacteaen, li resignation es un dulce tristesse, con un aisica atenuat, ma ad-plu apari sovente un geste caracteristic de ti sentiment. Li cap inclina se un poc ad-léter quan si li fortie vell debilisar se. (In 1i trastesse 1i cOrsor conserva generalmen su tot forties.) Li broves eleva se, quo provoca sulcas sur li fronte. Quelc vezes 1i hon subleva brusemen Ii epoles. L1 ESF IDE Pri ti sentiment nequf ha plu bon parlat quan Hantegazza, e noi posse solmen citar le in totale: "Li desfide es un ninica apen sensibil, quel reducte se a un sublevanent del brove, aconpaniat del transversal sulcas sur li fronte, de un elevation del superior la- bie..Li desfide, devenit un hébitu, da a nostre visage un caractere persanent quel on posse considerar quan ti del tinidit’, On vide it in su tot fortie che 11 povre denente atinget del delirie del persecution, Ili have un incert naniere regardar circum ili; lor broves eleva se, oun de ili eleva se, durante que li altre abassa se; lor regardes es vacillant; de tempor a téepor lor labies contrae sa e fli succusse 1i cap, o ili ha- ve un atitude hesitant, quam si ili vell eseutar bruidas real o iwaginari., U1 DESDIGNA € Li REPULSION On expresse ti sentinent erectente 11 cap e cludente in demf 11 dcules quan si nostre conparlator ne vell valer 1i pena esser regardat. Li inferior labie exversa se pro li contration de du suscules nominat quadratic del menton. (Ples exaninar’ Ji "depellate® del conensa,) ial menton Osse Ui nuscuY specific del desdigna es 1i triangulare del labies (vider 1i depellate) quel have su apoy fix sur li borde inferior del inferior maxille, e quel es ligat up al angul del labies, Contraente se, it abassa li angul del abies, @ 1i bocca tande forma un curvature da quel 1i concavitd es tornat a-bass. Si li contration os levi, it expres- se 11 tristesse (quo concorda con 1i schoaa’ de Superville). Un poc plu fort, it expresse -- 1i desdigna e 1i sal hunore, Finalnen, tre fort, it expresse 11 desguste. In ti tri ca- sus 11 sulea naso-labial es alongat e in su parte inferior it circupea 1i angu) dal boc- ca, Quande 1i desquste os tre violent, on constata que li inferior labie exversa adeavan pro li contration dal du "quadrates del labie inferdor®. Darwin explica ti action in maniere tre logic: quande on vole rejettar un alinent quel ne plese,on avansa li inferior labie por que it ney surtir del bocca ! SELF-ANORE E ORGOLLIE. < Poc sentisontes es tan tenaci che 1i ho eli animales quan li self-anore, quel es in funde ti de conservation, On ha ea pretendet que it es li max potent inter omnes, exceptet durante un certe periode del vive, ti del sexual anore, oi cite it passante, solmen por signa- lar que ti potent sent inent ne have un aimica special, ma it genite infalibil- sen altre sentinentes ja descrit: jalu- sie, colere, e vers li fine del vive... ° Ii resignation. In revancha Li exageration del sel f-anore, noninat 1i orgollig, have un winica caracte- ristic, quel Darwin descri talnen: Un orgollioso manifesta su sentinent de superiorit’ sur Li altres reerectente su cap e su cérpor. Li hor arogant regarda 1i altres de supra, con abassat palpebres, e apen digna vider les. [1 anc testisonia su desdigna per levi novenentes del narices o del labies, Pro to 1i muscul del inferior labie recivet 1i nd- nine de "musculus superbus*. wus tus] LIVOLUPTA E LI LUBRICITA é fransversat Li scientistes ha men constatat li presentie el nase de un mscul specific del volupt2, (alcunes nem pronuncia li parol: lubricita ). It es 1i trans- versale del nase, quel es ligat per un extreni- N plicas {3 al pelle del quancie, e per li altre extremi- t2 al creste del nase. Contraente se sub li ine fluentie del desires sexual, it trae li quancte vers 11 nase, causante un serie de plicas obli- que sur chascun facie del nase. Ti plicas es tam caracteristic de) voluptoses que ili es sempre indicat e men exagerat in 1i inage del faunos, Durante fort contrationes 11 ales del nase, quel covri li fores o narices, es tract ad-up. Ti narices es dunc dilatat, aa tre pro que 1i trensversale del nase es in realit3 un muscul atrofiat che li hon, relati Ii aninales, it servit a dilatar 11 nase quande ili