Pgina web de temes d'histria contempornia i d'espanya 2n Batxillerat

http://www.historiasiglo20.org/HE/index.htm

(recursos histria d Espanya contempornia)

http://www.historiasiglo20.org/enlaces/espsitiosgenerales.htm

(recursos histria d Espanya i mundial contempornia, enllaos molt interessants ...

http://www.buxaweb.com/historia/temes/

dossiers didctics de temes dhistria del mn contemporani. Bibliografia, directoris de recursos... interessant tamb per histria de lart
http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/index.htm

recursos i materials dhistria contempornia - La histria dEspanya a Internet ( cronologies, biografies, glossaris, mapes histrics, premsa histrica, sntesi i esquemes) Vicens Vives
www.artehistoria.jcyl.es/histesp/videos/listado.htm

A linici de cada tema, o blocs de temes hi ha una srie de pgines web dampliaci dels continguts.

--

HISTRIA CONTEMPORNIA DESPANYA

J. M. QUERALT

--

HISTRIA D'ESPANYA CONTEMPORNIA: (INTOLERNCIA I REPRESSI PER QESTIONS IDEOLGIQUES) SEGLE XIX 1) Rgim monrquic absolutista ------------- sistema parlamentari 2) societat estamental-------------------------- predomini burgesia 3) economia senyorial ------------------------- principis capitalisme comercial 1-LA FI DE L'ANTIC RGIM :FERRAN VII(1808-1833) - Guerra de la independncia 1808-1814. Corts de Cadis 1812 . Trienni Liberal (1820-1823). Independncia de l'Amrica espanyola.(conseqncies) Retorn a l'absolutisme 1823-1833. guerres carlines (conflicte successori). 1) 1833-40. 2) 1846-49. 3)1872-76 2-TRANSICI AL LIBERALISME (1833-1843) - Regncia M Cristina (1833-40). Estatut Reial 1834. Ruptura liberal: Mendizbal i la constituci de 1837. Desamortitzaci. Moderats i progressistes. Regncia d'Espartero (1841/43) 3-REGNAT D'ISABEL II (1843- 1868) - Fins el seu destronament els parntesi de govern progressista foren nfims i sempre van acabar per reconduir-se cap una frmula semblant a la del moderantisme. - construcci de l'Estat Liberal. Dcada moderada, Narvez (1843-1854). Constituci 1845. Bienni Progressista, L. O'Donnell (1854- 1856). restabliment moderantisme (1856-1868) 4-EL SEXENNI REVOLUCIONARI (1868-1874) - constituci 1869. regnat d'Amadeu I. I Repblica(Figueras, Pi i Margall, Salmern i Castelar) 5-RESTAURACI MONRQUICA (1875-1898) -Alfons XII (1874/85). Cnovas, pactisme (conservador, Cnovas i liberals, Sagasta). Caciquisme. Sorgiment dels nacionalismes (catal, basc). La crisi del 1898 (guerres colonials). 6- ECONOMIA , SOCIETAT I CULTURA - Retard econmic respecte a la l'Europa industrialitzada. Conseqncies sobre l'evoluci de l'economia i la societat SEGLE XX 1-LA DESCOMPOSICI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACI (1898/1931) Regeneracionisme: Maura (1903-1909). Canalejas (1910-1914). Crisi poltica i radicalitzaci social (1917-1923). Dictadura de Primo de Rivera 2- LA SEGONA REPBLICA (1931-1936) Bienni reformador (1931/33). Bienni Negre 1933-36. Crisi del 1934: Astries i Catalunya. El Front Popular i la consolidaci dels dos blocs antagnics 3- LA GUERRA CIVIL (1936- 1939) . Fases de la guerra. Dos exrcits i dos reraguardes. Evoluci poltica de les dues Espanyes. 4- EL FRANQUISME ( 1939-1975) L'Espanya franquista. (1939-1959): Autarquia, intervencionisme, repressi i dictadura Els anys de creixement econmic (1959-1975): apertura exterior, reforma poltica 5- LA TRANSICI DEMOCRTICA - Constituci 1978, Surez, socialistes... 6- ECONOMIA, SOCIETAT I CULTURA

--

ELS ANTECEDENTS: LA CRISI DE LANTIC RGIM

TEMA 1- SEGLE XVIII (PERVIVNCIA ANTIC RGIM, GUERRA SUCCESSI, MONARQUIA BORBONS, DECRETS DE NOVA PLANTA, REFORMISME BORBNIC, ECONOMIA,)
El segle XVIII ofereix la singularitat de constituir la frontissa, la zona de transici entre lAntic Rgim i linici de les noves idees illustrades. Precedent de les revolucions que substituiran el vell ordre per una nova organitzaci social, econmica i poltica, coneguda com a liberalisme burgs. Guerra de Successi (1700-1714) (Veure grfic)

Labsolutisme va ser lltima frmula del poder poltic a lAntic Rgim. Va sorgir a Frana al segle XVII i larribada al tron espanyol dels Borbons va significar la implantaci daquesta frmula poltica al nostre pas A lany 1700, el rei Carles II va morir sense descendncia directa. Aix significa lextinci de la dinastia dels Habsburg. Els candidats a ocupar el tron eren essencialment, Felip dAnjou i lArxiduc Carles dHabsburg El nomenament del nou monarca provoca un greu conflicte entre les potncies europees. Laccs de Felip V enfortia el poder dels Borbons (recordant Carles V). Per tal dimpedir-ho la GBR, Holanda i Portugal donaren suport al candidat austrac. A linterior dEspanya la qesti successora tamb va dividir els territoris peninsulars. Catalunya es va mostrar partidria del candidat austrac pel carcter centralitzador del candidat Borb. Al 1711, un fet va fer canviar el curs dels esdeveniments: el 17 dabril va morir lemperador dustria, Josep I, i va passar a ocupar el tron larxiduc Carles. Ara el perill seria un Habsburg. Els anglesos i holandesos van manifestar el seu inters en acabar la guerra i a reconixer Felip V com a monarca espanyol. En el Tractat dUtrecht (1713) es va signar la pau a canvi dimportants concessions a ustria i a la Gran Bretanya mapa: Prdues territorials espanyoles desprs del Tractat dUtrecht Resistncia catalana Els catalans no van passar per alt que la introducci dun Borb podia significar la implantaci dun sistema poltic tan fortament centralitzador i uniformista com el francs. Noms Catalunya resistir. La derrota de lonze de setembre de 1714 don opci a Felip V per establir definitivament el model poltic sobre el qual shavia de construir el nou estat. La monarquia hispnica, assentada sobre els principis de pactisme i federaci, donava pas a la monarquia borbnica, els principis rectors de la qual eren labsolutisme i el centralisme. comentari de text: guerra a ultrana i Lassalt a Barcelona

--

Mitjanant el Decret de Nova Planta, es va imposar lorganitzaci polticoadministrativa de Castella als territoris de lantiga Corona dArag El mateix setembre de 1714 es van derogar totes les institucions poltiques del Principat: la Generalitat, El Consell de Cent, les Corts, els sistemes fiscal, monetari i militar propis. Hi va imposar lorganitzaci poltico-administrativa de Castella. Comentar grfic/esquema Es va imposar una nova estructura fiscal, amb la introducci dun impost general: el reial cadastre, una quota anual duna quantitat important fixada pel govern central. El cadastre es dividia en dos: el reial i el personal. El reial gravava les propietats immobiliries encara que fossin nobles i eclesistics. En canvi el personal, gravava les rendes del trebasll i les activitats industrials i mercantils, no el pagaven noi els nobles ni el clero. Descriure els impostos de Catalunya

Comentar textos: QU VA SIGNIFICAR PER A CATALUNYA LABSOLUTISME BORBNIC ? SOCIETAT I ECONOMIA DE LANTIC RGIM Pervivncia de lAntic Rgim La societat espanyola continuava dividida, seguint el dret tradicional, en tres ordre o estaments. Els grups privilegiats (noblesa i clergat) posseen la major part de la propietat territorial i soposaven a qualsevol canvi. El tercer estament estava format per la resta de la poblaci (camperols, burgesia, classes populars) Al segle XVIII, la majoria de la poblaci espanyola (80 %) era rural i lagricultura era locupaci fonamental i la principal font de riquesa. Una gran part de la terra estava amortitzada i no es podia ni vendre ni comprar, propietat de lesglsia, dels ajuntaments i de la noblesa. A Catalunya, la situaci al camp era sensiblement diferent. La majoria de les terres eren de senyoria, de proporcions mitjanes i conreades per camperols amb contractes emfitutics. . Amb tot , no podem oblidar lexistncia daltres camperols en pitjor situaci. (masovers, rabassai La resta de sectors econmics eren, a lAntic Rgim, dependents i subsidiaris del mn agrari, La indstria tradicional, els tallers artesans, continuaven organitzats de forma gremial, Amb un estricte control sobre la producci i la creaci de nous tallers per part de les autoritats gremials. Veure grfic i llegir text: La preeminncia de la noblesa Una economia agrria Lagricultura era la primera font de riquesa. La major part de la terra estava amortitzada, no es podia comprar nio vendre, pertanyia a la noblesa, lesglsia i els ajuntaments. La major part de la pagesia era arrendatria o jornalera.

--

A Catalunya, la majoria de les terces eren de senyoria laica o eclesistica i de proporcions mitjanes, i estaven conreades per pagesos amb contractes demfiteusi. Indstria i comer Lartesania i el comer eren dependents subsidiaris del mn agrari. La indstria tradicional continuava organitzada en gremis. Lescassetat de la demanda i el poder de la jerarquia gremial mantenia la producci proteccionista. El mercat interior era dbil i es limitava majoritriament als intercanvis de tipus local o comarcal. Tan sols el comer colonial mantenia una certa importncia. 3- EL REFORMISME BORBNIC: CARLES III El pensament illustrat est basat en una confiana illimitades en la ra: ni lautoritat, ni la tradici, ni la revelaci divina poden substituir la ra. Montesquiu va defensar la divisi de poders; Rousseau va plantejar el plantejar el principi de sobirania popular, amb el seu contracte social. La introducci i la difusi de les noves idees illustrades a Espanya va ser lenta i difcil.. A partir de1750 sorgeixen una srie de pensadors que en els seus escrits reflecteixen les preocupacions illustrades: Feijoo, Campomanes, Cadalso, Jovellanos, Aranda, Floridablanca... Fer exercici: El pensament Illustrat Carles III (1759-1758) va accedir al tron espanyol en morir sense descendncia el seu germ Ferran VI . Carles III va entrar en contacte amb les idees illustrades. La caracterstica bsica del pensament illustrat era una illimitada confiana amb la ra. Eren partidaris de leducaci i del progrs i van afirmar la igualtat i el dret a la llibertat. En economia, van defensar la propietat i la llibertat de comer i indstria. Aix com van qestionar el domini ideolgic de lesglsia. Finalment, senfrontaren a labsolutisme monrquic i van defensar la necessitat dun contracte entre governats i governants que garants els drets bsics de lindividu. A linici del seu regnat va haver de fer front a una forta oposici al seu programa de reformes. Aix el 1766, es va produir el mot de Squillache, una revolta complexa, en la qual es van unir el malestar de la poblaci per lescassetat i lelevat preu dels aliments i el descontentament dels privilegiats per lefecte les reformes que podien reduir el seu poder i la seva influncia. Carles III va destituir Squillache, va paralitzar les reformes, i va abaixar els preus La legislaci reformadora Carles III va intentar combatre alguns dels privilegis socials de lAntic Rgim . Va defensar lautoritat de la monarquia davant lesglsia. Al camp es van limitar els privilegis de la Mesta. Va iniciar reformes econmiques (lliure circulaci), llibertat de comer amb Amrica . I, finalment, es va donar suport a lactivitat industrial, liberalitzant gradualment el procs de fabricaci a partir de 1768. A Catalunya el reformisme illustrat va connectar, no tan sols amb erudits, clergues o nobles instruts i propers a les idees que avanaven per Europa, sin tamb amb els interessos i les necessitats duns grups socials. textos: La poltica regalista, Les reformes socials, problemes agraris i mesures econmiques
--

4- TRANSFORMACIONS ECONMIQUES DEL SEGLE XVIII Al llarg del segle XVIII es va iniciar a loccident dEuropa un procs de creixement ininterromput de la poblaci. Dins daquesta tendncia general, la poblaci espanyola va augmentar significativament al segle XVIII, i va passar de 7 a 11 milions dhabitants, encara que va mantenir altes taxes de mortalitat (36%0) i de natalitat (42 %0). Es van adoptar mesures poblacionistes: incentius famlies nombroses, acolliment immigrants catlics als quals es lliuraven terres. Veure grfic poblaci a Espanya Catalunya va ser una de les regions perifriques amb un creixement demogrfic ms gran. La poblaci es va doblar entre el 1717 i el 1797, i va arribar gaireb al mili dhabitants mapa: La poblaci de Catalunya (1717- 1797) Les reformes dutes a terme durant el regnat de Carles III no van ser suficients per transformar el camp espanyol. Hi influen les condicions climtiques i agronmiques desfavorables. Ms de les quartes parts de la superfcie comptava amb un rgim de precipitacions baix,. Labsncia de millores en els mtodes de conreu i la manca de terres lliures al mercat, per lexistncia de nombroses terres vinculades i amortitzades, va obligar a conrear les de pitjor qualitat, i provoc el descens dels rendiments i lapujada dels costos i dels preus dels productes. Fou a Catalunya on els canvis van assolir ms gran i van assentar les bases de la industrialitzaci posterior. El punt de partida fou una distribuci de lexcedent ms favorable als pagesos (cens emfitutic). Aix va permetre utilitzar els petits estalvis que generava la venda dels productes agraris en lespecialitzaci i modernitzaci de les explotacions. (conreu vinya, regadiu, ) texts: Les millores al camp catal Els Borbons van impulsar, seguint lexemple francs, la creaci de manufactures reials, subvencionats per lEstat. La manca de mercat per a aquests productes i sobretot la poca rendibilitat van orientar manufacturera cap a limpuls destabliments privats, i es va iniciar una reducci dels privilegis dels gremis. text: El creixement de les manufactures A Catalunya, lauge agrcola, especialment vitivincola, va contribuir a laparici de la nova manufactura cotonera . La indstria txtil cotonera sinici a Barcelona entorn dels anys 1736-1737). Els establiments fabricaven, especialment indianes: teles de cot estampades. El subministrament abundant i a bon preu de cot en floca americ, com a resultat de lauge de comer americ. El mercat americ absorbia una part important de les indianes catalanes, per el darrer ter del segle XIX els fabricants catalans van topar amb la competncia dels teixits anglesos de ms qualitat, obligant els fabricants catalans a introduir noves tcniques Els Borbons i especialment Carles III, es van preocupar per reorganitzar el comer americ . Al segle XVIII, dos ports, el tradicional de Sevilla, i el de Cadis, monopolitzaven el comer americ.. A la segona meitat del segle es va obrir el cam cap a la completa liberalitzaci del comer. Lentrada de Catalunya va ser vital per a una economia que ja havia iniciat el trasps duna producci destinada al consum a una producci destinada a la venda. Es desenvolupa no noms la indstria txtil sin daltres sectors industrials (paper, ferro, mobles ..
GRFIC: EXPORTACI A AMRICA (1782-1796)

--

TEMA 2- La crisi de lAntic Rgim (18081833)

La crisi de l'antic rgim que s'havia anat formant durant tot el regnat de Carles IV va eclosion el 1808 amb l'ocupaci del pas per part dels francesos. A la guerra el va acompanya l'inici d'un canvi poltic i social decisiu en la histria contempornia espanyola. Quan va retornar Ferran VII va intentar restablir l'ordre antic . Els desastres de la guerra, la permanent inestabilitat i la prdua de les colnies van reduir Espanya a la condici de potncia de segon ordre. 1808 s una de les poques dates de la histria d'Espanya que es pot considerar com una veritable discontinutat. La societat no es veur modificada en absolut per la crisi dels anys 1808-1814. Seguir essent una societat camperola dominada per una oligarquia terratinent envoltada per un clergat ric i nombrs. El rgim "estamental", que per un moment va perill, es restablir en la seva totalitat. A finals del segle XVIII el govern dels Borbons s'ha transformat en un despotisme que la incapacitat o la feblesa dels sobirans transformar, durant el regnat de Carles IV, en "despotisme ministerial". La realitat del poder es deixa al ministre de torn, Floridablanca, Aranda, i desprs Godoy. 1- La monarquia de Carles IV- La guerra del Francs (1808-1814) Carles IV va allunyar del govern els ministres il.lustrats (Floridablanca, Jovellanos..) i va confiar el poder a Manuel Godoy. La mort del rei Llus XVI va portar el monarca a declarar la guerra a Frana en coalici amb daltres monarquies europees. Llegir text: La por a la revoluci Fou la guerra gran (1793-1795) que va afectar fonamentalment a Catalunya i el Pas Basc. Del Mar de 1973 al febrer del 1974 les tropes espanyoles van mantenir lofensiva en territori francs, per a partir de 1794 laven sobre Catalunya de les tropes franceses van portar a signar la Pau de Basilea (Juliol 1975), una subordinaci a Frana. Pel tractat de Sant Ildefons (1796) Espanya es converteix en aliada de Frana contra Anglaterra. A Trafalgar (1805) va perdre gaireb tota la seva flota Un dels acords entre Espanya i Frana, el Tractat de Fontainebleau (1807), signat entre Godoy i Napole, tenia oficialment per objectiu repartir-se Portugal. Per ben aviat les intencions invasores de Napole es van fer evidents. Godoy va convncer la famlia reial que es trasllads a Sevilla per fugir, si calia, cap a Amrica. Aquest pla va ser considerat ofensiu per una part de la Cort, que el 18 de mar de 1808 va provocar el mot d'Aranjuez el qual mostrava la decadncia i la debilitat de la monarquia espanyola: pare i fill es disputaven el poder i van recrrer a larbitratge de Napole. Llegir text: Carles IV recorre a Napole La monarquia de Josep Bonaparte Els va convocar a la ciutat fronterera de Baiona, on els va forar a abdicar en favor del seu germ Josep Bonaparte. Va intentar una experincia reformista, que pretenia acabar amb lantic rgim i que es va concretar entre daltres coses, en labolici del rgim senyorial, la desamortitzaci de les terres de lEsglsia... Va ser una reforma que va tenir poc suport.

--

2- LA GUERRA DEL FRANCS (1808-1814)

Les tropes franceses entraren a Barcelona el 13 febrer de 1808. La mobilitzaci va ser la resposta popular contra la presncia francesa. A Catalunya, Galcia, Andalusia Arag, Castella,...la poblaci va reorganitzar juntes darmament i defensa Entre els mesos de maig i agost de 1808 es van formar a Espanya tretze Juntes d'una manera ms o menys espontnia. El mes de setembre alguns dels seus representants (Jovellanos, Floridablanca...)van constituir la Junta Suprema Central Governativa del Regne, que va assumir la Regncia fins que retorns Ferran VII. Lactuaci desorganitzada de la resistncia semblava confirmar les previsions de Napole que la invasi seria rpida i fcil. Per la resistncia de les ciutats com Girona, Saragossa o Tarragona, suportant bombardeigs va impedir el progrs cap el sud. La victria a Bailn (Jan) els vas permetre apartar els francesos dAndalusia Al llarg del 1809 i 1810 les principals ciutats catalanes van caure en mans de linvasor. Aquest fet va donar lloc a un intent daproximaci als catalans per part de limperi francs. Al gener de 1812 Napole va ordenar lannexi de Catalunya a limperi. La "guerrilla" va constitu el tret distintiu de la guerra de la Independncia i un factor primordial en la derrota dels francesos. Des de mitjan 1812, el curs de la guerra va comenar a ser desfavorable als francesos. La campanya de Rssia havia obligat Napole a desplaar-hi gran part de lexrcit, i aprofitant la conjuntura amb el suport de lexercit britnic van aconseguir la victria. Des del final de 1813 es pot considerar acabada la guerra de la independncia. L'11 de desembre de 1813 el tractat de Valenay torn la corona a Ferran VII. Arran de la formaci de la Junta Central, moltes institucions( ajuntaments, universitats, bisbats, etc.)es van plantejar el dilema de si obeir el nou rei Josep I i les institucions de la corona (Afrancesats), entre els quals hi havia intellectuals, alts funcionarisi una part de la noblesa o b els representants de l'esmentada Junta. (resistents: absolutistes; liberals, pretenien un rgim poltic basat en les idees de la Revoluci Francesa). text: Patriotes i afrancesats

3- LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCI DEL 1812

La Junta Suprema Central shavia mostrat incapa de dirigir la guerra i va dissoldres el gener de 1810. Abans, per, shavia iniciat un procs de convocatria de corts perqu els representants de la naci decidissin sobre la seva organitzaci i el seu dest. Amb un complex sistema d'elecci, es van elegir representants d'entre les diferents Juntes peninsulars per tal de redactar una constituci per al regne. El 19 de mar de 1812, desprs de gaireb dos anys, es va proclamar la Constituci de Cadis (Pepa), la primera democrtica de la histria d'Espanya. Incloa una declaraci de drets humans, el reconeixement de les llibertats poltiques (d'expressi, d'associaci i de participaci) el dret al vot dels homes ms grans de 25 anys i l'establiment de la divisi de poders. El rgim poltic que s'establia era una monarquia parlamentria. text : La Constituci del 1812

--

4- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)

Des del final de 1813 es pot considerar acabada la guerra de la independncia. L'11 de desembre de 1813 el tractat de Valenay torn la corona a Ferran VII. Acceptar l'obra de les Corts de Cadis? La seva arribada coincid amb la publicaci de l'anomenat Manifest dels Perses,) en el qual un ter dels diputats de les Corts criticaven el que s'havia fet a Espanya des de l'any 1808 i feien una crida al restabliment de la "Monarquia absoluta". El decret publicat a Valncia el 4 de maig de 1814 per Ferran VII rebutja qualsevol forma de text constitucional: "Conformndome con tan decididas i generales demostraciones de la voluntad de mis pueblos, (...)declaro: que mi Real nimo es no solamente no jurar ni acceder a dicha CONSTITUCIN ni a decreto alguno de las CORTES (...), a saber, los que sean depresivos de los derechos i prerrogativas de mi soberania, establecidas por la constitucin y las leyes en que de largo tiempo la nacin ha vivido, sino el declarar aquella Constitucin y tales decretos nulos y de nign valor ni efecto, ni ahora ni en tiempo alguno (...). textos: manifest dels perses i reial decret Ferran VII I aix el govern reial liquida l'obra de les Corts de Cadis i restableix l'ordre antic, abans que s'hagin pogut establir efectivament noves institucions. Restaura les antigues institucions dee la monarquia aix com el rgim senyorial i la Inquisici. text: Com es va produir labolici de la Inquisici ? Les conseqncies de la guerra havien estat molt greus (vides humanes, destrosses i prdues al camp que provocaren la runa dels pagesos ) A ms, a les colnies els moviments dindependncia acabarien desfondrar el sistema colonial espanyol, obligant a la monarquia a despendre de recursos econmics per enfrontar-shi. No es d'estranyar, doncs, que aviat comencessin les conspiracions contra l'absolutisme. Els pronunciaments van ser caracterstics de tota una poca. Encara que el liderat dels pronunciaments estiguessin sempre lligats a un militar, en la conspiraci tamb hi participaren civils, que proporcionaven el contingut ideolgic. ( Espoz i Mina a Pamplona el 1814 ; Daz Porlier a La Corunya el 1815; Lacy i Milans del Bosch el 1817 a Barcelona). Una part de la pagesia es negava a tornar a pagar rendes i tributs i a molts llocs es va oposar a la restauraci del rgim senyorial El Trienni Constitucional (1820-1823) El 1820 va triomfar el cop d'Estat encapalat per Rafael Riego. Ferran VII, veient-se venut, va pronunciar sense convicci la frase segent: "Marchemos francamente, y yo el primero, por la senda constitucional". Llegir text: Ferran VII jura la constituci Els tres anys que va durar el rgim democrtic van representar un primer assaig de govern constitucional. Es va fer una poltica moderada, per, tot i aix, el govern es va haver d'enfrontar a partides armades organitzades per alguns nobles i sectors del clergat. El final del trienni liberal va ser fruit d'una acci combinada entre els agents de Ferran VII ( que van demanar ajut a les potncies europees)) i els sectors absolutistes del pas. Lexrcit de la Santa Aliana ,cent mil fills de Sant Llus, reposaren Ferran VII com a monarca absolut. Arran del cop d'Estat dirigit pel mateix Ferran VII es va produir una segona restauraci absolutista, que va durar fins a la mort del rei l'any 1833.

--

10

LA DCADA OMINOSA ( abominable ) ( 1823 1833) Lectura i comentari text: La restituci de Ferran VII Quan s'observa amb una mica de perspectiva aquesta Espanya dels primers anys del segle XIX, es veu que el retard de la pennsula respecte de la resta d'Europa s'ha agreujat fortament en aquests anys. La monarquia fernandina no ha sabut preveure ni afrontar els fets. Cal cercar en una altre banda les raons de l'afebliment espanyol. La primera, evidentment, es la prdua de l'imperi, ja que era una font de riquesa per Espanya, i per els espanyols un mitj d'enriquiment.( El comer del pas es fonamenta en gran mesura en el trfic entre els ports espanyols i americans. Espanya est tan acostumada a viure del seu imperi que es resisteix a acceptar la seva desaparici. Veure grfic: El comer amb Amrica La Guerra dels Malcontents fou una sublevaci armada de carcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a Catalunya i en menor mesura al Pas Valenci, Arag, Pas Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII com el no restabliment de la Inquisici En un primer moment, el mar i abril de 1827, van aparixer algunes partides en diverses zones de Catalunya, per la seva acci va resultar un fracs i, a l'abril, es van acollir a un indult reial. Al juliol van aparixer ms partides i al setembre tenien controlada part del centre i nord de Catalunya, amb uns 30.000 homes armats i establint la capital a Manresa on el 29 dagost van establir una Junta Superior del Govern del Principat, que va editar El Cataln Realista i que tenia com a lema Visca el rei i mori el mal govern!. El 28 de setembre de 1827, Ferran VII va arribar a Tarragona desactivant la revolta, i la majoria dels seus lders van ser executats o van exiliar-se a Frana. Conflicte dinstic i transici poltica La segona, a l'enfrontament, com a tot Europa, entre burgesia liberal i aristocrcia tradicionalista, se li afegeix un antagonisme molt ms profund entre els partidaris d'un unitarisme centralitzador i els defensors dels privilegis locals i regionals. El pretext per aquest enfrontament (guerres carlistes 1833-40-1846-49-1872-76)) es el conflicte successor que s'inicia el 1833. Ferran ha tingut d'un quart matrimoni amb M Cristina de Borb, filla del rei de Npols, una filla, Isabel, nascuda el 1830. El rei ha promulgat el mateix any un "Pragmtica Sanci" que permet, a pesar de l'auto que estableix la llei slica a Espanya, que la seva filla el succeeixi. La mort de Ferran uns mesos ms tard, el setembre de 1833, entrega la regncia a Maria Cristina i obre un conflicte sagnant que dividir profundament Espanya Queda per saber en que es convertir aquesta monarquia liberalitzada, nascuda en i de la guerra civil. Est disposada a ajustar-se al sistema constitucionalista que domina a Occident de des 1830?

--

11

4- La independncia de lAmrica hispana

Malgrat tot, la vertadera ruptura de l'equilibri poltic i econmic d'Espanya es la prdua de les colnies americanes, font de prestigi i de riquesa. Al llarg del segle XVIII, el reformisme borbnic havia donat lloc a una etapa de prosperitat als territoris dultramar basada em la reactivaci del comer i en la posada en marxa i lexplotaci de nombroses plantacions. El creixement econmic vas propiciar el desenvolupament duna poderosa burgesia criolla. Aquesta elaborar els programes que van menar vers la independncia. Lectura text: el trencament amb Espanya Quines en foren les causes? 1- La profunda crisi interna, 2- la incapacitat per enviar nous reforos militars 3- la substituci d'un rgim absolutista per un de liberal l'any 1820, expliquen la impossibilitat de resoldre la qesti independentista. El procs dindependncia A partir del 1808, en plena guerra del francs, els criolls van optar per no acceptar lautoritat de J. Bonaparte i van crea Juntes, que van assumir el poder. Els focus clarament secessionistes van ser el virregnat del Riu de la Plata, on Jos San Martn, va proclamar, lany 1810, la independncia dArgentina: el virregnat de Nova Grenada i Veneuela comandats per Simn Bolvar El 1817 el general San Martn independitz Xile , mentre que el 1819 Bolvar creava la Gran Colmbia. Quan es va produir el pronunciament de Riego noms quedava a l'Imperi espanyol Per, una part de Colmbia, Cuba, Puerto Rico, les Filipines i les illes Marianes. Lectura text: La independncia de Bolvia Per a Espaa la independncia hispanoamericana va tenir una transcendncia immensa. Als desastres de la guerra, la permanent inestabilitat i manca de reformes s'havia d'afegir la prdua d'unes colnies que convertien a Espanya en potncia de primer ordre. En endavant Espanya fou una naci de segon ordre. Quines foren les repercussions per a Catalunya ? Es va trencar el flux comercial amb Amrica, per va significar un bon impuls per al desenvolupament econmic de Catalunya (retorn capitals indians)

--

12

TEMA 3 -LA CONSTRUCCI DE LESTAT LIBERAL (1833-1868)

Comenar a treballar aquest tema recordant les dues opcions enfrontades: Carlisme (treballar text: el carlisme) i Isabelisme (liberalisme) Larticulaci del liberalisme (Moderats i progressistes); i un segon punt a comentar abans de comenar a parlar de lestat liberal, es el paper que van jugar els militars en poltica Llegir i comentar LES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISME textos: Igualtat de drets ? Lideari demcrata grfic: evoluci dels partits poltics (1808-1868) Fins a mitjans dels anys trenta no es pot dir que hi hagus partits poltics prpiament dits i quan, a partir de l'inici de la vigncia de la Constituci de 1837, van comenar a sorgir, poc tenien a veure amb els partits moderns. L'orientaci de la poltica en el moment de posar-se en marxa la Constituci de 1837 va segu una creixent tendncia cap el sector de dretes del liberalisme, en definitiva cap el moderantisme, el programa del qual obea a uns registres ideolgics molt caracterstics i tamb a unes procedncies socials i biogrfiques molt precises. En el moment inicial aquest grup fou conegut amb el nom de fusionista (el que indica l'existncia d'una pluralitat de pensaments) o d'estacionari, (conservador). Hi havia antics collaboradors de Ferran VII en la seva etapa final de govern, burcrates, antics "doceaistes" decepcionats i liberals que havien rebut l'influx de les idees del liberalisme doctrinari de procedncia francesa. per tots ells la revoluci s'acabava en la Constituci de 1837. Si s'anava ms enll el que hi hauria seria un "desbordament popular" o, incls, la " violncia i anarquia". La tendncia dels moderats (Narvez) sempre fou limitar el sufragi i contraposar als poders locals una intervenci del poder central que els permets controlar-los. Tamb en matria de llibertat d'impremta eren restrictius. En quant al partit progressista , el primer que s'ha de dir es que els seus antecedents els trobem en els anomenats exaltats del Trienni Constitucional. Mantenien un sufragi censatari ms ampli, mentre que van voler donar un major grau d'autonomia als poders locals i ampliar la llibertat d'impremta. Aspectes ms caracterstics de la sensibilitat progressista van ser, per exemple, la insistncia en la sobirania nacional . El xoc entre les dues versions del liberalisme va acabar per convertir-se tamb en el dels dos protagonistes principals de la poltica de l'poca, la regent M Cristina i el general Espartero. PER QU ELS MILITARS VAN INTERVENIR EN LA POLTICA ? El pes de lexrcit Una de les caracterstiques de lexrcit espanyol durant el segle XIX fou la seva presncia constant en la vida poltica. Es produir una militaritzaci de la vida poltica. Servir per controlar els brots liberals o reformistes El recurs a lexrcit i lenorme restricci del dret al vot van marginar a la immensa majoria de la ciutadania de la vida poltica parlamentria. Apareixeran aleshores dos elements que signifiquen lassumpci popular de lorganitzaci i de la defensa armada: les Juntes (sorgeixen en moments de crisi, es constitueixen de manera espontnia) i la Milcia Nacional

--

13

1- La primera guerra carlina (1833-1840) Les guerres carlines van ser, en realitat, manifestacions duna guerra civil. Els partidaris de labsolutisme ms intransigent van donar suport al germ de Ferran VII; i a laltre bndol es va situar un conjunt de liberals i absolutistes s moderats, que van acceptar Isabel II. Durant la primera guerra carlina (1833-1840) els carlins es van fer forts al nord de la Pennsula. El general carl Ramon Cabrera, acompanyat pel pretendent a la Corona, va arribar en una expedici des de la zona del Maestrat fins a les portes de Madrid. Els carlins , per foren derrotats per lexrcit isabel, comandat pel general Espartero, i Carles M. Isidre fugir a Frana. Amb el Conveni de Bergara(31-9-1839, Guipscoa), sacab la guerra a canvi del manteniment dels furs i de la inclusi de les tropes carlistes a lexrcit

2-EL PROCS DE REVOLUCI LIBERAL (1833-1843)

En el seu testament Ferran VII havia previst la constituci dun Consell de Govern per tal dassessorar la regent M Cristina. Estava presidit per Cea Bermdez i integrat majoritriament per absolutistes moderats Maria Cristina de Npols, que ha estat educada en la tradici borbnica de la cort de Npols, no es de sentiments liberals. Noms les circumstncies la porten a recolzar-se, tant a l'interior com en l'exterior, a les forces liberals. La Cort desitjosa de mantenir les tradicions d'autoritat i unitat religiosa, accepta, com el 1820, fer concessions als constitucionalistes. Per no aspira a anar ms lluny. Els moderats promouen un sistema constitucional que mantingui una reial autoritat monrquica. L'Estatut Reial de 1834 inspirat per Martnez de la Rosa, deixa al Rei la preeminncia poltica. Era, com les altres cartes atorgades (estatut de Baiona, per ex.), el producte d'una concessi gratuta per part del monarca. No fa, per exemple cap referncia al poder executiu o al judicial ni tampoc fa referncia a una possible taula de drets. Va servir a la prctica per introduir a la vida poltica espanyola la deliberaci pblica dels assumptes poltics, un govern amb els poders concentrats en el seu president i, incls, una certa responsabilitat del mateix de cara al legislatiu. Davant el carcter moderat del rgim de Martnez de la Rosa i dels seus successors (Toreno), els progressistes van recrrer, l'estiu de 1835, a nombrosos aixecaments urbans que van comportar la formaci de milcies i de juntes revolucionries. Les primeres revoltes populars, sovint insurreccionals es produeixen entre 1835 i el 1843 sorgiran en contra de la centralitzaci poltica, econmica i administrativa. Les revoltes ms conegudes seran les bullangues (Tumult, avalot) que eren protestes pel malestar social i poltic dirigits contra el clergat i les autoritats poltiques. Un exemple ser la Jamncia 1843, contra Espartero.(Jamncia ve de jamar, menjar,. eren grups incorporats a la revolta per menjar de franc.) Com a resultat d'aquesta pressi i davant el temor de l'avan carl, Maria Cristina el setembre de 1835 va nomenar el progressista Mendizbal, el qual va iniciar un programa de reformes. Molt aviat es va poder comprovar l'accs al poder dels homes del trienni constitucional (creaci de les diputacions provincials, declaraci de drets i la responsabilitat del govern davant les Corts, Desamortitzaci....Si des del punt de vista poltic el govern de Mendizbal i els immediatament posteriors van suposar un gir especial en la histria espanyola, es pot dir que des del punt de vista social el canvi va resultar encara ms decisiu. En aquest moment es produeix una transformaci molt important en la propietat de las terra que era, i seguiria essent durant

--

14

molt de temps, la riquesa principal a Espanya. La propietat de la terra a l'Antic Rgim estava en mans de la noblesa rendista, de l'Estat o dels municipis. Considerats aquests beneficiaris com a "m morta", el procs de "desamortitzaci", es a dir el pas d'ells a altres propietaris disposats a obtenir la millor explotaci econmica en benefici propi, constitueix un element essencial per comprendre el trnsit de la societat de l'Antic Rgim al liberalisme. La desamortitzaci ha de ser entesa no com un fet allat, sin com tot un procs histric que cobreix una mplia etapa cronolgica del regnat de Carles IV fins el final del primer quart del segle XX. Gran part de les compres van ser realitzades per la burgesia de negocis i la desamortitzaci no fou una reforma agrria. La desamortitzaci benefici ms al liberalisme moderat que el progressista. Mendizbal va exercir durant llur mandat una espcie de dictadura plebiscitria i revolucionria que va comprometre la Corona i al pas en el procs revolucionari. Mendizbal va comenar a trobar dificultats a comenaments de l'any 1836 i a mitjans d'any va ser substitut per un govern presidit per Javier Istriz que representava l'altre tendncia, mes dretana. La tensi poltica, la persistncia del perill carlista i els rumors que s'anava a sollicitar una intervenci francesa que facilitaria el manteniment de l'ordre, van provocar la reproducci d'un fenomen semblant al de setembre de 1835. La conclusi del mateix, a l'agost de 1836, fou la sublimaci de sergents a La Granja que van imposar a la Regent un canvi en la direcci poltica. text: La desamortitzaci eclesistica La tasca ms important de les noves Corts havia de ser ladaptaci de la Constituci de 1812 a les noves circumstncies, la Constituci de 1837: constitueix un dels prototips de text fonamental europeu basat en la Monarquia constitucional com eix del sistema poltic.- Sobirania nacional, mplia declaraci de drets ciutadans (llibertat de premsa, dopini, dassociaci), divisi de poders i absncia de confessionalitat de lEstat. text: La constituci espanyola del 1837 A partir daquest moment va quedar configurat un primer sistema de partits, moderats i progressistes, que es van alternar al poder durant el regnat dIsabel II. La intervenci dels generals Espartero, Narvez i ODonnell va ser determinant en el funcionament de tots els governs que hi va haver a Espanya entre 1837 i 1843 Pe r loctubre de 1837, es van convocar noves eleccions, que van ser guanyades pels moderats. Van intentar desvirtuar els elements ms progressistes de la legislaci de 1837. El suport de la regent a la proposta moderada provoc loposici progressista, que impuls a un ampli moviment insurreccional amb la formaci de Juntes revolucionaries. Maria Cristina va dimitir del crrec el 1840, abans de donar el suport a un nou govern progressista. Aleshores els sectors ms progressistes van mirar cap al general Espartero. Regncia d'Espartero (1840-1843) La importncia de l'exercit en la poltica espanyola ja ve de la guerra de la independncia. Fins el 1820 el despotisme Fernand ha fet fracassar els pronunciaments, i la lluita contra el moviment d'emancipaci americana ha proporcionat als militars un camp d'acci quan no de glria. De les derrotes americanes queda un punt d'humiliaci que pateixen els generals venuts. Durant la guerra carlista els generals mantenen, amb alguna excepci, la seva fidelitat al govern de M Cristina. Per, en aquesta Espanya dividida i humiliada tenen tendncia a presentar-se com els defensors i els guardians de la unitat nacional. Molts d'ells han trobat en

--

15

les societats secretes i en la maoneria una nova activitat que els permet ocupa un lloc de primera fila en el partit liberal. Generalment es creu que prop de la meitat dels francmaons espanyols es recluten, el 1820, a l'exrcit. Com que sn indispensables per al govern, moltes vegades tenen la temptaci de fer d'rbrites i confiscar el poder en els seu profit. La tradici liberal del pronunciament dona als generals que se sublevan la costum de prendre's pels veritables representants de la voluntat popular. Es en aquestes condicions que el General Baldomero Espartero, imposa a M Cristina un canvi d'orientaci poltica abans d'obligar-la a dimitir de les seves funcions. La Regncia d'Espartero significa l'exercici absolut del poder per part dels progressistes. Va governar fins el 1843 de manera dictatorial, i va reprimir els liberals moderats sense sotmetre's mai a les Corts. Es va anar guanyant totes les antipaties. Aix, per exemple, la seva poltica radicalment lliurecanvista posava en perill la incipient indstria catalana, per la qual cosa els fabricants txtils del Principat, tot i majoritriament liberals, van rebutjar la poltica del govern. Desprs de tres anys de regncia ning no donava suport al general. Les revoltes ms conegudes seran les bullangues (Tumult, avalot) que eren protestes pel malestar social i poltic dirigits contra el clergat i les autoritats poltiques. Un exemple ser la Jamncia 1843, contra Espartero.(Jamncia ve de jamar, menjar,. eren grups incorporats a la revolta per menjar de franc.) text: La revolta popular

4- LA DCADA MODERADA (1844-1854)

Comentar primer grfic Governs isabelins El llarg regnat d'Isabel II (1843- 1868) va suposar la definitiva estabilitzaci del sistema liberal i el moment en que va tenir lloc la construcci d'un Estat Liberal amb moltes limitacions, tenint en compte que durant la major part del regnat qui va governar fou el liberalisme moderat.. A partir de finals de l'any 1843, superada la guerra carlista i liquidades les regncies, Espanya va entrar en una etapa de major estabilitat. Si desprs de Mendizbal els moderats havien comenat a imposar-se, des del principi del regnat d'Isabel II fins el seu destronament els parntesi de govern progressista foren nfims i sempre van acabar per reconduir-se cap una frmula semblant a la del moderantisme. El maig de 1844 puja al poder, com a president del govern, el general Narvez, home fort no noms del partit sin tamb de tot el rgim d'Isabel II. Narvez va posar les bases del rgim durant el seu primer govern, que dur fins el febrer del 1846 Amb el suport dels sectors burgesos ms conservadors, el Partit Moderat va governar durant deu anys amb m dura. Va derogar la Constituci de 1837 i en va redactar una altra de nova el 1845, (Constituci de 1845) en la qual s'atorgaven ms poders a la Corona i al govern i es retallaven els del Parlament. El sistema legislatiu era bicameral i s'hi mantenia el sufragi censatari. El 1846 va plantejar un sufragi censatari molt restringit Veure Grfic: Evoluci del nombre delectors Lany 1851 es va signar un Concordat amb la Santa Seu, qque establia la suspensi de la venda dels bns desamortitzats i la devoluci dels no venuts. LEstrat es comprometia al sosteniment de lEsglsia espanyola. text: El concordat amb la Santa Seu

--

16

El moderantisme vas voler consolidar lestructura de lEstat liberal sota rels principis del centralisme, la uniformitzaci i jerarquitzaci. El govern va endegar la reforma fiscal (Llei Santilln-Mon del 1845) per augmentar els ingressos de la hisenda pblica. Es va aprovar el Codi Penal (1848) i lelaboraci dun codi civil. Es va endegar la reforma de lAdministraci Pblica i una Llei dAdministraci Local. Es crearc la Gurdia Civil (1844) En resum, es va crear una estructura jerarquitzada i piramidal, en la qual cada provncia depenia del poder central. Quan el 1851 Narvez va abandonar el poder, el va substituir Juan Bravo Murillo amb una dictadura tecnocrtica. Per ell la bona administraci i el foment de la riquesa eren factors justificatius suficients per a un govern. Els seus mtodes van suposar la pura desaparici del rgim liberal i una tornada a un sistema semblant al de l'Estatut Reial. (Centralisme, ordre pblic i militaritzaci) Amb aquest ambient de corrupci i autoritarisme va fer que el 1854 les classes populars donessin suport a una aixecament liberal de carcter progressista. Durant aquest perode la burgesia conservadora catalana va quedar completament marginada dels centres de poder Segona guerra carlina (1846-1849), coneguda tamb com a guerra dels matiners (els cabdills carlins eren coneguts pel seu afany de llenar-se primer al camp), va tenir lloc fonamentalment a Catalunya, on la iniciaren partidaris del fill del pretendent, que es va autoproclamar rei amb el nom de Carles VI. Les partides carlines van arribar fins a Barcelona, on van ser derrotades. Amb tot, fins el 1860 van quedar alguns focus carlins a les zones rurals i muntanyenques de Navarra, el Pas Basc i Catalunya.

5- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)

L'instigador del pronunciament militar de 1854, conegut amb el nom de la Vicalvarada, perqu va tenir lloc a les casernes de Viclvaro, properes al Madrid d'aleshores, va ser un altre general, Leopold ODonnell, lder del partit Uni Liberal (partit de carcter centrista, creat arran d'una escissi del Partit Moderat el setembre de 1854. Liderat per O'Donnell, va aglutinar els sectors ms liberals dels moderats i la facci ms conservadora dels progressistes). El moviment no pretenia destronar Isabel II, enemiga declarada del constitucionalisme, sin forar-la a admetre les reformes democrtiques interrompudes el 1844. text: Manifest de Manzanares Desprs de la Vicalvarada, Isabel II va demanar al general progressista Espartero que forms govern en el qual O'Donnell va ocupar la cartera de Guerra. El nou govern va intentar restaurar els principis del progressisme, va reimplantar la Milcia i la llei municipal que permetia lelecci directa dels alcaldes. Tamb va pr4eparar la Constituci del 1856, que no va ser aplicada. Lactuaci de ms transcendncia fou un pla de reformes econmiques. Va ser l'aplicaci duna segona desamortitzaci (Madoz 1855) que va suposar l'embargament dels bns comunals (conjunt de terres, aiges, boscos, prats, etc., propietat de tota la poblaci d'un nucli municipal, que noms pot ser aprofitat per la comunitat venal del municipi on estan situats aquests bns) La construcci del ferrocarril es va iniciar amb la Llei general de Ferrocarrils l any 1855. Es va fer una legislaci per afavorir la reforestaci, posar en marxa el telgraf, fomentar el creixement de les societats annimes...

--

17

Les mesures reformistes del Bienni no van solucionar la crisi de subsistncia, que havia mobilitzat el poble el 1854. Lectura text: El malestar obrer Finalment, les discrepncies dintre de la coalici governamental entre el progressisme ms moderat i el ms radical es van accentuar. Espartero vas dimitir i la reina confiar el goern a ODonnell, que va reprimir les protestes.

6- LA DESCOMPOSICI DEL SISTEMA ISABEL (1856-1868) Observar grfic:: la inestabilitat dels governs dIsabel II
El final del Bienni Progressista fou degut a la reacci dels liberals moderats i a les pressions dels sectors eclesistics i de la Corona. Es va iniciar un llarg perode caracteritzat pel predomini de tres sectors socials: els terratinents, els militars conservadors i l'Esglsia. Durant aquests anys es van anar succeint els governs dels generals Narvez i O'Donnell (Uni Liberal) Entre les accions dels governs d'aquest perode destaquen la paralitzaci de la desamortitzaci del 1855, el reconeixement a l'Esglsia de moltes de les seves prerrogatives tradicionals, la dura repressi contra les revoltes camperoles per la gurdia civil i l'establiment de prctiques electorals que van corrompre el sistema democrtic (compra de vots, les tupinades - afegir o treure vots de les urnes- ...). El perode de ms prosperitat durant aquesta etapa va coincidir amb el govern del general O'Donnell (1855-1863) conegut com a govern llarg. Quant a l'exterior, es va dur a terme una "poltica de prestigi" que volia potenciar l'exaltaci nacionalista (guerra d'frica de 1859, expedici a Mxic i a la Contxinxina...).Per, en realitat, aquesta poltica exterior no va aconseguir el prestigi desitjat, comparat amb l'expansi d'altres potncies europees, i els seus resultats no van tenir cap ress importat. nicament al Marroc, i desprs de la victria militar de Wad-Ras (1860), Espanya va aconseguir beneficis territorials ( la incorporaci del territori d'Ifni i l'extensi de la plaa de Ceuta. Els anys que van del 1863 al 1868 van comportar la tornada de narvez al poder i la reposici dels vells principis del moderantisme. La desaparici successiva d'algunes figures poltiques de la monarquia isabelina (O'Donnell el 1867 i Narvez el 1868) van contribuir tamb de forma indirecta a la fallida de la Monarquia. Finalment les circumstncies econmiques i socials van contribuir de manera important a un protagonisme de les inquietants masses populars que en la revoluci de 1868 van participar d'un manera molt singular.

--

18

TEMA 4- EL SEXENNI DEMOCRTIC (1868- 1874)

Causes de la revoluci 1- crisi financera: les inversions al ferrocarril no eren rendibles (ampla via europea:1435mm-ampla via espanyola 1668mm) 2- crisi industrial: la guerra de secessi havia aturat les importacions, els preus havien pujat i la demanda havia baixat. A Catalunya la davallada fou sobretot en el sector cotoner 3- crisi de subsistncies: les males collites fan pujar els preus, augmenta la fam i la violncia social 4-crisi poltica: lluita pel poder entre progressistes, demcrates i republicans 1- Crisi econmica i malestar social A linici de la dcada de 1860 es va fer evident una crisi econmica, que es va manifestar en els mbits financer i industrial, que van coincidir amb una crisi de subsistncies. La crisi financera es va originar arran dels problemes derivats del funcionament de la xarxa ferroviria. La seva construcci El repte principal de les comunicacions continuava sent el transport massiu de mercaderies. La creaci de les xarxes comercials exigia disposar de facilitats per traslladar productes en quantitats importants i amb una certa rapidesa. Gabriel Tortella ens diu el segent: por qu se tard tanto en construir el ferrocarril en un pas que tanto lo necesitaba? La respuesta es que se combinaron el crculo vicioso del subdesarrollo con la inepcia i la inercia gubernamentales. El atraso econmico y social haca que el capital, el nivel tcnico, y la iniciativa empresarial fueran insuficientes; la falta de visin y de efectividad del gobierno en lugar de suplir la insuficiencia privada la aumentaban. La construcci del ferrocarril qui la va dur a terme ? majoritriament inversions estrangeres, fonamentalment francesos. Ex companyies ferroviries: ferrocarrils del Norte i MZA (Madrid, Zaragoza, Alicante) Hi va haver planificaci? Llei ferrocarrils 1855 Quines limitacions hi va haver? 1- Estructura radial (es va consolidar un estat centralitzat) 2- Amplada vies (15 cm ms grans, Espanya 1,668mm, Europa 1,435mm) Quins errors es van cometre? 1- No van quedar comunicades les regions amb una economia ms dinmica 2- Dificultat dintercanvis amb Europa 3- Explotaci de les vies es va donar a companyies estrangeres grfic: La rendibilitat del ferrocarril La crisi de subsistncies va comenar el 1866 de resultes dun seguit de males collites que provocaren escassetat de blat. La combinaci de la crisi agrria, industrial i financera va provocar un clima de forta violncia social.

--

19

1.2 La crisi poltica: el pacte dOstende A l'estiu del 1866, opositors al rgim isabel van signar un pacte a la ciutat belga d'Ostende, en el qual els representants dels tres partits d'oposici ( unionistes, progressistes i democrtes) incloa un acord per " destruir todo lo existente en las altas esferas", es a dir, destronar Isabel II. La figura ms destacada de la conspiraci fou Joan Prim, quart general desprs d'Espartero, Narvez i O'Donnell. textos: Els desitjos de canvi i El Pacte dOstende 2 LA REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868 El 18 de setembre de 1868, J.B.Topete inici un pronunciament militar contra el govern dIsabel II. Prim i Serrano es van reunir als insurrectes i es van posar al capdavant del moviment text: La revoluci de setembre (Proclama general Prim) El primer que van fer els revolucionaris, encapalats pels generals Serrano i Joan Prim, va ser convocar eleccions perqu les noves Corts (Veure grfic )redactessin una constituci que substitus la de 1845. La nova Constituci, promulgada el juny de 1869, establia el sufragi universal, tot i que limitat a la poblaci masculina, garantia les llibertats d'expressi i de premsa, de reuni i d'associaci, tan restringides en la Constituci anterior, declarava laconfessionalitat de l'Estat i la llibertat de culte i, finalment, mantenia la monarquia com a forma d'Estat. text: La constituci del 1869 Poltica econmica: Lobjectiu era una reorientaci de la poltica econmica i la implantaci del capitalisme. Va defensar el lliurecanvisme. Laure Figuerola, va suprimir la contribuci de consums (gravaven sobre els productes d primera necessitat) Es va establir la pesseta com a moneda monetria. En quins problemes es trobar el govern: inexistncia de recursos, deute pblic, catica situaci de la hisenda, oposici dels industrials cotoners catalans a qualsevol liberalitzaci El nou panorama poltic A partir de 1868, el panorama poltic va estar dominat per tres grans tendncies. A la dreta se situaven els moderats, fidels a Isabel II, amb el suport dels nobles i els propietaris agraris. Al centre hi havia la conjunci monarquicodemocrtica, que dominava les Corts i agrupava una majoria de progressistes, unionistes i demcrates. Defensaven la monarquia, per subordinada a la sobirania nacional. A lesquerra hi havia el Partit Republic Federal. Hi havia dues tendncies, els benvols i els intransigents i els unitaris text: En defensa del federalisme

--

20

Republicanisme federal i agitaci social La constituci de 1869 i el nou sistema poltic van introduir una srie de canvis poltics, per no van satisfer algunes de les reivindicacions populars. La forma de govern monrquica acabava amb el somni dels republicans, el manteniment del culte i topava amb els laics i la limitaci de les reformes socials disgustava a camperols i obrers. Aquest desencs popular va estimular lauge del republicanisme federal. mapa: revoltes federals dels anys 1869-1873 El govern de Prim va imposar lestat de guerra i la repressi fou molt dura. textos: PER QU LES CLASSES POPULARS SOPOSAVEN A LES QUINTES ?

3 EL REGNAT DAMADEU DE SAVOIA (1871-1873)

La qesti poltica ms important en aquests moments per als governants espanyols era trobar un nou monarca capa d'identificar-se amb el contingut de la Constituci que acabava de ser aprovada. El nou rei tenia que ser catlic i liberal i aix excloa qualsevol candidat de la rama carlista per tamb al propi Alfons, fill d'Isabel II, a qui Prim va condemn pel comportament inconstitucional de la seva mare. Els candidats van ser varis: 1) Espartero, portava el record de la seva regncia en el passat i era ja molt vell. 2) El duc de Montnpensier, encara que tingus el recolzament d'una part dels unionistes, era un Orleans i motiv les reticncies de Napole III; 3) Fernando de Coburgo tenia , recolzat per alguns grups de liberals, inconvenient pels portugesos; 4) Leopold de Hohenzollern pel seu origen alemany, rebutjat tamb per Napoe III; 5) Amadeo de Savoia. Finalment fou Amadeo, duc d'Aosta, de la familia dels Savoia, candidat de Prim i els progressistes. Fill de Vctor Manuel II, rei d'Itlia, estava identificat per complert amb el liberalisme. L'octubre de 1870 es produir a les Corts l'elecci del nou rei. De 311 diputats noms 191 van votar a Amadeu, la resta ho van fer o b per la Repblica o per altres candidats. El nou rei es va trobar un pas amb molts problemes poltics i amb un recolzament poltic insuficient , a ms , el seu principal valedor el general Prim, va morir assassinat el desembre de 1870, fet que va empitjor les coses. Molts partits li van fer el buit i es bastien sense pietat en el Congrs impedint l'estabilitat de qualsevol govern Una part de lexrcit va mostrar la seva resistncia a expressar la seva fidelitat. Tampoc no va obtenir el suport popular, a causa probablement de larrelament republic. text: La solitud del monarca Una inestabilitat permanent Els moderats, que consideraven illegtima la nova dinastia i continuaven fidels als Borb, van plantejar una oberta oposici al nou monarca. Cnoves de Castillo anar captant dissidents unionistes i progressistes. Tamb va comptar amb el suport de lesglsia. D'altra banda, tamb en aquella poca els carlins van iniciar insurreccions en zones de Catalunya, del Pas Valenci i del Pas Basc. A aquest fet cal afegir les revoltes urbanes, protagonitzades per sectors populars. Daltra banda, el 1868, shavia iniciat un conflicte a Cuba. text: La insurrecci Cubana

--

21

Tamb lany 1872 es van produir noves insurreccions de carcter federalista. Davant de tot aquest desgavell, el 1873 Amadeu I va abdicar i va retornar a la seva Itlia natal. text: La renncia dAmadeu de Savoia

4 LA PRIMERA REPBLICA ESPANYOLA (1873-1874)

Observar quadre: presidents repblica text: Les esperances frustrades Amb l'abdicaci d'Amadeu I, els sectors republicans, sorgits dels demcrates, van convncer els diputats que l'alternativa era la Repblica. I aix va ser: l'11 de febrer de 1873 les Corts van votar per gran majoria la constituci d'una Repblica. Per aquesta majoria no reflectia un suport real a la nova forma de govern, ja que gran part de la cambra estava integrada per diputats monrquics. Per presidir el govern va ser elegit el republic federal Estanislau Figueras. Les Corts es van obrir l1 de Juny de 1873 i el dia 7 van proclamar la Repblica Democrtica Federal. La presidncia va ser per E. Figueras, per va dimitir als pocs dies i el va substituir Pi i Margall. El seu propsit era el demprendre grans reformes: constituci federal, separaci esglsia-Estat,, independncia colnies, restaura disciplina a lexrcit i lleis socials (ensenyament, treball, consums...). Si a aix hi afegim l'esclat de la tercera guerra carlina,(1872-1876) es palesa la impossibilitat de la Repblica de consolidar-se. Tamb va continuar la guerra de Cuba que, iniciat el 1868, es va anar estenent i radicalitzant sense que la Repblica fos capa de fer res. Malgrat que els dirigents republicans van intentar mantenir l'ordre, el cert s que el pas es va sumir en un caos en qu tots els grups socials i poltics actuaven de manera espontnia. i per si no n'hi hagus prou amb tots aquests problemes, les dues faccions dels republicans, els unitaris i els federalistes, es van enfrontar militarment arran de la proclamaci dels cantons autnoms de l'Estat. ( Cantonalisme: Moviment poltic espanyol del segle XIX que defensava l'autonomia de les regions. Procedia del federalisme republic, per mantenia posicions socials radicals i rebutjava l'Estat central. Es va iniciar el juliol de 1873 a Cartagena, on es constitu una Junta Revolucionria que actuava com a govern autnom (cantonal). El moviment cantonalista es va estendre per Valncia, Sevilla, Alacant, Granada, etc. Alguns cantons van arribar a proclamar la seva prpia Constituci, van encunyar moneda i van prendre mesures de carcter socialista com ara l'abolici de la propietat). Llegir text: El cant de Cartagena Francesc Pi i Margall, que no volia sufocar la revolta per les armes, va dimitir i va ser substitut per Nicols Salmern que va donar per acabada la poltica de negociaci amb els cantons i va iniciar una acci militar contra els cantons. Dimiteix a primers de setembre i el poder recau a mans d Emilio Castelar. La Repblica va iniciar un desplaament progressiu cap a la dreta. . El 3 de gener de 1874, el general Manuel Pavia, capit general de Madrid, va entrar amb les tropes al Congrs, el va dissoldr i lliur el poder al general Serrano. Aquest va pensar a autoproclamar-se president vitalici de la Repblica i va governar dictatorialment durant dotze mesos, temps que va trigar a produir-se la Restauraci monrquica amb el cop d'estat del general Arsenio Martnez Campos (29 de desembre de 1874) en favor d'Alfons XII, fill d'Isabel II. text: La tornada dels Borb