serchat lor nutritura, o savagines, evocante talnen 1i idé de futur plesura, . Che Li generalit2 del hones li ales del nase dilata se solmen in statu de colere e de intense plesura, durarite que che 1i rasses inferior, 1i transversale essent plu develo- pat, 11 ales facileen aperte se. - In li volupth it es evident que M grand zigonatico, muscul del joya ¢ del plesura, es un poc contrast, quo cava 11 naso-labial sulea sub li guancie, quo es visibil in nostre secund figura. -I- COMB INAT JONES EXPRESSIONES MIXTET Ui sentinentes, quel on senti, ne es sempre simplic: quelcvez existe combinations de du sentinentes @ in consequentie de du axpressiones. Ples examinar atentivaen 11 figura ci-contra, quel representa 1; fanose comico Bach, in un fila francesé. Vu constata que il ride, nam li angules del bocca es trast vers 1i oreles per 11 contrat ion del grand zigonatico, @ tasen 1i ocules ne es denf-cludet @ on ne vide onbre sub li inferior palpebre. In contrari, li ocules es grand aportet e 1i broves fortenen arcat vers li front In sunaa 1i superior parte del visage have on- ni caracteristicas del surprise e del astonanent, durante que 1i inferior expresse 1i franc rise. Li sur- prise ¢ 1i rise es dunc combinat in un sentinent aixtet quel on vell posser nominar 1i astonanent_joyose o li ri- se_astonat, Vole vu un pruva del juxtaposition de ti du ex- pressiones? Ples celar 1i tot visage sub li ocules @ vu va haver Snmediateen Li exprese sion del terrore pro 1i ocules largaen apertet, Ples in contrari celar 11 ocules., tan- de 1i bocca atirat vers 1i du Léteres sufice por far conprender que 1i person ride qua un balen ! Che hones con wimica tre expressiv, quan por exeaple che li ac- tores de teatre o de cinosa, on constata que li axpressiones posse = combinar se un in levul, 1i altre in dextre in sam téapor. Li figura ci junt nonstra un bon exeaple de tal combination, in quel 1i hom ri- de per su daxtre ocul © as surprisat per 1i altre, de quo resulta li expression de joyose surprise, sinil a ti de Bach, aa juxtaposit in direction transversal. It posse anc evenir combination "fusionat™ tre curiose, e quel ha esset bon descrit de Mantegazza, Noi cita le: * It existe doainias comun al odie @ al dolore: ti du enotiones intermixte se sovente tax sulte que it es {npossibil analisar Ii composite psichic binari quel on have avan li ocules. "Noi suffre e noi es indignat pro ti suffrentie, @ noi incolera quas si 1i dolore set un fnanico a victer; altre vezes noi odia profundenan © noi suffre pro ti odie. In li une in 1i altre casu 1i winicas os identic. Ples rapresentar 1i odie sur 1i visago, dante al sanus 1i goste del tinore, vu va haver 1i image del horrore.. Ples representar Hi horrare sur li visage @ junte a it 1i cludet punies © vu va haver li visage del odiet Un cert expression posse sovente variar tre rapidaen secun nuancies apen perceptibil, sa quel un genial dessinator qian Halt Disney save extraordingisen notar, Ples, por ex- eaple exaainar ti tri figuras prendet in un sol file de Donald, Li unesie figura expres- se 1i sinplic surprise: ocules largsen apertet per 1i contration del auscul’ frontal; bocca apertet pro Li Laxation del muscul masseter quel servi a masticar. Ha Donald es subitnen contrariat per un genator quel incolera le. Strax es actionat 11 auscul del -2 nenacie del colere, it es li piranidale del nase, quel trae li pelle inter 1i broves ad-tass, @ producte un osbre inter 1i du ocules (duesin figura). Poy Donald piscant have 11 joya, soapre in statu de surprise, capter un gross pisco, quo fa le rider, contraente 1i grand soot, quel trae 1i angules del bocca vers 1i oreles, noi vole dir vers 1i plazza suposit del extern oreles quel 1i avies ne possede, Li tri successiv etappes esset dunc: I/ surprise-calm,. 