--

22

TEMA 5 TRANSFORMACIONS AGRRIES I INDUSTRIAL AL SEGLE XIX

EXPANSI

Bibliografia: Gabriel Tortella, El desarrollo de la Espaa contempornea. Historia econmica de los siglos XIX y XX. Alianza Universitat Textos En resum el que ens diu el llibre es que la histria econmica dEspanya contempornia es divideix en un segle XIX de creixement lent i retardat amb respecte a la norma europea, i un segle XX de creixement rpid i recuperaci de gran part del terreny perdut amb respecte a Europa Durant el segle XIX leconomia espanyola va experimentar canvis molt importants, per no va assolir el nivell daltres pasos europeus, i lagricultura va continuar sent lactivitat econmica principal. Noms a Catalunya i al Pas Basc la transformaci industrial va ser considerable. Smbol del progrs industrial fou tamb el ferrocarril, la implantaci del qual va comportar una autntica revoluci en lmbit dels transports. L Estat Liberal va facilitar la creaci dun mercat nic espanyol condici indispensable per al desenvolupament econmic- que incloa, entre altres mesures, la supressi de les duanes interiors, la unificaci del sistema monetari i una important reforma fiscal. 1- TRANSFORMACIONS DE LAGRICULTURA El primer que veurem es quina s la contribuci de lagricultura al procs industrialitzador El carcter rendista i poc emprenedor dels propietaris constitua un fre que impedia que es produs un arrencada econmica semblant a daltres pasos europeus. La reforma agrria liberal a Espanya es produeix al llarg de la primera meitat del segle XIX. Es va abolir el rgim senyorial, es va desvincular la propietat i es va dur a terme la desamortitzaci. Quins canvis hi hagu en lestructura de la propietat? Les desamortitzacions: Mendizbal (1836) i Madoz (1855) Quines en foren les conseqncies? 1-canvi de propietat 2-inestabilitat i inseguretat de molts agricultors 3- Ampliaci important de la superfcie cultivada En el conjunt dEspanya, la conseqncia ms important de la reforma agrria liberal va ser la rompuda de noves terres fins llavors no conreades. text: Bns eclesistics desamortitzats i la reforma agrria liberal Quins sn els lmits del creixement agrari ? Laugment de la productivitat agrcola (cereals, vinya, blat de moro, patata) es va aconseguir grcies a lincrement de la superfcies conreada no pas com a resultat de la modernitzaci de les tcniques de conreu, que van continuar endarrerides i a una estructura de la propietat que no fomentava la millora tcnica.. mapa: Estructura de la propietat al segle XIX mapa: rendiment del blat a Europa darreria segle XIX

--

23

Les noves formes de propietat a Catalunya A Catalunya es va seguir un cam diferent. Hi va influir la generalitzaci del sistema de Lemfiteusi. Lemfiteusi i la rabassa morta van quedar assimilades a un arrendament a llarg termini. Els antics senyors van conservar-ne la propietat i els pagesos van mantenir-ne el domini til.. La desamortitzaci tampoc va generar un trasps dec la propietat com la resta dEspanya, perqu els bns desamortitzats representaven un percentatge modest. Veure tipus de contractes agraris A Catalunya, laugment del producte agrari va ser el resultat de lespecialitzaci i la intensificaci de ls del sl. Igual que al segle XVIII, la vinya, per fer vi i aiguardent, va constituir el motor principal de lagricultura, especialment a partir del moment en que la filloxera va envair Frana, per les oliveres i els arbres fruites van tenir tamb una importncia considerable. Els cereals i els llegums van tenir una expansi menor, comportant un dficit alimentari 2- LEVOLUCVI DEMOGRFICA Primer cal explicar les etapes de levoluci demogrfica: 1- Rgim demogrfic antic: Alta Natalitat i alta mortalitat 2- Revoluci demogrfica (finals XVIII) : descens de la mortalitat 3- Rgim demogrfic modern: descens natalitat i mortalitat Aclarir conceptes: creixement natural i creixement real (migraci) La poblaci dels principals pasos europeus va crixer durant el segle XIX de manera vertiginosa. Espanya passa d11 milions el 1797 a 16 milions el 1877. Les causes van ser la desaparici de determinades epidmies, la millora de la dieta i lexpansi dalguns conreus com el blat i la patata. Per qu aquest alentiment? 1-taxa de mortalitat alta (aparici espordica depidmies, clera) 2-guerres civils 3- retard i escs creixement industrial Laugment de la poblaci comporta un augment de la urbanitzaci. Aquesta on es produeix: Al Pas Basc i a Catalunya, ja que sn els llocs on sha ubicat la industrialitzaci i per tant on aniran els moviments migratoris grfics: evoluci demogrfica pasos europeus i evoluci de la poblaci

--

24

Fins el 1860, el procs durbanitzaci espanyol va ser limitat i les migracions internes de poca magnitud.. A partir daquesta data es va iniciar un xodes rural que va comportar un creixement de la poblaci urbana, especialment a Barcelona i Madrid. A Catalunya, els moviments migratoris interiors van ser fora interiors van ser fora intensos i en dues direccions: del camp a la ciutat i de linterior a la costa. grfics: creixement dalgunes ciutats i urbanitzaci de Catalunya En les ltimes dcades del segle el creixement i la manca de poblaci van obligar molts espanyols a emigrar a Ultramar. Els focus demigraci principal van ser Galcia, Astries, Cantbria i les Canries. La destinaci fou lArgentina, Mxic , Cuba i Brasil 3- LA INDSTRIALITZACI DE CATALUNYA Treballar primer: PER QU ESPANYA NO ES VA INDUSTRIALITZAR PLENAMENT AL SEGLE XIX ? A Espanya, la Revoluci Industrial va afectar a dues zones, Catalunya i el Pas Basc, i en menor mesura algunes comarques dAndalusia , del pas Valncia i de Castella. Per qu va fracassar la Revoluci Industrial a Espanya? 1- per la poca demanda de productes manufacturats. La pobresa de la poblaci camperola constitua un estmul feble per al creixement de la indstria 2- proteccionisme excessiu 3-, manca xarxa comunicacions i transports, manca xarxes comercials, manca inversions A ms de capital , m dobra i innovaci tecnolgica, hi ha dues altres condicions bsiques perqu la indstria pugui prosperar: 1-existncia matries primeres 2- Demanda A Catalunya no es donava cap daquestes condicions, per es va crear una important indstria txtil degut a lavanament respecte de leconomia espanyola i a les mesures liberalitzadores de la producci i el mercat que van acompanya la revoluci liberal, i molt especialment la supressi dels privilegis gremials. El procs de mecanitzaci:1832-1833- LARRENCADA: GERMANS BONAPLATA (Va ser la primera fbrica que funcionava amb vapor) Josep Bonaplata treballa a Anglaterra on aconsegu algunes patents sobre mquines de filar i teixir i on estudi ls del vapor en tant que font denergia. Al seu retorn a Barcelona, form (1831) la fbrica de Vapor (on coincidiren les tres formes dindstria de lpoca: metallrgia, txtil i vapor). Lincendi de la fbrica (provocat pels seus treballadors) el 6 dagost de 1835, afect Josep Bonaplata que mor anys desprs. El seu germ i soci Ramon continua els negocis i fou un dels fundadors de la Maquinista Terrestre i Martima, el 1855. LEspanya Industrial societat annima txtil fundada a Madrid el 1847 per amb fbrica a Barcelona. Fou una de les primeres societats annimes de lEstat espanyol.

--

25

La mecanitzaci va suposar una disminuci notable dels costos i dels preus de venda. Els preus mes baixos van estimular la demanda, que va comportar una fase de creixement del sector txtil, noms interrompuda per la guerra de Secessi americana, al no subministrar matries primeres. grfic: la mecanitzaci del sector cotoner Caracterstiques indstria txtil El desenvolupament de la indstria txtil va haver de fer front a dues limitacions: pobresa del sl catal i feblesa del mercat espanyol. Per veure on es localitzava la indstria observar el mapa: localitzaci indstria txtil LES COLNIES INDUSTRIALS ( ex.: colnia Gell) La indstria txtil catalana va seguir inicialment el model basat en ls del carb. A Catalunya en tenem prou? No. Per tant es va tenir que buscar laprofitament dels salts daigua sobretot del Ter i del Llobregat La superioritat anglesa en els preus i en el control del mercat va obligar la indstria catalana a protegir la seva producci ( poltica proteccionista) El predomini de la indstria txtil no impedia el desenvolupament daltres sectors. La llana, es va concentrar a Sabadell i Terrassa. A finals de segle es van iniciar dues indstries pioneres: lelectricitat i la telefonia Observar grfic: La indstria catalana (1856) text: La riquesa industrial de Catalunya

4- LESTRUCTURA INDUSTRIAL DESPANYA

La siderrgia va ser el sector que, a la segona meitat del segle XIX, va acompanyar el sector txtil en la implantaci de la indstria moderna. Va estar molt lligat als desenvolupament de la mineria d ferro i del carb. Des del punt de vista econmic quins dos requisits es necessita per convertir-se en na potncia siderrgica? 1-Abundncia de carb i 2- demanda dels productes de la indstria Els primers alts forns es situen a Andalusia, prop de Marbella (La Concepcin 1826). Lelevat cost del carb mineral va fer que lhegemonia andalusa disminus a partir de 1860. Es quan vindr el predomini de la siderrgia asturiana (Mieres,1848, La Felguera, comprada el 1852 per la Compagnie Miniere et metallurgique dasturies. Malgrat tot la zona que va acaba convertint-se en el smbol de la siderrgia fou Biscaia (Santa Ana de Bolueta 1848, Ybarra i Cia 1854. Es va consolidar leix comercial entre Bilbao i Cardiff, basat en lexportaci de mineral de ferro a GBR i la importaci de carb Galls als forns bascos. mapa: Distribuci de la indstria espanyola a lany 1900

--

26

La lenta expansi industrial El darrer ter del segle XIX, Catalunya i el Pas Basc ja havien desenvolupat una estructura industrial moderna, assentada en la producci txtil i siderrgica. Per aix no vol pas dir que la resta dEspanya no hi hagus tallers, manufacturers i formes de treball a domicili, que a finals de segle es van modernitzar. El predomini agrcola va fer possible que la indstria agroalimentria tingus un paper rellevant Observar grfic: Distribuci sectorial de la indstria a Espanya al 1900 La producci minera Entre 1874 i 1914 hi va haver expansi minera, Per qu? 1- Augment demanda internacional 2- Avenos en les tcniques dexplotaci 3- Legislaci minera 1868 (anteriors: 1825,1849, 1859) 4- endeutament crnic hisenda espanyola Per tal de disminuir el dficit crnic de la Hisenda espanyola, lexplotaci de les mines les realitzaren companyies estrangeres (Compagnie des Mines dHuelva (1855). El desenvolupament de lacer angls fou el principal factor de lauge de la mineria de ferro. El convertidor Bessemer va estimular la demanda de ferro. (Biscaia, prop del mar, cost 0 ) La mineria del carb es va desenvolupar a Astries i va anar estretament lligada a les ajudes de lEstat, ja que el carb era descassa qualitat i els costos dextracci elevats. grfic: Producci i exportaci de ferro mapa: La mineria al segle XIX 5- EL FERROCARRIL I EL MERCAT INTERIOR El primer que hem dobservar sn els efectes positius que comporta la construcci del ferrocarril en leconomia Veure grfic Gabriel Tortella ens diu el segent: por qu se tard tanto en construir el ferrocarril en un pas que tanto lo necesitaba? La respuesta es que se combinaron el crculo vicioso del subdesarrollo con la inepcia i la inercia gubernamentales. El atraso econmico y social haca que el capital, el nivel tcnico, y la iniciativa empresarial fueran insuficientes; la falta de visin y de efectividad del gobierno en lugar de suplir la insuficiencia privada la aumentaban. Etapes construcci 1)-1855 i 1866 Va suposar las mobilitzaci de capitals molt superior a qualsevol altre iniciativa. Es van construir 5108 Km. Madrid-Alacant (1858), Sevilla-Cadis (1861) Madrid-Irun (1864) 2) La crisi financera del 1866va suposar un perode de paralitzaci. 3) A partir de 1873, nova etapa constructiva. La construcci del ferrocarril qui la va dur a terme ? majoritriament inversions estrangeres, fonamentalment francesos. Ex companyies ferroviries: ferrocarrils del Norte i MZA (Madrid, Zaragoza, Alicante)

--

27

Hi va haver planificaci? Llei ferrocarrils 1855 Efectes del ferrocarril en economia. Quines limitacions hi va haver? 1- Estructura radial (es va consolidar un estat centralitzat 2- Amplada vies (15 cm ms grans, Espanya 1,668mm, Europa 1,435mm) 2- Explotaci de les vies es va donar a companyies estrangeres text: La franqucia aranzelria Les dificultats del mercat interior. Quins errors es van cometre? Desenvolupament industrial escs de moltes regions espanyoles i predomini duna economia agrria amb una productivitat molt limitada 3- No van quedar comunicades les regions amb una economia ms dinmica 4- Dificultat dintercanvis amb Europa 5- Explotaci de les vies es va donar a companyies estrangeres Laugment del comer exterior En levoluci del comer exterior hi podem distingir dues grans etapes: la primera (18151850) va ser de creixement modest, per sostingut, i la segona (1850-1900), de major augment per influncia de lexpansi internacional. A la darreria del segle, el cot de floca i el carb havien esdevingut les dues importacions principals, mentre que les exportacions, els minerals shavien afegit als productes agraris. No obstant aix, el pes dominant dels productes agraris fa evidents les limitacions de la transformaci econmica i escs desenvolupament industrial. Amb la prdua de les colnies americanes, els mercats van ser substituts per Frana i GBR. De totes maneres el comer amb Cuba i Puerto Rico es va mantenir. Observar grfic: comer exterior dEspanya Gran debat econmic: Proteccionisme o lliurecanvisme ?

6- HISENDA, BANCA I DINERS

El 1845, el govern va impulsar una reforma fiscal per eliminar les exaccions dels privilegiats. Els nous impostos no incloen les rendes personals (treball i capital), lEsta no va aconseguir augmentar la recaptaci, i per tan van perpetuar del dficit dhisenda i augmentar el deute pblic .grfic: La Hisenda Espanyola

--

28

TEMA 6 SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX

1- De la societat estamental a la societat de classes
Amb la revoluci industrial (industrialitzaci ) sorgir amb fora el proletariat. La industrialitzaci generar un canvi social. Abans existia la societat estamental, ara existir la societat de classes, rics (burgesos, poder econmic) i pobres (obrers) Les noves lleis van imposar la igualtat jurdica de tos els ciutadans. En el nou sistema, tots els grups socials pagaven impostos, eren jutjats per les mateixes lleis i gaudien, tericament, de drets poltics iguals. La noblesa va veure com se suprimien les lleis especials que la beneficiaven. Malgrat aix, va continuar mantenint la seva importncia social, econmica i poltica. Pel que fa al clero, el procs de desamortitzaci i desvinculaci va tenir un gran efecte sobre el poder de lEsglsia, perqu la va privar de moltes de les seves propietats. Malgrat aix va mantenir gran part del seu poder. Una nova organitzaci dels grups socials A lEspanya liberal del segle XIX shi van construir dos grans grups socials. La burgesia possedora de riquesa urbana, i industrial o agrria i el proletariat. 2- ELS NOUS GRUPS DIRIGENTS A la nova societat liberal, a diferncia daltres pasos dEuropa lalta noblesa no solament no va reduir el seu poder econmic sin que el va incrementar. A mitjan segle XIX Espanya continuava sent un pas agrari i la noblesa era la possedora de terres. grfic: mitjana de les fortunes espanyoles Quin ser el grup ms dinmic? LA GRA N BURGESIA, lligada a les professions liberals i al capital estranger, la compra de terres desamortitzades i les inversions industrials I la burgesia industrial catalana? La seva procedncia era molt diversa, negocis mercantils, industrials del cot i del ferro... els Gell, Bonaplata, Muntades. La burgesia catalana va ocupar un segon lloc en lorganitzaci de laparell estatal Quins canvis es produiran en la societat burgesa? Per veure que envejaven els nobles dels burgesos i al revs. text: Les relacions entre noblesa i burgesia I les classe mitjanes? Noms representaven el 5%. Eren els petits propietaris, comerciants, els petits fabricants, professions liberals Els grups socials urbans

--

29

3- LES CLASSES POPULARS (90 %)

observar grfics poblaci activa a Espanya i Catalunya i analfabets a Espanya La pervivncia del mn artes tradicional va continuar sent molt important a lEspanya del segle XIX, malgrat que els privilegis gremials desapareguessin el 1830. A les zones rurals es mantenia un fort sector artes que elaborava Productes manufacturats, ats que la producci fabril continuava sent minoritria. A Catalunya els menestrals (ofici de tcnica mecnica, fuster, cotoner, sabater ...) constituen un petit grup dartesans i comerciant que basaven la se3va prosperitat en 3el treball i lestalvi. Eren la base social del republicanisme. Quina era la situaci de la pagesia? Les desamortitzacions havien canviat la situaci? NO Amb aquests panorama general hi havia grans diferncies regionals. A Castella, Andalusia i Extremadura la situaci va restar gaireb inalterada. text: La fam al camp Una situaci diferent es va produir a Catalunya on molts arrendataris emfitutics van poder accedir a la propietat i es va estructurar un grup de petits i mitjans propietaris Per veure la diferent alimentaci/ situaci dels pagesos catalans, text: La pagesia Catalana Sorgiment del proletariat El naixement de les fbriques va fer aparixer el proletariat. Quines eren les seves condicions de treball? Salaris baixos, jornades de treball de 12-14 hores, condicions d treball malsanes,... noms es cobrava si es treballava. text: La duresa de les condicions de vida

4- VIDA QUOTIDIANA I COMPORTAMENTS SOCIALS

Per no deixar-nos cap detall de la vida social i el paper de les dones en la societat del segle XIX, feu la lectura pg. 132 i 133

--

30

5- LES PRIMERES ORGANITZACION S OBRERES

Primer us ho explicar a nivell internacional i desprs com es van introduir a Espanya Davant aquestes desigualtats comenaran a sorgir idees/doctrines que criticaran aquesta societat capitalista (socialistes utpics : Saint-Simon, Fourier, Cabet ...i republicanisme p. 136). 1- substituci de la propietat privada dels mitjans de producci per formes de propietat collectiva 2- defensa de la llibertat, democrcia i sobirania popular 3- necessitat de reformes per millorar la situaci de les classes populars 4- lluita social com un fet inevitable A Catalunya el socialisme utpic va comenar a difondres als anys 30. El diari barcelon El Vapor public alguns articles sobre el tema dAbd Terrades i Narcs Monturiol. A la resta dEspanya, lutopisme es difongu per Andalusia, on cal destacar Joaquim Abreu. Pel que fa a la poltica, el primitiu obrerisme va estar sempre molt vinculat al republicanisme federal. text: La crtica al liberalisme Quins seran els dos moviments ideolgics que tindran ms rellevncia:? Marxisme i Anarquisme: Les dues ideologies volien el mateix: societat igualitria i sense classes, per el que els distingia era la manera darribar-hi. Els marxistes volien establir la dictadura del proletariat i els anarquistes no eren partidaris dun Estat/govern, ja que era el que els havia portat a aquestes desigualtats. Quina ser la primera reivindicaci obrera? Dret a lassociaci. Dret que sels va negar sempre tret dels perodes progressistes (1840-43 i 1854-56) i1868-1874 En la dcada de 1820, el Ludisme (Ned Ludd) va ser la primera expressi de rebellia obrera contra la introducci de mquines, a les quals satribu la responsabilitat de la prdua de llocs de treball i no a lexplotaci capitalista. Lincident ms rellevant ser lincendi, agost de 1835, de la fbrica Bonaplata. . En els principis de la industrialitzaci qui no treballava no cobrava, van sorgir aixc un primer associacionisme obrer i es van crear societats de socors mutus era que mitjanant una aportaci (quota) la gent que estava malalta podria continua cobrant, aquella dona que quedava vdua podia continuar cobrant... text: Les associacions obreres La industrialitzaci a Espanya era limitada i concentrada a Catalunya. Les primeres Associacions es va formar a Catalunya cap el 1840. El 1840 neix la Societat de Teixidors i lAssociaci Mtua de Teixidors de Barcelona. Lassociacionisme obrer ser illegal menys durant els perodes de govern liberal, 184043,1854-56 i 1868-74. Els conflictes ms importants seran la vaga de les selfactines el 1854 i la vaga de 1855 . La tornada dels moderats prohibia totes les associacions obreres text: La prohibici de les associacions obreres El Bienni progressista (1854-1856) va obrir un perode de permissivitat amb les associacions obreres. El primer conflicte important fou la vaga contra les selfactines de lany 1854. La repressi de la vaga fou molt dura. Lauge del moviment reivindicatiu va indignar als patrons, que reclamaven al govern mesures repressives. En aquest context es va desencadenar la vaga de 1855, considerades com la primera vaga general. La tornada dels moderats al poder va comportar un nou decret, lany 1857, que prohibia

--

31

totes les associacions obreres. Laugment de la poblaci agrria assalariada, sense un creixement parallel del treball i dels recursos, va provocar un problema social greu, sobretot a Andalusia. A la dcada de 1840, una onada de manifestacions i docupacions va recrrer Andalusia. Les causes ? text: La misria pagesa Arran daquestes lluites, els anys 1840, 50 i 60, el bandolerisme es va estendre com a resposta individual i violenta a la magnitud de les desigualtats socials

6- LARRIBADA DE LINTERNACIONALISME (1868-1874)

La revoluci de setembre va obrir un perode de democratitzaci i reconeixement de llibertats. El mateix 1868, en una reuni entre filadors i teixidors sacord la creaci duna comissi encarregada de crear un sindicat per negociar amb el patr laugment del sou. Al no ser acceptada es convoc una vaga dels tres oficis txtils ( filadors, teixidors, mecnics i jornalers),naixia les Tres classes de Vapor de caire moderat, reivindicatiu i proper al republicanisme federal El 1864 shavia creat a Londres lAIT. Aquesta pretenia aconseguir lemancipaci econmica i social de la classe obrera i arribar a superar la societat classista liberal, a travs de la propietat collectiva dels mitjans de producci i la creaci duna societat igualitria. Lany 1871 es va produir en el si de lAIT un enfrontament entre Marx i Bakunin. Marx defensava que la classe obrera shavia dorganitzar en un partit propi per conquerir lEstat; Bakunin rebutjava tota participaci poltica i preconitzava la destrucci de lEstat. Aquesta divergncia provoca lescissi de lAIT. A Espanya, la revoluci de 1868 va suposar la restauraci de les llibertats dexpressi i dassociaci. El moviment obrer espanyol va dirigir rpidament la seva atenci cap a lAIT, i va rebre la influncia dels dos sectors enfrontats. El 1868 Gisseppe Fanelli, estret collaborador de Bakunin, visit Espanya i fund els primers nuclis espanyols de lAIT a Madrid i Barcelona, Formant-se dos anys ms tard la Federaci Regional Espanyola de lAIT. Quan lany 1871 lAIT es va escindir, a Espanya el congrs de Crdova es va adherir als plantejaments bakuninistes, mentre que a Madrid es formava una secci dinspiraci marxista dirigia per Paul Lafargue, gendre de Marx integrat per Jos Mesa, Francisco Mora i Pablo Iglesias. Des daleshores, el moviment obrer espanyol qued dividit en dos bndols: el socialista, predominant a Madrid, Bilbao, Santander i a Astries, i lanarquista, majoritari a Catalunya al Pas Valenci, a Andalusia i a lArag. Les discrepncies entre els dos corrents van culminar lany 1872 amb lexpulsi del grup madrileny de la FRE i amb la fundaci de la NUEVA FEDERACIN MADRILEA, de carcter marxista. El cop dEstat del general Pava el 1874, va suposar la il.legalitzaci de totes les associacions obreres i el seu pas a la clandestinitat.

--

32

7 ANARQUISME ISOCIALISME (1874- 1900)

Durant aquest perode quina ser la situaci del moviment obrer? Quina evoluci hauran seguit els marxistes ? Recordem que Marx , desprs de la desfeta de la Comuna de Paris el 1871, va aconsellar la creaci de partits socialistes forts. Quan es crear el PSOE ? I els anarquistes? Els governs seran ms permissius amb la classe obrera ? Quina ser la situaci real del moviment obrer ? Cal tenir en compte que, lany 1877, el 71,5% dels espanyols eren analfabets, ndex que arribava al 81,16 % entre les dones. Durant els set primers anys de la Restauraci, amb Cnoves com a cap del govern, les organitzacions obreres van haver dactuar en la clandestinitat. Malgrat algunes iniciatives estatals, es va caracteritzar per la despreocupaci general i per un cert grau dintransigncia pel que fa a les qestions socials. Els intellectuals van ser extremament crtics amb la situaci social, econmica i cultural dEspanya. Aix ho demostren la creaci de la Institucin Libre de Enseanza i la publicaci de les obres de denncia de Joaquim Costa. En dissoldres lAIT , Marx havia aconsellat la fundaci de partits obrers forts. Aix el 2 de maig de 1879 es fund clandestinament a Espanya el Partido Socialista Obrero Espanyol presidit per Pablo Iglesias. Lany 1881, aprofitant la nova llei dassociacions del govern liberal de Sagasta, els seus impulsors van inscriure el partit oficialment. El 1888 es va fund la UGT, sindicat vinculat al partit. text: Lacci de la UGT A la dcada de 1890, quina tasca va dur a terme el partit socialista per arrelar les seves idees? Creaci de les anomenades cases del poble (actuals casal), centres de reunions amb finalitats doctrinals, culturals i formatives, i la reivindicaci de la jornada laboral de vuit hores. Va caldre esperar fins el a lany de 1910 perqu el Congrs dels diputats tingus un diputat socialista, Pablo Iglesias. I el moviment anarquista? Lany 1881, la secci espanyol de la FRE, de tendncia Bakuninista, ca canviar el seu nom pel FT RE (Federaci Treballadors de la Regi Espanyola) Les idees anarquistes van tenir un xit notable. Idees que es centraven en dos principis bsics: la llibertat absoluta sense jerarquies de cap mena i la bondat de la societat lliure com a obra de la naturalesa. La manca dorganitzaci dels anarquistes va ser el seu tal dAquiles ( fa referncia a un mite grec i vol dir la seva part vulnerable). La desaparici de lorganitzaci i la influncia de les noves idees de propaganda pel fe o acci directa van dur alguns sectors anarquistes al terrorisme. Atemptats ms significatius: -24 setembre de 1893 atemptat contra el general Martnez Campos que resulta ferit - Santiago Salvador va llenar dues bombes al Liceu provocant 20 morts i nombrosos ferits - Bomba al pas de la process de Corpus amb el resultat de 12 morts i 44 ferits. Es conegut com el procs de Montjuc ja que finalment van ser processats vuitanta-set dels 400 detinguts i cinc penes de mort - El 1897 relacionat amb el procs de Montjuc, lassassinat de Cnoves del Castillo El 1869 es va fundar el diari La Federacin de caire anarquista. La emancipacin: diari socialista. Evoluci Anarquista Evoluci socialista

--

33

TEMA 7- LPOCA DE LA RESTAURACI BORBNICA (1875-1898)

1- El sistema poltic de la restauraci
En la histria contempornia dEspanya, es coneix amb el nom de Restauraci el perode comprs entre el 1875 i el 1931. Aquesta etapa se sol dividir en dues fases, separades per lany 1898, data de la prdua de les ltimes colnies. La Restauraci es va caracteritzar per la transigncia poltica i la intransigncia social. Per sota aquest superfcie dequilibri poltic, basada en eleccions fraudulentes, sanaven formant ja els fenmens que havien daparixer amb fora en la segona fase de la Restauraci (1898-1931): lascens dels nacionalismes perifrics catal i basc, lemergncia poltica i social de les organitzacions obreres i el republicanisme de les classes mitjanes urbanes. El 31 de desembre de 1874, el general Martnez Campos va proclamar, a Sagunt, el prncep Alfons de Borb rei d'Espanya. El suport de tot l'exrcit a aquesta proclamaci va significar la fi de la Repblica conservadora i la restauraci de la Monarquia a Espanya. La reacci monrquica de 1874 no tenia cap altra motivaci que la recuperaci del control del poder per part de les classes conservadores. Un dels contemporanis de Cnovas del Castillo va arribar a assegurar que " decir Restauracin es tanto com decir canovismo". Per Cnovas, la Monarquia s'havia de fonamentar en dues forces que es complementessin i equilibressin. (Partit conservador, Cnovas; Partit Liberal, Sagasta). text: El paper de la monarquia (el pensament poltic de Cnovas ) A diferncia de la Monarquia Isabelina es tractava d'un rgim civil en que la insurrecci - el pronunciament- dels cabdills militars, identificats amb cada partit, no era el mecanisme d'accs al poder. Ensems intentava ser un sistema d'integraci, de tal manera que un sol partit no tingus el monopoli del poder. D'aquesta manera el ms apropiat per definir aquest rgim es "pacte" .El rgim era liberal, encara que no democrtic, per podia evolucionar en aquest sentit. El rei servia d'rbitre entre els partits, dient quan un havia de substituir a l'altre. Aix, per exemple, quan un partit amenaava amb la ruptura se li cedia el poder. Per el tenia sempre noms per un perode establert, havia de respectar l'existncia parlamentria de l'oposici i en cap cas dues dissolucions seguides del Parlament es concedien a membres d'un mateix partit Desprs de donar una primera visi cal que veiem ELS PARTITS POLTICS DURANT LA RESTAURACI (veure grfic) La primera mesura poltica dimportncia fou la convocatria deleccions i elaborar una nova constituci. La constituci de 1876 El marc teric ideat per Cnoves va ser la Constituci de 1876. Per els encerts indubtables esmentats es van malmetre a la prctica pel falsejament sistemtic dels processos electorals. Es una mostra clara del liberalisme doctrinari, caracteritzat per sufragi censatari (5% poblaci ) i la sobirania compartida entre rei i corts, per tant duna constituci de carcter clarament conservador i inspirada en els valors histrics de la monarquia, la religi i la propietat. Proclamava la confessionalitat de lEstat i una llarga declaraci de drets que es van tendir a restringir, especialment els drets dimpremta, dexpressi, dassociaci i de reuni.

--

34

La constituci de 1876 sanava concretant a mida que governava un partit o laltre. La principal diferncia fou el concepte de sobirania. Aix els conservadors proposaven el sufragi censatari, mentre que els liberals defensaven el sufragi universal Fos quin fos el tipus de sufragi, les eleccions mai no van ser transparents. El mecanisme poltic era sempre el mateix: quan un president del govern es veia obligat a dimitir a causa duna crisi o dun escndol, el rei encarregava la formaci dun nou govern al lder de loposici El Bipartidisme i torn pacfic Cnoves va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i en lalternana de poder. Sacceptava que hi hauria un torn pacfic de partits que garantia lestabilitat institucional. Lexrcit, que constitua un dels pilars del rgim, va quedar subordinat al poder civil.. La seva missi era exclusivament la defensa de la seguretat i la independncia del pas. Daquesta manera, el torn pacfic va eliminar del panorama poltic els continus pronunciaments militars i el protagonisme de lexrcit en la vida poltica espanyola. La fi dels conflictes bllics : fi 3 guerra carlina i conflicte de Cuba Al llarg de 1875 van ser venuts a totes les places. Al Pas Basc i a Navarra van continuar uns quants mesos mes. Es va abolir el rgim foral. Aquest va ser substitut per un sistema de concerts econmics (1878). La fi de la guerra Carlina va permetre lenviament de tropes a Cuba. Pau de Zanjon (1878) en la qual es va abolir lesclavitud, es van produir reformes poltiques i administratives. mapa: la tercera guerra carlina i text: labolici dels furs bascos

2- La vida poltica i lalternana en el poder

El bon funcionament del sistema de Cnoves suposa un perills immobilisme poltic ja que el dualisme conservadors-liberals no es res ms que la successi en el poder de dos partits nascuts d'una mateixa classe poltica. Cnoves va liderar el Partit Conservador, format per personatges procedents de l'antic Partit Moderat, de la Uni Liberal i d' un sector del Partit Progressista. Tamb va tenir ben aviat l'adhesi de l'episcopat i de bona part del catolicisme no integrista. Prxedes Mateo Sagasta, per la seva banda, va liderar el Partit Liberal, format per persones procedents dels sectors demcrata, radical i del republicanisme moderat. Va rebre la influncia i el suport dels professionals liberals, els comerciants, els banquers, els militars i els funcionaris. El torn pacfic tenia com a objectiu assegurar lestabilitat institucional. I a Catalunya? El nucli dinstic saplegava al Cercle Conservador-Liberal, Duran i Bas, Manel Girona i Joan Ma i Flaquer(Torredembarra, 1823 - Barcelona, 1901) Periodista) Els catalans rebutjaven la voluntat centralitzadora de Cnoves. Els liberals catalans dinstics saplegaven sota la figura de Vctor Balaguer i Francesc Rius i Taulet.

--

35

Funcionament del sistema poltic de la Restauraci

Per veure el falsejament electoral i el caciquisme i el desenvolupament de l torn pacfic fareu la LECTURA P. 152 I 153 ERA DEMOCRTIC EL SISTEMA DE LA RESTAURACI? P. 156/7 L'alternana en el govern entre el 1875 i el 1898 1875-1881: Cnoves 1881-1883: Sagasta 1884-1885:Cnovas 1885-1890: Sagasta 1890-1892: Cnoves 1892-1895: Sagasta 1895-1897: Cnoves (assassinat el 1897) 1897-1899:Sagasta

El bipartidisme es va consolidar definitivament amb la mort prematura de rei Alfons XII, l'any 1885, sense successi masculina i amb la reina embarassada. Cnoves demostr la seva habilitat poltica presentant la dimissi i suggerint a la reina regent que encarregues la formaci d'un nou govern al seu rival, el liberal Sagasta: Aquest acord va ser anomenat Pacte del Pardo. El 17 de maig de 1886 va nixer Alfons XIII. Tot i que la Restauraci va comportar un cert retorn al conservadorisme va consolidar el cicle de la revoluci liberal amb laprovaci progressiva de lleis. Es va arribar a un pacte amb lEsglsia i es va sotmetre lexrcit al poder civil, fet que es coneix com a civilisme

3- Les forces poltiques marginades del sistema

Qui soposava a aquest sistema? A qui va marginar? Carlins, republicans, socialistes i nacionalistes Els Republicans, malgrat la seva marginaci disposava duna base popular fora ampla . Tenia rgans de premsa influents com el diari la Publicidad o les revistes satriques la Campana de Grcia i lEsquella de la Torratxa. Els republicans, per , es trobaven molt fragmentats: 1- Partit Republic Possibilista (Castelar). Posicions moderades, acceptava el joc poltic de la Restauraci 2- .Partit Republic Progressista. (M. Ruiz Zorrilla) republicanisme radical que no descartava lacci violenta contra la monarquia 3- Partit Republic (Salmern). Pretenia convertir-se en el pal de paller de les diverses opcions republicanes 4- Partit Republic federal (Pi i Margall) Lectura text: El programa del Rep. federal El 1893 es crea Unin Republicana que aplegava federals, centralistes i progressistes llevat dels possibilistes. Carlisme Desprs de la III guerra carlina, el moviment prcticament queda anullat. Anir evolucionant cap a posicions ultradretanes. El 1888, Ramon Nocedal formar el partit tradicionalista. Lesglsia sapartar definitivament el moviment carlista text: Lintegrisme catlic

--

36

4- LA GUERRA DULTRAMAR
Quina era la situaci de Cuba? Quina era realitat espanyola? Qu volia els EUA? Qu volien els Cubans? Des del 1868 les insurreccions cubanes havien estat gaireb permanents i shavien anat sufocant tant per la via militar com mitjanant pactes poltics (abolici esclavitud...). Seguint el model bipartidista de la Pennsula, es van crear a Cuba dos grans partits, el PARTDO AUTONOMISTA, majoritriament integrat per cubans que demanava lautonomia de lilla, i la Unin Constitucional, un partit espanyolista que comptava amb una forta militncia dels peninsulars installats a Cuba. La ineficcia de ladministraci per introduir reformes va estimular els desigs demancipaci, i lindependentisme va anar guanyant posicions Lany 1893, Jos Mart., va fundar el Partido Revolucionario Cubano amb lobjectiu daconseguir la independncia.. El nou partit va obtenir el reconeixement dels EUA. En els darrers anys, els EUA, instigats per determinades cadenes de premsa i pels interessos dalgunes companyies sucreres, volien substituir els espanyols en el domini de lilla.. Els interessos cubans i EUA xocaven amb els interessos espanyols grfic: El comer exterior Cub Lany 1879 es va produir un nou intent dinsurrecci que va donar lloc a ala Guerra Chiquita., derrotada per la superioritat exrcit espanyol. Pocs anys desprs el Crit de Baire, 24 febrer 1895 va donar inici a un nou aixecament.Cnovas hi va enviar el general Martnez Campos , que no va aconseguir controlar la rebelli. Va ser substitut pel general Weyler. Aquest iniciar una forta repressi. Desprs de lassassinat de Cnoves i conscients del fracs de la poltica repressiva de Weyler fou substituit pel general Blanco. Coincidint amb la insurrecci cubana, va tenir lloc la rebelli de les Filipines (1896-97). El 1898,els EUA, van decidir declarar la guerra a Espanya. El pretext fou lenfonsament del Maine. El desembre del 1898 es va signar la Pau de Pars, per la qual Espanya, es comprometia a abandonar Cuba, Puerto Rico i les Filipines. quadre: soldats espanyols a Cuba i text: lultimtum Cub Actitud dels catalans davant la guerra de Cuba A Catalunya sorgiren dues actituds. La de les classes benestants, que estaven a favor de la intervenci de lexrcit i la de les classes populars que soposaven a la guerra. A partir de 1897 es mostrar a favor de la independncia, ja que podia significar un clar precedent per les aspiracions catalanistes. text: La uni catalanista i la guerra de Cuba

--

37

5- LES CONSEQNCIES DEL DESASTRE DEL 98

Observar i comentar el Doc. . La monarquia espanyola es troba en un estat moribund i decadent. Lexrcit inefica, el sistema poltic corrupte i uns poltics incompetents. Quines seran les repercussions econmiques daquest prdua? En els primers anys no es va notar tant la crisi per la repatriaci dels capitals, es va produir un augment de les inversions (indians) En lmbit poltic el sistema canovista es va mantenir dempeus 20 anys ms i per tant comenaran a aparixer moviments crtics a aquesta poltica. Daquest manera, podem afirmar que la crisi del 98 va ser fonamentalment una crisi moral i ideolgica que va causar un important impacte psicolgic entre la poblaci. El fracs de la revoluci de 1868 havia deixat els intellectuals progressistes una impremta important. El 1876b es crea la Institucin Libre de Enseanza, introductora de les teories pedaggiques i cientfiques ms avanades Alguns intellectuals consideraven que la societat i la poltica espanyoles estaven massa infludes per la doctrina catlica, la qual cosa no afavoria ni la modernitzaci de la cultura ni el desenvolupament de la cincia.. Seran els moviments regeneracionistes que van tenir un cert suport de les classe mitjanes i els ideals dels quals quedaran ben exemplificats en el pensament de Joaquim Costa. Els militars, davant la derrota es mostraran ms autoritaris i intransigents. Els nacionalismes catal i basc comencen una notable expansi. El 1898, la regna regent, M Cristina 1885-1902(Alfons XII, havia mort el 1885 de clera) va cridar a formar govern al conservador Silvela. Donant entrada al govern al catal Manuel Duran i Bas i al general Polavieja. Quin programa tindran? programa de caire reformista i progressista i en el tema econmic descentralitzador. La reforma fiscal de Villaverde (nous impostos) va generar forta protesta a Catalunya. Els comerciants es negaren a pagar la contribuci (Tancament de Caixes . El Doctor Robert (Alcalde de Barcelona es nega autoritzar els embargaments. La premsa espanyola titll el fet com a separatisme i va significar un canvi de govern, Polavieja. El moviment acab en derrota, per significa una Victoria i un reforament del catalanisme

--

38

TEMA 8 -ELS ORIGENS I LA CONSOLIDACI DEL CATALANISME (1833-1901)

1- Una nova cultura catalanista
Al comenament del s XIX es va palesar una disminuci de ls del catal com a llengua de cultura., com a conseqncia del Decret de Nova Planta, que havia derogat tota lestructura poltico-administrativa de Catalunya. Malgrat el retrocs, el catal continuava viu com a llengua en la parla quotidiana. El moviment cultural i literari conegut com la RENAIXENA va sorgir a Catalunya cap el 1830. Sha convingut que loda a la ptria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i dels escrits de Joaquim Rubi i Ors marquen linici daquesta. text: La renaixena Lany 1859 sinici la celebraci dels Jocs Florals moderns. (Jocs Florals: concurs potic anual institut a Tolosa de Llenguadoc el 1323. Es reinstauraren el 1859 amb la finalitat destimular ls literari del catal.) Aquesta renaixena va ser noms per unes capes elitistes , i els pobres? Les classes populars sempre havien utilitzat el catal de comunicaci oral i hi havia una literatura i teatre populars escrits en un catal molt proper a la llengua parlada. Criticaven els Jocs Florals per utilitzar un llenguatge arcatzant, Aquesta renaixena popular va involucrar capes molt ms mplies de la societat. Cal destacar, Anselm Clav, Abd Terrades i Frederic Soler (Seraf Pitarra) text: El teatre popular Van aparixer nombroses publicacions que van ajudar a difondre la lectura , com La Renaixena, diaris com el Diari Catal, revistes com la Tramuntana (anarquista) i peridics republicans com La Campana de Grcia i LEsquella de la Torratxa.

2- Els inicis del catalanisme poltic

Les primeres revoltes populars, sovint insurreccionals es produeixen entre 1835 i el 1843 sorgiran en contra de la centralitzaci poltica, econmica i administrativa. Les revoltes ms conegudes seran les bullangues (Tumult, avalot) que eren protestes pel malestar social i poltic dirigits contra el clergat i les autoritats poltiques. Un exemple ser la Jamncia 1843, contra Espartero.(Jamncia ve de jamar, menjar,. eren grups incorporats a la revolta per menjar de franc.) Un altre element defensor del catalanisme poltic fou el federalisme com a doctrina i opci de govern durant el sexenni revolucionar (1868-1874) El federalisme es va iniciar de la m del republicanisme des de la dcada de 1840, amb Abd Terrades. El 1868 neix el Partit Republic Federal de F. Pi i Margall, que sostenia que Espanya era unas naci que havia de garantir la plena participaci dels ciutadans, lexercici de les llibertats, la protecci dels drets i la igualtat jurdica. Defensava que lEstat federal espanyol havia de ser el resultat de la uni voluntria dels diferents pobles de la Pennsula text: Les propostes federals

--

39

Lany 1869, un grup de federals catalans (Almirall, Anselm Clav...) van signar el Pacte Federal de Tortosa. Es un acord per impulsar un Estat federal. Es va concretar durant la primera Repblica Durant la Restauraci (1875-1898) el republicanisme federal va perdre pes. Josep M Valls i Ribot en el congrs que el partit celebra el 1883 va impulsar un projecte de Constituci de lEstat Catal dins la Federaci Espanyola. Valent Almirall i el Centre Catal Valent Almirall va tenir un paper destacat en el republicanisme federal Catal. Segons ell la modernitzaci dEspanya noms podia arribar a partir de la implantaci duna repblica federal. text: Lideari dAlmirall Ser durant la dcada de 1880 quan Valent Almirall va fundar el primer diari escrit ntegrament en catal, el Diari Catal (1879) i va fundar la primera organitzaci cultural i alhora poltica del Catalanisme , El Centre Catal (1882). A ms,. Va sistematitzar la doctrina del catalanisme poltic en el llibre Lo Catalanisme (1866), fundant una organitzaci poltica interclassista . Va ser linspirador del Memorial de Greuges.(1885) text: Memorial de greuges La proposat dAlmirall rerpresentav una catalanisme massa republic per atreure sectors de la burgesia i aix, lany 1887, els elements ms conservadors del Centre Catal, ngel Guimer i larquitecte Llus Domnech i Montaner van fundar La Lliga de Catalunya. Una de les primers iniciatives de la Lliga de Catalunya fou la redacci del Missatge a la regne regent . Lany 1889 endegaren una campanya en defensa del dret catal i contra el projecte de reforma de codi civil., que finalment fou canviat. Fou la primera victria del catalanisme. text: El missatge a la regna regent

3-El Catalanisme Conservador

Qui el representava ? lesglsia i ms concretament el bisbe de Vic Torres i Bages. (vigatisme) Ell proposava un refs a levoluci i un retorn a lEdat Mitjana. Deia Catalunya ser cristiana o no ser text: El catalanisme cristi Reprenent el fil poltic, ens havem quedat a lany 1887 en que els elements ms conservadors del Centre Catal van fundar la Lliga de Catalunya. Narcs Verdaguer i Callis va fundar el 1891 La Uni Catalanista, lobjectiu del qual era la propagaci de les idees regionalistes i la realitzaci dun programa com per a tots els grups catalanistes. Quina era la seva base social? Mitjans propietaris, professions liberals, la Catalunya rural Qu s el que volien? Un major autogovern. La primera acci de la qual va ser la formulaci de les Bases de Manresa, el mar de 1892. Es tractava de la primera formulaci dun projecte destatut dautonomia. text: Les Bases de Manresa El govern va iniciar a partir daquell moment una repressi contra el catalanisme amb lexcusa que era un perill per a la unitat dEspanya. El desastre del 98 va tenir un abast econmic i militar

--

40

4- LA FORMACI DE LA LLIGA REGIONALISTA

El desastre del 98 va tenir un abast econmic i militar, per a Catalunya va comportar canvis poltics que van significar la irrupci del catalanisme en la vida poltica.text: Les llions del 98 La candidatura dels quatre presidents Observar grfic i repassar evoluci del catalanisme. Lany 1898 els dirigents de les corporacions econmiques i ciutadanes de Barcelona van optar per crear un grup poltic: la Uni Regionalista. Demanava una autonomia poltica i administrativa per Catalunya. Parallelament el grup que publicava el diari La Veu de Catalunya va abandonar la Uni Catalanista i va fundar el CENTRE NACIONAL CATAL, format per Prat de la Riba ,Camb. La confluncia dinteressos, ben nodrida dindustrial i comerciants, els porten a presentar una candidatura unitria a les eleccions del mes de maig. Ser la candidatura dels quatre presidents. (Llegir els candidats i els crrecs) Fundaci Lliga Regionalista (Enric Prat de la Riba, F. Camb) Partit poltic catal creat el 1901 a Barcelona com a resultat de la Uni del Centre Nacional Catal (1899) i la Uni Regionalista (que agrupava els antics partidaris del regeneracionisme). Els seus dirigents ms destacats foren Enric Prat de la Riba, F. Camb, Puig i Cadafalch, etc. .El seu rgan de premsa fou La Veu de Catalunya . Recollint lherncia doctrinal del catalanisme conservador, propugn lautonomia regional mentre que soposava a la corrupci del sistema de la Restauraci. A les eleccions de 1901 assol un gran xit, i es convert en el partit hegemnic a Catalunya fins que la Dictadura de Primo de Rivera trunca lactivitat legal dels partits. El 1906 impuls el moviment de Solidaritat Catalana i va ser la formaci poltica responsable de la gesti de la Mancomunitat. Arran dels fets de la Setmana Trgica dona suport al govern de Maura. Derrotada a les eleccions de 1931 collabora amb ERC, per ben aviat assol lhegemonia de les forces de dreta i esdevingu lalternativa a ERC. El 1933 adopta el nom de Lliga Catalana. Durant la guerra civil el partit desaparegu, i alguns dels seus dirigents donaren suport als militars insurrectes. Quines idees tenia? text: La participaci electoral (Proclama de la Lliga Regionalista)

--

41

5- NACIONALISME I REGIONALISME A LESTAT ESPANYOL

Quina ser la seva arrel? El Pas Basc mantenia els seus furs, principal signe diferenciador. Estaven en vigor fins el 1876 ja que desprs de la guerra de Successi, al no mostrar-se contraris a Felip V, els va conservar. Sexplica per tant larrelament del carlisme (defensor dels furs). Desprs de la 3 guerra carlina (abolici del vell sistema foral) es va iniciar la gestaci dun corrent de recuperaci didentitat basca. Orgens nacionalisme basc: 1) abolici dels furs 2)procs industrialitzaci Biscaia El procs dindustrialitzaci va generar laparici duna burgesia defensora de la llengua, la cultura i la societat tradicional basques. Sabino Arana va formular els principis originaris del nacionalisme basc. text: El pensament dArana Galleguisme A diferncia de la societat catalana i basca la societat gallega es una societat bsicament rural. Aix explicaria la seva escassa penetraci entre les classe mitjanes, les quals consideraven la defensa de les tradicions i la llengua com un signe dendarreriment cultural i social. A meitat del segle XIX, sinici un corrent (o Rexurdimento) que va significar el redescobriment romntic i literari de la llengua, la histria i les tradicions, per amb un carcter apoltic. Cal destacar Rosalia de Castro Els primers discursos galleguistes denunciaven labandonament dels poltics.

--

42

TEMA 9- TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL SEGLE XX

1- L'evoluci demogrfica
L'inici de la transici demogrfica es va caracteritzar per la davallada de la taxa de mortalitat, que entre els anys 1877 i 1930 va baixar del 30,5 %0 al 21 %0 de resultes de la millor alimentaci i de les infrastructures urbanes fitosanitries. Com a conseqncia de l'evoluci d'aquestes variables, la poblaci espanyola va creixer considerablement: l'any 19900 Espanya comptava amb 18,5 milions d'habitants, i l'any 1930 va arribar als 23,5. No obstant la modernitzaci de la demografia espanyola va tenir un retards respecta a Europa. Catalunya, aprofundir el procs de transici demogrfica i va conixer una davallada tamb de la natalitat, que va baixa del 25,5 al 23 %0. grfics: Variables demogrfiques a Espanya i a Catalunya Creixement demogrfica La Mortalitat a Europa Moviments migratoris Entre 1900 i 19312 Espanya va viure un gran creixement de les migracions interiors. La poblaci es va desplaar cap als sectors moderns de l'economia. Madrid i Barcelona , seguides per Bilbao i Soldevila, es van convertit en el pol d'atracci dels emigrants. L'arribada d'immigrants a Catalunya va ser molt intens i aix, l'any 1930 un de cada cinc habitants havia nascut fora del territori de Catalunya. mapa: Procedncia dels Immigrants a Catalunya Com a resultat del procs migratori, les ciutats grans com Madrid i Barcelona van incrementar notablement la seva poblaci experimentant una gran transformaci de la seva fisonomia.

2- ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA

Lagricultura espanyola va iniciar el segle XX amb la crisi que es va estendre per Europa a finals del segle XIX. Les causes van ser larribada a Europa de productes de pasos amb una a agricultura extensiva ms competitiva (Argentina, EUA, Canad, Rssia) La competncia del cereal estranger va originar una baixada de preus, reducci dels ingressos i una caiguda dels beneficis. La crisi cerealstica va anar acompanyada duna crisi de la viticultura, que va ser molt intensa a Catalunya, on el conreu de la vinya havia assolit una gran extensi arran de la plaga de la filloxera. La mort de les vinyes va iniciar un conflicte entre els rabassaires i els propietaris que sallargaria durant el primer ter del segle XX. La crisi agrria es va superar grcies a lestabliment de noves barreres aranzelries i al creixement de la producci. Els motors principals de la millora agrcola van ser: 1- Noves rompudes i intensificaci grcies a augment fertilitzants, selecci llavors, disminuci guaret, increment mecanitzaci, regadiu de noves terres 2- Introducci nous conreus (plantes farratgeres) i especialitzaci conreu (olivera, ctrics, vinya) El producte agrari va crixer un 55 % entre el 1900 i 1931. La producci de cereals es va
--

43

consolidar. Els conreus ms productius, orientats cap a lexportaci, eren la vinya, lolivera, els ctrics, els fruiters i les hortalisses. grfics: Productivitat agrcola i valor del producte agrcola La situaci del camp espanyol al primer ter del segle XX continuava marcada per lenorme desigualtat en lestructura de la propietat de la terra. text: Els problemes de lAgricultura Latifundisme: Extremadura i Andalusia amb forta conflictivitat social. Minifundisme: Galcia, mala qualitat de la terra a la Meseta Els diferents governs espanyols van ser conscients de lendarreriment del camp espanyol dels conflictes socials que es derivaven de la distribuci desigual de la propietat. El problema principal era la gran quantitat de pagesos sense terra.

3- ELS PROGRESSOS DE LA INDSTRIA

Entre les causes que van provocar el creixement de leconomia espanyola al primer ter del segle XX destaca la utilitzaci de noves fonts denergies, amb la difusi de ls de lelectricitat i del petroli. El progrs de lelectrificaci es va produir en dues etapes: entre 1880 i 1914 es va restringir a l0enllumenat pblic; i entre 1914 i 1930 sen va generalitzar ls industrial. A partir de la dcada de 1860, es vas produir lexpansi del telgraf i ,en la dcada de 1920, del telfon i emissions de rdio. grfics: Les noves fonts denergia i evoluci del PIB El creixement industrial Es va mantenir les indstries de bns de consum sobre les de bns dequip grfic: Distribuci de la indstria a Espanya Les indstries tradicionals com lalimentria i el txtil van continuar la seva expansi. Tamb ho va fer la qumica. La industria siderrgica biscana va crixer, lany 1902 es va crear Altos Hornos de Vizcaya. text: La siderrgia i la indstria naval Entre les noves indstries sobresurt el rpid creixement de la indstria elctrica. A Catalunya, la producci elctrica es va concentrar en el grup BARCELONA Traction, La Canadenca(canadenca), creada el 1911. Tamb va experimentar un creixement notable la indstria metallrgica, que va tenir en lautombil i els electrodomstics dos sectors en expansi. El 1904, es crea la marca Hispano Suiza, el 1927 CAMPSA.

--

44

La diversificaci de la indstria catalana

(veure grfic )

La major difusi geogrfica de la indstria no va posar fi als profunds desequilibris en la distribuci de la renda entre les diferents rees geogrfiques espanyoles. grfic: Els desequilibris regionals el 1930 Els mitjans de comunicaci i els sistemes de comunicaci van conixer una notable transformaci que va beneficiar el creixement industrial grfics: Augment de les comunicacions i La xarxa de carreteres espanyoles Una caracterstica de leconomia espanyola durant el primer ter del segle XX va ser la restricci de la competncia entre les empreses i la constant intervenci de lEstat en leconomia text: la intervenci de lEstat

4- LEVOLUCI DE LECONOMIA
El segle XX es va iniciar amb les conseqncies del desastre de l989 que va posar fi a limperi espanyol. Va perjudicar les exportacions del txtil catal, les farines castellanes, la petita maquinaria... La crisi es va superar rpidament perqu es va produir una inflaci baixa, una reducci del deute pblic i la repatriaci de molts capitals La neutralitat espanyola durant la primera Guerra Mundial va permetre una important expansi econmica, ja que el conflicte vas reduir la capacitat productiva dels pasos belligerants i Espanya es va convertir en subministradora de productes agraris i industrials. grfics: exportacions espanyoles i beneficis empresarials (1913-1920) La fi de la guerra i la fi de la demanda va acabar amb leufria econmica i desencaden una forta crisi (tancament empreses, atur, desocupaci). LA crisi internacional de 1929 va tenir repercussions menors que a daltres pasos, a causa del poc pes que el comer exterior tenia en leconomia espanyola text: Els efectes de la crisi del 1929

5- ELS CANVIS SOCIALS

--

45

TEMA 10- LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACI (1898-1931)

El trauma de 1898 va significar linici duna crisi progressiva del poder de lEstat, que es va caracteritzar per la divisi interna dels partits del govern i tamb la inestabilitat poltica. Aix, entre els anys 1901 i 1923, hi va haver trenta-dos canvis en la presidncia del govern. En aquest context, es va estendre, entre bona part de la classe poltica i de lopini pblica, els valors ideolgics del regenaracionisme ( Revoluci des de dalt) Lanomenada generaci del 98 (Miguel dUnamuno, Po Baroja, Antonio Machado, Azorn...) i la base del renaixement del moviment republic reivindicava la repblica com a nic rgim que podia regenerar i modernitzar el pas. El primer que cal veure es amb quins problemes es trobava Espanya a comenaments del segle XX ? 1- retard econmic i cultural respecte de la resta dEuropa. 2- Rgim poltic corrupte i artificial 3- Exrcit ferit en el seu orgull per la derrota de Cuba amb un material antiquat i un excs de comandaments que el feien poc operatiu. 4- Percepci per part dels militars que els nacionalismes (gallec, basc i catal) representaven una disgregaci del seu concepte de ptria Podem dividir aquest perode en quatre subapartats: La crisi del civilisme (1902-1907) Durant aquesta etapa , hi va haver un govern conservador amb Maura al capdavant (1902-1905) , un altre de liberal amb Moret al capdavant (1905-1907). Lany 1905, el setmanari satric catal Cucut! Va publicar un acudit antimilitarista de Junceda. Uns 300 militars feren justcia pel seu compte. En comptes de ser castigats per indisciplina van rebre el suport de la resta de guarnicions. Lestament militar va exigir al govern una llei de Jurisdiccions (els delictes contra lexrcit els jutjaran tribunals militars) La resposta de la societat catalana va ser espectacular. Es va crear una coalici de totes les forces catalanistes anomenada Solidaritat Catalana . Va durar poc temps a causa de la disparitat de punts de vista i de lambigitat del programa electoral La crisi del pacte del Pardo (1907-1912) Durant aquesta etapa, hi hagu una nova alternana en el poder amb els caps poltics ms brillants de lpoca: el conservador Maura (1907-1909) i el liberal Canalejas (1910-1912). El govern de Maura fou especialment rellevant pel seu esfor per promulgar una llei dadministraci local de carcter descentralitzador. Maura va veure interrompuda la seva tasca de govern a causa de la crisi de la Setmana Trgica, el juliol de 1909. La Setmana Trgica va tenir dues conseqncies: el trencament de la Solidaritat Catalana a causa de la posici de la Lliga a favor de la repressi, i les protestes generalitzades a Europa i a Espanya per la poltica repressiva del govern de Maura (hi va haver una campanya Maura no !) El rei va cessar Maura i va nomenar Moret nou cap de govern, que posteriorment fou substitut per Canalejas. Aquest va intentar recupera el consens poltic. Seguint el programa regeneracionista, Canalejas va fer aprovar un projecte de llei sobre mancomunitats provincials
--

46

(1912), establ larbitratge de lEstat en els conflictes socials i modific el servei militar amb la supressi de lalliberament en metllic per no anar a fer el servei militar. En poltica exterior va acordar amb Frana el repartiment de les zones dinfluncia al Marroc. Lany 1912 fou assassinat per un anarquista. La crisi mltiple de 1917 (1912-1918) Una part de lexrcit, algunes forces poltiques parlamentries no dinstiques i el moviment obrer senfrontaren al sistema poltic de la Restauraci. La crisi de 1917 sobr amb laflorament dun moviment militar reivindicatiu, fruit del descontentament que creava entre les guarnicions de la Pennsula el tracte de favor que rebien els oficials destinats al Marroc, que eren ascendits rpidament per mrits de guerra. Aquesta mena de sindicalisme militar es concret en les anomenades Juntes de Defensa, que van reivindicar un criteri dascens nic basat en lantiguitat i augments de sou, entre altres qestions. El govern va suspendre les garanties constitucionals. Un cop ms, lexrcit simposava al poder civil. El tancament de les Corts va provocar un altre moviment poltic, LAssemblea de Parlamentaris, una reuni de 69 diputats i senadors que tingu lloc a Barcelona el 19 de juliol de 1917 amb la finalitat de demanar lobertura de Corts Constituents. La crisi daquesta etapa saccentu amb la convocatria duna vaga general, lagost de 1917. Lorigen fou una vaga de ferroviaris convocada per UGT i amb el suport de CNT. Va durar uns quants dies, per la seva mala direcci, la pitjor preparaci i lheterogenetat dels participants van facilitar que lexrcit la sufoques. La descomposici del sistema (1918-1923) (crisi militar, agitaci social, reivindicaci catalanista, problemes del Marroc) El perode 1918-1923 es va caracteritzar per la fragmentaci dels partits poltics dinstics i la inestabilitat governamental. Els fets principals daquest perode van ser la petici dautonomia per a Catalunya, lagitaci social, sobretot a Barcelona, i el desastre dAnnual, el 1921, en la guerra que Espanya mantenia amb el Marroc. Desprs de la crisi de 1917, sintent formar diversos governs de concentraci nacional. Lentesa, per, va ser impossible i aquests governs es desfeien al cap de pocs mesos. Davant daquesta situaci (crisi militar, agitaci social, reivindicaci catalanista, problemes del Marroc), els dirigents poltics de la Restauraci, la nit del 12 al 13 de setembre de 1923, el capit general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va protagonitzar un pronunciament a Barcelona, va declarar lestat de guerra i va suprimir la Constituci de 1876.