2/ surprise coleric, 3/ surpri- se joyose. p) cS ~ ) Vi ancor frequent combinationes de expressiones facil a a- 4 a nalisar: Li figura a sonbla in prin expresser 1i rise,na un rise desagreabil, exactonen malin, To veni de to, que ultra Li caracteristica del rise(angul del bocca traet vers Ii orel, sulca sub 1i palpebre in- ferior), 14 dessinator ha adjuntet 11 contration del pirasidale, inter 1i du ocules, quel indica 11 menacie, o conensa decolere. Ad-plu il ha fat avansar li labie inferior quae por 11 desguste, @ precipue 11 ha separat exagerateen li du labies til li angul, sonstrante un range de dentes feroce, Supresse ti ultin trates e vu obtene li rise sin- patic e franc, Li figura b monstra un combination del subrise e del tristesse: 11 subrise dolorose, in quel li grand zigonatico contrae se in san tempor quan li brovale situat inter li du ocules. Li figura ¢ express 1i reflexion triste pro i contration del deni orbiculare supe- rior, mscul del reflexion, e pro 1i abassament del angules del bocca (tristesse). Ui figure d expresse 11 atention o plu precisemen 11 surprise dolorose, de un person @ quel on aprende un inexpectat e penibil nova, Li auscul del atention, o del astona- aent, 1i frontale, as contrast, elevante talnen li broves e li palpebres por pernisser plu bon vider 1i danger, In sam teapor li caractere dolorose de ti nova fa contraer 11 brovale inter 1i du ocules, causante vertical plicas, signes del suffrentie. -Be- INFLUENTIE DEL ETA, DEL GRANDORE E DEL GROSSORE. Li eta anc multe modifiea 11 intensita del expressiones, In li et& adult, 1i hom re- frena su expressions pro self-anore, pro dignita, durante que 11 infantes aonstra lor sentimentes sin oena. Parlante ori {i yoya iw su "Teorie scientific del sensibtlit’", Ounont seri: "Li Joya traducte se sempre per un grand beson de novenent, precipue che di infantes e 11 yun anisales®. antegazza, de su létere, prendente 11 expression del dolore, indica quan gradatiiones 11 sequent resunate: Infantie: Cris , abundant lacrines, tan abundant que 1i infante essuya les per Ii sanus. Adolescentie: cals tristesse e nelancolie (duesin figura). Yunesse: possedent 11 fortie, 11 yunos defende se. Kenaciant react iones, Adult et’; anard expression. Pro dignitd 11 adultes suffre in silentie. Oldita: plenditiv genidas e lacrines. Si in 1i oldita milt sulcas es visibil, St es pro que 1i sulcas ha devenit permanent, durante que in 11 infantie 1i visage es glatt.tLi lacriaes sin alcun singlutas, sori an- cor Hantegazza, sin alcun visibil trubla del recpiration, es un del spectacules sax frapoant del intense dolore del adult et2* Ane 1i grandore @ Ii grossore posse far variar 1i aimica: "It sufice, seri Hantegazza, esser tre grass o tre sagre, por dar al sas enotion un diferent exoression, Li longore sol del bras- ses fa desgraciose alcun moverentes quel apare bell che un per- son bon proportionat: In general, yo ha renareat que 1i hoses \ tre Litt have un -ainica plu vivid e plu expansiv; il{ besona Ss compensar per 1i rapidita de lor movenentes 11 exiguita de lor OLN cérpor; 1i hones tre grand o tre gross have un mimica minu ox- pansiv.* Gn deve anc renarcar que, ganeralaen li mannes 0 foninas grass es plu jovial, plu sovente content quan li sagres. Forsan on deve retornar Ji cause e dir que tis,quel es Sempre joyose, manja ;lu ault quan li tristes © ingrassa plu facilacn ! U4 adueation in general dininse 11 passiones. "Li scope del education, seri Lange, @s aprender al hom doeinar se, anihilar li inpulsiones quel Ii efecte famediat de cu organisse fisic, ma quel ne dece in 1i social raportes.* Per 1i legos del hefedita 1i genarationes deveni seapre win enotiv, per aquisition de ti caracteres aquisitet. -Ihe LI_GESTES Ili deve esser mentionat in un studie del expressiones pro que ili es potent auxilia- tores del mimica. Che li entes primitiv quan 1i savages li infantes, ili mem have un plu grand importantie quam li minica, nam por ti primitives li mimica ne as suficentemen expressiv, durante que 1i geste es plu facilnen remarcat, precipue de lontan... ten li parsones adult cultivat, quel have un grand domination sur lor tenida in publica lassa escapar frequentemen involuntari ¢ significativ gestes quel expresse sentinentes violent, Wande Campanella, celebre italian filosof (1568-1639), quel propagat 1i metode expe- rinental contra 11 reyent scolastica (quo valet le passar 27 annus in prison !), volet penetrar 1{ intentiones de un hon, il cystonat composir in prim su expressionas e su gestes sacun ti hom. Poy il observat 1i nov disposition prendet de su sp{ritu