--

47

TEMA 10- LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACI (1898-1931)

1 El reformisme dinstic
observar grfic: Partits i organitzacions (1902-1923) El 1898, la reina regent, va atorgar la seva confiana per formar govern a Silvela. Aquest impulsa una poltica reformista. text: El reformisme regeneracionista Les noves crregues fiscals van originar una forta protesta a Catalunya. Va ser la protesta coneguda com a Tancament de Caixes. El moviment donar lloc a una vaga general. El 1902, pujar al tron Alfons XII (16 anys). El 1903 va arribar al capdavant del partit conservador Maura i la mort de Sagasta consolida Canalejas al capdavant dels liberals. Lanomenada generaci del 98 (Miguel dUnamuno, Po Baroja, Antonio Machado, Azorn...) i la base del renaixement del moviment republic reivindicava la repblica com a nic rgim que podia regenerar i modernitzar el pas. El 1904 s va convertir en cap delgovern i vca impulsar el regeneracionisme. Emn el seu segon govern (1906-1909) quin va ser lobjectiu de Maura ? incorporar a les classe mitjanes. Amb quines mesures? 1- Llei de reforma electoral (1907) 2- Projecte de reforma administraci local. En el terreny social cre Linstitut Nacional de Previsi, dedicat a les assegurances obreres. La setmana trgica va acabar amb el seu prestigi, per la repressi exercida. El substituir el liberal Canalejas amb lobjectiu de fer reformes socials i limitar el poder de lesglsia. Mesures: - Llei del Candau (1910: posar fre a les ordres religioses - Llei de Lleves: servei militar obligatori - Substituci impost consums per limpost sobre rendes - Inici llei Mancomunitats grfic: La legislaci laboral a Espanya

2- LES FORCES DOPOSICI

Republicanisme i lerrouxisme El republicanisme va ser la fora principal doposici. Ara b la fragmentaci dels republicans va afeblir la seva fora electoral. Per tal dunir esforos, el 1903 Salmern va crear la Uni Republicana Aquesta formaci es va agrupar en el catalanisme, rebutjada per un sector de lUR. Alexandre Lerroux, lany 1908 va fundar el Partit Radical. El republicanisme Lerrouxista (anticatalanisme , busca divisions entre els ciutadans de Catalunya Partit poltic espanyol creat a Santander el 1908 per iniciativa dAlexandre Lerroux que en fou el principal dirigent. Assol una fora electoral important a Barcelona, on arrib a obtenir un notable paper a lAjuntament. A Catalunya esdevingu la plataforma organitzativa del lerrouxisme (el terme sha utilitzat per designar actituds poltiques de partits, entitats o

--

48

individus que, des de Catalunya, han adoptat lnies dactuaci anticatalanistes que busquen la divisi dels ciutadans de Catalunya en funci del seu lloc dorigen i dificulten, daquesta manera, la integraci dels immigrants en la societat catalana) i es caracteritz per un esquerranisme demaggic, que fou un dels factors desencadenants de la Setmana Trgica (1909), i tamb per lanticlericalisme i lanticatalanisme. La seva gesti pblica an sovint acompanyada descndols i irregularitats. Durant la segona Repblica esdevingu un partit de centre que es present com a alternativa conservadora al socialisme espanyol i a lEsquerra Republicana text: El radicalisme Lerrouxista Carlisme i tradicionalisme La mort de Carles de Borb (Carles VII)lany 1909 va convertir el seu fill Jaume de Borb en el nou pretendent. Disputes internes portaran a Juan Vzquez de Mella a fundar el 1919 el Partit Tradicionalista Les bases socials es concentraven a Navarra, Pas Basc i Catalunya. Lany 1907 es fund el Requet (organitzaci paramilitar) i amb larribada de la Repblica es van reunificar en un sol partit, Comuni Tradicionalista Les forces obreres: socialisme i anarquisme. Van conixer un important creixement de la seva militncia. Veure mapa Pablo Iglesias va aconseguir una acta de diputat el 1910. El sindicat UGT va tenir un creixement encara ms gran. Lesclat de la revoluci russa va fer que alguns militants socialistes fundessin el 1921 el PCE. La tendncia anarcosindicalista va promoure lany 1908 la creaci de Solidaritat Obrera. Organitzaci de caire apoltic, reivindicatiu i favorable a la lluita revolucionria que el , 1910 impuls la fundaci de la CNT. La seva ideologia es basava en quatre principi: independncia respecte de la burgesia i de lEsta, apoliticisme amb el consegent abstencionisme electoral, necessitat unitat sindical i voluntat denderrocar el capitalisme text : El sindicalisme anarquista

3- CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-1909)

Quina evoluci tindr la Lliga Regionalista ? fora burgesa i conservadora A les eleccions de 1903 (generals) i 1905 (municipals) van tenir una davallada enfront les forces republicanes i el republicanisme Lerrouxista (anticatal ). Aquesta desfeta electoral evidenciar discrepncies internes. Camb i Enric Prat de la Riba volien acords amb el govern central, mentre que els intransigents ,ms progressistes, eren ms reivindicatius. La crisi esclat el 1904 amb motiu de la visita dAlfons XIII. Uns volien boicotejar la visita i altres no. Es form el Centre Nacionalista Republic (1907). Enric Prat de la Riba , autor de la Nacionalitat catalana (1906)( representar lideari del catalanisme conservador. Reclama el dret a lautogovern, per disposat tamb a intervenir en la poltica espanyola. grfic: Eleccions generals. Resultats electorals a Barcelona (1901-1923)
--

49

Solidaritat Catalana Lany 1905, el setmanari satric catal Cucut! Va publicar un acudit antimilitarista de Junceda. Uns 300 militars feren justcia pel seu compte. En comptes de ser castigats per indisciplina van rebre el suport de la resta de guarnicions. Lestament militar va exigir al govern una llei de Jurisdiccions (els delictes contra lexrcit els jutjaran tribunals militars) La resposta de la societat catalana va ser espectacular. Es va crear una coalici de totes les forces catalanistes anomenada Solidaritat Catalana . Va durar poc temps a causa de la disparitat de punts de vista i de lambigitat del programa electoral Solidaritat Catalana era una aliana de partits i per tant les contradiccions van aflorar ben aviat. Elements de discrdia: 1- Projecte Llei Administraci Local propiciat per Maura. Per la Lliga era el primer pas cap a la descentralitzaci, per per Esquerra era poc democrtic 2- El 1908 es presenta el Projecte de pressupost de cultura a lajuntament de Barcelona. Comportava la introducci a les escoles de la cooficialitat del catal, coeducaci i neutralitat religiosa, La Lliga shi oposa. 3- Setmana Trgica, dura repressi de Maura. La Lliga hi va estar dacord. text: El programa solidari Catalanisme desquerres Els escindits de la Lliga lany 1904, encapalats per Llus Domnec i Montaner, van fundar el Centre Nacionalista Republic (1906), un partit que es definia com a nacionalista, democrtic i republic. La seva incidncia electoral va ser escassa, ja que el parit de Lerroux captava bona part de lelectorat. Tamb van crear el Centre Autonomista de Dependents del Comer i la Indstria vinculat a lobrerisme. La crisi de Solidaritat Catalana va contribuir a lapropament entre les forces republicanes, que lany 1910 van fundar la Uni Federal Nacionalista Republicana. Acabar desapareixent el 1916, per haver fet una aliana amb el partit de Lerroux. 2- La Setmana Trgica (Juliol 1909) Quines eren les possessions espanyoles el 1900? - Ceuta (conquesta de Felip II el 1580) - Melilla (conquerida pel duc de Medinasidonia el 1497) - Canries, colonitzada pels RRCC - Ifni, sud del Marroc 1500 Km2. Socupa el 1476, en nom dels RRCC i fou possessi fins el 1969 que fou cedit al Marroc. - Rif: Cadena muntanyosa 350 km. Nord del Marroc - Riu dOr (denominaci emprada fins el 1975). Actualment Shara Occidental, duns 225120 Km2 dextensi. Territori ric en fosfats. El 1975 fou dividit, repartit entre Marroc i Mauritnia. El 1509 Portugal va reconixer el dret de Castella a establir-shi, per no fou fins la darreria del segle XIX que domina el territori.

--

50

Desprs del desastre del 98 lactuaci espanyola es va orientar cap el nord dfrica. La conferncia dAlgesires (1906) va establir un protectorat franco-espanyol. A Espanya se li va concedir una franja al Nord, el Rif, Ifni i Riu dOr (actual Shara) Locupaci espanyola es va veure contestada per les tribus berbers. El govern de Maura va decidir enviar tropes (reservistes). Aquest fet provocar la mobilitzaci popular contra la guerra. Es va originar un moviment antimilitarista i antieclesistic. Les autoritats van declarar lestat de guerra. La repressi fou brutal. Cal destacar lassassinat del pedagog Francesc Ferrer i Gurdia Quines foren les conseqncies poltiques daquest fet? - va caure el govern conservador de Maura (Maura NO !!!) - els lerrouxistes van perdre poder - trencament de Solidaritat Catalana) - Fundaci Uni Federal Nacionalista Republicana text: contra la guerra del Marroc

4- LAMANCOMUNITAT DE CATALUNYA (abril 1914-maig 1925)

(Mancomunar = unir a un fi) La idea de formar una federaci de les quatre Diputacions Provincials de Catalunya es remunta al segle XIX. El projecte concret de federaci o mancomunitat de les Diputacions catalanes es va iniciar lany 1911 per iniciativa dEnric Prat de la Riba i que va ser presentat al president del govern espanyol, Canalejas, el maig de 1912. Canalejas el presenta al Congrs dels diputats el qual va aprovar amb competncies molt retallades respecte de lavantprojecte. El 6 dabril de 1914, durant la presidncia de Dato es va constituir la Mancomunitat, per quines en foren les seves competncies ? Les competncies van ser molt migrades, ja que lEstat mai no va fer cap cessi de serveis ni de recursos. Es pot afirmar que no va tenir mai cap poder poltic.

5- LA CRISI DEL 1917

Davant el conflicte de la 1 Guerra Mundial lactitud del govern espanyol fou de neutralitat. Aquesta neutralitat afavorir un perode dexpansi, ja que Espanya es convertir en subministradora de productes agrcoles i industrials a les potncies belligerants. Van ser anys de bons negocis i rpid i fcil enriquiment . Per altra banda, lelevada demanda desencadenar un procs inflacionari Un altre fet a destacar de la 1 Guerra Mundial fou lesclat de la revoluci russa el 1917, qu tingu molta fora en els treballadors. El final de la guerra tamb significar un reconeixement dalguns pobles (Txecoslovquia...) fet que va influir notablement en el nacionalisme catal i basc. Triple crisi de 1917: - crisi militar: Juntes de Defensa (Reclamaven un augment salarial, soposaven als ascensos per mrits de guerra i reivindicaven lantiguitat com a nic criteri.) - Crisi poltica: Assemblea de Parlamentaris ( el president Romanones a decidir tancar les Corts. A iniciativa de la Lliga es va celebra una Assemblea que va exigir la formaci dun govern provisional text: Lassemblea de Parlamentaris - crisi social (vagues) per atura la puja dels preus. text: convocatria de vaga
--

51

6 LA DESCOMPOSICI DEL SISTEMA (1917-1923)

(crisi militar, agitaci social, reivindicaci catalanista, problemes del Marroc) Quines en foren les conseqncies poltiques i socials de la crisi de 1917 ? Per salvar el sistema poltic de la restauraci es formar un govern de concentraci i socialment es produir un empitjorament del nivell de vida, augmentar latur, lagitaci social i augmentaren les revoltes camperoles. El perode 1918-1923 es va caracteritzar per la fragmentaci dels partits poltics dinstics i la inestabilitat governamental. . Lentesa, per, va ser impossible i aquests governs es desfeien al cap de pocs mesos. Els fets principals daquest perode van ser la petici dautonomia per a Catalunya, lagitaci social, sobretot a Barcelona, i el desastre dAnnual, el 1921, en la guerra que Espanya mantenia amb el Marroc. Observar grfic: Partits poltics a Catalunya (1900-1923) Per primer cop la Lliga Regionalista entra en el govern. El que pretenia Camb (ministre de Foment el 1918 i ministre de finances el 1921) era sensibilitzar el govern de Madrid envers la qesti catalana que permet lampliaci de les competncies de la Mancomunitat, cosa que no va succeir El desencs va encoratjar laparici de nous grups nacionalistes: Acci Catalana el 1922 (Rovira i Virgili), El Partit Republic Catal el 1917 (F. Layret i L. Companys) i Estat Catal el 1922 (F. Maci) Davant daquesta situaci (crisi militar, agitaci social, reivindicaci catalanista, problemes del Marroc), els dirigents poltics de la Restauraci, la nit del 12 al 13 de setembre de 1923, el capit general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va protagonitzar un pronunciament a Barcelona, va declarar lestat de guerra i va suprimir la Constituci de 1876. Conflictivitat social Levoluci del moviment obrer vindr marcada per la data de 1917 (revoluci russa). Abans de 1917 ser una etapa de reivindicacions laborals, mentre que a partir de 1917 siniciar una etapa de revoluci social Les caracterstiques del dinamisme demogrfic i del desenvolupament industrial el principi del segle XX permeten explicar la concentraci de la indstria i del moviment obrer espanyols en quatre rees principals: Madrid (construcci i transports), el Pas Basc (indstria pesant), Astries (mineria) i Barcelona (txtil, electricitat i metallrgia). Fou en aquestes quatre rees on el clima dagitaci social durant el perode 1898-1931 va ser ms visible. Quines eren les condicions dels obrers a principis de segle? A linici del segle XX, les famlies obreres vivien en condicions destricta subsistncia (llargues jornades de treball, sous molt baixos...) Alguns sectors ms conscients van anar actuant sobre la classe treballadora i la van empnyer progressivament cap a la mobilitzaci per mitj de la premsa. La premsa que arribava a la classe obrera (La Publicidad, El Diluvio, La Huelga General, El Productor, etc.) tenia un tret com: lanticlericalisme. A ms dels atacs als rics, aix va contribuir a accentuar lodi genric contra lestament eclesistic, que predicava als treballadors la conformitat amb la situaci present

--

52

Els patrons per fer front a la prdua del mercat cub es veieren en lla necessitat de renovar la maquinria i per tant iniciar un perode de revolta obrera, degut a la manca de treball i disminuci salarial. La primera iniciativa fou la fundaci de solidaritat obrera el 1907. Les ideologies i els sindicat Durant el primer ter del segle XX, el moviment obrer espanyol continu dividit en dos grans corrents ideolgics: el socialista, representat per la UGT, i lanarquista, articulat al voltant de la CNT. Fundada el 1911 amb uns objectius: 1) independncia proletariat. 2) unitat sindical, i 3) enderrocar el capitalisme. Els seus lders eren en Salvador Segu (El noi del Sucre) i ngel Pestaa. El moviment obrer va disposar dun important partit poltic, el PSOE. Les zones on tenia ms influncia eren Astries, el Pas Basc, Madrid i Alacant. El 1921 va sorgir el Partit Comunista de Espaa (PCE), que es va adherir a la Tercera Internacional Lany 1927 es va constituir clandestinament a Valncia la Federaci Anarquista Ibrica (FAI), amb la finalitat de potenciar lanarquisme pur dins la CNT i de vetllar per lapoliticisme sindical, evitant els pactes i les aliances del sindicat amb els partits republicans La dinmica social del moviment obrer (1898-1931) Entre el 1898 i el 1931, la tensi social va ser constant. La resposta habitual dels poders pblics era detenir els dirigents obrers, tancar els diaris vinculats al moviment obrer i suprimir les organitzacions obreres, clausurar els seus locals i utilitzar la fora pblica (Gurdia Civil) per reintegrar lordre als carrers. Si la Gurdia Civil es veia desbordada, sarribava a declarar lestat de guerra i aleshores intervenia lexrcit amb metralladores i canons. Levoluci del moviment obrer, especialment a Catalunya, es pot dividir en dures grans etapes separades per lany 1917. Abans daquesta data les reivindicacions obreres eren de carcter laboral. En canvi, a partir de 1917 predominaren els referents ideolgics encaminats a capgirar lorde social, arran del ress que va tenir la Revoluci Sovitica. Amb el rerafons de la crisi de la postguerra mundial, lagitaci va arrencar amb la vaga de La Canadenca per motius laborals, el febrer de 1919 ( deixa Barcelona sense llum i paralitz els tramvies i el 70 % de les fbriques de les comarques barcelonines). Declarat lestat de guerra, ms de 3000 vaguistes foren detinguts, per lorganitzaci del Sindicat nic Arts Grfiques fu que la vaga esdevingus general a Barcelona. El Sindicat implant lanomenada censura roja per impedir la publicaci de qualsevol nota contrria als interessos dels treballadors. Desprs del mting de les Arenes (14 mar) sarrib a un acord: llibertat pels detinguts, readmissi pels vaguistes, augment general de sous i jornada de vuit hores. Fou un gran xit de la CNT i del seu principal dirigent, Salvador Segu. El treball es reprengu el 20 de mar, desprs de 44 dies de vaga. Lautoritat militar, per, no accept lacord i no alliber els vaguistes. Aix la vaga es reprengu (24 de mar), per finalment, amb la declaraci de lestat de guerra, cess i provoc dimissions del governador civil de Barcelona, Carles Montas, i el cap del govern central, comte de Romanones. El 14 dabril els vaguistes aconseguiren les principals reivindicacions, especialment la jornada laboral de vuit hores estesa a tot lEstat. Els grups ms joves i radicals de la CNT van reaccionar davant els atemptats dels Sindicats Lliures amb lacci armada. El resultat va ser una espiral de violncia que provoc nombrosos morts en tots els bndols: obrers, dirigents sindicals, patrons, encarregats de fbrica, agents dorde pblic, etc.

--

53

Entre els assassinats del bndol obrer a Catalunya, va tenir ress el de Salvador Segu, el noi del sucre, abatut a trets el 1920. El problema del Marroc El desastre dAnnual va ser una derrota militar davant fels rifenys comandats per AbdEl-Kreim prop de la localitat dAnnual, el 22 de juliol de 1921, que va suposar una redefinici de la poltica colonial espanyola a la guerra del RIF. La ciris poltica que vas provocar aquesta derrota fou una de les ms importants que va patir la monarquia lliberal dAlfons XII. Els problemes generats per Annual van ser la causa directa del cop destat de M. Primo de Rivera. El cop dEstat de Miguel Primo de Rivera, un context econmic ms favorable, el retrocs del moviment revolucionari a Europa i la persecuci desencadenada contra la CNT i els comunistes, van mitigar la tensi i la violncia socials a costa de les llibertats, reprimides violentament per la Dictadura militar.

7- La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

text: La justificaci del cop militar La dictadura dur set anys, i presidi dos governs: 1- directori militar (1923-1925), format exclusivament per generals, 2- directori civil (1925.1930) Des de comenaments de 1923 la situaci poltica espanyola era cada cop ms greu per la prpia crisi interna del sistema liberal parlamentari. Com en altres pasos europeus la conseqncia daquesta situaci fou la fallida del sistema constitucional i la substituci per una dictadura. El com denominador daquestes dictadures (feixisme itali i nazisme alemany) era la por del bolxevisme sovitic. Lessncia del seu programa naixia duna voluntat regeneracionista. Suposava un desig de modernitzaci, el que estimul una poltica econmica tecnocrtica (els tcnics tenen poder decisori) nacionalista i intervencionista. En poltica es basava en la idea de que era possible construir un sistema liberal autntic desprs duna dictadura temporal. La favorable conjuntura econmica internacional dels anys 20, juntament amb la poltica econmica intervencionista faran que els anys de la dictadura siguin de bonana econmica. (obres pbliques, ajuts estatals a les empreses, es concedeixen monopolis, telefnica, Campsa). Aquest intervencionisme econmic provocar un fort dficit pressupostari i un fort endeutament text : La intervenci de lEstat Es va posar en marxa una regulaci del treball , repressi obrera, es va crear lorganitzaci corporativa Nacional per reglamentar els salaris i les condicions de treball. La dictadura tingu un carcter marcadament anticatalanista (Desmantallament ateneus, associacions corals, institucions pbliques, liquidaci Mancomunitat .... Clausura el camp del Bara per la xiulada del pblic a lhimne nacional. text: La dictadura contra Catalunya

--

54

Suports i oposicions La bona acollida fou entre els sectors de lEspanya rural (controlada pels cacics, juntament amb els terratinents) i els membres de la burgesia industrial i financera, inclosa la burgesia catalana. Loposici va aparixer sobretot entre les classes mitjanes, els estudiants i els intellectuals, els nacionalismes perifrics :gallec, basc i catal, anarquistes, comunistes Lobra dels directoris Seguint les pautes daquest regeneracionisme es va intentar crear/construir una nova realitat poltica que fes aparixer nous grups o partits poltics. Es va crear aix lanomenada Unin Patritica (formada per oportunistes, elements de la dreta (Mauristes) La U.P. no va servir per vertebrar el recolzament al rgim dictatorial. La dictadura no va deixar de ser un parntesi ja que res important va canviar malgrat laparena. Lacci ms rellevant de la dictadura de Primo de Rivera va ser la resoluci del problema del Marroc. La disminuci de la conflictivitat social que sexplica per tres motius. Prosperitat econmica dels anys 20, manca de llibertat (el catal es limitava a lesfera de laspecte priva) i la repressi del sector ms radical del mn obrer. Durant lpoca del Directori civil (1925-1930) destinat a actuar durant un curt perode de temps amb el procediment de limitaci de llibertats caracterstics dun rgim dictatorial, lacci poltica de la Dictadura es decant sobretot cap a la seva institucionalitzaci., amb la creaci de lAssemblea Nacional Consultiva, elegida no democrticament per mitj del vot corporatiu, s a dir, dels representants municipals provincials, del partit Unin Patriotica. Caiguda de Primo de Rivera A ms de loposici creixent, van resultar definitives les seves picabaralles amb lestament militar. Un exemple va ser la nit de Sant Joan de 1926 que va tenir lloc la Sanjoanada, conspiraci contra la Dictadura. Un altre ra fou la crisi econmica de lany 1929. Davant la manca de suports explicitis., el dictador va dimitir el 28 de gener . El rei nomenar el general Dmaso Berenguer (perode anomenat Dictablanda) Berenguer pretenia restaurar les condicions poltiques que havia suprimit el dictador. Va buscar la collaboraci de poltics de la Monarquia parlamentria (Romanones, Camb...)Berenguer tenia poca capacitat de comandament i era lent en les seves reaccions. Les condicions poltiques van anar deteriorant-se i les forces contraries a la Monarquia (republicans, socialistes i anarco-sindicalistes) van comenar a organitzar-se per contribuir al seu enderrocament. Lagost de 1930 la majoria de partits i grups parlamentaris reunits en un hotel a San Sebasti van arribar a lacord dacci conjunta per instaurar la Repblica. Els republicans catalans van obtenir la promesa de que el futur govern presentaria al parlament un estatut dautonomia. Per el 15 de desembre de 1930 estava prevista una insurrecci que instauraria la repblica; el divendres 12, per Fermin Galn i Garcia Hernndez (aixecament a Jaca)proclamen la Repblica, els quals foren afusellats. Berenguer va dimitir el febrer de 19321. Alfons XIII va encarregar la formaci de govern a Snchez Guerra que va refusar. El Conde de Romanones va proposar que es realitzessin eleccions municipals, desprs provincials i desprs legislatives. Resultava ja impossible recomposar els vells partits dinstics. Els sindicats exercien la seva influncia i comenaven a tenir gran vitalitat; lagricultura seguia essent un sector considerable de leconomia espanyola, la gran depressi econmica va influir poc ja que no estvem en els sectors econmics. Els anys 30 van estar caracteritzats per una forta conflictivitat social, amb un augment del nombre de vagues i enfrontaments entre camperols i terratinents.

--

55

TEMA 11- LA SEGONA REPUBLICA (1931-1936)

CRONOLOGIA II REPBLICA (1931-1939) PRESIDENT REPBLICA: N. ALCAL ZAMORA 14 Abril 1936----Azaa------19 Nov. 1933-------Lerroux-----16 Febrer 1936Azaa 3 Maig 1936 PRESIDENT REPBLICA AZAA 3 Maig 1936----Casares Quiroga------18 Juliol 1936-------- Giral ---------4 set.--Largo Caballero 17 Maig 1937 ----Juan Negrn-------------1 Abril 1939

Desprs de la dimissi de Primo de Rivera, el 28 de gener de 1930, el rei Alfons XIII va encarregar la formaci dun nou govern al general Dmaso Berenguer. Per el retorn al rgim poltic anterior a la Dictadura va resultar impossible per tres raons: 1- els partits dinstics estaven desprestigiats 2- lopini pblica feia responsable al rei de la situaci 3- les forces antidinstiques van prendre una iniciativa unitria amb el Pacte de San Sebasti Els signants del pacte de Sant Sebasti van acordar la supressi de la monarquia, la proclamaci de la Repblica i la creaci dun govern provisional, que assumiria el comproms de convocar unes Corts Constituents. Lestratgia era fer coincidir, el 15 desembre, la insurrecci dalguns militars propers als republicans i una vaga general que accentus lagitaci social. Per, tres dies abans els capitans Fermin Galan i ngel Hernndez es van aixecar a Jaca. Van ser detinguts rpidament i jutjats. El 14 de febrer, el general Berenguer va dimitir i va ser nomenat lalmirall Juan Bautista Aznar, el qual va convocar eleccions municipals pel 12 dabril. Els partits signants del pacte de San Sebasti van presentar aquestes eleccions com un referndum sobre la monarquia. Malgrat que al camp van guanyar les candidatures monrquic, els resultats a les grans ciutats foren favorables a les candidatures republicanes, que van guanyar en 41 de les 50 capitals de provncia. El 14 dabril es va formar el govern provisional de la Repblica, presidit per monrquic i catlic Niceto Alcal Zamora. A Catalunya, Francesc Maci proclam la Repblica Catalana dins la Federaci Ibrica. Alfons XIII, va marxar cap a lexili. 1- En quin context econmic i social es desenvolup la II Repblica ? El primer que cal analitzar es quin context poltic, econmic i social va nixer la II Repblica text: Els problemes de la nova repblica Malauradament per als objectius republicans, la dcada de 1930 va ser una poca de crisi econmica. Hi va haver un descens de les exportacions i una reducci de les inversions de capital estranger. Observar grfic: Disminuci de les exportacions (1929-1935)

--

56

La crisi no va ser tan important a Catalunya, com tampoc en el sector industrial espanyol, ja que la producci era absorbida pel consum intern i no es destinava a lexportaci . El resultat de tot plegat va ser un augment important de latur, que afect entre el 30% i el 33% de la poblaci activa els anys 1935 i 1936. Aquesta situaci, juntament amb les mobilitzacions promogudes pels sindicats, sobretot la CNT, va propiciar un malestar social general. text: El projecte revolucionari de la CNT En la societat espanyola de la dcada de 1930, hi havia un gran desequilibri en la distribuci de la renda i un alt grau danalfabetisme ( 33%): la meitat de la poblaci infantil no estava escolaritzada. Al camp, el domini social corresponia encara als cacics. La Repblica no aconsegu evitar un xoc de mentalitats que va resultar impossible de consensuar. La Repblica va aixecar expectatives desmesurades entre els sectors ms desfavorits, que van rebre el nou rgim amb gran esperana. Aviat es va veure frustrat, i aix va facilitar la radicalitzaci daquests sectors. Daltra banda, la Repblica va despertar un gran temor i preocupaci entre les classes de mentalitat tradicional davant la ms tmida de les propostes reformistes. Tamb cal tenir en compte el context internacional en el qual es desenvolupa la Repblica: el feixisme i el comunisme coincidien a desacreditar la llibertat. Abans danalitzar les diverses mesures que portaran a terme els diferents governs de la Repblica, potser caldria comentar quins eren els principals partits poltics desquerra, centre i dreta. Lescassa incidncia de la crisi fou deguda al poc pes del comer exterior i a la devaluaci de la pesseta. Lefecte immediat del 14 dAbril va ser lempitjorament de les expectatives empresarials, que van mostra una desconfiana envers el rgim republic . La poltica econmica del govern central va ser retallar la despesa pblica, amb conseqncies desastroses . Quins eren els principals problemes que hauria de resoldre el govern republic? 1-qesti religiosa 2-modernitzaci de lexrcit 3-supressi del model centralista de lEstat: les autonomies 4-reforma agrria 2- LA PROCLAMACI DE LA REPBLICA I EL PERIODE CONSTITUENT Fent un smil amb una partida descacs anem a veure quins sn els jugadors. Veure grfic p. 246 i 247 de partits i sindicats a la segona Repblica El 12 dabril a les eleccions municipals, els republicans van triomfar en 41 de les 50 capitals de provncia. Es va fer evident el rebuig a la monarquia . El 14 dabril es va anar produint a moltes ciutats la proclamaci de la Repblica. Alfons XIII, abdica i marx a lexili. . text: Alfons XII abandona el tron Quines seran les primeres accions de govern: - convoca eleccions a corts constituents pel dia 28 de juny - concessi amnistia general A Catalunya, Maci havia proclamat la Repblica catalana dins la federaci Ibrica. Una rpida intervenci del govern va aconseguir que Maci acceptes una futura decisi de les Corts a canvi dun govern provisional autonmic. - text: Maci proclama la Repblica catalana

--

57

El govern provisional, (14 abril-28 Juny) dirigit per Niceto Alcal Zamora, comen a actuar per decret en quatre camps: educaci, exrcit, esglsia, agricultura. La constituci republicana de 1931 Les Corts sorgides de les eleccions del 28 de Juny van encarregar-se de redactar una nova constituci, que es va aprovar el 9 de desembre de 1931. Aquesta nova constituci reflectia els valors laics i esquerrans de la majoria: sobirania popular, una sola cambra (Congrs dels diputats), la aconfessionalitat de lEstat, garanties individuals i la possibilitat dautonomia a les regions que ho sollicitessin. Establia el vot des dels 23c anys i, per primera vegada, concedia el sufragi a les dones Quin fou el principal problema ? Que a lhora de redactar la constituci, no hi va haver voluntat de consens, especialment en el que feia referncia a la religi. El pensament republic i esquerr atribua el retard de la societat espanyola a lEsglsia, que tenia gaireb el monopoli de lensenyament.