pos ti change in su expressiones personal. Per ti medie, ne plu existet un hom de quelil nepos- set conosser li pensas e li santimentes. Li supra figuras ilustra exenples de gestes expressiv: un hon quel es surprisat nette sovente su manus avan li bocca por retener un exclamation o un cri (a), Quande li sur- prise deveni 1i tisore, 1i hon directe 1i manus adeavan quan por repussar un adversario © i vise de un terribil spectacul (b). In altre vezes, avan un sinil spectacul, on junte 11 manus quan in Ii prega (c). Ti ultin geste es explicat de quele autores per 1i facte que in li prinitiv témpores 1i victetes avansat vers 1i victores con sanus juntet por esser incordat. - Un nann in colere frequentenen clude 1i puntes (4), quam por pre- parar se a combatter un adversario. Li geste es, quae Li sinica, ancor plu revelatori quan Li paroles, nan it es plu pri- nitiv, plu instinctiv, dune plu natural. Un autor ha dit que "1i parol ha esset dat al hom por mascar su pensas*. On ne posse dir lu sam pri li aimica e li gestes, Hoi ng parla pri gestes autonatic, sin utilita, e quel es solmen ticas, e ne expresse un emotion, quan por exemple che un parlator: frottar aachinalmen su bare o su fronte, 9 su capilles. On conosse mam 1i innocent nanie de alcunes, quel torna e trae 1i buto- nes de lor conparlator,. til que ili laxa! No, noi alude gestes dant al mimica un plu Precis expression, Hantegazza renarca que poc persones, precipue che If Heridionales, posse parlar sin gesticular, @ sult oratores eloquent vell sufocar si on vell obli- gar les discursar con 1i sembres atachat al cérpor! Ti minica es completmen distint de t1 quel consiste in luder con su capilles o 2 grattar se 11 nase. It es ver que plur seriose autores asserte que ti gestes aparentenen {nutil have in realita quam scope "sucusser 11 cerebre e facilitar 11 labor cerebral’, Chascun cerebre besona un special stiulant: 9 tabac, o café (on conosse 1i casu de Balzac), o..musica, o narchada... -15- (IMIMICA E LI OESSINATORES It os nocesse far sempre un diferentie inter 1i dessin reproductent fidelaen 1i natura, ¢ li caricatura quel exagera alcun trates por plu bon frappar li visores. Li caricatu- ristes deforma sonpre plu o ainu 1i natura, sparniante tanen certs persones, che queles un deformation vell seeblar chocant vice asusant, tloi prende quam exemple de ti lege 1i saquent oxpressiones del joya. of " V4 b ne Inmumerabil es 11 portretes de yun féninas quel subrid i angules del bocca es levinen alevat e li dentes, tre blanc, apari (a), ma nequande separat, pro que to vell suggester li dentatura de un animale feroce ! Li ocules es denf cludet e es sovente indicat per li spess lines del cilies, On evita representar yunas rident tro fort, Pro que to vell defornar tro multe 1 trates tae bell d dol visage, Por 11 mannes, in contrari, 1i dessinator usa facilaen li franc rise, exagerante 11 lineas caracteristic de ti eaotion (b), sin tiner un caricatural aspecte, In li figura & treet de un nagatine anglese, Ii sulea sub 1i zigona es accentuat, anc 1i sulca sub Ji ocul © 14 sulcas in forae de ventol exter 1i ocul, Ancor glu caricatural es 1i ultia inage trast de un reclane de cinena © representant Fernandel. On vide per to que un ac- tora accenta deformations caricatural de sv visage, durante que nequande un actoressa (o star) vell acceptar it, Por Femandel, 1i dessinator ha fendet 11 bocea presc til Ki orel, @ sonstrat dentes enorm « bon saparat, quan ti de un cavalle. On vide dunc que un bon caricaturist deve conosser ti) funde li mecanisne del enotio- nes. Ric Berger Ples adherer al INTERLINGUE-UNION! ACTIV MEMBRE Annual contribution: a) sviss Fr. 8, Bament a Cosmoglotta; 5) duplic abonnament (8 exem; 5 sbonnament de propaganda (6 exemplarea), PROTECTORI MEMBRE Annual contribution: Adminim svisg frag, — {recive li simplic abonnament). MECEN MEMBRE Annual contribution: sviss Fr. 50.—, recive secun desir 1-5 duplic abonnamentes, PERPETUI MEMBRE: Unie subveation Je sviee Fe 500. —, recive secun desir 1-2 duplic abonnamentes, Ples demandar li carte de adhesion del: interlingue-Union, Cheseaux s/Lausanne, Svissia Pris AS ar pou Ped gan esa Pam, Mi

You might also like