3- LES REFORMES DEL BIENNI DESQUERRES (1931-1933)

Alcal Zamora va encarregar a Azaa la formaci del govern. Va continuar les reformes establertes pel govern provisional: lleis de reforma agrria i militar, i la concessi de lEstatut dAutonomia de Catalunya. Van continuar les reformes del govern provisional: 1- Qesti religiosa Lobjectiu de la Repblica va ser limitar la influncia de lEsglsia en la societat espanyola. Lesquerra considerava lesglsia la causant de lendarreriment cultural dEspanya. Quines mesures es prendran ? Dissoluci dels jesutes, Llei de Congregacions (limit la possessi dels ordes religioses El sectors catlics les consideraven una agressi. Lenfrontament religis va crear un clima de tensi i violncia a la societat republicana text: La laicitat de lEstat 2- Reforma exrcit Azaa pretenia crear un exrcit professional. Hi havia 1 oficial per cada 3 soldats. Es va promulgar la Llei de retir. Es retiraven amb el sou ntegre text: la reforma de lexrcit 3- Reforma Agrria Per modernitzar el pas shavia de fer una profunda reforma agrria, que dons accs a la terra a molta agricultors, en una Espanya que predominava el latifundisme. Observar grfic: propietats de la grandesa text: Les primeres mesures Lobjectiu de la llei de reforma agrria mai no va ser una revoluci agrria o una collectivitzaci de la terra, sin que els seus objectius van ser molt ms moderats. La llei permetia lexpropiaci sense indemnitzaci noms de les terres dels Grandes de Espaa, mentre que les de senyoriu, les mal conreades, les arrendades sistemticament o les que podent ser regades no ho eren, noms es podien expropiar amb una indemnitzaci prvia. Analitzar esquema: laplicaci de la reforma agrria

--

58

Moltes hectrees de terra van quedar a disposici de lEstat, tot i que la distribuci de la propietat entre els camperols va ser lenta i no saconsegu generar el nombre de propietaris previstos. Aquest fracs de la reforma va constituir un dels motius de decepci dels camperols. El setembre de 1932 saprova la llei de Reforma Agrria, per amb uns resultats limitats . Per qu? - lentitud en laplicaci de la llei - manca pressupost (diners per indemnitzacions) - resistncia dels propietaris A ms de loposici dels sectors catlics, la Repblica es va veure trasbalsada pels sectors situats als extrems de larc ideolgic: lagitaci al camp andals, els anys 1932 i 1933. i laixecament anarquista de lAlt Llobregat, i lintent de cop dEstat monrquic del general Sanjurjo, el 10 dagost de 1932. 4- obra educativa i cultural Lobjectiu fonamental era promoure una educaci liberal i laica i fer de lEstat el garant del dret a leducaci 5-reformes laborals i conflictivitat obrera El socialista Largo Caballero propici des del ministeri de treball un seguit de reformes per millorar les condicions de treball. Saprova la llei de Contractes de treball i la de Jurat mixtos, amb la consegent irritaci de la patronal. La impacincia dels treballadors davant les reformes van donar lloc a una onada de conflictivitat. Per la CNT era locasi idnia per propiciar la revoluci. La CNT es dividir en dos sectors: 1) els trentistes (moderats) ngel Pestaa 1931 2) FAI (1927) Durruti Els socialistes per la seva banda tamb es van radicalitz. A ligual que el partit comunista. Les vagues, insurreccions i ocupacions de terres van anar en augment . Un exemple fou laixecament de Casas Viejas i la posterior repressi de la policia

3- La Catalunya autnoma
La Constituci de 1931 va donar el marc legal per desenvolupa lestatut. Maci havia proclamat el 12 dAbril de 1931 lEstat Catal des del balc de la Generalitat . Les negociacions amb el govern provisional amb la tasca delaborar un Estatut dAutonomia. A Catalunya, el govern de la Repblica Catalana, presidit per Maci, noms va durar del 14 al 18 dabril de 1931. Els dirigents nacionalistes catalans van haver de renunciar a la sobirania nacional i a lEstat Federal. En canvi Catalunya va obtenir un rgim provisional dautogovern i el comproms per part del poder central que siniciaria el procs per redactar i aprovar un estatut dautonomia. Una comissi es va reunir a Nria (Ripolls) i va enllestir un avantprojecte de lEstatut dAutonomia. Proclamava el dret de Catalunya a lautodeterminaci, defensava lestructura de lEstat espanyol com una federaci de tots els pobles hispnics, i definia el Principat com un Estat autnom dins la Repblica Espanyola.

--

59

Aviat es va veure, per, que aquest text era incompatible amb el de la Constituci republicana, que definia la Repblica com un Estat integral compatible amb lautonomia de municipis i regions. El 9 de setembre de 1932 saprov lEstatut, molt retallat respecte de loriginal. Catalunya quedava constituda com a simple regi, es mantenia el control de lEstat central en lensenyament. text: Defensa de lautonomia (discurs dAzaa) grfic dificultats resoluci estatut Nria Comparar textos: Estatuts de Nria i Estatut de 1932 Tres posicions ben definides respecte: la del govern central, partidaris de concedir a Catalunya una autonomia moderada; la de tots els parlamentaris catalans per reclamar una autonomia mplia; i la de loposici de dretes que defensava una Espanya unitria Durant el perode de govern provisional (abril 1931-novembre 1932) lesa atribucions de la Generalitat es van limitar a les que tenien les antigues diputacions. Un cop aprovat lEstatut la tasca del govern fou fora important (setembre 1932-octubre 1934). En agricultura es va fomentar la creaci de cooperatives, i es va posar sobre la taula el problema dels rabassaires. Es va aprovar una reducci del 50 % de les rendes que pagarien als propietaris. En poltica social, mitjanant la Llei de Bases del 1934, es va traar un programa dacci per organitzar els serveis de Sanitat i Assistncia Social. Es van crear organismes de suport social (ICAF) En el terreny de lEnsenyament es van fundar nombroses escoles dels quals destaca lInstitut-Escola, laboratori dexperincies pedaggiques innovadores En el terreny lingstic, es va aprofundir en la normalitzaci de la llengua catalana. Lany 1932 es va publicar el diccionari Pompeu Fabra. Per ltim es v a proposar una nova divisi territorial de Catalunya, que va quedar establerta en 38 comarques. La reorganitzaci de les dretes Les reformes republicanes i la conflictivitat social van disgustar les elits econmiques socials i ideolgiques (esglsia, patronal i grans propietaris). El centredreta espanyol es vas reestructurar al voltant del partit radical de Lerroux. Al llarg de 1932, els sectors catlics vi conservadors van formar un nou partit la CEDA. Igualment Renovacin Espanyola, la Comunin Tradicionalista i Falange i de las Jons van dur a terme una intensa activitat dagitaci contra el progrs del marxisme. Lagost de l 1932 Sanjurjo va protagonitzar un cop dEstat . Lany 1933 es va crear la Uni Militar Espanyola (UME), organitzaci clandestina de militars de dreta i antireformistes text: Els objectius de la dreta

--

60

L'Estatut de Nria (1931) Art. 1. Catalunya s un Estat autnom dintre la Repblica espanyola. Els representants a les Corts de la Repblica seran elegits d'acord amb les lleis generals. Art. 2. El Poder a Catalunya emana del poble i el representa la Generalitat. Art. 3. La Generalitat de Catalunya s'estn alterritori que han format fins suara les provncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Art. 4. Si altres territoris manifesten el desig d'agregar-se al de Catalunya, caldr: a) Que ho demanin les tres quartes parts dels Municipis del territori que desitgi sser agregat. b) Que ho acordin els habitants d'aquell territori per plebiscit dintre els termes municipals respectius en forma d'eleccions generals. c) Que ho aprovin el Parlament de Catalunya i el Parlament de la Repblica. Art. 5. La llengua catalana ser l'oficial a Catalunya, per en les relacions amb el govern de la Repblica ser oficial la llengua castellana. L'Estatut interior de Catalunya garantir el dret dels ciutadans de llengua materna castellana a servir-se'n personalment davant els tribunals de justcia i davant els rgans d'administraci. Aix mateix, els ciutadans de llengua materna castellana tindran el dret d'usar-la en llurs relacions amb els organismes oficials de la Repblica a Catalunya. Art. 6. El poble exercir el seu poder per mitj dels organismes poltics de la Generalitat, dacord amb aquest Estatut i amb la Constituci de la Repblica espanyola. Art. 8. Els drets individuals dels ciutadans seran almenys els que fixar la Constituci de la Repblica espanyola. Art. 9. Tindran la condici de ciutadans de Catalunya els que la tinguin avui, i l'adquiriran aquells que per ra de residncia guanyin venatge administratiu LEstatut de 1932 Art. 1. Catalunya es constitueix en regi autnoma, dins. de l'Estat Espanyol, d'acord amb l~ Constituci de la Repblica i baix el presen1 Estatut. El seu rgan representatiu s la Generalitat i comprn el territori de les provncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona en e] moment de promulgar-se aquest Estatut. Art. 2. L'idioma catal s, com el castell, llengua oficial a Catalunya. Per a les relacions oficials de Catalunya amb la resta d'Espanya, aix com per a la comunicaci de les autoritats de l'Estat amb les de Catalunya,.1a llengua oficial ser el castell. [...]. Art. 3. Els drets individuals sn els fixats en la Constituci de la Repblica espanyola. La Generalitat de Catalunya no podr regular cap matria amb diferncia de tracte entre els naturals del pas i els altres espanyols. Aquests no tindran mai a Catalunya menys drets que els que tinguin els catalans a la resta del territori de la Repblica. Art. 4. Als efectes del rgim autnom d'aquest Estatut, gaudiran de la condici de catalans: Primer. Els que ho siguin per naturalesa i no hagin adquirit venatge administratiu fora de Catalunya. Segon. Els dems espanyols que hagin adquirit venatge dins de Catalunya. 1. Compara els fragments de l'Estatut de Nria aprovat en referndum per la majoria del poble catal, amb els de l'Estatut finalment aprovat per les Corts espanyoles. Assenyala'n 1es modificacions, els afegits o les supressions i valora el sentit de les modificacions ms significatives.

--

61

5- EL BIENNI CONSERVADOR 1933-1935 )

Davant el descontentament dels sectors obrers i el rearmament ideolgic de la dreta, Azaa va presentar la dimissi el juny de 1933. Alcal Zamora dissolgu les corts i convocar eleccions pel novembre de 1933. Durant aquest bienni els sectors conservadors es van reorganitzar. Es crearen noves organitzacions com Accin Espaola liderada per Calvo Sotelo. Al final del 1932 es va crear la CEDA dirigida pel Gil Robles El 1931 es crearen les JONS, que ms tard es van unir a Falange Espanyola, fundat per Jos Antonio Primo de Rivera (29/X/1933). Les eleccions, celebrades el 18 de novembre, donaren la victria a la dreta. Va comportar el Desmantallament de lobra reformista del bienni anterior. El nou govern presidit per Lerroux, deixar fora els membres de la CEDA. Quines mesures prendr el nou govern: 1- Devoluci de la terra a la noblesa 2- Es torn a un estat confessional 3- amnistia a Sanjurjo 4- es redueix el pressupost en educaci 5- es paralitza el projecte dEstatut basc Lesquerra, encapalada per Largo Caballero, van declarar una guerra contra el govern que es va materialitzar en la proliferaci de vagues i conflictes text: La radicalitzaci del PSOE A Catalunya, el govern continua en mans dels republicans i molt aviat es van produir enfrontaments amb el govern central. La guspira que provocar lenfrontament fou el conflicte rabassaire. La Uni de Rabassaires va portar a laprovaci duna reducci del 50% de les rendes que aquests pagaven als propietaris. Aquests protestaren agrupats en lInstitut Catal de Sant Isidre. Labril del 1934 el Parlament catal aprovar la Llei de Contractes de Conreu que permetia als pagesos accedir a la propietat de la terra. El Tribunal de Garanties declara inconstitucional la llei i nanull els efectes . Lentrada en el govern de membres de la CEDA va ser interpretat per les forces desquerra com un cam cap el feixisme. La reacci no es va fer esperar. Lendem, per iniciativa ugetista i sense participaci de la CNT, es van produir vagues generals a les grans ciutats, que van fracassar per la manca de coordinaci i la resposta del govern. Malgrat tot, a Catalunya i a Astries els esdeveniments van assolir especial importncia. La crisi de 1934: Astries i Catalunya Larribada de membres de la CEDA al govern va ser interpretada per les forces desquerre com un cam obert al feixisme. Per tant, la reacci no es va fer esperar. Al dia segent de la formaci del nou govern, per iniciativa ugetista i sense la participaci de la CNT, es van produir vagues generals a les grans ciutats, que van fracassar perla manca de coordinaci i per la resposta contundent del govern. Malgrat aix, a Catalunya i a Astries els esdeveniments van assolir especial importncia. A Catalunya, desprs de la mort de F. Maci el 25 de desembre de 1933, Llus Companys va ser elegit president de la Generalitat.

--

62

Catalunya vivia en aquell moment una situaci de tensi social, tant al camp, amb el conflicte entre els rabassaires i els propietaris, com a la indstria, amb laixecament anarquista de lAlt Llobregat. Durant lany 1934 es van aprovar al Parlament catal la Llei de contractes de conreu amb que es pretenia impedir que els rabassaires fossin expulsats de les terres que conreaven i es preveia que esdevinguessin en el futur propietaris mitjanant la compra de terres. El govern de la Repblica anull la llei allegant la incompetncia del Parlament catal per legislar en matria social. Llus Companys va optar per encapalar la insurrecci, i va proclamar el 6 doctubre lEstat Catal dins la Repblica Federal Espanyola . Allat del suport de les masses obreres i desprs dalgunes hores de resistncia, el govern de Catalunya es va rendir a les forces comandades pel general Batet. text La revolta a Catalunya A Astries, amb tot, el moviment es va perllongar durant fora dies, creant-se una situaci autnticament revolucionria. Anarquistes, comunistes i socialistes, aplegats a les aliances obreres, van ocupar la conca minera i es van proveir darmes a les casernes de la fora pblica i a les fbriques darmes. Vuit mil miners van ocupar prcticament Astries, van proclamar la Revoluci Socialista dels Consells Obrers i van establir una estricta organitzaci revolucionria, militar i econmica. Desprs duna desesperada resistncia, el moviment va ser aixafat el 17 doctubre per lexrcit dfrica, comandat pel general Franco. text: la revoluci dAstries La gravetat dels esdeveniments doctubre del 1934 va ser un preludi de la guerra civil. En aquesta situaci de crisi, el desembre de 1935 Alcal Zamora es va decidir a convocar noves eleccions al febrer de 1936.

6- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR

Arran de la profunda crisi doctubre de 1934, els governs de centre dreta van quedar relativament erosionats. A ms, les actuacions del govern durant el 1935 van ser molt impopulars: la llei agrria, que desfeia algunes de les conquestes del bienni anterior; el bloqueig a les Corts de lEstatut dAutonomia; els nomenaments a lexrcit de militars poc o gens partidaris de la democrcia. El setembre e 1935 el govern de Lerroux es va veure obligat a dimitir; el president de la Repblica va dissoldre les Corts i va convocar eleccions pel 16 de febrer de 1936. Aquestes eleccions van polaritzar lopini pblica espanyola. El Front Popular aplegava des dels republicans dAzaa fins als comunistes. La dreta no es va poder presentar unida. El Front Popular aconsegu el 48% dels sufragis, i la dreta el 46,5 % i obtingu la majoria al Congrs. El nou govern constitut a Madrid va restaurar lEstatut dAutonomia de Catalunya, i l1 de mar Llus Companys va ser reelegit president de la Generalitat. Al comenament del mes de mar de 1936, ja es van produir els primers contactes entre generals per preparar un aixecament militar contra la Repblica. La conspiraci obea a motius ms profunds que venien de lluny: la resistncia als canvis reformistes i a la descentralitzaci autonmica

--

63

Els governs del Front Popular El 18 de febrer de 1936 N. A. Zamora va encarregar la formaci del govern a M. Azaa, el qual comena a aplicar immediatament el programa del Front Popular que es basava en quatre eixos principals: la continuaci de la reforma agrria, la intensificaci de la poltica educativa, lamnistia dels presos poltics i el restabliment de la Generalitat de Catalunya. El 7 dabril, Alcal Zamora va ser destitut de la presidncia, i en el seu lloc va ser elegit, el 10 de maig, Manuel Azaa. La presidncia del govern fou per Casares Quiroga. El desordre poltic es manifest de tres maneres: 1)la violncia al camp, amb vagues i ocupaci de terres, especialment a Extremadura i Andalusia, 2) els conflictes laborals; els atacs a edificis eclesistics i la crema de convents, 3)finalment els atemptats poltics protagonitzats pels grups situats als extrems de larc ideolgic ( falangistes i monrquics i sindicalistes, comunistes i anarquistes. El ms significatiu fou lassassinat el 13 de Juliol de Jos Calvo Sotelo com a represlia per lassassinat de Jos de Castillo assassinat pels falangistes. Tan a la dreta com a lesquerra de larc ideolgic sobservava un a radicalitzaci. A Catalunya, la radicalitzaci poltica va dur a la fusi de diversos partits petits de lesquerra. El setembre de 1935, shavia format el POUM, dirigit per Maurin i Andreu Nin. El 23 de Juliol de 1936 es va fer pblica la creaci del PSUC. La CNT va refermar la seva posici radical i antirepublicana. Aquesta radicalitzaci es tradu tamb en un cert grau de radicalitzaci social. Davant daquesta situaci cal fer-nos aquesta pregunta: La guerra era inevitable? La radicalitzaci de la societat europea va ser fora general i similar a lespanyola, sense que aix signifiqus lesclat de cap guerra civil. A Espanya, la diferncia va venir bsicament de lactitud i la voluntat de lexercit, dividit des del comenament del perode republic Des del comenament en que s proclama la Repblica, una part de lexrcit li fou hostil i hi conspir en contra. El govern de la Repblica era conscient daquest perill i per aix els generals ms sospitosos van ser enviats a la perifria: Franco a les Canries; Goded, a Mallorca. Ning va sospitar que el general Mola en fos un dels principals autors de laixecament. .

--

64

TEMA 12-LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

Abans de parlar del conflicte shaurien de fer algunes reflexions prvies PER QU, TOT PLEGAT ? Lexplicaci dels motius i de les raons que van provocar la guerra civil s forosament complexa. En lesclat de la guerra, podem distingir-hi dos tipus de causes: les remotes, anteriors a la dcada de 1930, i les prximes, aparegudes durant el perode republic. Causes remotes 1- La manera com es va fer la revoluci liberal a Espanya. Loposici radical dels dos blocs, tpica de les revolucions liberals del segle XIX, a Espanya adopt la forma denfrontament bllic civil (guerres carlines) 2- Lactitud i la mentalitat de lexrcit. Un dels objectius de la insurrecci militar era suprimir lEstatut dAutonomia de Catalunya 3- El retard en la modernitzaci ideolgica i econmica del pas. El retard de la modernitzaci tamb es notava en lalt grau danalfabetisme de la societat espanyola, la feblesa de lEstat, la manca dinfrastructures educatives i el predomini ideolgic de lEsglsia en lensenyament. Causes prximes: Lequilibri dincapacitats ( cap grup poltic o social no va saber conduir la transformaci global de la societat: mentre que alguns van reaccionar a la manera feixista, altres van aplicar les reformes democrtiques amb loposici del moviment obrer radical (lanarquisme) i els motius intencionals (perqu esclati la violncia directa en un conflicte complex cal la voluntat diniciar-la. Mola i Franco, identificats amb la soluci feixista, fou el detonant del desastre que sen va seguir) Ja tenim els ingredients perqu es produeixi el conflicte. Per abans de comenar a relatar el conflicte cal formular-nos una srie de preguntes: 1- Quin s el primer objectiu dels insurrectes ? acaba amb el poder 2- On s ? A Madrid, per tant el primer que voldran fer ser conquerir la capital 3- Els insurrectes creien que seria una ocupaci rpida, com loctubre de 1934, van anar errats 4- A quines zones va triomfar la insurrecci ? A lEspanya agrria (zona conservadora) 5- A quines zones va fracassar? rees industrials, rees agrcoles desenvolupades 6- Quin suport tenien els insurrectes ? escs suport civil, per internacionalment tenia lajut de Hitler i Mussolini (Legi Cndor) 7- I els republicans? GBR i Frana es van declarar neutrals davant la por que els produa Hitler. Van rebre lajut de Rssia i les brigades internacionals (40.000 homes) 8- Quins van ser els episodis ms significatius? Batalla de Madrid, del Nord, de Catalunya 9- Va ser una veritable lluita entre dos exrcits? NO, ja que els insurrectes estaven organitzats en un comandament nic (Franco) i en canvi els republicans pass a mans de voluntaris, resumint hi havia descoordinaci 10- A mesura que els insurrectes anaven aconseguint territoris el poder es trasllad de Madrid a Valncia

--

65

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939)

La guerra civil espanyola va comenar el 18-19 de juliol de 1936 i va acabar 1'1 d'abril de 1939. Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i d'esquerra, van esclatar violentament pel juliol de 1936.. La guerra s'explica perqu el cop d'estat no va triomfar arreu. Mentre en algunes zones triomfava de seguida, en d'altres la resistncia de les forces lleials a la Repblica va impedir-ho. D'aquesta manera, l'Estat espanyol quedava dividit en dues zones completament antagniques: d'una banda, l'Espanya nacional, aviat liderada pel general Franco, que va imposar un rgim feixista i va reprimir durament tots els sectors esquerrans; d'altra banda, lEspanya republicana, que es mantenia fidel a les institucions de la Repblica, dirigides per les forces esquerranes, democrtiques i nacionalistes del Front Popular, que reprimiren els sectors dretans. La guerra civil espanyola, per, no fou noms una guerra local. Va tenir una mplia transcendncia internacional. En el context en qu es vivia, lpoca d'entreguerres, a Europa hi havia tres grans tipus d'estats: les democrcies liberals, les democrcies populars (comunisme) i els feixismes. EI que es disputava a Espanya entrava dins d'aquesta lluita ideolgica. Mentre els nacionals pretenien imposar un rgim feixista (llavors en plena expansi a Europa), els republicans pretenien mantenir el sistema democrtic liberal, i els ms radicals fins i tot pensaven en imposar el comunisme. Aix, els tres grans models poltics de l'poca tingueren protagonisme en la guerra espanyola. Per a entendre el desenlla final de la contesa, cal tenir en compte l'actuaci poltica i l'organitzaci militar dambds bndols. EI bndol nacional tenia un objectiu clar: acabar amb el govern d'esquerres, el govern legtim, i imposar un nou rgim de dretes, conservador, de caire feixista. EI seu xit s'explica tant per la unitat de direcci poltica i militar que va demostrar (ben aviat el poder va ser acaparat pel general Franco), com per l'ajut decisiu de les potncies feixistes, especialment de l'Alemanya de Hitler i de la Itlia de Mussolini. EI bndol republic va demostrar ms desuni. A nivell poltic, les lluites internes entre les forces d'esquerra, partits i sindicats, van fer inviable trobar un poder unificat. A nivell militar, i durant massa temps, la resistncia es trobava dividida: d'un cant, l'Exrcit, d'altre, les milcies populars.Els republicans, a ms, estaven dividits pel que fa a l'objectiu a assolir. Uns pretenien concentrar els esforos per guanyar la guerra i posposar qualsevol tipus de transformaci socioeconmica. Altres, en canvi, els ms radicals, van intentar aprofitar la guerra i l'escomesa de les dretes, per a llanar-se a la revoluci social socialista. Aquesta dispersi explica en bona part el seu fracs. Per tamb ho explica l'escs ajut internacional rebut, noms recursos de l'URSS d'Stalin i la collaboraci de les Brigades Internacionals, com tamb, per desgrcia per als republicans, pel fet que les potncies democrtiques europees (Frana i la Gran Bretanya, al capdavant) van declarar-se neutrals, temoroses de que la guerra espanyola pogus esdevenir guerra europea i mundial. Per als pasos democrtics, en fi, els feia tanta por l'xit dels feixistes, com un eventual triomf dels comunistes espanyols. A la fi de la guerra, els nacionals de Franco van aconseguir una pau sense condicions. Va ser la seva "victria" i la van aplicar sense contemplacions. A partir d'abril de 1939 comenava a tot el territori espanyol una nova etapa de la seva histria, sota la dictadura franquista. Els venuts no caberen en la nova Espanya: la pres, els treballs forats o la mort per als detinguts; amb sort, noms la depuraci, i per a molts l'exili, foren les niques sortides que els esperava.

--

66

LA GUERRA CIVIL (1936-1939) PRESIDENT REPBLICA AZAA GUERA CIVIL 3 Maig 1936----Casares Quiroga------18 Juliol 1936-------- Giral----------4 set.-- Largo Caballero 17 Maig 1937 ----Juan Negrn-------------1 Abril 1939 text: Lleials i insurrectes Del Cop d'Estat a la Guerra Civil L'oposici de bona part dels sectors conservadors espanyols a la democratitzaci poltica i al reformisme social de la Repblica es va traduir en una acci colpista que s'inici el 17 de juliol de 1936 i va provocar una llarga guerra civil, d'una repercussi internacional extraordinria. La insurrecci militar va comenar a les possessions espanyoles del Nord d'frica la tarda del 17 de juliol de 1936 de la m del general Franco. l'endem s'havia d'estendre a la Pennsula, i havia de tenir el suport d'alguns grups poltics feixistes i de dreta. Els seus impulsors justificaven l'acci per la necessitat d'acabar amb un govern que consideraven illegtim i culpable del desgavell social existent, d'una pretesa "bolxevitzaci" d'Espanya i de la desmembraci de la unitat nacional provocada per l'Estatut de Catalunya. Daquesta manera amagaven una acci covada des de feia temps contra el sistema democrtic. EI fracs electoral de la dreta a les eleccions del febrer del 1936 va accelerar l'organitzaci del cop, en el qual havien de participar falangistes, carlins, requets, militants de Renovacin Espaola, monrquics i la CEDA. EI general Mola n'era el director, des de Pamplona, i els generals Goded, Queipo de LIano i Cabanellas els principals collaboradors. Mola va pensar en un moviment militar que havia de triomfar rpidament, amb la sortida de les tropes al carrer i la proclamaci de l'estat de guerra. L'objectiu era l'ocupaci immediata dels centres de poder. Altrament, el govern de la Repblica tenia un cert coneixement dels plans dels colpistes per en menysvalor la transcendncia i es refi que els podria controlar sense dificultats. Totes les previsions foren errnies. EI moviment insurreccional dispos d'un abast ms ampli del previst pel govern ; per la resistncia popular, la d'alguns cossos policials i la d'una part de l'exrcit imped el triomf dels sublevats. En conseqncia, all que Mola pensava dirimir en poques setmanes, amb una violncia extrema, es convert en una llarga guerra civil. Territorialment, la insurrecci va triomfar a bona part de l'Espanya agrria de l'interior septentrional, des de Galcia fins a l'Arag, i en determinats indrets d'Andalusia, s a dir, en una zona bsicament conservadora. I va fracassar a les principals ciutats (amb algunes excepcions com Sevilla, Oviedo o Saragossa), i a les rees industrials i d'agricultura ms desenvolupada com Catalunya, el llevant mediterrani, el Pas Basc, Astries o Madrid 1.2. EI fracs de la insurrecci a Catalunya EI general Goded fou l'encarregat de dirigir el moviment militar a Catalunya. Els rebels, bsicament oficials i bona part dels caps de l'exrcit, tenien un escs suport civil. Els catalans que havien apostat pels rebels o els havien finanat eren pocs i els partits directament implicats, com Falange Espaola, Renovacin Espaola o els mateixos carlins, tenien molt poca implantaci. EI principal partit conservador, la Lliga Regionalista, no va donar suport oficialment al complot a pesar del seu gran distanciament del rgim republic. Tanmateix alguns dirigents, s que ho van fer, a ttol individual. La situaci canviaria desprs del 19 de juliol, amb la revoluci.
--

67

Els caps militars confiaven de repetir l'efemride del 6 d'octubre de 1934. Consideraven que la gran majoria de l'exrcit els seguiria i que la Gurdia Civil restaria neutral. D'aqu en sort un sentiment de prepotncia, que es convert en negligncia, en la preparaci del cop. Aix facilit l'eficcia de l'acci del govern autnom, que dirig les forces policials contra els rebels mentre la mobilitzaci dels partits i sindicats d'esquerres al carrer, sobretot dels treballadors, collabor decisivament en la derrota de la rebelli. Goded va rendir-se a mitja tarda i les forces insurrectes van abandonar la lluita a les altres ciutats catalanes. la victria es va viure com una gran triomf popular. A ms, actu com a estmul moral per a la resistncia espanyola. La internacionalitzaci del conflicte la repercussi de l'anomenada "Guerra d'Espanya" fou extraordinria arreu del mn. D'una banda, l'opini pblica progressista, democrtica i d'esquerres, des dels Estats Units fins a Frana, es manifest favorable a la Repblica. la seva defensa va identificar-se amb la lluita per la democrcia, el progrs i la llibertat. D'aqu l'arribada de gaireb 60.000 brigadistes internacionals, fruit de la solidaritat antifeixista, que van tenir un paper important en la defensa de Madrid i en camps de batalla com Guadalajara i Brunete. D'altra banda, els conservadors, la majoria dels catlics i les dretes en general, van donar suport a Franco, considerat com a fre davant "l'expansi del comunisme". D'altra banda, l'actitud dels governs de la Gran Bretanya i Frana es va regir per la por a la reacci de Hitler i van optar per una falsa neutralitat, tot creant un Comit de No-Intervenci a Londres. A la prctica, el Comit va tolerar que les potncies feixistes ajudessin Franco i, en canvi, imped que el legtim govern republic aconsegus armes i petroli. Noms l'URSS va proporcionar-li ajuda material. Les conseqncies d'aquesta actitud foren funestes per a la Repblica i la Generalitat, que es veieren allades i privades, fins i tot, de l'armament que legalment compraven, ja que quedava retingut a la frontera francesa. Pe! seu cant, Franco va rebre una constant i decisiva ajuda d'Itlia (Corpo di Truppe Volontarie) i Alemanya (legi Cndor), i tamb de Portugal. Avions, tancs i tropes arribaren al front sense cap problema per ajudar els sublevats i possibilitaren la constant hostilitzaci de la reraguarda republicana, sobretot amb bombardeigs text: Les brigades internacionals i observar grfic: ajudes militars estrangeres

--

68

2- LA ZONA REPUBLICANA: LA REOVOLUCI CONTINGUDA

A les reraguardes dels dos bndols, es van produir transformacions importants en els mbits social i econmic, relacionades ideolgicament amb el context europeu i caracteritzades per un alt grau de violncia civil. Les transformacions revolucionries a la zona republicana A partir del 20 de juliol de 1936, a tota la zona republicana es van donar tres fenmens simultanis: 1- laparici dun nou poder (dispersi i multiplicitat de poder).La creaci de les milcies populars (rgans de poder popular que dirigien lesfor bllic i la vida civil a la reraguarda) grfic -. Comit milcies antifeixistes 2- collectivitzaci de leconomia (autogesti dels treballadors) Decret de collectivitzacions de la Generalitat (24 octubre 1936), legalitzava el procs text: Decret de collectivitzacions 3- Fets de maig de 1937 (Dimissi Largo Caballero i Negrn forma govern) El 3 de maig de 1937 les tensions entre els diferents grups poltics antifeixistes van esclatar violentament, sobretot a Barcelona, quan les forces governatives van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat ledifici de Telefnica. Dos grans problemes van quedar recollits en els fets de maig. Duna banda, les tensions entre les forces antifeixistes per la direcci poltica i militar de la guerra i del procs revolucionari. De ,laltra, les diferncies entre el govern republic i lautonmic. Context revolucionari El moviment rebel provoca una situaci de crisi generalitzada que desencadena una resposta popular espontnia contra Esglsia, burgesia, propietaris, ... Emergeixen EL COMIT DE MILICIES ANTIFEIXISTES Xarxa de poder popular vertebrada pels sindicats Hi ha dhaver per tant una recomposici del poder institucional. Des del govern central Largo Caballero forma un govern amb republicans, socialistes i comunistes, amb els segents objectius: 1- guanyar la guerra ,reorganitzant lEstat 2- - militaritzaci milcies i 3- formaci exrcit popular A Catalunya, lexpansi dels comits i la dificultat de coordinar-los, van motivar la creaci, el 26 de setembre dun govern dunitat presidit per Josep Tarradellas, com a conseller primer. Amb tot, les discrepncies poltiques no van desaparixer, entre la CNT i el POUM, duna banda, partidaris de transformacions revolucionaries, i el PSUC, la UGT , ERC,PSOE, PCE de laltra, que volien posar ordre a la reraguarda. La Nova economia, entre la guerra i leconomia Desprs dels primers dies de lluita la majoria dels amos havien fugit i la classe treballadora es va fer crrec de les empreses. El moviment col.lectivitzador es va anar estenent impulsat pels sindicats i es caracteritzava per lautogesti dels treballadors. El 24 doctubre, el Decret de collectivitzacions i control obrer dindstries i comeros establia la normativa col.lectivitzadora del futur. Es va crear La Comissi dIndstries de Guerra, agost 1936, per la CNT L11 dAgost es crea el Consell dEconomia de Catalunya amb lobjectiu de planificar i reglamentar lactivitat econmica. (Decret d collectivitzacions

--

69

Les mesures adoptades van ser ineficaces ja que les condicions de vida van empitjorar cada vegada ms. El tombant Fets de Maig de 1937 El 3 de maig de 1937 les tensions entre els diferents grups poltics antifeixistes van esclatar violentament, sobretot a Barcelona, quan les forces governatives van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat ledifici de Telefnica. Dos grans problemes van quedar recollits en els fets de maig. Duna banda, les tensions entre les forces antifeixistes per la direcci poltica i militar de la guerra i del procs revolucionari. De ,laltra, les diferncies entre el govern republic i lautonmic. PSUC-UGT-ESTAT CATAL, , defensen programa govern Repblica CNT-FAI I POUM proposen revoluci i guerra Conseqncies: 1- Disminuci poder Generalitat 2- Dissoluci POUM 3- Increment protagonisme PSUC Els comunistes van precipitar la crisi del govern i Azaa va encarregar la formaci dun nou govern al socialista Juan Negrn. (influncia comunista) El govern de Negrn, que es va mantenir en el crrec, fins al final de la guerra va orientar la seva poltica a resistir a ultrana lEstat i a potenciar un exrcit popular amb lajut dIndalecio Prieto. Negrn esperava que la resistncia lligaria la sort de la Repblica al desenlla de la guerra mundial. La seva poltica es plasm en un programa, anomenat dels 13 punts. Franco hi va respondre amb lexigncia de la rendici incondicional. text: tretze punts de Negrn POUM: Fundat el 1935 a Barcelona que agrup del BOC i Esquerra Comunista dA. NIN. Propugnava la presa el poder per part del proletariat mitjanant la lluita armada. Proper a la CNT-FAI

3- LA ZONA INSURRECTA: LA CREACI DUN ESTAT TOTALITARI

A la zona insurrecta, la mort del general Sanjurjo va deixar els revoltats sense un cap visible. Els generals insurrectes van proclamar Franco cap de lestat i generalssim dels exrcits . Qu pretenien? Contrarestar lobra de la Repblica: tornar les terres als propietaris expropiats, depurar els funcionaris propers a la Repblica, fer marxa enrere en les reformes educatives i prohibir tots els partits poltics i sindicats, excepte la Falange i la Comuni Tradicionalista (antics carlins) Quina fou la trajectria poltica a la reraguarda insurrecta? 1- Lexrcit, eix vertebrador del nou rgim, Juntes de Defensa 2- Cap al comandament nic: Franco El fet que la insurrecci no triomfs rpidament va plantejar problemes de lideratge, de direcci militar i de governaci del territori nacional. El 24 de juliol de 1936 es creava la Junta de Defensa Nacional a Burgos. Es van prohibir tots els partits poltics La figura de Franco va assolir un protagonisme destacat, que va utilitzar per obtenir un poder poltic dictatorial.

--

70

Lavan cap a Madrid del seu exrcit i el fet de monopolitzar lajut de les potncies feixistes van facilitar la imposici i de la seva candidatura per dirigir tot el moviment rebel. Daquesta forma, per un decret datat a Burgos l1 doctubre de 1936 el general Franco era nomenat Generalssim i Cap de Govern de lestat espanyol i assumia tots els poders de lEstat. El 19 dabril de 1937, Franco, promulg un decret dunificaci, segons el qual es creava un partit nic a lestil feixista, la Falange Espaola Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las Jons, fusionats el 1933)). El general Franco era el cap indiscutible, generalssim de lexercit, cap de lEstat i del govern i cap dun partit poltic nic. text: Decret dunificaci Quedaven establerts els suports ideolgics del que ms tard seria el franquisme: el pensament falangista, el carlisme, que aportava la tradici i lespiritualitat catlica, i el conservadorisme monrquic. Els bisbes espanyols van qualificar laixecament militar de croada cristiana, amb la qual cosa el legitimaven davant lopini catlica internacional. La construcci de lEsta franquista va estar acompanyada dun a violncia extrema que formava part de les directrius fixades pels dirigents de la insurrecci que va comportar leliminaci dels venuts Quina fou lactitud del mn davant la guerra civil? Tant el bndol franquista com el republic van demanar ajut a lexterior. Lexrcit franquista va obtenir lajut de Hitler (Legi Condor, 16000 homes) i de Mussolini (Corpo Truppe Volontarie, 40.000 homes). Els republicans van obtenir lajut de lURSS i limportant paper de les Brigades Internacionals (40.000vhomes)

4 LES OPERACIONS MILITARS

La guerra determin l'evoluci d'Espanya als anys 1936-1939. Aquesta centralitat del fet bl.l.ic clivell la societat i va condicionar tots els aspectes de la vida poltica, social i econmica, malgrat que els combats no arribaren a Catalunya fins el 1938. L'aven dels rebels tingu els episodis ms significatius en les batalles de Madrid, del Nord i de Catalunya ~. . La batalla de Madrid (juliol 1936.mar 1937) la guerra no es va iniciar com un enfrontament entre dos exrcits. L'organitzaci militar s'havia desfet all on havia fracassat la insurrecci i havia estat substituda per una organitzaci revolucionria, la milcia popular . A Catalunya, la defensa de la Repblica pass a mans de voluntaris, que s'allistaren a les columnes promogudes per partits i sindicats: uns 30.000 combatents van desplaar-se cap a l'Arag amb la intenci de recuperar les capitals aragoneses, objectiu que no aconseguiren. EI front s'estabilitz i mentrestant, el fracs de l'acci de recuperar Mallorca, a l'agost, proporcion una decisiva plataforma logstica a l'aviaci feixista. Parallelament, l'ofensiva dels facciosos comport l'ocupaci de la part occidental del territori republic. Pel sud, les tropes d'frica comandades per Yage assoliren la Pennsula i, desprs d'exterminar la resistncia de Badajoz, enllaaren amb l'exrcit del Nord comandat per Mola, que havia conquerit una zona que s'estenia des d'Irun i Donosti fins al centre. Franco, el mxim cap militar dels "nacionals" des de 1'1 d'octubre, va emprendre l'ocupaci de Toledo i, al final del mes, es plant a les portes de Madrid. Des del 29 d'octubre, la batalla de Madrid va mobilitzar una poblaci que, al crit de "No pasarn", va suportar els bombardeigs de la legi Cndor alemanya i va fer front als insurrectes. EI govern republic va traslladar-se a Valncia el 6 de novembre i va deixar la ciutat en mans d'una junta. l'arribada de les brigades internacionals i de la columna Durruti ajud la defensa fins al punt que, pel desembre, Franco renunci a entrar a

--

71

Madrid, per decid allar-la de la resta de la Repblica. . La batalla del Nord (abril- octubre 1937) L'estratgia franquista per allar Madrid va provocar les batalles del Jarama (febrer del 1937), de resultat incert, i de Guadalajara (mar del 1937) en qu el triomf dels republicans afebl la pressi feixista sobre la capital. Llavors Franco trasllad l'escenari de la guerra al Nord i Mola dirig l'atac contra Biscaia al final de mar. Poc desprs, el 26 d'abril, Gernika era arrasada per l'aviaci nazi per ordre del Quarter General de Franco. Bilbao fou ocupada el Juny. Mentrestant. les forces republicanes, per tal d'alleujar la pressi sobre el nord, atacaren Brunete (prop de Madrid) i, ms tard, Belchite (prop de Saragossa). Ambdues accions es van revelar ineficaces ja que no impediren que les tropes de Franco entressin a Santander i a Astries. l'ocupaci del Nord era un fet a l'octubre del 1937 i suposava que una zona industrial i minera de primera importncia passs a control dels rebels. Milers de persones fugiren i moltes buscaren refugi a Catalunya. Durant aquesta etapa es va formar l'Exrcit Popular republic i es van dissoldre les milcies. EI nou exrcit es va estructurar en cossos, divisions i brigades mixtes, i la direcci pass a militars professionals o oficials procedents de les milcies mentre els comissaris poltics s'encarregaren de controlar els comandaments de dubtosa fidelitat republicana. Tot plegat provoc tensions perqu sectors anarquistes i el POUM consideraven la decisi com una traci a la utopia revolucionria. Per el govern republic va veure en la reorganitzaci castrense l'nica via de fer efica la resistncia davant la implacable mquina de guerra franquista. Larribada a la Mediterrnia (nov. 1937- juny 1938) Pel desembre del 1937 el general Vicente Rojo va assumir el comandament republic i va planificar la batalla de Terol, que va constituir un xit inicial; per la durssima contraofensiva feixista, pel febrer del 1938, va obligar les tropes republicanes a evacuar la ciutat .
EI 9 de mar de 1938, les tropes de Franco iniciaren la campanya d'Arag, que represent el desplaament del front de guerra a Catalunya. EI 3 d'abril ocupaven Lleida i Gandesa i, poc desprs, Balaguer, Tremp i Camarasa, i les centrals hidroelctriques dels Pirineus. l'ofensiva continu cap al sud, fins assolir la Mediterrnia, per Vinars, i amb Valncia com a nou i imminent objectiu. La Repblica qued partida en dues zones.

. La batalla de Catalunya( juliol 1938- febre 1939) La batalla de l'Ebre fou la darrera ofensiva protagonitzada per l'exrcit republic. Pretenia aturar l'atac feixista a Valncia, i guanyar temps a l'espera que es precipits la guerra mundial. S'inici, amb xit. el 25 de juliol, entre Mequinensa i Benifallet, amb Gandesa com a objectiu clau; per la contraofensiva franquista acab per imposar-se el 16 de novembre de 1938 . Prviament, l'Acord de Munic (setembre del 1938) de la Gran Bretanya i Frana amb Hitler havia sentenciat la Repblica en negar-li cap suport. Quedaven enrere uns 60.000 morts. la derrota republicana supos l'esfondrament de la reraguarda i anunciava la imminent desfeta. EI 23 de desembre, Franco va decidir l'ocupaci de Catalunya. La resistncia fou escassa. l'exrcit popular havia quedat delmat i la poblaci estava esgotada. Tarragona fou ocupada el 15 de gener i Barcelona el 26. L'11 de febrer arribava a la frontera francesa. Uns 450.000 fugitius l'havien travessat ja, cam de l'exili. Franco rebutj tota negociaci de pau, i cerc una rendici sense condicions. EI que quedava de l'exrcit republic a l'oest. al centre i al llevant va anar-se lliurant als vencedors. AI final de mar, les tropes franquistes ocupaven Madrid, Valncia i Alacant. L'l d'abril, el Caudillo signava el darrer comunicat de guerra.

--

72

Balan demogrfic de la guerra civil Un estudi de lany 1977 establia un total aproximat de 620.000 vctimes de guerra. Actualment es creu que van ser ben b el doble daquesta xifra. Pel que fa a Catalunya les prdues humanes es situen entre 54000 i 59500. Cal afegir-hi laugment de la mortalitat per les males condicions laborals, higiniques i alimentries de la dcada de 1940, les ms de 300.000 persones que van emigrar i la caiguda de la natalitat. Entre les repercussions socials, cal fer esment de la profunda divisi entre vencedors i venuts. Es calcula que la repressi franquista i lexili van afectar directament ms de 800.000 famlies (uns sis milions de persones el 1939) i, de manera indirecta, moltes mes. La guerra civil va comportar fora destrucci i uns costos econmics importants: en armament 300.000 milions de pessetes (1800 milions deuros), estralls en edificis pblics i xarxes de comunicaci, descens producci agrcola i industrial, i una caiguda de la renda nacional i de la renda per cpita. SNTESI GUERRA CIVIL(1936 1939) Al final el juliol del 1936 shavien consolidat dues zones, una de republicana i una altra docupada pels insurrectes. Aquesta controlava una part dAndalusia, Castella i Lle, Galcia i les Balears i una part dArag i Extremadura, unes zones agrcoles i conservadores. La Repblica mantenia el nord, Catalunya i tot el Llevant, Madrid, Castella- La Manxa i una part dAndalusia. Comprenia les grans ciutats i els nuclis industrials i obrers. Lestratgia dels insurrectes era avanar des del sud cap a Madrid i conquerir com ms aviat millor la capital. Els intents de penetrar-hi fracassaren i la primavera del 1937 els insurrectes, dirigit per Franco, decid canviar de front. Entre labril i loctubre va tenir lloc la batalla del nord. El 26 dabril la legi Cndor va bombardejar Gernika. Pel Juny va caure Bilbao, una de les gran zones industrials i mineres de la Repblica. Els republicans no pogueren evitar la caiguda de Santander a lagost i la dAstries dos mesos desprsEl 1938 les tropes nacionals avanaren sobre Arag. Catalunya va quedar allada i el govern de la Repblica concentr tots les forces a la batalla de lEbre. El novembre de 1938 es van haver de replegar. Madrid i la zona del centre van ser ocupades entre el febre i el mar. L1 dabril la guerra es consider acabada.

LECTURA: LA VIDA A LA RERAGUARDA

--

73

--

74

--

75

--

76

TEMA 13 - EL FRANQUISME: UNA LLARGA POSTGUERRA (1939-1959)

Bibliografia: Paul Preston, Franco, Ed Grijalbo, 1994 El llarg perode franquista (1939-1975) es caracteritz, sobretot, per la dictadura personal dun militar que encarnava els valors dels vencedors de la guerra civil. Durant gaireb quaranta anys, Espanya va viure un autntic buit de normalitat poltica, ja que el dictador gaudia de totes les prerrogatives i noms era responsable, com deia ell, davant Du i la histria. Amb tot, la dictadura es va anar adaptant formalment i institucionalment als contextos internacionals i va passar per diverses fases:

1-Fase totalitria (1939- 1959) 2-Fase Tecnocrtica (1959-1969) 3-Fase de descomposici final (1969-1975) 1- UN RGIM DICTATORIAL
text manuals escolars franquisme: UNA, GRANDE Y LIBRE El franquisme fou una dictadura personal el general Franco. Va ser un militar africanista dun catolicisme elemental que va arribar a identificar-se amb un personatge providencial elegit per Du per salvar la ptria. Catolicisme i ptria van esdevenir, per a ell, la mateixa cosa. Els models del passat que calia imitar eren, sobretot, lpoca dels Reis Catlics, la conquesta dAmrica i limperi dels ustries Els enemics naturals eren, a ms dels liberals, els maons, els anarquistes, els jueus, els socialistes i els comunistes. A ms, la seva idea dEspanya, monoltica i homognia sidentificava amb Castella sense admetre cap altra diferncia nacional. Valorava negativament la democrcia i la separaci de poders de la revoluci liberal Els trets ms caracterstics i permanents del franquisme van ser aquests: 1234Totalitarisme. Dictadura inspirada en el model feixista Cabdillisme -. Cap de lEstat, exrcit i de la Falange El carcter de dictadura personal per damunt de grups i estaments Lunipartidisme, que impedia, mitjanant la repressi i una legislaci severa, qualsevol mena de pluripartidisme poltic i sindical. 5- La imposici de la divisi permanent del pas entre vencedors i venuts

Quins foren els pilars i els seus suports? Els suports ms visibles foren lexrcit (molts ministres, governadors civils i alts crrecs burocrtics del rgim eren militars), lEsglsia (van constituir el poder legitimador de la dictadura davant lopini catlica nacional i internacional) , la Falange, els tradicionalistes (carlins) (van ser el pilar ideolgics fonamentals del franquisme) i la dreta ms conservadora. A partir del 1958, es va integrar en el Movimiento Nacional, substitut de lantic partit nic FET y de las JONS.

--

77

Comptava amb el Frente de Juventudes, dedicat a la formaci i ladoctrinament del jovent; la Seccin Femenina, la missi de la qual era la formaci de la dona; El Sindicato Espaol Universitario (SEU), per controlar els universitaris, i la Central Nacional Sindicalista /CNS), que aplegava patrons i treballadors en una mateixa organitzaci text: Lhostilitat dels obrers Dins del franquisme van coexistir diferents grups dinfluncia, que formaven part de lanomenat Movimiento Nacional. Els primers a formar part de lEstat franquista van ser els falangistes, carlins, ultracatlics i monrquics alfonsins. La derrota de les potncies feixistes va fer augmentar el pes dels grups catlics, i cap els anys 50 els membres de lOpus Dei.

2- LESTRUCTURA DE LESTAT
grfic: organitzaci de lEstat franquista La dictadura es va dotar de dues institucions: les Corts, designats directament o indirectament pel cap de lEstat, que es van reunir per primera vegada l 17 de mar de 1943, i el Fuero de los Espaoles, promulgat el 17 de juliol de 1945. Aquest era una mena de succedani de constituci. El 1938 tamb es va establir el Fuero del Trabajo,, una llei fonamental de clara inspiraci feixista i basada en la Carta del Laboro italiana Franco va prendre algunes mesures per millorar la imatge del rgim: leliminaci de la salutaci amb el bra enlaire i la promulgaci de la Ley de Sucesin (1947). Segons aquesta llei, Espanya esdevenia un regne (article 1), per el cap de lEstat continuava sent Franco a perpetutat (article 2), el qual quedava facultat per designar el sereu successor. Tamb es creaven dues noves institucions: el Consell de Regncia i el Consell del Regne text: Les lleis fonamentals La democrcia orgnica El franquisme rebutjava el sistema democrtic, basat en la voluntat popular, en el sufragi i en la separaci de poders. Es va inspirar en lEstat corporativista itali, que organitzava la participaci ciutadana a partir de tres unitats bsiques: la famlia, el municipi i el sindicat. El sistema va ser anomenat democrcia orgnica, per diferenciar-lo clarament de la democrcia tradicional. Les Corts franquistes no eren representatives, no eren escollides democrticament, eren un rgan de collaboraci. En el pla territorial, a cada provncia es va instituir un governador militar. Es van establir els sindicats verticals que integrava en un mateix sindicat a empresaris i treballadors. QUINS VALORS VA IMPOSAR EL FRANQUISME A LA SOCIETAT?

--

78

3- UNA REPRESSI INSTITUCIONALITZADA

El rgim franquista va mostrar des del primer moment una de les seves caracterstiques principals que mai no va abandonar: la repressi contra els moviments democrtics i desquerres, contra els valors que va representar la Repblica i contra qualsevol expressi nacionalista. La repressi es va articular mitjanant dues lleis: la Ley de Responsabilidades Polticas (1939) i la Ley de Represin de la Masoneria y el Comunismo (1940). Els presumptes delictes quedaven sotmesos a la jurisdicci militar. Entre el 1939 i el 1945, van ser jutjades unes 40.000 persones a Catalunya i unes 30.000 al Pas Valenci. De totes aquestes, 10.000 van ser afusellades. Hi havia camps de concentraci (280.000 persones). El 1963 la dictadura franquista cre el Tribunal dOrdre Pblic (TOP) per jutjar els delictes poltics. La repressi cultural per imposar els valors dels vencedors es practic per mitj de llibres de text. Es tergiversava la histria i es propagaven noms els valors conservadors. Es va imposar un control social, una forta repressi ideolgica. Imposici de normes de conducta, puritanisme catlic i rgida censura. Lesglsia va estendre la seva influncia sobre la moral i li don el control el control de leducaci Les mesures repressives van anar acompanyades dun ampli procs de confiscaci i espoli del patrimoni dels venuts. Tamb va expulsar del mn laboral tothom que shavia destacat a favor de la causa republicana. Es va dur a terme una depuraci dels funcionaris El franquisme a Catalunya (Lintent de genocidi cultural a Catalunya) La dictadura franquista va voler imposar per la fora un nacionalisme espanyol unitari, eliminant totes les nacionalitats existents. El rgim refusava qualsevol idea de diferncia interior. Catalunya va sofrir una repressi sistemtica de tots els senyals especfics de la identitat catalana en diversos mbits: poltic, amb la derogaci de lEstatut; cultural, amb la prohibici i la persecuci de ls pblic del catal; simblic, amb la prohibici, els primers anys, de la senyera o el ballar sardanes... Lacte ms emblemtic de la repressi de la dictadura franquista contra Catalunya, per, fou lafusellament del president Llus Companys, el 15 doctubre de 1940. text: La persecuci del catal text: La derogaci de lEstatut

4- RELACIONS INTERNACIONALS I EVOLUCI DEL RGIM

En la fase totalitria, caracteritzada pel retrocs econmic, la involuci ideolgica i la duresa de la repressi , shi poden distingir tres subfases: A)segona guerra mundial (1939-1945) Al comenament de la Segona Guerra Mundial, el franquisme vas donar suport a a les potncies de lEix, per aviat es declar neutral. Davant dels triomfs alemanys Espanya es va declarar no-beligerant. A ms de les trameses a Alemanya de wolfami el rgim envia la Divisin Azul. (Observar grfic)A partir de 1942 es torna a declarar neutral .

--

79

-B)lallament internacional (1945-1947) A la fi de la segona guerra mundial (1945), la dictadura franquista va quedar allada internacionalment. El 1946, lONU no va admetre el rgim de Franco, i el govern francs, va tancar la frontera amb Espanya. text: La condemna de lONU Franco no es va poder beneficiar del programa dajuda nord-americana, lanomenat Pla Marshall, i va exclosa de lOTAN C) Reconeixement internacional i predomini del nacionalcatolicisme (1947-1953) La tensi creixent entre els Estats Units i lURSS va donar un valor poltic important a lanticomunisme del rgim espanyol, ja que la situaci estratgica dEspanya li proporcionava un alt valor militar. Aix comporta un canvi dactitud dels EUA i el 1949 va concedir un prstec al govern espanyol. El 1950, lONU va anullar lallament diplomtic. grfic: lajuda econmica militar dels EUA text: El pacte amb els EUA Franco va decidir una remodelaci del govern. Caracteritzada pel predomini del nacionalcatolicisme (Ruiz Jimnez). Lalmirall Carrero Blanco va ser nomenat subsecretari de presidncia Lany 1953 es signa un concordat amb la Santa Seu. text D) Els primers intents dobertura (1953-1959) El 1952, Espanya era admesa a la UNESCO, i el 1953 els EUA signaren amb el govern espanyol el pacte de Madrid, segons el qual es creaven bases militars nord-americanes. El 1955, Espanya era admesa a lONU. Un reflex daquesta consolidaci fou tamb la promulgaci, lany 1958, de la Ley Fundamental de Principios del Movimiento Nacional. En aquesta llei es mantenia la vigncia dalguns principis falangistes. grfic: Incorporaci Espanya organisme internacionals La situaci era molt difcil, el nivell de vida del espanyols era molt inferior al de la resta de pasos europeus. Entre 1956 i 1958 es van produir protestes obreres i els primer moviment de dissidncia. Lany 1957 es remodela el govern, donant entrada a homes de lOpus Dei

5- AUTARQUIA I RACIONAMENT
La guerra civil va comportar fora destrucci i uns costos econmics importants: en armament 300.000 milions de pessetes (1800 milions deuros), estralls en edificis pblics i xarxes de comunicaci, descens producci agrcola i industrial, i una caiguda de la renda nacional i de la renda per cpita. El que no es tan lgic, per, s que lestancament i la depressi econmica continuessin durant gaireb vint anys.

--

80

Durant la dcada de 1940 la renda i la producci es van mantenir per sota del que havien estat abans de la guerra. Els testimonis de la dcada de 1940 recorden aquella poca com el temps de les restriccions elctriques, la fam i la misria. La poltica autrquica va anar acompanyada dun fort intervencionisme estatal. Caracteritzat per una regulaci estatal del comer exterior i per la protecci de la indstria nacional enfront de lestranger. Igualment es va regular la creaci de noves empreses i es van impedir les inversions de capital estranger e ms de 25 % del capital de tota lempresa. Tamb hi havia un fort control de matries primeres. Es va crear una indstria dbil, incapa de competir amb lexterior. LEstat regulava el mercat interior (va durar fins el 1953), fixava els salaris i controlava els preus. El primer franquisme opt per una poltica econmica basada en lautarquia (poltica econmica prpia del feixisme encaminada a lautosuficincia dun sistema econmic, amb la reducci de les importacions i laprofitament dels recursos propis.) que a Espanya es va caracteritzar fonamentalment per dos fets: 1-La voluntat dallar-se econmicament de lexterior amb el refs de capital estranger 2-La intervenci de lEstat en la producci i la distribuci de bns i en la fixaci de preus i de valors de canvi de la moneda El 1941 es va crear lINI (Institut Nacional de Indstria), amb la finalitat que lestat pogus fabricar aquells productes necessaris que lempresa privada no estava en condicions de produir.(Iberia, Seat, Endesa) Espanya no produa matries primeres imprescindibles, ni possea prou fonts denergia, com ara el petroli. Tampoc no produa els aliments suficients per a tota la poblaci. La intervenci de lestat en la producci i la distribuci de bns, tamb va dur a la manca daliments, al seu racionament i a lexistncia dun mercat negre. Cal afegir-hi els intents conscients i deliberats de desindustrialitzar Catalunya i el Pas Basc. El mateix Franco va assenyalar aquest objectiu en afirmar que calia descongestionar las grandes y peligrosas concentraciones industriales de Vizcaya y Barcelona No tothom. Per, va patir de la mateixa manera els efectes de la depressi econmica. A ms de les persones dedicades a lestraperlo i del funcionariat corrupte, bastants empresaris es van beneficiar de la pau social imposada pel rgim, grcies a labolici dels sindicats, a la prohibici del dret de vaga o a lafiliaci obligatria al sindicat vertical Lpoca de lautarquia va suposar un increment de les desigualtats socials, un empobriment general de la majoria de la poblaci, una administraci pblica progressivament corrupta i una manca destmul per al progrs de la producci industrial

Observar grfics:

Importacions espanyoles (1940-149) Evoluci producci industrial Preus oficials i mercat negre

texts: Lautarquia Carestia i ocultaci de productes

--

81

6- LOPOSICI: EXILI I RESISTNCIA

En la fase final de la Guerra Civil, una mica ms de quatre-centes mil persones van abandonar Espanya. L immensa majoria van ser internats a camps de refugiats a Frana. Al voltant de 200.000 van romandre a lexili. Pel que fa a Catalunya la xifra dexiliats se situa en 50.000 persones. A lexili shi va desenvolupar una part molt important de loposici poltica al franquisme. Les institucions poltiques dels governs basc i catal van continuar funcionant a lexili.. Josep Irla en fou nomenat successor de Companys. El 1954 Josep Tarradellas, fins a la reinstauraci de la Generalitat el 1977. Tamb a lexili es va fer un tasca important de normalitzaci cultural i de difusi del fet catal. Levoluci de loposici Es pot dividir loposici en tres etapes: 1) 1939 a l944:caracteritzada per la difcil i arriscada reconstrucci de les organitzacions poltiques i sindicals, tot i la implacable repressi policial. El ms significatiu fou el manteniment duna activitat guerrillera (maquis) 2) 1944 a 1947. La possibilitat duna intervenci aliada va provocar la creaci de plataformes unitries doposici text: Les plataformes doposici unitries 3)1947 al 1951 de desmoralitzaci a causa de la consolidaci de la dictadura

--

82

14- EL FRANQUISME. CANVI SOCIAL I CRISI DEL RGIM (1960-1975)

1- El creixement econmic dels anys seixanta Entre el 1951 i el 1957, Espanya va comenar a recuperar la situaci econmica del 1935. La fi de lallament internacional i linici de lajut nord-americ, amb els prstecs de 1949 i 1950 i el pacte de Madrid de 1953, va permetre un creixement econmic moderat grcies, tamb, a la recuperaci de les importacions i de les exportacions. Aquest creixement, per, no fou equilibrat, i va tenir dues conseqncies: 1-augment important de la inflaci, arran dels increments salarials 2-pagament de les importacions, cada vegada ms nombroses i cares El 1957 Franco incorpor al govern un grup de tcnics experts en economia, els anomenats tecncrates , molts dels quals estaven vinculats a la instituci religiosa: Opus Dei. Els ms destacats van ser Mariano Navarro Rubio, ministre dHisenda, i Alberto Ullastres, ministre de Comer, els quals van preparar el Pla dEstabilitzaci de 1959 grfic: Pla dEstabilitzaci Aquest pla tenia dos grans objectius: aturar la inflaci i liberalitzar el sector exterior Es devalua la pesseta i simpuls una tmida reforma fiscal. A ms, Espanya aconsegu lajut de lFMI (Fons Monetari Internacional) i de lOECE (Organitzaci Europea de Cooperaci Econmica) A aquest pla destabilitzaci shi afegiren uns plans de Desenvolupament Econmic i social ,els objectius dels quals eren millorar leficcia de lestructura empresarial, sectorial i regional. Els plans van encetar dues lnies dactuaci: les accions estructurals, que pretenien solucionar algunes deficincies de la indstria (baixa productivitat...), i els pols de desenvolupament, que intentaven reduir els desequilibris econmics regionals a partir de la promoci de noves indstries en zones dindustrialitzaci escassa. Els primers mesos els resultats van resultar fora negatius: va caure la productivitat de les empreses, va baixar els sous, el cost de la vida va augmentar. Els efectes positius del Pla es van comenar a notar a partir de 1961.

2- ELS ANYS DEL CREIXEMENT ECONMIC

El creixement industrial va ser degut al millorament de la productivitat, grcies als baixos salaris, a la importaci de tecnologia i a la inversi de capitals estrangers. Laugment de la productivitat va permetre baixada dels preus i aix va afavorir les exportacions. Laugment del nombre dassalariats va incrementar el de consumidors que van portar a un gran augment de la demanda de bns de consum. El sector que va liderar el progrs industrial va ser, la indstria metallrgica, vinculada a ala producci dautombils, electrodomstics i a la maquinria. Al seu torn, la indstria qumica, lenergtica, la siderrgia , la construcci naval i el sector de la construcci van registra unes taxes de creixement molt elevades. A Catalunya es va continuar assentant sobre el predomini de la petita i mitjana empresa Observar grfics: Pib per hab., Poblaci ocupada i Principals sectors industrials

--

83

Reconversi agricultura tradicional Les transformacions econmiques de la dcada del 1960 van provocar la crisi de lagricultura tradicional. Aquesta descansava sobre labundncia de m dobra, salaris baixos i a un mercat poc extens i poc diversificat. Lxode rural va iniciar un procs de mecanitzaci i s dadobs qumics. La poblaci activa agrria va disminuir gaireb dos milions de persones. Observar esquema: La crisi de lagricultura tradicional Modernitzaci de lagricultura Composici de la producci agrria El progrs del sector terciari Quines en foren les causes? 1-Turisme(divises) 2-inversions de capital estranger (m dobra barata, menys impostos, conflictivitat laboral nulla 3-exportaci de m dobra (va baixar lndex datur i diners als familiars) Lexpansi econmica es va aturar el 1973 com a conseqncia de laugment del petroli (laugment del preu del petroli de 4,6 dlars per 11,92 dlars); per la situaci poltica, amb Franco en ple declivi fsic, va complicar la situaci Causes: inflaci, caiguda de la relaci dintercanvis i augment del dficit pressupostari I Catalunya quin creixement tingu ? Va continuar el seu predomini respecte a Espanya. . La distribuci sectorial de la indstria la podem veure en e (disminuci del txtil) Es produir una concentraci industrial a la ciutat de Barcelona i als seus voltants on viu el 75 % de la poblaci i es genera el 80 % de la productivitat. Produint-se aix un desequilibri territorial Quines limitacions va tenir aquest procs dindustrialitzaci ? 1- renda per habitant baixa respecte daltres zones 2- forta tendncia a la pujada de preus (Inflaci) 3- Activitats tecnolgicament poc intensiva (augment sector secundari nul) 4- Escassa liberalitzaci (regulaci estatal) observar grfics: Lentrada de turistes i les seves divises Comer exterior (1960-1973) Inversions estrangers (1960-1975) La renda per habitant el 1970 La balana de pagaments en la dcada del 1960

LLEGIR I COMENTAR: HI VA HAVER UN MIRACLE ECONMIC ESPANYOL?

--

84

3 CREIXEMENT DEMOGRFIC I CANVI SOCIAL

Es van accelerar els grans trets que caracteritzaven la demografia del comenament del segle XX: la caiguda progressiva de la mortalitat, la disminuci de la natalitat, les migracions de les zones rurals a les zones urbanes i industrials, i un canvi de tendncia important en lestructura de la poblaci activa. Passats els anys de la postguerra va continuar caracteritzada per un decreixement de les taxes de natalitat i mortalitat Particularment rellevant va ser el creixement de la natalitat a la dcada de 1960. Durant la dictadura franquista, es donaren els fluxos de poblaci ms importants de tota la histria dEspanya. La migraci interior va segur una doble tendncia: de les zones agrcoles de linterior fins a la perifria industrial i, dins de cada regi, dels nuclis de poblaci ms petits als ms grans. Les principals zones dacollida. Van ser Catalunya, Madrid i el Pas Basc i, en segon lloc, el Pas Valenci, les Canries i les Balears. La migraci exterior, prcticament inexistent fins el 1945 es reactiv lentament cap a Amrica Llatina entre el 1946 i el 1950, va ser molt activa a partir de 1959 i fins el 1973, quan comena a disminuir com a conseqncia de la crisi econmica internacional. Les causes van ser els efectes del Pla dEstabilitzaci, que provoc molta desocupaci, i loferta de llocs de treball a lexterior. Levoluci de la poblaci activa es lindicador demogrfic que reflecteix ms clarament els canvis de la societat espanyola entre el 1950 i el 1975. Durant la dictadura franquista la poblaci activa del sector primari es ca reduir a ms de la meitat. Laugment de la poblaci activa en els sectors industrial i de serves va situar va situar per primera vegada Espanya, al final de la dictadura franquista, entre els pasos desenvolupats. La poblaci de Catalunya va doblar els efectius humans durant el perode de la dictadura franquista: va passar de 2.900.000 habitants lany 1940 a 5.700.000 el 1975. La ra fou lonada migratria que sinici pocs anys desprs dhaver-se acabat la guerra civil. Sinstallaren als nuclis industrials: el 90% al Barcelons, el Valls Occidental i el Baix Llobregat, i nicament el 10 % a la resta de comarques Canvis socials Causes: 1- reducci importncia sector agrari 2- reducci del pes dels aliments 3- descens m dobra rural 4- diversificaci demanda queviures grfics: creixement demogrfic catal distribuci de la poblaci emigrants espanyols permanents a Europa Immigraci a Catalunya Migracions interiors (1960-1975)

Les transformacions de la societat Durant els primers anys de la dictadura franquista la societat espanyola va patir un autntic retrocs de lpoca republicana. Per durant la fase tecnocrtica de la segona meitat de la dictadura va viure transformacions profundes. Un dels factors de modernitzaci va ser el flux irreversible dhabitants del camp als nuclis urbans. Lexpansi de les ciutats espanyoles es va caracteritzar per la manca de

--

85

planificaci, fet que va comport una degradaci important dels centres histrics i un creixement desordenat i sovint de mala qualitat de la perifria. El predomini de la societat urbana va comportar un dels canvis socials ms importants de la histria contempornia dEspanya: la dissoluci del bloc de poder format per la coalici dinteressos financers, agraris i burocrtics que havia constitut loligarquia formada a mitjan segle XIX, i que va ser una de les bases socials dels revoltats a la guerra civil. Durant la segona meitat de la dictadura franquista van ser la modificaci de lestructura de classes al camp, lespecialitzaci de la classe obrera i el creixement de la classe mitjana. Davant daquest nou model de societat, es canviaran les pautes de comportament. Tamb es produeix un redreament cultural

4- REFORMISME FRANQUISTA I IMMOBILISME

Lobertura a lexterior, el desenvolupament econmic i la transformaci radical de la societat van dur el govern a emprendre un seguit de reformes poltiques que van emmascarar alguns dels aspectes dictatorials del franquisme. Lascensi poltica de lalmirall Carrero Blanco va significar el reforament dels tecncrates vinculats a lOpus Dei i la marginaci dels antics falangistes, Millars i catlics. Els successius governs van anar incorporant nou ministres com, Fraga, Ullastres, Lopez Rod. Lobjectiu daquests governs es va orientar cap a la promoci del desenvolupament econmic, per tamb cap a una renovaci poltica. La modernitzaci, per, no va anar acompanyada de canvis significatius en el sistema poltic franquista, tot i la promulgaci de la Ley de Premsa (1966), propiciada per Manuel Fraga Iribarne, ministre dInformaci i Turisme. Tamb es va promulg La Ley de Libertad Religiosa (1967), que tolerava el culte privat i pblic, LEstat continuava manifestant-se catlic. Lany 1963 es va crear el Tribunal dordre Pblic (TOP), que remetia els delictes poltics a la jurisdicci civil La Llei de convenis collectius (1958) vas permetre, en el marc del sindicalisme vertical, la negociaci dels salaris i les condicions laborals entre empresaris i obrers. Lany 1967 es va aprovar la Llei de la seguretat Social, que va ampliar els mecanismes de cobertura social. Una atenci especials mereix la Ley Orgnica del Estado, el 14 de desembre de 1966, amb la qual es volia assegurar la pervivncia del rgim desprs de la mort del dictador, en expressi del mateix Franco Atado y bien atado. Shi mantenien la definici de la forma de lEstat com a regne i la fidelitat als principis fonamentals del Movimiento. Tres anys desprs, Franco va designar com a successor seu el prncep Joan Carles, que va jurar lacceptaci davant les Corts el 23 de Juliol de 1969. Espanya tamb va participar en el procs de descolonitzaci afric. El triomf de limmobilisme Les dissensions entre els reformistes i els immobilistes al si del govern van esclatar pblicament lany 1969 arran de lanomenat escndol MATESA: (Maquinria txtil, S:A) Societat industrial fundada per lempresari catal, Joan Vil Reyes, amb seu a Barcelona. Es dedicava a la fabricaci de maquinria txtil. El 1969 es descobr un frau financer originat en ls irregular dels crdits estatals per lexportaci (ms de 10.000 milions pts).Concedits per influncia poltica a travs de lOpus Dei. Mariano Rubio i daltres foren detinguts i els directius de lempresa condemnats a pres. Indultats a lpoca postfranquista.

--

86

Va tenir repercussions poltiques importants, per qu va provocar lexpulsi dels sectors tecncrates del govern. Alguns delictes van tornar a ser considerats rebelli militar i lEstat dExcepci (1969-1970) va esdevenir un recurs freqent. El Consell de Burgos (1970) amb la petici de sis penes de mort contra militants dETA, va provocar un clima de revolta popular i internacional.

5- CONFLICTIVITAT SOCIAL I OPOSICI POLTICA

La protesta dels treballadors va ser el focus de tensi social principal a partir de la dcada de 1960. Entre 1960 i 1975 , els conflictes laborals van augmentar considerablement. Aquesta conflictivitat va estimular el sorgiment de CCOO, el 1964 . Sindicat independent i democrtic que impulsava la lluita laboral. El 1967 les joventuts obreres cristianes es van separa de CCOO i van fundar la USO. text: El sindicat comissions obreres Un segon element de contestaci va ser el moviment estudiantil. El 1966 els estudiants de Barcelona, en un acte celebrat al convent dels Caputxins, van crear el SEU. A la dcada del 1970 van sorgir els moviments de les organitzacions venals. Eren associacions que reclamaven millors condicions de vida per a uns barris desatesos per ladministraci. Dins de lEsglsia Catlica sorgiran veus crtiques amb la dictadura. text: El nou posicionament de lesglsia Els grups poltics antifranquistes Lextensi de la conflictivitat social va propiciar el creixement i la recomposici de loposici poltica al franquisme. A Catalunya. Lorganitzaci ms solida vca ser el PSUC. Tamb hi van tenir importncia el FOC ,Front obrer de Catalunya i el MSC (Moviment Sopcialista de Catalunya. Encara amb poca activitat hi seran UDC, FNC. Lany 1974 va nixer Convergncia Democrtica de Catalunya. Loposici durant la fase tecnocrtica de la dictadura sobri el 1962 amb el colloqui de Munic on dirigents republicans dideologia liberal, socialista i democristiana, es va fer una professi de fe democrtica en qu sexigien les llibertats i els drets bsics a Espanya per poder entrar en el Mercat Com Europeu. La resposta de Franco va ser energia. Va fer empresonar o desterrar els participants daquella reuni que no eren a lexili tan bon punt van tornar a Espanya. Represa cultural de Catalunya A Catalunya, la reivindicaci de ls de la llengua catalana va donar lloc a una represa cultural. Aix va emergir revistes en catal Serra dOr, Ed. 62. Hi haur el sorgiment de la Nova Can (Raimon, Llus Llach) i un important moviment de renovaci pedaggica (Rosa Sensat)

--

87

LA CRISI DE LA DICTADURA
Els primers smptomes de descomposici del rgim es van comenar a donar a partir del 1969. Un primer smptoma va ser levident deteriorament fsic de Franco, que delegava ms poder en lalmirall Carrero Blanco. Altres signes van ser el distanciament progressiu de lEsglsia i la capacitat mobilitzadora de loposici, tal com es va fer pals amb motiu del procs de Burgos contra ETA, el desembre de 1970. La crisi de la dictadura tamb es va agreujar els darrers anys a causa de les accions terroristes dETA i del FRAP. La decadncia de la dictadura tamb sevidenci per les tensions contnues entre dos sectors del rgim: els immobilistes i els aperturistes. El rgim va topar amb algunes contradiccions insalvables: no podia mantenir els principis del Movimiento i alhora obrir el sistema a la participaci mitjanant associacions o partits poltics i una premsa lliure. La parlisi poltica es va agreujar el 20 de desembre de 1973 amb lassassinat en un atemptat dETA, a MADRID, de lalmirall Carrero Balnco, cap del govern . Els dos darrers anys (1974-1975), la dictadura va ser conduda per Carlos Arias Navarro. La seva acci poltica es caracteritz per la impotncia i lenduriment de la repressi. Ns un exemple lexecuci de Salvador Puig Antich el 1974. text: Lesperit del 12 de febrer Lauge de lantifranquisme A partir de 1973 va tenir lloc un creixement espectacular de las conflictivitat social i contesta poltica. A partir del 1971 la nica finalitat era enderrocar el dictador i construir una democrcia prescindint daltres aspectes particulars. La plataforma unitria ms important fou lAssembla de Catalunya, constituda el 7 de novembre de 1971 que es basava en quatre punts programtics: lliberta, amnistia, Estatut dAutonomia i solidaritat amb tos els pobles dEspanya Observar quadre Assemblea de Catalunya El PCE i el PSOE es van configurar com els partits ms importants de la clandestinitat a tot Espanya. Santiago Carrillo liderava el PCE, i un jove sevill desconegut, Felipe Gonzlez. La Junta Democrtica (Juliol 1974),constituda a Paris i liderada per Santiago Carrillo (PCE) va incloure tot tipus de partit i la Plataforma de Convergencia Democratica (Juny 1975), instncia similar aglutinada al voltant del PSOE, van evidenciar que laliana antifranquista aplegava diverses classes socials, els objectius eren semblants a lanterior. Lany 1976, la Junta i la Plataforma, que tenien un programa semblant, es van fusionar en Coordinacin Democrtica. En aquesta segona fase, va estar marcada tamb per les accions terroristes del FRAP i dETA, contrarestada per la repressi del govern. Altres signes van ser el distanciament progressiu de lEsglsia i la capacitat mobilitzadora de loposici, tal com es va fer pals amb motiu del procs de Burgos contra ETA, el desembre de 1970. La crisi de la dictadura tamb es va agreujar els darrers anys a causa de les accions terroristes dETA i del FRAP. Lany 1974 va ser assassinat Puig Antich.

--

88

La mort del dictador Un altre punt de desestabilitzaci fou el conflicte del Shara. La descolonitzaci passava per un referndum dautodeterminaci. Hassan II del Marroc promogu una Marxa Verda. El 14 de Novembre de 1975 el Shara pass a domini del Marroc i Mauritana. La decadncia de la dictadura tamb sevidenci per les tensions contnues entre dos sectors del rgim: els immobilistes i els aperturistes. El rgim va topar amb algunes contradiccions insalvables: no podia mantenir els principis del Movimiento i alhora obrir el sistema a la participaci mitjanant associacions o partits poltics i una premsa lliure. La parlisi poltica es va agreujar el 20 de desembre de 1973 amb lassassinat en un atemptat dETA, a MADRID, de lalmirall Carrero Blanco, cap del govern . Els dos darrers anys (1974-1975), la dictadura va ser conduda per Carles Arias Navarro. La seva acci poltica es caracteritz per la impotncia i lenduriment de la repressi. Ns un exemple lexecuci de Salvador Puig Antich el 1974. CCOO: sorgir el 1962 de les vagues mi eres dAstries. Preconitzaven la democrcia poltica i un programa social reformista. Fou legalitzat el 1976 MATESA: (Maquinria txtil, S:A) Societat industrial fundada per lempresari catal, Joan Vil Reyes, amb seu a Barcelona. Es dedicava a la fabricaci de maquinria txtil. El 1969 es descobr un frau financer originat en ls irregular dels crdits estatals per lexportaci (ms de 10.000 milions pts).Concedits per influncia poltica a travs de lOpus Dei. Mariano Rubio i daltres foren detinguts i els directius de lempresa condemnats a pres. Indultats a lpoca postfranquista. FNC (Front Nacional Catal) fundat a Paris el 1939 per un grup dexiliats per organitzar la resistncia armada i poltica des de linterior contra el franquisme. El 1946 abandon la lluita armada, Patir diverses escissions, PSAN el 19768 i el 1980 sintegr a Nacionalistes dEsquerra. FRAP: Frente Revolucionario Antifascista y Patriotico. Formaci clandestina dextrema esquerra que perpetr diversos atemptats els darrers anys de la dictadura i principis de la democrcia. GRAPO: 1975-2002 Grupo revolucionario antifascista primero doctubre., bra armat del PCE PSUC: fundat el 23 de juliol del 1936. El 1977, els membres del PSUC, PCC i Entesa formaren Inciativa per Catalunya PPSP: partit socialista portugus ETA: Esukadi ta Askatasuna (Pas Basc i Llibertat) Fundat el 1959. El 1976 es dividir en ETA poltico-militar (Esuskadiko Esquerra, HB,Batasuna) i ETA militar

--

89

TEMA 15 TRANSICI, DEMOCRCIA I AUTONOMIA (1975-2000)

Franco va morir el 1975 i, a la superfcie poltica, van aparixer dos grans blocs: els partidaris que el nou rei Joan Carles continus el franquisme i el bloc democrtic que volia una ruptura amb el rgim anterior. El primer govern de la monarquia. La continutat de la dictadura (nov. 1975- juliol 1976) Immobilisme El primer govern de la monarquia va continuar presidit per Arias Navarro, si b shi incorporaren alguns poltics franquistes, com Fraga Iribarne i Jos Maria de Areilza, que propugnaven levoluci de la dictadura cap un rgim ms o menys democrtic. El govern va iniciar una tmida obertura que comport la legalitzaci de les anomenades associacions poltiques, no es volia sentir parlar de partits poltics. Els principals partits democrtics reclamaven una ruptura amb el rgim franquista, exigien la llibertat per a tothom, reclamaven llibertats poltiques i sindicals i demanaven eleccions lliures. A Catalunya i al Pas Basc es reclamaven els estatuts. Les organitzacions desquerra shavien organitzat en dues plataformes: la Junta Democrtica, impulsada pel PCE (Santiago Carrillo) i la Plataforma de Coordinaci Democrtica, organitzada pel PSOE (Felipe Gonzlez). Suniren en Coordinacin Democrtica (Platajunta) el 4 dabril de 1976 amb lobjectiu de legalitzar els partits poltics, demanar lamnistia i llibertats poltiques.. Els primers mesos e 1976 van ser testimonis de nombrosos aldarulls protagonitzats per estudiants, obrers . El govern va respondre endurint la repressi . El clima dagitaci assol la mxima virulncia i davant daquests fets, el juliol de 1976, Arias Navarro va presentar la dimissi. Juan Carles va nomenar cap del govern, Adolfo Surez. Adolfo Surez i la llei de reforma poltica Lelecci va ser rebuda amb moltes reticncies, despert desconfiana tant en loposici com entre els franquistes . El programa del nou govern va ser la preparaci dun referndum, per reformar el sistema poltic heretat de la dictadura franquista. La Llei de reforma poltica, que preveia la celebraci deleccions generals amb sufragi universal directe, es va sotmetre a votaci popular el 15 de desembre de 1976, amb el 94 % de vots afirmatius. Durant els primers mesos del 1977 els grups extremistes van iniciar una campanya de desestabilitzaci el nou rgim. Lextrema dreta va assassinar un grup dadvocats que collaborava amb Comissions Obreres, i va cometre diversos atemptats contra llibreries i institucions socials. Lextrema esquerra va segrestar militars i va assassinar membres de la policia i de les institucions de lestat. Noms quedava un escull: la legalitzaci el PCE,(9 abril 1977) liderat per Santiago Carrillo. Durant les vacances de Setmana Santa de 1977 Adolfo Surez va prendre la decisi personal de declarar legal el PCE. Surez va crear la UCD i Fraga Iribarne va crear Alianza Popular. Pel Juny de 1977, es van poder celebrar les primeres eleccions lliures des de lany 1936. . Lobjectiu de les noves Corts ser redactar una nova Constituci

--

90

La Constituci de 1978 El 6 de desembre de 1978, saprov en referndum amb gaireb el 88 % de vots afirmatius. Espanya passava a ser una monarquia parlamentria amb un sistema plenament democrtic. La Constituci de 1978 fou fruit del consens (acord, assentiment com). T tres parts. En la primera, dita dogmtica, shi estableixen els principis bsics, els drets fonamentals, els principis de poltica social i econmica i les garanties dels drets i els mecanismes de la seva suspensi; en la segona anomenada orgnica, shi desenvolupen les funcions i els mecanismes els poders fonamentals (legislatiu, executiu i judicial), juntament amb les qestions fiscals, dorganitzaci territorial de lEstat i del tribunal constitucional; lltima part es refereix al sistema per mitj del qual shi poden introduir reformes (reforma constitucional La situaci de crisi econmica del moment no ajuda gaire a larrelament del nou sistema democrtic. Loctubre de 1977, els principals partits poltics signaren els pactes de la Moncloa per sortir de la crisi: es va devaluar la pesseta, es va reformar la S:S., es va crear nous impostos IRPF. Ens incorporarem a lEstat del Benestar Letapa centrista (Una democrcia feble) . Es tornaren a convocar eleccions generals l1 de mar de 1979. Els resultats dels comicis van ser molt semblants als de 1977. Del 1979 al 1982, es produren dos fenmens de gran importncia: el primer desenvolupament legislatiu de la Constituci i linici dun perode de dificultats per al govern de lUCD, que culmin en lintent de cop dEstat el 23 de febrer de 1981. Durant el perode 1978-1982, es van aprovar els estatuts dautonomia del Pas Basc, de Catalunya i, ms tard, de Galcia. Durant els dos anys segents, van ser aprovats els estatuts de totes les altres comunitats autnomes. Es trencava amb el tradicional Estat centralista que havia imperat a Espanya es del comenament el segle XVIII. Encara que la divisi provincial continuava vigent, les comunitats autnomes es repartiren amb el govern e lEstat una gran part de les competncies poltiques i administratives. El perode 1979-1982 es va caracteritzar per la fragilitat de la democrcia a causa de les tensions dETA i els grups involucionistes dideologia feixista. Ni ETA ni GRAPO no van acceptar el nou sistema democrtic. Entre el 1977 i el 1981, es va cometre el major nombre datemptats terroristes des del final de la dictadura franquista. Les accions terroristes tenien com a principal objectiu la desestabilitzaci del nou rgim poltic. Lextrema dreta realitzava atemptats contra entitats democrtiques i culturals, i contra persones significades per la defensa de la llibertat. Adolf Surez, acorralat per les forces involucionistes va haver de dimitir el 29 de gener de 1981. La dimissi de Surez va ser aprofitada per un grup de militars per intentar un cop dEstat el 23 de febrer de 1981 Leopoldo Calvo Sotelo era elegit president del govern, per, no va poder evitar la descomposici progressiva de lUCD, i la seva gesti fou molt discutida: un cas polmic fou la LOAPA, amb que es pretenia retallar les competncies dels estatuts dautonomia.

--

91

Letapa socialista (la democrcia consolidada) Des del 1982+fins el 1996. a Espanya va governar ininterrompudament el PSOE. Van iniciar la construcci dun model dEstat semblant al els pasos com ara Sucia i Alemanya. Va aplicar dues mesures que van provocar un cert rebuig dels sectors socials: la reconversi industrial i la reforma fiscal La reconversi industrial va provocar greus conflictes socials, per tamb va permetre sanejar el sector i alliberar considerablement lEstat dun extraordinari crrega financera, que absorbia una part important dels recursos fiscals. La segona mesura fou la reforma fiscal que tractava daugmentar els impostos directes i distribuir millor el pes de la recaptaci impositiva. Una part important de la recaptaci es va destinar a les despeses socials i a la inversi en infrastructures i promoci de leconomia. La sanitat pass a ser un prestaci universal. La poltica socialdemcrata es va reflectir tamb en la renovaci dels sistemes de pensions per a les persones jubilades i en els subsidis assistencials i les prestacions a la poblaci desocupada. Tamb es van invertir molts diners en obres pbliques. Un cop restablerta la democrcia, Espanya es va integrar en nombrosos organismes internacionals, com ara el Consell dEuropa, lOTAN i la Comunitat Econmica Europea La integraci a lAliana Atlntica entrava en contradicci amb la doctrina socialista, ja que no era ben vista per les organitzacions desquerres. El govern de Felipe Gonzlez va haver de decidir la permanncia o la sortida en aquesta organitzaci. El 1986 va plantejar un referndum on va guanyar el s, amb un 52,5% de vots. Lingrs a la CEE, avui UE, va tenir una gran transcendncia per Espanya. Lacord es va tancar lany 1985, i va entrar en vigor l1 de gener de 1986. la integraci va comportar la modificaci de moltes lleis i normes, sobretot econmiques, que regien el pas. Es va haver dhomologar el sistema dimpostos indirectes, amb la creaci de lIVA; va caldre articular i coordinar les poltiques econmiques, sobretot les monetries, i modificar o redactar de nou centenars de normes sobre producci, consum, duanes, etc. La integraci a Europa va comportar la consagraci de la democrcia espanyola un gran impuls a la modernitzaci de leconomia i de la societat. (Font 3) En el perode que va del 1982 al 1996 es va consolidar un sistema parlamentari similar al dels pasos europeus ms avanats i, dacord amb el previst en la Constituci, es va impulsar la descentralitzaci poltica en les comunitats autnomes. No es va poder resoldre el problema del terrorisme dETA. Del 1982 al 1996, lelectorat atorg majoritriament, en totes les eleccions, la confiana al PSOE. Del 1982 al 1993 va tenir la majoria absoluta, va governar, per consensuar determinades lleis, mitjanant un sistema de pactes puntuals amb els diferents grups parlamentaris. En les eleccions generals del Juny e 1993 els socialistes obtingueren la victria, per van perdre la majoria absoluta i noms van poder governar grcies a lajut parlamentari de CiU, que fou durament criticat pel PP. Aix no obstant, lacci del govern estava hipotecada pel coneixement pblic dun seguit de gravssims escndols que qestionaven la credibilitat del PSOE. Aquests fets posaven al descobert, entre altres aspectes, el finanament irregular del partit, lenriquiment illegal dimportants dirigents socialistes, alguns tenien responsabilitats al govern (Luis Roldan, director general de la Guardia Civil); escoltes telefniques a algunes personalitats poltiques del pas, i fins i tot la guerra bruta contra ETA. (GAL). El clima poltic era molt agre i crispat entre PSOE i PP. Finalment, CiU retir el suport al PSOE. Aquest fet provoc la convocatria anticipada deleccions

--

92

La Catalunya autnoma El perode 1975-1980 va ser ,probablement, un dels moments de la histria de Catalunya de ms fervor popular per les llibertats individuals, poltiques i nacionals. El crit Llibertat, amnistia i Estatut dAutonomia! resumeix perfectament el clamor popular dels anys de la transici. L11 de setembre de 1977, es va convocar la manifestaci ms grandiosa i impressionant que shavia fet mai a Catalunya. Desprs de la mort de Franco, a Catalunya shavia constitut el Consell de Forces Poltiques (font 25). Passades ja les eleccions del 1977, Adolf Surez envi un grup de persones per entrevistar-se amb el president Tarradellas. Surez el va convidar a traslladar-se a Madrid per negociar el seu retorn de lexili i la possibilitat de reinstaurar la Generalitat. El govern espanyol va publicar un decret pel qual es restablia la Generalitat de Catalunya, i en va nomenar president Josep Tarradellas. La Constituci aprovada el 1978 i votada per la gran majoria de la poblaci catalana, marcava els lmits que havien de tenir els estatuts dautonomia. Desprs dalgunes retallades, el 25 doctubre de 1979 el poble catal va aprovar i ratificar el text en referndum. LEstatut defineix Catalunya com una Nacionalitat que es constitueix en comunitat autnoma dacord amb la Constituci i lEstatut . Els resultats de les primeres eleccions autonmiques van ser una sorpresa. A diferncia de les eleccions generals, en qu els socialistes havien guanyat a Catalunya, en les eleccions autonmiques va guanyar CiU, liderada per Jordi Pujol. La Catalunya actual Reptes demogrfics: - envelliment de la poblaci - desigual distribuci de la poblaci - nova immigraci, (Europa de lEst), societat multicultural Reptes econmics i socials: - augment de la productivitat i m dobra ms qualificada - dficit tecnolgic i en infrastructures - gran pes del turisme - atur - deteriorament medi ambient - distribuci desigual riques Governs Partit Popular 1996-2000 governa amb lajuda de CiU. Mantindr una actitud centrista i pactista. Pactar amb els sindicats, saproximar als partits nacionalistes, far transferncies a les Comunitats Autnomes. Suprimir el servei militar etc. Cal tenir en compte una conjuntura econmica favorable 2000-2004 majoria PP orientaci ms conservadora

--

93